- Programa de mà - Mireia Tarragó & Victoria Guerrero 
 —Lotte Lenya: de Viena a Hollywood- Petit Palau Cambra - Dijous, 24 d'abril de 2025 – 19.30 h - Petit Palau  - (Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat)  
- En co-producció amb: - Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Mireia Tarragó, soprano 
 Victoria Guerrero, piano- (1860-1911) 
 De Des Knaben Wunderhorn- Scheiden und Meiden 
 Rheinlegendchen
 Ablösung im Sommer- (1879-1964) 
 Fünf Lieder- Die stille Stadt 
 In meines Vaters Garten
 Laue Sommernacht
 Bei dir ist traut
 Ich wandle unter Blumen- (1885-1923) 
 Zwei Schmetterlingslieder, op. 52- Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen 
 Schwebe du Schmetterling- De Sieben Lieder, op. 23 - Taut erst Blauveilchen - (1874-1951) 
 De Brettl Lieder- Einfaltiges Lied 
 Der genügsame Liebhaber
 Gigerlette
 Mahnung- (1898-1962) 
 De Hollywooder Liederbuch- An den kleinen Radioapparat 
 Speisekammer 1942
 Über den Selbstmord
 Hotelzimmer 1942
 Die Stadt ist nach den Engeln genannt
 Diese Stadt hat mich belehrt- (1900-1950) 
 Nannas Lied
 Der Abschiedsbrief- Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa. 
 La durada del concert és aproximada.
 Concert enregistrat per Catalunya Música
 #Lied #jovestalents
- Poema- Sarbatana d’amor - Càntut a tu, 
 quan vinc dels segles
 i em faig carreu
 de la pregària,
 lliri ignorat, sol furtiu,
 bes nascut de l’alimària.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Ha tornat 
 la flama trobadora,
 aquí, de cop,
 perquè el temps
 és un cercle de seda
 que marca el pas del sol
 i l’acull de genolls,
 per abeurar-s’hi.- Càntut a la vida i dic 
 l’espurna de la cançoneta,
 quan balla el rodamon
 de flauta i violí.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Càntut a tu i et duc arreu. 
 I les esquelles diuen
 la cançó que escampa
 el goig diví de fer-se nom.
 I així, de cop,
 tot se’n va i tot retorna
 pel tímid corriol
 que mena a tu.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Meravellada 
 canta la fada,
 l’enamorada
 del fetiller.
 Lluís Calvo
 Del llibre Centaures i rossinyols.
 La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
- Comentari- Lotte Lenya: de Viena a Hollywood - Nascuda a Viena el 1898, Lotte Lenya va començar una destacada carrera com a cantant, actriu i ballarina al Berlín dels anys vint. El 1924 va conèixer Kurt Weill (amb qui es casaria dos anys després), que llavors col·laborava estretament amb Bertolt Brecht, i va contribuir decisivament a l’èxit de les seves obres. Van fugir del nazisme, primer a París i després a Nova York; en morir Weill el 1950 va tenir-ne cura del llegat, alhora que reprenia una notable carrera com a actriu. Lenya, que va morir a Nova York el 1981, ha inspirat a Mireia Tarragó i Victoria Guerrero un programa que ens porta de l’època i el lloc en què va néixer fins als anys d’exili, que van patir tots els compositors que van viure prou. - Començarem amb Gustav Mahler i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: “Scheiden und Meiden”, que esmenta un anell d’or que trobarem també a la deliciosa “Rheinlegendchen” i, per acabar, el sempre enigmàtic “Ablösung im Sommer”. - Només disset lieder d’Alma Mahler van sobreviure a la seva fugida de Viena per l’anschluss. Els Fünf Lieder són del 1901, quan encara era Alma Schindler, i ens situen ja en l’atmosfera incerta, mirant cap a l’atonalitat, de la música del tombant de segle. - Del mateix any, 1901, són els Brettl Lieder, que Arnold Schönberg va compondre per al cabaret literari Überbrettl. Són vuit cançons fresques i desimboltes; la selecció que n’escoltarem reflecteix l’ambient relaxat i irreverent d’aquell teatre de Berlín. - Entre Mahler i Schönberg hi haurà Dora Pejačević, el nom més desconegut del programa. Croata, d’origen noble, considerada el primer compositor modern del seu país, la seva obra es va estrenar als centres musicals més importants (Viena inclosa, naturalment). De les tres cançons del programa, cal destacar-ne l’estil tan diferent –arran de la seva vivència de la guerra– entre les dues primeres, els Zwei Schmetterlingslieder, compostes el 1920, i l’última, “Taut erst Blauveilchen”, del 1907. - Hanns Eisler i Bertolt Brecht es van retrobar als anys quaranta a Hollywood, després que l’exili els portés per camins diferents. D’aquí va sorgir el Hollywooder Liederbuch, un llarg recull de cançons que parla de la dura experiència; n’hi haurà prou amb una selecció de sis per copsar-ne la por, la tristesa, la frustració, l’enyorança... - El programa es tanca amb dues cançons de Kurt Weill que recullen l’esperit irònicament trist dels anys trenta: Nannas Lied (amb un text de Brecht que ja havia musicat Eisler) i Der Abschiedsbrief (amb poema d’Erich Kästner, perseguit també pel nazisme). - Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied 
- Biografies
- Biografies - © Anna Tena  - © Anna Tena - Mireia Tarragó, soprano- Nascuda a Tarragona (1995), durant els seus anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació del Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement acadèmic. - La seva discografia consta d’un disc enregistrat amb la pianista Carmen Santamaría, en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital, i a més, també juntes han gravat diverses cançons de compositores alemanyes, catalanes i valencianes. Amb el guitarrista Bernardo Rambeaud ha enregistrat cançons d’Eudard Toldrà. - També forma part del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert Barcelona amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Aquesta plataforma va facilitar-li durant el 2023 la tutoria i diverses lliçons amb Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger i també actuacions a la Schubertíada a Vilabertran i per la resta d’Espanya. - En el camp operístic té en repertori els personatges de Micaëla de Carmen de Bizet, Lucy de The telephone de Menotti, Pamina de Die Zauberflöte de Mozart i Lauretta de Gianni Schicchi de Puccini. - Ha format part dels cartells principals de la Schubertíada a Vilabertran i Festival LIFE Victoria, Barcelona Obertura Spring Festival i Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ha cantat en sales de prestigi, com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori Nacional de Catalunya, Palau de la Música Catalana i Auditori de Girona. 
- Biografies  - Victoria Guerrero, piano- Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven. - Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela. - El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg. 
- Textos- (1860-1911) 
 De Des Knaben Wunderhorn – El corn màgic de la joventut
 Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)- Scheiden und Meiden - Comiat i absència - Es ritten drei Reiter zum Thore hinaus, Ade! 
 Fein’s Liebchen, das schaute zum Fenster hinaus. Ade!
 Und wenn es denn soll geschieden sein,
 So reich’ mir dein goldenes Ringelein! Ade!
 Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.- Sortiren tres cavallers pel portal, adeu! 
 La bella estimada els mirà per la finestra, adeu!
 I si ens hem de separar,
 dona’m el teu anellet daurat. Adeu!
 Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal!- Es scheiden das Kind schon in der Wieg’. Ade! 
 Wann werd’ ich mein Schätzel wohl kriegen? Ade!
 Und ist es nicht morgen, ach wär’ es doch heut’!
 Es machte uns Beiden wohl grosse Freud’! Ade!
 Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.- Si s’emporta l’infant del bressol, adeu! 
 Quan aconseguiré el meu tresor? Adeu!
 I no serà demà? Ah, si fos avui,
 quina gran joia en tindríem tots dos! Adeu!
 Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal.- Rheinlegendchen - Petita llegenda del Rin - Bald gras ich am Neckar, 
 Bald gras ich am Rhein,
 Bald hab ich ein Schätzel,
 Bald bin ich allein.- Aviat segaré a prop del Neckar, 
 aviat segaré a prop del Rin,
 aviat tindré una estimada,
 aviat em quedaré sol.- Was hilft mir das Grasen, 
 Wenn d’Sichel nicht schneidt,
 Was hilft mir ein Schätzel,
 Wenn’s bei mir nicht bleibt.- De què em servirà segar, 
 si la falç no talla?
 De què em servirà una estimada,
 si no resta amb mi?- So soll ich denn grasen 
 Am Neckar, am Rhein,
 So werf ich mein goldenes
 Ringlein hinein.- Si haig de segar, 
 al Neckar o al Rin,
 llavors hi tiraré
 el meu anellet daurat.- Es fließet im Neckar 
 Und fließet im Rhein,
 Soll schwimmen hinunter
 Ins Meer tief hinein.- Se l’emporti el Neckar 
 o se l’emporti el Rin,
 surarà cap avall,
 no cap al fons del mar.- Und schwimmt es das Ringlein, 
 So frißt es ein Fisch,
 Das Fischlein soll kommen
 Aufs Königs sein Tisch.- I mentre l’anellet neda, 
 se’l menjarà un peix.
 I aquest peix arribarà
 al plat del rei.- Der König tät fragen, 
 Wems Ringlein sollt sein?
 Da tät mein Schatz sagen,
 Das Ringlein g’hört mein.- I el rei preguntarà: 
 De qui deu ser aquest anellet?
 I dirà la meva estimada:
 Aquest anellet és meu.- Mein Schätzlein tät springen, 
 Berg auf und Berg ein,
 Tät mir wiedrum bringen
 Das Goldringlein fein.- La meva estimada anirà saltant 
 amunt i avall per les muntanyes,
 per tornar-me a donar
 el bell anellet daurat.- Kannst grasen am Neckar, 
 Kannst grasen am Rhein,
 Wirf du mir nur immer
 Dein Ringlein hinein.- Ja pots segar a prop del Neckar, 
 ja pots segar a prop del Rin,
 però no deixis de tirar-hi
 el teu anellet daurat!- Ablösung im Sommer - Rellevament en l’estiu - Kukuk hat sich zu Tode gefallen, 
 an einer grünen Weiden!
 Kukuk ist tot! Kukuk ist tot!
 Hat sich zu Tod’ gefallen!- El cucut ha caigut mort 
 en la seva verda vimetera!
 El cucut és mort!
 Ha caigut mort!- Wer soll uns denn den Sommer lang 
 Die Zeit und Weil’ vertreiben?
 Kuckuck! Kuckuck!
 Wer soll uns denn den Sommer lang
 Die Zeit und Weil’ vertreiben?- Durant tot aquest estiu 
 qui ens farà passar l’estona?
 Cucut! Cucut!
 Durant tot aquest estiu
 qui ens farà passar l’estona?- Ei! Das soll thun Frau Nachtigall! 
 Die sitzt auf grünem Zweige!
 Die kleine, feine Nachtigall,
 Die liebe, süße Nachtigall!
 Sie singt und springt, ist all’ zeit froh,
 Wenn andre Vögel schweigen!- Ai, això ho farà el senyor rossinyol, 
 que seu en la verda branca!
 El petit i delicat rossinyol,
 l’estimat i dolç rossinyol!
 Canta i salta, sempre està content,
 mentre els altres ocells callen!- Wir warten auf Frau Nachtigall, 
 Die wohnt im grünen Hage,
 Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
 Dann fängt sie an zu schlagen!- Esperem el senyor rossinyol, 
 que viu en una verda bardissa,
 i quan el cucut es mori,
 llavors començarà ell a refilar!- (1879-1964) 
 Fünf Lieder- Die stille Stadt 
 Text de Richard Dehmel (1863-1920)- La ciutat silenciosa - Liegt eine Stadt im Tale, 
 Ein blaßer Tag vergeht;
 Es wird nicht lang dauern mehr,
 Bis weder Mond noch Sterne,
 Nur Nacht am Himmel steht.- Hi ha una ciutat a la vall, 
 s’escola un dia grisós,
 ja no falta gaire
 perquè la lluna o estrelles,
 apareguin al cel nocturn.- Von allen Bergen drücken 
 Nebel auf die Stadt,
 Es dringt kein Dach, noch Hof noch Haus,
 Kein Laut aus ihrem Rauch heraus,
 Kaum Türme nach und Brücken.- Des de totes les muntanyes 
 ha baixat la boira sobre la ciutat,
 no sobresurt cap teulada, pati o casa,
 ni cap soroll damunt del fum,
 cap torre ni cap pont.- Doch als der Wandrer graute, 
 Da ging ein Lichtlein auf im Grund;
 Und aus dem Rauch und Nebel
 Begann ein leiser Lobgesang
 aus Kindermund.- Però quan el viatger avança, 
 s’ha fet una llumeta allà al fons,
 i a través del fum i la boira
 se sent un dolç cant de lloança
 d’una boca infantil.- In meines Vaters Garten 
 Text d’Otto Erich Hartleben (1864-1905)- Al jardí del meu pare - In meines Vaters Garten – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 in meines Vaters Garten
 stand ein schattender Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 stand ein schattender Apfelbaum.- Al jardí del meu pare, 
 floreix, cor meu,
 al jardí del meu pare
 hi havia un ombrós pomer,
 dolç somni,
 hi havia un ombrós pomer.- Drei blonde Königstöchter – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 drei wunderschöne Mädchen
 schliefen unter dem Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 schliefen unter dem Apfelbaum.- Tres princeses rosses, 
 floreix, cor meu,
 tres noies meravelloses
 dormien sota el pomer,
 dolç somni,
 dormien sota el pomer.- Die allerjüngste Feine – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 die allerjüngste Feine
 blinzelte und erwachte kaum –
 Süsser Traum –
 blinzelte und erwachte kaum.- La més jove de les belles, 
 floreix, cor meu,
 la més jove de les belles
 parpellejà i a penes es despertà,
 dolç somni,
 parpellejà i a penes es despertà.- Die zweite fuhr sich übers Haar – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 sah den roten Morgensaum –
 Süsser Traum –- La segona s’acaronà els cabells, 
 floreix, cor meu,
 i contemplà l’aurora rogent,
 dolç somni.- Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 Süsser Traum –
 hell durch den dämmernden Traum?- Digué: No sentiu els tambors? 
 floreix, cor meu,
 dolç somni,
 vibrants en l’espai que clareja?- Mein Liebster zieht in den Kampf – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 mein Liebster zieht in den Kampf hinaus,
 küsst mir als Sieger des Kleides Saum –
 Süsser Traum –
 küsst mir des Kleides Saum!- El meu estimat se’n va a la guerra, 
 floreix cor meu,
 el meu estimat se’n va a la guerra,
 i em besa com vencedor l’orla de la seda,
 dolç somni,
 em besa l’orla de la seda.- Die dritte sprach und sprach so leis – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 die dritte sprach und sprach so leis:
 Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –
 Süsser Traum –
 ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. –- La tercera parlà, i digué molt suaument, 
 floreix, cor meu,
 la tercera parlà i digué molt suaument:
 beso l’orla de la seda de l’estimat,
 dolç somni,
 Beso l’orla de la seda de l’estimat.- In meines Vaters Garten – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 in meines Vaters Garten
 steht ein sonniger Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 steht ein sonniger Apfelbaum!- Al jardí del meu pare, 
 floreix, cor meu,
 al jardí del meu pare
 hi havia un solellós pomer,
 dolç somni,
 hi havia un solellós pomer!- Laue Sommernacht 
 Text de Gustav Falke (1853-1916)- Tèbia nit d’estiu - Laue Sommernacht, 
 Am Himmel stand kein Stern,
 Im weiten Walde suchten wir
 Und tief im Dunkel.- Tèbia nit d’estiu, 
 amb un cel sense estrelles,
 ens buscàrem en l’ampli bosc,
 molt fosc i ens vàrem trobar.- Fanden uns im weiten Walde 
 In der Nacht, der sternenlosen,
 Hielten staunend uns im Arme
 In der dunklen Nacht,- Ens vàrem trobar en l’ampli bosc 
 en una nit sense estrelles,
 i ens mantinguérem abraçats
 en la nit obscura.- War nicht unser ganzes Leben 
 Nur ein Tappen, nur ein Suchen,
 Da in deine Finsternisse
 Liebe, fiel dein Licht!- Tota la nostra vida no era més 
 que un buscar a les palpentes,
 però en aquelles tenebres
 l’amor trobà la llum!- Bei dir ist traut 
 Text de Rainer Maria Rilke (1875-1926)- S'hi està bé amb tu - Bei dir ist traut, 
 Zage Uhren schlugen
 Wie aus alten Tagen,
 Kann mir ein Liebes sagen,
 Aber nur nicht laut!- S’hi està bé amb tu, 
 passen les hores plàcidament,
 com en els vells temps,
 arriben paraules d’amor
 però a penes se senten!- Ein Tor geht irgendwo 
 draußen im Blutentreiben,
 Der Abend horcht an die Schieben,
 Laß uns leise bleiben,
 Keiner weiß uns so!- Una porta va a algun lloc, 
 a fora cap a les flors que s’obren,
 el vespre espia les vidrieres,
 quedem-nos quiets,
 ningú no ens descobrirà!- Ich wandle unter Blumen 
 Text de Heinrich Heine (1828-1856)- Passejo sota unes flors - Ich wandle unter Blumen 
 Und blühe selber mit,
 Ich wandle wie im Traume
 Und schwanke bei jedem Schritt.- Passejo sota unes flors 
 i jo mateix he florit;
 passejo com en somnis,
 i ensopego a cada pas.- O halt mich fest, Geliebte! 
 Vor Liebestrunkenheit
 Fall’ ich dir sonst zu Füßen
 Und der Garten ist voller Leut!- Oh, aguanta’m ferm, estimada! 
 D’embriaguesa amorosa
 cauré altrament als teus peus,
 i el jardí està ple de gent.- (1885-1923) 
 Zwei Schmetterlinglieder, op. 52 – Dues cançons de papallones
 Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)- Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen - Estrelles daurades, campanetes blaves - Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen, 
 Wieviel wonnevolle Kelche!
 Welche Schimmerpracht, ach, welche
 Samtenen und seidnen Röckchen!
 Blaue Glöckchen, goldne Sterne,
 Tausend Blüten seh ich winken,
 Weiche Blüten nah und ferne,
 Nur aus einer sollt ich trinken?
 Daß ich das doch nimmer lerne!...
 Goldne Sterne...
 Blaue Glöckchen...- Estrelles daurades, campanetes blaves, 
 quants calzes plens de felicitat!
 Quina radiant esplendor, ai, quantes
 faldilles de vellut i de seda!
 Campanetes blaves, estrelles daurades,
 veig milers de flors que parpellegen,
 flors tendres properes i llunyanes,
 ¿només d’una haig de beure?
 Això és el que mai no aprendré...
 Estrelles daurades...
 Campanetes blaves...- Schwebe du Schmetterling - Vola papallona - Schwebe, du Schmetterling, 
 Schwebe vorbei!
 Leben ist leichtes Ding,
 Fühlst du dich frei.- Vola, papallona, 
 vola endavant!
 La vida és una cosa lleugera,
 et sents lliure!- Leben ist Windeshauch, 
 Welt ist wie Gras,
 Säuseln im Haselstrauch,
 Elfischer Spaß.- La vida és un ventijol, 
 el món és com l’herba,
 xiuxiuejar en un arbust d’avellaner,
 plaer dels elfs.- Rot ist das Heidekraut, 
 Grün ist der Klee,
 Himmel, so weit er blaut,
 Goldheller See.- Vermell és el bruc, 
 verd és el trèvol,
 el cel s’emblaveix molt ample,
 una mar daurada.- Schwebe, du Schmetterling, 
 Schwebe vorbei!
 Über die Blumen schwing
 Hoch dich, juchhei!- Vola, papallona, 
 vola, endavant!
 Vola damunt les flors,
 enlaira’t, visca!- De Sieben Lieder, op. 23 – Set cançons 
 Text de Wilhelmine Gräfin Wickenburg-Almasy (1845-1890)- Taut erst Blauveilchen - La primera violeta blava apareix - Taut erst Blauveilchen aus dem Schnee, 
 Dann zog ins Land der März,
 Empfindet's doppelt Lust und Weh,
 Dann zog die Lieb' ins Herz.- La primera violeta blava apareix entre la neu 
 i llavors arriba març al país;
 se senten doblats el plaer i el dolor,
 i llavors arriba l’amor al cor.- Schwankt an dern Strauch der Rosen Zier, 
 Dann glüht die Sommerzeit,
 Es brachte keiner noch, gleich dir,
 Mir solche Seligkeit.- L’esplendor de les roses oscil·la sobre l’arbust, 
 i llavors lluu el temps d’estiu,
 però no em portà, com a tu,
 tanta beatitud.- Reift im Geheg die blaue Schleh', 
 Dann kam der Herbst heran,
 Es hat mir keiner noch so weh,
 So weh wie du getan.- El prunell blau creix en el clos, 
 i llavors s’acosta la tardor;
 però això no em va fer tant de mal,
 com el que tu m’has fet.- (1874-1951) 
 De Brettl Lieder- Einfaltiges Lied 
 Text d’Hugo Salus (1866-1929)- Cançó simple - König ist spazieren gangen, 
 Bloß wie ein Mensch spazieren gangen,
 Ohne Szepter und ohne Kron’,
 Wie ein gewöhnlicher Menschensohn.- El rei ha anat a passejar, 
 igual que un home que surt a passejar,
 sense ceptre i sense corona,
 com un ésser humà normal.- Ist ein starker Wind gekommen, 
 Ganz gewöhnlicher Wind gekommen,
 Ohne Ahnung, wer das wär’,
 Fällt er über den König her.- S’ha girat un vent molt fort, 
 un vent absolutament normal,
 sense saber qui era,
 cau sobre el rei.- Hat ihm den Hut vom Kopf gerissen, 
 Hat ihn über’s Dach geschmissen,
 Hat ihn nie mehr wiedergesehn!- Li ha arrencat el capell del seu cap, 
 l’ha enviat a sobre la teulada,
 i no se l’ha vist mai més!- Seht ihr’s! 
 Da habt ihr’s!
 Das sag’ ich ja!- Mireu! 
 És així!
 Jo ja ho deia!- Treiben gleich Allotria! 
 Es kann kein König ohne Kron’,
 Wie ein gewöhnlicher Menschensohn
 Unter die dummen Leute gehn!- Fer bogeries semblants! 
 Un rei sense corona,
 com un ésser humà normal,
 anar entre la gent estúpida!- Der genügsame Liebhaber 
 Text d’Hugo Salus- L’amant acontentadís - Meine Freundin hat eine schwarze Katze 
 Mit weichem knisterndem Sammetfell,
 Und ich, ich hab' eine blitzblanke Glatze,
 Blitzblank und glatt und silberhell.- La meva amiga té un gat negre 
 amb una pell suau i vellutada,
 i jo, tinc una calba brillant,
 brillant i llisa i lluent com l’argent.- Meine Freundin gehört zu den üppigen Frauen, 
 Sie liegt auf dem Divan das ganze Jahr,
 Beschäftigt das Fell ihrer Katze zu krauen,
 Mein Gott ihr behagt halt das sammtweiche Haar.- La meva amiga forma part de les dones voluptuoses, 
 jeu al sofà durant tot l’any,
 ocupada d’acaronar la pell del seu gat,
 Déu meu, només li plauen aquests dolços pèls.- Und komm' ich am Abend die Freundin besuchen, 
 So liegt die Mieze im Schoße bei ihr,
 Und nascht mit ihr von dem Honigkuchen
 Und schauert, wenn ich leise ihr Haar berühr.- I quan arribo al vespre a visitar la meva amiga, 
 el gat jeu a la seva falda,
 i llamineja amb ella pastels de mel
 i s’esgarrifa quan toco suaument els seus cabells.- Und will ich mal zärtlich tun mit dem Schatze, 
 Und daß sie mir auch einmal "Eitschi" macht,
 Dann stülp' ich die Katze auf meine Glatze,
 Dann streichelt die Freundin die Katze und lacht.- I quan vull ésser afectuós amb el meu tresor, 
 perquè ella pugui dir-me una vegada més “bufó”
 posa el gat damunt la meva calba
 i llavors l’amiga acarona el gat i riu.- Gigerlette 
 Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)- Fräulein Gigerlette 
 Lud mich ein zum Tee.
 Ihre Toilette
 War gestimmt auf Schnee;
 Ganz wie Pierrette
 War sie angetan.
 Selbst ein Mönch, ich wette,
 Sähe Gigerlette
 Wohlgefällig an.- Senyoreta Gigerlette, 
 convidi’m a prendre el te.
 El seu pentinat
 era ple de neu;
 igual que Pierrette,
 anava vestida.
 Fins i tot un monjo, aposto,
 miraria a Gigerlette
 amb gran plaer.- War ein rotes Zimmer, 
 Drin sie mich empfing,
 Gelber Kerzenschimmer
 In dem Raume hing.
 Und sie war wie immer
 Leben und Esprit.
 Nie vergess ich's, nimmer:
 Weinrot war das Zimmer,
 Blütenweiss war sie.- Era una cambra vermella, 
 on ella em rebé,
 llum groga d’espelmes
 hi havia a la cambra.
 I ella estava com sempre,
 tota vida i esperit.
 Mai no l’oblidaré, mai:
 la cambra era com de vi negre,
 ella com una flor blanca.- Und im Trab mit Vieren 
 Fuhren wir zu zweit
 In das Land spazieren,
 Das heisst Heiterkeit.
 Daß wir nicht verlieren
 Zügel, Ziel und Lauf,
 Saß bei dem Kutschieren
 Mit den heissen Vieren
 Amor hinten auf.- I en un trot de quatre 
 anàvem nosaltres dos
 a passejar pel país
 que s’anomena Alegria.
 Per no perdre
 brides, destí i camí,
 seia amb el cotxer
 amb els quatre ardents,
 Amor anava al darrere.- Mahnung 
 Text de Gustav Hochstetter (1873-1944)- Advertiment - Mädel sei kein eitles Ding, 
 Fang dir keinen Schmetterling,
 Such dir einen rechten Mann,
 Der dich tüchtig küssen kann
 Und mit seiner Hände Kraft,
 Dir ein warmes Nestchen schafft.- Noia, no siguis frívola, 
 no cacis cap papallona,
 busca un home recte,
 que et pugui besar hàbilment,
 i que amb la força de les seves mans
 et construeixi un niu calent.- Mädel, Mädel, sei nicht dumm, 
 Lauf nicht wie im Traum herum,
 Augen auf! ob Einer kommt,
 Der dir recht zum Manne taugt.
 Kommt er, dann nicht lang bedacht!
 Klapp! die Falle zugemacht.- Noia, noia, no siguis estúpida, 
 no vagis com en un somni,
 els ulls oberts! Per si ve algú
 que et pugui servir com a marit.
 Si ve, no dubtis gaire!
 Clap! Tanca la trampa.- Liebes Mädel sei gescheit, 
 Nütze deine Rosenzeit!
 Passe auf und denke dran,
 Daß du, wenn du ohne Plan
 Ziellos durch das Leben schwirrst,
 Eine alte Jungfer wirst.- Noia estimada, sigues llesta, 
 aprofita la teva joventut!
 Ves amb compte i pensa
 que tu, sense un pla,
 aniràs sense objectiu per la vida,
 et quedaràs per vestir sants.- Liebes Mädel sei gescheit, 
 Nütze deine Rosenzeit.
 Passe auf und denke dran!
 Denk daran.- Noia estimada, sigues llesta, 
 aprofita la teva joventut.
 Ves amb compte i pensa!
 Pensa-hi!- (1898-1962) 
 De Hollywooder Liederbuch - Cançoner de Hollywood
 Text de Bertolt Brecht (1898-1956)- An den kleinen Radioapparat - Al petit aparell de ràdio - Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug 
 Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen
 Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug
 Daß meine Feinde weiter zu mir sprächen- Caixeta que em vaig emportar en fugir, 
 perquè les meves vàlvules no se’m trenquessin,
 cuidades de casa al vaixell, del vaixell al tren,
 perquè els meus enemics em continuessin parlant,- An meinem Lager und zu meiner Pein 
 Der letzten nachts, der ersten in der Früh
 Von ihren Siegen und von meiner Müh:
 Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!- en el meu cau i per la meva pena, 
 l’última cosa a la nit, la primera a la matinada,
 de les seves victòries i la meva fatiga:
 Promet-me que mai no et quedaràs muda!- Speisekammer 1942 - Rebost 1942 - Oh, schattige Kühle! Einer dunklen Tanne 
 Geruch geht nächtlich brausend in dich ein
 Und mischt sich mit der süßen Milch aus großer Kanne
 Und dem des Räucherspecks am kalten Stein.- Oh, ombrívola frescor! L’olor d’un avet fosc 
 entra brunzint cada nit dintre teu
 i es barreja amb la dolça llet de la gran gerra
 i amb la cansalada fumada en una pedra fresca.- Bier, Ziegenkäse, frisches Brot und Beere 
 Gepflückt am grauen Strauch, wenn Frühtau fällt!
 Oh sic, könnt ich laden euch, die überm Meere
 Der Krieg der leeren Mägen hält!- Cervesa, formatge de cabra, pa fresc i baies 
 collides de l’arbust gris, quan cau la rosada primerenca!
 Oh, si pogués convidar-vos als que, més enllà dels mars,
 la guerra us manté els estómacs buits!- Über den Selbstmord - Sobre el suïcidi - In diesem Lande und in dieser Zeit 
 Dürfte es trübe Abende nicht geben,
 Auch hohe Brücken über die Flüsse.
 Selbst die Stunden zwischen Nacht und Morgen
 Und die ganze Winterzeit dazu, das ist gefährlich!- En aquest país i en aquesta època 
 no hi hauria d’haver vespres ombrívols,
 ni tampoc alts ponts sobre els rius.
 Àdhuc en les hores entre la nit i el matí
 i en tot el període d’hivern, això és perillós!- Denn angesichts des Elends 
 Werfen die Menschen in einem Augenblick
 Ihr unerträgliches Leben fort.- Perquè, davant de la misèria, 
 la gent llença en un moment
 la seva vida insuportable.- Hotelzimmer 1942 - Cambra d’hotel 1942 - An der weißgetünchten Wand 
 Steht der schwarze Koffer mit den Manuskripten.
 Drüben steht das Rauchzeug mit dem kupf'rnen Aschenbecher
 Die chinesische Leinwand, zeigend den Zweifler
 Hängt darüber. Auch die Masken sind da,
 und neben der Bettstelle
 Steht der kleine sechslampige Lautsprecher.
 In der Frühe
 Drehe ich den Schalter um und höre
 Die Siegesmeldungen meiner Feinde.- A la paret emblanquinada 
 hi ha la maleta negra amb els manuscrits.
 Més enllà hi ha l’equip de fumar i el cendrer de coure.
 La pantalla xinesa, assenyalant al dubtós,
 està penjada al damunt. I també hi ha les màscares,
 i al costat del llit
 hi ha el petit altaveu de sis vàlvules.
 De bon matí
 encenc l’interruptor i escolto
 les notícies amb les victòries dels meus enemics.- Die Stadt ist nach den Engeln genannt - La ciutat es diu com els àngels - Die Stadt ist nach den Engeln genannt 
 Und man begegnet allenthalben Engeln.
 Sie riechen nach Öl und tragen goldene Pessare
 Und mit blauen Ringen um die Augen
 Füttern sie allmorgenlich die Schreiber
 in ihren Schwimmpfühlen.- La ciutat es diu com els àngels 
 i s’hi troben àngels per tot arreu.
 Fan olor de petroli i porten pessaris daurats
 i amb anells blaus entorn dels ulls
 nodreixen cada matí els escriptors
 en les seves piscines.- Diese Stadt hat mich belehrt - Aquesta ciutat m’ha reviscolat - Diese Stadt hat mich belehrt, 
 Paradies und Hölle
 können eine Stadt sein.
 Für die Mittellosen
 ist das Paradies die Hölle.- Aquesta ciutat m’ha reviscolat. 
 Paradís i infern
 poden ser una ciutat.
 Pels indigents
 el paradís és l’infern.- (1900-1950) 
 Nannas Lied – Cançó de Nanna
 Text de Bertolt Brecht- Meine Herren, mit siebzehn Jahren 
 kam ich auf den Liebesmarkt
 und ich habe viel erfahren.
 Böses gab es viel,
 doch das war das Spiel.
 Aber manches hab ich doch verargt.
 Schließlich bin ich ja auch ein Mensch.- Senyors meus, amb disset anys 
 vaig arribar al mercat de la vida
 i vaig aprendre molt,
 hi havia molt de dolent,
 però aquest era el joc,
 i algunes coses no les puc censurar.
 (Finalment també soc humana.)- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Freilich geht man mit den Jahren 
 leichter auf den Liebesmarkt
 und umarmt sie dort in Scharen.
 Aber das Gefühl
 wird erstaunlich kühl,
 wenn man damit allzuwenig kargt.
 Schließlich geht ja jeder Vorrat zu Ende.- Certament s’aprèn amb els anys 
 més lleugeresa al mercat de l’amor
 i allà hom s’abraça en grups,
 però els sentiments
 queden sorprenent freds
 quan hom se’ls estalvia.
 (Finalment totes les previsions s’acaben.)- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Und auch wenn man gut das Handeln 
 lernte auf der Liebesmess':
 Lust in Kleingeld zu verwandeln
 wird doch niemals leicht.
 Nun, es wird erreicht.
 Doch man wird auch älter unterdes.
 Schließlich bleibt man ja nicht immer siebzehn.- I encara que hom porti bé el negoci, 
 aprèn del mercat de l’amor
 a canviar plaer per xavalla,
 tot i que no sempre és fàcil.
 Sí, es pot aconseguir,
 però entretant hom es farà més gran.
 (Finalment hom no es queda sempre als disset).- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Der Abschiedsbrief – La carta de comiat 
 Text d’Erich Kästner (1899-1974)- Zwei Stunden sitz’ ich schon im Cafe Bauer. 
 Wenn du nicht willst, dann sag mir’ s ins Gesicht.
 Deswegen wird mir meine Milch nicht sauer,
 Ich pfeif’ auf dich, mein Schatz, na schön, denn nicht.- Ja fa dues hores que m’assec al Cafè Bauer. 
 Si no vols, digues-m’ho a la cara.
 Per això no es tornarà agra la meva llet,
 me’n ric de tu, mon tresor, i ja està!- Du brauchst nicht denken, daß ich dich entbehre, 
 Mit dem Verkehr mit mir, das ist jetzt aus!
 Auch ich hab’ so etwas wie eine Ehre.
 Laß dich nicht blicken Schatz, sonst fliegst du ‘raus!- No cal que pensis que et trobaré a faltar, 
 ara la nostra relació s’ha acabat!
 Jo també tinc com una mena d’honor,
 no t’ho pensis gaire, tresor, o volaràs!- Du bist der erste nicht, der so verschwindet. 
 Das hab’ ich nicht an dir verdient, mein gutes Kind!
 Du glaubst doch nicht, daß sich nicht noch ein and’ rer findet?
 Es gibt noch welche, die bequemer für mich sind.- No ets el primer, que desapareix així, 
 no m’ho mereixo de tu, noi estimat!
 No et penses que n’hi pugui haver encara un altre?
 N’hi ha alguns que em són més còmodes.- Ich hab’ das Grüne an aus Poppelin, 
 Das Loch d’ rin hast du auch hineingerissen.
 Du weißt, es reicht mir nur bis zu den Knien.
 Ich hab’ auch noch ein angefang’ nes Kissen.- Porto el vestit verd de popelín, 
 i l’obertura que té també t’ha meravellat.
 Saps? Només m’arriba fins als genolls.
 També tinc un coixí començat.- Das solltest du am Heil’ gen Abend kriegen, 
 Das ist nun aus, und mir auch einerlei.
 Es werden öfters andre darauf liegen,
 Denn was vorbei ist, Schatz, das ist vorbei!- L’havies de rebre la Nit de Nadal, 
 però això s’ha acabat, i m’és igual.
 N’hi haurà sovint molts d’altres,
 de manera que el que s’ha acabat, tresor, s’ha acabat!- Du bist der erste nicht, der so verschwindet, 
 Ich bin nicht stolz, auch wär’ das nicht am Platze.
 Wenn du was übrig hast, dann schick’ es schnell!
 Mir gegenüber feixt ein Herr mit Glatze,
 Das ist der Chef von Engelhorns Hotel!- No ets el primer que desapareix així, 
 no soc orgullosa, no seria adequat.
 Si et queda quelcom de simpatia, llença-la ràpidament!
 Davant meu riu amb malícia un senyor calb,
 és l’amo de l’Hotel Engelhorn!- Na Schluß! das Vis-a-vis von gegenüber 
 Fragt, ob ich wollte, denn er möchte schon.
 Der hat Moneten, so ein alter Schieber.
 Behalt dein Geld, und schlaf allein, mein Sohn.- I ara prou! El senyor del davant pregunta 
 si jo voldria, perquè ell sí que vol.
 Té calés, com un vell estraperlista.
 Guarda els teus diners, i dorm ben sol, fill meu.- Auch du bist einer von die feinen Herrn. 
 Der Alte kommt, er n immt mich zu sich mit!
 Rutsch mir den Buckel lang! Und hab’ mich gern!
 Ven ganzem Herzen, deine Erna Schmidt.- També tu ets un dels cavallers elegants. 
 El vell arriba i se m’emporta!
 Ja te’n pots anar a passeig! I estima’m!
 De tot cor, la teva Erna Schmidt.- Traduccions de Manuel Capdevila i Font 
- També et pot interessar...- Palau Grans Veus 
 Divendres, 09.05.25 – 20 h
 Sala de Concerts- Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder - Andrè Schuen, baríton 
 Daniel Heide, piano- Liebesbotschaft, D. 957/1 
 Kriegers Ahnung, D. 957/2
 Frühlingssehnsucht, D. 957/3
 Ständchen, D. 957/4
 Aufenthalt, D. 957/5
 In der Ferne, D. 957/6
 Herbst, D. 945
 Abschied, D. 957/7- Bei dir allein, D. 866/2 
 Der Wanderer an den Mond, D. 870
 Wiegenlied, D. 867
 Am Fenster, D. 878
 Der Atlas, D. 957/8
 Ihr Bild, D. 957/9
 Das Fischermädchen, D. 957/10
 Die Stadt, D. 957/11
 Am Meer, D. 957/12
 Der Doppelgänger, D. 957/13
 Die Taubenpost, D. 965A- Preus: de 25 a 38 € 
- Col·laboradorsArmand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –- Benefactors d'HonorProfessor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –- Benefactors PrincipalsElvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –- BenefactorsMaria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
- Programa de mà - Mireia Tarragó & Victoria Guerrero 
 —Lotte Lenya: de Viena a Hollywood- Petit Palau Cambra - Dijous, 24 d'abril de 2025 – 19.30 h - Petit Palau  
- En co-producció amb: - Amb la col·laboració de: - Compromís amb el medi ambient: - Membre de: 
- Programa- Mireia Tarragó, soprano 
 Victoria Guerrero, piano- (1860-1911) 
 De Des Knaben Wunderhorn- Scheiden und Meiden 
 Rheinlegendchen
 Ablösung im Sommer- (1879-1964) 
 Fünf Lieder- Die stille Stadt 
 In meines Vaters Garten
 Laue Sommernacht
 Bei dir ist traut
 Ich wandle unter Blumen- (1885-1923) 
 Zwei Schmetterlingslieder, op. 52- Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen 
 Schwebe du Schmetterling- De Sieben Lieder, op. 23 - Taut erst Blauveilchen - (1874-1951) 
 De Brettl Lieder- Einfaltiges Lied 
 Der genügsame Liebhaber
 Gigerlette
 Mahnung- (1898-1962) 
 De Hollywooder Liederbuch- An den kleinen Radioapparat 
 Speisekammer 1942
 Über den Selbstmord
 Hotelzimmer 1942
 Die Stadt ist nach den Engeln genannt
 Diese Stadt hat mich belehrt- (1900-1950) 
 Nannas Lied
 Der Abschiedsbrief- Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa. 
 La durada del concert és aproximada.
 Concert enregistrat per Catalunya Música
 #Lied #jovestalents
 
- Poema- Sarbatana d’amor - Càntut a tu, 
 quan vinc dels segles
 i em faig carreu
 de la pregària,
 lliri ignorat, sol furtiu,
 bes nascut de l’alimària.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Ha tornat 
 la flama trobadora,
 aquí, de cop,
 perquè el temps
 és un cercle de seda
 que marca el pas del sol
 i l’acull de genolls,
 per abeurar-s’hi.- Càntut a la vida i dic 
 l’espurna de la cançoneta,
 quan balla el rodamon
 de flauta i violí.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Càntut a tu i et duc arreu. 
 I les esquelles diuen
 la cançó que escampa
 el goig diví de fer-se nom.
 I així, de cop,
 tot se’n va i tot retorna
 pel tímid corriol
 que mena a tu.- Sona flabiol! 
 Corre, dansa,
 vine a la vora!- Meravellada 
 canta la fada,
 l’enamorada
 del fetiller.
 Lluís Calvo
 Del llibre Centaures i rossinyols.
 La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.
- Comentari- Lotte Lenya: de Viena a Hollywood - Nascuda a Viena el 1898, Lotte Lenya va començar una destacada carrera com a cantant, actriu i ballarina al Berlín dels anys vint. El 1924 va conèixer Kurt Weill (amb qui es casaria dos anys després), que llavors col·laborava estretament amb Bertolt Brecht, i va contribuir decisivament a l’èxit de les seves obres. Van fugir del nazisme, primer a París i després a Nova York; en morir Weill el 1950 va tenir-ne cura del llegat, alhora que reprenia una notable carrera com a actriu. Lenya, que va morir a Nova York el 1981, ha inspirat a Mireia Tarragó i Victoria Guerrero un programa que ens porta de l’època i el lloc en què va néixer fins als anys d’exili, que van patir tots els compositors que van viure prou. - Començarem amb Gustav Mahler i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: “Scheiden und Meiden”, que esmenta un anell d’or que trobarem també a la deliciosa “Rheinlegendchen” i, per acabar, el sempre enigmàtic “Ablösung im Sommer”. - Només disset lieder d’Alma Mahler van sobreviure a la seva fugida de Viena per l’anschluss. Els Fünf Lieder són del 1901, quan encara era Alma Schindler, i ens situen ja en l’atmosfera incerta, mirant cap a l’atonalitat, de la música del tombant de segle. - Del mateix any, 1901, són els Brettl Lieder, que Arnold Schönberg va compondre per al cabaret literari Überbrettl. Són vuit cançons fresques i desimboltes; la selecció que n’escoltarem reflecteix l’ambient relaxat i irreverent d’aquell teatre de Berlín. - Entre Mahler i Schönberg hi haurà Dora Pejačević, el nom més desconegut del programa. Croata, d’origen noble, considerada el primer compositor modern del seu país, la seva obra es va estrenar als centres musicals més importants (Viena inclosa, naturalment). De les tres cançons del programa, cal destacar-ne l’estil tan diferent –arran de la seva vivència de la guerra– entre les dues primeres, els Zwei Schmetterlingslieder, compostes el 1920, i l’última, “Taut erst Blauveilchen”, del 1907. - Hanns Eisler i Bertolt Brecht es van retrobar als anys quaranta a Hollywood, després que l’exili els portés per camins diferents. D’aquí va sorgir el Hollywooder Liederbuch, un llarg recull de cançons que parla de la dura experiència; n’hi haurà prou amb una selecció de sis per copsar-ne la por, la tristesa, la frustració, l’enyorança... - El programa es tanca amb dues cançons de Kurt Weill que recullen l’esperit irònicament trist dels anys trenta: Nannas Lied (amb un text de Brecht que ja havia musicat Eisler) i Der Abschiedsbrief (amb poema d’Erich Kästner, perseguit també pel nazisme). - Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied 
- Biografies- Mireia Tarragó, soprano - © Anna Tena - Nascuda a Tarragona (1995), durant els seus anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació del Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement acadèmic. - La seva discografia consta d’un disc enregistrat amb la pianista Carmen Santamaría, en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital, i a més, també juntes han gravat diverses cançons de compositores alemanyes, catalanes i valencianes. Amb el guitarrista Bernardo Rambeaud ha enregistrat cançons d’Eudard Toldrà. - També forma part del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert Barcelona amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Aquesta plataforma va facilitar-li durant el 2023 la tutoria i diverses lliçons amb Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger i també actuacions a la Schubertíada a Vilabertran i per la resta d’Espanya. - En el camp operístic té en repertori els personatges de Micaëla de Carmen de Bizet, Lucy de The telephone de Menotti, Pamina de Die Zauberflöte de Mozart i Lauretta de Gianni Schicchi de Puccini. - Ha format part dels cartells principals de la Schubertíada a Vilabertran i Festival LIFE Victoria, Barcelona Obertura Spring Festival i Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ha cantat en sales de prestigi, com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori Nacional de Catalunya, Palau de la Música Catalana i Auditori de Girona. 
- Victoria Guerrero, piano - Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven. - Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela. - El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg. 
- Textos- (1860-1911) 
 De Des Knaben Wunderhorn – El corn màgic de la joventut
 Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)- Scheiden und Meiden - Comiat i absència - Es ritten drei Reiter zum Thore hinaus, Ade! 
 Fein’s Liebchen, das schaute zum Fenster hinaus. Ade!
 Und wenn es denn soll geschieden sein,
 So reich’ mir dein goldenes Ringelein! Ade!
 Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.- Sortiren tres cavallers pel portal, adeu! 
 La bella estimada els mirà per la finestra, adeu!
 I si ens hem de separar,
 dona’m el teu anellet daurat. Adeu!
 Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal!- Es scheiden das Kind schon in der Wieg’. Ade! 
 Wann werd’ ich mein Schätzel wohl kriegen? Ade!
 Und ist es nicht morgen, ach wär’ es doch heut’!
 Es machte uns Beiden wohl grosse Freud’! Ade!
 Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.- Si s’emporta l’infant del bressol, adeu! 
 Quan aconseguiré el meu tresor? Adeu!
 I no serà demà? Ah, si fos avui,
 quina gran joia en tindríem tots dos! Adeu!
 Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal.- Rheinlegendchen - Petita llegenda del Rin - Bald gras ich am Neckar, 
 Bald gras ich am Rhein,
 Bald hab ich ein Schätzel,
 Bald bin ich allein.- Aviat segaré a prop del Neckar, 
 aviat segaré a prop del Rin,
 aviat tindré una estimada,
 aviat em quedaré sol.- Was hilft mir das Grasen, 
 Wenn d’Sichel nicht schneidt,
 Was hilft mir ein Schätzel,
 Wenn’s bei mir nicht bleibt.- De què em servirà segar, 
 si la falç no talla?
 De què em servirà una estimada,
 si no resta amb mi?- So soll ich denn grasen 
 Am Neckar, am Rhein,
 So werf ich mein goldenes
 Ringlein hinein.- Si haig de segar, 
 al Neckar o al Rin,
 llavors hi tiraré
 el meu anellet daurat.- Es fließet im Neckar 
 Und fließet im Rhein,
 Soll schwimmen hinunter
 Ins Meer tief hinein.- Se l’emporti el Neckar 
 o se l’emporti el Rin,
 surarà cap avall,
 no cap al fons del mar.- Und schwimmt es das Ringlein, 
 So frißt es ein Fisch,
 Das Fischlein soll kommen
 Aufs Königs sein Tisch.- I mentre l’anellet neda, 
 se’l menjarà un peix.
 I aquest peix arribarà
 al plat del rei.- Der König tät fragen, 
 Wems Ringlein sollt sein?
 Da tät mein Schatz sagen,
 Das Ringlein g’hört mein.- I el rei preguntarà: 
 De qui deu ser aquest anellet?
 I dirà la meva estimada:
 Aquest anellet és meu.- Mein Schätzlein tät springen, 
 Berg auf und Berg ein,
 Tät mir wiedrum bringen
 Das Goldringlein fein.- La meva estimada anirà saltant 
 amunt i avall per les muntanyes,
 per tornar-me a donar
 el bell anellet daurat.- Kannst grasen am Neckar, 
 Kannst grasen am Rhein,
 Wirf du mir nur immer
 Dein Ringlein hinein.- Ja pots segar a prop del Neckar, 
 ja pots segar a prop del Rin,
 però no deixis de tirar-hi
 el teu anellet daurat!- Ablösung im Sommer - Rellevament en l’estiu - Kukuk hat sich zu Tode gefallen, 
 an einer grünen Weiden!
 Kukuk ist tot! Kukuk ist tot!
 Hat sich zu Tod’ gefallen!- El cucut ha caigut mort 
 en la seva verda vimetera!
 El cucut és mort!
 Ha caigut mort!- Wer soll uns denn den Sommer lang 
 Die Zeit und Weil’ vertreiben?
 Kuckuck! Kuckuck!
 Wer soll uns denn den Sommer lang
 Die Zeit und Weil’ vertreiben?- Durant tot aquest estiu 
 qui ens farà passar l’estona?
 Cucut! Cucut!
 Durant tot aquest estiu
 qui ens farà passar l’estona?- Ei! Das soll thun Frau Nachtigall! 
 Die sitzt auf grünem Zweige!
 Die kleine, feine Nachtigall,
 Die liebe, süße Nachtigall!
 Sie singt und springt, ist all’ zeit froh,
 Wenn andre Vögel schweigen!- Ai, això ho farà el senyor rossinyol, 
 que seu en la verda branca!
 El petit i delicat rossinyol,
 l’estimat i dolç rossinyol!
 Canta i salta, sempre està content,
 mentre els altres ocells callen!- Wir warten auf Frau Nachtigall, 
 Die wohnt im grünen Hage,
 Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
 Dann fängt sie an zu schlagen!- Esperem el senyor rossinyol, 
 que viu en una verda bardissa,
 i quan el cucut es mori,
 llavors començarà ell a refilar!- (1879-1964) 
 Fünf Lieder- Die stille Stadt 
 Text de Richard Dehmel (1863-1920)- La ciutat silenciosa - Liegt eine Stadt im Tale, 
 Ein blaßer Tag vergeht;
 Es wird nicht lang dauern mehr,
 Bis weder Mond noch Sterne,
 Nur Nacht am Himmel steht.- Hi ha una ciutat a la vall, 
 s’escola un dia grisós,
 ja no falta gaire
 perquè la lluna o estrelles,
 apareguin al cel nocturn.- Von allen Bergen drücken 
 Nebel auf die Stadt,
 Es dringt kein Dach, noch Hof noch Haus,
 Kein Laut aus ihrem Rauch heraus,
 Kaum Türme nach und Brücken.- Des de totes les muntanyes 
 ha baixat la boira sobre la ciutat,
 no sobresurt cap teulada, pati o casa,
 ni cap soroll damunt del fum,
 cap torre ni cap pont.- Doch als der Wandrer graute, 
 Da ging ein Lichtlein auf im Grund;
 Und aus dem Rauch und Nebel
 Begann ein leiser Lobgesang
 aus Kindermund.- Però quan el viatger avança, 
 s’ha fet una llumeta allà al fons,
 i a través del fum i la boira
 se sent un dolç cant de lloança
 d’una boca infantil.- In meines Vaters Garten 
 Text d’Otto Erich Hartleben (1864-1905)- Al jardí del meu pare - In meines Vaters Garten – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 in meines Vaters Garten
 stand ein schattender Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 stand ein schattender Apfelbaum.- Al jardí del meu pare, 
 floreix, cor meu,
 al jardí del meu pare
 hi havia un ombrós pomer,
 dolç somni,
 hi havia un ombrós pomer.- Drei blonde Königstöchter – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 drei wunderschöne Mädchen
 schliefen unter dem Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 schliefen unter dem Apfelbaum.- Tres princeses rosses, 
 floreix, cor meu,
 tres noies meravelloses
 dormien sota el pomer,
 dolç somni,
 dormien sota el pomer.- Die allerjüngste Feine – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 die allerjüngste Feine
 blinzelte und erwachte kaum –
 Süsser Traum –
 blinzelte und erwachte kaum.- La més jove de les belles, 
 floreix, cor meu,
 la més jove de les belles
 parpellejà i a penes es despertà,
 dolç somni,
 parpellejà i a penes es despertà.- Die zweite fuhr sich übers Haar – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 sah den roten Morgensaum –
 Süsser Traum –- La segona s’acaronà els cabells, 
 floreix, cor meu,
 i contemplà l’aurora rogent,
 dolç somni.- Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 Süsser Traum –
 hell durch den dämmernden Traum?- Digué: No sentiu els tambors? 
 floreix, cor meu,
 dolç somni,
 vibrants en l’espai que clareja?- Mein Liebster zieht in den Kampf – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 mein Liebster zieht in den Kampf hinaus,
 küsst mir als Sieger des Kleides Saum –
 Süsser Traum –
 küsst mir des Kleides Saum!- El meu estimat se’n va a la guerra, 
 floreix cor meu,
 el meu estimat se’n va a la guerra,
 i em besa com vencedor l’orla de la seda,
 dolç somni,
 em besa l’orla de la seda.- Die dritte sprach und sprach so leis – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 die dritte sprach und sprach so leis:
 Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –
 Süsser Traum –
 ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. –- La tercera parlà, i digué molt suaument, 
 floreix, cor meu,
 la tercera parlà i digué molt suaument:
 beso l’orla de la seda de l’estimat,
 dolç somni,
 Beso l’orla de la seda de l’estimat.- In meines Vaters Garten – 
 blühe mein Herz, blüh auf –
 in meines Vaters Garten
 steht ein sonniger Apfelbaum –
 Süsser Traum –
 steht ein sonniger Apfelbaum!- Al jardí del meu pare, 
 floreix, cor meu,
 al jardí del meu pare
 hi havia un solellós pomer,
 dolç somni,
 hi havia un solellós pomer!- Laue Sommernacht 
 Text de Gustav Falke (1853-1916)- Tèbia nit d’estiu - Laue Sommernacht, 
 Am Himmel stand kein Stern,
 Im weiten Walde suchten wir
 Und tief im Dunkel.- Tèbia nit d’estiu, 
 amb un cel sense estrelles,
 ens buscàrem en l’ampli bosc,
 molt fosc i ens vàrem trobar.- Fanden uns im weiten Walde 
 In der Nacht, der sternenlosen,
 Hielten staunend uns im Arme
 In der dunklen Nacht,- Ens vàrem trobar en l’ampli bosc 
 en una nit sense estrelles,
 i ens mantinguérem abraçats
 en la nit obscura.- War nicht unser ganzes Leben 
 Nur ein Tappen, nur ein Suchen,
 Da in deine Finsternisse
 Liebe, fiel dein Licht!- Tota la nostra vida no era més 
 que un buscar a les palpentes,
 però en aquelles tenebres
 l’amor trobà la llum!- Bei dir ist traut 
 Text de Rainer Maria Rilke (1875-1926)- S'hi està bé amb tu - Bei dir ist traut, 
 Zage Uhren schlugen
 Wie aus alten Tagen,
 Kann mir ein Liebes sagen,
 Aber nur nicht laut!- S’hi està bé amb tu, 
 passen les hores plàcidament,
 com en els vells temps,
 arriben paraules d’amor
 però a penes se senten!- Ein Tor geht irgendwo 
 draußen im Blutentreiben,
 Der Abend horcht an die Schieben,
 Laß uns leise bleiben,
 Keiner weiß uns so!- Una porta va a algun lloc, 
 a fora cap a les flors que s’obren,
 el vespre espia les vidrieres,
 quedem-nos quiets,
 ningú no ens descobrirà!- Ich wandle unter Blumen 
 Text de Heinrich Heine (1828-1856)- Passejo sota unes flors - Ich wandle unter Blumen 
 Und blühe selber mit,
 Ich wandle wie im Traume
 Und schwanke bei jedem Schritt.- Passejo sota unes flors 
 i jo mateix he florit;
 passejo com en somnis,
 i ensopego a cada pas.- O halt mich fest, Geliebte! 
 Vor Liebestrunkenheit
 Fall’ ich dir sonst zu Füßen
 Und der Garten ist voller Leut!- Oh, aguanta’m ferm, estimada! 
 D’embriaguesa amorosa
 cauré altrament als teus peus,
 i el jardí està ple de gent.- (1885-1923) 
 Zwei Schmetterlinglieder, op. 52 – Dues cançons de papallones
 Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)- Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen - Estrelles daurades, campanetes blaves - Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen, 
 Wieviel wonnevolle Kelche!
 Welche Schimmerpracht, ach, welche
 Samtenen und seidnen Röckchen!
 Blaue Glöckchen, goldne Sterne,
 Tausend Blüten seh ich winken,
 Weiche Blüten nah und ferne,
 Nur aus einer sollt ich trinken?
 Daß ich das doch nimmer lerne!...
 Goldne Sterne...
 Blaue Glöckchen...- Estrelles daurades, campanetes blaves, 
 quants calzes plens de felicitat!
 Quina radiant esplendor, ai, quantes
 faldilles de vellut i de seda!
 Campanetes blaves, estrelles daurades,
 veig milers de flors que parpellegen,
 flors tendres properes i llunyanes,
 ¿només d’una haig de beure?
 Això és el que mai no aprendré...
 Estrelles daurades...
 Campanetes blaves...- Schwebe du Schmetterling - Vola papallona - Schwebe, du Schmetterling, 
 Schwebe vorbei!
 Leben ist leichtes Ding,
 Fühlst du dich frei.- Vola, papallona, 
 vola endavant!
 La vida és una cosa lleugera,
 et sents lliure!- Leben ist Windeshauch, 
 Welt ist wie Gras,
 Säuseln im Haselstrauch,
 Elfischer Spaß.- La vida és un ventijol, 
 el món és com l’herba,
 xiuxiuejar en un arbust d’avellaner,
 plaer dels elfs.- Rot ist das Heidekraut, 
 Grün ist der Klee,
 Himmel, so weit er blaut,
 Goldheller See.- Vermell és el bruc, 
 verd és el trèvol,
 el cel s’emblaveix molt ample,
 una mar daurada.- Schwebe, du Schmetterling, 
 Schwebe vorbei!
 Über die Blumen schwing
 Hoch dich, juchhei!- Vola, papallona, 
 vola, endavant!
 Vola damunt les flors,
 enlaira’t, visca!- De Sieben Lieder, op. 23 – Set cançons 
 Text de Wilhelmine Gräfin Wickenburg-Almasy (1845-1890)- Taut erst Blauveilchen - La primera violeta blava apareix - Taut erst Blauveilchen aus dem Schnee, 
 Dann zog ins Land der März,
 Empfindet's doppelt Lust und Weh,
 Dann zog die Lieb' ins Herz.- La primera violeta blava apareix entre la neu 
 i llavors arriba març al país;
 se senten doblats el plaer i el dolor,
 i llavors arriba l’amor al cor.- Schwankt an dern Strauch der Rosen Zier, 
 Dann glüht die Sommerzeit,
 Es brachte keiner noch, gleich dir,
 Mir solche Seligkeit.- L’esplendor de les roses oscil·la sobre l’arbust, 
 i llavors lluu el temps d’estiu,
 però no em portà, com a tu,
 tanta beatitud.- Reift im Geheg die blaue Schleh', 
 Dann kam der Herbst heran,
 Es hat mir keiner noch so weh,
 So weh wie du getan.- El prunell blau creix en el clos, 
 i llavors s’acosta la tardor;
 però això no em va fer tant de mal,
 com el que tu m’has fet.- (1874-1951) 
 De Brettl Lieder- Einfaltiges Lied 
 Text d’Hugo Salus (1866-1929)- Cançó simple - König ist spazieren gangen, 
 Bloß wie ein Mensch spazieren gangen,
 Ohne Szepter und ohne Kron’,
 Wie ein gewöhnlicher Menschensohn.- El rei ha anat a passejar, 
 igual que un home que surt a passejar,
 sense ceptre i sense corona,
 com un ésser humà normal.- Ist ein starker Wind gekommen, 
 Ganz gewöhnlicher Wind gekommen,
 Ohne Ahnung, wer das wär’,
 Fällt er über den König her.- S’ha girat un vent molt fort, 
 un vent absolutament normal,
 sense saber qui era,
 cau sobre el rei.- Hat ihm den Hut vom Kopf gerissen, 
 Hat ihn über’s Dach geschmissen,
 Hat ihn nie mehr wiedergesehn!- Li ha arrencat el capell del seu cap, 
 l’ha enviat a sobre la teulada,
 i no se l’ha vist mai més!- Seht ihr’s! 
 Da habt ihr’s!
 Das sag’ ich ja!- Mireu! 
 És així!
 Jo ja ho deia!- Treiben gleich Allotria! 
 Es kann kein König ohne Kron’,
 Wie ein gewöhnlicher Menschensohn
 Unter die dummen Leute gehn!- Fer bogeries semblants! 
 Un rei sense corona,
 com un ésser humà normal,
 anar entre la gent estúpida!- Der genügsame Liebhaber 
 Text d’Hugo Salus- L’amant acontentadís - Meine Freundin hat eine schwarze Katze 
 Mit weichem knisterndem Sammetfell,
 Und ich, ich hab' eine blitzblanke Glatze,
 Blitzblank und glatt und silberhell.- La meva amiga té un gat negre 
 amb una pell suau i vellutada,
 i jo, tinc una calba brillant,
 brillant i llisa i lluent com l’argent.- Meine Freundin gehört zu den üppigen Frauen, 
 Sie liegt auf dem Divan das ganze Jahr,
 Beschäftigt das Fell ihrer Katze zu krauen,
 Mein Gott ihr behagt halt das sammtweiche Haar.- La meva amiga forma part de les dones voluptuoses, 
 jeu al sofà durant tot l’any,
 ocupada d’acaronar la pell del seu gat,
 Déu meu, només li plauen aquests dolços pèls.- Und komm' ich am Abend die Freundin besuchen, 
 So liegt die Mieze im Schoße bei ihr,
 Und nascht mit ihr von dem Honigkuchen
 Und schauert, wenn ich leise ihr Haar berühr.- I quan arribo al vespre a visitar la meva amiga, 
 el gat jeu a la seva falda,
 i llamineja amb ella pastels de mel
 i s’esgarrifa quan toco suaument els seus cabells.- Und will ich mal zärtlich tun mit dem Schatze, 
 Und daß sie mir auch einmal "Eitschi" macht,
 Dann stülp' ich die Katze auf meine Glatze,
 Dann streichelt die Freundin die Katze und lacht.- I quan vull ésser afectuós amb el meu tresor, 
 perquè ella pugui dir-me una vegada més “bufó”
 posa el gat damunt la meva calba
 i llavors l’amiga acarona el gat i riu.- Gigerlette 
 Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)- Fräulein Gigerlette 
 Lud mich ein zum Tee.
 Ihre Toilette
 War gestimmt auf Schnee;
 Ganz wie Pierrette
 War sie angetan.
 Selbst ein Mönch, ich wette,
 Sähe Gigerlette
 Wohlgefällig an.- Senyoreta Gigerlette, 
 convidi’m a prendre el te.
 El seu pentinat
 era ple de neu;
 igual que Pierrette,
 anava vestida.
 Fins i tot un monjo, aposto,
 miraria a Gigerlette
 amb gran plaer.- War ein rotes Zimmer, 
 Drin sie mich empfing,
 Gelber Kerzenschimmer
 In dem Raume hing.
 Und sie war wie immer
 Leben und Esprit.
 Nie vergess ich's, nimmer:
 Weinrot war das Zimmer,
 Blütenweiss war sie.- Era una cambra vermella, 
 on ella em rebé,
 llum groga d’espelmes
 hi havia a la cambra.
 I ella estava com sempre,
 tota vida i esperit.
 Mai no l’oblidaré, mai:
 la cambra era com de vi negre,
 ella com una flor blanca.- Und im Trab mit Vieren 
 Fuhren wir zu zweit
 In das Land spazieren,
 Das heisst Heiterkeit.
 Daß wir nicht verlieren
 Zügel, Ziel und Lauf,
 Saß bei dem Kutschieren
 Mit den heissen Vieren
 Amor hinten auf.- I en un trot de quatre 
 anàvem nosaltres dos
 a passejar pel país
 que s’anomena Alegria.
 Per no perdre
 brides, destí i camí,
 seia amb el cotxer
 amb els quatre ardents,
 Amor anava al darrere.- Mahnung 
 Text de Gustav Hochstetter (1873-1944)- Advertiment - Mädel sei kein eitles Ding, 
 Fang dir keinen Schmetterling,
 Such dir einen rechten Mann,
 Der dich tüchtig küssen kann
 Und mit seiner Hände Kraft,
 Dir ein warmes Nestchen schafft.- Noia, no siguis frívola, 
 no cacis cap papallona,
 busca un home recte,
 que et pugui besar hàbilment,
 i que amb la força de les seves mans
 et construeixi un niu calent.- Mädel, Mädel, sei nicht dumm, 
 Lauf nicht wie im Traum herum,
 Augen auf! ob Einer kommt,
 Der dir recht zum Manne taugt.
 Kommt er, dann nicht lang bedacht!
 Klapp! die Falle zugemacht.- Noia, noia, no siguis estúpida, 
 no vagis com en un somni,
 els ulls oberts! Per si ve algú
 que et pugui servir com a marit.
 Si ve, no dubtis gaire!
 Clap! Tanca la trampa.- Liebes Mädel sei gescheit, 
 Nütze deine Rosenzeit!
 Passe auf und denke dran,
 Daß du, wenn du ohne Plan
 Ziellos durch das Leben schwirrst,
 Eine alte Jungfer wirst.- Noia estimada, sigues llesta, 
 aprofita la teva joventut!
 Ves amb compte i pensa
 que tu, sense un pla,
 aniràs sense objectiu per la vida,
 et quedaràs per vestir sants.- Liebes Mädel sei gescheit, 
 Nütze deine Rosenzeit.
 Passe auf und denke dran!
 Denk daran.- Noia estimada, sigues llesta, 
 aprofita la teva joventut.
 Ves amb compte i pensa!
 Pensa-hi!- (1898-1962) 
 De Hollywooder Liederbuch - Cançoner de Hollywood
 Text de Bertolt Brecht (1898-1956)- An den kleinen Radioapparat - Al petit aparell de ràdio - Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug 
 Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen
 Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug
 Daß meine Feinde weiter zu mir sprächen- Caixeta que em vaig emportar en fugir, 
 perquè les meves vàlvules no se’m trenquessin,
 cuidades de casa al vaixell, del vaixell al tren,
 perquè els meus enemics em continuessin parlant,- An meinem Lager und zu meiner Pein 
 Der letzten nachts, der ersten in der Früh
 Von ihren Siegen und von meiner Müh:
 Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!- en el meu cau i per la meva pena, 
 l’última cosa a la nit, la primera a la matinada,
 de les seves victòries i la meva fatiga:
 Promet-me que mai no et quedaràs muda!- Speisekammer 1942 - Rebost 1942 - Oh, schattige Kühle! Einer dunklen Tanne 
 Geruch geht nächtlich brausend in dich ein
 Und mischt sich mit der süßen Milch aus großer Kanne
 Und dem des Räucherspecks am kalten Stein.- Oh, ombrívola frescor! L’olor d’un avet fosc 
 entra brunzint cada nit dintre teu
 i es barreja amb la dolça llet de la gran gerra
 i amb la cansalada fumada en una pedra fresca.- Bier, Ziegenkäse, frisches Brot und Beere 
 Gepflückt am grauen Strauch, wenn Frühtau fällt!
 Oh sic, könnt ich laden euch, die überm Meere
 Der Krieg der leeren Mägen hält!- Cervesa, formatge de cabra, pa fresc i baies 
 collides de l’arbust gris, quan cau la rosada primerenca!
 Oh, si pogués convidar-vos als que, més enllà dels mars,
 la guerra us manté els estómacs buits!- Über den Selbstmord - Sobre el suïcidi - In diesem Lande und in dieser Zeit 
 Dürfte es trübe Abende nicht geben,
 Auch hohe Brücken über die Flüsse.
 Selbst die Stunden zwischen Nacht und Morgen
 Und die ganze Winterzeit dazu, das ist gefährlich!- En aquest país i en aquesta època 
 no hi hauria d’haver vespres ombrívols,
 ni tampoc alts ponts sobre els rius.
 Àdhuc en les hores entre la nit i el matí
 i en tot el període d’hivern, això és perillós!- Denn angesichts des Elends 
 Werfen die Menschen in einem Augenblick
 Ihr unerträgliches Leben fort.- Perquè, davant de la misèria, 
 la gent llença en un moment
 la seva vida insuportable.- Hotelzimmer 1942 - Cambra d’hotel 1942 - An der weißgetünchten Wand 
 Steht der schwarze Koffer mit den Manuskripten.
 Drüben steht das Rauchzeug mit dem kupf'rnen Aschenbecher
 Die chinesische Leinwand, zeigend den Zweifler
 Hängt darüber. Auch die Masken sind da,
 und neben der Bettstelle
 Steht der kleine sechslampige Lautsprecher.
 In der Frühe
 Drehe ich den Schalter um und höre
 Die Siegesmeldungen meiner Feinde.- A la paret emblanquinada 
 hi ha la maleta negra amb els manuscrits.
 Més enllà hi ha l’equip de fumar i el cendrer de coure.
 La pantalla xinesa, assenyalant al dubtós,
 està penjada al damunt. I també hi ha les màscares,
 i al costat del llit
 hi ha el petit altaveu de sis vàlvules.
 De bon matí
 encenc l’interruptor i escolto
 les notícies amb les victòries dels meus enemics.- Die Stadt ist nach den Engeln genannt - La ciutat es diu com els àngels - Die Stadt ist nach den Engeln genannt 
 Und man begegnet allenthalben Engeln.
 Sie riechen nach Öl und tragen goldene Pessare
 Und mit blauen Ringen um die Augen
 Füttern sie allmorgenlich die Schreiber
 in ihren Schwimmpfühlen.- La ciutat es diu com els àngels 
 i s’hi troben àngels per tot arreu.
 Fan olor de petroli i porten pessaris daurats
 i amb anells blaus entorn dels ulls
 nodreixen cada matí els escriptors
 en les seves piscines.- Diese Stadt hat mich belehrt - Aquesta ciutat m’ha reviscolat - Diese Stadt hat mich belehrt, 
 Paradies und Hölle
 können eine Stadt sein.
 Für die Mittellosen
 ist das Paradies die Hölle.- Aquesta ciutat m’ha reviscolat. 
 Paradís i infern
 poden ser una ciutat.
 Pels indigents
 el paradís és l’infern.- (1900-1950) 
 Nannas Lied – Cançó de Nanna
 Text de Bertolt Brecht- Meine Herren, mit siebzehn Jahren 
 kam ich auf den Liebesmarkt
 und ich habe viel erfahren.
 Böses gab es viel,
 doch das war das Spiel.
 Aber manches hab ich doch verargt.
 Schließlich bin ich ja auch ein Mensch.- Senyors meus, amb disset anys 
 vaig arribar al mercat de la vida
 i vaig aprendre molt,
 hi havia molt de dolent,
 però aquest era el joc,
 i algunes coses no les puc censurar.
 (Finalment també soc humana.)- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Freilich geht man mit den Jahren 
 leichter auf den Liebesmarkt
 und umarmt sie dort in Scharen.
 Aber das Gefühl
 wird erstaunlich kühl,
 wenn man damit allzuwenig kargt.
 Schließlich geht ja jeder Vorrat zu Ende.- Certament s’aprèn amb els anys 
 més lleugeresa al mercat de l’amor
 i allà hom s’abraça en grups,
 però els sentiments
 queden sorprenent freds
 quan hom se’ls estalvia.
 (Finalment totes les previsions s’acaben.)- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Und auch wenn man gut das Handeln 
 lernte auf der Liebesmess':
 Lust in Kleingeld zu verwandeln
 wird doch niemals leicht.
 Nun, es wird erreicht.
 Doch man wird auch älter unterdes.
 Schließlich bleibt man ja nicht immer siebzehn.- I encara que hom porti bé el negoci, 
 aprèn del mercat de l’amor
 a canviar plaer per xavalla,
 tot i que no sempre és fàcil.
 Sí, es pot aconseguir,
 però entretant hom es farà més gran.
 (Finalment hom no es queda sempre als disset).- Gott sei Dank geht alles schnell vorüber, 
 auch die Liebe und der Kummer sogar.
 Wo sind die Tränen von gestern abend?
 Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?- Gràcies a Déu tot passa molt ràpid, 
 i àdhuc l’amor i les penes també.
 On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
 On és la neu de l’any passat?- Der Abschiedsbrief – La carta de comiat 
 Text d’Erich Kästner (1899-1974)- Zwei Stunden sitz’ ich schon im Cafe Bauer. 
 Wenn du nicht willst, dann sag mir’ s ins Gesicht.
 Deswegen wird mir meine Milch nicht sauer,
 Ich pfeif’ auf dich, mein Schatz, na schön, denn nicht.- Ja fa dues hores que m’assec al Cafè Bauer. 
 Si no vols, digues-m’ho a la cara.
 Per això no es tornarà agra la meva llet,
 me’n ric de tu, mon tresor, i ja està!- Du brauchst nicht denken, daß ich dich entbehre, 
 Mit dem Verkehr mit mir, das ist jetzt aus!
 Auch ich hab’ so etwas wie eine Ehre.
 Laß dich nicht blicken Schatz, sonst fliegst du ‘raus!- No cal que pensis que et trobaré a faltar, 
 ara la nostra relació s’ha acabat!
 Jo també tinc com una mena d’honor,
 no t’ho pensis gaire, tresor, o volaràs!- Du bist der erste nicht, der so verschwindet. 
 Das hab’ ich nicht an dir verdient, mein gutes Kind!
 Du glaubst doch nicht, daß sich nicht noch ein and’ rer findet?
 Es gibt noch welche, die bequemer für mich sind.- No ets el primer, que desapareix així, 
 no m’ho mereixo de tu, noi estimat!
 No et penses que n’hi pugui haver encara un altre?
 N’hi ha alguns que em són més còmodes.- Ich hab’ das Grüne an aus Poppelin, 
 Das Loch d’ rin hast du auch hineingerissen.
 Du weißt, es reicht mir nur bis zu den Knien.
 Ich hab’ auch noch ein angefang’ nes Kissen.- Porto el vestit verd de popelín, 
 i l’obertura que té també t’ha meravellat.
 Saps? Només m’arriba fins als genolls.
 També tinc un coixí començat.- Das solltest du am Heil’ gen Abend kriegen, 
 Das ist nun aus, und mir auch einerlei.
 Es werden öfters andre darauf liegen,
 Denn was vorbei ist, Schatz, das ist vorbei!- L’havies de rebre la Nit de Nadal, 
 però això s’ha acabat, i m’és igual.
 N’hi haurà sovint molts d’altres,
 de manera que el que s’ha acabat, tresor, s’ha acabat!- Du bist der erste nicht, der so verschwindet, 
 Ich bin nicht stolz, auch wär’ das nicht am Platze.
 Wenn du was übrig hast, dann schick’ es schnell!
 Mir gegenüber feixt ein Herr mit Glatze,
 Das ist der Chef von Engelhorns Hotel!- No ets el primer que desapareix així, 
 no soc orgullosa, no seria adequat.
 Si et queda quelcom de simpatia, llença-la ràpidament!
 Davant meu riu amb malícia un senyor calb,
 és l’amo de l’Hotel Engelhorn!- Na Schluß! das Vis-a-vis von gegenüber 
 Fragt, ob ich wollte, denn er möchte schon.
 Der hat Moneten, so ein alter Schieber.
 Behalt dein Geld, und schlaf allein, mein Sohn.- I ara prou! El senyor del davant pregunta 
 si jo voldria, perquè ell sí que vol.
 Té calés, com un vell estraperlista.
 Guarda els teus diners, i dorm ben sol, fill meu.- Auch du bist einer von die feinen Herrn. 
 Der Alte kommt, er n immt mich zu sich mit!
 Rutsch mir den Buckel lang! Und hab’ mich gern!
 Ven ganzem Herzen, deine Erna Schmidt.- També tu ets un dels cavallers elegants. 
 El vell arriba i se m’emporta!
 Ja te’n pots anar a passeig! I estima’m!
 De tot cor, la teva Erna Schmidt.- Traduccions de Manuel Capdevila i Font 
- També et pot interessar...- Palau Grans Veus 
 Divendres, 09.05.25 – 20 h
 Sala de Concerts- Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder - Andrè Schuen, baríton 
 Daniel Heide, piano- Liebesbotschaft, D. 957/1 
 Kriegers Ahnung, D. 957/2
 Frühlingssehnsucht, D. 957/3
 Ständchen, D. 957/4
 Aufenthalt, D. 957/5
 In der Ferne, D. 957/6
 Herbst, D. 945
 Abschied, D. 957/7- Bei dir allein, D. 866/2 
 Der Wanderer an den Mond, D. 870
 Wiegenlied, D. 867
 Am Fenster, D. 878
 Der Atlas, D. 957/8
 Ihr Bild, D. 957/9
 Das Fischermädchen, D. 957/10
 Die Stadt, D. 957/11
 Am Meer, D. 957/12
 Der Doppelgänger, D. 957/13
 Die Taubenpost, D. 965A- Preus: de 25 a 38 € 
- Col·laboradorsArmand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –- Benefactors d'HonorProfessor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –- Benefactors PrincipalsElvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –- BenefactorsMaria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –































































