Associació Orfeó Català
Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana
President de l'Associació Orfeó Català i de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Salutació del president
Em plau presentar-vos la Memòria 2024 en aquest nou format digital. Una memòria vol ser àgil i explicar de manera clara i precisa l'activitat del Palau i de l'Orfeó durant un any que ha estat ple de música amb els millors intèrprets, directors i formacions, sempre d'acord amb l'excel·lència i pensant a oferir al nostre públic programes i projectes engrescadors.
Ha estat un any en què els nostres cors han assolit fites destacades, especialment en l'àmbit internacional. L'Orfeó Català, amb el seu doble concert a Hamburg amb Thomas Hengelbrock i les seves formacions, Balthasar Neumann Chor & Orchester; o el Cor de Cambra del Palau, que va viatjar a Los Angeles per participar en la producció de Fidelio, sota la direcció de Gustavo Dudamel, un projecte que després va fer gira a Barcelona, París i Londres.
En l'àmbit de cant coral, baluard de la nostra institució, el 2024 s'ha donat un pas endavant amb l'impuls de la Beca Lluís Millet, la primera beca formativa del Palau adreçada a joves directors i directores corals, amb l'objectiu de fomentar nous talents i oferir-los una formació pràctica a la nostra institució. També hem posat en marxa una nova iniciativa, Escola Canta, un taller de cant coral que s'imparteix a les escoles i que té la finalitat d'estendre la pràctica del cant coral i els seus beneficis des de la primera infantesa.
Pel que fa a la programació artística, el Palau ha acollit aquest any concerts històrics, com el de l'Orquestra Filharmònica de Dresden amb Pablo González; el doble concert de l'Orfeó Català amb els Balthasar Neumann Chor & Orchester (que després es va repetir a Hamburg); el de Los Angeles Philharmonic, amb direcció de Gustavo Dudamel i María Dueñas o el concert amb la Filharmònica de Viena, considerada una de les tres millors del món, amb Daniele Gatti en el concert inaugural de la temporada 2024-25. També han passat per l'escenari modernista grans veus, com les de Javier Camarena, Jakub Józef Orliński, Sara Blanch, Juan Diego Flórez o Philippe Jaroussky, per esmentar alguns exemples; sense oblidar les grans formacions corals de l'àmbit internacional i de casa nostra. El Palau, com a actor clau en la vida cultural de casa nostra, ha estat escenari també de grans efemèrides i celebracions, com els concerts d'homenatge pel centenari de naixement de Victoria de los Ángeles, els concerts amb motiu del Mil·lenari de Montserrat o els commemoratius del doble aniversari del compositor Juli Garreta (150 anys del naixement i 100 de la mort) i dels compositors, pare i fill, Joan i Ricard Lamote de Grignon (75è aniversari de la mort del primer i 125è aniversari del naixement del segon).
Pel que fa a la difusió del nostre patrimoni arquitectònic, vull destacar l'impuls de les noves visites temàtiques monogràfiques Mirades del Palau, que volen oferir al visitant una nova manera de descobrir l'edifici modernista a través d'experiències singulars i una mirada renovada que posa en valor la riquesa patrimonial del nostre edifici.
L'any 2024 també ha estat important per als programes socials del Palau. El projecte Palau Vincles ha rebut el prestigiós Premi Art Explora de l'Acadèmia Europea de les Belles Arts, un reconeixement internacional a la seva tasca d'inclusió social a través del cant coral col·lectiu amb infants i joves. D'altra banda, s'ha posat en marxa una nova iniciativa com és el Cor Respira Bellvitge, en col·laboració amb l'Hospital de Bellvitge i l'ICS, que utilitza el cant coral per millorar la qualitat de vida de persones amb malalties respiratòries cròniques.
En matèria de sostenibilitat, el Palau ha fet un pas molt rellevant esdevenint la primera sala de concerts de Catalunya i de l'Estat espanyol que acredita la neutralitat en emissions de CO₂ d'abast 1 i 2. Amb una reducció del 94 % dels gasos d'efecte hivernacle i la compensació del percentatge restant mitjançant el Programa de Compensacions Voluntàries de la Generalitat de Catalunya, el Palau esdevé pioner en aquest àmbit a escala europea.
És un honor, doncs, presentar-vos aquesta Memòria 2024, que resumeix els nostres valors i els reptes assolits, coherents amb la nostra història i propòsits fundacionals
El Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català són un referent cultural i musical del país, amb més de cent trenta anys d'història. L'edifici, inaugurat el 1908, és una joia arquitectònica del Modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, l'edifici, tant per la seva arquitectura i bellesa com per la programació musical és un dels atractius, a nivell internacional, per visitar la ciutat. Al llarg de la seva història el Palau i l'Orfeó han viscut situacions socials, polítiques i de crisi molt diverses, que han conduït a erigir-los en patrimoni simbòlic i sentimental d'un país que s'identifica amb la seva història.
L'Associació Orfeó Català és l'origen i l'ànima del projecte. Fundada l'any 1891 de la mà del mateix cor, com una associació cultural privada, democràtica i sense ànim de lucre, va ser la institució fundadora que va impulsar la construcció del Palau de la Música Catalana i que continua plenament activa avui dia. Els seus socis i sòcies, que constitueixen la base social i identitària de la institució, escullen la Junta Directiva i el president o presidenta, i mantenen viu l'esperit fundacional a través del compromís amb la cultura, la música i el país. L'Associació es regeix pels seus estatuts, pels acords de l'Assemblea General de Socis, que és l'òrgan sobirà mitjançant el qual s'expressa la voluntat dels socis, i per les decisions de la Junta Directiva, que assumeix la representació i el govern de l'Associació.
Amb la voluntat de gestionar de manera moderna, eficient i transparent el conjunt d'activitats artístiques, socials, educatives i patrimonials, es va crear la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. Aquesta Fundació actua com a eina jurídica al servei del projecte comú, hereva de l'ideari fundacional i garant de la bona governança. El seu marc legal permet, a més, col·laborar amb institucions públiques i privades, així com canalitzar el suport del mecenatge.
El Palau de la Música Catalana i la família coral de l'Orfeó representen la cara visible d'aquest projecte únic, que té com a propòsit millorar la vida de les persones a través de la música. Més enllà d'un edifici emblemàtic, el Palau és un centre viu de creació, interpretació i difusió musical. I més enllà d'un cor, l'Orfeó és una comunitat coral cohesionada i diversa, amb vocació d'excel·lència i arrelament social.
Aquesta estructura, alhora complexa i orgànica, és el que dona singularitat al Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
La institució consta de diverses comissions formades per membres de la Junta, del Patronat o independents que inclouen persones connectades i relacionades amb la institució que aporten valor en àrees, projectes i temes concrets.
El Consell de Mecenatge és un òrgan del govern de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, creat pel mateix Patronat amb la finalitat principal de promoure i fer partícip la societat civil de les activitats de la Fundació.
En totes les comissions:
La singularitat de la institució suposa tot un repte per al Palau de la Música i l'Orfeó Català. La construcció d'un mapa de públics acurat és la clau per posicionar i connectar la institució al teixit social, polític, econòmic i associatiu, tot fomentant les relacions institucionals amb aquelles entitats amb què comparteix valors i propòsit.
El Pla Estratègic 2023-2026 defineix el propòsit de la institució, els valors i també totes les línies estratègiques d'activitat. Es tracta d'un pla ambiciós, que es construeix sobre els avenços dels darrers anys i que busca augmentar l'impacte de la institució i els seus valors en la societat.
El Pla s'estructura al voltant de les tres columnes de la Fundació: el cant coral, la programació musical i el Palau modernista. En aquesta etapa es busca decididament fer créixer la comunitat de la institució, oferir una programació musical excel·lent, millorar l'experiència Palau, preservar-ne i difondre'n el patrimoni, així com reforçar-ne l'aposta educativa i social. Tot això, enfortint la independència financera i cercant la màxima sostenibilitat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana és una institució amb un sòlid arrelament al país, amb el propòsit de millorar la societat a través de l'excel·lència artística de la programació musical, la pràctica del cant coral i la difusió del patrimoni, tot transmetent valors universals i enfortint la cultura catalana.
Els valors de la Fundació continuen essent els mateixos dels de la fundació de l'Orfeó Català, als quals s'afegeix el de la sostenibilitat, entesa com un valor intrínsec i que ha de ser transversal a tota l'activitat de la institució. Un valor inclòs en el Pla Estratègic 2023-2026.
Excel·lència
Compromís social i educatiu
Catalanitat
Participació
Innovació
Sostenibilitat
Al llarg del 2024 el conjunt de socis i sòcies de l'Orfeó Català van gaudir d'un ventall d'activitats culturals i musicals pensades per enfortir el sentiment de comunitat i la vinculació amb la institució. El programa va incloure assaigs oberts, presentacions, exposicions, invitacions a concerts i la sortida internacional a Hamburg, amb un grup de socis que van acompanyar el cor en els dos concerts a la ciutat alemanya. Un conjunt de propostes amb una nodrida participació dels socis i sòcies que posen de manifest la vitalitat d'aquesta comunitat i la voluntat de l'entitat d'oferir experiències úniques i de qualitat adreçades a les persones que fan possible la seva missió.
L'Assemblea de Socis de l'Orfeó Català, el 18 de juny, va aprovar per àmplia majoria l'informe de gestió de la Junta Directiva de l'Orfeó Català, l'estat de comptes de l'exercici de l'any 2023 i el pressupost de l'Associació per al 2024. Es va mostrar l'activitat dels cors de l'Orfeó Català, així com els seus projectes immediats. També es va informar dels aspectes comptables de la Fundació OC-PMC, així com de les millores dutes a terme als edificis del Palau i espais vinculats. L'Assemblea es va tancar amb el lliurament de medalles als socis i sòcies de més de vint-i-cinc i cinquanta anys d'antiguitat a l'entitat.
La celebració del Dia dels Socis, que el 2024 es va esdevenir el 7 de juliol, és un moment esperat, amb el tradicional dinar de germanor al Foyer del Palau després del concert, en aquesta ocasió protagonitzat l'Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies de l'Orfeó Català, amb un programa dedicat a Ola Gjeilo.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ofereix un programa de mecenatge corporatiu personalitzat amb la finalitat de cercar sinergies amb cada empresa i posar en valor la seva col·laboració.
El 2024, un total de 73 empreses van participar de l'activitat del Palau i dels seus cors, tot formant part d'un dels símbols més genuïns de la cultura catalana, amb donacions que aporten avantatges fiscals o bé amb patrocinis que permeten beneficiar-se de contraprestacions. Els mecenes amb aportacions superiors a 25.000 euros formen part del Consell de Mecenatge.
Així mateix, el Palau desenvolupa un programa de mecenatge individual amb persones que, amb les seves aportacions, esdevenen benefactors i gaudeixen d'un programa d'activitats per compartir la passió per la música i la cultura.
Destaquem
El 2024 Endesa va renovar el mecenatge amb el Palau de la Música Catalana, per desè any consecutiu, centrat en l'impuls de Palau Digital. També gràcies a la col·laboració de la Fundación Endesa, el Palau va estrenar el nou sistema d'il·luminació de la lluerna de la Sala de Concerts.
Tal com es va proposar al Pla Estratègic 2023-2026, el gener del 2024 es va posar en marxa el nou Departament de Mecenatge Individual i Socis per ampliar la família de benefactors i socis de l’Orfeó i contribuir així a la sostenibilitat del projecte. Es van crear tres categories de benefactors segons les seves aportacions: benefactors d’honor, benefactors principals i benefactors. Tots ells van gaudir durant el 2024 d’un programa d’activitats exclusives en un entorn privilegiat. Els benefactors del Palau aposten per aquesta entitat i aquest projecte únic i transformador i en són veritables ambaixadors.
El cant coral, al centre de l'activitat
El cant coral i els diferents cors de l'Orfeó Català són l'epicentre del projecte artístic del Palau i participen en la programació dels cicles de la Fundació, tot col·laborant amb els millors directors i orquestres; també actuen a diferents escenaris del país. Igualment, se'n promou la projecció internacional i encarreguen obres corals. El 2024 van destacar les col·laboracions amb destacats directors internacionals, així com la presència dels cors en diferents festivals d'estiu, nacionals i internacionals. Els diferents cors de l'Orfeó Català, el Cor de Cambra i cors de Palau Vincles van coincidir al mateix escenari en nou ocasions, dins i fora del Palau.
Thomas Hengelbrock, Ludovic Morlot, Ola Gjeilo, Simon Halsey, Gustavo Dudamel, Harry Bicket, Christoph Prégardien, Daniel Hope, Laurence Equilbey, Marc Minkowski, Marta Gardolińska
Salvador Brotons, Júlia Sesé, Edmon Colomer, Víctor Pablo Pérez, Laia Santanach, Lluís Vilamajó
Granollers, Barcelona, Santpedor, Vic, Amposta, Amer, Sabadell, Vilassar de Dalt, Falset, Esplugues de Llobregat, Sant Pere Sallavinera, Balaguer, Poblet, Peralada, Vilabertran, Cervià de Ter, Tremp, Premià de Mar, Tarragona, Lleida
Hamburg, Madrid, Porto, Guimarães, Los Angeles, París, Londres, Còrdova, Úbeda, Sevilla, València
El Concert de Sant Esteve va ser, com sempre, la gran festa coral de l'Orfeó Català i va tornar a reunir els tres-cents cinquanta cantaires que integren les formacions de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau a l'escenari modernista el 26 de desembre. El 2024 es va proposar un viatge musical per descobrir com se celebra el Nadal i les festes associades a aquestes dates arreu del món i a casa nostra, tot posant en valor les tradicions i la cultura més populars. Pablo Larraz, director de l'Orfeó Català i el Cor Jove de l'Orfeó Català, que va dirigir en diversos moments el concert, va ser també el director musical d'aquesta celebració coral en què els cors tornaven a compartir experiències sobre l'escenari i creaven moments especials de connexió entre si. Adrià Aubert va ser-ne, per cinquè any consecutiu, el director escènic. A banda dels directors i directores de tots els cors: Xavier Puig (Cor de Cambra), Montserrat Meneses (Cor de Noies), Oriol Castanyer (codirector del Cor Jove), Glòria Coma i Pedrals (Cor Infantil), Glòria Fernàndez (Cor Mitjans) i Mercè Pi (Cor Petits), hi va participar Belén Clemente, guanyadora de la Beca Lluís Millet de Direcció del Palau 2024-2026. Acompanyats dels respectius pianistes dels cors, també hi van participar Marc Cabero (percussió), Joan Seguí (orgue), el quintet de vent Enneàgon Ensemble i el quartet vocal d'estil barbershop Metropolitan Union.
El concert, concebut en format televisiu, ja que es va retransmetre en directe per TV3, va ser presentat per l'actriu Paula Malia. També, atesa la temàtica del concert, hi van participar alguns dels corresponsals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb una sèrie de connexions durant la vetllada per explicar com se celebren les dates nadalenques als països on estan treballant. El concert va dedicar la primera part al repertori de casa nostra compaginant tradició i modernitat. Es van cantar algunes de les nadales més representatives del nostre folklore, amb posades en escena diverses i arranjaments dels compositors Bernat Vivancos, Baltasar Bibiloni o Jordi Domènech. S'hi van cantar tres estrenes, encàrrec del Palau per a l'ocasió: un arranjament de Joan Vives de l'obra Les dotze van tocant de Francesc Civil; Bi gabon-kanta, de la compositora donostiarra Eva Ugalde, basada en dues cançons populars basques, i tres fragments de La Nit de Nadal de Joan Lamote de Grignon amb arranjaments de Jordi Morales Mateu. L'oratori La Nit de Nadal és una de les obres més emblemàtiques del seu compositor, de qui el 2024 se celebrava el 75è aniversari de la mort.
A la segona part el viatge va continuar d'Anglaterra als Estats Units i Llatinoamèrica, amb una última parada al Marroc abans de tornar a casa. Es va estrenar l'harmonització de Joan Mas Soler de la popular nadala d'Edward Pola i George Wyle It's the most wonderful time of the year, amb la participació de Metropolitan Union, que també va cantar en solitari una nadala en l'estil musical barbershop. També es va estrenar l'arranjament d'Álvaro Metzger de la cançó popular uruguaiana Candombe del 6 de enero. I es van cantar peces de la tradició popular anglosaxona, amb harmonitzacions de grans compositors corals, com Ola Gjeilo o John Rutter, ritmes tropicals i dansats de Llatinoamèrica i un cant africà de gran optimisme. El concert va acabar tornant a la cultura popular catalana amb l'estrena De Nadal a Sant Josep de Xavier Pastrana, una suite de quatre nadales populars catalanes que van interpretar tots els cors junts. El punt final del concert i una de les sorpreses de la nit va ser la presència de la colla de Geganters i Grallers de Castellterçol.
Total de concerts: 24
L'Orfeó Català rep el suport de:
Total de concerts: 35
30 concerts (al Palau i fora del Palau)
La internacionalització dels cors és fruit de l'esforç de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, impulsat encara més amb la incorporació de Simon Halsey com a ambaixador dels cors del Palau.
L'esdeveniment internacional més destacat del 2024 va ser el debut als Estats Units del Cor de Cambra del Palau als Estats Units, concretament a Los Angeles (Walt Disney Concert Hall, 16 i 17 de maig), amb Gustavo Dudamel i l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), de la qual és el director titular, per oferir la producció inclusiva i semiescenificada de l'òpera Fidelio de Beethoven, tot formant part de la gira internacional que també va incloure París (Philharmonie, 31 de maig) i Londres (Barbican Center, 3 de juny). Així mateix, aquesta producció es va presentar al Gran Teatre del Liceu (26 i 27 de maig), al costat del Cor del Liceu i el Coro de Manos Blancas.
Les actuacions més destacades del 2024 de l'Orfeó Català van incloure els concerts amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester de Thomas Hengelbrock a Palau 100 els dies 13 i 14 de febrer, amb Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, respectivament. Posteriorment, aquests concerts es van realitzar a Hamburg, Alemanya, a la Laeiszhalle (el 17 de febrer) i a l'Elbphilharmonie (el 18 de febrer), en la gira internacional de l'Orfeó Català. La col·laboració de l'Orfeó Català amb Hengelbrock i les seves formacions es van complementar amb activitats socials i educatives durant la seva estada a Barcelona.
També, en l'àmbit internacional, el Cor Jove de l'Orfeó Català va actuar a Porto i el Cor Infantil a Guimarães, ciutats de Portugal, fruit d'intercanvis musicals i culturals amb cors portuguesos.
L'espectacle inaugural del festival Grec 2023, The pulse, de Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l'Orfeó Català va ser guardonat als Premis Alícia 2024 en la categoria Interdisciplina, que atorga l'Acadèmia Catalana de la Música. El Cor de Noies va col·laborar amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity & Other Myths amb aquest espectacle que fusiona acrobàcies i cant coral i que posteriorment a les actuacions a Barcelona va iniciar una gira internacional per Mont-real, Galway i Graz, amb un total de divuit funcions.
La qualitat i l'excel·lència són dues de les característiques irrenunciables en les quals es basa la programació del Palau, amb la presència de les millors orquestres nacionals i internacionals i grans intèrprets a l'alçada del que mereix un entorn privilegiat i singular. Les grans obres del repertori i la música contemporània conviuen amb la música coral i els cors de l'Orfeó Català, també protagonistes en grans concerts, alhora que es refermen relacions amb intèrprets de referència per crear un discurs artístic d'alt nivell i donar suport a artistes del país i als joves intèrprets.
Una programació adreçada a una pluralitat de públics de totes les edats, tot confirmant alhora el desig de crear nous públics i ampliar el nombre i la varietat d'activitats complementàries entorn de la música (conferències, tallers, recitals poètics, exposicions, etc.), com també la varietat dels abonaments.El Palau també encarrega obres de nova creació, algunes de les quals sota el paraigua del programa Barcelona Creació Sonora.
Podeu veure aquí un vídeo resum dels concerts dels cicles del Palau del 2024.
Entre l'extensa activitat artística del Palau de la Música Catalana, cal destacar Palau 100, el cicle estrella de la Fundació, que, com és habitual, programa grans orquestres, directors i solistes internacionals.
Un rèquiem alemany de Brahms i Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn
(13 i 14/02/2024)
Eleanor Lyons, soprano
Domen Krizaj, baríton
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Balthasar Neumann Chor & Orchester
Thomas Hengelbrock, director
Aquests dos concerts del Balthasar Neumann Chor & Orchester amb l'Orfeó Català van ser la culminació de la residència artística que les formacions fundades i liderades per Thomas Hengelbrock van fer a Barcelona durant tota la setmana anterior als concerts. Aquest va ser un dels projectes més emblemàtics de la temporada 2023-24 del Palau, ja que va permetre als membres de les formacions participar de la vida cultural de la ciutat mitjançant assajos oberts, concerts de cambra a institucions amb caràcter solidari i pedagògic i un treball exhaustiu amb l'Orfeó Català, d'acord amb la petició del mateix Hengelbrock. Els concerts al Palau van tenir continuïtat en una sortida internacional dels dos cors a Hamburg, amb el mateix repertori, essent el projecte internacional més destacat de la temporada 2023-24 de l'Orfeó.
Fanfara olímpica i tema de John Williams, Concert per a violí de Gabriela Ortiz i Simfonia núm. 9, “del Nou Món” de Dvořák
(28/05/2024)
María Dueñas, violí
Los Angeles Philharmonic
Gustavo Dudamel, director
Nova visita de Gustavo Dudamel a Barcelona i per primera vegada amb l'orquestra de la qual és el director titular, Los Angeles Philharmonic (LA Phil). El programa al Palau va incloure el Concert per a violí de la compositora mexicana Gabriela Ortiz, escrit per encàrrec de LA Phil i estrenat per María Dueñas a Los Angeles. Aquest concert és fruit d'una col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, escenari que també els acollirà en dues funcions de l'òpera Fidelio de Beethoven, en el marc d'una gira europea per diverses ciutats olímpiques, amb la intervenció del Cor de Cambra del Palau.
Apollon Musagète de Stravinsky i Simfonia núm. 10, en Mi menor, op. 93 de Xostakóvitx
Concert inaugural de la temporada 2024-25
(03/10/2024)
Orquestra Filharmònica de Viena
Daniele Gatti, director
El cicle Palau 100 inicià temporada amb una nova visita d'una de les millors orquestres del món, la Filharmònica de Viena, dirigida per Daniele Gatti, amb un programa amb dues obres contrastades del repertori rus de dos compositors contemporanis que van patir les conseqüències de l'estalinisme. Un programa que va mostrar dues maneres d'enfocar l'heroisme en la música, leitmotiv de la temporada 2024-25 del Palau.
Palau 100 també va incloure els concerts de:
També destaquem
El 27 de maig la Sala de Concerts del Palau de la Música va acollir un assaig obert amb un total de 210 joves vinguts de 9 països diferents dirigits per Gustavo Dudamel. Hi van participar més d'un centenar de joves de la Youth Orchestra Los Angeles (YOLA), el projecte social de Los Angeles Philharmonic impulsat pel mateix Dudamel, i d'altres projectes musicosocials nacionals i internacionals, junt amb una representació d'intèrprets de conservatoris i escoles superiors amb el Cor de Manos Blancas (vingut de Veneçuela i que integra infants i joves amb diversitat funcional) i 50 membres del Cor Infantil i el Cor Juvenil de Palau Vincles, la Fundació Xamfrà i l'ESMUC, en una iniciativa organitzada en col·laboració amb la fundació Acción por la Música, de Madrid.
Aquesta activitat, liderada per Dudamel, va ser el moment culminant d'una trobada internacional denominada Chords of Harmony, amb l'objectiu de demostrar com la música i els programes d'educació musical generen canvis positius a la societat i traspassen fronteres, tot esdevenint una eina per impulsar l'intercanvi cultural, la inclusió i la solidaritat. Una sessió única en què es va interpretar l'obra Diferent d'Adrià Aguilera, l'Obertura Egmont i la “Coral” de la Novena Simfonia de Beethoven. L'objectiu de la iniciativa Chords of Harmony és fomentar la inclusió i l'intercanvi cultural amb la música com a eina transformadora per avançar cap a una societat més harmònica i solidària.
El cicle Palau Grans Veus acull actuacions de cantants, tant emergents com consagrats en l'àmbit nacional i internacional.
Obres de Guinovart, Montsalvatge, Debussy, Délibes, Gounod, Massenet i Thomas
(02/05/2024)
Sara Blanch, soprano
Albert Guinovart, piano
Amb aquest concert, la soprano catalana Sara Blanch debutava en recital en solitari al Palau, escenari que estima i coneix molt bé gràcies al seu breu però intens pas pel Cor Jove de l'Orfeó Català. Intèrpret expansiva, amb un gran domini de l'escena, una vocalitat fresca i molt brillant, va oferir un programa de cançó catalana i àries d'òpera del repertori francès que domina plenament, acompanyada al piano per Albert Guinovart.
El cicle Palau Grans Veus va reunir el 2024 sis veus referents i emergents del panorama internacional:
El cicle Palau Òpera porta a l'escenari modernista òperes barroques interpretades per les formacions més reconegudes del gènere en el panorama internacional, en versió de concert i amb elements escenogràfics.
Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, llibret de Pietro Metastasio
(24/10/2024)
Èlia Casanova, soprano
Mercedes Gancedo, soprano
Anna Alàs, mezzosoprano
Rafael Quirant, contratenor
Jorge Navarro, tenor
Roger Padullés, tenor
Vespres d'Arnadí
Dani Espasa, director
Giuseppe riconosciuto, oratori i primera obra de joventut de Domènec Terradellas, va inaugurar la temporada 2024-25 del cicle Palau Òpera. Dani Espasa, al capdavant de la consolidada formació barroca que dirigeix, Vespres d'Arnadí, i un elenc de joves solistes van acostar al públic la figura del compositor barceloní, un dels màxims representants de l'escola napolitana, amb una trajectòria plena d'èxit a Roma i Londres, conegut com el “Händel català”. El concert va ser inclòs en la celebració del 120è i el 40è aniversaris de la «Revista Musical Catalana».
El cicle Palau Òpera, en la seva quarta i cinquena edicions (temporades 2023-24 i 2024-25), va portar a l'escenari modernista quatre òperes barroques:
El cicle Palau Bach inclou l'actuació dels músics, orquestres, grups i directors de referència en la interpretació de l'obra de J. S. Bach.
Passió segons sant Joan de Bach (17/03/2024)
La Capella Reial de Catalunya
Le Concert des Nations
Jordi Savall, direcció
Amb la voluntat de consolidar la tradició d'interpretar les Passions de Bach al Palau cada any al voltant de la Setmana Santa, Jordi Savall i les seves formacions van oferir la Passió segons sant Joan, que és més breu, però també més directa, dramàtica i vehement que no pas la de Mateu, considerada més elaborada i reflexiva. Estrenada el 1724, en la Passió segons sant Joan Bach esgrimeix un doble drama: d'una banda, la història de l'arrest, el judici, el patiment i la mort de Jesús, i de l'altra el drama psicològic i la resposta del cristià davant dels fets.
Al cicle Palau Bach, que també inclou repertori d'altres compositors barrocs, el 2024 hi van actuar:
El cicle Palau Piano aplega grans talents nacionals i internacionals de l'instrument.
Integral de Sonates per a Piano de Schubert (IV)
Sonates per a piano núm. 19, 20 i 21 de Schubert
(15/04/2024)
Paul Lewis, piano
El britànic Paul Lewis va cloure la Integral de Sonates per a Piano de Franz Schubert, que ha realitzat en quatre concerts durant dues temporades; el pianista és un dels màxims exponents en aquest repertori. Franz Schubert, un compositor de vida curta, però llegat fèrtil, planteja un cos pianístic imprescindible per entendre el Romanticisme tot convertint-se en un dels grans tresors de la música clàssica. Les Sonates per a piano estan impregnades de bellesa i profund lirisme, dolçor, refinament i elegància, i fins i tot cau, a vegades, als abismes de la tristesa.
Al cicle Palau Piano, el 2024 també hi van actuar:
El cicle Palau Cambra acull els concerts protagonitzats per destacats intèrprets i grups del país i internacionals.
Quartet amb piano, en Do menor, op. 13 de Strauss i Quartet amb piano núm. 3, en Do menor, op. 60 de Brahms
(16/10/2024)
Benjamin Grosvenor, piano
Kian Soltani, violoncel
Timothy Ridout, viola
Hyeyoon Park, violí
El cicle Palau Cambra inaugurava la seva temporada 2024-25 amb una formació de quartet amb piano format per aquests quatre músics de reconegut prestigi internacional que han rebut multitud d'elogis de la crítica, gràcies a la seva harmonia com a conjunt i el seu virtuosisme individual, demostrat en les gires europees realitzades els darrers anys. Van presentar un programa amb dues grans obres mestres del repertori per a quartet amb piano que han esdevingut representatives del gènere de cambra.
Palau Cambra va oferir el 2024 un total de cinc concerts, tres dels quals protagonitzats per músics catalans. Hi van actuar:
El cicle Petit Palau Cambra està dedicat principalment al talent i al patrimoni català. També va integrar el cicle ECHO Rising Stars, que presenta el talent emergent als principals auditoris d'Europa.
Obres de Kodály, Kurtág, Beethoven i Txaikovski
(24/01/2024)
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, piano
El Trio Fortuny, una de les formacions de cambra més sòlides i inspiradores del panorama actual, tornava al Petit Palau com a formació convidada de la temporada 2024-25. L'exploració de tota mena de repertoris, el treball aprofundit i en conjunt de la partitura i una complicitat magnètica a l'escenari són la seva signatura. Amb el rigor que el caracteritza, els músics van interpretar un programa original i poc convencional amb obres de Kodály, Kurtág, Beethoven i Txaikovski.
El cicle Petit Palau Cambra també va incloure els concerts de:
El cicle Palau Fronteres esdevé un espai d'experimentació lliure i de gaudi, amb propostes innovadores i trencadores amb músics del país i convidats internacionals de renom.
Sons per a imatges, imatges per a sons
(18/01/2024)
Juan de la Rubia, orgue i improvisació
Eugènia Balcells, videoartista
L'organista Juan de la Rubia i l'artista visual Eugènia Balcells van col·laborar per concebre aquest concert en el qual diverses partitures visuals creades els anys vuitanta per Balcells van ser interpretades per De la Rubia a partir de la improvisació a l'orgue. Aquest diàleg interdisciplinari va incloure també una referència al pare de la improvisació organística, Johann Sebastian Bach, del qual Juan de la Rubia va interpretar la Passacaglia i fuga, BWV 582 i per a la qual Eugènia Balcells posà en diàleg quatre obres seves actuals, a més d'una obra nova creada específicament per a aquest concert. El concert va finalitzar amb la improvisació a l'orgue a partir de la projecció de Frecuencias.
Al cicle Palau Fronteres del 2024 també es van programar els concerts de:
Oda a la fortalesa (Som persones primer, dones després) d'Elisenda Fábregas (obra d'encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta) i Simfonia núm. 9, op. 125, “Coral” de Beethoven
(06 i 07/04/2024)
Rita Morais, soprano
Laura Brasó, soprano
Mariona Llobera, contralt
Roger Padullés, tenor
Ferran Albrich, baríton
Coral Càrmina (Daniel Mestre, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Andrés Salado, director
Turandot de Puccini
(27/04 i 11/05/2024)
Cor Amics de l'Òpera de Sabadell
Solistes vocals
Orquestra Simfònica del Vallès
Daniel Gil de Tejada, director
El trencanous (selecció) de Txaikovski
(06 i 07/01/2024)
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, director
La Fundació col·labora amb l'Orquestra Simfònica del Vallès en el cicle Simfònics al Palau, que ja suma vint-i-nou temporades de presència estable al Palau, amb dinou concerts el 2024, per oferir grans obres del repertori simfònic, òperes en versió de concert (de produccions d'Òpera a Catalunya), estrenes i col·laboracions amb els cors del Palau. I també va protagonitzar setze concerts de Nadal al Palau, amb el Concert d'Any Nou, El trencanous, Les quatre estacions, El Messies i bandes sonores de cinema. Al cicle Nadal al Palau també s'inclouen concerts d'altres cicles programats al voltant de les dates nadalenques.
L'eclèctic cicle Tardes al Palau convida músics i grups del país.
Cançó d'amor i de guerra (selecció) de Rafael Martínez Valls i Stabat Mater de Salvador Brotons
(21/05/2024)
Marta Mathéu, soprano
Roger Padullés, tenor
Pau Armengol, baríton
Cor de Cambra de Granollers (Josep Vila i Jover, director)
Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
ARSinNOVA Cor de Cambra (Maria Mauri, directora)
Orquestra Simfònica Sant Cugat
Salvador Brotons, director
Un concert amb intèrprets catalans per a un programa que va incloure una de les sarsueles més nostrades i un Stabat Mater, el de Salvador Brotons, una de les obres més monumentals del seu catàleg; una composició emocionant i enriquidora que capta la complexitat de les emocions humanes, amb una visió sublim de l'eternitat.
El 2024 el cicle Tardes al Palau també va incloure els concerts de:
El cicle La Casa dels Cants, d'acord amb l'esperit fundacional de l'Orfeó Català, impulsa la presència del cant coral a la programació de la Fundació i aglutina els concerts dels cors de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau (a més dels altres cicles del Palau), cors de Palau Vincles i cors convidats.
El 2024 els cors convidats van ser el Cor Francesc Valls, dirigit pel seu titular, Pere Lluís Biosca (06.06.24); el Cor Vivaldi i Antics cantaires del Cor Vivaldi, en el concert del 35è aniversari i de comiat del seu titular, Òscar Boada (09.10.24); l'Escolania de Montserrat, Schola Cantorum de l'Escolania, Capella de Música del Mil·lenari, Coral d'Antics Escolans, Cor del Mil·lenari i Orquestra Simfònica d'Antics Escolans de Montserrat, amb el concert Mil anys de música a Montserrat, tot donant el tret de sortida a les celebracions del Mil·lenari de Montserrat, amb obres de compositors de l'Escola Montserratina i Pacis Visio, oratori del Mil·lenari de Montserrat, amb música de Vivancos, Diport, De Jorge, Prat i Barbosa, obra encàrrec, estrena al Palau de la Música Catalana (02.12.24); i el Cor Cererols, dirigit per Marc Díaz (09.12.24).
El cicle-concurs El Primer Palau, que compta amb el patrocini exclusiu de Mitsubishi Electric (el 2024 per vint-i-quatrè any consecutiu), ofereix l'oportunitat a joves intèrprets de debutar a la Sala de Concerts, obert ja per tercera vegada a escala internacional i també amb el nou format, com una marató de concerts en un sol dia, estrenat el 2022.
El 2024, el dia 28 de setembre, hi van participar Raquel Areal (violí), Gerard Flotats (violoncel), Guillem Gràcia (violoncel), Raúl Sabiote (bombardí), Quartet Vivancos, i Álvaro Fernández-Bravo (piano), joves músics seleccionats entre les 172 sol·licituds rebudes, tant nacionals com internacionals. El concert de cloenda d'El Primer Palau 2024, el 27 de novembre, va ser a càrrec de la clarinetista Claudia Aliaj, guanyadora del Premi El Primer Palau 2023.
El cicle Estiu al Palau inclou els concerts programats els mesos d'estiu, entre l'impàs de temporades, concerts inclosos en col·laboració amb altres entitats, programadors o festivals, i els tradicionals recitals de piano del mes d'agost, amb especial atenció als intèrprets del país. Una programació variada per gaudir de la música a la sala modernista els mesos de juliol i agost en què, el 2024, la música coral i el piano van ser els protagonistes.
Obres de Händel, Valls, Literes i Telemann
(24/07/2024)
Orquestra del Miracle
Alexandra Nowakowski, soprano
Juan de la Rubia, orgue i director
L'Orquestra del Miracle, impulsada per la Fundació Espurnes Barroques l'any 2023 i dirigida per l'organista Juan de la Rubia, es presentà al Palau de la Música Catalana amb un programa barroc en què va destacar el Gloria de Händel, obra d'una bellesa sublim i apoteòsica, amb la veu de la soprano Alexandra Nowakowski.
El cicle Estiu al Palau també va incloure les actuacions de:
I el cicle de piano a l'agost, va incloure les actuacions de:
El cicle ECHO Rising Stars, que presenta el talent emergent als principals auditoris d'Europa, igualment integrat al cicle Petit Palau Cambra, va incloure els concerts del Sonoro Quartet (03.03.24), la violinista Júlia Pusker (14.04.24) i l'organista Sebastian Heindl (12.05.24, també integrat al cicle Orgue al Palau).
El cicle Orgue al Palau atorga el protagonisme a l'orgue Walcker de la Sala de Concerts del Palau amb els millors intèrprets d'àmbit nacional i internacional. El 2024 hi van actuar Loreto Aramendi (25.02.24) i Sebastian Heindl (12.05.24).
Mitjançant el cicle Concerts Familiars al Palau i les sessions d'Escoles al Palau, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana difon la música des d'una concepció moderna, trencadora, interdisciplinària i de la més alta qualitat. Una tasca inequívocament divulgadora i formadora, amb concerts i sessions programades pel Servei Educatiu de la Fundació.
Produccions de Concerts Familiars i Escoles al Palau realitzats el 2024:
El cicle Escoles al Palau rep el suport de:
El Palau de la Música Catalana és un dels vint-i-tres auditoris europeus membres de l'European Concert Hall Organisation (ECHO), l'associació internacional que aplega les sales i els auditoris més importants d'Europa, i de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO), entitat que inclou el Cor de Cambra del Palau. També participa en el Barcelona Obertura Spring Festival, promogut per Barcelona Obertura, una iniciativa que neix de la unió de les tres sales de música clàssica més importants de la ciutat: el Palau de la Música Catalana, L'Auditori i el Gran Teatre del Liceu, i que és impulsada per Barcelona Global, amb l'objectiu de promoure internacionalment la ciutat de Barcelona a través de la música clàssica. Cada temporada Barcelona Obertura selecciona els millors concerts i produccions musicals de les tres sales.
Per dotzè any consecutiu el compromís del Palau amb la creació contemporània es va materialitzar en la figura del compositor convidat. L'any 2024 van coincidir:
La catalana Elisenda Fábregas (temporada 2023-24)
El noruec Ola Gjeilo (temporada 2023-24)
La catalana Raquel García-Tomàs (temporada 2024-25)
El nord-americà Steve Reich (temporada 2024-25)
Un dels pilars de la Fundació és la identitat catalana, per això la programació del Palau hi dona suport per mitjà de la música.
Els diferents cicles que formen la programació del Palau inclouen artistes, intèrprets i formacions de casa nostra, així com obres de compositors catalans, per bé que sense oblidar la música tradicional catalana. També la recuperació de patrimoni musical, amb la interpretació d'obres o de compositors poc coneguts, hi té un espai reservat. Una tasca per a la qual, amb orgull, el Palau esdevé vehicle immillorable. El Palau de la Música Catalana participa, al costat de L'Auditori i el Gran Teatre del Liceu, en el programa Barcelona Creació Sonora que impulsa l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que fomenta encàrrecs a compositors i compositores vinculats a la ciutat de Barcelona.
Amb les premisses de la innovació i la creativitat, des de fa dotze anys l'arquitectura modernista del Palau dialoga amb les arts plàstiques, tot eixamplant el discurs artístic de la programació.
Hi són convidats artistes plàstics nacionals i internacionals de renom, als quals es dediquen exposicions i interaccions en concerts. A més a més de la figura del compositor convidat i dels encàrrecs d'obres per als cors, aquest diàleg inclou també la figura del poeta convidat.
El 2024 van coincidir:
Laia Llobera
Poeta (2023-24)
Cor de Noies de l’Orfeó Català, Lluís Vilamajó i Buia Reixach i Feixes, directors
Obra de Mariona Vila sobre poemes de Laia Llobera
27/04/2024 – Petit Palau
Lluís Calvo
Poeta (2024-25)
Tria poètica per als programes de mà de la temporada 2024-25 i activitats dins la programació de l’Hivernacle
A més de la programació pròpia, el Palau acull altres propostes musicals, concerts i festivals organitzats per promotors externs. Alhora, els diferents espais del Palau esdevenen punts privilegiats per a la celebració d'actes d'empresa, entitats culturals o particulars.
Destaquem
L'abril del 2024 el FC Barcelona i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana van renovar l'acord de col·laboració per a les pròximes tres temporades, amb l'objectiu de continuar impulsant i promovent tota mena d'activitats culturals, especialment centrades en la música i el cant coral, i contribuir així a donar suport a les iniciatives i als projectes de la institució.
D'altra banda, cantaires de l'Orfeó Català, a títol individual, van participar en l'enregistrament de dues de les cançons finalistes per ser l'himne del 125è aniversari del club; un dels quals, L'escut al pit, va ser el que va guanyar.
En el vessant arquitectònic, el Palau de la Música Catalana és una joia del Modernisme obra de Lluís Domènech i Montaner, i és a l'abast de tothom mitjançant les visites culturals a l'edifici i durant la Jornada de Portes Obertes, sempre amb gran èxit d'assistència, que el 2024 va convidar sis mil persones a visitar gratuïtament la sala modernista el 24 de novembre.
L'any 2024 es va presentar Mirades del Palau, unes visites temàtiques i temporals que permeten redescobrir la joia modernista de Domènech i Montaner. La primera, estrenada el 2024, va ser Estructura i planificació del Palau, que analitza el Palau com obra d'art total i explica els materials i les tècniques utilitzades, així com les solucions arquitectòniques que han preservat i modernitzat l'edifici. Dues visites temàtiques més, Estructura i planificació del Palau i Essència Palau s'estrenaran el 2025.
També cal destacar la col·laboració amb l'Any Tàpies amb una visita combinada amb el Museu Tàpies que relacionava l'arquitectura pre modernista de Domènech i Montaner a l'editorial Montaner-Simón (actual seu del museu), Antoni Tàpies, i el Domènech i Montaner més modernista al Palau i amb la música.
La conservació del Palau, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, obliga a efectuar-hi millores i adequacions d'acord amb la legislació vigent.
El Palau no és només un centre musical, pel seu compromís social també esdevé un centre dinamitzador de l’entorn ciutadà.
L’Escola Coral és el planter de l’Orfeó Català. El seu principal objectiu és l’educació de l’infant i el jove a través de la veu; una educació integral, humana i musical, que permeti el desenvolupament a nivell artístic adequat a cada etapa, amb una completa formació vocal i musical. Un recorregut que comença als sis anys al Cor Petits i que continua amb el seu pas pel Cor Mitjans i el Cor Infantil. Els joves culminen la seva formació vocal i musical accedint al Cor de Noies o el Cor Jove de l’Orfeó Català, una estada que significarà sis anys més d’intensitat musical.
Un equip artístic professional format per entusiastes directors, pianistes, professors de cant i llenguatge musical vetllen per la vitalitat del projecte. Una inèrcia que no s’atura i que els darrers temps ha desenvolupat un projecte compromès amb la societat.
Amb una activitat musical anual intensa, l’Escola Coral és un projecte pioner i únic al nostre país que compta amb el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
L’Escola Canta és una iniciativa de l’Escola Coral de l’Orfeó Català que busca introduir el cant coral als alumnes de primària amb el convenciment dels beneficis de l’activitat coral per als infants, a nivell formatiu i també de les seves habilitats socials, emocionals i cognitives. Amb aquest projecte els directors del Palau estableixen cors dins les escoles, de manera que el cant coral esdevé una activitat curricular obligatòria o bé també es programa com a extraescolar.
La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana va convocar el 2024 la primera edició de la Beca Lluís Millet, una iniciativa adreçada a joves directors i directores corals que sorgeix de la voluntat de complementar la seva formació en l’entorn de l’Orfeó Català, amb l’objectiu de promoure nous talents. La formació ofereix una experiència transversal, no només pel que fa al lideratge coral, sinó que també permetrà que el guanyador conegui el vessant logístic de la professió. La jove directora Belén Clemente va ser la guanyadora d’aquesta primera beca, que permet treballar amb tots els cors de l’Orfeó Català i participar de l’activitat musical i organitzativa dels cors, sota la coordinació de la gerència i la direcció musical de cada cor.
El Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català estan compromesos des dels seus orígens amb l’educació i la participació social a través del cant coral i de la difusió de la música en directe. Per això, mitjançant el Servei Educatiu, el Palau també forma part de projectes que eixamplen el seu compromís amb la societat.
El Palau de la Música Catalana, L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya formen laCultivadora, un projecte transdisciplinari per crear més ponts de connexió entre la comunitat educativa i les arts escèniques i musicals. La iniciativa, creada el 2023, amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat, va néixer amb la missió de garantir i fomentar el poder transformador de l’art a l’educació, promoure i impulsar propostes artístiques amb una mirada educativa, així com garantir i promoure l’accés de la comunitat educativa a les programacions dels equipaments i oferir formacions i recursos als docents.
El 2024 es va engegar Sons del Cel, un projecte educatiu impulsat pel Palau de la Música Catalana, el Servei Meteorològic de Catalunya (MeteoCat), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, gràcies al suport de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació. Es tracta d’un itinerari transversal que pretén resoldre una problemàtica global que afecta tota la societat: la contaminació acústica. Adreçat a escoles, des de l’àmbit artístic, científic, mediambiental i de la salut, l’infant desenvolupa capacitats i coneixements que li permeten prendre consciència del seu entorn sonor amb l’objectiu de buscar estratègies que l’ajudin a disminuir la contaminació acústica a l’aula i a l’escola. A través d’aquest projecte es potencien aprenentatges competencials que siguin transferibles, significatius, permanents, productius i funcionals. El 2024 hi van participar vuit centres escolars.
Palau Vincles és el projecte social del Palau de la Música Catalana i té per objectiu fomentar la inclusió i integració social a través de la pràctica coral col·lectiva d’infants i joves a zones o en situacions vulnerables, des del convenciment del gran poder de transformació personal i social de la pràctica coral. El projecte vol enfortir i ampliar la vocació de servei i la dimensió social i solidària del Palau i l’Orfeó Català, tot incidint positivament en l’educació en valors, en el desenvolupament de les capacitats psicosocials i pedagògiques i oferint oportunitats. A través de Palau Vincles l’entitat recupera alguns dels seus valors fundacionals, com són la participació i el compromís social.
Palau Vincles ofereix formació coral gratuïta a 600 infants i joves de forma directa a través de 12 espais entre centres oberts, fundacions i escoles, i fins a 1.300 nenes i nens de formacions corals convidades a dos concerts de Palau Vincles anualment. Les formacions corals assagen un o dos cops per setmana i fan anualment una quinzena de concerts, especialment dos grans concerts de referència, als quals els familiars poden assistir com a convidats. Des del 2022 se celebra el festival d’estiu Palau Vincles Fest, un concert que el 2024 va incloure l’estrena de les obres premiades al primer Concurs de Composició de la Cançó de l’Estiu de Palau Vincles, amb la intervenció dels cors de Palau Vincles.
Concerts destacats de cors de Palau Vincles
552 cantaires del programa coral
20 joves del programa Un Toc de Salt
25 joves del programa de càpsules formatives
174 participants a l’Esplai Artístic
3 videoclips
(aquestes dades pertanyen al curs 2023-24)
9 directors de cors de Palau Vincles
Veure document amb directors, pianistes i professors dels cors
Durant el 2024 va tornar a tenir lloc l’Esplai Artístic, en què 174 infants i joves, de sis a catorze anys, van gaudir d’activitats de cant, dansa, teatre musical, hip-hop, espais immersius, beatbox, circ i gastronomia.
Mitjançant l’art del videoclip la iniciativa pretén connectar amb les i els joves gràcies a les disciplines del rap i la dansa per treballar el seu desenvolupament i benestar integral amb l’objectiu de generar-los oportunitats de futur. El 2024 es va realitzar el videoclip Mon amie, sobre la força de l’amistat per superar les dificultats.
Un projecte pilot orientat a joves de tretze a divuit anys amb l’ambició de donar a conèixer alternatives d’estudis de formació professional, a través de tastets d’oficis a partir de les disciplines artístiques i tècniques que conviuen al Palau de la Música Catalana.
Palau Vincles promou l’organització de jornades per reflexionar, debatre i presentar les evidències dels beneficis del cant a la població infantil i juvenil des de diversos aspectes, així com també forma part de Red Música Social, creada el 2020 per set entitats musicosocials de Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao i Vitòria amb l’objectiu d’integrar i articular a Espanya el moviment de transformació social a través de la música i que alhora aspira a proposar la pràctica musical col·lectiva com a eina eficaç per lluitar contra la pobresa, l’exclusió social i la vulnerabilitat.
El 2024 es produir el videoclip A les nostres mans, del músic i cantant Sergi Carbonell.
Palau Vincles va ser premiat amb el Premi Especial del Jurat a l’edició 2024 dels Premis Art Explora de l’Acadèmia Europea de les Belles Arts (Le Prix Européen Art Explora Académie des Beaux-Arts), com a reconeixement per la seva tasca de foment de la inclusió i la integració social a través de la pràctica coral col·lectiva d’infants i joves. El premi es va lliurar a París l’11 de desembre.
Fundació “la Caixa”
Fundació Gandara
Agbar
Colonial
Eurofirms
Fundació Caixa d'Enginyers
El Palau de la Música Catalana treballa en la millora contínua de l’accessibilitat desenvolupant diferents projectes, tant en les visites a l’edifici com en els concerts o altres esdeveniments, i a més ofereix atenció personalitzada i preus especials per a persones amb diversitat funcional i acompanyants.
El Cor Respira Bellvitge és un projecte que neix d’una aliança estratègica amb el projecte Arts in Health, dirigit per l’Institut Català de la Salut en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Bellvitge i el Palau. El projecte analitza l’impacte clínic d’un programa de cant coral en pacients amb patologia respiratòria crònica. En la prova pilot de tres mesos de durada van participar dotze pacients i posteriorment s’ha mantingut el projecte amb la voluntat d’ampliar-hi el nombre de pacients. El resultat d’aquesta intervenció s’avalua científicament amb dades mèdiques i psicosocials.
El Palau també forma part d’Apropa Cultura –un programa transversal que agrupa diverses institucions culturals– oferint un ventall d’espectacles i activitats a preus assequibles per facilitar l’accés a la cultura a les persones en situació de vulnerabilitat d’acord amb les entitats socials.
Grada Jove és la comunitat de menors de 35 anys del Palau que gaudeix d’una sèrie d’avantatges i descomptes en els concerts de la programació del Palau, per gaudir, aprendre, explorar i compartir la música. Formar-ne part és gratuït. D’altra banda, la Comissió Jove de l’Orfeó Català i el Palau, formada per cantaires del Cor Jove i del Cor de Noies, recomana una sèrie de concerts de la temporada. Una tria que inclou una àmplia representació dels gèneres musicals que inclouen una oferta variada.
Del 28 de setembre al 26 d’octubre va tenir lloc la tercera edició de Vibe35, la iniciativa que promouen conjuntament Palau de la Música Catalana, L’Auditori, Liceu, Mercat de les Flors, Teatre Lliure i Teatre Nacional de Catalunya per apropar la programació cultural d’aquests equipaments als joves entre divuit a trenta-cinc anys. El concert del Palau va ser el 28 de setembre, titulat Make emotions great again, hi van participar Albert Guinovart al piano i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig, acompanyats per l’art amb sorra en viu de l’artista Borja González. Seguidament va tenir lloc al Foyer del Palau un aftershow amb Dj Hanakito, amb la col·laboració del Festival Cruïlla i el suport de la Fundació Damm.
L’Hivernacle del Palau és l'espai d’activitats complementàries del Palau, el marc on cultivar algunes de les idees o guies per gaudir dels projectes emblemàtics de la temporada; on dialoguen formats i disciplines per experimentar sobre el fet musical i el patrimoni; on s’acullen públics amb interessos diversos gràcies als vincles de la música, la filosofia, la divulgació o l’acció performàtica.
Sessions a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català presentades pel periodista Xavier Chavarria com a prèvia d’alguns concerts de la temporada. Un espai, en la distància curta, amb els artistes, al voltant dels programes i l’experiència d’un músic professional. Una trobada entre públic i intèrprets amb intervencions musicals.
Audició íntima prèvia al concert de Petit Palau Cambra del 24 de gener, amb el Trio Fortuny.
Audició íntima prèvia al concert de Petit Palau Cambra del 29 de febrer, amb Ona Cardona i el Trio Pedrell.
Audició íntima prèvia al concert de Palau Grans Veus del 2 de maig, amb la soprano Sara Blanch i el pianista Albert Guinovart.
Audició íntima prèvia al concert de Simfònics al Palau de l’1 de juny, amb el pianista Marco Mezquida.
Sessions prèvies als concerts de Palau 100 per situar el context històric de l’obra, el compositor o les idees claus de les peces programades.
12 sessions a càrrec de Rosa Massagué, Xavier Chavarria, Pere-Andreu Jariod, Victòria Palma, Joan Vives, Antoni Colomer, Pep Gorgori i Carlos Calderón
Ponències, taules rodones i diàleg al voltant de les obres i els compositors que protagonitzen la temporada de concerts i aproximacions originals a la música.
Poetes, músics i disciplines performàtiques es troben en diferents espais del Palau amb una carta blanca sorprenent. Recitals de la paraula, actuacions heterodoxes i tallers artístics per subvertir i enriquir la mirada tradicional al fet musical.
L’Hivernacle del Palau també inclou Aula Palau i les exposicions del CEDOC.
Palau Digital, la plataforma gratuïta de concerts i continguts divulgatius exclusius vinculats a l’oferta musical del Palau, creada el 2019, ofereix propostes audiovisuals que enriqueixen el catàleg existent. El 2024 van ser: 16 produccions noves de concerts, 10 càpsules de Perspectives Musicals, 7 continguts extres, 3 videoclips i 1 concert del Servei Educatiu. L’apartat de Concerts presenta obres universals i patrimoni musical català en concerts viscuts al Palau de la Música Catalana; una mostra de les produccions destacades i projectes propis de la programació del Palau i de la família coral de l’Orfeó Català. L’apartat Palau 360 inclou càpsules breus sobre l’univers del Palau i els seus protagonistes: cantaires, mecenes, artistes, equip humà i col·laboradors. L’apartat Perspectives Musicals conté càpsules de producció pròpia elaborades amb gran cura; un format innovador de divulgació musical per comprendre i enriquir l’experiència de la programació del Palau.
En l’apartat Conferències i Diàlegs s’incorporen conferències divulgatives per comprendre i enriquir l’experiència musical; tot un seguit d’activitats complementàries a la programació del Palau. Finalment, l’apartat Extres inclou documentals, videoclips i molts altres continguts inèdits de producció pròpia. Palau Digital gaudeix de la col·laboració d’Endesa i Agrolimen. D’altra banda, la plataforma cultural online de la Fundació “la Caixa”, CaixaForum+, inclou continguts de Palau Digital, així com d’altres equipaments culturals.
Gravació dels dos primers capítols del programa de videopodcast del Palau que convida l’oient a explorar la connexió entre la música i altres arts i disciplines a través de la conversa amb els convidats.
Concerts enregistrats de producció pròpia
Perspectives Musicals
Educatius
Extres
Palau Digital compta amb la col·laboració de:
Aula Palau ofereix als públics del Palau de la Música Catalana un desenvolupament més ampli de la seva cultura musical que permet gaudir de forma ampliada de la música clàssica i la programació de la sala modernista. Més enllà de la divulgació, es tracta d’una invitació a la sensibilització i la formació de la comunitat del Palau per obtenir eines que permetin un coneixement més profund de la música i la capacitat d’emetre judicis crítics, especialment del concert en viu. Per això el Palau aposta per projectes com el MBA-Màster en Bona Audició, impartit pel doctor en humanitats i divulgador musical Carlos Calderón. Iniciat el primer nivell el curs 2023-24 amb 131 alumnes matriculats, el curs 2024-25, amb el segon nivell, hi van assistir 124 alumnes. Cada nivell es desenvolupa en quinze sessions.
El Centre de Documentació de l’Orfeó Catalaà (CEDOC) és un centre especialitzat en documentació musical i especialment en tota aquella documentació que agrupa la història de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Per la importància del seu fons, és considerat un dels principals centres musicals de Catalunya.
El CEDOC rep el suport de:
L’empresa Artyplan va digitalitzar els fons següents:
El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) organitza una sèrie d’exposicions a diferents espais del Palau que documenten la història de la música del país, així com també donen a conèixer els fons i les col·leccions documentals del Centre. Durant el 2024 es van presentar dues exposicions físiques al Foyer del Palau.
Del 15 de febrer al 15 de juliol de 2024
Foyer del Palau de la Música Catalana
Anna Costal i Fornells, comissària
De l’1 d'octubre de 2024 al 27 de febrer de 2025
Foyer del Palau de la Música Catalana
Albert Torrens i Marta Grassot, comissaris
Un cop finalitzades, totes les exposicions es fan accessibles a l’espai web del CEDOC, juntament amb els textos, continguts i també una producció audiovisual que es fa per a cadascuna.
A partir del mes de març del 2024, i mensualment, s’escull un document, que s’exposa en una vitrina al Foyer i al mateix temps al blog del web del CEDOC:
Els documents exposats el 2024 van ser:
La «Revista Musical Catalana» va celebrar el 2024 un doble aniversari, el 120è aniversari de la fundació de la capçalera, el 1904, i el 40è de la represa de la publicació, el 1984, que va quedar aturada el 1936 arran de l’esclat de la Guerra Civil. La singular trajectòria de la publicació, amb dos períodes separats per una llarga pausa de gairebé cinc dècades, és reflex de història del nostre país: creada per l’Orfeó Català l’any 1904, se’n van publicar 390 números, amb periodicitat diversa, fins al 1936, en l’anomenada Primera Època. Exactament vuitanta anys després de la gènesi d’aquella iniciativa, la «Revista Musical Catalana» va tornar a veure la llum, adaptada als nous temps i amb voluntat més divulgativa que musicològica però amb els mateixos valors fundacionals. El novembre del 1984, doncs, va començar la Segona Època, impulsada per Lluís Millet i Loras, Pere Artís i Jaume Comellas, que en va ser el primer director, al qual han seguit Mercedes Conde i Albert Torrens, ja de manera ininterrompuda, fins a arribar a l’actualitat.
El setè de l’etapa moderna i deu anys després de l’últim canvi
Portada especial amb obra (llapis i pintura sobre paper) de Lluís Lleó, creada expressament per al doble aniversari
Exposició al Foyer del Palau organitzada pel CEDOC i la Revista
A la carpa de l’APPEC de la Setmana del Llibre en Català, amb Pere-Andreu Jariod i Albert Torrens i l’actuació musical de Metropolitan Union
Del cicle Palau Òpera amb Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, a càrrec de Vespres d’Arnadí i Dani Espasa, amb invitació per a subscriptors
Concurs a les xarxes socials X i IG sobre coneixements de música catalana, amb el sorteig d’un abonament a quatre concerts al Palau, subscripcions a la Revista i altres premis
Imatge de diferents portades de la revista
Imatge de la portada amb l'obra de Lluís Lleó
Consulta aquí informació històrica de la revista
Promoure la sostenibilitat i els ODS com a referents de tota l'activitat del Palau és una de les línies d'activitat i objectius del Pla Estratègic 2023-2026, que situa la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana en un nou escenari. Primerament es proposa el repte de ser actor en la transformació social implementant una gestió orientada al propòsit de l'entitat. I en segon lloc es proposa excel·lir en una gestió de la responsabilitat social corporativa integrada i dialogada, tot convertint els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en referents transversals de tota l'activitat del Palau integrant-los en els processos operatius i sistematitzant els processos de diàleg amb els grups d'interès. Finalment, també es proposa construir un model d'impacte global de la institució i mesurar-ne el valor integral creat.
El Palau té implantat un Sistema de Gestió Ambiental certificat segons reglaments EMAS i ISO 14001, amb els quals garanteix el control i l'avaluació en la gestió ambiental de les instal·lacions, les activitats i els serveis, tot implicant-hi les persones treballadores, el públic assistent, les empreses contractistes i la societat en general. A més a més, el consum elèctric és el 100 % d'energia verda i s'està treballant en la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
El Palau de la Música Catalana és la primera sala de concerts que acredita la neutralitat en emissions de CO2 d'abast 1 i 2 en l'àmbit català i de l'Estat espanyol. La sala modernista va tancar l'any 2023 amb una reducció del 94% dels gasos d'efecte hivernacle d'abast 1 (els generats directament per l'activitat que s'hi du a terme) i d'abast 2 (els referents a l'energia elèctrica que consumeix de la xarxa) i ha aconseguit compensar el 6% restant mitjançant l'adhesió al Programa de Compensacions Voluntàries de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en l'àmbit europeu, diverses sales de concerts estan treballant en la línia de calcular i reduir emissions, el Palau de la Música Catalana és pioner a aconseguir el certificat de neutralitat d'emissions d'abast 1 i 2.
La fita ha estat possible gràcies a l'acord de col·laboració entre la patronal catalana Cecot i el Palau de la Música Catalana, signat l'any 2023 i renovat el 2024. Entre altres actuacions, l'acord recull el compromís de la Cecot d'acompanyar i assessorar el Palau en el camí cap a la neutralitat en les emissions amb diferents accions concretes, com un assessorament sobre la petjada de carboni, la renovació del segell del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) de càlcul i registre de petjada de carboni i sobre els Acords Voluntaris de la Generalitat de compromís amb el càlcul i la reducció d'emissions, així com l'obtenció del certificat de zero emissions de carboni.
Podeu veure aquí la notícia sencera.
Consums | Valor |
---|---|
Aigua (m³) | 6.943 |
Aigua (m³/assistents) | 0,0079 |
Energia elèctrica verda (0 t CO2 eq) (MWh) | 1.630 |
Energia elèctrica verda (MWh/espectacle**) | 2,63 |
Energia elèctrica verda respecte del total d'electricitat (%) | 100% |
Gas natural (kWh) | 60.817 |
Gas natural (kWh/espectacle**) | 98,09 |
Residus | Valor |
---|---|
Recollida selectiva (%) | 43,5% |
Paper i cartró (t) | 12,32 |
Paper i cartró (t/empleat*) | 0,096 |
Emissions | Valor |
---|---|
Emissions directes per l'activitat al Palau (t CO2 eq) | 70,92 |
Emissions directes per l'activitat al Palau (t CO2 eq/espectacle**) | 0,11 |
Emissions indirectes pel desplaçament dels membres del Cor (t CO2 eq) | 40,07 |
*treballadors: 128
**espectacles: 620
*amb entrada retirada de pagament o gratuïta
Socis i sòcies per categories:
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM:
@palaumusicacat @orfeo_catala @corjove
@cordenoies @escolacoral_oc @corcambrapalau
@palauvincles @cedocpalau @revistamusicalcat
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK:
Palau de la Música Catalana
Centre de Documentació de l’Orfeó Català
«Revista Musical Catalana»
SEGUEIX-NOS A X:
@palaumusicacat @Orfeo_Catala @CorCambraPalau
@Corjove @CordeNoies @EscolaCoral_OC @PalauVincles
@RevistaMusCat @cedocpalau @Assoc_OrfeoCat
SEGUEIX-NOS A TIKTOK:
@palaumusicacat
INGRESSOS | |
---|---|
QUOTES SOCIS | 86.626 |
TOTAL | 86.626 |
DESPESES | |
ALTRES DESPESES D'EXPLOTACIÓ | -69.231 |
TOTAL | -69.231 |
INGRESSOS MENYS DESPESES EXPLOTACIÓ | 17.395 |
ALTRES RESULTATS | |
AMORTITZACIONS NETES | -6.599 |
RESULTAT D'EXPLOTACIÓ | 10.796 |
RESULTAT FINANCER | 11.234 |
RESULTAT DE L'EXERCICI | 22.030 |
INGRESSOS | |
---|---|
VISITES | 5.937.667 |
ENTRADES DE CONCERTS | 5.753.609 |
LLOGUER DE SALES | 3.418.015 |
MECENATGE | 1.919.441 |
ALTRES INGRESSOS | 2.594.720 |
SUBVENCIONS I TRANSFERÈNCIES | 2.396.384 |
TOTAL | 22.019.835 |
DESPESES | |
ACTIVITAT | -12.495.269 |
FUNCIONAMENT | -3.039.096 |
PERSONAL | -6.026.607 |
TOTAL | -21.560.972 |
RESULTATS ABANS D'EXTRAORDINARIS I AMORTITZACIONS | 458.863 |
ALTRES RESULTATS | 46.607 |
RESULTATS ABANS D'AMORTITZACIONS | 505.471 |
AMORTITZACIONS NETES | -502.318 |
RESULTAT DE L'EXERCICI | 3.153 |