• Missa de la Coronació de Mozart
    —Orfeó Català

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 11 d'abril de 2021 – 12 h

    Sala de Concerts

  • Programa

    Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Juan de la Rubiaorgue
    Ulrike Haller, soprano
    Eulàlia Fantova, mezzosoprano
    Carles Prat Vives, tenor
    Dani Morales, baix
    Pablo Larrazdirector


    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Zadok the priest – Coronation anthem núm. 1, HWV 258

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Ave Verum

    Georg Friedrich Händel
    The king shall rejoice – Coronation anthem núm. 3, HWV 260

    Wolfgang Amadeus Mozart
    Missa de la coronació en Do major, KV 317

    1. Kyrie eleison
    2. Gloria
    3. Credo
    4. Sanctus
    5. Benedictus
    6. Agnus Dei

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa

     

  • Comentari

    Músiques de coronació

    La vinculació de Georg Friedrich Händel amb la monarquia anglesa va ser molt estreta, ja des del mateix moment en què el compositor alemany es va instal·lar a Anglaterra. Durant aquells primers anys va escriure per a la corona britànica composicions tan remarcables com l’Oda per a l’aniversari de la reina Anna o la Water music (Música aquàtica). Per tot plegat, no és estrany que l’any 1727 fos ell el compositor escollit per compondre la nova música que aniria destinada a la coronació del nou monarca, Jordi II. A més, Händel havia obtingut la nacionalitat anglesa poc temps abans. Així va ser com van néixer els Coronation Anthems (Himnes de la Coronació), quatre composicions destinades a lloar el nou rei a partir de textos de la Bíblia del rei Jaume, el llibre de referència de l’Església anglicana. En aquella cerimònia celebrada a l’abadia de Westminster, a més de la música de Händel també van sonar obres d’autors més antics, com Purcell, Blow, Gibbons o Tallis, entre d’altres.

    Nosaltres avui podrem gaudir de dos dels anthems de Händel. Primerament, Zadok the priest, el més popular dels quatre. De durada curta –uns cinc minuts–, el seu caràcter solemne i majestuós l’ha convertit en una peça indispensable en qualsevol coronació britànica posterior. A tot això, cal recordar –potser ja no caldria– que el compositor Tony Britten (que no s’ha de confondre amb el compositor Benjamin Britten, amb qui no té res a veure) l’any 1992 va basar-se en la música d’aquesta obra a l’hora de compondre l’Himne de la UEFA Champions League. El text fa referència al moment en què el sacerdot Zadoc i el profeta Natan van ungir Salomó com a rei dels israelites. Un moment celebrat amb crits de lloança i bons desitjos cap al nou monarca. L’altre anthem que podrem escoltar és el titulat The king shall rejoice, i es basa en el salm 21, atribuït al rei David. Està estructurat en quatre parts ben diferenciades i acaba amb un esclatant “Al·leluia” conclusiu. La inclusió d’instruments com les trompetes i les timbales donen als himnes un caràcter encara més brillant.

    Una de les últimes composicions de Wolfgang Amadeus Mozart va ser el motet Ave Verum Corpus, una meravella de 46 compassos, compost pocs mesos abans de morir, el juny del 1791, i destinat a la festivitat de Corpus Christi. L’obra, delicada i senzilla, però alhora molt inspirada, va ser escrita per a Anton Stoll, amic de Mozart i director del cor de la parròquia de St. Stephan de Baden bei Wien. En aquesta petita localitat al sud de Viena hi havia el balneari on Constanze, la dona de Mozart, feia repòs aquells dies, embarassada de Franz Xaver, el fill que esdevindria músic.

    L’última obra que escoltarem avui, i la més destacable, és la Missa de la coronació, una de les composicions religioses més conegudes de Mozart. Escrita a Salzburg, per a la celebració de la Pasqua de l’any 1779, sembla que el sobrenom prové de la interpretació que es va fer de la Missa l’any després de la mort de Mozart, en la coronació de l’emperador Francesc II. Cal destacar el paper que hi juga el cor al llarg de tota l’obra, que el converteix en protagonista principal. Tota la composició és plena de moments remarcables i plens de bellesa. Val la pena recordar l’inici del “Agnus Dei”, en què la soprano entona una melodia que ens evoca directament l’ària “Dove sono” de l’òpera Les noces de Fígaro, escrita uns anys més tard. Mozart, a més, recupera al final de l’obra la música inicial del “Kyrie”, tot donant així a la composició un caràcter unitari.

    Bon concert!

    Pere Andreu Jariod, divulgador musical

  • Biografies

    Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Orfeó Català

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Al llarg de la seva història, el cor ha estat dirigit per Lluís Millet i Pagès (1891-1941), Francesc Pujol i Pons (1941-1945), Lluís Maria Millet i Millet (1945-1977), Lluís Millet i Loras (1977-1981), Simon Johnson (1981-1983 i 1985-1988), Salvador Mas (1983-1985), Jordi Casas Bayer (1988-1998), Josep Vila i Casañas (1998-2015) i Simon Halsey des del 2015. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz és el director principal i Josep Buforn és el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzant primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Juntament amb els cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català va protagonitzar al Grec Festival de Barcelona 2018 l’estrena a l’Estat espanyol de l’òpera participativa El monstre al laberint de Jonathan Dove (música) i Alasdair Middleton (llibret), en versió catalana de Marc Rosich, sota la direcció de Simon Halsey, en una producció del Grec Festival i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. També, l’agost del 2019, va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 destaca una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, protagonitzà l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català commemorarà el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Camera Musicae i sota la direcció de Simon Halsey.

  • Biografies

    Orquestra Simfònica del Vallès (Any Nou)
    Orquestra Simfònica del Vallès (Any Nou)

    Orquestra Simfònica del Vallès

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el flashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Biografies

    ©Igor Studio

    ©Igor Studio

    Juan de la Rubia, orgue

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.

  • Biografies

    Ulrike Haler
    Ulrike Haler

    Ulrike Haller, soprano

    Nascuda a Meran (Tirol del Sud), estudià piano i cant a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena i s’hi graduà amb les màximes qualificacions. Amplià coneixements a Barcelona amb M. Dolors Aldea, Àngel Soler, Marta Pujol i Francisco Poyato. Ha rebut consells d’Ana Luisa Chova, José van Dam, Mark Hastings, Wolfgang Holzmair, Kurt Widmer i Wolfram Rieger, entre d’altres. Actualment és professora de cant a l’Escola Coral del Palau de la Música Catalana. L’any 2015 guanyà el premi extraordinari del Conservatori Superior del Liceu i el primer premi del Curs de Lied de Joventuts Musicals d’Espanya.

    Ha actuat, com a solista, acompanyada per les orquestres Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Ciudad de Granada, Sinfónica de Castella i Lleó, Barroca Catalana i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres, en algunes de les sales més prestigioses del país, amb la Novena Simfonia de Beethoven, Requiem de Brahms, Carmina Burana d’Orff, Missa en Do menor de Mozart, Dixit Dominus i El Messies de Händel, Cantates de Bach, Simfonia núm. 2 “Lobgesang” i Salm 42 de Mendelssohn, Les illuminations de Britten, etc. També ha ofert recitals de lied acompanyada pels pianistes Josep Buforn, Josep Surinyac i Jordi Armengol, ha publicat diversos CD i ha enregistrat per a Catalunya Música.

  • Biografies

    Eulàlia Fantova
    Eulàlia Fantova

    Eulàlia Fantova, mezzosoprano

    Nascuda a Badalona, començà els estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat com a pianista i més tard s’especialitzà en cant, que finalitzà a l’ESMUC amb matrícula d’honor. Ha estudiat amb els professors Mireia Pintó, Lambert Climent, Richard Levitt, Carlos Mena i ha rebut masterclasses de Nancy Argenta, Mark Padmore i Kurt Widmer, entre d’altres.

    Col·labora habitualment amb La Capella Reial, dirigida per Jordi Savall, Cor de Cambra del Palau de la Música i altres grups, com la Hispano Flamenca, el conjunt de violes In Nomine, dirigit per Sergi Casademunt, o l’Orquesta Barroca de Sevilla, amb la qual ha enregistrat un àlbum dedicat a Pedro Rabassa, sota la direcció d’Enrico Onofri, que va guanyar el premi FestClásica 2011. També ha col·laborat amb l’ABO&C, dirigida per Ton Koompan. Participa, amb La Fura dels Baus, en l’espectacle Free Bach des del 2014.

    És membre actiu de l’Octet Francesc Valls, dirigit per Pere Lluís Biosca, amb residència artística a la catedral de Barcelona, que se centra en la interpretació de la polifonia religiosa de totes les èpoques i en la recuperació d’autors catalans, com el mateix Francesc Valls.

    Ha guanyat la Beca Bach, atorgada per Bach Zum Mitsingen, així com les beques Anna Riera i Victòria dels Àngels.

  • Biografies

    ©Eulàlia Prat

    ©Eulàlia Prat

    Carles Prat Vives, tenor

    Iniciat en la música desde petit, després de quatre a l'Escolania de Montserrat i dels estudis de grau mitjà a l'Escola Municipal de Música d'Igualada va cursar els estudis de Superior de Cant Clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb els professors Francesc Garrigosa i Mireia Pintó.

    Al 2011 finalitzà el Master d'òpera a la Hochschule für Musik und Tanzt Köln amb el Professor Josef Protschka.

    La seva principal dedicació és el cant però paralel.lament també va realitzar estudis de composició amb la professora Concepció Ramió i d'instrumentació amb Albert Guinovart.

    Les seves obres abarquen diferents estils i tot tipus de formacions. Des d'obres per a instrument solista, obres per a grup de cambra, per a orquestra, per a cor, orgue, cobla i també per a intruments tradicionals.

    Nombroses formacions com el Cor de Cambra Francesc Valls, Orfeó Català, Cor de cambra Anton Bruckner, Cobla Principal de la Bisbal, Cobla principal del Llobregat, Cobla Montgrins, Ensemble Clásica, Grup vocal Quatuor vocum, Cor de noies del Palau de la Música Catalana, Coro Amadeus, Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia, Orquestra Joves Músics del Vallès, Coral Carmina o Cor de Noies Exaudio, entre d'altres han interpretat les seves obres. 

    Entre els diferents estils que abarca la seva composició trobem música per a formació de cambra, orquestra i cors de nivell professional i també obres amb una vessant més pedagògica adreçades a estudiants. També per a contes infantils en el recull Sopa de contes i també una cantata per a cor i orquestra en contra de la proliferació dels nens soldat titulada Àngel perdut.

    Ha rebut nombrosos reconeixements en concursos arreu del territori estatal que constaten la bona projecció de la seva obra i el futur prometedor del jove compositor.

  • Biografies

    Dani Morales
    Dani Morales

    Dani Morales, baix

    Nascut a Barcelona, va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música i els de cant amb Xavier Comorera. Paral·lelament assolí el premi extraordinari de doctorat en ciències químiques. A nivell solístic aborda diferents gèneres musicals: oratori, lied, òpera, sarsuela i teatre musical, que ha cantat en sales europees rellevants, com la Chapelle Royale du Château de Versalles, Cadogan Hall de Londres, Wiener Konzerthaus, Gran Teatre del Liceu i Palau de la Música Catalana, entre d’altres.

    S’ha especialitzat en el camp de l’oratori i el lied, i ha interpretat nombroses obres en qualitat de solista.

    També ha ofert recitals de lied a l’Atlàntida de Vic i a França. Compagina la seva activitat solista amb la cambrística formant part de diverses formacions professionals, com el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i els quartets CatAlinka (especialitzat en polifonia ortodoxa russa), Metropolitan Union (especialitzat en música barbershop), el trio de música antiga All’Aura i el quintet Kollage (especialitzat en música “instruvocal”).

    És també professor de tècnica vocal de l’Orfeó Català des del 2010 i durant el període 2006-2010 ho fou de l’escola Amics de la Unió de Granollers. Imparteix habitualment tallers d’imitació vocal d’instruments musicals a escoles i conservatoris de música i també seminaris de tècnica vocal a la UAB.

  • Biografies

    Pablo Larraz

    ©RicardoRios

    Pablo Larraz

    ©RicardoRios

    Pablo Larraz, director

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. Ha format part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a l’ensenyament a l’escola primària i els cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010.

    Des del 2010 ha estat assistent del director de l’Orfeó Català, a més de coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical que reben els cantaires. El 2019 va ser nomenat director principal del mateix Orfeó Català.

    Ha estat director del Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2020), Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2020), Cor Albada de l’ACM (2007-2013), Coral Genciana de Sant Miquel dels Sants (2003-2010) i de la coral infantil el Virolet (2000-2004 i 2008-2011), entre d’altres.

    Paral·lelament a la seva tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la primera Beca Bach. Ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre d’altres. El 2019 va finalitzar els estudis superiors de cant històric a l’ESMUC, sota el guiatge de Lambert Climent.

  • Textos

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Zadok the priest – Coronation anthem núm. 1, HWV 258
    Text del Primer Llibre dels Reis 1:38-40

    Zadok the Priest,
    And Nathan the Prophet
    Anointed Solomon King.
    And all the people rejoiced and said:
    God save the King!
    Long live the King!
    May the King live for ever,
    Amen, Allelujah.

    Zadoc el sacerdot,
    i Natan el profeta
    van ungir el rei Salomó.
    I tot el poble se’n va alegrar i va dir:
    Déu salvi el rei!
    Llarga vida al rei!
    Feu que el rei visqui per sempre,
    Amén, al·leluia.

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Ave Verum

    Ave Verum Corpus
    natum de Maria Virgine;
    Vere passum immolatum
    in cruce pro homine:
    Cuius latus perforatum
    fluxit et sanguine.
    Esto nobis praegustatum
    mortis in examine

    Salut, Cos Veritable,
    nascut de Maria Verge;
    el mateix que patí i fou immolat
    a la creu, per als homes.
    El seu costat perforat
    vessà sang.
    Sigueu de nosaltres tastat,
    en les angoixes de la mort.

    Georg Friedrich Händel
    The king shall rejoice – Coronation anthem núm. 3, HWV 260
    Text del salm 21: 1–3, 5

    The King shall rejoice in thy strength, O Lord.
    Exceeding glad shall he be of thy salvation.
    Glory and great worship hast thou laid upon him.
    Thou hast prevented him with the blessings of goodness
    and hast set a crown of pure gold upon his head.
    Allelujah.

    El rei celebra el teu triomf, Senyor.
    Com se sent feliç de la teva victòria!
    Li has concedit el que el seu cor volia.
    T’avances a beneir-lo a mans plenes,
    li poses al cap una corona d'or.
    Al·leluia.

    Wolfgang Amadeus Mozart
    Missa de la coronació en Do major, KV 317 

    1. Kyrie
    Kyrie, eleison
    Christe, eleison
    Kyrie, eleison


    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres.

    2. Gloria
    Gloria in excelsis Deo
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis.


    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.

    Laudamus te. Benedicimus te.
    Adoramus te. Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.

    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.

    Domine fili unigenite, Jesu Christe.
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi
    suscipe deprecationem nostram.

    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.

    Qui sedes ad dexteram patris
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.

    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    3. Credo
    Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
    factorem cæli et terre,
    visibilium omnium et invisibilium.
    Et in unum Dominum Iesum Christum,
    Filium Dei unigenitum,
    et ex Patre natum ante omnia sæcula.


    Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses, visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.

    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum,
    consubstantialem Patri:
    per quem omnia facta sunt.

    Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
    Déu veritable nascut del Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare:
    per Ell tota cosa fou creada.

    Qui propter nos homines et propter nostram
    salutem descendit de cælis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria Virgine, et homo factus est.

    El qual per nosaltres els homes i per la nostra
    salvació, davallà del cel.
    I, per obra de l’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.

    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
    et resurrexit tertia die,
    secundum Scripturas,
    et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria,
    iudicare vivos et mortuos,
    cuius regni non erit finis.

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
    i ressuscità el tercer dia,
    com deien ja les Escriptures.
    I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.

    Et in Spiritum Sanctum,
    Dominum et vivificantem:
    qui ex Patre Filioque procedit.
    Qui cum Patre et Filio simul adoratur
    et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
    Et unam, sanctam, catholicam
    et apostolicam Ecclesiam.

    Crec en l’Esperit Sant,
    que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
    i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica
    i apostòlica.

    Confiteor unum baptisma
    in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum,
    et vitam venturi sæculi.
    Amen.

    Professo que hi ha un sol baptisme
    per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida de la glòria.
    Amén.

    4, Sanctus
    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!;
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.


    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    5. Benedictus
    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.


    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    6. Agnus Dei
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona nobis pacem.


    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-nos la pau.

  • 202104012 Palau Generic DESKTOP
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Tradició i creació: 150 anys de música coral catalana
    –Cor de Cambra del Palau

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Simon Halsey, director artístic)
    Xavier Puig, director

    A. Clavé: Los xiquets de Valls 
    L. Millet: Jovenívola 
    A. Vives: A la plaça hi ha ballades
    A. Nicolau: Captant (fragment) 
    E. Morera: La sardana de les monges
    F. Pujol: Cançó nocturna
    J. Serra: La nena de la rotllana
    R. Lamote de Grignon: Missatge
    L. Mª Millet: La sardana de l’abril 
    C. Taltabull: Del mal que pas no puc guarir
    M. OltraEl musclo
    J. Vila i Casañas: Salve Regina
    B. Vivancos:
     Bubbles 

    Diumenge, 18.04.21 - 12 h
    Petit Palau
    Preu: 15€

  • Amb el suport de:

    Membre de: