Magnificat(s)
—Clausura 10è Festival BachcelonaPalau Bach
Dijous, 14 de juliol de 2022 – 20 h
Sala Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Solistes Salvat Beca Bach:
Rita Morais, soprano
Christian Gil-Borrelli, contratenor
Daniel Thomson, tenor
Ramiro Maturana, baríton
Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC)
Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)
Marc Díaz i Daniel Tarrida, orgue
Manel Valdivieso, directorPart I
Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)
Simfonia en Si bemoll major, H. 658
Allegro di molto
Poco Adagio
PrestoJohann Christian Bach (1735-1782)
Magnificat en Do major, CW E22
1. Cor: Magnificat
Soprano: Quia respexit
Cor: Quia fecit mihi magna
2. Cor: Et misericordia ejus
3. Ària Baix: Fecit potentiam
Cor: Dispersit superbos
Contralt: Deposuit potentes
Cor: Et exultavit
Tenor: Esurientes
Cor: Suscepit Israel
Baix: Sicut locutus est
Cor: Abraham et semini ejus
4. Cor: Gloria Patri
5. Cor: Et in saecula saeculorumPart II
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Magnificat en Re major, BWV 243
1. Cor: Magnificat anima mea Dominum
2. Ària Soprano: Et exultavit spiritus meus in Deu salutari meo
3. Ària Soprano: Quia respexit humilitatem ancillae suae
4. Cor: Omnes generationes
5. Ària Baix: Quia fecit mihi magna
6. Duet Contralt i Tenor: Et misericordia a progenie
7. Cor: Fecit potentiam in brachio suo
8. Ària Tenor: Deposuit potentes de sede
9. Ària Contralt: Esurientes implevit bonis
10. Trio Soprano I, II i Contralt: Suscepit Israel puerum suum
11. Cor: Sicut locutus est ad Patres nostros
12. Cor: Gloria Patri, Filio et Spiritui SanctoDurada del concert: primera part, 25 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.
#clàssics #coral
Poema
Límit herbaci
He conegut els falsos profetes
i n’he tingut por. He fugit d’ells
travessant els camps més foscos
i sé que en tornaré sencera.Diria que ningú ha traçat aquest camí.
Diria que les fruites silvestres
que trobo són comestibles.La immortalitat deu ser
creure’s allò que un pensa
i fer-ne religió.La immortalitat deu ser
no dur motxilla.Hi ha animals petits
que s’escapoleixen quan m’hi apropo,
però l’animal petit que duc a dins
ve amb mi.Ni un bri de culpa
per no haver-nos advertit
que seguia els mapes estel·lars.Ni un bocí de penediment
per pensar que alletaré
la criatura com em doni la gana
i que li explicaré els contes
que vosaltres calleu.No recordo gaire coses de l’altra vida.
Volia germinar i, allà, no podia.El blat que els meus ulls seguen
serà el més daurat del món.Anna Gual
“L’enigma del microbi”, Ameba (2020)Comentari
Tres noms de Bach
S’ha afirmat sovint que en algunes parts de la Missa en Si menor de J. S. Bach, el Kantor de Leipzig assenyala el camí que haurà de seguir la música després de la seva mort. El que no s’explica tan sovint, i encara menys de la manera pràctica que implica un concert com el d’avui, és que els propis fills de Bach van agafar-ne el testimoni i, poc després de la defunció del pare, van ser capaços de mantenir viva la tradició familiar i seguir escrivint música excel·lent, però amb un estil completament renovat.
El Magnificat de Johann Christian Bach que sentirem en primer lloc data del 1760. El compositor va ser, segons el que sembla, un dels fills predilectes del mestre, potser pel fet de ser el més petit de tots. Va heretar tres clavicèmbals, el manuscrit de les Suites angleses i va ser educat amb el segon volum d’El clave ben temperat com a llibre de capçalera. Després d’escriure dos Magnificat en què sembla mirar més cap enrere que no pas cap endavant, amb aquest tercer sí que fa un pas decidit cap a l’estil clàssic. No en va, se’l considera el més versàtil de tots els descendents. Això s’aprecia en aquesta obra, tan distant de qualsevol partitura del seu pare amb què s’intenti de comparar-la. I, tanmateix, alguna seqüència genèrica s’escola, inevitablement, pels pentagrames.
Nascut dinou anys abans que Johann Christian –fill, per tant, del primer matrimoni de Bach–, Carl Philipp Emanuel va assolir una reputació enorme al seu temps. Les obres de maduresa, com la Simfonia en Si bemoll major, H. 658, que data del 1773, s’emmarquen ja de manera inequívoca en el Classicisme i tenen més a veure amb l’empremta de Haydn que amb la del seu propi pare. Pertany a un grup d’obres que van sorprendre per la seva audàcia i per la seva qualitat. Tant és així que se’n van comercialitzar còpies abans que el propi compositor n’autoritzés la difusió.
El contrast es farà evident tot escoltant el Magnificat que Johann Sebastian Bach va concebre inicialment per al Nadal del 1723, l’any en què s’estrena com a Kantor a Leipzig. És una època d’activitat frenètica, a què devem bona part de la seva producció de Cantates i la Passió segons sant Joan. Bach vol agradar i sorprendre la congregació que l’acolliria durant els darrers vint-i-set anys de vida, i no hi escatima cap recurs. El 1733 el revisa, i és la versió que n’ha quedat per a la posteritat. En aquell cas va servir com a senyal del final del dol per la mort de l’elector Friedrich August I de Saxònia.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista. Director de L’hora clàssica de RNE4 i crític musical del diari «ABC»
Biografies
Biografies
Rita Morais, soprano
Va néixer a Braga (Portugal), ciutat on va començar els estudis musicals de viola i cant al Conservatori de Música Calouste Gulbenkian.
A continuació es va formar en cant a l’Escola Superior de Música i Arts do Espetaculo (ESMAE) de Porto. Becada per la Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa (2016-2018), per la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes de España (2020) i per la Fundació Victoria de los Ángeles (2020), completà la formació acadèmica al Màster de Lied Victoria de los Ángeles de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Fa habitualment concerts i recitals a Portugal i Espanya col·laborant amb entitats com Casa da Música (Porto, PT), Estudis Victor Córdon-Companhia Nacional de Ballat, Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, PT), Ensemble Eco, Ambaixada de Portugal a Espanya, Coro Nacional de España (Madrid, ES), Fundació Victoria de los Ángeles i Bach Collegium Barcelona.
Aquesta temporada 2021-22 ha debutat com a LIFE New Artist al festival LIFE Victoria i ha rebut el Premi Solista Salvat Beca Bach 2022 de la Fundación Salvat.
Biografies
©Martha Bravo
©Martha Bravo
Christian Gil-Borrelli, contratenor
Llicenciat en medicina i especialista en salut pública, el 2016 aparcà la carrera de metge per dedicar-se exclusivament a la música ingressant a l’Escuela Superior de Canto de Madrid, on es formà amb Cristina Gallardo-Domâs, Pilar Pérez-Íñigo i la repertorista Cristina Presmanes. Finalment s’instal·là a Alemanya per estudiar amb la mezzosoprano María José Montiel a la prestigiosa Universität der Künste de Berlín.
Ha estat premiat pels certàmens Compostela Lírica (2020) i el Concurs Internacional de Cant de Medinaceli (2019) i ha format part de la primera generació Crescendo, projecte liderat pel Teatro Real que dona suport a cantants prometedors en la seva emergent carrera musical.
Ha participat a les programacions del Teatro Real, Auditorio Nacional, Programación Lírica de la Corunya, Palacio de Festivales de Santander, Auditorio Alfredo Kraus de Gran Canaria, Auditorio de Galícia, el FIOCLE o la SMR de Cuenca. A nivell internacional, Christian Borrelli ha actuat al Festival Monteverdi de Cremona i al Bachfest de Leipzig.
Biografies
Daniel Thomson, tenor
Originari de Melbourne, és un tenor internacional solista i cantant de cambra, resident a Londres. L’any 2009 es va graduar amb mèrits en l’especialitat d’interpretació vocal per la Universitat de Melbourne. L’octubre del 2016 va rebre una beca per estudiar el Màster en Estudis Avançats d’Ensemble Vocal a la Schola Cantorum Basiliensis, que va completar l’abril del 2018.
Els seus estudis s’han centrat especialment en la interpretació de música amb criteris històrics dels segles XVI al XIX. El 2015 i el 2016 va passar un parell de mesos intensius al Canadà preparant un enregistrament amb mètodes retòrics d’interpretació sota la direcció del professor Robert Toft de la Universitat de Western Ontario. Fruit d’aquesta col·laboració, Secret fires of love, l’àlbum de debut en solitari de Daniel Thomson, està disponible a Spotify i iTunes i va ser reproduït recentment a la BBC.
El febrer del 2019 va debutar com a solista al Wigmore Hall al costat de Dame Emma Kirkby en la celebració del seu setantè aniversari. L’octubre del 2020 va estar aprenent la pronunciació original de l’anglès a través del conjunt InVocare en col·laboració amb David Crystal, Peter Van Heyghen, REMA, AMUZ, BOZAR i Cultura per a Europa.
Biografies
Ramiro Maturana, baríton
El baríton xilè és exalumne de l’Accademia Teatro alla Scala (2017-2019). Després d’ingressar al seu programa el setembre del 2017, va debutar al Teatro alla Scala la temporada 2017-18 com a jove cantor de l’òpera Ti vedo, ti sento, mi perdo (estrena mundial) i també interpretant el personatge del perruquer d’Ariadne auf Naxos. La temporada següent, 2018-19, va fer els rols de Belcore de L’elisir d’amore, Marullo de Rigoletto i Spinelloccio de la producció de Gianni Schicchi, dirigida per Woody Allen.
També ha treballat al Theatre Athénée de París, Teatro Rossini de Pesaro, Innsbrucker Festwochen der Alten Musik, Grand Théâtre de Ginebra, Teatro Municipal de Santiago-Ópera Nacional de Xile i Theatre Apollo (Nova York). Alhora, ha estat solista amb l’Orquesta Sinfónica de Xile en obres com War Requiem de Britten, Novena Simfonia de Beethoven, Carmina Burana, El Messies o la Passió segons sant Joan.
Biografies
©Toni Márquez
©Toni Márquez
Cor Jove Nacional de Catalunya
El Cor Jove Nacional de Catalunya és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.
Va néixer per oferir una oportunitat als millors talents del país sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. A més, vol ser ambaixador de l’excel·lència coral catalana més enllà de les nostres fronteres. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de mil cors i més de trenta mil cantaires és el millor aval d’aquest projecte.
El Cor Jove Nacional de Catalunya està integrat per una trentena de cantaires de 18 a 28 anys, seleccionats anualment després d’un procés d’audicions arreu del país, que es renoven cada any per oferir igualtat d’oportunitats als nous talents emergents. Té una única trobada d’estiu per no interferir en l’activitat ordinària dels cors, i es clausura amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català. Durant una setmana, els joves conviuen i treballen el repertori i la tècnica vocal, amb els directors i instructors vocals. Enguany, però, de forma extraordinària, per celebrar la desena edició del CJNC, celebrarà una dobla trobada.
La direcció artística canvia cada any per oferir als cantaires propostes diferents i de màxima qualitat, i aquest 2022 és a càrrec de Manel Valdivieso. El CJNC22 ha preparat aquest concert amb un equip de professors integrat per les sopranos Alice Borciani i Lucía Caihuela, la contralt Aura Gutiérrez, el tenor Fernando Guimarães i el baix Hugo Oliveira, que avui s’integraran al cor.
Biografies
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.
La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Biografies
Manel Valdivieso, director
És el director artístic de la JONC des del 2001.
Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.
Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com les de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat d’Astúries, Màlaga, Balears, etc. Paral·lelament ha desenvolupat amb èxit una trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de Corea (Seül) i Opera de Washington DC.
Entre la seva activitat recent, destaquen nombroses presències a la temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF, Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa).
Formacions
Cor Jove Nacional de Catalunya
Sopranos
Olga Berenguer Bertran
Alice Borciani*
Elisabet Campos Sànchez
Teresa Duarte*
Emilia Nubiola Weinstein
Maria Vives Mas
Maria Alonso Sala
Mireia Martí Torras
Arantza Prats Pérez de Albéniz
Alba Valdivieso PassolasContralts
Mei Ferrer Guasch
Aura Gutierrez*
Blanca Martí Romero
Aurora Miró CanoTenors
Jose Miguel Díaz Hervás
Fernando Guimarães*
Ander Sarriegi Gutierrez
Guillem Sedó i Torres
Joel Signes SolàBaixos
Lluc Bonal Cordomí
Rafa Cifre Delgado
Jordi Giné Supervia
Pablo Morales Villegas
Hugo de Oliveira*
Arnau Segura Rovira*Professors que han treballat amb el cor durant l'encontre.
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Violins
Abel Antón Delgado
Alba Compte Rojas
Olivia Cortese Vallvé
Enric Fernández Calsina
Alexis Tonatiuh Garita Martinez
Lucía Gutiérrez Gual
Aina Hujić Mor
Cristina Parés González
Clara Piera SedóVioles
Maria Cabús Soberana
Abraham Constantino Noguera
Jaume Pueyo SolàVioloncels
Ariadna Besalduch Mediavilla
Carlota Corbella Rigual
Paola Ríos RoaContrabaixos
Neus Camps Mas
Gerard Dalmau Ramirez De ArellanoTiorba
Guillermo Reyes AbadFlautes
Ariadna Cornadó Restoy
Sara García MontenegroOboès
Berta Belinchon Gimeno
Laura Carles RobresFagot
Kaleb Bou i RoigTrompes
Gaizka Ciarrusta Insagurbe
Albert Secanell RuizTrompetes
Gabriel García Iglesias
Antoni Ivars Bertomeu
Biel Pelfort BartulóTimbales
Jordi Cid MartíText
Magnificat
Magnificat anima mea Dominum.
La meva ànima lloa el Senyor.
Et exsultavit spiritus meus in Deo salutari meo.
I el meu esperit s’alegra en Déu mon salvador.
Quia respexit humilitatem ancillae suae,
Ecce enim ex hoc beatam me dicent.Perquè s’ha fixat en la humilitat de la seva serva: i des d’ara m’anomenaran beneïda.
Omnes generationes.
Totes les generacions.
Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius.
Perquè el qui és Poderós ha fet grans coses per a mi, i el seu nom és sant.
Et misericordia a progenie in progenies timentibus eum.
I la seva misericòrdia passa de generació en generació als qui el temen.
Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui.
Ha mostrat la força del seu braç, ha escampat els de cor soberg.
Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles.
Ha foragitat del seu tron els poderosos i ha exalçat els humils.
Esurientes implevit bonis et divites dimisit inanes.
Els famolencs ha fet vessar de béns i els rics els envia al buit.
Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiae suae.
Ha auxiliat Israel, el seu serf, en memòria de la seva misericòrdia.
Sicut locutus est ad Patres nostros, Abraham et semini eius in saecula.
Com ho va prometre als nostres Pares, a Abraham i la seva descendència, pels segles.
Gloria Patri, gloria Filio, gloria et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum. Amen.
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. Com era al principi, i ara i sempre; i pels segles dels segles. Amén.
També et pot interessar...
Vespres Barrocs al Palau
La Casa dels Cants
Estiu al PalauDilluns, 18 de juliol de 2022, 20h
Sala de ConcertsVespres d’Arnadí & Cor de Noies de l'Orfeó Català
Stabat Mater de PergolesiUlrike Haller, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Davo Marín i Carme Milán, ballarins i coreògrafs
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, director)
Buia Reixach i Feixes, directora
Marc Rosich, direcció escènicaPreus: de 18 a 56 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Magnificat(s)
—Clausura 10è Festival BachcelonaPalau Bach
Dijous, 14 de juliol de 2022 – 20 h
Sala Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Solistes Salvat Beca Bach:
Rita Morais, soprano
Christian Gil-Borrelli, contratenor
Daniel Thomson, tenor
Ramiro Maturana, baríton
Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC)
Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)
Marc Díaz i Daniel Tarrida, orgue
Manel Valdivieso, directorPart I
Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)
Simfonia en Si bemoll major, H. 658
Allegro di molto
Poco Adagio
PrestoJohann Christian Bach (1735-1782)
Magnificat en Do major, CW E22
1. Cor: Magnificat
Soprano: Quia respexit
Cor: Quia fecit mihi magna
2. Cor: Et misericordia ejus
3. Ària Baix: Fecit potentiam
Cor: Dispersit superbos
Contralt: Deposuit potentes
Cor: Et exultavit
Tenor: Esurientes
Cor: Suscepit Israel
Baix: Sicut locutus est
Cor: Abraham et semini ejus
4. Cor: Gloria Patri
5. Cor: Et in saecula saeculorumPart II
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Magnificat en Re major, BWV 243
1. Cor: Magnificat anima mea Dominum
2. Ària Soprano: Et exultavit spiritus meus in Deu salutari meo
3. Ària Soprano: Quia respexit humilitatem ancillae suae
4. Cor: Omnes generationes
5. Ària Baix: Quia fecit mihi magna
6. Duet Contralt i Tenor: Et misericordia a progenie
7. Cor: Fecit potentiam in brachio suo
8. Ària Tenor: Deposuit potentes de sede
9. Ària Contralt: Esurientes implevit bonis
10. Trio Soprano I, II i Contralt: Suscepit Israel puerum suum
11. Cor: Sicut locutus est ad Patres nostros
12. Cor: Gloria Patri, Filio et Spiritui SanctoDurada del concert: primera part, 25 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.
#clàssics #coral
Poema
Límit herbaci
He conegut els falsos profetes
i n’he tingut por. He fugit d’ells
travessant els camps més foscos
i sé que en tornaré sencera.Diria que ningú ha traçat aquest camí.
Diria que les fruites silvestres
que trobo són comestibles.La immortalitat deu ser
creure’s allò que un pensa
i fer-ne religió.La immortalitat deu ser
no dur motxilla.Hi ha animals petits
que s’escapoleixen quan m’hi apropo,
però l’animal petit que duc a dins
ve amb mi.Ni un bri de culpa
per no haver-nos advertit
que seguia els mapes estel·lars.Ni un bocí de penediment
per pensar que alletaré
la criatura com em doni la gana
i que li explicaré els contes
que vosaltres calleu.No recordo gaire coses de l’altra vida.
Volia germinar i, allà, no podia.El blat que els meus ulls seguen
serà el més daurat del món.Anna Gual
“L’enigma del microbi”, Ameba (2020)Comentari
Tres noms de Bach
S’ha afirmat sovint que en algunes parts de la Missa en Si menor de J. S. Bach, el Kantor de Leipzig assenyala el camí que haurà de seguir la música després de la seva mort. El que no s’explica tan sovint, i encara menys de la manera pràctica que implica un concert com el d’avui, és que els propis fills de Bach van agafar-ne el testimoni i, poc després de la defunció del pare, van ser capaços de mantenir viva la tradició familiar i seguir escrivint música excel·lent, però amb un estil completament renovat.
El Magnificat de Johann Christian Bach que sentirem en primer lloc data del 1760. El compositor va ser, segons el que sembla, un dels fills predilectes del mestre, potser pel fet de ser el més petit de tots. Va heretar tres clavicèmbals, el manuscrit de les Suites angleses i va ser educat amb el segon volum d’El clave ben temperat com a llibre de capçalera. Després d’escriure dos Magnificat en què sembla mirar més cap enrere que no pas cap endavant, amb aquest tercer sí que fa un pas decidit cap a l’estil clàssic. No en va, se’l considera el més versàtil de tots els descendents. Això s’aprecia en aquesta obra, tan distant de qualsevol partitura del seu pare amb què s’intenti de comparar-la. I, tanmateix, alguna seqüència genèrica s’escola, inevitablement, pels pentagrames.
Nascut dinou anys abans que Johann Christian –fill, per tant, del primer matrimoni de Bach–, Carl Philipp Emanuel va assolir una reputació enorme al seu temps. Les obres de maduresa, com la Simfonia en Si bemoll major, H. 658, que data del 1773, s’emmarquen ja de manera inequívoca en el Classicisme i tenen més a veure amb l’empremta de Haydn que amb la del seu propi pare. Pertany a un grup d’obres que van sorprendre per la seva audàcia i per la seva qualitat. Tant és així que se’n van comercialitzar còpies abans que el propi compositor n’autoritzés la difusió.
El contrast es farà evident tot escoltant el Magnificat que Johann Sebastian Bach va concebre inicialment per al Nadal del 1723, l’any en què s’estrena com a Kantor a Leipzig. És una època d’activitat frenètica, a què devem bona part de la seva producció de Cantates i la Passió segons sant Joan. Bach vol agradar i sorprendre la congregació que l’acolliria durant els darrers vint-i-set anys de vida, i no hi escatima cap recurs. El 1733 el revisa, i és la versió que n’ha quedat per a la posteritat. En aquell cas va servir com a senyal del final del dol per la mort de l’elector Friedrich August I de Saxònia.
Pep Gorgori, musicòleg i periodista. Director de L’hora clàssica de RNE4 i crític musical del diari «ABC»
Biografies
Rita Morais, soprano
Va néixer a Braga (Portugal), ciutat on va començar els estudis musicals de viola i cant al Conservatori de Música Calouste Gulbenkian.
A continuació es va formar en cant a l’Escola Superior de Música i Arts do Espetaculo (ESMAE) de Porto. Becada per la Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa (2016-2018), per la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes de España (2020) i per la Fundació Victoria de los Ángeles (2020), completà la formació acadèmica al Màster de Lied Victoria de los Ángeles de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Fa habitualment concerts i recitals a Portugal i Espanya col·laborant amb entitats com Casa da Música (Porto, PT), Estudis Victor Córdon-Companhia Nacional de Ballat, Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, PT), Ensemble Eco, Ambaixada de Portugal a Espanya, Coro Nacional de España (Madrid, ES), Fundació Victoria de los Ángeles i Bach Collegium Barcelona.
Aquesta temporada 2021-22 ha debutat com a LIFE New Artist al festival LIFE Victoria i ha rebut el Premi Solista Salvat Beca Bach 2022 de la Fundación Salvat.
Christian Gil-Borrelli, contratenor
©Martha Bravo
Llicenciat en medicina i especialista en salut pública, el 2016 aparcà la carrera de metge per dedicar-se exclusivament a la música ingressant a l’Escuela Superior de Canto de Madrid, on es formà amb Cristina Gallardo-Domâs, Pilar Pérez-Íñigo i la repertorista Cristina Presmanes. Finalment s’instal·là a Alemanya per estudiar amb la mezzosoprano María José Montiel a la prestigiosa Universität der Künste de Berlín.
Ha estat premiat pels certàmens Compostela Lírica (2020) i el Concurs Internacional de Cant de Medinaceli (2019) i ha format part de la primera generació Crescendo, projecte liderat pel Teatro Real que dona suport a cantants prometedors en la seva emergent carrera musical.
Ha participat a les programacions del Teatro Real, Auditorio Nacional, Programación Lírica de la Corunya, Palacio de Festivales de Santander, Auditorio Alfredo Kraus de Gran Canaria, Auditorio de Galícia, el FIOCLE o la SMR de Cuenca. A nivell internacional, Christian Borrelli ha actuat al Festival Monteverdi de Cremona i al Bachfest de Leipzig.
Daniel Thomson, tenor
Originari de Melbourne, és un tenor internacional solista i cantant de cambra, resident a Londres. L’any 2009 es va graduar amb mèrits en l’especialitat d’interpretació vocal per la Universitat de Melbourne. L’octubre del 2016 va rebre una beca per estudiar el Màster en Estudis Avançats d’Ensemble Vocal a la Schola Cantorum Basiliensis, que va completar l’abril del 2018.
Els seus estudis s’han centrat especialment en la interpretació de música amb criteris històrics dels segles XVI al XIX. El 2015 i el 2016 va passar un parell de mesos intensius al Canadà preparant un enregistrament amb mètodes retòrics d’interpretació sota la direcció del professor Robert Toft de la Universitat de Western Ontario. Fruit d’aquesta col·laboració, Secret fires of love, l’àlbum de debut en solitari de Daniel Thomson, està disponible a Spotify i iTunes i va ser reproduït recentment a la BBC.
El febrer del 2019 va debutar com a solista al Wigmore Hall al costat de Dame Emma Kirkby en la celebració del seu setantè aniversari. L’octubre del 2020 va estar aprenent la pronunciació original de l’anglès a través del conjunt InVocare en col·laboració amb David Crystal, Peter Van Heyghen, REMA, AMUZ, BOZAR i Cultura per a Europa.
Ramiro Maturana, baríton
El baríton xilè és exalumne de l’Accademia Teatro alla Scala (2017-2019). Després d’ingressar al seu programa el setembre del 2017, va debutar al Teatro alla Scala la temporada 2017-18 com a jove cantor de l’òpera Ti vedo, ti sento, mi perdo (estrena mundial) i també interpretant el personatge del perruquer d’Ariadne auf Naxos. La temporada següent, 2018-19, va fer els rols de Belcore de L’elisir d’amore, Marullo de Rigoletto i Spinelloccio de la producció de Gianni Schicchi, dirigida per Woody Allen.
També ha treballat al Theatre Athénée de París, Teatro Rossini de Pesaro, Innsbrucker Festwochen der Alten Musik, Grand Théâtre de Ginebra, Teatro Municipal de Santiago-Ópera Nacional de Xile i Theatre Apollo (Nova York). Alhora, ha estat solista amb l’Orquesta Sinfónica de Xile en obres com War Requiem de Britten, Novena Simfonia de Beethoven, Carmina Burana, El Messies o la Passió segons sant Joan.
Cor Jove Nacional de Catalunya
©Toni Márquez
El Cor Jove Nacional de Catalunya és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.
Va néixer per oferir una oportunitat als millors talents del país sota la direcció de reputats directors nacionals i internacionals, i pretén ser una eina d’Estat a l’estil dels cors joves nacionals de la majoria dels països europeus. A més, vol ser ambaixador de l’excel·lència coral catalana més enllà de les nostres fronteres. L’extensa xarxa coral de Catalunya, amb més de mil cors i més de trenta mil cantaires és el millor aval d’aquest projecte.
El Cor Jove Nacional de Catalunya està integrat per una trentena de cantaires de 18 a 28 anys, seleccionats anualment després d’un procés d’audicions arreu del país, que es renoven cada any per oferir igualtat d’oportunitats als nous talents emergents. Té una única trobada d’estiu per no interferir en l’activitat ordinària dels cors, i es clausura amb la celebració de diversos concerts al llarg del territori català. Durant una setmana, els joves conviuen i treballen el repertori i la tècnica vocal, amb els directors i instructors vocals. Enguany, però, de forma extraordinària, per celebrar la desena edició del CJNC, celebrarà una dobla trobada.
La direcció artística canvia cada any per oferir als cantaires propostes diferents i de màxima qualitat, i aquest 2022 és a càrrec de Manel Valdivieso. El CJNC22 ha preparat aquest concert amb un equip de professors integrat per les sopranos Alice Borciani i Lucía Caihuela, la contralt Aura Gutiérrez, el tenor Fernando Guimarães i el baix Hugo Oliveira, que avui s’integraran al cor.
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.
La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Manel Valdivieso, director
És el director artístic de la JONC des del 2001.
Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.
Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com les de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat d’Astúries, Màlaga, Balears, etc. Paral·lelament ha desenvolupat amb èxit una trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de Corea (Seül) i Opera de Washington DC.
Entre la seva activitat recent, destaquen nombroses presències a la temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF, Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa).
Formacions
Cor Jove Nacional de Catalunya
Sopranos
Olga Berenguer Bertran
Alice Borciani*
Elisabet Campos Sànchez
Teresa Duarte*
Emilia Nubiola Weinstein
Maria Vives Mas
Maria Alonso Sala
Mireia Martí Torras
Arantza Prats Pérez de Albéniz
Alba Valdivieso PassolasContralts
Mei Ferrer Guasch
Aura Gutierrez*
Blanca Martí Romero
Aurora Miró CanoTenors
Jose Miguel Díaz Hervás
Fernando Guimarães*
Ander Sarriegi Gutierrez
Guillem Sedó i Torres
Joel Signes SolàBaixos
Lluc Bonal Cordomí
Rafa Cifre Delgado
Jordi Giné Supervia
Pablo Morales Villegas
Hugo de Oliveira*
Arnau Segura Rovira*Professors que han treballat amb el cor durant l'encontre.
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Violins
Abel Antón Delgado
Alba Compte Rojas
Olivia Cortese Vallvé
Enric Fernández Calsina
Alexis Tonatiuh Garita Martinez
Lucía Gutiérrez Gual
Aina Hujić Mor
Cristina Parés González
Clara Piera SedóVioles
Maria Cabús Soberana
Abraham Constantino Noguera
Jaume Pueyo SolàVioloncels
Ariadna Besalduch Mediavilla
Carlota Corbella Rigual
Paola Ríos RoaContrabaixos
Neus Camps Mas
Gerard Dalmau Ramirez De ArellanoTiorba
Guillermo Reyes AbadFlautes
Ariadna Cornadó Restoy
Sara García MontenegroOboès
Berta Belinchon Gimeno
Laura Carles RobresFagot
Kaleb Bou i RoigTrompes
Gaizka Ciarrusta Insagurbe
Albert Secanell RuizTrompetes
Gabriel García Iglesias
Antoni Ivars Bertomeu
Biel Pelfort BartulóTimbales
Jordi Cid MartíText
Magnificat
Magnificat anima mea Dominum.
La meva ànima lloa el Senyor.
Et exsultavit spiritus meus in Deo salutari meo.
I el meu esperit s’alegra en Déu mon salvador.
Quia respexit humilitatem ancillae suae,
Ecce enim ex hoc beatam me dicent.Perquè s’ha fixat en la humilitat de la seva serva: i des d’ara m’anomenaran beneïda.
Omnes generationes.
Totes les generacions.
Quia fecit mihi magna qui potens est, et sanctum nomen eius.
Perquè el qui és Poderós ha fet grans coses per a mi, i el seu nom és sant.
Et misericordia a progenie in progenies timentibus eum.
I la seva misericòrdia passa de generació en generació als qui el temen.
Fecit potentiam in bracchio suo, dispersit superbos mente cordis sui.
Ha mostrat la força del seu braç, ha escampat els de cor soberg.
Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles.
Ha foragitat del seu tron els poderosos i ha exalçat els humils.
Esurientes implevit bonis et divites dimisit inanes.
Els famolencs ha fet vessar de béns i els rics els envia al buit.
Suscepit Israel puerum suum recordatus misericordiae suae.
Ha auxiliat Israel, el seu serf, en memòria de la seva misericòrdia.
Sicut locutus est ad Patres nostros, Abraham et semini eius in saecula.
Com ho va prometre als nostres Pares, a Abraham i la seva descendència, pels segles.
Gloria Patri, gloria Filio, gloria et Spiritui Sancto. Sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum. Amen.
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. Com era al principi, i ara i sempre; i pels segles dels segles. Amén.
També et pot interessar...
Vespres Barrocs al Palau
La Casa dels Cants
Estiu al PalauDilluns, 18 de juliol de 2022, 20h
Sala de ConcertsVespres d’Arnadí & Cor de Noies de l'Orfeó Català
Stabat Mater de PergolesiUlrike Haller, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Davo Marín i Carme Milán, ballarins i coreògrafs
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, director)
Buia Reixach i Feixes, directora
Marc Rosich, direcció escènicaPreus: de 18 a 56 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –