Lukas Sternath
—Joves talents internacionals
ECHO Rising Stars
Dimarts, 15 de juliol de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lukas Sternath, piano
I
Sofia Gubaidulina (1931-2025)
Chaconne
Johannes Brahms (1833-1897)
Variacions i fuga sobre un tema de Händel, op. 24II
Patricia Kopatchinskaja (1977)
Three pieces for piano solo
(Obra encàrrec d’ECHO Rising Stars)Franz Liszt (1811-1886)
Tre Sonetti del Petrarca, S.158Sonet 47: Benedetto s’il giorno
Sonet 104: Pace non trobo
Sonet 123: I’ vindi in terraAprès une Lecture du Dante - Fantasia quasi Sonata
Durada del concert:
Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #jovestalents
Poema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Dues obres amb connotacions barroques, una partitura radicalment contemporània i les sublims lectures pianístiques realitzades per Liszt sobre la contemplació poètica de Petrarca i L’Infern de Dante confegeixen el relat d’aquest intens recital.
Sofia Gubaidulina va compondre la Chaconne l’any 1962. Una simbiosi entre elements d’escriptura contemporània i del Barroc on emergeixen dibuixos contrapuntístics, fugues i ostinati. Articulada en tres seccions, els grans acords i el virtuosisme fan reviure aquesta forma musical que Bach va sublimar amb la Partita per a violí en Re menor, BWV 1004. Pràcticament un segle abans, l’any 1861, Johannes Brahms va basar-se en un tema musical de les Lliçons per a clave de Händel per escriure’n unes variacions que estrenaria Clara Wieck. Sobre un tema de quatre compassos da capo, aquestes variacions esdevenen un dels màxims exponents del seu període virtuosístic, emmarcat entre el simfònic de les Sonates i el contemplatiu dels Intermezzi. Ornamentacions, cànons, ostinati..., coronats amb una fuga tonal a quatre i una coda d’una esplèndida riquesa harmònica.
Sobre les Tres peces per a piano sol, la pròpia Pat Kop explica que “primer volia fer obres breus que poguessin sorgir de les múltiples variacions de la paraula Fall (Vor-Fall, Um-Fall, Ab-Fall...). Sovint pensava en Daniil Charms, en l’home que cau per una finestra una vegada i una altra i que hi torna per poder tornar a caure. Però quan la meva peça va arribar al paper, la «caiguda» ja s’havia esdevingut. La idea original va fracassar i va sorgir quelcom nou. Potser una coincidència (zufall)”. En un altra peça, explica Kopatchinskaja, “vaig veure una catedral caient a l’aigua i en la tercera un mico adoptant un rol de protagonista. Aquesta inspiració inesperada va portar la música lluny del plantejament inicial. El meu pla va ser un fracàs. Ara espero la pròxima idea”. Relat que com els de l’escriptor Daniil Charms, ben bé es podria inscriure en el corrent filosòfic de l’absurdisme i que a nivell pianístic conté complexitats màximes en l’execució dels clústers, dels glissandi, de la disposició de la mà pels colpeigs del teclat, essent una peça de sonoritats avantguardistes radicals.
Els records del viatge de Liszt a Itàlia amb Marie d’Agoult integren el segon dels Anys de Pelegrinatge. La literatura de Petrarca i Dante, Lo sposalizio de Rafael i Il penseroso de Michelangelo... troben un reflex sublim en la música que el compositor hongarès dedica a Itàlia. Sobre l’elegíac Pace non trobo (sonet 104), Liszt ens regala un dels passatges més onírics de tota la literatura musical romàntica. “Les imatges angèliques i la beutat celeste” del Sonet 123 de Petrarca ens evocaran una intensa tristor. Després d’una lectura de Dante al·ludeix tant als turments de l’Infern com al trist i noble cant amorós de Francesca da Rimini, inscrit en el segon cercle de L’Infern. L’Infern dantesc és font d’inspiració per a aquesta exuberant partitura culminada per un passatge vigorós que irremeiablement rememoren el vers “Lasciate ogne speranza voi ch’intrate”, aquelles paraules situades damunt la porta de l’Infern.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Biografia
© Thomas Rabsch
© Thomas Rabsch
Lukas Sternath, piano
Ja des de molt jove, la vida de Lukas Sternath girava al voltant de la música. Nascut a Viena l’any 2001, va recórrer el món com a membre dels famosos Nens Cantors de Viena i va oferir concerts als escenaris més importants d’Europa, Amèrica del Nord i l’Àsia. Va rebre formació musical en piano d’Anna Malikova i Alma Sauer a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena. Des del 2022 estudia a la classe d’Igor Levit a la Hochschule für Musik, Theater und Medien de Hannover. Té com a altres mentors, els pianistes Till Fellner, així com Ingolf Wunder i Sir András Schiff, de qui ha seguit classes magistrals.
A la 71a edició del Concurs Internacional de Música de l’ARD de Múnic (2022), Lukas Sternath va causar sensació, i a més del primer premi, va rebre set premis especials, entre els quals el del públic i a la millor interpretació. L’any anterior ja havia estat guardonat amb diversos premis al 63è Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni (Bolzano), al 14è Concurs Internacional de Piano Schubert de Dortmund i al 17è Concurs Europeu de Piano de Bremen.
La temporada passada va debutar en recital al Musikverein de Viena i com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Viena (dirigida per Patrick Hahn), l’Orquestra Simfònica de l’SWR (amb Giedrė Šlekytė) i la Filharmònica de Múnic (amb Andrés Orozco-Estrada). Els recitals de la temporada 2023-24 van incloure debuts a les sales Flagey de Brussel·les, Tonhalle de Düsseldorf, Elbphilharmonie d’Hamburg, Prinzregententheater de Múnic, Lingotto de Torí i Tonhalle de Zúric. Moments destacats de la seva agenda aquesta temporada inclouen una gira amb la Bamberger Symphoniker i el seu director titular, Jakub Hrůša, amb concerts a Hamburg i Colònia, així com actuacions al Klavier-Festival Ruhr, Rheingau Musikfestival, Festival Internacional de Música Heidelberger Frühling i concerts amb l’Acadèmia d’Estiu de la Filharmònica de Viena, sota la batuta de Tugan Sohkiev.
La primavera del 2023 va ser escollit ECHO Rising Star per a la temporada 2024-25, proposat per Musikverein de Viena, Konzerthaus de Viena i Philharmonie de Luxemburg.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 20.07.25 – 20 h
Sala de Concerts—Händel, Schumann, Skriabin i Liszt
Martina Filjak, piano
G. F. Händel: Suite núm. 7, en Sol menor, HWV 432
R. Schumann: Faschingsschwank aus Wien, op. 26
A. Skriabin: Preludi i nocturn per a la mà esquerra, op. 9
F. Liszt: Réminiscences de Lucia di Lammermoor, S 397Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Lukas Sternath
—Joves talents internacionals
ECHO Rising Stars
Dimarts, 15 de juliol de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lukas Sternath, piano
I
Sofia Gubaidulina (1931-2025)
Chaconne
Johannes Brahms (1833-1897)
Variacions i fuga sobre un tema de Händel, op. 24II
Patricia Kopatchinskaja (1977)
Three pieces for piano solo
(Obra encàrrec d’ECHO Rising Stars)Franz Liszt (1811-1886)
Tre Sonetti del Petrarca, S.158Sonet 47: Benedetto s’il giorno
Sonet 104: Pace non trobo
Sonet 123: I’ vindi in terraAprès une Lecture du Dante - Fantasia quasi Sonata
Durada del concert:
Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #jovestalents
Poema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Dues obres amb connotacions barroques, una partitura radicalment contemporània i les sublims lectures pianístiques realitzades per Liszt sobre la contemplació poètica de Petrarca i L’Infern de Dante confegeixen el relat d’aquest intens recital.
Sofia Gubaidulina va compondre la Chaconne l’any 1962. Una simbiosi entre elements d’escriptura contemporània i del Barroc on emergeixen dibuixos contrapuntístics, fugues i ostinati. Articulada en tres seccions, els grans acords i el virtuosisme fan reviure aquesta forma musical que Bach va sublimar amb la Partita per a violí en Re menor, BWV 1004. Pràcticament un segle abans, l’any 1861, Johannes Brahms va basar-se en un tema musical de les Lliçons per a clave de Händel per escriure’n unes variacions que estrenaria Clara Wieck. Sobre un tema de quatre compassos da capo, aquestes variacions esdevenen un dels màxims exponents del seu període virtuosístic, emmarcat entre el simfònic de les Sonates i el contemplatiu dels Intermezzi. Ornamentacions, cànons, ostinati..., coronats amb una fuga tonal a quatre i una coda d’una esplèndida riquesa harmònica.
Sobre les Tres peces per a piano sol, la pròpia Pat Kop explica que “primer volia fer obres breus que poguessin sorgir de les múltiples variacions de la paraula Fall (Vor-Fall, Um-Fall, Ab-Fall...). Sovint pensava en Daniil Charms, en l’home que cau per una finestra una vegada i una altra i que hi torna per poder tornar a caure. Però quan la meva peça va arribar al paper, la «caiguda» ja s’havia esdevingut. La idea original va fracassar i va sorgir quelcom nou. Potser una coincidència (zufall)”. En un altra peça, explica Kopatchinskaja, “vaig veure una catedral caient a l’aigua i en la tercera un mico adoptant un rol de protagonista. Aquesta inspiració inesperada va portar la música lluny del plantejament inicial. El meu pla va ser un fracàs. Ara espero la pròxima idea”. Relat que com els de l’escriptor Daniil Charms, ben bé es podria inscriure en el corrent filosòfic de l’absurdisme i que a nivell pianístic conté complexitats màximes en l’execució dels clústers, dels glissandi, de la disposició de la mà pels colpeigs del teclat, essent una peça de sonoritats avantguardistes radicals.
Els records del viatge de Liszt a Itàlia amb Marie d’Agoult integren el segon dels Anys de Pelegrinatge. La literatura de Petrarca i Dante, Lo sposalizio de Rafael i Il penseroso de Michelangelo... troben un reflex sublim en la música que el compositor hongarès dedica a Itàlia. Sobre l’elegíac Pace non trobo (sonet 104), Liszt ens regala un dels passatges més onírics de tota la literatura musical romàntica. “Les imatges angèliques i la beutat celeste” del Sonet 123 de Petrarca ens evocaran una intensa tristor. Després d’una lectura de Dante al·ludeix tant als turments de l’Infern com al trist i noble cant amorós de Francesca da Rimini, inscrit en el segon cercle de L’Infern. L’Infern dantesc és font d’inspiració per a aquesta exuberant partitura culminada per un passatge vigorós que irremeiablement rememoren el vers “Lasciate ogne speranza voi ch’intrate”, aquelles paraules situades damunt la porta de l’Infern.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Lukas Sternath, piano
© Thomas Rabsch
Ja des de molt jove, la vida de Lukas Sternath girava al voltant de la música. Nascut a Viena l’any 2001, va recórrer el món com a membre dels famosos Nens Cantors de Viena i va oferir concerts als escenaris més importants d’Europa, Amèrica del Nord i l’Àsia. Va rebre formació musical en piano d’Anna Malikova i Alma Sauer a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena. Des del 2022 estudia a la classe d’Igor Levit a la Hochschule für Musik, Theater und Medien de Hannover. Té com a altres mentors, els pianistes Till Fellner, així com Ingolf Wunder i Sir András Schiff, de qui ha seguit classes magistrals.
A la 71a edició del Concurs Internacional de Música de l’ARD de Múnic (2022), Lukas Sternath va causar sensació, i a més del primer premi, va rebre set premis especials, entre els quals el del públic i a la millor interpretació. L’any anterior ja havia estat guardonat amb diversos premis al 63è Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni (Bolzano), al 14è Concurs Internacional de Piano Schubert de Dortmund i al 17è Concurs Europeu de Piano de Bremen.
La temporada passada va debutar en recital al Musikverein de Viena i com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Viena (dirigida per Patrick Hahn), l’Orquestra Simfònica de l’SWR (amb Giedrė Šlekytė) i la Filharmònica de Múnic (amb Andrés Orozco-Estrada). Els recitals de la temporada 2023-24 van incloure debuts a les sales Flagey de Brussel·les, Tonhalle de Düsseldorf, Elbphilharmonie d’Hamburg, Prinzregententheater de Múnic, Lingotto de Torí i Tonhalle de Zúric. Moments destacats de la seva agenda aquesta temporada inclouen una gira amb la Bamberger Symphoniker i el seu director titular, Jakub Hrůša, amb concerts a Hamburg i Colònia, així com actuacions al Klavier-Festival Ruhr, Rheingau Musikfestival, Festival Internacional de Música Heidelberger Frühling i concerts amb l’Acadèmia d’Estiu de la Filharmònica de Viena, sota la batuta de Tugan Sohkiev.
La primavera del 2023 va ser escollit ECHO Rising Star per a la temporada 2024-25, proposat per Musikverein de Viena, Konzerthaus de Viena i Philharmonie de Luxemburg.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimecres, 20.07.25 – 20 h
Sala de Concerts—Händel, Schumann, Skriabin i Liszt
Martina Filjak, piano
G. F. Händel: Suite núm. 7, en Sol menor, HWV 432
R. Schumann: Faschingsschwank aus Wien, op. 26
A. Skriabin: Preludi i nocturn per a la mà esquerra, op. 9
F. Liszt: Réminiscences de Lucia di Lammermoor, S 397Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Núria Basi Moré – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –