Marta Zabaleta, piano
— A l'arrel del teclat hispànicEstiu al Palau
Dilluns, 29 d'agost de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Marta Zabaleta, piano
I
Manuel Blasco de Nebra (1750 - 1784)
Sonata núm. 2 en Si bemoll major, op.1
Adagio
AllegroAntonio Soler (1729 - 1783)
Sonata en Do menor
Allegro ModeratoSonata en Fa sostingut major
AllegroIsaac Albéniz (1860 - 1909)
Iberia (primer quadern)
“Evocación”
“El Puerto”
“El corpus en Sevilla”II
Enrique Granados (1867-1916)
Danses espanyoles
“Oriental”
“Valenciana”
“Sardana”Allegro de concierto, op. 46
Manuel de Falla (1876 - 1946)
Cuatro piezas españolas
“Aragonesa”
“Cubana”
“Montañesa”
“Andaluza”Durada del concert: 95 minuts.
Primera part, 40 minuts; Pausa de 15 minuts; Segona part, 40 minuts
#clàssics #jovestalents
Comentari
A L’ARREL DEL TECLAT HISPÀNIC
Marta Zabaleta ha escollit una de les trenta sonates que es conserven de Manuel Blasco de Nebra com a punt de partida d’un programa en el que veurem la soca i les branques del repertori hispànic de la música per a tecla. Blasco de Nebra (1730-1784) va ser un compositor sevillà, fill de l’organista de la catedral de Sevilla en ple Barroc, el qual va substituir el 1768. Va ser autor de peces breus, molt ornamentades, que va trenant a dues veus i amb un esperit sobri i poètic .
De Sevilla, passem a Olot, ciutat de naixement d’Antoni Soler (1729-1783), també compositor i organista en l’època en què el Barroc es convertia en un “estil galant” per derivar cap al Classicisme. Soler va ser deixeble de José de Nebra, el pare, després de passar per Montserrat. També va passar per l’aula de Domenico Scarlatti, el gran compositor napolità vingut a la cort espanyola, i va desenvolupar la seva activitat principalment al Monestir de l’Escorial i on era monjo. D’Antoni Soler sentirem dues de les més de dues-centes sonates que va compondre. Un estil de virtuosisme al servei de la mística sonora, que ens parla d’espiritualitat humana amb tots els recursos tímbrics i rítmics que eren capaços d’extraure en un instrument tan delicat com el clavicèmbal.
El fonament d’aquest grans creadors del segle XVIII va donar pas, al segle següent, a la creació musical per al piano, descendent del clave. El degà de tots ells va ser Isaac Albéniz (1860-1909), nascut a Camprodon de família basca. La biografia d’Albéniz té un caire novel·lesc i recorre Espanya, França i arriba fins a Anglaterra. La seva obra mestra per a piano va ser la suite Iberia, quatre quaderns de peces concebudes com a estampes o esplèndids llenços sonors on Albéniz posa el seu domini de l’arrel popular perfumat de Romanticisme.
I al costat d’Albéniz, el seu gran amic i contemporani, Enric Granados (1867-1916), català d’orígens cantàbrics i cubans. Com Albéniz, va seguir l’escola compositiva de Felip Pedrell, del que enguany celebrem el centenari de la mort. Pedrell els feia recollir tonades anònimes com a matèria prima per a les seves elaboracions virtuosístiques sobre el teclat influïdes pel geni de Frédéric Chopin i de Franz Liszt. De Granados, sentirem algunes de les seves Danses espanyoles, que són, justament, la seva primera composició sota els ensenyaments de Pedrell. Danses de lluïment i de sentiment, que contrasten amb l’Allegro de concert, una de les peces àlgides del seu catàleg.
El tercer exponent d’aquesta època daurada del piano “ibèric” va ser Manuel de Falla, que ens retorna de nou a Andalusia, a Granada. La seva música ens fa de pont entre els clavicèmbal de Nebra i Soler i el piano de Granados i Albéniz. El seu nacionalisme musical, que sentirem en aquestes Cuatro piezas españolas, encara segueix bevent de la font pedrelliana, però en la seva obra ja es comença a sentir com el cromatisme post romàntic va agafant colors d’avantguarda.
Mònica Pagès, periodista musical.
Biografia
Biografia
Marta Zabaleta, Piano
La pianista guipuscoana va començar els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment als centres europeus més destacats: CNSM de París amb D. Merlet, Escuela Reina Sofía de Madrid amb D. Bashkirov i Acadèmia Marshall amb Alícia de Larrocha.
Ha rebut premis importants en concursos internacionals, com els de Santander, com a millor pianista espanyola, Darmstadt, i també a Jaén i al Concurs Internacional Pilar Bayona (Saragossa).
Du a terme la seva trajectòria concertística en recital o bé amb orquestres simfòniques, com les d’Euskadi, Bilbao, Extremadura, Castella i Lleó, Múrcia, RTVE, Comunidad de Madrid, Galícia, Còrdova, Màlaga, Granada, València, English Chamber, London Symphony, Berliner Symphoniker, Reina Sofía…, sota la direcció de mestres reconeguts, com C. Davis, D. Gatti, H. Christophers, S. Comissiona, C. Mandeal, M. Venzago, G. Varga, G. Neuhold, J. C. Spinossi, J. Mena, J. M. Encinar, M. Bragado...
En la seva discografia figuren dos enregistraments amb obres de Joaquín Rodrigo (EMI), un amb el Concert basc per a piano d’Escudero (Claves), el Concert per a dos pianos de M. Pompey (RTVE), Goyescas de Granados (La Mà de Guido) i obres de C. Franck i S. Rakhmàninov amb el violoncel·lista Asier Polo (IBS Classical).
Actualment és professora al Centre Superior de Música del País Basc-Musikene i va ser directora de l’Acadèmia Marshall (Barcelona) per desig exprés de la seva antecessora, Alícia de Larrocha.
Recentment ha rebut la Medalla Albéniz.
També et pot interessar
Palau Piano - Concert extraordinari
Dimarts, 13.09.22 - 20h
Sala de ConcertsSchumann i Prokofiev
Daumants Liepiņš, piano
Fantasia en Do major, op. 17
,
, Sonata núm. 8 en Si bemoll major, op. 84Preus: de 15 a 20€
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Marta Zabaleta, piano
— A l'arrel del teclat hispànicEstiu al Palau
Dilluns, 29 d'agost de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Marta Zabaleta, piano
I
Manuel Blasco de Nebra (1750 - 1784)
Sonata núm. 2 en Si bemoll major, op.1
Adagio
AllegroAntonio Soler (1729 - 1783)
Sonata en Do menor
Allegro ModeratoSonata en Fa sostingut major
AllegroIsaac Albéniz (1860 - 1909)
Iberia (primer quadern)
“Evocación”
“El Puerto”
“El corpus en Sevilla”II
Enrique Granados (1867-1916)
Danses espanyoles
“Oriental”
“Valenciana”
“Sardana”Allegro de concierto, op. 46
Manuel de Falla (1876 - 1946)
Cuatro piezas españolas
“Aragonesa”
“Cubana”
“Montañesa”
“Andaluza”Durada del concert: 95 minuts.
Primera part, 40 minuts; Pausa de 15 minuts; Segona part, 40 minuts
#clàssics #jovestalents
Comentari
A L’ARREL DEL TECLAT HISPÀNIC
Marta Zabaleta ha escollit una de les trenta sonates que es conserven de Manuel Blasco de Nebra com a punt de partida d’un programa en el que veurem la soca i les branques del repertori hispànic de la música per a tecla. Blasco de Nebra (1730-1784) va ser un compositor sevillà, fill de l’organista de la catedral de Sevilla en ple Barroc, el qual va substituir el 1768. Va ser autor de peces breus, molt ornamentades, que va trenant a dues veus i amb un esperit sobri i poètic .
De Sevilla, passem a Olot, ciutat de naixement d’Antoni Soler (1729-1783), també compositor i organista en l’època en què el Barroc es convertia en un “estil galant” per derivar cap al Classicisme. Soler va ser deixeble de José de Nebra, el pare, després de passar per Montserrat. També va passar per l’aula de Domenico Scarlatti, el gran compositor napolità vingut a la cort espanyola, i va desenvolupar la seva activitat principalment al Monestir de l’Escorial i on era monjo. D’Antoni Soler sentirem dues de les més de dues-centes sonates que va compondre. Un estil de virtuosisme al servei de la mística sonora, que ens parla d’espiritualitat humana amb tots els recursos tímbrics i rítmics que eren capaços d’extraure en un instrument tan delicat com el clavicèmbal.
El fonament d’aquest grans creadors del segle XVIII va donar pas, al segle següent, a la creació musical per al piano, descendent del clave. El degà de tots ells va ser Isaac Albéniz (1860-1909), nascut a Camprodon de família basca. La biografia d’Albéniz té un caire novel·lesc i recorre Espanya, França i arriba fins a Anglaterra. La seva obra mestra per a piano va ser la suite Iberia, quatre quaderns de peces concebudes com a estampes o esplèndids llenços sonors on Albéniz posa el seu domini de l’arrel popular perfumat de Romanticisme.
I al costat d’Albéniz, el seu gran amic i contemporani, Enric Granados (1867-1916), català d’orígens cantàbrics i cubans. Com Albéniz, va seguir l’escola compositiva de Felip Pedrell, del que enguany celebrem el centenari de la mort. Pedrell els feia recollir tonades anònimes com a matèria prima per a les seves elaboracions virtuosístiques sobre el teclat influïdes pel geni de Frédéric Chopin i de Franz Liszt. De Granados, sentirem algunes de les seves Danses espanyoles, que són, justament, la seva primera composició sota els ensenyaments de Pedrell. Danses de lluïment i de sentiment, que contrasten amb l’Allegro de concert, una de les peces àlgides del seu catàleg.
El tercer exponent d’aquesta època daurada del piano “ibèric” va ser Manuel de Falla, que ens retorna de nou a Andalusia, a Granada. La seva música ens fa de pont entre els clavicèmbal de Nebra i Soler i el piano de Granados i Albéniz. El seu nacionalisme musical, que sentirem en aquestes Cuatro piezas españolas, encara segueix bevent de la font pedrelliana, però en la seva obra ja es comença a sentir com el cromatisme post romàntic va agafant colors d’avantguarda.
Mònica Pagès, periodista musical.
Biografia
Marta Zabaleta, Piano
La pianista guipuscoana va començar els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment als centres europeus més destacats: CNSM de París amb D. Merlet, Escuela Reina Sofía de Madrid amb D. Bashkirov i Acadèmia Marshall amb Alícia de Larrocha.
Ha rebut premis importants en concursos internacionals, com els de Santander, com a millor pianista espanyola, Darmstadt, i també a Jaén i al Concurs Internacional Pilar Bayona (Saragossa).
Du a terme la seva trajectòria concertística en recital o bé amb orquestres simfòniques, com les d’Euskadi, Bilbao, Extremadura, Castella i Lleó, Múrcia, RTVE, Comunidad de Madrid, Galícia, Còrdova, Màlaga, Granada, València, English Chamber, London Symphony, Berliner Symphoniker, Reina Sofía…, sota la direcció de mestres reconeguts, com C. Davis, D. Gatti, H. Christophers, S. Comissiona, C. Mandeal, M. Venzago, G. Varga, G. Neuhold, J. C. Spinossi, J. Mena, J. M. Encinar, M. Bragado...
En la seva discografia figuren dos enregistraments amb obres de Joaquín Rodrigo (EMI), un amb el Concert basc per a piano d’Escudero (Claves), el Concert per a dos pianos de M. Pompey (RTVE), Goyescas de Granados (La Mà de Guido) i obres de C. Franck i S. Rakhmàninov amb el violoncel·lista Asier Polo (IBS Classical).
Actualment és professora al Centre Superior de Música del País Basc-Musikene i va ser directora de l’Acadèmia Marshall (Barcelona) per desig exprés de la seva antecessora, Alícia de Larrocha.
Recentment ha rebut la Medalla Albéniz.
També et pot interessar
Palau Piano - Concert extraordinari
Dimarts, 13.09.22 - 20h
Sala de ConcertsSchumann i Prokofiev
Daumants Liepiņš, piano
Fantasia en Do major, op. 17
,
, Sonata núm. 8 en Si bemoll major, op. 84Preus: de 15 a 20€
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –