Programa de mà
Balthasar Neumann Chor & Orchester & Sow
—Missa núm. 2 de BrucknerPalau 100
Dimecres, 11 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
(Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)
Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Balthasar Neumann Chor & Orchester
Lionel Sow, directorI
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594)
Sicut cervusGiovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa sine nomineKyrie
GloriaJohann Hermann Schein (1586-1630)
Gott der Vater wohn’ uns beiGiovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach
Missa sine nomineCredo
Gregorià / Michael Praetorius (1571-1621)
Missodia Sionia LXPreface
Giovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach
Missa sine nomineSanctus
Benedictus
Agnus Dei I i IILorenzo Donati (1972)
Sicut cervusII
Anton Bruckner (1824-1896)
Missa núm. 2 en Mi menor, WAB 27Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Benedictus
Agnus DeiDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #coral #palaujove
Poema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Giovanni Pierluigi da Palestrina, Anton Bruckner, els Balthasar Neumann Chor & Orchester i el director Lionel Sow. Un dels pares de la música del Renaixement, Palestrina, compartint protagonisme amb un autor clau del Romanticisme austroalemany com és Bruckner. D’ambdós, se’n podran sentir obres d’inspiració religiosa interpretades per l’excel·lència dels Balthasar Neumann Chor & Orchester, que al Palau han ofert versions inoblidables d’obres mestres, com ara la Missa en Si menor de Bach, el Requiem de Mozart, el Requiem de Brahms o la Simfonia Lobgesang de Mendelssohn. Al podi, el mestre Lionel Sow, un dels directors de cors més reputats d’Europa, especialment a França, on va dirigir el Choeur de l’Orchestre de París i hi va crear la seva acadèmia vocal, amb el Cor de Cambra, el Cor de Nens i el Cor Juvenil.
Quines són les claus del concert?
El viatge que proposa aquest programa arrenca amb Palestrina i el seu motet Sicut cervus sobre el text del salm 42,1 (“Així com el cérvol brama per l’aigua, la meva ànima ho fa per tu, Déu meu”), quinta essència de la puresa contrapuntística i la serenitat expressiva. Com a complement, s’inclou també el preciós Sicut cervus del compositor contemporani Lorenzo Donati, inspirat en l’anterior. En el cas de Bruckner, se n’escoltarà la Missa núm. 2, en Mi menor, que també mira al contrapunt de Palestrina, però des d’una òptica vuitcentista. L’obra inclou orquestra, però sense cordes, fet que hi dona una sonoritat molt especial, per una instrumentació amb vent, metalls i orgue. La històrica fascinació per Palestrina també es fa evident en la seva Missa sine nomine, que Bach va instrumentar amb la seva saviesa habitual.
A què he de parar atenció?
Cal fixar-se en un repertori coral d’alta volada, molt difícil d’interpretar i que ens apropa a l’espiritualitat des de punts de vista diferents, cadascun marcat per la seva època. Palestrina-Bach-Bruckner-Donati formen un arc que abraça cinc segles, des del Renaixement fins a l’actualitat, que mostra exemples de músics que han volgut traslladar als pentagrames l’evolució en la manera d’entendre la relació de l’home amb Déu.
Sabies que…
El motet Sicut cervus de Palestrina (c. 1525-1594) es considera un pilar del repertori coral sacre. Ha estat interpretat ininterrompudament des del segle XVI, tant en actes litúrgics com en concert. És una referència per a l’estudi del contrapunt imitatiu i del tractament del text sagrat. Palestrina el va compondre durant el període de la Contrareforma i la seva música es va considerar modèlica per a les composicions religioses, ja que permet entendre el text sense les complexitats excessives d’altres escoles.
La Missa núm. 2, en Mi menor d’Anton Bruckner combina l’estil contrapuntístic palestrinenc (estudiat per Bruckner amb Simon Sechter) amb la sonoritat i l’harmonia romàntiques del segle XIX. Obra considerada de culte, a més de les dificultats de la interpretació coral, inclou parts de trompeta escrites en un registre molt alt que exigeixen una gran habilitat dels intèrprets. Només des del final del segle XX, amb els criteris d’interpretació historicista, ha anat guanyant presència als escenaris.
Comentari
A l’esguard de l’espiritualitat polifònica, del Renaixement al nostre temps
El repertori d’aquest concert esdevé un viatge fascinant, interior, a través del temps que s’articula al voltant de la continuïtat de la tradició vocal polifònica europea, des de la perfecció polifònica del segle XVI, passant per la monumentalitat simfònica del segle XIX i completant la singladura amb la mirada lliure del nostre temps, bo i entrellaçant en tot moment un diàleg cristal·lí entre les diferents veus adreçat al més profund de la nostra ànima.
Obrim el concert amb la figura de Giovanni Pierluigi da Palestrina (c. 1525-1594), l’arquitecte de la perfecció sonora polifònica que va definir els paràmetres de la Contrareforma catòlica en l’àmbit de la música litúrgica. Palestrina va viure i treballar a Roma al servei de diversos papes. La seva música personifica l’ideal sonor on la complexitat de les veus mai no havia d’enfosquir la claredat del text sagrat. El seu estil, referencial de l’anomenada prima prattica, es caracteritza per l’equilibri, l’absència de salts melòdics bruscos i una harmonia transparent, trets vistos al seu moment com el reflex de l’ordre diví.
El motet Sicut cervus esdevé un exemple sublim del seu estil. Es basa en el salm 42 (Com el cérvol cerca les fonts d’aigua...), text associat al desig espiritual de la recerca de Déu. Musicalment, és una lliçó de contrapunt fluid on la música no busca l’artifici sinó la claredat. Cada veu hi entra amb una elegància gairebé líquida creant una atmosfera de serenor que ha servit de model a generacions de compositors, com podrem apreciar durant la resta del concert. La versió més antiga que ha sobreviscut completa pertany a una col·lecció de motets publicada pòstumament com a Motectorum quattuor vocibus, apareguda a Venècia el 1604. Sembla, però, que ja s’havia publicat a Roma durant la vida del compositor.
També de Palestrina escoltarem una de les sis (dues d’autoria dubtosa) anomenades Missa sine nomine, l’escrita a sis veus i publicada a Venècia el 1590. La posteritat va fer que la versió que sentirem avui tingui un valor històric afegit: l’empremta de Johann Sebastian Bach. Col·leccionista de partitures de tota mena, el gran mestre alemany tenia una còpia d’aquesta obra, que arribà a fer interpretar a Leipzig el 1742. Seguint la tradició luterana, Bach només va fer interpretar les dues primeres parts de la partitura, el “Kyrie” i el “Gloria” modificant-les amb l’afegit de parts instrumentals doblant les veus del cor (colla parte), una pràctica ja habitual des dels temps de Palestrina, i emprant en aquesta ocasió dos cornetti, quatre trombons i els instruments habituals del baix continu, com el violone, l’orgue i el cembalo (des d’on ell mateix dirigia). Potser el més fascinant és pensar que poc després que Bach estudiés i transcrivís aquesta Missa, s’animaria a completar la seva pròpia gran Missa en Si menor, BWV 232, iniciada el 1733, afegint-hi les parts pendents de l’ordinari de la missa catòlica (Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei). ¿Palestrina l’havia animat a fer-ho?
Anton Bruckner (1824-1896) va ser un home de contrastos. Organista d’església humil i profundament devot, va escriure algunes de les Simfonies més colossals de la història, veritables catedrals del so. En canvi, la seva música sacra esdevé un pont entre el misticisme medieval i el romanticisme tardà. Per a Bruckner, compondre una missa era un acte de fe absoluta, que el portava a desplegar una construcció sonora que buscava elevar l’ànima cap a l’infinit. La seva Missa núm. 2, en Mi menor n’és un gran exemple. Escrita el 1866 per a la inauguració de la capella votiva de la catedral de Linz, aquesta Missa és una pàgina certament singular. Bruckner opta aquí per una plantilla inusual: un cor a vuit veus acompanyat únicament per una secció de vents (oboès, clarinets, fagots, trompes i trompetes). Aquesta elecció no és casual; Bruckner buscava una sonoritat que pogués omplir una gran nau gòtica evocant alhora la tradició dels instruments de vent que doblaven les veus en la polifonia, tal com ho hem pogut veure prèviament en la instrumentació bachiana de Palestrina. Aquesta Missa és una síntesi magistral de dos mons. Per un costat l’anomenat Cecilianisme o “estil cecilià”, corrent del segle XIX que advocava precisament per retornar a la puresa de Palestrina, molt present en el “Kyrie” i el “Sanctus”. Per l’altre, la sonoritat postromàntica genuïnament bruckneriana, amb harmonies audaces de petjada wagneriana, element clau que ens porta cap a la intensitat emocional que arriba al seu clímax en fragments com el “Credo” o l’“Agnus Dei”.
Poder escoltar la Missa en Mi menor després de Palestrina ens permet entendre el profund respecte que Bruckner sentia per la tradició. Mentre les veus sovint es mouen emulant l’estil del cant gregorià o la polifonia renaixentista, la secció de vent subratlla el drama i la transcendència, trets que semblen evocar la personalitat del compositor, que vivia la seva fe com una lluita constant entre la humilitat creativa i la grandesa sonora.
Com a reflex del mirall de tota l’experiència polifònica anterior, però ja al nostre temps, el programa inclou la relectura que el 2015 va fer Lorenzo Donati (1972) a partir del palestrinià Sicut cervus, escrit per a setze veus dividides en quatre nuclis corals. Compositor, director i pedagog nascut a la vila italiana de Lucca, Donati és una de les veus més respectades de la música coral actual. La seva obra es caracteritza per un respecte profund a la tradició, però filtrada per una sensibilitat moderna que explora el color vocal, les textures atmosfèriques i una nova relació entre la paraula i el so, sovint utilitzant la ressonància de l’espai físic de l’església com un instrument més. Aquesta vegada ens convida a mirar el motet de Palestrina a través d’un punt de vista modern. Si Palestrina buscava l’equilibri perfecte, Donati explora les textures, els harmònics i l’espacialitat. És una obra que manté el caràcter contemplatiu de l’original, però afegint-hi una paleta de colors i una llibertat rítmica que ens recorden que la set espiritual de la qual parla el text és universal i atemporal.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Biografies
© Florian Schmuck
© Florian Schmuck
Balthasar NOVA
Balthasar NOVA és un visionari programa acadèmic europeu de la família Balthasar Neumann que dona suport a joves músics excepcionals en el camí cap a una carrera d’èxit i autodeterminada com a professionals independents a l’escena musical internacional. El programa no només ofereix una formació integral, orientada a la pràctica i amb un enfocament en la interpretació històricament informada, sinó que també fomenta una consciència crítica sobre la responsabilitat social i el nostre patrimoni cultural compartit. Amb el seu enfocament holístic, el projecte té una projecció d’abast internacional.
Mitjançant un procés de selecció en diverses fases, s’escullen vint-i-cinc participants de diversos països europeus per a cadascuna de les dues edicions de divuit mesos de Balthasar NOVA. El programa es divideix en un seguit de períodes d’estudi, cadascun dedicat a una època musical específica i al seu repertori. També inclou nombroses activitats socials i artístiques que promouen la mediació musical, així com el desenvolupament de formats i programes de concert alternatius. Un ampli currículum complementa aquests elements, que aprofundeix no només en l’expertesa musical i tècnica, sinó també en la comprensió cultural i històrica. Un ric sistema de mentoria acompanya els participants en el creixement artístic i personal. Dins d’un programa de tutoria, els joves músics reben una orientació intensiva de solistes de renom internacional. Com a orquestra, actuen sota la direcció de directors com ara Thomas Hengelbrock, Pablo González i Lionel Sow, i creen els seus propis salons amb artistes com, entre d’altres, Julian Prégardien. Balthasar NOVA es pot veure als escenaris del Herbstfestspiele de Baden-Baden, Festival Händel de Halle, Festival de Bolonya, Mes d’Europa de l’Havana, així com al Bergson Kunstkraftwerk de Múnic i aquí, al Palau de la Música Catalana.
Balthasar NOVA ofereix als participants –especialment a aquells que es troben al final dels estudis o poc després de graduar-se– la flexibilitat per dur a terme projectes propis, continuar la formació acadèmica o establir contactes amb altres conjunts. D’aquesta manera, el programa construeix un pont essencial entre la formació acadèmica i la independència artística i econòmica. Mitjançant la formació integral i la xarxa de joves músics d’arreu d’Europa, el programa fa una contribució fonamental a la sostenibilitat del sector musical. Amb Balthasar NOVA, el Balthasar Neumann Chor & Orchester projecten cap al futur, amb vitalitat, els valors europeus, l’intercanvi cultural, la solidaritat transfronterera i la pau.
Amb la col·laboració de:
Biografies
© Mina Esfandiari
© Mina Esfandiari
Balthasar Neumann Chor
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible per cantar és el que representa el Balthasar Neumann Chor, fundat per Thomas Hengelbrock l’any 1991. El conjunt vocal aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves interpretacions plenes d’energia i creant moments màgics per a públics d’arreu del món. La combinació particular del so pur i càlid del Balthasar Neumann commou i fascina a parts iguals, tot convertint el cor en una formació única. Aquest so, unit a un treball d’assaig intensiu i un estudi aprofundit de les obres i dels compositors, dona lloc a la seva alta qualitat, que porta la revista «Gramophone» a qualificar-lo com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, incloent-hi diversos guardons ECHO Klassik i un Gramophone Award, reforcen el prestigi del conjunt.
Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants participen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts a sales i festivals de renom. El cor col·labora amb la Balthasar Neumann Orchester, així com amb altres formacions: Gewandhausorchester Leipzig, Tonhalle Orchester de Zúric, Camerata Salzburg, Sinfonieorchester de Basilea o Orchestre de Chambre de París, i amb directors convidats, com Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton, Howard Arman i Pablo González. A més de les interpretacions històricament informades d’obres com Parsifal de Wagner, Vespres de Monteverdi, Missa solemnis de Beethoven o la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a composicions contemporànies i a projectes que travessen gèneres i disciplines. A partir d’aquesta temporada, el director Lionel Sow treballarà estretament amb el Balthasar Neumann Chor i Thomas Hengelbrock dirigint nombrosos projectes dels seus conjunts.
Els cantants també comparteixen regularment els seus coneixements i la passió per la música amb les futures generacions mitjançant classes magistrals, tallers i altres projectes educatius. En el marc de la Singers’ Academy, treballen intensament amb joves cantants i enriqueixen la tasca de la Balthasar Neumann Academy a través de projectes conjunts.
Biografies
© Mina Esfandiari
© Mina Esfandiari
Balthasar Neumann Orchester
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible de tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen la Balthasar Neumann Orchester, fundada per Thomas Hengelbrock l’any 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre constantment noves perspectives, convenç amb interpretacions plenes d’energia i pensa més enllà de categories i límits establerts. Aquest col·lectiu europeu d’artistes reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música conjuntament d’una manera radical. Volen comprendre les obres de manera holística, situar-les en el seu context històric i sociocultural i interpretar-les amb la màxima autenticitat possible. Diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award testimonien el reconeixement internacional que l’orquestra ha rebut des que va ser fundada.
A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el Balthasar Neumann Chor, la Balthasar Neumann Orchester col·labora amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions operístiques i els concerts l’han portat a Baden-Baden, París, Ais de Provença i Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. La Balthasar Neumann Orchester s’ha distingit especialment per les seves interpretacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va poder escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden el 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part del seu ampli repertori.
La Balthasar Neumann Orchester no només és reconeguda per les seves interpretacions en concert, sinó també pel compromís amb l’educació musical. Mitjançant diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics de l’orquestra comparteixen la passió i els coneixements musicals amb les noves generacions. A més, organitza regularment concerts especials i tallers en escoles i institucions socials.
A principi del 2025 l’orquestra va posar en marxa Balthasar NOVA, un nou programa finançat per la Unió Europea destinat a vint-i-cinc joves músics d’una vintena de països europeus. Aquest programa ofereix un enfocament holístic i innovador en la formació musical. Com a primera acadèmia orquestral de llarga durada dedicada als instruments històrics, NOVA combina la interpretació en diversos formats de conjunt amb experiència pràctica en el treball orquestral. El programa posa l’èmfasi en l’excel·lència artística, en unes condicions laborals justes i en la preparació per a una carrera com a professional independent.
Fomentant una nova generació de músics altament qualificats i socialment compromesos, NOVA contribueix a la sostenibilitat del sector musical i promou els valors europeus d’intercanvi cultural, unitat i pau.
Biografies
© Mina Esfandiari
© Mina Esfandiari
Lionel Sow, director
Lionel Sow va néixer en una família de músics i va estudiar violí, cant, composició, cant gregorià i direcció coral i orquestral. Del 2006 al 2014 va ser director artístic de la Maîtrise Notre-Dame de París. El 2011 va assumir la direcció del Choeur de l’Orchestre de París i el 2021 va ser nomenat director artístic del Cor del National Forum of Music de Wrocław (Polònia). A partir de la temporada 2025-26 treballa estretament amb el Balthasar Neumann Chor i Thomas Hengelbrock dirigint nombrosos projectes dels seus conjunts.
És un “arquitecte del so” que fa créixer els detalls més petits fins a convertir-los en un tot majestuós; un artista que pinta paisatges sonors fascinants amb els colors de les veus; un explorador musical amb una visió creativa. Com a director musical del Chœur de Radio France i del Cor del National Forum of Music de Wrocław (Polònia), i en col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor, està modelant el futur del cant coral europeu amb programes creatius, col·laboracions significatives i una feina orientada al futur amb joves talents. El seu art coral entrellaça moltes veus diferents en una unitat harmònica, tot revelant els matisos dels aguts i els greus i dotant el so d’amplitud i profunditat.
La temporada 2025-26 Lionel Sow té en agenda dirigir interpretacions de Le roi David de Honegger i Sanctuaires d’Othman Louati amb el Chœur de Radio France, així com diversos projectes a cappella amb el Cor del National Forum of Music.
Al centre del seu treball amb els conjunts Balthasar Neumann hi ha diversos projectes destacats: durant el Festival de Tardor de Baden-Baden va dirigir un concert amb obres de Distler, Mendelssohn i Bach. Al desembre va oferir la seva interpretació de l’Oratori de Nadal de Bach al públic de Fontainebleau, Neumarkt i Hamburg. A principi del 2026, arribarà amb la Missa núm. 2, en Mi menor de Bruckner a Barcelona i tornarà a l’Elbphilharmonie en el marc del Musikfest d’Hamburg amb el programa coral Dance of death and glimmer of hope. Altres projectes, incloent-hi col·laboracions amb Balthasar NOVA, el portaran al Kunstkraftwerk Bergson de Múnic per al festival Neurope, així com al Festival Händel de Halle amb El Messies de Händel.
Lionel Sow ha participat en nombrosos festivals internacionals i ha col·laborat amb directors com Thomas Adès, Herbert Blomstedt, Riccardo Chailly, Gustavo Dudamel, Daniel Harding, Thomas Hengelbrock, Pablo Heras-Casado, Paavo Järvi, Louis Langrée, Christian Măcelaru, Sir Roger Norrington, Kirill Petrenko, Raphaël Pichon i Esa-Pekka Salonen. Des del 2017 és professor de direcció coral al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de Lió.
Té una extensa discografia: a més de la Messe Salve Regina d’Yves Castagnet i les famoses Litanies à la Vierge noire de Francis Poulenc, també ha publicat les Vêpres de la Vierge de Philippe Hersant. El seu enregistrament més recent, Dance of death, ha estat guardonat amb un Diapason d’Or.
L’any 2025, Lionel Sow va ser nomenat oficial de l’Ordre des Arts et des Lettres.
Formacions
Balthasar Neumann Chor
Director durant els assaigs: Detlef Bratschke
Sopranos
Anja Bittner, Annemei Blessing-Leyhausen, Alice Borciani, Kerstin Dietl, Theresa Dlouhy, Karin Gyllenhammar, Heike Heilmann, Santa Karnite, Agnes Kovacs (solista), Katja Stuber, Christine Süßmuth, Anna WierødContralts
Brigitta Ambs, Anne Bierwirth (solista), Nanora Büttiker, Petra Ehrismann, Angela Froemer, Katharina Guglhör, Barbara Ostertag, Helena Poczykowska, Hanna Roos, Ute Weitkämper, Dorothee Wohlgemuth, Johanna ZachhuberTenors
Jonas Boy, Manuel König, Korbinian Krol, Clemens Liese, Bartek Lossy, David Munderloh, Hermann Oswald, Jakob Pilgram (solista), Christian Rathgeber, Masashi Tsuji, Kilian WackerBaixos
Andrey Akhmetov, Ralf Ernst, Christoph Hülsmann, Friedemann Klos, Ilia Mazurov (solista), Tobias Müller-Kopp, Felix Rathgeber, Julian Redlin, Tobias Schlierf, Steffen Schulte, Raimonds Spogis, Ulfried StaberBalthasar Neumann Orchester
Oboès
Christopher Palameta, Nahoko KinoshitaClarinets
José-Antonio Salar-Verdú, Elia Bianucci*Fagots
Javier Zafra, Ambroise DojatTrompes
Ulrich Hübner, Jonathan van der Beek*, Pepe Reche, Renske WijmaTrompetes
Moritz Görg, Lukas ReißTrombons
Norwin Hahn, Julian Huß, Mario Montes Aguilera, Patrick FlassigCornetes
Friederike Otto, Cathérine RennoViolone
Ismael CampaneroOrgue
Andreas Küppers*Balthasar NOVATextos
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594)
Sicut cervus desideratLorenzo Donati (1972)
Sicut cervusSalm 42
Com la cérvola desitja les fonts d’aigua,
així la meva ànima et desitja a tu, Déu.
La meva ànima té set de Déu, del Déu fort i vivent:
quan vindré i em presentaré davant la faç de Déu?
Les meves llàgrimes han estat el meu pa dia i nit,
mentre em diuen cada dia:
On és el teu Déu?Sicut cervus desiderat ad fontes aquarum,
ita desiderat anima mea ad te, Deus.
Sitivit anima mea ad Deum fortem vivum:
quando veniam et apparebo ante faciem Dei?
Fuerunt mihi lacrymae meae panes die ac nocte,
dum dicitur mihi quotidie:
Ubi est Deus tuus?Giovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa sine nomineAnton Bruckner (1824-1896)
Missa núm. 2 en Mi menor, WAB 27Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleisonSenyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres
Senyor, tingueu pietat de nosaltres.Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatisGlòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.Laudamus te. Benedicimus te.
Adoramus te. Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, rei celestial,
Déu Pare omnipotent.Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.Credo
Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
factorem cæli et terre,
visibilium omnium et invisibilium.
Et in unum Dominum Iesum Christum,
Filium Dei unigenitum,
et ex Patre natum ante omnia sæcula.Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses, visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum,
consubstantialem Patri:
per quem omnia facta sunt.Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
Déu veritable nascut del Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare:
per Ell tota cosa fou creada.Qui propter nos homines et propter nostram
salutem descendit de cælis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria Virgine, et homo factus est.Crucifixus etiam pro nobis
sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
et resurrexit tertia die,
secundum Scripturas,
et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria,
iudicare vivos et mortuos,
cuius regni non erit finis.El qual per nosaltres els homes i per la nostra
salvació, davallà del cel.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
i ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures.
I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
qui ex Patre Filioque procedit.
Qui cum Patre et Filio simul adoratur
et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
Et unam, sanctam, catholicam
et apostolicam Ecclesiam.Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum,
et vitam venturi sæculi.
AmenCrec en l’Esperit Sant,
que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica
i apostòlica.Professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida de la glòria.
Amén.Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!;
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor;
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Benedictus
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.Agnus Dei
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.Johann Hermann Schein (1586-1630)
Gott der Vater wohn’ uns beiGott der Vater wohn uns bei
und laß uns nicht verderben;
mach uns von Sünden alle frei
und hilf uns selig sterben.
Vor dem Teufel uns bewahr,
halt uns bei festem Glauben,
auf dich laß uns vertrauen
von Herzen unser Leben.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Déu Pare, habita amb nosaltres
i no deixis que ens perdem;
allibera’ns de tots els pecats
i ajuda’ns a morir en salvació.
Guarda’ns del dimoni,
mantén-nos en una fe ferma;
fes que en tu reposem
i confiem en tu de tot cor.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Jesus Christus, Gottes Sohn,
wohn uns bei in Gnaden,
behüt uns vor der Höllenthron
und vor des Teufels Schaden.
Hilf, daß wir durch dein bitter Leid
und dein unschuldig Sterben
das Himmelreich ererben.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Jesucrist, Fill de Déu,
habita amb nosaltres amb gràcia;
protegeix-nos del tron de l’infern
i del mal del dimoni.
Fes que, pel teu sofriment amarg
i per la teva mort innocent,
heretem el regne del cel.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Gott Heiliger Geist, wohn uns bei,
gib uns dein Gnaden Segen;
dein Macht uns bei der Wahrheit halt
und laß uns nicht bewegen.
Treib aus der Finsternis den Schein,
laß uns im Glauben leben,
bis wir einst vor dir treten.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Déu Esperit Sant, habita amb nosaltres,
dóna’ns la benedicció de la teva gràcia;
mantén-nos amb el teu poder en la veritat
i no deixis que vacil·lem.
Fes fugir la foscor,
deixa’ns viure en la fe
fins que un dia compareguem davant teu.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Gregorià / Michael Praetorius (1571-1621)
Missodia Sionia LXDominus vobiscum.
Et cum spiritu tuo.Sursum corda.
Habemus ad Dominum.Gratias agamus Domino Deo nostro.
Dignum et iustum est.El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.Amunt els cors.
Els tenim elevats cap al Senyor.Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
És just i necessari.Vere dignum et iustum est,
aequum et salutare,
nos tibi semper et ubique gratias agere,
Domine sancte, Pater omnipotens,
aeterne Deus,
per Christum Dominum nostrum.És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
donar-vos gràcies sempre i a tot arreu,
Senyor sant, Pare omnipotent,
Déu etern,
per Crist, Senyor nostre.Per quem maiestatem tuam laudant angeli,
adorant dominationes,
tremunt potestates.
Caeli caelorumque virtutes
ac beata seraphim
socia exsultatione concelebrant.Cum quibus et nostras voces
ut admitti iubeas deprecamur,
supplici confessione dicentes.Per ell, els àngels lloen la vostra majestat,
les dominacions us adoren,
les potestats tremolen davant vostre.
Els cels i les forces dels cels
i els benaurats serafins
us celebren amb joiosa exultació.Amb ells us preguem
que accepteu també les nostres veus,
mentre amb humil confessió diem:
També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Divendres, 13.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Händel
Theodora Raftis, soprano
Jorge Navarro Colorado, tenor
Josep-Ramon Olivé, baríton
Balthasar Neumann Orchestra
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Thomas Hengelbrock, directorG. F. Händel: Armida e Rinaldo (pasticcio d'òpera basada en fragment de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
J. Blow: Salvator mundi
H. Purcell: O sing unto the Lord, Z 44
G. F. Händel: Zadok the priest, HWV 259
G. F. Händel: My Heart is inditing, HWV 261Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Balthasar Neumann Chor & Orchester & Sow
—Missa núm. 2 de BrucknerPalau 100
Dimecres, 11 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Balthasar Neumann Chor & Orchester
Lionel Sow, directorI
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594)
Sicut cervusGiovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa sine nomineKyrie
GloriaJohann Hermann Schein (1586-1630)
Gott der Vater wohn’ uns beiGiovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach
Missa sine nomineCredo
Gregorià / Michael Praetorius (1571-1621)
Missodia Sionia LXPreface
Giovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach
Missa sine nomineSanctus
Benedictus
Agnus Dei I i IILorenzo Donati (1972)
Sicut cervusII
Anton Bruckner (1824-1896)
Missa núm. 2 en Mi menor, WAB 27Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Benedictus
Agnus DeiDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #coral #palaujove
Poema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Giovanni Pierluigi da Palestrina, Anton Bruckner, els Balthasar Neumann Chor & Orchester i el director Lionel Sow. Un dels pares de la música del Renaixement, Palestrina, compartint protagonisme amb un autor clau del Romanticisme austroalemany com és Bruckner. D’ambdós, se’n podran sentir obres d’inspiració religiosa interpretades per l’excel·lència dels Balthasar Neumann Chor & Orchester, que al Palau han ofert versions inoblidables d’obres mestres, com ara la Missa en Si menor de Bach, el Requiem de Mozart, el Requiem de Brahms o la Simfonia Lobgesang de Mendelssohn. Al podi, el mestre Lionel Sow, un dels directors de cors més reputats d’Europa, especialment a França, on va dirigir el Choeur de l’Orchestre de París i hi va crear la seva acadèmia vocal, amb el Cor de Cambra, el Cor de Nens i el Cor Juvenil.
Quines són les claus del concert?
El viatge que proposa aquest programa arrenca amb Palestrina i el seu motet Sicut cervus sobre el text del salm 42,1 (“Així com el cérvol brama per l’aigua, la meva ànima ho fa per tu, Déu meu”), quinta essència de la puresa contrapuntística i la serenitat expressiva. Com a complement, s’inclou també el preciós Sicut cervus del compositor contemporani Lorenzo Donati, inspirat en l’anterior. En el cas de Bruckner, se n’escoltarà la Missa núm. 2, en Mi menor, que també mira al contrapunt de Palestrina, però des d’una òptica vuitcentista. L’obra inclou orquestra, però sense cordes, fet que hi dona una sonoritat molt especial, per una instrumentació amb vent, metalls i orgue. La històrica fascinació per Palestrina també es fa evident en la seva Missa sine nomine, que Bach va instrumentar amb la seva saviesa habitual.
A què he de parar atenció?
Cal fixar-se en un repertori coral d’alta volada, molt difícil d’interpretar i que ens apropa a l’espiritualitat des de punts de vista diferents, cadascun marcat per la seva època. Palestrina-Bach-Bruckner-Donati formen un arc que abraça cinc segles, des del Renaixement fins a l’actualitat, que mostra exemples de músics que han volgut traslladar als pentagrames l’evolució en la manera d’entendre la relació de l’home amb Déu.
Sabies que…
El motet Sicut cervus de Palestrina (c. 1525-1594) es considera un pilar del repertori coral sacre. Ha estat interpretat ininterrompudament des del segle XVI, tant en actes litúrgics com en concert. És una referència per a l’estudi del contrapunt imitatiu i del tractament del text sagrat. Palestrina el va compondre durant el període de la Contrareforma i la seva música es va considerar modèlica per a les composicions religioses, ja que permet entendre el text sense les complexitats excessives d’altres escoles.
La Missa núm. 2, en Mi menor d’Anton Bruckner combina l’estil contrapuntístic palestrinenc (estudiat per Bruckner amb Simon Sechter) amb la sonoritat i l’harmonia romàntiques del segle XIX. Obra considerada de culte, a més de les dificultats de la interpretació coral, inclou parts de trompeta escrites en un registre molt alt que exigeixen una gran habilitat dels intèrprets. Només des del final del segle XX, amb els criteris d’interpretació historicista, ha anat guanyant presència als escenaris.
Comentari
A l’esguard de l’espiritualitat polifònica, del Renaixement al nostre temps
El repertori d’aquest concert esdevé un viatge fascinant, interior, a través del temps que s’articula al voltant de la continuïtat de la tradició vocal polifònica europea, des de la perfecció polifònica del segle XVI, passant per la monumentalitat simfònica del segle XIX i completant la singladura amb la mirada lliure del nostre temps, bo i entrellaçant en tot moment un diàleg cristal·lí entre les diferents veus adreçat al més profund de la nostra ànima.
Obrim el concert amb la figura de Giovanni Pierluigi da Palestrina (c. 1525-1594), l’arquitecte de la perfecció sonora polifònica que va definir els paràmetres de la Contrareforma catòlica en l’àmbit de la música litúrgica. Palestrina va viure i treballar a Roma al servei de diversos papes. La seva música personifica l’ideal sonor on la complexitat de les veus mai no havia d’enfosquir la claredat del text sagrat. El seu estil, referencial de l’anomenada prima prattica, es caracteritza per l’equilibri, l’absència de salts melòdics bruscos i una harmonia transparent, trets vistos al seu moment com el reflex de l’ordre diví.
El motet Sicut cervus esdevé un exemple sublim del seu estil. Es basa en el salm 42 (Com el cérvol cerca les fonts d’aigua...), text associat al desig espiritual de la recerca de Déu. Musicalment, és una lliçó de contrapunt fluid on la música no busca l’artifici sinó la claredat. Cada veu hi entra amb una elegància gairebé líquida creant una atmosfera de serenor que ha servit de model a generacions de compositors, com podrem apreciar durant la resta del concert. La versió més antiga que ha sobreviscut completa pertany a una col·lecció de motets publicada pòstumament com a Motectorum quattuor vocibus, apareguda a Venècia el 1604. Sembla, però, que ja s’havia publicat a Roma durant la vida del compositor.
També de Palestrina escoltarem una de les sis (dues d’autoria dubtosa) anomenades Missa sine nomine, l’escrita a sis veus i publicada a Venècia el 1590. La posteritat va fer que la versió que sentirem avui tingui un valor històric afegit: l’empremta de Johann Sebastian Bach. Col·leccionista de partitures de tota mena, el gran mestre alemany tenia una còpia d’aquesta obra, que arribà a fer interpretar a Leipzig el 1742. Seguint la tradició luterana, Bach només va fer interpretar les dues primeres parts de la partitura, el “Kyrie” i el “Gloria” modificant-les amb l’afegit de parts instrumentals doblant les veus del cor (colla parte), una pràctica ja habitual des dels temps de Palestrina, i emprant en aquesta ocasió dos cornetti, quatre trombons i els instruments habituals del baix continu, com el violone, l’orgue i el cembalo (des d’on ell mateix dirigia). Potser el més fascinant és pensar que poc després que Bach estudiés i transcrivís aquesta Missa, s’animaria a completar la seva pròpia gran Missa en Si menor, BWV 232, iniciada el 1733, afegint-hi les parts pendents de l’ordinari de la missa catòlica (Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei). ¿Palestrina l’havia animat a fer-ho?
Anton Bruckner (1824-1896) va ser un home de contrastos. Organista d’església humil i profundament devot, va escriure algunes de les Simfonies més colossals de la història, veritables catedrals del so. En canvi, la seva música sacra esdevé un pont entre el misticisme medieval i el romanticisme tardà. Per a Bruckner, compondre una missa era un acte de fe absoluta, que el portava a desplegar una construcció sonora que buscava elevar l’ànima cap a l’infinit. La seva Missa núm. 2, en Mi menor n’és un gran exemple. Escrita el 1866 per a la inauguració de la capella votiva de la catedral de Linz, aquesta Missa és una pàgina certament singular. Bruckner opta aquí per una plantilla inusual: un cor a vuit veus acompanyat únicament per una secció de vents (oboès, clarinets, fagots, trompes i trompetes). Aquesta elecció no és casual; Bruckner buscava una sonoritat que pogués omplir una gran nau gòtica evocant alhora la tradició dels instruments de vent que doblaven les veus en la polifonia, tal com ho hem pogut veure prèviament en la instrumentació bachiana de Palestrina. Aquesta Missa és una síntesi magistral de dos mons. Per un costat l’anomenat Cecilianisme o “estil cecilià”, corrent del segle XIX que advocava precisament per retornar a la puresa de Palestrina, molt present en el “Kyrie” i el “Sanctus”. Per l’altre, la sonoritat postromàntica genuïnament bruckneriana, amb harmonies audaces de petjada wagneriana, element clau que ens porta cap a la intensitat emocional que arriba al seu clímax en fragments com el “Credo” o l’“Agnus Dei”.
Poder escoltar la Missa en Mi menor després de Palestrina ens permet entendre el profund respecte que Bruckner sentia per la tradició. Mentre les veus sovint es mouen emulant l’estil del cant gregorià o la polifonia renaixentista, la secció de vent subratlla el drama i la transcendència, trets que semblen evocar la personalitat del compositor, que vivia la seva fe com una lluita constant entre la humilitat creativa i la grandesa sonora.
Com a reflex del mirall de tota l’experiència polifònica anterior, però ja al nostre temps, el programa inclou la relectura que el 2015 va fer Lorenzo Donati (1972) a partir del palestrinià Sicut cervus, escrit per a setze veus dividides en quatre nuclis corals. Compositor, director i pedagog nascut a la vila italiana de Lucca, Donati és una de les veus més respectades de la música coral actual. La seva obra es caracteritza per un respecte profund a la tradició, però filtrada per una sensibilitat moderna que explora el color vocal, les textures atmosfèriques i una nova relació entre la paraula i el so, sovint utilitzant la ressonància de l’espai físic de l’església com un instrument més. Aquesta vegada ens convida a mirar el motet de Palestrina a través d’un punt de vista modern. Si Palestrina buscava l’equilibri perfecte, Donati explora les textures, els harmònics i l’espacialitat. És una obra que manté el caràcter contemplatiu de l’original, però afegint-hi una paleta de colors i una llibertat rítmica que ens recorden que la set espiritual de la qual parla el text és universal i atemporal.
Joan Vives, músic i divulgador musical
Biografies
Balthasar NOVA
© Florian Schmuck
Balthasar NOVA és un visionari programa acadèmic europeu de la família Balthasar Neumann que dona suport a joves músics excepcionals en el camí cap a una carrera d’èxit i autodeterminada com a professionals independents a l’escena musical internacional. El programa no només ofereix una formació integral, orientada a la pràctica i amb un enfocament en la interpretació històricament informada, sinó que també fomenta una consciència crítica sobre la responsabilitat social i el nostre patrimoni cultural compartit. Amb el seu enfocament holístic, el projecte té una projecció d’abast internacional.
Mitjançant un procés de selecció en diverses fases, s’escullen vint-i-cinc participants de diversos països europeus per a cadascuna de les dues edicions de divuit mesos de Balthasar NOVA. El programa es divideix en un seguit de períodes d’estudi, cadascun dedicat a una època musical específica i al seu repertori. També inclou nombroses activitats socials i artístiques que promouen la mediació musical, així com el desenvolupament de formats i programes de concert alternatius. Un ampli currículum complementa aquests elements, que aprofundeix no només en l’expertesa musical i tècnica, sinó també en la comprensió cultural i històrica. Un ric sistema de mentoria acompanya els participants en el creixement artístic i personal. Dins d’un programa de tutoria, els joves músics reben una orientació intensiva de solistes de renom internacional. Com a orquestra, actuen sota la direcció de directors com ara Thomas Hengelbrock, Pablo González i Lionel Sow, i creen els seus propis salons amb artistes com, entre d’altres, Julian Prégardien. Balthasar NOVA es pot veure als escenaris del Herbstfestspiele de Baden-Baden, Festival Händel de Halle, Festival de Bolonya, Mes d’Europa de l’Havana, així com al Bergson Kunstkraftwerk de Múnic i aquí, al Palau de la Música Catalana.
Balthasar NOVA ofereix als participants –especialment a aquells que es troben al final dels estudis o poc després de graduar-se– la flexibilitat per dur a terme projectes propis, continuar la formació acadèmica o establir contactes amb altres conjunts. D’aquesta manera, el programa construeix un pont essencial entre la formació acadèmica i la independència artística i econòmica. Mitjançant la formació integral i la xarxa de joves músics d’arreu d’Europa, el programa fa una contribució fonamental a la sostenibilitat del sector musical. Amb Balthasar NOVA, el Balthasar Neumann Chor & Orchester projecten cap al futur, amb vitalitat, els valors europeus, l’intercanvi cultural, la solidaritat transfronterera i la pau.
Amb la col·laboració de:
Balthasar Neumann Chor
© Mina Esfandiari
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible per cantar és el que representa el Balthasar Neumann Chor, fundat per Thomas Hengelbrock l’any 1991. El conjunt vocal aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves interpretacions plenes d’energia i creant moments màgics per a públics d’arreu del món. La combinació particular del so pur i càlid del Balthasar Neumann commou i fascina a parts iguals, tot convertint el cor en una formació única. Aquest so, unit a un treball d’assaig intensiu i un estudi aprofundit de les obres i dels compositors, dona lloc a la seva alta qualitat, que porta la revista «Gramophone» a qualificar-lo com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, incloent-hi diversos guardons ECHO Klassik i un Gramophone Award, reforcen el prestigi del conjunt.
Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants participen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts a sales i festivals de renom. El cor col·labora amb la Balthasar Neumann Orchester, així com amb altres formacions: Gewandhausorchester Leipzig, Tonhalle Orchester de Zúric, Camerata Salzburg, Sinfonieorchester de Basilea o Orchestre de Chambre de París, i amb directors convidats, com Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton, Howard Arman i Pablo González. A més de les interpretacions històricament informades d’obres com Parsifal de Wagner, Vespres de Monteverdi, Missa solemnis de Beethoven o la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a composicions contemporànies i a projectes que travessen gèneres i disciplines. A partir d’aquesta temporada, el director Lionel Sow treballarà estretament amb el Balthasar Neumann Chor i Thomas Hengelbrock dirigint nombrosos projectes dels seus conjunts.
Els cantants també comparteixen regularment els seus coneixements i la passió per la música amb les futures generacions mitjançant classes magistrals, tallers i altres projectes educatius. En el marc de la Singers’ Academy, treballen intensament amb joves cantants i enriqueixen la tasca de la Balthasar Neumann Academy a través de projectes conjunts.
Balthasar Neumann Orchester
© Mina Esfandiari
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible de tocar són només tres de les innombrables qualitats que distingeixen la Balthasar Neumann Orchester, fundada per Thomas Hengelbrock l’any 1995. Com una de les principals orquestres d’instruments originals del món, obre constantment noves perspectives, convenç amb interpretacions plenes d’energia i pensa més enllà de categories i límits establerts. Aquest col·lectiu europeu d’artistes reuneix els millors músics del seu àmbit per fer música conjuntament d’una manera radical. Volen comprendre les obres de manera holística, situar-les en el seu context històric i sociocultural i interpretar-les amb la màxima autenticitat possible. Diversos premis ECHO Klassik i un Gramophone Award testimonien el reconeixement internacional que l’orquestra ha rebut des que va ser fundada.
A més d’actuar sota la direcció de Thomas Hengelbrock, sovint juntament amb el Balthasar Neumann Chor, la Balthasar Neumann Orchester col·labora amb directors convidats, com Teodor Currentzis, Pablo Heras-Casado i Antonello Manacorda. Les produccions operístiques i els concerts l’han portat a Baden-Baden, París, Ais de Provença i Madrid, a les sales de concerts de Dortmund i Viena, a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Théâtre des Champs Élysées de París, Palau de la Música Catalana i a importants festivals internacionals. La Balthasar Neumann Orchester s’ha distingit especialment per les seves interpretacions històricament informades d’obres com Orfeo ed Euridice de Gluck, La Creació de Haydn i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, que es va poder escoltar per primera vegada al Festival de Tardor de Baden-Baden el 2022. Les composicions contemporànies i els projectes interdisciplinaris també formen part del seu ampli repertori.
La Balthasar Neumann Orchester no només és reconeguda per les seves interpretacions en concert, sinó també pel compromís amb l’educació musical. Mitjançant diversos programes acadèmics, Thomas Hengelbrock i els músics de l’orquestra comparteixen la passió i els coneixements musicals amb les noves generacions. A més, organitza regularment concerts especials i tallers en escoles i institucions socials.
A principi del 2025 l’orquestra va posar en marxa Balthasar NOVA, un nou programa finançat per la Unió Europea destinat a vint-i-cinc joves músics d’una vintena de països europeus. Aquest programa ofereix un enfocament holístic i innovador en la formació musical. Com a primera acadèmia orquestral de llarga durada dedicada als instruments històrics, NOVA combina la interpretació en diversos formats de conjunt amb experiència pràctica en el treball orquestral. El programa posa l’èmfasi en l’excel·lència artística, en unes condicions laborals justes i en la preparació per a una carrera com a professional independent.
Fomentant una nova generació de músics altament qualificats i socialment compromesos, NOVA contribueix a la sostenibilitat del sector musical i promou els valors europeus d’intercanvi cultural, unitat i pau.
Lionel Sow, director
© Mina Esfandiari
Lionel Sow va néixer en una família de músics i va estudiar violí, cant, composició, cant gregorià i direcció coral i orquestral. Del 2006 al 2014 va ser director artístic de la Maîtrise Notre-Dame de París. El 2011 va assumir la direcció del Choeur de l’Orchestre de París i el 2021 va ser nomenat director artístic del Cor del National Forum of Music de Wrocław (Polònia). A partir de la temporada 2025-26 treballa estretament amb el Balthasar Neumann Chor i Thomas Hengelbrock dirigint nombrosos projectes dels seus conjunts.
És un “arquitecte del so” que fa créixer els detalls més petits fins a convertir-los en un tot majestuós; un artista que pinta paisatges sonors fascinants amb els colors de les veus; un explorador musical amb una visió creativa. Com a director musical del Chœur de Radio France i del Cor del National Forum of Music de Wrocław (Polònia), i en col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor, està modelant el futur del cant coral europeu amb programes creatius, col·laboracions significatives i una feina orientada al futur amb joves talents. El seu art coral entrellaça moltes veus diferents en una unitat harmònica, tot revelant els matisos dels aguts i els greus i dotant el so d’amplitud i profunditat.
La temporada 2025-26 Lionel Sow té en agenda dirigir interpretacions de Le roi David de Honegger i Sanctuaires d’Othman Louati amb el Chœur de Radio France, així com diversos projectes a cappella amb el Cor del National Forum of Music.
Al centre del seu treball amb els conjunts Balthasar Neumann hi ha diversos projectes destacats: durant el Festival de Tardor de Baden-Baden va dirigir un concert amb obres de Distler, Mendelssohn i Bach. Al desembre va oferir la seva interpretació de l’Oratori de Nadal de Bach al públic de Fontainebleau, Neumarkt i Hamburg. A principi del 2026, arribarà amb la Missa núm. 2, en Mi menor de Bruckner a Barcelona i tornarà a l’Elbphilharmonie en el marc del Musikfest d’Hamburg amb el programa coral Dance of death and glimmer of hope. Altres projectes, incloent-hi col·laboracions amb Balthasar NOVA, el portaran al Kunstkraftwerk Bergson de Múnic per al festival Neurope, així com al Festival Händel de Halle amb El Messies de Händel.
Lionel Sow ha participat en nombrosos festivals internacionals i ha col·laborat amb directors com Thomas Adès, Herbert Blomstedt, Riccardo Chailly, Gustavo Dudamel, Daniel Harding, Thomas Hengelbrock, Pablo Heras-Casado, Paavo Järvi, Louis Langrée, Christian Măcelaru, Sir Roger Norrington, Kirill Petrenko, Raphaël Pichon i Esa-Pekka Salonen. Des del 2017 és professor de direcció coral al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de Lió.
Té una extensa discografia: a més de la Messe Salve Regina d’Yves Castagnet i les famoses Litanies à la Vierge noire de Francis Poulenc, també ha publicat les Vêpres de la Vierge de Philippe Hersant. El seu enregistrament més recent, Dance of death, ha estat guardonat amb un Diapason d’Or.
L’any 2025, Lionel Sow va ser nomenat oficial de l’Ordre des Arts et des Lettres.
Formacions
Balthasar Neumann Chor
Director durant els assaigs: Detlef Bratschke
Sopranos
Anja Bittner, Annemei Blessing-Leyhausen, Alice Borciani, Kerstin Dietl, Theresa Dlouhy, Karin Gyllenhammar, Heike Heilmann, Santa Karnite, Agnes Kovacs (solista), Katja Stuber, Christine Süßmuth, Anna WierødContralts
Brigitta Ambs, Anne Bierwirth (solista), Nanora Büttiker, Petra Ehrismann, Angela Froemer, Katharina Guglhör, Barbara Ostertag, Helena Poczykowska, Hanna Roos, Ute Weitkämper, Dorothee Wohlgemuth, Johanna ZachhuberTenors
Jonas Boy, Manuel König, Korbinian Krol, Clemens Liese, Bartek Lossy, David Munderloh, Hermann Oswald, Jakob Pilgram (solista), Christian Rathgeber, Masashi Tsuji, Kilian WackerBaixos
Andrey Akhmetov, Ralf Ernst, Christoph Hülsmann, Friedemann Klos, Ilia Mazurov (solista), Tobias Müller-Kopp, Felix Rathgeber, Julian Redlin, Tobias Schlierf, Steffen Schulte, Raimonds Spogis, Ulfried StaberBalthasar Neumann Orchester
Oboès
Christopher Palameta, Nahoko KinoshitaClarinets
José-Antonio Salar-Verdú, Elia Bianucci*Fagots
Javier Zafra, Ambroise DojatTrompes
Ulrich Hübner, Jonathan van der Beek*, Pepe Reche, Renske WijmaTrompetes
Moritz Görg, Lukas ReißTrombons
Norwin Hahn, Julian Huß, Mario Montes Aguilera, Patrick FlassigCornetes
Friederike Otto, Cathérine RennoViolone
Ismael CampaneroOrgue
Andreas Küppers*Balthasar NOVATextos
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594)
Sicut cervus desideratLorenzo Donati (1972)
Sicut cervusSalm 42
Com la cérvola desitja les fonts d’aigua,
així la meva ànima et desitja a tu, Déu.
La meva ànima té set de Déu, del Déu fort i vivent:
quan vindré i em presentaré davant la faç de Déu?
Les meves llàgrimes han estat el meu pa dia i nit,
mentre em diuen cada dia:
On és el teu Déu?Sicut cervus desiderat ad fontes aquarum,
ita desiderat anima mea ad te, Deus.
Sitivit anima mea ad Deum fortem vivum:
quando veniam et apparebo ante faciem Dei?
Fuerunt mihi lacrymae meae panes die ac nocte,
dum dicitur mihi quotidie:
Ubi est Deus tuus?Giovanni Pierluigi da Palestrina / Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa sine nomineAnton Bruckner (1824-1896)
Missa núm. 2 en Mi menor, WAB 27Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleisonSenyor, tingueu pietat de nosaltres
Crist, tingueu pietat de nosaltres
Senyor, tingueu pietat de nosaltres.Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatisGlòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.Laudamus te. Benedicimus te.
Adoramus te. Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, rei celestial,
Déu Pare omnipotent.Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.Credo
Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
factorem cæli et terre,
visibilium omnium et invisibilium.
Et in unum Dominum Iesum Christum,
Filium Dei unigenitum,
et ex Patre natum ante omnia sæcula.Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses, visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero,
genitum, non factum,
consubstantialem Patri:
per quem omnia facta sunt.Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
Déu veritable nascut del Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare:
per Ell tota cosa fou creada.Qui propter nos homines et propter nostram
salutem descendit de cælis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria Virgine, et homo factus est.Crucifixus etiam pro nobis
sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
et resurrexit tertia die,
secundum Scripturas,
et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria,
iudicare vivos et mortuos,
cuius regni non erit finis.El qual per nosaltres els homes i per la nostra
salvació, davallà del cel.
I, per obra de l’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
i ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures.
I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
qui ex Patre Filioque procedit.
Qui cum Patre et Filio simul adoratur
et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
Et unam, sanctam, catholicam
et apostolicam Ecclesiam.Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum.
Et exspecto resurrectionem mortuorum,
et vitam venturi sæculi.
AmenCrec en l’Esperit Sant,
que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica
i apostòlica.Professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida de la glòria.
Amén.Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus,
Domine Deus Sabaoth!;
pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.Sant, Sant, Sant és el Senyor;
Déu de les forces celestials.
Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.Benedictus
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.Beneït qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.Agnus Dei
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis,
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
dona nobis pacem.Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau.Johann Hermann Schein (1586-1630)
Gott der Vater wohn’ uns beiGott der Vater wohn uns bei
und laß uns nicht verderben;
mach uns von Sünden alle frei
und hilf uns selig sterben.
Vor dem Teufel uns bewahr,
halt uns bei festem Glauben,
auf dich laß uns vertrauen
von Herzen unser Leben.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Déu Pare, habita amb nosaltres
i no deixis que ens perdem;
allibera’ns de tots els pecats
i ajuda’ns a morir en salvació.
Guarda’ns del dimoni,
mantén-nos en una fe ferma;
fes que en tu reposem
i confiem en tu de tot cor.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Jesus Christus, Gottes Sohn,
wohn uns bei in Gnaden,
behüt uns vor der Höllenthron
und vor des Teufels Schaden.
Hilf, daß wir durch dein bitter Leid
und dein unschuldig Sterben
das Himmelreich ererben.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Jesucrist, Fill de Déu,
habita amb nosaltres amb gràcia;
protegeix-nos del tron de l’infern
i del mal del dimoni.
Fes que, pel teu sofriment amarg
i per la teva mort innocent,
heretem el regne del cel.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Gott Heiliger Geist, wohn uns bei,
gib uns dein Gnaden Segen;
dein Macht uns bei der Wahrheit halt
und laß uns nicht bewegen.
Treib aus der Finsternis den Schein,
laß uns im Glauben leben,
bis wir einst vor dir treten.
Amen, Amen, das sei wahr,
so singen wir Halleluja.Déu Esperit Sant, habita amb nosaltres,
dóna’ns la benedicció de la teva gràcia;
mantén-nos amb el teu poder en la veritat
i no deixis que vacil·lem.
Fes fugir la foscor,
deixa’ns viure en la fe
fins que un dia compareguem davant teu.
Amén, amén, que així sigui,
així cantem: al·leluia.Gregorià / Michael Praetorius (1571-1621)
Missodia Sionia LXDominus vobiscum.
Et cum spiritu tuo.Sursum corda.
Habemus ad Dominum.Gratias agamus Domino Deo nostro.
Dignum et iustum est.El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.Amunt els cors.
Els tenim elevats cap al Senyor.Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
És just i necessari.Vere dignum et iustum est,
aequum et salutare,
nos tibi semper et ubique gratias agere,
Domine sancte, Pater omnipotens,
aeterne Deus,
per Christum Dominum nostrum.És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
donar-vos gràcies sempre i a tot arreu,
Senyor sant, Pare omnipotent,
Déu etern,
per Crist, Senyor nostre.Per quem maiestatem tuam laudant angeli,
adorant dominationes,
tremunt potestates.
Caeli caelorumque virtutes
ac beata seraphim
socia exsultatione concelebrant.Cum quibus et nostras voces
ut admitti iubeas deprecamur,
supplici confessione dicentes.Per ell, els àngels lloen la vostra majestat,
les dominacions us adoren,
les potestats tremolen davant vostre.
Els cels i les forces dels cels
i els benaurats serafins
us celebren amb joiosa exultació.Amb ells us preguem
que accepteu també les nostres veus,
mentre amb humil confessió diem:També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Divendres, 13.03.26 – 20 h
Sala de Concerts—Händel
Theodora Raftis, soprano
Jorge Navarro Colorado, tenor
Josep-Ramon Olivé, baríton
Balthasar Neumann Orchestra
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Thomas Hengelbrock, directorG. F. Händel: Armida e Rinaldo (pasticcio d'òpera basada en fragment de Händel, seleccionats per Thomas Hengelbrock)
J. Blow: Salvator mundi
H. Purcell: O sing unto the Lord, Z 44
G. F. Händel: Zadok the priest, HWV 259
G. F. Händel: My Heart is inditing, HWV 261Preus: de 20 a 68 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –