Escolania de Montserrat, Orquestra del Miracle & Juan de la Rubia
—Mil·lenari de MontserratLa Casa dels Cants
Dijous, 22 de maig de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Irene Mas, soprano
Ferran Mitjans, tenor
Ferran Albrich, baríton
Escolania de Montserrat
Capella de Música de Montserrat
Orquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i directorGeorge Friedrich Händel (1685-1759)O praise the Lord with one consent, HWV 254Chorus: "O praise the Lord with one consent"
Soprano: "Praise him, all ye that in his house attend"
Tenor: "For this our truest interest"
Bass: "That God is great"
Chorus: "With cheerful notes let all the Earth"
Soprano: "God's tender mercy knows no bounds"
Chorus: "Ye noundless realms of joy"
Chorus: "Your voices raise"Antonio Vivaldi (1678-1741)Concert per a violí, orgue i orquestra en Re menor, RV 541Allegro
Grave
Allegro MoltoJohann Sebastian Bach (1685-1750)Cantata BWV 4, Christ lag in TodesbandenSimfonia
Chor: "Christ lag in Todesbanden"
Soprano, alto: "Den Tod niemand zwingen kunnt"
Tenor: "Jesus Christus, Gottes Sohn"
Chor: "Es war ein wunderlicher Krieg"
Bass: "Hier ist das rechte Osterlamm"
Soprano, tenor: "So feiern wir das hohe Fest"
Choral: "Wir essen und leben wohl"Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #antiga #patrimonicatalà
El concert d'avui s’acompanyarà de l’art visual de Sean Scully, un dels grans referents de l’abstracció contemporània, exposat actualment a La Pedrera i estretament vinculat a Montserrat. El concert ofereix una experiència visual i introspectiva, on els blocs de color, les línies i les textures seran transmissors d’emocions profundes i conviden a submergir-se el públic en un univers de ritme i intensitat juntament amb la música de Händel, Vivaldi i Bach.
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Tres grans exponents del barroc tardà
La commemoració enguany del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat, l’any 1025 gràcies a l’abat Oliba (971-1046), està propiciant diferents concerts amb un caràcter especial. Un d’aquests és el que avui ens oferiran dues formacions vinculades amb dos centres relacionats amb l’Abadia. Per un costat, la històrica Escolania de Montserrat i, per l’altre, una de les darreres formacions historicistes sorgides al nostre país, l’Orquestra del Miracle, nascuda des de la Fundació Espurnes Barroques i amb lligams evidents amb el Santuari del Miracle (Solsonès), que disposa, com és ben sabut, d’un monestir benedictí dependent de l’Abadia de Montserrat. La suma d’aquestes dues formacions de la Catalunya Central ens permetrà gaudir de tres obres del Barroc tardà de tres dels seus grans exponents europeus, provinents, a la vegada, de tres contexts geogràfics: l’Anglaterra de Händel, la Venècia de Vivaldi i la Turíngia de Bach.
Tot i ser nascut a Halle (Saxònia), Georg Friedrich Händel ha arribat a erigir-se com una figura referencial de la història de la música anglesa. Arribat a Anglaterra el 1711 per presentar la seva òpera Rinaldo, el 1727 ja havia obtingut la nacionalitat britànica gràcies, principalment, als èxits d’òperes com són Giulio Cesare (1724 i Rodelinda (1725) o els Chandos Anthems, HWV 246-256, compostos a Canon’s Town quan era a la residència de James Brydges (1673-1744), que esdevindria el primer duc de Chandos el 1719. El compositor es va veure obligat a compondre himnes per al serveis anglicans d’església de la capella musical del duc. En l’esmentada col·lecció dels Chandos Anthems localitzem l’himne que avui podrem escoltar, O praise the Lord with one consent, HWV 254, basat en el text dels salms 117, 135, 148 (NVP). Es tracta d’un anthem que, com la resta de la col·lecció, mostra les característiques del llenguatge lluminós i expressiu de Händel com a conseqüència d’una sàvia síntesi entre els elements italians i germànics.
Elements italians que Händel va poder conèixer de primera mà en el seu viatge a Itàlia iniciat el 1706, on va prendre contacte amb la música italiana i on, fins i tot, el 26 de desembre de 1707 veuria estrenada la seva òpera Agrippina al Teatro San Giovanni Grisostomo de Venècia amb un gran èxit. En aquell moment la Ciutat dels Duxs era un important centre musical, amb una quinzena de teatres operístics i centres com l’Ospedale della Pietà, un orfenat femení que destacava pel seu alt nivell musical. Allà un violinista i compositor de nom Antonio Vivaldi (1678-1741) va compondre un nombre ingent de Concerts pensats per ser interpretats per les alumnes de la institució. Entre aquests, s’hi troba una gran varietat, com aquest força estrany Concert per a violí i orgue, RV 541, amb les característiques evidents de ser una música que com ha apuntat Robbins Landon és la materialització musical de l’ampli joc de llums que té la ciutat com a conseqüència del reflex del sol als canals i a les façanes dels seus edificis.
En un àmbit menys cosmopolita que les ciutats de Canon’s Town i Venècia, un joveníssim Johann Sebastian Bach, probablement en la seva estada com a organista de l’església Davi Blisi de Mühlhausen (Turíngia), va compondre la cantata Christ lag in Todesbanden, BWV 4. Fins ara poc s’ha parlat de la semblança entre aquesta cantata bachiana amb la cantata homònima de Johann Pachelbel (1653-1706). Les dues cantates mostren una estructura global constituïda per una “Sinfonia” inicial amb set moviments (“Versus”). En les dues hi ha l’adopció del model de fantasia coral per al cor inicial, on la part de soprano desplega el cantus firmus. Molt semblants són les disposicions a solo o a duo gairebé idèntiques entre les dues cantates, cosa que ens ha de fer pensar que el jove Bach havia d’haver disposat d’una còpia de la cantata Christ lag in Todesbanden de Johann Pachelbel i que va decidir fer-se-la seva amb mecanismes provinents de l’ús de la tècnica de la paròdia com a mostra d’homenatge a la mort de Pachelbel, esdevinguda pocs mesos abans de la composició de la BWV 4, el 3 de març de 1706 a la ciutat de Nuremberg.
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografies
Biografies
Irene Mas, soprano
Nascuda a Palma, començà la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obtingué el grau superior de violí amb A. León Ara i J. M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).
Ha rebut el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Germans Plà-Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna de Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi del XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat i la Beca d’Alta Especialització de la Fundación AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall, així com pel programa Life New Artists del LIFE Victoria i l’Acadèmia de la Schubertíada de Vilabertran.
Va debutar amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana en el concurs El Primer Palau, on va rebre el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.
Entre el seu repertori operístic ha interpretat Zerlina (Don Giovanni, Mozart), Nella (Gianni Schicchi, Pucinni), Susanna (Le nozze di Figaro, Mozart), la Música (L’Orfeo, Monteverdi), Sofia (Il signor Bruschino, Rossini), Giulia (La scala di seta, Rossini), Belinda (Dido & Aeneas, Purcell), Bellina (Le astuzie femminile, Cimarosa), Sophie (Werther, Massenet), Papagena (Die Zauberflöte, Mozart), Despina (Così fan tutte, Mozart) i Gianetta (L’elisir d’amore, Donizetti), entre d’altres, i té un gran repertori de concert: Requiem, Vesperae solenne de confessore i Missa de la Coronació de Mozart; Requiem de Fauré; Oratori de Nadal de Saint-Säens; Te Deum i Missa minuit de Charpentier; Gloria de Guinovart; El Messies de Händel; Weinachtsoratorium, Magnificat i Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 de Bach; Missa en Sol de Dvořák. i Missa en Sol major de Schubert.
Destaca per la seva musicalitat i versatilitat vocal, i ha participat en enregistraments de la Quarta Simfonia de Mahler, amb l’OSIB; Missa criolla d’A. Ramírez, amb la Kammerorchester de Zúric (Deutsche Grammophon), així com música inèdita de W. Jackson, juntament amb Emma Kirkby per al segell Tocatta Clàssics de Londres. Ha desenvolupat la seva carrera artística a Finlàndia, Mèxic, Bulgària, Hongria, Suïssa, Àustria, França, l’Índia, Mèxic i Corea, entre altres països.
Ha debutat al Barcelona Rossini Opera Festival (BROF) amb el rol de Giulia de La scala di seta de Rossini, al Teatre des Born i al Teatre Principal de Palma com a Serpina de La serva padrona de Pergolesi, i Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart ’21. Ha estat artista resident del LIFE Victoria Lied Festival, i ha debutat també a l’Oxford Lieder Festival i a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. Recentment ha actuat al Teatre Nacional de Zagreb (Croàcia) amb La serva padrona, al Teatro Mayor de Bogotà amb La Grande Chapelle, al Teatro Arriaga de Bilbao al costat del pianista Malcolm Martineau i a l’Auditorio Nacional de Madrid amb El Messies de Händel.
Biografies
Ferran Mitjans, tenor
L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.
Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.
Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.
Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.
Biografies
© May Zircus
© May Zircus
Ferran Albrich, bartíton
Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà summa cum laude al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurso Permanente de Juventudes Musicales (2019) i finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023).
Des del 2019 col·labora amb orquestres, com la Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Orquesta RTVE, i actuant al Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona, amb els directors Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti), i de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart.
Biografies
Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.
Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.
Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb música popular catalana i d’autor.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.
Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.
A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.
Biografies
Capella de Música de Montserrat
Fundada l’any 1997 sota la direcció del P. Jordi-Agustí Piqué i Collado, té com a finalitat dotar el monestir d’un cor que, en les celebracions litúrgiques més solemnes, pugui complementar la capella de monjos que canten amb l’Escolania. Aquesta funció principal es veu ampliada amb la participació, sempre que cal, en les produccions de l’Escolania de Montserrat –concerts, gires, enregistraments– que requereixen la participació de veus d’home. L’any 2000 n’assumí la direcció Joaquim Piqué i Calvo fins a l’any 2007, i n’agafà el relleu Eduard Vila i Perarnau. Entre el 2009 i el 2012 Bernat Vivancos prengué el relleu en la direcció i a partir del 2012 el director és Llorenç Castelló.
La Capella és un grup d’entre vuit i catorze veus masculines, la majoria antics escolans, amb una sòlida formació musical. Com a cor estable de veus iguals, realitza també produccions individualment, com ara concerts i enregistraments.
Entre les seves actuacions amb l’Escolania destaquen la interpretació de les Lamentacions del Dijous Sant del P. Narcís Casanoves, sota la direcció de Josep Pons, i la participació en el Cicle de Música Sacra de Montserrat amb la interpretació d’obres de grans compositors del repertori coral, com són T. L. de Victoria, G. P. da Palestrina, D. Buxtehude, H. Purcell, J. S. Bach, G. F. Händel, J. Brahms i M. Reger, entre d’altres.
Del repertori simfonicocoral, destaquen la Missa en Sol menor, BWV 235 de J. S. Bach, amb l’Orquestra Nacional d’Andorra; les Vespres a la Mare de Déu de Joan Cererols, amb Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc; Psalms 42 i 115 de F. Mendelssohn, amb l’Orquesta Ciudad de Granada, sota la direcció de Manel Valdivieso; Chichester psalms de L. Bernstein; Cantata de Sant Nicolau de B. Britten, conjuntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Pierre Cao, i el Requiem de G. Fauré, amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.
La Capella de Música de Montserrat ha enregistrat diversos discos amb l’Escolania, com el dedicat a obres del P. Narcís Casanoves; Vespres a Montserrat, que recrea la litúrgia pròpia montserratina; O vos omnes, amb obres de M. Duruflé, G. Fauré, P. Casals, F. Poulenc i O. Messiaen, entre d’altres; un àlbum dedicat a obres del P. Miquel López, enregistrat amb el conjunt de música antiga La Caravaggia; Officium hebdomadae sanctae, responsoris per a l’ofici de tenebres de Setmana Santa, del P. Narcís Casanoves; Salve Regina, amb música del P. Ireneu Segarra, i el darrer, el Llibre vermell de Montserrat (interpretació musicològica del P. Gregori Estrada).
Ha participat en les gires de l’Escolania a França i Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica (amb l’orquestra Musica Ducis Brabantiae) i a Hongria amb un programa de música sacra hispànica del segle XVI.
La Capella, individualment, ha participat en el Primer Festival de Música Religiosa de Girona, en la interpretació del Supervivent de Varsòvia d’Arnold Schönberg juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sota la direcció de Josep Pons, i ha ofert nombrosos concerts arreu de la geografia catalana.
Entre el seu repertori podem destacar la música medieval, com la del Llibre vermell de Montserrat, obres que els grans compositors han dedicat a cors de veus iguals, però sense oblidar els compositors actuals, com A. Pärt o B. Casablancas, del qual van enregistrar la sintonia del programa televisiu Signes del temps de Televisió de Catalunya.
Biografies
Orquestra del Miracle
Impulsada per la Fundació Espurnes Barroques l'any 2023, l'Orquestra del Miracle pretén erigir-se en pocs anys com un referent indiscutible en l'àmbit de la interpretació amb criteris històrics. Dirigida per Juan de la Rubia (organista titular de la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona), i amb seu al Santuari del Miracle (a Riner, un petit municipi del Solsonès on habita una petita comunitat benedictina).
L'Orquestra del Miracle ha fielitzat una plantilla estable de músics talentosos que, assajant en un context rural i harmoniós, desenvolupen una activitat social i educativa transformadora, a més de contribuir a la recuperació i difusió del patrimoni musical de la Península Ibèrica, la promoció d'obres i a crear sinergies amb altres disciplines artístiques en el marc del Festival Espurnes Barroques. Vol crear experiències d'escolta significatives a través d'un plantejament holístic en les interpretacions.
Del seu concert de presentació, amb la soprano Marta Mathéu, el juny del 2023, el crític de la revista Scherzo, Imanol Temprano, va escriure'n: "si jo fos programador, no dubtaria a intentar apuntar-me el tanto de ser el primer a contractar-los perquè el resultat artístic és senzillament enlluernador. La qual cosa no és d'estranyar tenint en compte que al capdavant de l'orquestra hi ha el Juan de la Rubia -sobren les presentacions, estem davant de qui és possiblement el millor organista espanyol i n dels millors músics del moment-, que ha reclutat un elenc de músics de somni."
L'Orquestra del Miracle ha actuat aquest any novament al Festival Espurnes Baroques (amb la soprano Alexandra Nowakowski), i es presenta avui al Palau de la Música Catalana amb el mateix programa. De cara a la temporada 2024-25 hi ha previstes actuacions a Madrid, a Barcelona (L’Auditori i Palau de la Música), entre altres sales i festivals de primer nivell d’arreu del territori espanyol.
Biografies
Juan de la Rubia, organista
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, és originari de la Vall d’Uixó (Castelló). Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats: Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També va rebre el mestratge d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis al Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i el Premi El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera.
La seva activa tasca com a solista li ha permès actuar en destacats escenaris de més de trenta països arreu del món, com el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, Auditorium de la Maison de Radio France de París, Teatre Mariïnski i Filharmònica de Sant Petersburg. També ha actuat a les catedrals de Colònia, Berlín, Westminster, Viena, Ginebra, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Tunis i a l’església de Saint-Sulpice de París.
De la Rubia ha exercit rols de solista i director amb orquestres, com l’Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta de RTVE, ORCAM, orquestres simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Orquesta Filarmónica de Bogotà, entre altres formacions destacades. Ha col·laborat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Salvador Mas, Simon Rattle, Roberto González Monjas, Pablo González, Pascal Rophé i Thierry Fischer.
En el camp de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que ha obtingut una acollida excel·lent de públic i crítica en la seva presentació (juny del 2023).
A més, ha col·laborat amb solistes prestigiosos, com Matthias Goerne, Carolyn Sampson, Elena Obraztsova, Marta Mathéu, Philippe Jaroussky –amb qui va gravar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy– o Marco Mezquida, amb qui ha desenvolupat el projecte d’improvisació Bach & forward.
De la Rubia s’ha especialitzat també en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, amb títols com ara Faust i Nosferatu (Murnau), Metropolis (Lang), El maquinista de la general (Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (Wiene).
De la seva discografia destaquen els enregistraments dedicats a Johann Sebastian Bach, Antonio de Cabezón –amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona– i recentment la gravació realitzada a l’orgue de la catedral de Bogotà.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment imparteix classes magistrals a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Formacions
Escolania de Montserrat
Llorenç Castelló, director
Joan Esteban Galtés
Eloi Miravet Minguell
Aniol Requesens Domènech
Jaume Rofín Bacardit
Biel Torres Jofre
Isidre Varino Solés
Eduard Yuste Medina
Pablo Delegido González
Oriol Fluriach Robert
Miquel Genescà Urra
Lluc González Espelt
Martí Nebot Ferrusola
Pau Renart Kim
Boris Parashkev Topkarov
Oriol Torrubia Camps
David Visser Sales
Guillem Arasa Ortín
Miquel Benedico Banet
Pere Farrés Vila
David González Apostol
Guillem Mas Abad
Emilio Oliver Miyar Rogstad
Miquel Ortega Bessó
Josep Peiró Tugues
Bernat Bartomeu Varino Solés
TomàsVisser Sales
Martí Balaguer Parra
Bernat Camats Presas
Joan Gimeno Jacas
Valentí Jorquera Martínez
Arnau Miranda Flo
Pere Rofín Bacardit
Joan Esteban Sandoval DíazCapella de Música de Montserrat
Martí Buíl Castells
Guifré Canadell Borrell
Raül Coré Bradineras
Guillem Cos Segura
Albert Folch Romaní
Marc García García
David Guitart Solanes
David Hernández Urpí
Jordi Luch Arenas
Ramon Rius Torrella
Jordi Ruíz Rey
Francesc d'Assís Suriol Ferré
Marc Tost Brustenga
Oriol Vila CollOrquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i director
Violins primers
Ignacio Ramal Viejo (concertino)
Sonia Benavent
Angie Lorena Agudelo Ardila
Marta Guillén PegueroleViolins segons
Paula Sanz Alasà
Abel Antón Delgado
Georgina Muntadas Vera
Clara PardoVioles
Alaia Ferrán
Paula Leticia Moros Ballesteros
Nina SunyerVioloncels
Alejandro Saúl Martínez González
Feliu Llobet CaixachContrabaix
Alberto JaraTiorba / Guitarra barroca
Francesco OliveroClavecí / Orgue
Xabier Urtasun ErasoFagot / Flauta
Carles Vallès CastellóOboè
Kathryn ElkinTextos
George Friedrich Händel
O praise the Lord with one consent, HWV 254
Chorus
O praise the Lord with one consent
and magnify his name!
Let all the servants of the Lord,
his worthy praise proclaim!Cor
Lloeu el Senyor amb un sol cor
i magnifiqueu el seu nom!
Que tots els servents del Senyor
proclamin dignament la seva lloança!Soprano
Praise him, all ye that in his house
attend with constant care,
with those that to his utmost courts
with humble zeal repair.Soprano
Lloeu-lo, vosaltres que a la seva casa
assistiu amb zel constant,
juntament amb aquells que als seus atris
amb humil fervor s’hi acosten.Tenor
For this our truest int'rest is
glad hymns of praise to sing,
and with loud songs to bless his name,
a most delightful thing.Tenor
Car aquest és el nostre bé més cert:
cantar himnes amb alegria,
i amb càntics forts beneir el seu nom,
és cosa de gran delícia.Bass
That God is great we often have
by glad experience found;
and seen how he with wondrous power
above all Gods is crowned.Baix
Que Déu és gran ho hem vist sovint
amb joiosa experiència;
i com amb meravellós poder
és coronat damunt tots els déus.Chorus
With cheerful notes let all the earth
to heaven their voices raise!
Let all, inspired with godly mirth,
sing solemn hymns with praise.Cor
Amb notes alegres, que tota la terra
alci les veus cap al cel!
Que tots, inspirats amb joiosa fe,
cantin solemnes himnes de lloança.Soprano
God's tender mercy knows no bounds,
his truth shall ne'er decay.
Then let the willings nations round
their grateful tribute pay.Soprano
La tendra misericòrdia de Déu no té fi,
la seva veritat no decaurà mai.
Que les nacions disposades d’arreu
li rendeixin tribut agraït.Chorus
Ye boundless realms of joy
exalt your Maker's fame;
his praise your song employ
above the starry frame.Cor
Oh regnes infinits d’alegria,
exalceu la fama del vostre Creador;
que la seva lloança ompli el vostre cant
més enllà del cel estrellat.Chorus
Your voices raise,
ye Cherubim and Seraphim,
to sing his praise!
Alleluia.Cor
Aixequeu les vostres veus,
querubins i serafins,
per cantar la seva lloança!
Al·leluia.Johann Sebastian Bach
Cantata BWV 4, Christ lag in Todesbanden
Chor
Christ lag in Todesbanden
Für unsre Sünd gegeben,
Er ist wieder erstanden
Und hat uns bracht das Leben;
Des wir sollen fröhlich sein,
Gott loben und ihm dankbar sein
Und singen halleluja,
Halleluja!Cor
Crist jeia amortallat,
sacrificat pels nostres pecats,
però ha ressuscitat
i ens ha portat la vida.
Per això hem d’alegrar-nos,
lloar Déu, estar-li agraïts
i cantar l’al·leluia.
Al·leluia!Soprano, alto
Den Tod niemand zwingen kunnt
Bei allen Menschenkindern,
Das macht’ alles unsre Sünd,
Kein Unschuld war zu finden.
Davon kam der Tod so bald
Und nahm über uns Gewalt,
Hielt uns in seinem Reich gefangen.
Halleluja!Soprano, contralt
Ningú no ha pogut evitar la mort
entre els fills dels homes,
i la causa en són els nostres pecats,
car no n’hi ha cap d’innocent.
Per això vingué la mort,
ens sotmeté al seu poder
i ens dugué presoners al seu regne.
Al·leluia!Tenor
Jesus Christus, Gottes Sohn,
An unser Statt ist kommen
Und hat die Sünde weggetan,
Damit dem Tod genommen
All sein Recht und sein Gewalt,
Da bleibet nichts denn Tods Gestalt,
Den Stach’l hat er verloren.
Halleluja!Tenor
Jesucrist, el Fill de Déu,
ha vingut a nosaltres,
ha llevat el pecat,
i ha retirat a la mort
el seu dret i el seu poder.
No en queda res de la mort,
i ha perdut el fibló.
Al·leluia!Chor
Es war ein wunderlicher Krieg,
Da Tod und Leben rungen,
Das Leben behielt den Sieg,
Es hat den Tod verschlungen.
Die Schrift hat verkündigt das,
Wie ein Tod den andern fraß,
Ein Spott aus dem Tod ist worden.
Halleluja!Cor
Hi hagué una estranya guerra
entre la vida i la mort,
la vida obtingué la victòria
i la mort fou devorada.
Les Escriptures van anunciar
que una mort devoraria l’altra,
i la mort fou esquivada.
Al·leluia!Bass
Hier ist das rechte Osterlamm,
Davon Gott hat geboten,
Das ist hoch an des Kreuzes Stamm
In heißer Lieb gebraten,
Das Blut zeichnet unsre Tür,
Das hält der Glaub dem Tode für,
Der Würger kann uns nicht mehr schaden.
Halleluja!Baix
Heus aquí el veritable anyell pasqual
que Déu ha disposat,
de dalt de la creu estant,
en càlid amor abrusat.
La sang marcà la nostra porta,
la fe enfrontà la mort
i el botxí ja no pot fer-nos mal.
Al·leluia!Soprano, tenor
So feiern wir das hohe Fest
Mit Herzensfreud und Wonne,
Das uns der Herre scheinen lässt,
Er ist selber die Sonne,
Der durch seiner Gnade Glanz
Erleuchtet unsre Herzen ganz,
Der Sünden Nacht ist verschwunden.
Halleluja!Soprano, tenor
Celebrem així aquesta gran festa
amb alegria de cor i felicitat,
ja que el Senyor ens ha mostrat
que Ell és el Sol,
que pel resplendor de la seva gràcia
il·lumina el nostre cor,
i la nit del pecat ha desaparegut.
Al·leluia!Chorale
Wir essen und leben wohl
In rechten Osterfladen,
Der alte Sauerteig nicht soll
Sein bei dem Wort der Gnaden,
Christus will die Koste sein
Und speisen die Seel allein,
Der Glaub will keins andern leben.
Halleluja!Coral
Mengem i gaudim
la veritable menja pasqual,
ja que l’antic llevat no ha
d’estar prop la paraula de gràcia.
Crist serà l’aliment
i només ell nodrirà l’ànima,
d’altra manera no viurà la Fe.
Al·leluia!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 24.05.25 – 22 h
Sala de Concerts—Requiem de Mozart
Cor Jove de l’Orfeó Català
Orquestra Universitat de València
Hilari García Gàzquez, directorW. A. Mozart: Requiem, en Re menor, KV 626
Preus: 30 i 45 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Escolania de Montserrat, Orquestra del Miracle & Juan de la Rubia
—Mil·lenari de MontserratLa Casa dels Cants
Dijous, 22 de maig de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Irene Mas, soprano
Ferran Mitjans, tenor
Ferran Albrich, baríton
Escolania de Montserrat
Capella de Música de Montserrat
Orquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i directorGeorge Friedrich Händel (1685-1759)O praise the Lord with one consent, HWV 254Chorus: "O praise the Lord with one consent"
Soprano: "Praise him, all ye that in his house attend"
Tenor: "For this our truest interest"
Bass: "That God is great"
Chorus: "With cheerful notes let all the Earth"
Soprano: "God's tender mercy knows no bounds"
Chorus: "Ye noundless realms of joy"
Chorus: "Your voices raise"Antonio Vivaldi (1678-1741)Concert per a violí, orgue i orquestra en Re menor, RV 541Allegro
Grave
Allegro MoltoJohann Sebastian Bach (1685-1750)Cantata BWV 4, Christ lag in TodesbandenSimfonia
Chor: "Christ lag in Todesbanden"
Soprano, alto: "Den Tod niemand zwingen kunnt"
Tenor: "Jesus Christus, Gottes Sohn"
Chor: "Es war ein wunderlicher Krieg"
Bass: "Hier ist das rechte Osterlamm"
Soprano, tenor: "So feiern wir das hohe Fest"
Choral: "Wir essen und leben wohl"Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #antiga #patrimonicatalà
El concert d'avui s’acompanyarà de l’art visual de Sean Scully, un dels grans referents de l’abstracció contemporània, exposat actualment a La Pedrera i estretament vinculat a Montserrat. El concert ofereix una experiència visual i introspectiva, on els blocs de color, les línies i les textures seran transmissors d’emocions profundes i conviden a submergir-se el públic en un univers de ritme i intensitat juntament amb la música de Händel, Vivaldi i Bach.
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Tres grans exponents del barroc tardà
La commemoració enguany del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat, l’any 1025 gràcies a l’abat Oliba (971-1046), està propiciant diferents concerts amb un caràcter especial. Un d’aquests és el que avui ens oferiran dues formacions vinculades amb dos centres relacionats amb l’Abadia. Per un costat, la històrica Escolania de Montserrat i, per l’altre, una de les darreres formacions historicistes sorgides al nostre país, l’Orquestra del Miracle, nascuda des de la Fundació Espurnes Barroques i amb lligams evidents amb el Santuari del Miracle (Solsonès), que disposa, com és ben sabut, d’un monestir benedictí dependent de l’Abadia de Montserrat. La suma d’aquestes dues formacions de la Catalunya Central ens permetrà gaudir de tres obres del Barroc tardà de tres dels seus grans exponents europeus, provinents, a la vegada, de tres contexts geogràfics: l’Anglaterra de Händel, la Venècia de Vivaldi i la Turíngia de Bach.
Tot i ser nascut a Halle (Saxònia), Georg Friedrich Händel ha arribat a erigir-se com una figura referencial de la història de la música anglesa. Arribat a Anglaterra el 1711 per presentar la seva òpera Rinaldo, el 1727 ja havia obtingut la nacionalitat britànica gràcies, principalment, als èxits d’òperes com són Giulio Cesare (1724 i Rodelinda (1725) o els Chandos Anthems, HWV 246-256, compostos a Canon’s Town quan era a la residència de James Brydges (1673-1744), que esdevindria el primer duc de Chandos el 1719. El compositor es va veure obligat a compondre himnes per al serveis anglicans d’església de la capella musical del duc. En l’esmentada col·lecció dels Chandos Anthems localitzem l’himne que avui podrem escoltar, O praise the Lord with one consent, HWV 254, basat en el text dels salms 117, 135, 148 (NVP). Es tracta d’un anthem que, com la resta de la col·lecció, mostra les característiques del llenguatge lluminós i expressiu de Händel com a conseqüència d’una sàvia síntesi entre els elements italians i germànics.
Elements italians que Händel va poder conèixer de primera mà en el seu viatge a Itàlia iniciat el 1706, on va prendre contacte amb la música italiana i on, fins i tot, el 26 de desembre de 1707 veuria estrenada la seva òpera Agrippina al Teatro San Giovanni Grisostomo de Venècia amb un gran èxit. En aquell moment la Ciutat dels Duxs era un important centre musical, amb una quinzena de teatres operístics i centres com l’Ospedale della Pietà, un orfenat femení que destacava pel seu alt nivell musical. Allà un violinista i compositor de nom Antonio Vivaldi (1678-1741) va compondre un nombre ingent de Concerts pensats per ser interpretats per les alumnes de la institució. Entre aquests, s’hi troba una gran varietat, com aquest força estrany Concert per a violí i orgue, RV 541, amb les característiques evidents de ser una música que com ha apuntat Robbins Landon és la materialització musical de l’ampli joc de llums que té la ciutat com a conseqüència del reflex del sol als canals i a les façanes dels seus edificis.
En un àmbit menys cosmopolita que les ciutats de Canon’s Town i Venècia, un joveníssim Johann Sebastian Bach, probablement en la seva estada com a organista de l’església Davi Blisi de Mühlhausen (Turíngia), va compondre la cantata Christ lag in Todesbanden, BWV 4. Fins ara poc s’ha parlat de la semblança entre aquesta cantata bachiana amb la cantata homònima de Johann Pachelbel (1653-1706). Les dues cantates mostren una estructura global constituïda per una “Sinfonia” inicial amb set moviments (“Versus”). En les dues hi ha l’adopció del model de fantasia coral per al cor inicial, on la part de soprano desplega el cantus firmus. Molt semblants són les disposicions a solo o a duo gairebé idèntiques entre les dues cantates, cosa que ens ha de fer pensar que el jove Bach havia d’haver disposat d’una còpia de la cantata Christ lag in Todesbanden de Johann Pachelbel i que va decidir fer-se-la seva amb mecanismes provinents de l’ús de la tècnica de la paròdia com a mostra d’homenatge a la mort de Pachelbel, esdevinguda pocs mesos abans de la composició de la BWV 4, el 3 de març de 1706 a la ciutat de Nuremberg.
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografies
Irene Mas, soprano
Nascuda a Palma, començà la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obtingué el grau superior de violí amb A. León Ara i J. M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).
Ha rebut el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Germans Plà-Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna de Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi del XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat i la Beca d’Alta Especialització de la Fundación AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall, així com pel programa Life New Artists del LIFE Victoria i l’Acadèmia de la Schubertíada de Vilabertran.
Va debutar amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana en el concurs El Primer Palau, on va rebre el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.
Entre el seu repertori operístic ha interpretat Zerlina (Don Giovanni, Mozart), Nella (Gianni Schicchi, Pucinni), Susanna (Le nozze di Figaro, Mozart), la Música (L’Orfeo, Monteverdi), Sofia (Il signor Bruschino, Rossini), Giulia (La scala di seta, Rossini), Belinda (Dido & Aeneas, Purcell), Bellina (Le astuzie femminile, Cimarosa), Sophie (Werther, Massenet), Papagena (Die Zauberflöte, Mozart), Despina (Così fan tutte, Mozart) i Gianetta (L’elisir d’amore, Donizetti), entre d’altres, i té un gran repertori de concert: Requiem, Vesperae solenne de confessore i Missa de la Coronació de Mozart; Requiem de Fauré; Oratori de Nadal de Saint-Säens; Te Deum i Missa minuit de Charpentier; Gloria de Guinovart; El Messies de Händel; Weinachtsoratorium, Magnificat i Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 de Bach; Missa en Sol de Dvořák. i Missa en Sol major de Schubert.
Destaca per la seva musicalitat i versatilitat vocal, i ha participat en enregistraments de la Quarta Simfonia de Mahler, amb l’OSIB; Missa criolla d’A. Ramírez, amb la Kammerorchester de Zúric (Deutsche Grammophon), així com música inèdita de W. Jackson, juntament amb Emma Kirkby per al segell Tocatta Clàssics de Londres. Ha desenvolupat la seva carrera artística a Finlàndia, Mèxic, Bulgària, Hongria, Suïssa, Àustria, França, l’Índia, Mèxic i Corea, entre altres països.
Ha debutat al Barcelona Rossini Opera Festival (BROF) amb el rol de Giulia de La scala di seta de Rossini, al Teatre des Born i al Teatre Principal de Palma com a Serpina de La serva padrona de Pergolesi, i Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart ’21. Ha estat artista resident del LIFE Victoria Lied Festival, i ha debutat també a l’Oxford Lieder Festival i a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. Recentment ha actuat al Teatre Nacional de Zagreb (Croàcia) amb La serva padrona, al Teatro Mayor de Bogotà amb La Grande Chapelle, al Teatro Arriaga de Bilbao al costat del pianista Malcolm Martineau i a l’Auditorio Nacional de Madrid amb El Messies de Händel.
Ferran Mitjans, tenor
L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.
Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.
Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.
Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.
Ferran Albrich, bartíton
© May Zircus
Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà summa cum laude al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurso Permanente de Juventudes Musicales (2019) i finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023).
Des del 2019 col·labora amb orquestres, com la Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Orquesta RTVE, i actuant al Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona, amb els directors Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti), i de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart.
Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.
Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.
Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb música popular catalana i d’autor.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.
Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.
A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.
Capella de Música de Montserrat
Fundada l’any 1997 sota la direcció del P. Jordi-Agustí Piqué i Collado, té com a finalitat dotar el monestir d’un cor que, en les celebracions litúrgiques més solemnes, pugui complementar la capella de monjos que canten amb l’Escolania. Aquesta funció principal es veu ampliada amb la participació, sempre que cal, en les produccions de l’Escolania de Montserrat –concerts, gires, enregistraments– que requereixen la participació de veus d’home. L’any 2000 n’assumí la direcció Joaquim Piqué i Calvo fins a l’any 2007, i n’agafà el relleu Eduard Vila i Perarnau. Entre el 2009 i el 2012 Bernat Vivancos prengué el relleu en la direcció i a partir del 2012 el director és Llorenç Castelló.
La Capella és un grup d’entre vuit i catorze veus masculines, la majoria antics escolans, amb una sòlida formació musical. Com a cor estable de veus iguals, realitza també produccions individualment, com ara concerts i enregistraments.
Entre les seves actuacions amb l’Escolania destaquen la interpretació de les Lamentacions del Dijous Sant del P. Narcís Casanoves, sota la direcció de Josep Pons, i la participació en el Cicle de Música Sacra de Montserrat amb la interpretació d’obres de grans compositors del repertori coral, com són T. L. de Victoria, G. P. da Palestrina, D. Buxtehude, H. Purcell, J. S. Bach, G. F. Händel, J. Brahms i M. Reger, entre d’altres.
Del repertori simfonicocoral, destaquen la Missa en Sol menor, BWV 235 de J. S. Bach, amb l’Orquestra Nacional d’Andorra; les Vespres a la Mare de Déu de Joan Cererols, amb Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc; Psalms 42 i 115 de F. Mendelssohn, amb l’Orquesta Ciudad de Granada, sota la direcció de Manel Valdivieso; Chichester psalms de L. Bernstein; Cantata de Sant Nicolau de B. Britten, conjuntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Pierre Cao, i el Requiem de G. Fauré, amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.
La Capella de Música de Montserrat ha enregistrat diversos discos amb l’Escolania, com el dedicat a obres del P. Narcís Casanoves; Vespres a Montserrat, que recrea la litúrgia pròpia montserratina; O vos omnes, amb obres de M. Duruflé, G. Fauré, P. Casals, F. Poulenc i O. Messiaen, entre d’altres; un àlbum dedicat a obres del P. Miquel López, enregistrat amb el conjunt de música antiga La Caravaggia; Officium hebdomadae sanctae, responsoris per a l’ofici de tenebres de Setmana Santa, del P. Narcís Casanoves; Salve Regina, amb música del P. Ireneu Segarra, i el darrer, el Llibre vermell de Montserrat (interpretació musicològica del P. Gregori Estrada).
Ha participat en les gires de l’Escolania a França i Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica (amb l’orquestra Musica Ducis Brabantiae) i a Hongria amb un programa de música sacra hispànica del segle XVI.
La Capella, individualment, ha participat en el Primer Festival de Música Religiosa de Girona, en la interpretació del Supervivent de Varsòvia d’Arnold Schönberg juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sota la direcció de Josep Pons, i ha ofert nombrosos concerts arreu de la geografia catalana.
Entre el seu repertori podem destacar la música medieval, com la del Llibre vermell de Montserrat, obres que els grans compositors han dedicat a cors de veus iguals, però sense oblidar els compositors actuals, com A. Pärt o B. Casablancas, del qual van enregistrar la sintonia del programa televisiu Signes del temps de Televisió de Catalunya.
Orquestra del Miracle
Impulsada per la Fundació Espurnes Barroques l'any 2023, l'Orquestra del Miracle pretén erigir-se en pocs anys com un referent indiscutible en l'àmbit de la interpretació amb criteris històrics. Dirigida per Juan de la Rubia (organista titular de la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona), i amb seu al Santuari del Miracle (a Riner, un petit municipi del Solsonès on habita una petita comunitat benedictina).
L'Orquestra del Miracle ha fielitzat una plantilla estable de músics talentosos que, assajant en un context rural i harmoniós, desenvolupen una activitat social i educativa transformadora, a més de contribuir a la recuperació i difusió del patrimoni musical de la Península Ibèrica, la promoció d'obres i a crear sinergies amb altres disciplines artístiques en el marc del Festival Espurnes Barroques. Vol crear experiències d'escolta significatives a través d'un plantejament holístic en les interpretacions.
Del seu concert de presentació, amb la soprano Marta Mathéu, el juny del 2023, el crític de la revista Scherzo, Imanol Temprano, va escriure'n: "si jo fos programador, no dubtaria a intentar apuntar-me el tanto de ser el primer a contractar-los perquè el resultat artístic és senzillament enlluernador. La qual cosa no és d'estranyar tenint en compte que al capdavant de l'orquestra hi ha el Juan de la Rubia -sobren les presentacions, estem davant de qui és possiblement el millor organista espanyol i n dels millors músics del moment-, que ha reclutat un elenc de músics de somni."
L'Orquestra del Miracle ha actuat aquest any novament al Festival Espurnes Baroques (amb la soprano Alexandra Nowakowski), i es presenta avui al Palau de la Música Catalana amb el mateix programa. De cara a la temporada 2024-25 hi ha previstes actuacions a Madrid, a Barcelona (L’Auditori i Palau de la Música), entre altres sales i festivals de primer nivell d’arreu del territori espanyol.
Juan de la Rubia, organista
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, és originari de la Vall d’Uixó (Castelló). Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats: Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També va rebre el mestratge d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis al Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i el Premi El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera.
La seva activa tasca com a solista li ha permès actuar en destacats escenaris de més de trenta països arreu del món, com el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, Auditorium de la Maison de Radio France de París, Teatre Mariïnski i Filharmònica de Sant Petersburg. També ha actuat a les catedrals de Colònia, Berlín, Westminster, Viena, Ginebra, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Tunis i a l’església de Saint-Sulpice de París.
De la Rubia ha exercit rols de solista i director amb orquestres, com l’Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta de RTVE, ORCAM, orquestres simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Orquesta Filarmónica de Bogotà, entre altres formacions destacades. Ha col·laborat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Salvador Mas, Simon Rattle, Roberto González Monjas, Pablo González, Pascal Rophé i Thierry Fischer.
En el camp de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que ha obtingut una acollida excel·lent de públic i crítica en la seva presentació (juny del 2023).
A més, ha col·laborat amb solistes prestigiosos, com Matthias Goerne, Carolyn Sampson, Elena Obraztsova, Marta Mathéu, Philippe Jaroussky –amb qui va gravar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy– o Marco Mezquida, amb qui ha desenvolupat el projecte d’improvisació Bach & forward.
De la Rubia s’ha especialitzat també en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, amb títols com ara Faust i Nosferatu (Murnau), Metropolis (Lang), El maquinista de la general (Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (Wiene).
De la seva discografia destaquen els enregistraments dedicats a Johann Sebastian Bach, Antonio de Cabezón –amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona– i recentment la gravació realitzada a l’orgue de la catedral de Bogotà.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment imparteix classes magistrals a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Formacions
Escolania de Montserrat
Llorenç Castelló, director
Joan Esteban Galtés
Eloi Miravet Minguell
Aniol Requesens Domènech
Jaume Rofín Bacardit
Biel Torres Jofre
Isidre Varino Solés
Eduard Yuste Medina
Pablo Delegido González
Oriol Fluriach Robert
Miquel Genescà Urra
Lluc González Espelt
Martí Nebot Ferrusola
Pau Renart Kim
Boris Parashkev Topkarov
Oriol Torrubia Camps
David Visser Sales
Guillem Arasa Ortín
Miquel Benedico Banet
Pere Farrés Vila
David González Apostol
Guillem Mas Abad
Emilio Oliver Miyar Rogstad
Miquel Ortega Bessó
Josep Peiró Tugues
Bernat Bartomeu Varino Solés
TomàsVisser Sales
Martí Balaguer Parra
Bernat Camats Presas
Joan Gimeno Jacas
Valentí Jorquera Martínez
Arnau Miranda Flo
Pere Rofín Bacardit
Joan Esteban Sandoval DíazCapella de Música de Montserrat
Martí Buíl Castells
Guifré Canadell Borrell
Raül Coré Bradineras
Guillem Cos Segura
Albert Folch Romaní
Marc García García
David Guitart Solanes
David Hernández Urpí
Jordi Luch Arenas
Ramon Rius Torrella
Jordi Ruíz Rey
Francesc d'Assís Suriol Ferré
Marc Tost Brustenga
Oriol Vila CollOrquestra del Miracle
Juan de la Rubia, orgue i director
Violins primers
Ignacio Ramal Viejo (concertino)
Sonia Benavent
Angie Lorena Agudelo Ardila
Marta Guillén PegueroleViolins segons
Paula Sanz Alasà
Abel Antón Delgado
Georgina Muntadas Vera
Clara PardoVioles
Alaia Ferrán
Paula Leticia Moros Ballesteros
Nina SunyerVioloncels
Alejandro Saúl Martínez González
Feliu Llobet CaixachContrabaix
Alberto JaraTiorba / Guitarra barroca
Francesco OliveroClavecí / Orgue
Xabier Urtasun ErasoFagot / Flauta
Carles Vallès CastellóOboè
Kathryn ElkinTextos
George Friedrich Händel
O praise the Lord with one consent, HWV 254
Chorus
O praise the Lord with one consent
and magnify his name!
Let all the servants of the Lord,
his worthy praise proclaim!Cor
Lloeu el Senyor amb un sol cor
i magnifiqueu el seu nom!
Que tots els servents del Senyor
proclamin dignament la seva lloança!Soprano
Praise him, all ye that in his house
attend with constant care,
with those that to his utmost courts
with humble zeal repair.Soprano
Lloeu-lo, vosaltres que a la seva casa
assistiu amb zel constant,
juntament amb aquells que als seus atris
amb humil fervor s’hi acosten.Tenor
For this our truest int'rest is
glad hymns of praise to sing,
and with loud songs to bless his name,
a most delightful thing.Tenor
Car aquest és el nostre bé més cert:
cantar himnes amb alegria,
i amb càntics forts beneir el seu nom,
és cosa de gran delícia.Bass
That God is great we often have
by glad experience found;
and seen how he with wondrous power
above all Gods is crowned.Baix
Que Déu és gran ho hem vist sovint
amb joiosa experiència;
i com amb meravellós poder
és coronat damunt tots els déus.Chorus
With cheerful notes let all the earth
to heaven their voices raise!
Let all, inspired with godly mirth,
sing solemn hymns with praise.Cor
Amb notes alegres, que tota la terra
alci les veus cap al cel!
Que tots, inspirats amb joiosa fe,
cantin solemnes himnes de lloança.Soprano
God's tender mercy knows no bounds,
his truth shall ne'er decay.
Then let the willings nations round
their grateful tribute pay.Soprano
La tendra misericòrdia de Déu no té fi,
la seva veritat no decaurà mai.
Que les nacions disposades d’arreu
li rendeixin tribut agraït.Chorus
Ye boundless realms of joy
exalt your Maker's fame;
his praise your song employ
above the starry frame.Cor
Oh regnes infinits d’alegria,
exalceu la fama del vostre Creador;
que la seva lloança ompli el vostre cant
més enllà del cel estrellat.Chorus
Your voices raise,
ye Cherubim and Seraphim,
to sing his praise!
Alleluia.Cor
Aixequeu les vostres veus,
querubins i serafins,
per cantar la seva lloança!
Al·leluia.Johann Sebastian Bach
Cantata BWV 4, Christ lag in Todesbanden
Chor
Christ lag in Todesbanden
Für unsre Sünd gegeben,
Er ist wieder erstanden
Und hat uns bracht das Leben;
Des wir sollen fröhlich sein,
Gott loben und ihm dankbar sein
Und singen halleluja,
Halleluja!Cor
Crist jeia amortallat,
sacrificat pels nostres pecats,
però ha ressuscitat
i ens ha portat la vida.
Per això hem d’alegrar-nos,
lloar Déu, estar-li agraïts
i cantar l’al·leluia.
Al·leluia!Soprano, alto
Den Tod niemand zwingen kunnt
Bei allen Menschenkindern,
Das macht’ alles unsre Sünd,
Kein Unschuld war zu finden.
Davon kam der Tod so bald
Und nahm über uns Gewalt,
Hielt uns in seinem Reich gefangen.
Halleluja!Soprano, contralt
Ningú no ha pogut evitar la mort
entre els fills dels homes,
i la causa en són els nostres pecats,
car no n’hi ha cap d’innocent.
Per això vingué la mort,
ens sotmeté al seu poder
i ens dugué presoners al seu regne.
Al·leluia!Tenor
Jesus Christus, Gottes Sohn,
An unser Statt ist kommen
Und hat die Sünde weggetan,
Damit dem Tod genommen
All sein Recht und sein Gewalt,
Da bleibet nichts denn Tods Gestalt,
Den Stach’l hat er verloren.
Halleluja!Tenor
Jesucrist, el Fill de Déu,
ha vingut a nosaltres,
ha llevat el pecat,
i ha retirat a la mort
el seu dret i el seu poder.
No en queda res de la mort,
i ha perdut el fibló.
Al·leluia!Chor
Es war ein wunderlicher Krieg,
Da Tod und Leben rungen,
Das Leben behielt den Sieg,
Es hat den Tod verschlungen.
Die Schrift hat verkündigt das,
Wie ein Tod den andern fraß,
Ein Spott aus dem Tod ist worden.
Halleluja!Cor
Hi hagué una estranya guerra
entre la vida i la mort,
la vida obtingué la victòria
i la mort fou devorada.
Les Escriptures van anunciar
que una mort devoraria l’altra,
i la mort fou esquivada.
Al·leluia!Bass
Hier ist das rechte Osterlamm,
Davon Gott hat geboten,
Das ist hoch an des Kreuzes Stamm
In heißer Lieb gebraten,
Das Blut zeichnet unsre Tür,
Das hält der Glaub dem Tode für,
Der Würger kann uns nicht mehr schaden.
Halleluja!Baix
Heus aquí el veritable anyell pasqual
que Déu ha disposat,
de dalt de la creu estant,
en càlid amor abrusat.
La sang marcà la nostra porta,
la fe enfrontà la mort
i el botxí ja no pot fer-nos mal.
Al·leluia!Soprano, tenor
So feiern wir das hohe Fest
Mit Herzensfreud und Wonne,
Das uns der Herre scheinen lässt,
Er ist selber die Sonne,
Der durch seiner Gnade Glanz
Erleuchtet unsre Herzen ganz,
Der Sünden Nacht ist verschwunden.
Halleluja!Soprano, tenor
Celebrem així aquesta gran festa
amb alegria de cor i felicitat,
ja que el Senyor ens ha mostrat
que Ell és el Sol,
que pel resplendor de la seva gràcia
il·lumina el nostre cor,
i la nit del pecat ha desaparegut.
Al·leluia!Chorale
Wir essen und leben wohl
In rechten Osterfladen,
Der alte Sauerteig nicht soll
Sein bei dem Wort der Gnaden,
Christus will die Koste sein
Und speisen die Seel allein,
Der Glaub will keins andern leben.
Halleluja!Coral
Mengem i gaudim
la veritable menja pasqual,
ja que l’antic llevat no ha
d’estar prop la paraula de gràcia.
Crist serà l’aliment
i només ell nodrirà l’ànima,
d’altra manera no viurà la Fe.
Al·leluia!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 24.05.25 – 22 h
Sala de Concerts—Requiem de Mozart
Cor Jove de l’Orfeó Català
Orquestra Universitat de València
Hilari García Gàzquez, directorW. A. Mozart: Requiem, en Re menor, KV 626
Preus: 30 i 45 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –