Trio Fortuny
—La nit
Amb la col·laboració de Mal PeloPetit Palau Cambra
Dimarts, 7 de maig de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoMal Pelo:
Pep Ramis, ballarí i coreògraf
María Muñoz, ballarina i coreògrafaLuis Martí, tècnic
Leo Castro, vídeoJoan Magrané (1988)
Tenebrae ResponsoriaMemento 1, per violoncel sol
Mel Bonis (1858-1937)
Soir, op.76Ernest Bloch (1880-1959)
Trois Nocturnes, B. 56Andante
TempestosoJoan Magrané
Trois NocturnesPoco andante, sognante
Larghetto, onirico
Mosso, allucinatoFranz Liszt (1811-1886)
Via Crucis, s. 53XII. Jesus stribt am Kreuze
Arnold Schönberg (1874-1951)
Verklärte Nacht, op.4 (La nit transfigurada, arranjament d’Eduard Steuermann)El concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #contemporània #jovestalents #nousformats
Poema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Quan el sol es pon i les ombres comencen a fondre’s, l’estat del món canvia i, amb ell, també el de les ànimes que l’habiten. Algunes s’apaivaguen, mentre que d’altres s’encenen amb una fúria incandescent, però totes s’immergeixen, arribada la nit, en un estat d’estupefacció transcendental. La nit i les seves contradiccions és l’espai que dibuixa el repertori del concert d’avui.
La nit transfigurada, una de les obres mestres d’Arnold Schönberg, es mou entre els extrems d’aquest moment del dia. L’obra reflecteix les cinc estances del poema homònim de Richard Dehmel, la filosofia de la transformació del qual va ajudar Schönberg a conciliar els corrents estètics antagònics que travessaven la seva música. Una dona i un home recorren un camí des de la culpa fins al perdó i transcendeixen les convencions per elevar-se fins a un estadi més alt d’humanitat. Schönberg transformà aquestes idees en una música densa de clara ascendència wagneriana i les explicà mitjançant temes que s’entrecreuen i es transformen contínuament.
El nocturn és l’obra per excel·lència de la nit. El Trio Fortuny ens proposa l’audició de dues sèries de nocturns. Els Tres Nocturns que Ernest Bloch va compondre el 1924 es caracteritzen per la moderació de l’expressió i representen, cadascun, un aspecte diferent de la nit. El primer Nocturn és reposat i misteriós i desprèn una forta aroma impressionista. El segon és una tendra cançó de bressol que desenvolupa els seus temes en llargues frases de caràcter folklòric. El darrer Nocturn suggereix l’emoció reprimida d’una persecució, la qual pren aire en el retorn al tema del segon Nocturn.
D’altra banda, els Trois Nocturnes que Joan Magrané compongué el 2022 per al Trio Fortuny s’estructuren en tres moviments que destaquen elements contrastants de la nit. Ens ho explica el mateix autor: “El primer moviment es divideix en dues parts: una primera d’estàtica i pensarosa i una segona molt més expressiva i on la matèria principal és un contrapunt a tres veus. En el segon moviment, més eteri i oníric, el piano desplega un espai harmònic lleugerament canviant mentre que el violí i el violoncel intenten esbossar una melodia. El tercer moviment, ràpid i al·lucinat, presenta un ritme constant que ens transporta per diferents moments climàtics”.
La nit, però, sempre arriba a la seva fi, tal com ens recorda l’obra de Mel Bonis Soir et matin, op. 76. Nascuda a París el 1858 i dotada d’un gran talent com a pianista i compositora, Bonis és un cas paradigmàtic de carrera asfixiada per un entorn social que no li permeté desenvolupar-se professionalment. Tot i això, Bonis ha deixat un catàleg de més de tres-centes obres. Composta el 1907, Soir et matin mostra dos ambients que contrasten dins d’un llenguatge que transita del Postromanticisme a l’Impressionisme. L’atmosfera reposada del vespre no està exempta d’una vibració intensa i melancòlica. El matí bull d’activitat frenètica i delicada com els primers rajos de llum, en un entorn harmònic que tensa els límits de la tonalitat tradicional.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
Trio Fortuny
D’ençà de la seva creació el 2016, el Trio Fortuny ha promogut una comunicació oberta i honesta entre músics i públics. Format per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano), actua periòdicament a sales de concerts com ara el Palau de la Música Catalana o l’Auditori de Barcelona i en festivals, com el Festival International de Musique de Weissenburg o el premiat Bachcelona, i es nodreix de la intensa activitat individual que despleguen els seus integrants en orquestres i grups de cambra principalment al centre d’Europa.
La seva singularitat principal rau en el fet de posar en valor repertoris poc coneguts, així com la col·laboració amb compositors vius, com Joan Magrané, Ramon Humet o Josep Maria Guix, i músics com Jonathan Brown. Els programes del Trio Fortuny neixen de la combinació de tocar obres del gran repertori universal amb peces que són descobriments i que interpreten aprofitant la geometria variable que permet la pròpia formació.
Biografies
Mal Pelo
Mal Pelo, amb codirecció artística de Pep Ramis i María Muñoz, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida creada a partir del diàleg que estableix amb creadors de diferents disciplines (dansa, filosofia, música, audiovisual…).
Durant la seva llarga trajectòria ha desenvolupat un llenguatge artístic propi a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen el text, bandes sonores originals, música en directe, la construcció d’espais escenogràfics, la llum i el vídeo, entre altres eines escèniques. La simbiosi de tot plegat propicia entendre l’espai a partir d’una escolta de cossos i objectes peculiar i atenta, tot generant un univers personal caracteritzat per una amalgama de gestos i estímuls que apropen el seu treball a una espècie de dansa-assaig, entesa a partir d’un diàleg entre el cos, el text i el so.
María Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir els temes que són vitals en la seva trajectòria: “Un laboratori constant sobre l’el·lipsi, la sostracció, l’absència, l’espera, vertebren en el fons tota la paràbola poètica de Mal Pelo: les seves peces són nits en vetlla, vigílies d’alguna cosa, fràgils conjuraments d’una presència, caceres immòbils” (Roberto Frattini).
Ha presentat, entre d’altres, els espectacles Quarere (1989), Sur perros del sur (1992), Dol (1994), La calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El alma del bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), Atlas (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011), L’esperança de vida d’una llebre (2013), El cinquè hivern (2015), 7 Lunas (2015), The mountain, the truth and the paradise (2017), On Goldberg variations / Variations (2019), Inventions (2020), Highlands (2021), De haber nacido (2023) i Double infinite - The bluebird call (2023).
Al llarg de la seva trajectòria, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes, com John Berger, Erri de Luca, Lisa Nelson, Àngels Margarit, Steve Noble, Nuria Font, Steve Paxton, Eduard Fernández, Andrés Corchero, Toni Serra, Lilo Baur, Cesc Gelabert, Faustin Linyekula, Raffaella Giordano, Baro D’Evel, Leonor Leal, El Niño de Elche i Marta Izquierdo, entre molts d’altres.
La trajectòria de la companyia ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura per la seva trajectòria, tant en l’àmbit de la creació coreogràfica com en l’obertura de nous camins en la dansa contemporània.
El 2001 María Muñoz i Pep Ramis van impulsar L’Animal a l’Esquena, un centre de creació i recerca, ubicat al Mas Espolla de Celrà (Girona). El centre s’articula a partir de la intersecció de diferents disciplines i interessos, tot propiciant l’intercanvi entre artistes mitjançant un model de treball basat en les residències de creació. La situació geogràfica accentua la relació dels creadors amb l’entorn, i d’aquesta manera intensifica la possibilitat d’establir nous diàlegs entre art i naturalesa.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Divendres, 05.07.24 - 20 h
Petit PalauNit i albada
Ola Gjeilo, piano
Ola Gjeilo interpreta una selecció dels seus reeixits àlbums publicats per Decca Classics, a més d'improvisar amb la seva exquisida bellesa habitual.
Preu: de 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Trio Fortuny
—La nit
Amb la col·laboració de Mal PeloPetit Palau Cambra
Dimarts, 7 de maig de 2024 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, pianoMal Pelo:
Pep Ramis, ballarí i coreògraf
María Muñoz, ballarina i coreògrafaLuis Martí, tècnic
Leo Castro, vídeoJoan Magrané (1988)
Tenebrae ResponsoriaMemento 1, per violoncel sol
Mel Bonis (1858-1937)
Soir, op.76Ernest Bloch (1880-1959)
Trois Nocturnes, B. 56Andante
TempestosoJoan Magrané
Trois NocturnesPoco andante, sognante
Larghetto, onirico
Mosso, allucinatoFranz Liszt (1811-1886)
Via Crucis, s. 53XII. Jesus stribt am Kreuze
Arnold Schönberg (1874-1951)
Verklärte Nacht, op.4 (La nit transfigurada, arranjament d’Eduard Steuermann)El concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #contemporània #jovestalents #nousformats
Poema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Quan el sol es pon i les ombres comencen a fondre’s, l’estat del món canvia i, amb ell, també el de les ànimes que l’habiten. Algunes s’apaivaguen, mentre que d’altres s’encenen amb una fúria incandescent, però totes s’immergeixen, arribada la nit, en un estat d’estupefacció transcendental. La nit i les seves contradiccions és l’espai que dibuixa el repertori del concert d’avui.
La nit transfigurada, una de les obres mestres d’Arnold Schönberg, es mou entre els extrems d’aquest moment del dia. L’obra reflecteix les cinc estances del poema homònim de Richard Dehmel, la filosofia de la transformació del qual va ajudar Schönberg a conciliar els corrents estètics antagònics que travessaven la seva música. Una dona i un home recorren un camí des de la culpa fins al perdó i transcendeixen les convencions per elevar-se fins a un estadi més alt d’humanitat. Schönberg transformà aquestes idees en una música densa de clara ascendència wagneriana i les explicà mitjançant temes que s’entrecreuen i es transformen contínuament.
El nocturn és l’obra per excel·lència de la nit. El Trio Fortuny ens proposa l’audició de dues sèries de nocturns. Els Tres Nocturns que Ernest Bloch va compondre el 1924 es caracteritzen per la moderació de l’expressió i representen, cadascun, un aspecte diferent de la nit. El primer Nocturn és reposat i misteriós i desprèn una forta aroma impressionista. El segon és una tendra cançó de bressol que desenvolupa els seus temes en llargues frases de caràcter folklòric. El darrer Nocturn suggereix l’emoció reprimida d’una persecució, la qual pren aire en el retorn al tema del segon Nocturn.
D’altra banda, els Trois Nocturnes que Joan Magrané compongué el 2022 per al Trio Fortuny s’estructuren en tres moviments que destaquen elements contrastants de la nit. Ens ho explica el mateix autor: “El primer moviment es divideix en dues parts: una primera d’estàtica i pensarosa i una segona molt més expressiva i on la matèria principal és un contrapunt a tres veus. En el segon moviment, més eteri i oníric, el piano desplega un espai harmònic lleugerament canviant mentre que el violí i el violoncel intenten esbossar una melodia. El tercer moviment, ràpid i al·lucinat, presenta un ritme constant que ens transporta per diferents moments climàtics”.
La nit, però, sempre arriba a la seva fi, tal com ens recorda l’obra de Mel Bonis Soir et matin, op. 76. Nascuda a París el 1858 i dotada d’un gran talent com a pianista i compositora, Bonis és un cas paradigmàtic de carrera asfixiada per un entorn social que no li permeté desenvolupar-se professionalment. Tot i això, Bonis ha deixat un catàleg de més de tres-centes obres. Composta el 1907, Soir et matin mostra dos ambients que contrasten dins d’un llenguatge que transita del Postromanticisme a l’Impressionisme. L’atmosfera reposada del vespre no està exempta d’una vibració intensa i melancòlica. El matí bull d’activitat frenètica i delicada com els primers rajos de llum, en un entorn harmònic que tensa els límits de la tonalitat tradicional.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Trio Fortuny
D’ençà de la seva creació el 2016, el Trio Fortuny ha promogut una comunicació oberta i honesta entre músics i públics. Format per Joel Bardolet (violí), Pau Codina (violoncel) i Marc Heredia (piano), actua periòdicament a sales de concerts com ara el Palau de la Música Catalana o l’Auditori de Barcelona i en festivals, com el Festival International de Musique de Weissenburg o el premiat Bachcelona, i es nodreix de la intensa activitat individual que despleguen els seus integrants en orquestres i grups de cambra principalment al centre d’Europa.
La seva singularitat principal rau en el fet de posar en valor repertoris poc coneguts, així com la col·laboració amb compositors vius, com Joan Magrané, Ramon Humet o Josep Maria Guix, i músics com Jonathan Brown. Els programes del Trio Fortuny neixen de la combinació de tocar obres del gran repertori universal amb peces que són descobriments i que interpreten aprofitant la geometria variable que permet la pròpia formació.
Mal Pelo
Mal Pelo, amb codirecció artística de Pep Ramis i María Muñoz, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida creada a partir del diàleg que estableix amb creadors de diferents disciplines (dansa, filosofia, música, audiovisual…).
Durant la seva llarga trajectòria ha desenvolupat un llenguatge artístic propi a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen el text, bandes sonores originals, música en directe, la construcció d’espais escenogràfics, la llum i el vídeo, entre altres eines escèniques. La simbiosi de tot plegat propicia entendre l’espai a partir d’una escolta de cossos i objectes peculiar i atenta, tot generant un univers personal caracteritzat per una amalgama de gestos i estímuls que apropen el seu treball a una espècie de dansa-assaig, entesa a partir d’un diàleg entre el cos, el text i el so.
María Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir els temes que són vitals en la seva trajectòria: “Un laboratori constant sobre l’el·lipsi, la sostracció, l’absència, l’espera, vertebren en el fons tota la paràbola poètica de Mal Pelo: les seves peces són nits en vetlla, vigílies d’alguna cosa, fràgils conjuraments d’una presència, caceres immòbils” (Roberto Frattini).
Ha presentat, entre d’altres, els espectacles Quarere (1989), Sur perros del sur (1992), Dol (1994), La calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El alma del bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), Atlas (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011), L’esperança de vida d’una llebre (2013), El cinquè hivern (2015), 7 Lunas (2015), The mountain, the truth and the paradise (2017), On Goldberg variations / Variations (2019), Inventions (2020), Highlands (2021), De haber nacido (2023) i Double infinite - The bluebird call (2023).
Al llarg de la seva trajectòria, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes, com John Berger, Erri de Luca, Lisa Nelson, Àngels Margarit, Steve Noble, Nuria Font, Steve Paxton, Eduard Fernández, Andrés Corchero, Toni Serra, Lilo Baur, Cesc Gelabert, Faustin Linyekula, Raffaella Giordano, Baro D’Evel, Leonor Leal, El Niño de Elche i Marta Izquierdo, entre molts d’altres.
La trajectòria de la companyia ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura per la seva trajectòria, tant en l’àmbit de la creació coreogràfica com en l’obertura de nous camins en la dansa contemporània.
El 2001 María Muñoz i Pep Ramis van impulsar L’Animal a l’Esquena, un centre de creació i recerca, ubicat al Mas Espolla de Celrà (Girona). El centre s’articula a partir de la intersecció de diferents disciplines i interessos, tot propiciant l’intercanvi entre artistes mitjançant un model de treball basat en les residències de creació. La situació geogràfica accentua la relació dels creadors amb l’entorn, i d’aquesta manera intensifica la possibilitat d’establir nous diàlegs entre art i naturalesa.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Divendres, 05.07.24 - 20 h
Petit PalauNit i albada
Ola Gjeilo, piano
Ola Gjeilo interpreta una selecció dels seus reeixits àlbums publicats per Decca Classics, a més d'improvisar amb la seva exquisida bellesa habitual.
Preu: de 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –