Programa de mà
Mariam Batsashvili
— Mozart, Schubert, Chopin i LisztEstiu al Palau
Dilluns, 31 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Mariam Batsashvili, piano
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Fantasia en Re menor, KV 397Franz Schubert (1797-1828)
Impromptu en Fa menor, op. 142, D. 935Frédéric Chopin (1810-1849)
Polonesa en La bemoll major, op. 53Franz Liszt (1811-1886)
Sonata per a piano en Si menor, S. 178Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#pianoPoema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La pianista Mariam Batsashvili, que amb el seu talent posa punt final al cicle Estiu al Palau d’enguany. Es va donar a conèixer quan el 2011 va guanyar el Franz Liszt Competition de Weimar i, poc després, es va convertir en la primera dona de la història a obtenir el primer premi del Concurs Internacional Franz Liszt d’Utrecht (2014). Des de llavors aquesta pianista georgiana actua regularment en sales de renom, com el Wigmore Hall de Londres o Konzerthaus de Berlín, i en festivals tan importants com ara els BBC Proms o Klavier-Festival Ruhr d’Alemanya. Però el més curiós és que el seu repertori se centra en l’obra de Liszt, un dels compositors més temuts pels pianistes, ja que ell mateix era un virtuós i gran part de la seva obra, que estrenava als seus recitals, presenta una gran dificultat tècnica.
Quines són les claus del concert?
Mariam Batsashvili oferirà un programa que, per descomptat, inclou una fascinant obra de Liszt, però també peces de tres autors més fonamentals del repertori pianístic. De Mozart, que no va arribar a conèixer el piano modern i va escriure per als primers models d’aquest instrument de cordes percudides, s’escoltarà la Fantasia en Re menor, KV 397. Schubert sí que va tocar pianos més desenvolupats, per als quals va escriure l’Impromptu en Fa menor, op. 142, D. 935, però va ser Chopin qui va portar la música per a piano a una de les màximes expressions; un bon exemple de la seva devoció per aquest instrument és la brillant Polonesa en La bemoll major, op. 53. Liszt i la seva particular bellesa culminen la vetllada amb la monumental Sonata per a piano en Si menor, S. 178.
A què he de parar atenció?
Sobretot al domini tècnic i expressiu de la pianista, lloada no només pel virtuosisme, sinó també per una gran sensibilitat lírica. Formada amb especialistes en la música de Liszt, és hereva d’una escola pianística que la connecta amb l’obra d’aquest gran mestre del piano i amb els autors del Romanticisme. La crítica internacional destaca que la seva música “parla directament al cor”; caldrà, doncs, parar atenció a aquest aspecte de les interpretacions que l’han fet famosa.
Sabies que...
Mariam Batsashvili és molt activa a les xarxes socials, on comparteix tutorials divulgatius de piano en vídeos de fins i tot un minut de durada. En aquestes càpsules no utilitza paraules, sinó que mostra amb les mans la tècnica per resoldre problemes concrets en enfrontar-se a una peça específica. Aquest mètode innovador ha arribat a més de 75.000 estudiants de piano d’arreu del món i és un exemple de com una artista clàssica pot connectar amb el públic jove aprofitant les noves tecnologies.
Comentari
Quatre obres cabdals del repertori per a piano integren el recital de la georgiana Mariam Batsashvili. Confegit seguint un ordre cronològic, el programa s’inicia amb la Fantasia en Re menor, escrita per Mozart a Viena el 1782, any marcat pel seu matrimoni amb Constanze Weber i per l’estrena del singspiel titulat El rapte del serrall al Burgtheater. El geni salzburguès ens presenta dins la Fantasia en Re menor, tal com s’esdevé en l’ombrívola escrita en Do menor, un tema inicial amb clares reminiscències operístiques. Un motiu arpegiat obre les portes a un delicat tema líric de gran subtilesa; després, cromatismes i figures ornamentals faran reaparèixer aquesta tema inicial com a preàmbul per a un final alegre i d’una estètica netament clàssica.
Escrit seguint els postulats de la forma sonata, el primer dels Impromptus D. 935 de Schubert ha esdevingut una de les aportacions més sublims i colpidores del llegat del compositor vienès. Compostos el desembre del 1827 a Viena, els quatre Impromptus van ser editats pòstumament per Diabelli (el qual va incloure una dedicatòria a Liszt , un dels màxims impulsors de la música de Schubert). Schumann considerava aquest corpus –que venerava– com una sonata estructurada en quatre moviments. La bellesa i noblesa que desprèn el primer de la sèrie captiva per la dolçor afligida del temes melòdics, per les ombrívoles harmonies, pels episodis vehements i misteriosos. Romanticisme en estat pur.
Dues peces en tonalitat menor que donaran pas a la celebèrrima Polonesa Heroica de Chopin, composició que s’ha erigit en un referent del piano romàntic. Com passa en les masurques, l’enyorança enfocada dins les poloneses esdevé un símbol d’afinitat patriòtica, un fet que sempre va acompanyar la trajectòria creativa de Chopin: l’any 1817 escriu la Polonesa en Sol menor i culmina la sèrie el 1846 amb la Polonesa Fantasia. La Polonesa Heroica (1842), turmentosa i vehement, esdevé celebradíssima pel seu passatge central d’octaves obstinades (és impossible no recordar-ne la versió de Horowitz!), per la seva força, vigor i exigència tècnica.
I com a culminació del recital, la Sonata en Si menor de Liszt, una de les obres més estimades per Batsashvili, formada a l’Escola Superior de Música Franz Liszt de Weimar i guanyadora del Concurs Internacional Liszt d’Utrecht l’any 2014. Peça on la literatura del Faust de Goethe conviu amb l’herència del darrer Beethoven i Schubert –concretament la Wanderer– i obre les portes a les futures creacions pianístiques. La seva audàcia harmònica, el simfonisme sonor, els contrastos temàtics, a vegades mefistofèlics –evocats en la fuga–, d’altres, com el “Grandioso”, d’una vehemència majestuosa, conviuen en una obra incommensurable. Com la Fantasia de Schumann, com la Sonata núm. 3 de Chopin, com els Anys de Pelegrinatge..., la Sonata en Si menor s’erigeix com una construcció formal majestuosa, cimentada sobre un relat monolític i sublim.
Lluís Trullén, crític musical «Revista Musical Catalana» i «Scherzo»
Biografia
Biografia

© Maximilian König

© Maximilian König
Mariam Batsashvili, piano
El carisma, la brillantor i la profunditat expressiva són qualitats amb les quals captiva no només el públic d’arreu del món als seus concerts; des que va signar un contracte d’exclusivitat amb el segell Warner el 2019, la pianista georgiana també s’ha consolidat entre les figures més destacades del mercat discogràfic i de les plataformes de reproducció en línia. Aquest fet constitueix una nova fita en una trajectòria meteòrica que, fins avui, l’ha portada a actuar a més de trenta països i a les sales de concerts més prestigioses del món.
A més dels grans centres musicals, com Berlín, Londres, París o Viena, Mariam Batsashvili ha participat en festivals internacionals com ara el Klavier-Festival Ruhr, Schleswig-Holstein Musik Festival, Edinburgh International Festival, Festival Piano City de Milà, Festival Piano aux Jacobins de Tolosa de Llenguadoc i Beethovenfest de Bonn.
També fora d’Europa és una de les intèrprets més sol·licitades amb el gran repertori pianístic, des de Bach fins al Romanticisme tardà. El seu recorregut artístic està estretament vinculat, sobretot, al nom d’un compositor: Franz Liszt, a qui considera una de les influències més importants de la seva vida, no només des del punt de vista musical, sinó també intel·lectual i espiritual. Avui és àmpliament reconeguda com una de les grans especialistes mundials en l’obra de Liszt. Amb només divuit anys, el 2011, va obtenir el primer premi del Concurs Franz Liszt de Weimar interpretant obres d’aquest compositor innovador i polifacètic. Tres anys més tard va repetir l’èxit al Concurs Internacional Franz Liszt d’Utrecht, un guardó que li va obrir definitivament les portes d’una carrera internacional.
Paral·lelament als estudis a la Universitat de Weimar, Mariam Batsashvili va formar part de dos dels programes de suport a joves talents més prestigiosos del món: el Rising Star de l’European Concert Hall Organisation (ECHO) i el BBC New Generation Artist. Sales com ara el Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Grosses Festspielhaus de Salzburg, Philharmonie de Berlín, Tonhalle de Zúric, Royal Albert Hall o Wigmore Hall de Londres, on inicialment va ser presentada com una artista que calia seguir de prop, avui la reben regularment com una pianista plenament consolidada. Hi ofereix tant recitals en solitari com concerts amb formacions de renom, com la Royal Philharmonic Orchestra, BBC Symphony Orchestra o Brussels Philharmonic. Des del 2017 és artista oficial de Yamaha.
Nascuda i criada a Tbilisi (Geòrgia), des de ben jove va tenir clar que volia dedicar-se professionalment a la interpretació pianística. Amb Nataly Natsvlishvili, la seva professora des dels sis anys, no només va adquirir una extraordinària solidesa tècnica, sinó que també va descobrir l’univers de Franz Liszt, que ha esdevingut el centre d’algunes de les seves interpretacions més personals i impactants. A més de la capacitat inconfusible per revelar el contingut revolucionari de la música de Liszt més enllà d’una espectacular virtuositat i transmetre’l amb una gran intensitat expressiva, Batsashvili deu a la seva mestra una profunda comprensió del pensament filosòfic del geni romàntic. Posteriorment va aprofundir aquest coneixement durant la seva formació amb Grigory Gruzman a Weimar i gràcies a l’intercanvi amb especialistes en Liszt com Leslie Howard. No és estrany, doncs, que mitjans com ara «The Observer» o «Süddeutsche Zeitung» en destaquin la sensibilitat per captar “el món interior” i la “poesia despreocupada” de la música de Liszt, així com la profunditat emocional del seu so fins i tot en els passatges de màxima dificultat tècnica. La revista especialitzada «Concerti», fent referència al seu carisma natural i a una elegància sense afectació, la va definir encertadament al començament de la seva carrera com una “encantadora ofensiva pianística arribada de Geòrgia”. La combinació de passió artística i sentit del compromís queda reflectida, entre d’altres, en el fet que va tornar als escenaris només un mes abans i dos mesos després del naixement del seu fill.
A més de Liszt, que juntament amb Frédéric Chopin protagonitza el seu àlbum de debut amb Warner, Chopin Liszt (2019), Mariam Batsashvili dedica una atenció especial als grans compositors del Barroc tardà, el Classicisme vienès i el Romanticisme. Es tracta d’un repertori que s’adapta especialment bé al seu refinat i inconfusible toc pianístic, qualitat sovint considerada una de les seves principals senyes d’identitat. Les interpretacions que ofereix de Schubert, Haydn, Mozart, Beethoven i Brahms reben habitualment una acollida entusiasta, tant del públic com de la crítica especialitzada. El seu darrer àlbum, Influences, es va publicar la primavera del 2025.
Paral·lelament, Batsashvili ha assolit una notable presència a les xarxes socials, amb més de 75.000 seguidors, gràcies als vídeos pedagògics breus que publica regularment a Instagram, en els quals comparteix consells sobre tècnica pianística i interpretació, tant per a professionals com per a aficionats. Els seus àlbums digitals Lullabies i Encores també n’han contribuït a ampliar considerablement la projecció en línia.
Durant la temporada 2026-27 tornarà a actuar, entre altres escenaris i festivals, al Wigmore Hall, Klavierfestival Ruhr, Cheltenham Festival i Royal Festival Hall. També oferirà concerts amb la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orchestre de Chambre, Cottbus Philharmonic Orchestra i Bergische Symphoniker. Està previst que publiqui un nou àlbum a començaments del 2027.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.09.26 – 20 h
Sala de ConcertsDmytro Choni, piano
C. Debussy: 6 Preludis
S. Rakhmàninov: 6 Preludis
J. Brahms: 4 Klavierstücke, op.119
M. Lysenko: Rêverie, op. 13; Rhapsody on Ukrainian Folk Themes, núm. 2, “Dumka–Shumka,” op. 18Preus: 22 i 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Programa de mà
Mariam Batsashvili
— Mozart, Schubert, Chopin i LisztEstiu al Palau
Dilluns, 31 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Mariam Batsashvili, piano
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Fantasia en Re menor, KV 397Franz Schubert (1797-1828)
Impromptu en Fa menor, op. 142, D. 935Frédéric Chopin (1810-1849)
Polonesa en La bemoll major, op. 53Franz Liszt (1811-1886)
Sonata per a piano en Si menor, S. 178Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#pianoPoema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
La pianista Mariam Batsashvili, que amb el seu talent posa punt final al cicle Estiu al Palau d’enguany. Es va donar a conèixer quan el 2011 va guanyar el Franz Liszt Competition de Weimar i, poc després, es va convertir en la primera dona de la història a obtenir el primer premi del Concurs Internacional Franz Liszt d’Utrecht (2014). Des de llavors aquesta pianista georgiana actua regularment en sales de renom, com el Wigmore Hall de Londres o Konzerthaus de Berlín, i en festivals tan importants com ara els BBC Proms o Klavier-Festival Ruhr d’Alemanya. Però el més curiós és que el seu repertori se centra en l’obra de Liszt, un dels compositors més temuts pels pianistes, ja que ell mateix era un virtuós i gran part de la seva obra, que estrenava als seus recitals, presenta una gran dificultat tècnica.
Quines són les claus del concert?
Mariam Batsashvili oferirà un programa que, per descomptat, inclou una fascinant obra de Liszt, però també peces de tres autors més fonamentals del repertori pianístic. De Mozart, que no va arribar a conèixer el piano modern i va escriure per als primers models d’aquest instrument de cordes percudides, s’escoltarà la Fantasia en Re menor, KV 397. Schubert sí que va tocar pianos més desenvolupats, per als quals va escriure l’Impromptu en Fa menor, op. 142, D. 935, però va ser Chopin qui va portar la música per a piano a una de les màximes expressions; un bon exemple de la seva devoció per aquest instrument és la brillant Polonesa en La bemoll major, op. 53. Liszt i la seva particular bellesa culminen la vetllada amb la monumental Sonata per a piano en Si menor, S. 178.
A què he de parar atenció?
Sobretot al domini tècnic i expressiu de la pianista, lloada no només pel virtuosisme, sinó també per una gran sensibilitat lírica. Formada amb especialistes en la música de Liszt, és hereva d’una escola pianística que la connecta amb l’obra d’aquest gran mestre del piano i amb els autors del Romanticisme. La crítica internacional destaca que la seva música “parla directament al cor”; caldrà, doncs, parar atenció a aquest aspecte de les interpretacions que l’han fet famosa.
Sabies que...
Mariam Batsashvili és molt activa a les xarxes socials, on comparteix tutorials divulgatius de piano en vídeos de fins i tot un minut de durada. En aquestes càpsules no utilitza paraules, sinó que mostra amb les mans la tècnica per resoldre problemes concrets en enfrontar-se a una peça específica. Aquest mètode innovador ha arribat a més de 75.000 estudiants de piano d’arreu del món i és un exemple de com una artista clàssica pot connectar amb el públic jove aprofitant les noves tecnologies.

Comentari
Quatre obres cabdals del repertori per a piano integren el recital de la georgiana Mariam Batsashvili. Confegit seguint un ordre cronològic, el programa s’inicia amb la Fantasia en Re menor, escrita per Mozart a Viena el 1782, any marcat pel seu matrimoni amb Constanze Weber i per l’estrena del singspiel titulat El rapte del serrall al Burgtheater. El geni salzburguès ens presenta dins la Fantasia en Re menor, tal com s’esdevé en l’ombrívola escrita en Do menor, un tema inicial amb clares reminiscències operístiques. Un motiu arpegiat obre les portes a un delicat tema líric de gran subtilesa; després, cromatismes i figures ornamentals faran reaparèixer aquesta tema inicial com a preàmbul per a un final alegre i d’una estètica netament clàssica.
Escrit seguint els postulats de la forma sonata, el primer dels Impromptus D. 935 de Schubert ha esdevingut una de les aportacions més sublims i colpidores del llegat del compositor vienès. Compostos el desembre del 1827 a Viena, els quatre Impromptus van ser editats pòstumament per Diabelli (el qual va incloure una dedicatòria a Liszt , un dels màxims impulsors de la música de Schubert). Schumann considerava aquest corpus –que venerava– com una sonata estructurada en quatre moviments. La bellesa i noblesa que desprèn el primer de la sèrie captiva per la dolçor afligida del temes melòdics, per les ombrívoles harmonies, pels episodis vehements i misteriosos. Romanticisme en estat pur.
Dues peces en tonalitat menor que donaran pas a la celebèrrima Polonesa Heroica de Chopin, composició que s’ha erigit en un referent del piano romàntic. Com passa en les masurques, l’enyorança enfocada dins les poloneses esdevé un símbol d’afinitat patriòtica, un fet que sempre va acompanyar la trajectòria creativa de Chopin: l’any 1817 escriu la Polonesa en Sol menor i culmina la sèrie el 1846 amb la Polonesa Fantasia. La Polonesa Heroica (1842), turmentosa i vehement, esdevé celebradíssima pel seu passatge central d’octaves obstinades (és impossible no recordar-ne la versió de Horowitz!), per la seva força, vigor i exigència tècnica.
I com a culminació del recital, la Sonata en Si menor de Liszt, una de les obres més estimades per Batsashvili, formada a l’Escola Superior de Música Franz Liszt de Weimar i guanyadora del Concurs Internacional Liszt d’Utrecht l’any 2014. Peça on la literatura del Faust de Goethe conviu amb l’herència del darrer Beethoven i Schubert –concretament la Wanderer– i obre les portes a les futures creacions pianístiques. La seva audàcia harmònica, el simfonisme sonor, els contrastos temàtics, a vegades mefistofèlics –evocats en la fuga–, d’altres, com el “Grandioso”, d’una vehemència majestuosa, conviuen en una obra incommensurable. Com la Fantasia de Schumann, com la Sonata núm. 3 de Chopin, com els Anys de Pelegrinatge..., la Sonata en Si menor s’erigeix com una construcció formal majestuosa, cimentada sobre un relat monolític i sublim.
Lluís Trullén, crític musical «Revista Musical Catalana» i «Scherzo»

Biografia
Mariam Batsashvili, piano

© Maximilian König
El carisma, la brillantor i la profunditat expressiva són qualitats amb les quals captiva no només el públic d’arreu del món als seus concerts; des que va signar un contracte d’exclusivitat amb el segell Warner el 2019, la pianista georgiana també s’ha consolidat entre les figures més destacades del mercat discogràfic i de les plataformes de reproducció en línia. Aquest fet constitueix una nova fita en una trajectòria meteòrica que, fins avui, l’ha portada a actuar a més de trenta països i a les sales de concerts més prestigioses del món.
A més dels grans centres musicals, com Berlín, Londres, París o Viena, Mariam Batsashvili ha participat en festivals internacionals com ara el Klavier-Festival Ruhr, Schleswig-Holstein Musik Festival, Edinburgh International Festival, Festival Piano City de Milà, Festival Piano aux Jacobins de Tolosa de Llenguadoc i Beethovenfest de Bonn.
També fora d’Europa és una de les intèrprets més sol·licitades amb el gran repertori pianístic, des de Bach fins al Romanticisme tardà. El seu recorregut artístic està estretament vinculat, sobretot, al nom d’un compositor: Franz Liszt, a qui considera una de les influències més importants de la seva vida, no només des del punt de vista musical, sinó també intel·lectual i espiritual. Avui és àmpliament reconeguda com una de les grans especialistes mundials en l’obra de Liszt. Amb només divuit anys, el 2011, va obtenir el primer premi del Concurs Franz Liszt de Weimar interpretant obres d’aquest compositor innovador i polifacètic. Tres anys més tard va repetir l’èxit al Concurs Internacional Franz Liszt d’Utrecht, un guardó que li va obrir definitivament les portes d’una carrera internacional.
Paral·lelament als estudis a la Universitat de Weimar, Mariam Batsashvili va formar part de dos dels programes de suport a joves talents més prestigiosos del món: el Rising Star de l’European Concert Hall Organisation (ECHO) i el BBC New Generation Artist. Sales com ara el Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Grosses Festspielhaus de Salzburg, Philharmonie de Berlín, Tonhalle de Zúric, Royal Albert Hall o Wigmore Hall de Londres, on inicialment va ser presentada com una artista que calia seguir de prop, avui la reben regularment com una pianista plenament consolidada. Hi ofereix tant recitals en solitari com concerts amb formacions de renom, com la Royal Philharmonic Orchestra, BBC Symphony Orchestra o Brussels Philharmonic. Des del 2017 és artista oficial de Yamaha.
Nascuda i criada a Tbilisi (Geòrgia), des de ben jove va tenir clar que volia dedicar-se professionalment a la interpretació pianística. Amb Nataly Natsvlishvili, la seva professora des dels sis anys, no només va adquirir una extraordinària solidesa tècnica, sinó que també va descobrir l’univers de Franz Liszt, que ha esdevingut el centre d’algunes de les seves interpretacions més personals i impactants. A més de la capacitat inconfusible per revelar el contingut revolucionari de la música de Liszt més enllà d’una espectacular virtuositat i transmetre’l amb una gran intensitat expressiva, Batsashvili deu a la seva mestra una profunda comprensió del pensament filosòfic del geni romàntic. Posteriorment va aprofundir aquest coneixement durant la seva formació amb Grigory Gruzman a Weimar i gràcies a l’intercanvi amb especialistes en Liszt com Leslie Howard. No és estrany, doncs, que mitjans com ara «The Observer» o «Süddeutsche Zeitung» en destaquin la sensibilitat per captar “el món interior” i la “poesia despreocupada” de la música de Liszt, així com la profunditat emocional del seu so fins i tot en els passatges de màxima dificultat tècnica. La revista especialitzada «Concerti», fent referència al seu carisma natural i a una elegància sense afectació, la va definir encertadament al començament de la seva carrera com una “encantadora ofensiva pianística arribada de Geòrgia”. La combinació de passió artística i sentit del compromís queda reflectida, entre d’altres, en el fet que va tornar als escenaris només un mes abans i dos mesos després del naixement del seu fill.
A més de Liszt, que juntament amb Frédéric Chopin protagonitza el seu àlbum de debut amb Warner, Chopin Liszt (2019), Mariam Batsashvili dedica una atenció especial als grans compositors del Barroc tardà, el Classicisme vienès i el Romanticisme. Es tracta d’un repertori que s’adapta especialment bé al seu refinat i inconfusible toc pianístic, qualitat sovint considerada una de les seves principals senyes d’identitat. Les interpretacions que ofereix de Schubert, Haydn, Mozart, Beethoven i Brahms reben habitualment una acollida entusiasta, tant del públic com de la crítica especialitzada. El seu darrer àlbum, Influences, es va publicar la primavera del 2025.
Paral·lelament, Batsashvili ha assolit una notable presència a les xarxes socials, amb més de 75.000 seguidors, gràcies als vídeos pedagògics breus que publica regularment a Instagram, en els quals comparteix consells sobre tècnica pianística i interpretació, tant per a professionals com per a aficionats. Els seus àlbums digitals Lullabies i Encores també n’han contribuït a ampliar considerablement la projecció en línia.
Durant la temporada 2026-27 tornarà a actuar, entre altres escenaris i festivals, al Wigmore Hall, Klavierfestival Ruhr, Cheltenham Festival i Royal Festival Hall. També oferirà concerts amb la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orchestre de Chambre, Cottbus Philharmonic Orchestra i Bergische Symphoniker. Està previst que publiqui un nou àlbum a començaments del 2027.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 21.09.26 – 20 h
Sala de ConcertsDmytro Choni, piano
C. Debussy: 6 Preludis
S. Rakhmàninov: 6 Preludis
J. Brahms: 4 Klavierstücke, op.119
M. Lysenko: Rêverie, op. 13; Rhapsody on Ukrainian Folk Themes, núm. 2, “Dumka–Shumka,” op. 18Preus: 22 i 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.







































































