• Les quatre estacions de Vivaldi

    —Vespres d’Arnadí & Sylvan James

    Nadal al Palau

    Diumenge, 14 de gener de 2024 – 17.30 h

    Sala de Concerts

  • Concert organitzat i coproduït per:

    • Logo orfeo palau
    • OSV

    Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:

    • Banc Sabadell
    • Fundació Fluidra
    • Moventia
    • Departament de cultura
    • Diputació BCN
    • Diputació de Girona
    • Ajuntament de Sabadell

    Finançat per:

    • Unió Europea fons Europeu
    • Plan recuperación
    • Next generation Catalunya
    • Generalitat de Catalunya

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Iraida Sardà, rapsoda
    Vespres d’Arnadí, orquestra barroca
    Farran Sylvan James, violí solista i directora


    Antonio Vivaldi (1678-1741)
    Concert per a cordes en Sol menor, RV 157

    Allegro
    Largo
    Allegro

    Concerto en Do major, RV 114

    Allegro
    Adagio
    Ciaccona


    “Les quatre estacions”

    Concert núm. 1, en Mi major, op. 8, RV 269, “la Primavera”

    Allegro
    Largo e pianissimo sempre
    Allegro pastorale

    Concert núm. 2, en Sol menor, op. 8, RV 315, “l’Estiu”

    Allegro non molto
    Adagio e piano-Presto e forte
    Presto

    Concert núm. 3, en Fa major, op. 8, RV 293, “la Tardor”  

    Allegro
    Adagio molto
    Allegro

    Concert núm. 4, en Fa menor, op. 8, RV 297, “l’Hivern”    

    Allegro non molto
    Largo
    Allegro


    Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    #antiga #músicauniversal

  • Poema

    Nadala

    Ara que arribes, somni de Nadal,
    joiós en el silenci de la fosca...
    D’on ve la llum que vetlla en el fondal
    i esguarda la paraula que s’embosca?

    Un crit esquinça el ventre terrenal
    i el cant que en neix s’escampa per la posta.
    A l’alba el vent festeja divinal:
    és temps de mirra i or, temps de resposta.

    Homes: ¿que recordeu aquell portal
    i el gest humil que al món l’estrella mostra?
    Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
    que oculta entre els avets el seu bell rostre?

    Una deu cristal·lina i eternal
    encén boscatge endins la vella cova.
    I l’aigua que prové del cel més alt
    proclama de matí la bona nova.


    Laia Llobera

    (Desembre 2023)

  • Comentari

    Les quatre estacions de Vivaldi: quan les imatges esdevenen sons

    Tot i haver-se considerat el període del Barroc musical com el moment de la plena emancipació instrumental, el cert és que aquesta no va generar –a grans trets– la consolidació de compositors dedicats únicament o principalment a aquest repertori, si exceptuem algunes figures de la franja protestant del nord d’Europa. Aquest fenomen succeirà a partir de la revolució de la música de cambra durant les dècades centrals del segle XVIII que, entre altres conseqüències, va tenir l’abandonament del baix continu i l’emancipació dels instruments greus que van esdevenir instruments cantants.

    Aquest fet va ampliar l’espectre tímbric, les seves combinacions i la consolidació de l’orquestra com a conjunt instrumental diferenciant-se del Barroc on les veus, independents, simultaniejaven monòlegs en una estructura interna que alternava els passatges del solista amb els ritornelli orquestrals, tal com proven els concerti grossi. Aquests concerts i els que tenien un instrument solista ja estaven perfectament definits durant el Barroc i va correspondre a Vivaldi participar en la cimentació d’aquesta fórmula seguint l’esquema de l’obertura napolitana heretada d’Alessandro Scarlatti. És a dir, obres construïdes en tres moviments contrastants: un primer temps ràpid alternant entre el tutti i el solo, enmig d’una sèrie d’episodis lliures; seguit d’un moviment lent amb una melodia cantable portada pel solista amb lleus ornaments sobre un disseny harmònic més aviat senzill de l’acompanyament, i, finalment, un altre temps ràpid o molt ràpid que exigia el màxim lluïment al solista a partir de diversos episodis temàtics, ocasionalment en forma de rondó.

    Gràcies a una imaginació desbordant i l’exploració d’efectes nous, Vivaldi va escriure els seus Concerts seguint aquest patró, tot i aconseguir una sonoritat nova i peculiar a l’època. Quelcom criticat per Stravinsky en afirmar sarcàsticament que el compositor venecià havia compost centenars de vegades la mateixa peça. La majoria, a més, dedicades a les noies de l’Ospedalle della Pietà de Venècia, on era sacerdot i mestre de música. En el cas de Les quatre estacions, la inspiració rau en uns sonets explicatius que van acompanyar l’edició de la col·lecció de dotze Concerts, publicada el 1725 com a opus 8, batejada amb el nom d’Il Cimento dell’Armonia e dell’Invenzione i dedicada al comte Wenzel von Morzin. Aquest sobrenom responia a la voluntat de sistematitzar l’art de tocar el violí, tal com es feia amb la música vocal: un fet que depèn, sobretot, de la tècnica de l’arc, ja que en condiciona l’expressivitat i l’articulació de l’execució per marcar tots els matisos.

    En aquest sentit, la proposta de Vespres d’Arnadí presenta instruments barrocs o adaptats als criteris d’època seguint un enfocament en què la solista no pretén destacar del grup, sinó que n’és la veu principal. Amb el seu violí Johannes Cuypers del 1790, Sylvan Farran James aposta per establir una relació més dialogal com a veu conductora, en la línia d’una música de cambra amb obligat de violí. A més, l’ús de cordes de tripa i la tècnica de l’arc en una posició més vertical en l’atac i el fregament –a diferència del predominantment horitzontal del repertori clàssic i romàntic– afavoreix una sonoritat més rugosa, carnosa, flexible i mòrbida; menys potent o brillant, però amb una riquesa d’harmònics, matisos i contrasts de colors propers al característic clarobscur pictòric de l’època. També l’afinació a 415 Hz, emprat els darrers temps en aquestes obres suposa un factor significatiu, tot i haver-hi estudiosos que apunten una oscil·lació variable entre els 392 Hz i els 460 Hz a l’època de Vivaldi.

    Amb l’ajuda del recitat dels sonets que van inspirar Les quatre estacions per part d’Iraida Sardà, podreu copsar la mimesi dels fenòmens de la naturalesa i de les activitats humanes que s’hi desenvolupen. Entre els primers cal esmentar el soroll de les fonts, un pastor dormint i un gos que borda, els càntics d’ocells com el cucut i les tórtores, les tempestes, les ràfegues de vent, el fred i l’espetec de les dents que provoca l’hivern. Entre les segones, es poden destacar els balls rústics, el so de la siringa, camperols ebris, fanfares de caçadors, la dolça cançó d’enamorats, el caminar damunt el gel o la placidesa a la vora del foc mentre plou a l’exterior. Precedits pel breu Concerto per a cordes en Sol menor, RV 157 i del Concert per a cordes en Do major, RV 114 del mateix Vivaldi, Vespres d’Arnadí recrearà els recursos virtuosístics, pintorescos i descriptius basats en la retòrica musical del Barroc que han convertit aquests quatre Concerts en un cant a la vida, universal i atemporal.

     

    Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art

     

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Biografies

    Iraida Sardà, rapsoda

    Nascuda a Barcelona, llicenciada en història de l’art, treballa com a actriu, docent i traductora d’obres de teatre.

    En teatre ha treballat, en papers principals, a les obres Homenatge a Charlie Rivel de Ricard Salvat (1996), La parella oberta de Dario Fo (2000), Ferdinando d’Annibale Ruccelo (2001), Jocs d’escena de Victor Haïm (2004), Adagio del bosque (òpera-teatre) d’Alejandro Civilotti (2007), el monòleg de La dona trencada de Simone de Beauvoir (dues temporades: 2008 i 2009), El rey, las reinas, el médico y ella (2012, Festival Internacional de Teatro de Rosario, Argentina), Estimat mentider de Jerome Kilt, Una família indecent d’Ever Banchet i Juguem a la veritat d’Eric Assous (2019).

    Ha estat dirigida, entre d’altres, per Ricard Salvat, Oscar Molina, James de Paul, Gustavo Guirado, Kari Margolis, Ricard Borràs…

    En televisió ha participat a les series Estació d’enllaç (TV3), Laberint d’ombres (TV3), Mar de fons (Diagonal TV), El cor de la ciutat (TV3) i Hospital Central (Tele5).

    També ha participat en la pel·lícula El coronel Macià, dirigida per Josep Maria Forn (2007), en el paper de la marquesa de Torregrossa; en els curtmetratges Los peces muertos de Gerardo Lema (1999) i Esperanza i El paciente X de Jonás Domínguez.

    Ha traduït diverses obres de teatre, com les ja esmentades Ferdinando, Jocs d’escena, Juguem a la veritat i ha fet la traducció i l’adaptació teatral de la novel·la La dona trencada de Simone de Beauvoir.

    Ha estat secretària de direcció de l’Associació d’Investigació i d’Experimentació Teatral de la Universitat de Barcelona, dirigida per Ricard Salvat.

    www.aadpc.cat/guia-dactors-i-actrius

  • Vespres d‘Arnadí

    Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià.

    El conjunt ha actuat a importants sales de concerts, com el Wigmore Hall de Londres, o el Festival Händel de Halle (Alemanya) i altres auditoris i festivals com són els de Peralada, Torroella de Montgrí, Barcelona, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Composte!la, Lugo i Madrid, entre d’altres.

    Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Aquest desembre sortirà el seu últim disc, Invisibili, amb el magnífic contratenor Xavier Sabata, un recorregut interessant pel gènere de l’òpera seriosa, que les primeres dècades del segle XVIII estava vivint un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot sopranos i castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època.

    Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

     

    VESPRES D'ARNADÍ ESTÀ FORMAT PER:

    Violins I: Farran Sylvan James | Cecilia Clares | Oriol Algueró | Pavel Amílcar 
    Violins II: Vadym Makarenko | Maria Roca | Maria Gomis | Irantzu Zuasti 
    Violes: Natan Paruzel | Elizabeth Gex
    Violoncels: Oriol Aymat | Jorge Alberto Guerrero
    Contrabaixos: Mario Lisarde | Oriol Martí
    Oboès: Aviad Gershoni | Ivan Alcazo
    Trompes: Renske Wijma | Pepe Reche
    Fagot: Joaquim Guerra
    Arxillaüt: Pablo FitzGerald
    Clave i direcció: Dani Espasa

  • Farran Sylvan James, violí solista i directora

    Va començar a estudiar violí als tres anys a la seva ciutat natal, Vancouver (Canadà), on es va formar amb Gwen Thompson (alumna de Jascha Heifetz), i va completar els estudis a la State University de Nova York (Màster de Rendiment) i fent classes de violí a la Juilliard School of Music amb Joel Smirnoff (primer violí del Juilliard String Quartet) i Joyce Robbins (deixebla del famós pedagog Ivan Galamian). Als divuit anys inicià carrera professional en diversos grups internacionals, com el Metamorphosen Chamber Ensemble (Harvard), Les Violons du Roy (Quebec) i la Montreal Chamber Orchestra.

    S’instal·là a Europa, i fa vint-i-cinc anys començà a treballar amb grups i orquestres de música antiga, com a concertino de Vespres d’Arnadí, Al Ayre Español i Bach Consort de Viena, com a directora convidada de l’Orquestra Barroca Catalana i l’Orquesta Barroca de Sevilla, i com a membre de La Tempestad i el Quartet Albada.

    Farran Sylvan James toca habitualment als teatres i auditoris europeus més prestigiosos, com el Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Élysèes de París, Concertgebouw d’Amsterdam o Philharmonie de Berlín (on va actuar en el debut de l’orquestra Al Ayre Español el 2012), i també al Palau de la Música Catalana. És convidada a tocar música de cambra amb Marc Destrube (concertino de l’Orchestra of the Eighteenth Century) en festivals com ara el Vancouver Early Music Festival. També ha estat convidada per destacades agrupacions i directors: Jordi Savall, Ottavio Dantone, Monica Huggett, Pablo Valetti (Café Zimmerman), Skip Sempé (Capriccio Stravagante), Alfredo Bernardini, Gabriel Garrido i Enrico Onofri.

    A més a més, destaca com a directora, i ha estat convidada a dirigir l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra de Menorca, Orquestra Barroca del Festival Parry Sound, Orquesta Barroca de Sevilla, Acadèmia 1750 i Orquestra Barroca Catalana.

    Entre els seus enregistraments destaquen els que ha fet com a concertino i violí principal de diversos grups i orquestres per als segells Harmonia Mundi, Ambroisie, Naïve, Challenge, Sony i Arsis. Cal destacar la darrera gravació realitzada amb Al Ayre Español com a concertino, Handel’s memories, i una selecció dels Grand Concertos, op. 6 de Georg Friedrich Händel per al segell holandès Challenge Records, que ha obtingut un gran èxit de públic i crítica a Espanya, Alemanya i Holanda.

    El 2022 va oferir concerts com a solista i concertino de Vespres d’Arnadi al Palau de la Música Catalana (Concerts de Brandenburg de Bach), Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Peralada i Wigmore Hall.

    També forma part d’un duet amb Laura Young (professora de guitarra clàssica al Mozarteum, Salzburg i a l’ESMUC), amb qui interpreta música des del Renaixement fins a música contemporània.

    Farran James toca amb un violí Johannes Cuypers construït el 1790.

  • Textos

    Antonio Vivaldi: Les quatre estacions

    PRIMAVERA

    La primavera arriba i la festegen, 
    saludant-la, els ocells d’alegre cant.
    I les fonts, que els zèfirs ara airegen,
    amb dolç murmuri brollen entretant.

    Cobreixen l’aire amb negre mant,
    llamps i trons que brogeixen.
    Els ocells reprenen el seu cant
    i torna la calma amb gran encant.

    Sobre el prat florit, damunt l’herba tendra,
    murmura el fullatge i murmura l’herbam,
    s’adorm el cabrer, i el ca al seu costat.

    Al so de la samfoina dansant,
    nimfes i pastors festegen.
    És primavera sota el firmament brillant.

    ESTIU

    Sota l’estació feixuga pel sol encesa
    llangueix l’home, llangueix el ramat i s’encén el pi.
    Canten alhora amb veu ben entesa,
    la tórtora alegre i el bell colibrí.

    Zèfir bufa amb dolcesa
    però Bòreas agita el seu veí.
    Plora el pastor ple de temença
    pel furor de l'oratge i pel seu destí.

    Als seus membres fatigats, el repòs els és negat.
    Temen el llamp i el tro vigorós,
    temen els abellots i el tàbat furiós.

    Ah, els seus temors eren ben certs
    el cel trona i fulmina,
    sega espigues i camps verds.

    TARDOR

    Celebra el pagès, cantant i ballant,
    la feliç verema, alegre i content,
    i el licor de Bacus hi aporta l’encant
    i conclou la joia amb un son plaent.

    Cadascú abandona les danses i els cants
    l’aire és ben lleuger,
    i l’estació invita al son benestant.

    Els caçadors surten a l’alba de caça
    duen corns i gossos i duen fusells,
    la bèstia s’escapa, segueixen la traça.

    Esgotada però també aterrada
    pel brogit dels gossos i la remor d’armes,
    intenta fugir, però mor atrapada.

    HIVERN

    Tremolar dins la neu resplendent
    amb l’alenada rude de la ventada,
    córrer, picar de peus en tot moment
    i fer petar les dents en la gelada.

    Passar arran del foc, dies contents
    mentre la pluja, a fora, mulla l’esplanada.
    Caminar sobre el glaç amb pas molt lent,
    intentant evitar la relliscada;

    caminar dret, relliscar i caure
    aixecar-se i començar a córrer
    abans que s’esberli la glaçada;

    sentir passar per la porta ferrada
    Bòreas, Siroc i tots els vents en guerra.
    Sí, així és l’hivern, però l’alegria aporta.

     

    Versió: Zeneida Sardà

  • També et pot interessar...

    Simfònics al Palau
    Dissabte, 20.01.24 – 18.30 h
    Sala de Concerts

    —Gardel, tangos i milongues

    Sílvia Pérez Cruz, cantant
    Marcelo Mercadante, bandoneó
    Miquel Àngel Cordero, contrabaix
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Marta Cardona, directora

    A. Piazzola: Libertango, Adiós Nonino, Loving, Anxiety, Fear
    C. Gardel: Cumparsita, Volver, Mi Buenos Aires querido, Por una cabeza, Soledad, Nostalgia
    A. Yupanqui: A qué le llaman distancia, Piedra y camino
    Obres de Miquel Àngel Cordero, Eduardo Arolas, Fito Páez i Sílvia Pérez Cruz

     

    Preus: de 28 a 68 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex