Valentin Lukan
— Mendelssohn, Wagner i LukanTardes al Palau
Diumenge, 20 de juliol de 2025 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Valentin Lukan, orgue
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ein Sommernachtstraum, op. 61 (fragments)
Transcripció de Valentin LukanOuverture
Notturno
HochzeitsmarschValentin Lukan (1993)
ImprovisationRichard Wagner (1813-1883)
Lohengrin (fragments)
Transcripció de Valentin LukanVorspiel
BrautmarschValentin Lukan
Jubiliant! Eine WindhymneAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#orguePoema
Parla
Com a l’alzinar,
allí on el caçador
atrapa el llapí
amb la llacera,
així l’encalç del mot
que es desdiu del silenci.
L’alenda del món,
el tímid remoreig,
la lesura de no saber-se
al costat de les coses
quan es trenca el caos
i arriba el balbuceig.Si algú no se’ns adreça,
en allò que viu i és,
com el coneixerem?Compartir pa i taula
és estimar els noms,
la conversa, el so
fugaç d’un aleteig
rere el turó feréstec.Perquè l’amor és una escolta.
I tot ressona i canta.Som perquè algú
ha parlat.Lluís Calvo
Del llibre Talismà.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.Comentari
Casats amb l’aire
Quan una persona estableix vincles profunds i permanents amb una altra, és habitual en la nostra cultura que s’acabin casant. De vegades la paraula s’empra també per referir-se a la proximitat que sentim amb una idea, un objecte o una professió. Els religiosos, per exemple, es casen amb Déu quan fan els seus vots, i hi ha persones que semblen casades amb la seva feina. Estirant l’exemple, no seria agosarat afirmar que els organistes es casen... amb l’aire.
En el programa d’avui trobem dues marxes nupcials i un himne a l’aire escrit per l’organista que protagonitza el concert, Valentin Lukan. Tota una declaració d’amor amb què culmina una selecció molt especial que reivindica el rei dels instruments en dos vessants que el fan únic: la transcripció i la improvisació.
En el repertori organístic, la transcripció ocupa un lloc preeminent. Les possibilitats tímbriques de l’orgue fan que els seus tubs i l’aire que hi passa siguin el territori idoni per donar nova vida a obres escrites per a orquestra. Bach, per exemple, transcrivia els Concerts per a violí de Vivaldi per poder-los tocar ell sol i així donar-los a conèixer a Leipzig.
No és estrany, doncs, que organistes com Lukan hagin volgut indagar en partitures simfòniques per jugar amb les possibilitats del seu instrument. La riquesa d’El somni d’una nit d’estiu (1842) el va animar a fer-ne una transcripció posant a prova el seu talent als teclats. N’escoltarem una selecció, que inclou la cèlebre “Marxa nupcial “ que es va fer un lloc a l’imaginari col·lectiu després que la princesa Victòria d’Anglaterra l’escollís per ser interpretada al final de la seva boda amb el príncep Frederic de Prússia l’any 1858.
La marxa de Mendelssohn competeix en popularitat amb la que Wagner va incloure a la seva òpera Lohengrin. També va ser Victòria la responsable d’establir-la com a cànon de les bodes actuals, ja que aquest himne es va poder escoltar en un concert de celebració de les seves noces, el mateix 1858. La transcripció per a orgue permet apreciar-ne la solemnitat i l’expressivitat des d’una perspectiva nova.
Lukan ha integrat la improvisació com una part substancial del seu treball artístic. Aquesta pràctica –tradicional al món organístic– respon, en origen, a les necessitats litúrgiques de l’acompanyament musical a missa i s’ha consolidat també com una forma d’expressió artística i de connexió directa amb el públic. Així, els assistens serem avui testimonis d’una creació musical irrepetible, concebuda en directe sota la influència de l’acústica i l’ambient del Palau.
El concert acaba amb el ja esmentat Jubilant! Eine Windhymne, aquest himne a l’aire que omple els tubs de l’orgue amb què els organistes es poden arribar a casar. El mateix intèrpret explica que “l’obra explora els cims i les profunditats de l’orgue i es manté en constant moviment”. Partint d’un material temàtic senzill, la composició converteix l’instrument en “un organisme palpitant” en què la dansa i el moviment són protagonistes d’un clímax que deixa pas a “l’himne i l’alegria del vent”. L’obra es va estrenar a la Konzerthaus de Viena el 2016.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista, autor de Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)
Biografia
Biografia
© Yvonne Fetz
© Yvonne Fetz
Valentin Lukan, orgue
L’organista austríac Valentin Lukan va néixer l’any 1993. Va iniciar la seva carrera musical com a pianista estudiant a Viena, Frankfurt i Florència i obtingué el segon premi al Concurs Internacional Beethoven de Viena el 2013.
El cor del seu desenvolupament com a pianista, organista i compositor han estat els estudis amb Danja Lukan a Viena, que des del 2003 és la seva professora i mentora més important.
L’any 2009 va descobrir l’orgue com el seu veritable instrument i va començar estudis paral·lels d’orgue amb Pier Damiano Peretti a Viena. Posteriorment es va traslladar a Hamburg, on va finalitzar el seu màster, amb matrícula d’honor, amb Wolfgang Zerer el 2017. Va completar la formació amb classes magistrals amb Michel Bouvard (Tolosa de Llenguadoc) i Daniel Roth (París).
Des de llavors Valentin Lukan s’ha centrat en l’orgue oferint concerts arreu d’Europa: França (Saint-Sulpice, París), Romania (església Negra, Brașov), Espanya (Auditorio de Tenerife, catedral de Barcelona), Alemanya, Letònia i Àustria, entre d’altres. La composició de noves obres per a orgue i la seva interpretació en concert li permeten oferir programes únics i arribar a nous públics. Els darrers anys ha incorporat més de vint obres al seu repertori (tant per a orgue sol com de música de cambra), incloent-hi la seva Suite litúrgica, que va guanyar el segon premi al concurs inaugural de composició per al nou orgue Rieger de la catedral de Sant Esteve de Viena (2020).
Amb la seva esposa, l’arpista Julia Christine Lukan, crea programes a duo per a arpa i orgue excepcionals. El duo ha actuat amb èxit en sales de concerts i esglésies de tot Europa, com la Wiener Konzerthaus, Konzerthaus de Berlín, ORF-Radiokulturhaus de Viena o el festival ORGANismi d’Iveta Apkalna, entre d’altres. L’any 2023 van publicar el primer àlbum com a duo, Cielo e Terra, amb transcripcions orquestrals romàntiques i cinc obres noves escrites pels dos artistes.
El seu ampli coneixement del repertori simfònic, operístic i del lied, així com l’experiència en música de cambra i amb orquestra, completen la seva trajectòria i l’han portat a transmetre la passió per la música a les noves generacions de músics a la seva ciutat natal, Viena.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 20.08.25 – 20 h
Sala de Concerts—Händel, Schumann, Skriabin i Liszt
Martina Filjak, piano
G. F. Händel: Suite núm. 7, en Sol menor, HWV 432
R. Schumann: Faschingsschwank aus Wien, op. 26
A. Skriabin: Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9
F. Liszt: Réminiscences de ‘Lucia di Lammermoor’, S. 397Preu: 25 €
Valentin Lukan
— Mendelssohn, Wagner i LukanTardes al Palau
Diumenge, 20 de juliol de 2025 – 17 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Valentin Lukan, orgue
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ein Sommernachtstraum, op. 61 (fragments)
Transcripció de Valentin LukanOuverture
Notturno
HochzeitsmarschValentin Lukan (1993)
ImprovisationRichard Wagner (1813-1883)
Lohengrin (fragments)
Transcripció de Valentin LukanVorspiel
BrautmarschValentin Lukan
Jubiliant! Eine WindhymneAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#orguePoema
Parla
Com a l’alzinar,
allí on el caçador
atrapa el llapí
amb la llacera,
així l’encalç del mot
que es desdiu del silenci.
L’alenda del món,
el tímid remoreig,
la lesura de no saber-se
al costat de les coses
quan es trenca el caos
i arriba el balbuceig.Si algú no se’ns adreça,
en allò que viu i és,
com el coneixerem?Compartir pa i taula
és estimar els noms,
la conversa, el so
fugaç d’un aleteig
rere el turó feréstec.Perquè l’amor és una escolta.
I tot ressona i canta.Som perquè algú
ha parlat.Lluís Calvo
Del llibre Talismà.
Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.Comentari
Casats amb l’aire
Quan una persona estableix vincles profunds i permanents amb una altra, és habitual en la nostra cultura que s’acabin casant. De vegades la paraula s’empra també per referir-se a la proximitat que sentim amb una idea, un objecte o una professió. Els religiosos, per exemple, es casen amb Déu quan fan els seus vots, i hi ha persones que semblen casades amb la seva feina. Estirant l’exemple, no seria agosarat afirmar que els organistes es casen... amb l’aire.
En el programa d’avui trobem dues marxes nupcials i un himne a l’aire escrit per l’organista que protagonitza el concert, Valentin Lukan. Tota una declaració d’amor amb què culmina una selecció molt especial que reivindica el rei dels instruments en dos vessants que el fan únic: la transcripció i la improvisació.
En el repertori organístic, la transcripció ocupa un lloc preeminent. Les possibilitats tímbriques de l’orgue fan que els seus tubs i l’aire que hi passa siguin el territori idoni per donar nova vida a obres escrites per a orquestra. Bach, per exemple, transcrivia els Concerts per a violí de Vivaldi per poder-los tocar ell sol i així donar-los a conèixer a Leipzig.
No és estrany, doncs, que organistes com Lukan hagin volgut indagar en partitures simfòniques per jugar amb les possibilitats del seu instrument. La riquesa d’El somni d’una nit d’estiu (1842) el va animar a fer-ne una transcripció posant a prova el seu talent als teclats. N’escoltarem una selecció, que inclou la cèlebre “Marxa nupcial “ que es va fer un lloc a l’imaginari col·lectiu després que la princesa Victòria d’Anglaterra l’escollís per ser interpretada al final de la seva boda amb el príncep Frederic de Prússia l’any 1858.
La marxa de Mendelssohn competeix en popularitat amb la que Wagner va incloure a la seva òpera Lohengrin. També va ser Victòria la responsable d’establir-la com a cànon de les bodes actuals, ja que aquest himne es va poder escoltar en un concert de celebració de les seves noces, el mateix 1858. La transcripció per a orgue permet apreciar-ne la solemnitat i l’expressivitat des d’una perspectiva nova.
Lukan ha integrat la improvisació com una part substancial del seu treball artístic. Aquesta pràctica –tradicional al món organístic– respon, en origen, a les necessitats litúrgiques de l’acompanyament musical a missa i s’ha consolidat també com una forma d’expressió artística i de connexió directa amb el públic. Així, els assistens serem avui testimonis d’una creació musical irrepetible, concebuda en directe sota la influència de l’acústica i l’ambient del Palau.
El concert acaba amb el ja esmentat Jubilant! Eine Windhymne, aquest himne a l’aire que omple els tubs de l’orgue amb què els organistes es poden arribar a casar. El mateix intèrpret explica que “l’obra explora els cims i les profunditats de l’orgue i es manté en constant moviment”. Partint d’un material temàtic senzill, la composició converteix l’instrument en “un organisme palpitant” en què la dansa i el moviment són protagonistes d’un clímax que deixa pas a “l’himne i l’alegria del vent”. L’obra es va estrenar a la Konzerthaus de Viena el 2016.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista, autor de Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)
Biografia
Valentin Lukan, orgue
© Yvonne Fetz
L’organista austríac Valentin Lukan va néixer l’any 1993. Va iniciar la seva carrera musical com a pianista estudiant a Viena, Frankfurt i Florència i obtingué el segon premi al Concurs Internacional Beethoven de Viena el 2013.
El cor del seu desenvolupament com a pianista, organista i compositor han estat els estudis amb Danja Lukan a Viena, que des del 2003 és la seva professora i mentora més important.
L’any 2009 va descobrir l’orgue com el seu veritable instrument i va començar estudis paral·lels d’orgue amb Pier Damiano Peretti a Viena. Posteriorment es va traslladar a Hamburg, on va finalitzar el seu màster, amb matrícula d’honor, amb Wolfgang Zerer el 2017. Va completar la formació amb classes magistrals amb Michel Bouvard (Tolosa de Llenguadoc) i Daniel Roth (París).
Des de llavors Valentin Lukan s’ha centrat en l’orgue oferint concerts arreu d’Europa: França (Saint-Sulpice, París), Romania (església Negra, Brașov), Espanya (Auditorio de Tenerife, catedral de Barcelona), Alemanya, Letònia i Àustria, entre d’altres. La composició de noves obres per a orgue i la seva interpretació en concert li permeten oferir programes únics i arribar a nous públics. Els darrers anys ha incorporat més de vint obres al seu repertori (tant per a orgue sol com de música de cambra), incloent-hi la seva Suite litúrgica, que va guanyar el segon premi al concurs inaugural de composició per al nou orgue Rieger de la catedral de Sant Esteve de Viena (2020).
Amb la seva esposa, l’arpista Julia Christine Lukan, crea programes a duo per a arpa i orgue excepcionals. El duo ha actuat amb èxit en sales de concerts i esglésies de tot Europa, com la Wiener Konzerthaus, Konzerthaus de Berlín, ORF-Radiokulturhaus de Viena o el festival ORGANismi d’Iveta Apkalna, entre d’altres. L’any 2023 van publicar el primer àlbum com a duo, Cielo e Terra, amb transcripcions orquestrals romàntiques i cinc obres noves escrites pels dos artistes.
El seu ampli coneixement del repertori simfònic, operístic i del lied, així com l’experiència en música de cambra i amb orquestra, completen la seva trajectòria i l’han portat a transmetre la passió per la música a les noves generacions de músics a la seva ciutat natal, Viena.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 20.08.25 – 20 h
Sala de Concerts—Händel, Schumann, Skriabin i Liszt
Martina Filjak, piano
G. F. Händel: Suite núm. 7, en Sol menor, HWV 432
R. Schumann: Faschingsschwank aus Wien, op. 26
A. Skriabin: Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9
F. Liszt: Réminiscences de ‘Lucia di Lammermoor’, S. 397Preu: 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –