Nascuda a Barcelona, llicenciada en història de l’art, treballa com a actriu, docent i traductora d’obres de teatre.

En teatre ha treballat, en papers principals, a les obres Homenatge a Charlie Rivel de Ricard Salvat (1996), La parella oberta de Dario Fo (2000), Ferdinando d’Annibale Ruccelo (2001), Jocs d’escena de Victor Haïm (2004), Adagio del bosque (òpera-teatre) d’Alejandro Civilotti (2007), el monòleg de La dona trencada de Simone de Beauvoir (dues temporades: 2008 i 2009), El rey, las reinas, el médico y ella (2012, Festival Internacional de Teatro de Rosario, Argentina), Estimat mentider de Jerome Kilt, Una família indecent d’Ever Banchet i Juguem a la veritat d’Eric Assous (2019).

Ha estat dirigida, entre d’altres, per Ricard Salvat, Oscar Molina, James de Paul, Gustavo Guirado, Kari Margolis, Ricard Borràs…

En televisió ha participat a les series Estació d’enllaç (TV3), Laberint d’ombres (TV3), Mar de fons (Diagonal TV), El cor de la ciutat (TV3) i Hospital Central (Tele5).

També ha participat en la pel·lícula El coronel Macià, dirigida per Josep Maria Forn (2007), en el paper de la marquesa de Torregrossa; en els curtmetratges Los peces muertos de Gerardo Lema (1999) i Esperanza i El paciente X de Jonás Domínguez.

Ha traduït diverses obres de teatre, com les ja esmentades Ferdinando, Jocs d’escena, Juguem a la veritat i ha fet la traducció i l’adaptació teatral de la novel·la La dona trencada de Simone de Beauvoir.

Ha estat secretària de direcció de l’Associació d’Investigació i d’Experimentació Teatral de la Universitat de Barcelona, dirigida per Ricard Salvat.

www.aadpc.cat/guia-dactors-i-actrius

Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Aquest desembre sortirà el seu últim disc, Invisibili, amb el magnífic contratenor Xavier Sabata, un recorregut interessant pel gènere de l’òpera seriosa, que les primeres dècades del segle XVIII estava vivint un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot sopranos i castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època.

Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

Va començar a estudiar violí als tres anys a la seva ciutat natal, Vancouver (Canadà), on es va formar amb Gwen Thompson (alumna de Jascha Heifetz), i va completar els estudis a la State University de Nova York (Màster de Rendiment) i fent classes de violí a la Juilliard School of Music amb Joel Smirnoff (primer violí del Juilliard String Quartet) i Joyce Robbins (deixebla del famós pedagog Ivan Galamian). Als divuit anys inicià carrera professional en diversos grups internacionals, com el Metamorphosen Chamber Ensemble (Harvard), Les Violons du Roy (Quebec) i la Montreal Chamber Orchestra.

S’instal·là a Europa, i fa vint-i-cinc anys començà a treballar amb grups i orquestres de música antiga, com a concertino de Vespres d’Arnadí, Al Ayre Español i Bach Consort de Viena, com a directora convidada de l’Orquestra Barroca Catalana i l’Orquesta Barroca de Sevilla, i com a membre de La Tempestad i el Quartet Albada.

Farran Sylvan James toca habitualment als teatres i auditoris europeus més prestigiosos, com el Musikverein de Viena, Théâtre des Champs Élysèes de París, Concertgebouw d’Amsterdam o Philharmonie de Berlín (on va actuar en el debut de l’orquestra Al Ayre Español el 2012), i també al Palau de la Música Catalana. És convidada a tocar música de cambra amb Marc Destrube (concertino de l’Orchestra of the Eighteenth Century) en festivals com ara el Vancouver Early Music Festival. També ha estat convidada per destacades agrupacions i directors: Jordi Savall, Ottavio Dantone, Monica Huggett, Pablo Valetti (Café Zimmerman), Skip Sempé (Capriccio Stravagante), Alfredo Bernardini, Gabriel Garrido i Enrico Onofri.

A més a més, destaca com a directora, i ha estat convidada a dirigir l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra de Menorca, Orquestra Barroca del Festival Parry Sound, Orquesta Barroca de Sevilla, Acadèmia 1750 i Orquestra Barroca Catalana.

Entre els seus enregistraments destaquen els que ha fet com a concertino i violí principal de diversos grups i orquestres per als segells Harmonia Mundi, Ambroisie, Naïve, Challenge, Sony i Arsis. Cal destacar la darrera gravació realitzada amb Al Ayre Español com a concertino, Handel’s memories, i una selecció dels Grand Concertos, op. 6 de Georg Friedrich Händel per al segell holandès Challenge Records, que ha obtingut un gran èxit de públic i crítica a Espanya, Alemanya i Holanda.

El 2022 va oferir concerts com a solista i concertino de Vespres d’Arnadi al Palau de la Música Catalana (Concerts de Brandenburg de Bach), Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Peralada i Wigmore Hall.

També forma part d’un duet amb Laura Young (professora de guitarra clàssica al Mozarteum, Salzburg i a l’ESMUC), amb qui interpreta música des del Renaixement fins a música contemporània.

Farran James toca amb un violí Johannes Cuypers construït el 1790.