• Lluís Rodríguez Salvà, piano

    —Música per a l’esperança

    Palau Piano

    Divendres, 15 de gener de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Lluís Rodríguez Salvà, piano


    Richard Wagner (1813-1883)
    Lohengrin

    Preludi (1848) (arranjaments de Lluís Rodríguez Salvà)

    Frederic Mompou (1893-1987)
    Scènes d’enfants

    Cris dans la rue
    Jeux sur la plage 1
    Jeu 2
    Jeu 3
    Jeunes filles au jardin

    Xavier Montsalvatge (1912 - 2002)
    Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados

    1. Con decisión
    2. Muy dulce
    3. Vivo

    Ferenc Liszt (1811-1886)
    Sonata en Si menor

    Lento assai – Allegro energico – Grandioso
    Andante sostenuto – Quasi Adagio
    Allegro energico – Più mosso – Stretta quasi Presto – Presto – Prestissimo
    Andante sostenuto – Allegro moderato – Lento assai

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.

  • Comentari

    El recital que ens ofereix el pianista Lluís Rodríguez Salvà segueix un fil narratiu curosament dissenyat que pren com a leitmotiv l’esperança davant la pandèmia que tant ens ha marcat els darrers temps. El “Preludi” del primer acte de Lohengrin transcrit pel propi pianista tributa, en les seves pròpies paraules, un “homenatge al que hem perdut”.

    Dos dels més grans autors catalans, com són Mompou amb les Scènes d’enfants i Montsalvatge amb els Tres divertimentos, ens acostaran respectivament a “la innocència, als infants que no han pogut gaudir dels jocs en un carrers que han estat buits” i a “l’enginy, el retrat d’allò distès, que fins i tot ens ha obert les portes vers nous horitzons”. Per cloure el relat, la Sonata en Si menor de Liszt, “un gran drama, una lluita per sobreviure i que malgrat la tonalitat de Si menor, resulta triomfal”.

    L’òpera Lohengrin va ser escrita per Wagner en el decurs dels anys que ocupa el càrrec de Kapellmeister a Dresden. Afí al moviment revolucionari del 1848 i quan les forces prussianes recuperarien el poder, Wagner va haver de marxar primer a Weimar –essent acollit per Liszt– i posteriorment exiliar-se a Suïssa. Estrenada a Weimar l’agost del 1850 sota direcció de Liszt –destinatari també de la dedicatòria–, l’inefable “Preludi” del primer acte representa una visió del Grial descendint sobre la terra, amb unes cordes que amb una sonoritat pura es fondran amb l’orquestra en un clímax sonor extàtic.

    Escrites entre el 1915 i el 1918, les Scénes d’enfants formen part de les primeres obres que, com Suburbis, Impressions íntimes o Cants màgics, integren el catàleg de Mompou. Mirada nostàlgica dels nens jugant al carrer, passatges melancòlics, bulliciosos, records de la infantesa del compositor, retrat de les platges de la Barceloneta i una picada d’ullet a la música popular (La filla del marxant), la col·lecció culmina amb una de les obres mestres de Mompou, “Jeunes filles au jardin”, amb sonoritats inconfusibles del seu estil i evocadores del piano de Debussy. Si aquesta obra de Mompou va ser contemporània de la Primera Guerra Mundial, els Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados van sorgir amb les dificultats de la Segona i de la postguerra espanyola. Malgrat destil·lar una influència del Grup dels Sis, Montsalvatge va rebre la inspiració de melodies tocades per músics de carrer. Escrita l’any 1941, un xotis, una havanera –que desprèn el color i ritme antillà tan representatiu del compositor gironí– i un vals-jota integren aquesta obra portadora d’un enginy seductor.

    I per tancar el cercle, la paradigmàtica Sonata en Si menor de Liszt, acabada el febrer del 1853 i estrenada pel seu alumne el director Hans von Bülow. Cimera del piano romàntic, aquesta pàgina monolítica recull l’essència del piano de Liszt (virtuosisme, inspiració lírica, romanticisme poètic, passatges fugats de tremenda complexitat, explotació màxima de les sonoritats orquestrals del piano...). Tot s’hi desplega en una forma cíclica amb uns temes sublims, com el majestuós “Grandioso”, que crea un compendi del romanticisme en què conviuen motius “fàustics” i “mefistofèlics” i que clou amb un “Lento assai” i la colpidora nota Si en el registre greu precedit d’uns delicadíssims i esperançadors acords en mode major.

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»

  • Biografia

    Lluís Rodríguez Salvà, piano

    Lluís Rodríguez Salvà, piano

    Pianista, pedagog, musicòleg, escriptor i activista cultural, és reconegut com una de les personalitats més integrals del panorama musical actual, i rep l’elogi de la crítica especialitzada, que l’ha titllat d’artista seductor i l’ha alabat per les seves lectures delicioses i delicades de gran refinament expressiu, juntament amb la voluptuositat del seu so de majestàtica dimensió orquestral i desplegament virtuosístic magistral.

    Format amb Luiz de Moura Castro al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i amb María Jesús Crespo al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, posteriorment amplià coneixements a la Manhattan School of Music de Nova York, on cursà un Master Degree amb Byron Janis, alumne del Vladimir Horowitz, i amb Miyoko Nakaya Lotto, tot obtenint el Harold Bauer Award, el premi més prestigiós atorgat per aquesta institució.

    Paral·lelament, al llarg dels anys ha pogut gaudir del contacte i consell de figures com Alicia de Larrocha, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Bruno Leonardo Gelber, Joaquín Achúcarro, Josep Colom, Ruth Laredo, Nina Svetlanova i Gavor Tákacs-Nagy. Artista multipremiat, ha rebut vint-i-cinc guardons, entre el quals els primers premis dels concursos Frechilla-Zuloaga, Bergen Philharmonic, Heida Hermanns, El Primer Palau, Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España, Ciutat de Carlet, Dora Zaslavsky Koch, Vilafranca del Penedès, New York Chopin Competition, Ciutat de Palmanyola, Joan Massià, L’Arjau, Ricard Viñes i Cincinnati.

    Desenvolupa una intensa activitat interpretativa com a recitalista, solista amb orquestra, músic de cambra, acompanyant vocal i conferenciant, en una carrera que ja l’ha portat a Itàlia, Alemanya, França, Andorra, Suïssa, Holanda, Bèlgica, el Regne Unit, Romania, els Estats Units, l’Argentina, el Perú, el Japó, la Xina, Malàisia, el Marroc i Gabon, a més de tot el territori espanyol, on ha actuat a les més prestigioses sales: Teatro Monumental de Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Palau de la Música de València, Auditori Miguel Delibes de Valladolid, i a Barcelonia a L’Auditori i el Palau de la Música, a més de debutar l’any 2004 al Carnegie Hall de Nova York.

    S’ha presentat com a solista amb les orquestres OBC, RTVE, Sevilla, Castella i Lleó, Vallès, GIOrquestra, Filharmònica Ibèrica, MSM Symphony Orchestra, Bergen Philharmonic, Mar del Plata, San Juan i Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta d’E. Oue, U. Mund, M. Atzmon, D. Gilbert, J. Semkow, A. Izmirliev, S. Brotons, F. Llongueres, J. Mora, A. Giménez Carreras i A. Posada.

    També ha compartit escenari amb el violoncel·lista Lluís Claret i el trompista Philip Myers i ha actuat a festivals com els de Granada, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Isola di San Giulio i Verbier.

    Doctor cum laude en història de l’art i musicologia per la Universidad d’Oviedo, el seu interès investigador ha donat com a fruit l’edició crítica de les obres per a teclat de Pau Marsal (Tritó) i l’edició en curs dels escrits literaris d’Isaac Albéniz (Ficta). Ha impartit la docència als conservatoris superiors de música de l’Aragó (CSMA), Liceu de Barcelona i centre superior Musical Arts de Madrid, un bagatge que ha plasmat en el llibre Falsos mites del piano (Riurau). I és també un ferm defensor dels drets dels músics en qualitat de president de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), vocal de la Unión de Músicos Profesionales de España (UdM) i membre de la junta constituent de l’Acadèmia Catalana de la Música.

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Javier Camarena
    , tenor
    —Debut al Palau

    Javier Camerna, tenor
    Ángel Rodríguez, piano

    G. Donizetti: “Je suis joyeux” de Deux Hommes et une femme
    G. Donizetti: “
    Com’è soave quest’ora di silenzio… Anch’io provai…” de Lucrezia Borgia
    G. Donizertti: “E fia ver, tu mia sarai… Quando ti stringerò…” de Betly
    V. de Crescenzo: Rondine al nido
    F. P. Tosti: ’A vucchella
    F. P. Tosti: L’alba separa dalla luce l’ombra
    Tagliaferri, Bovio i Valente: Passione 
    M. Legrand (Arr. Á. Rodríguez): “Tema d’amor” de Els paraigües de Cherburg
    J. Guerrero: Mujer de los negros ojos de El huésped del sevillano
    A. Domínguez: Perfidia  
    J. A. Jiménez: Paloma querida, Un mundo raro i Si nos dejan (Medley)

    Dilluns, 18.01.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 20 a 100 euros

Índex