Nascuda a Palma, començà la seva formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obtingué el grau superior de violí amb A. León Ara i J. M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).

Ha rebut el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Germans Plà-Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna de Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi del XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat i la Beca d’Alta Especialització de la Fundación AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall, així com pel programa Life New Artists del LIFE Victoria i l’Acadèmia de la Schubertíada de Vilabertran.

Va debutar amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana en el concurs El Primer Palau, on va rebre el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.

Entre el seu repertori operístic ha interpretat Zerlina (Don Giovanni, Mozart), Nella (Gianni Schicchi, Pucinni), Susanna (Le nozze di Figaro, Mozart), la Música (L’Orfeo, Monteverdi), Sofia (Il signor Bruschino, Rossini), Giulia (La scala di seta, Rossini), Belinda (Dido & Aeneas, Purcell), Bellina (Le astuzie femminile, Cimarosa), Sophie (Werther, Massenet), Papagena (Die Zauberflöte, Mozart), Despina (Così fan tutte, Mozart) i Gianetta (L’elisir d’amore, Donizetti), entre d’altres, i té un gran repertori de concert: Requiem, Vesperae solenne de confessore i Missa de la Coronació de Mozart; Requiem de Fauré; Oratori de Nadal de Saint-Säens; Te Deum i Missa minuit de Charpentier; Gloria de Guinovart; El Messies de Händel; Weinachtsoratorium, Magnificat i Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 de Bach; Missa en Sol de Dvořák. i Missa en Sol major de Schubert.

Destaca per la seva musicalitat i versatilitat vocal, i ha participat en enregistraments de la Quarta Simfonia de Mahler, amb l’OSIB; Missa criolla d’A. Ramírez, amb la Kammerorchester de Zúric (Deutsche Grammophon), així com música inèdita de W. Jackson, juntament amb Emma Kirkby per al segell Tocatta Clàssics de Londres. Ha desenvolupat la seva carrera artística a Finlàndia, Mèxic, Bulgària, Hongria, Suïssa, Àustria, França, l’Índia, Mèxic i Corea, entre altres països.

Ha debutat al Barcelona Rossini Opera Festival (BROF) amb el rol de Giulia de La scala di seta de Rossini, al Teatre des Born i al Teatre Principal de Palma com a Serpina de La serva padrona de Pergolesi, i Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart ’21. Ha estat artista resident del LIFE Victoria Lied Festival, i ha debutat també a l’Oxford Lieder Festival i a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. Recentment ha actuat al Teatre Nacional de Zagreb (Croàcia) amb La serva padrona, al Teatro Mayor de Bogotà amb La Grande Chapelle, al Teatro Arriaga de Bilbao al costat del pianista Malcolm Martineau i a l’Auditorio Nacional de Madrid amb El Messies de Händel.

L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.

Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.

Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.

Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.

Nascut el 1990, començà estudis de violoncel i es graduà a la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya), amb els professors Eulàlia Subirà i Xenia Jankovic. Guardonat amb la Beca Pau Casals, el 2013 inicià estudis de cant a la mateixa universitat i es graduà  summa cum laude al Conservatori del Liceu amb Dolors Aldea. Ha assistit a classes magistrals amb mestres de prestigi, com Matthias Goerne i Thomas Hampson. Ha guanyat diversos premis: Concurs Palet (2018), Concurso Permanente de Juventudes Musicales (2019) i finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023).

Des del 2019 col·labora amb orquestres, com la Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica del Vallès o Orquesta RTVE, i actuant al Palau de la Música Catalana i Auditori de Barcelona, amb els directors Carlos Mena o Andrés Salado. Interpreta obres de J. S. Bach, Händel, Mozart, Beethoven i Fauré, així com lieder simfònics de Mahler i Ravel. En òpera i cançó ha interpretat Il combattimento di Tancredi e Clorinda (Monteverdi) i el rol de Llucifer d’Il primo omicidio (Scarlatti), i de compositors catalans ha estrenat obres de Guinovart.

L’Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d’Europa. Ja en el segle XIII, apareix en el Monestir benedictí i Santuari marià de Montserrat un petit grup de nois que, per mitjà de la pràctica del cant i de diversos instruments musicals, estan al servei d’aquest lloc tan singular. Al llarg dels segles, han sorgit compositors i intèrprets remarcables de l’anomenada Escola Musical Montserratina.

Sota la direcció i llarg mestratge (1953-1997) del P. Ireneu Segarra, l’Escolania va internacionalitzar-se enregistrant nombrosos discs i començant a participar en festivals o fent gires de concerts a molts països.

Els darrers anys, l’Escolania ha fet nombroses gires de concerts a l’estranger: a Estats Units, Xina, Itàlia, Alemanya, Rússia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, França, Polònia, Noruega i Bulgària, a més de nombrosos concerts a Catalunya. I ha enregistrat els CDs Salve Regina, amb obres del P. Ireneu Segarra, i Ressons de la Nostra Terra, amb música popular catalana i d’autor.

Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària. El fet de ser uns 10-12 alumnes per curs permet oferir-los una educació molt personalitzada.

Aquests darrers cursos s’ha intensificat molt l’ensenyament de l’anglès i la presència de les noves tecnologies a classe. Al matí fan els ensenyaments generals, i a la tarda els estudis de música. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de llenguatge musical, orquestra i, no cal dir, el cant coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania, que canta sota la direcció de Llorenç Castelló.

La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.

La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.

És també funció de l’Escolania la difusió de la música sacra, tant d’autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

A través del cant, els escolans són missatgers de pau i de bellesa. Amb el llenguatge universal de la música, traspassen tota mena de fronteres i parlen directament al cor dels qui els escolten.

Fundada l’any 1997 sota la direcció del P. Jordi-Agustí Piqué i Collado, té com a finalitat dotar el monestir d’un cor que, en les celebracions litúrgiques més solemnes, pugui complementar la capella de monjos que canten amb l’Escolania. Aquesta funció principal es veu ampliada amb la participació, sempre que cal, en les produccions de l’Escolania de Montserrat –concerts, gires, enregistraments– que requereixen la participació de veus d’home. L’any 2000 n’assumí la direcció Joaquim Piqué i Calvo fins a l’any 2007, i n’agafà el relleu Eduard Vila i Perarnau. Entre el 2009 i el 2012 Bernat Vivancos prengué el relleu en la direcció i a partir del 2012 el director és Llorenç Castelló.

La Capella és un grup d’entre vuit i catorze veus masculines, la majoria antics escolans, amb una sòlida formació musical. Com a cor estable de veus iguals, realitza també produccions individualment, com ara concerts i enregistraments.

Entre les seves actuacions amb l’Escolania destaquen la interpretació de les Lamentacions del Dijous Sant del P. Narcís Casanoves, sota la direcció de Josep Pons, i la participació en el Cicle de Música Sacra de Montserrat amb la interpretació d’obres de grans compositors del repertori coral, com són T. L. de Victoria, G. P. da Palestrina, D. Buxtehude, H. Purcell, J. S. Bach, G. F. Händel, J. Brahms i M. Reger, entre d’altres.

Del repertori simfonicocoral, destaquen la Missa en Sol menor, BWV 235 de J. S. Bach, amb l’Orquestra Nacional d’Andorra; les Vespres a la Mare de Déu de Joan Cererols, amb Les Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc; Psalms 42 i 115 de F. Mendelssohn, amb l’Orquesta Ciudad de Granada, sota la direcció de Manel Valdivieso; Chichester psalms de L. Bernstein; Cantata de Sant Nicolau de B. Britten, conjuntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Pierre Cao, i el Requiem de G. Fauré, amb l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.

La Capella de Música de Montserrat ha enregistrat diversos discos amb l’Escolania, com el dedicat a obres del P. Narcís Casanoves; Vespres a Montserrat, que recrea la litúrgia pròpia montserratina; O vos omnes, amb obres de M. Duruflé, G. Fauré, P. Casals, F. Poulenc i O. Messiaen, entre d’altres; un àlbum dedicat a obres del P. Miquel López, enregistrat amb el conjunt de música antiga La Caravaggia; Officium hebdomadae sanctae, responsoris per a l’ofici de tenebres de Setmana Santa, del P. Narcís Casanoves; Salve Regina, amb música del P. Ireneu Segarra, i el darrer, el Llibre vermell de Montserrat (interpretació musicològica del P. Gregori Estrada).

Ha participat en les gires de l’Escolania a França i Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica (amb l’orquestra Musica Ducis Brabantiae) i a Hongria amb un programa de música sacra hispànica del segle XVI.

La Capella, individualment, ha participat en el Primer Festival de Música Religiosa de Girona, en la interpretació del Supervivent de Varsòvia d’Arnold Schönberg juntament amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, sota la direcció de Josep Pons, i ha ofert nombrosos concerts arreu de la geografia catalana.

Entre el seu repertori podem destacar la música medieval, com la del Llibre vermell de Montserrat, obres que els grans compositors han dedicat a cors de veus iguals,  però sense oblidar els compositors actuals, com A. Pärt o B. Casablancas, del qual van enregistrar la sintonia del programa televisiu Signes del temps de Televisió de Catalunya.

Impulsada per la Fundació Espurnes Barroques l'any 2023, l'Orquestra del Miracle pretén erigir-se en pocs anys com un referent indiscutible en l'àmbit de la interpretació amb criteris històrics. Dirigida per Juan de la Rubia (organista titular de la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona), i amb seu al Santuari del Miracle (a Riner, un petit municipi del Solsonès on habita una petita comunitat benedictina).

L'Orquestra del Miracle ha fielitzat una plantilla estable de músics talentosos que, assajant en un context  rural i harmoniós, desenvolupen una activitat social i educativa transformadora, a més de contribuir a la recuperació i difusió del patrimoni musical de la Península Ibèrica, la promoció d'obres i a crear sinergies amb altres disciplines artístiques en el marc del Festival Espurnes Barroques. Vol crear experiències d'escolta significatives a través d'un plantejament holístic en les interpretacions.

Del seu concert de presentació, amb la soprano Marta Mathéu, el juny del 2023, el crític de la revista Scherzo, Imanol Temprano, va escriure'n: "si jo fos programador, no dubtaria a intentar apuntar-me el tanto de ser el primer a contractar-los perquè el resultat artístic és senzillament enlluernador. La qual cosa no és d'estranyar tenint en compte que al capdavant de l'orquestra hi ha el Juan de la Rubia -sobren les presentacions, estem davant de qui és possiblement el millor organista espanyol i n dels millors músics del moment-, que ha reclutat un elenc de músics de somni."

L'Orquestra del Miracle ha actuat aquest any novament al Festival Espurnes Baroques (amb la soprano Alexandra Nowakowski), i es presenta avui al Palau de la Música Catalana amb el mateix programa. De cara a la temporada 2024-25 hi ha previstes actuacions a Madrid, a Barcelona (L’Auditori i Palau de la Música), entre altres sales i festivals de primer nivell d’arreu del territori espanyol.

Organista titular de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, és originari de la Vall d’Uixó (Castelló). Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats: Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També va rebre el mestratge d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis al Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i el Premi El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera.

La seva activa tasca com a solista li ha permès actuar en destacats escenaris de més de trenta països arreu del món, com el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, Auditorium de la Maison de Radio France de París, Teatre Mariïnski i Filharmònica de Sant Petersburg. També ha actuat a les catedrals de Colònia, Berlín, Westminster, Viena, Ginebra, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Tunis i a l’església de Saint-Sulpice de París.

De la Rubia ha exercit rols de solista i director amb orquestres, com l’Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta de RTVE, ORCAM, orquestres simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Orquesta Filarmónica de Bogotà, entre altres formacions destacades. Ha col·laborat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Salvador Mas, Simon Rattle, Roberto González Monjas, Pablo González, Pascal Rophé i Thierry Fischer.

En el camp de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que ha obtingut una acollida excel·lent de públic i crítica en la seva presentació (juny del 2023).

A més, ha col·laborat amb solistes prestigiosos, com Matthias Goerne, Carolyn Sampson, Elena Obraztsova, Marta Mathéu, Philippe Jaroussky –amb qui va gravar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy– o Marco Mezquida, amb qui ha desenvolupat el projecte d’improvisació Bach & forward.

De la Rubia s’ha especialitzat també en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, amb títols com ara Faust i Nosferatu (Murnau), Metropolis (Lang), El maquinista de la general (Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (Wiene).

De la seva discografia destaquen els enregistraments dedicats a Johann Sebastian Bach, Antonio de Cabezón –amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona– i recentment la gravació realitzada a l’orgue de la catedral de Bogotà.

Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment imparteix classes magistrals a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.