• Leticia Moreno, violí

    Josu de Solaun, piano

    Palau Cambra

    Dijous, 10 de desembre de 2020 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Leticia Moreno, violí
    Josu de Solaun, piano

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Sonata núm. 9, “Kreutzer”

    Adagio sostenuto – Presto
    Andante con variazioni
    Presto

    Béla Bartók (1881-1945)
    Rapsòdia núm. 1

    Lassú. Moderato
    Friss. Allegretto moderato

    Maurice Ravel (1875-1937)
    Tzigane

    Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics

  • Comentari

    A la dreta de l’escenari del Palau de la Música Catalana, entre dues columnes dòriques que sostenen uns núvols dels quals emergeix la Cavalcada de les valquíries, es troba el bust d’un dels compositors més universals de tots els temps. Es tracta de Ludwig van Beethoven, de qui enguany es commemora el 250è aniversari del naixement. El 1803 el músic va culminar la Sonata per a violí núm. 9 i la va dedicar al violinista George Bridgetower. Segons el que s’explica, després de l’estrena Bridgetower va insultar una amiga de Beethoven, i el compositor, enfurismat i dolgut, va desdir-se’n i va dedicar la peça a Rodolphe Kreutzer, un dels millors violinistes del moment. Precisament d’aquí prové el sobrenom pel qual es coneix aquesta obra: Sonata Kreutzer. Tot i això, Kreutzer mai va arribar a interpretar-la, fins al punt de confessar a Berlioz que la Sonata era “intocable” i “escandalosament incomprensible”. L’obra destaca per les dificultats tècniques que presenta, així com també per la inusual durada i per l’abast emocional: el primer moviment és especialment intens i agitat, el segon, contemplatiu i tranquil, i el tercer, alegre i exuberant.

    Béla Bartók i Maurice Ravel són dues de les autoritats musicals que van visitar el Palau de la Música Catalana durant la dècada del 1920. A mitjan 1927, mesos després d’haver col·laborat amb l’Orquestra Pau Casals i d’haver escoltat un concert de la Cobla Barcelona a la sala modernista, Bartók va culminar la Rapsòdia núm. 1, per a violí i piano, una composició escrita a partir de melodies populars recollides a Romania. L’obra, dedicada al seu amic íntim Joseph Szigeti, està estructurada en dos moviments contrastants: “Lassú”, de ritme lent, i “Friss”, de ritme lleuger, en els quals abunda l’ús d’ornamentacions que evoquen una clara influència de la música popular de l’Europa de l’Est. L’any 1924 l’Associació Música da Camera va organitzar el Festival Ravel dins el cicle de sessions monogràfiques. En deferència a Barcelona i a l’entitat, Ravel va accedir a estrenar la versió per a piano i violí de Tzigane al Palau, una obra rapsòdica escrita originalment per a violí i luthéal, dedicada a la violinista hongaresa Jelly d’Aranyi. El títol de l’obra esdevé una traducció del mot hongarès cigány, que significa gitano i que, a banda de portar al límit els recursos de l’instrumentista, defineix perfectament l’aire d’improvisació que el compositor va voler plasmar al llarg de la peça.

    Albert Fontelles i Ramonet, músic

  • Biografies

    Leticia Moreno, violí

    MORENO, Leticia (c)Omar Ayyashi

    © Omar Ayyashi

    Va estudiar amb Zakhar Bron, Maxim Vengerov i Mstislav Rostropóvitx a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, Hochschule für Musik de Colònia i a la Guildhall School de Londres. Ha estat el membre més jove admès a la prestigiosa Fundació Alexander von Humboldt.

    És reconeguda mundialment com una violinista extraordinària i versàtil: “captiva el públic i la crítica amb el seu carisma natural, així com pel virtuosisme i una profunda força interpretativa”. Ha treballat amb directores de la categoria de Zubin Mehta, Esa-Pekka Salonen, Paavo Järvi, Vladimir Ashkenazy, Christoph Eschenbach, Iuri Temirkànov, Krzysztof Penderecki, Andrés Orozco-Estrada, Josep Pons, Juanjo Mena, Gustavo Gimeno, Peter Eötvös i Andrei Boreiko, entre d’altres. Igualment, ha col·laborat amb formacions com la Wiener Symphoniker, Philharmonia de Londres, Mahler Chamber Orchestra, Filharmònica de Sant Petersburg, Washington National Orchestra, Orquestra del Teatre Mariïnski, Maggio Musicale Fiorentino, Orchestre Philharmonique de Montecarlo, Orchestre Philharmonique de Luxemburg, Academy of Saint Martin in the Fields, Joven Orquesta Simón Bolívar, a més de les principals orquestres espanyoles i llatinoamericanes.

    Darrerament la crítica n’ha lloat la interpretació de l’estrena mundial del concert per a violí Aurora de Jimmy López, amb la Houston Symphony. Ha debutat recentment amb la Filharmònica de Hèlsinki, sota la direcció de Peter Eötvös, com també amb l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio, dirigida per Paavo Järvi. Aquesta temporada 2020-21 debutarà amb l’Orquestra Sinfônica de São Paulo, sota la batuta de Josep Pons, i amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga per participar en el Festival Cesky Krumlov, com també amb la Royal Northern Sinfonia i Antonio Méndez. I encara actuarà amb l’Academy of St. Martin in the Fields i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i serà artista resident de l’Orquestra de València.

    Després del llançament del seu darrer CD, Piazolla (Deutsche Grammophon) amb la London Philharmonic Orchestra, a les ordres d’Andrés Orozco-Estrada, s’ha convertit en un referent mundial en el repertori del compositor argentí.

  • Josu de Solaun, piano

    Joseu de Solau

    Nascut a València, amb nacionalitat espanyola i nord-americana, és graduat per la Manhattan School of Music de Nova York, on estudià dotze anys sota el mestratge de la pianista russa Nina Svetlanova i el cubà Horacio Gutiérrez. A Espanya va estudiar amb Ricardo Roca, María Teresa Naranjo i Ana Guijarro (piano) i amb el compositor i director d’orquestra Salvador Chuliá. En música de cambra han tingut gran influència en el seu aprenentatge David Soyer i Michael Tree (Guarnieri Quartet), Isidore Cohen (Beaux Arts Trio) i Robert Mann (Juilliard Quartet).

    És el guanyador del primer premi del XIII Concurs Internacional de Piano George Enescu de Bucarest (2014), tot formant part d’una llista que inclou noms il·lustres del piano modern, com Radu Lupu i Elisabeth Leonskaja, mèrit que el converteix en el primer espanyol d’assolir-ho. Igualment ha obtingut el primer gran premi del XV Concurs Internacional de Piano José Iturbi de València, que el converteix en el primer espanyol en més de les seves trenta edicions, i el 2009 va guanyar el primer premi i el premi del públic del I Concurs de Piano de la Comunitat Europea celebrat a Praga com a únic pianista representant d’Espanya i en el qual va tocar a la final amb l’Orquestra de la Ràdio Txeca el Concert núm. 3 de Rakhmàninov. Entre altres guardons, també té el Helen Cohn Award i el Young Concert Artists de Nova York i, a l’Estat, els concursos Ricard Viñes i el de Sant Sebastià.

    Ha actuat com a solista amb les orquestres del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, de Cambra Rudolf Barshai de Moscou, Orquestra Filarmonica La Fenice de Venècia, Orquesta de la RTVE, Orquestra RTÉ de Dublín, Orquesta Sinfónica Nacional de Colòmbia, Orquestra Nacional de la Ràdio i la Filharmònica George Enescu de Bucarest, diverses filharmòniques romaneses, Orquestra Leoš Janáček, Orquestra Nacional de Moràvia, Port Angeles Symphony de Washington, Monterrey Symphony Orchestra, Real Filharmonía de Galícia, Orquestra de València, Simfònica d’Euskadi, Virginia Symphony Orchestra, American Ballet Theater Orchestra de Nueva York, Filarmónica de la Ciudad de México i Orquestra Simfònica de Bilbao, entre d’altres.

    Com a recitalista ha actuat per tot el món, des d’Espanya fins a Rússia, a l’Extrem Orient (la Xina, el Japó...) i a Amèrica (Estats Units, Mèxic, Canadà...). Ha actuat en sales tan rellevants com la Metropolitan Opera de Nova York, Kennedy Center de Washington, Southbank Centre de Londres, Schumann Haus de Leipzig, Salle Cortot de París, Palau de la Música Catalana, Palau de les Arts de València...

    Com a solista ha actuat amb els directors JoAnn Falletta, Ilarion Ionescu-Galati, Radu Postavaru, Jonathan Pasternack, Horia Andreescu, Tiberiu Soare, Ormsby Wilkins, Bruno Aprea, Justus Frantz, Karl Sollak, Ovidiu Balan, Alexis Soriano Monstavicius, Ramón Tébar, Max Bragado, Yaron Traub, Miguel Ángel Gómez Martínez, Paul Daniel, Constantine Orbelian, Marco de Prosperis i Francisco Valero, entre d’altres.

    La seva discografia inclou un àlbum amb música de Stravinsky per a Naxos (2016), la integral per a piano de George Enescu en tres CD (Naxos, 2017) i dos discos de música de cambra per a Audite.

    El 2019 el Govern de Romania el va condecorar amb l’Orde al Mèrit Cultural.

  • També et pot interessar...

    Palau Bach Lovers
    Bernat Prat, violí

    JOHANN SEBASTIAN BACH
    Partita per a violí sol núm. 3, en Mi major, BWV 1006
    Partita per a violí sol núm. 2, en Re menor, BWV 1004

    Dilluns, 14.12.20 - 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 20 a 48 euros

Índex