Programa de mà
Laura Farré Rozada
—Araspel
Palau Fronteres
Dimarts, 11 de novembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Laura Farré Rozada, piano
Komitas (1869-1935)
Seven Songs for PianoI am a Girl
Dimitar Nenov (1901-1953)
ToccataKomitas
DancesShushiki
Yet-arajAlexander Spendiaryan (1871-1928)
Crimean Sketches, Op. 9Chanson élégiaque
Gayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 6, Allegro
Claude Debussy (1862-1918)
Pour le pianoPrélude
Sarabande
ToccataGayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 4, Allegro grazioso
Ofer Ben-Amots (1955)
The Butterfly Effect “To Laura Farré Rozada”Tatev Amiryan (1983)
Six Pictures for PianoWingless
Arno Babadjanian (1921-1983)
4 Pieces, Op. 1Impromptu, “Exprompt”
Gayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 1, Andante
Alexei Stanchinsky (1888-1914)
Sonata per a piano en Mi bemoll menorAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #gradajove
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Compositors:
Alfred Schnittke (Engels, Rússia, 1934-Hamburg, 1998). Compositor soviètic amb un estil eclèctic i clarament influenciat per Xostakóvitx. La seva música expressa la complexitat moral i espiritual del seu temps.
Gabriela Ortiz (Ciutat de Mèxic, 1964). A més d’educadora, compon música contemporània, electrònica i d’influència folklòrica de les diferents cultures mexicanes. És compositora convidada de la temporada 2025-26 del Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat premiada amb tres Grammys i estrenada sovint per Los Angeles Philharmonic Orchestra i Gustavo Dudamel.
Ludovico Einaudi (Torí, 1955). compositor polifacètic. Es va formar en la música clàssica, però és molt conegut pels seus temes minimalistes. La seva música ha sabut arribar a un públic molt ampli i neòfit.
Ólafur Arnalds (Mosfellsbær, Islàndia, 1986). Multiinstrumentista i productor, barreja cordes i piano amb elements de la música electrònica, com els loops o els beats.
Hania Rani (Gdansk, Polònia, 1990). Pianista i cantant, en les seves composicions incorpora el jazz, la clàssica i l’electrònica.
Max Richter (Hamelín, Alemanya, 1966). A més de compositor, toca el piano, l’orgue i el sintetitzador. Destaca per fusionar les tècniques de la música clàssica amb la tecnologia de l’electrònica.
David Lang (Los Angeles, 1957). Les seves obres, sinistres, etèries i directament emocionals, amplien la definició de virtuosisme: peces enganyosament fàcils però difícils d’interpretar.
Quines són les claus del concert?
La participació de la GIO Symphonia i de Frames Percussion al cicle Palau Fronteres, al límit de la música clàssica i del format de concert tradicional, té tot el sentit. Totes dues formacions proposen experiències que van més enllà del que és habitual, amb repertori contemporani d’autors –molts d’ells vius– d’estils diversos, entre la clàssica i la moderna.
En aquest concert, la música de la generació actual de compositors considerats minimalistes dialoga amb les obres de l’escultora Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956), que exposa aquests mesos a La Pedrera les seves grans escultures d’inspiració en la natura i el ritual.
A què he de parar atenció?
Schnittke: Polyphonic tango(1979). Utilitza contrastos i binomis: humor i serietat, atonalitat i tonalitat... A més, fusiona el contrapunt de Bach amb els ritmes i les harmonies del tango argentí.
Ortiz: Altar de neón(1995). Inspirada literalment en un altar de neó que la compositora es va trobar en una església, representa el sincretisme entre les tradicions europees i el folklore d’arreu: fixa’t en la diversitat d’instruments de percussió que empra.
Einaudi: Primavera(2007). És una peça molt popular; les seves repeticions minimalistes són hipnòtiques.
Arnalds: “Doria”, d’Island songs (2016). És l’última i més animada de les set peces que formen l’àlbum Island songs. Té un estil minimalista semblant al de Steve Reich.
Rani: Glass (2019). La peça, acolorida com un vidre reflectint la llum, intenta replicar el so dels gots de vidre en dringar.
Richter: On the nature of daylight(2004). Potser et sona i no saps per què. Entre d’altres, surt com a BSO del film Arrival (2016) de Denis Villeneuve.
Lang: Increase(2002). Segons el mateix compositor, inspira “determinació i optimisme. És el que desitges com a futur [...], per a un nou conjunt instrumental...”. Notaràs aquesta idea en les escales ascendents de les flautes.
Sabies que...
Les etiquetes dels gèneres musicals són relatives. On classificaries la música d’Einaudi? Segur que l’has sentida en alguna emissora de ràdio on posen “música moderna”, o potser algun conegut teu –d’aquells que juraries que no els agrada “la clàssica”– l’ha tocat o escoltat. És difícil d’encasellar: té elements de la música clàssica, però el compositor és ben viu, no és “antiquada”, i molta gent la coneix i l’escolta fora dels cercles acadèmics.
Comentari
Biografia
Biografia
Laura Farré Rozada, piano
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 24.11.25 - 20 h
Sala de Concerts—Mozart, Beethoven, Paderwski i Szymanowski
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoW. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296
L. van Beethoven: Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2
I. J. Paderewski: Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13
K. Szymanowski: Nocturn i tarantel·la, op. 28Preus: 25 i 38 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Laura Farré Rozada
—Araspel
Palau Fronteres
Dimarts, 11 de novembre de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Laura Farré Rozada, piano
Komitas (1869-1935)
Seven Songs for PianoI am a Girl
Dimitar Nenov (1901-1953)
ToccataKomitas
DancesShushiki
Yet-arajAlexander Spendiaryan (1871-1928)
Crimean Sketches, Op. 9Chanson élégiaque
Gayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 6, Allegro
Claude Debussy (1862-1918)
Pour le pianoPrélude
Sarabande
ToccataGayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 4, Allegro grazioso
Ofer Ben-Amots (1955)
The Butterfly Effect “To Laura Farré Rozada”Tatev Amiryan (1983)
Six Pictures for PianoWingless
Arno Babadjanian (1921-1983)
4 Pieces, Op. 1Impromptu, “Exprompt”
Gayane Chebotarian (1918-1998)
6 PreludesPrelude No. 1, Andante
Alexei Stanchinsky (1888-1914)
Sonata per a piano en Mi bemoll menorAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #gradajove
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Compositors:
Alfred Schnittke (Engels, Rússia, 1934-Hamburg, 1998). Compositor soviètic amb un estil eclèctic i clarament influenciat per Xostakóvitx. La seva música expressa la complexitat moral i espiritual del seu temps.
Gabriela Ortiz (Ciutat de Mèxic, 1964). A més d’educadora, compon música contemporània, electrònica i d’influència folklòrica de les diferents cultures mexicanes. És compositora convidada de la temporada 2025-26 del Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat premiada amb tres Grammys i estrenada sovint per Los Angeles Philharmonic Orchestra i Gustavo Dudamel.
Ludovico Einaudi (Torí, 1955). compositor polifacètic. Es va formar en la música clàssica, però és molt conegut pels seus temes minimalistes. La seva música ha sabut arribar a un públic molt ampli i neòfit.
Ólafur Arnalds (Mosfellsbær, Islàndia, 1986). Multiinstrumentista i productor, barreja cordes i piano amb elements de la música electrònica, com els loops o els beats.
Hania Rani (Gdansk, Polònia, 1990). Pianista i cantant, en les seves composicions incorpora el jazz, la clàssica i l’electrònica.
Max Richter (Hamelín, Alemanya, 1966). A més de compositor, toca el piano, l’orgue i el sintetitzador. Destaca per fusionar les tècniques de la música clàssica amb la tecnologia de l’electrònica.
David Lang (Los Angeles, 1957). Les seves obres, sinistres, etèries i directament emocionals, amplien la definició de virtuosisme: peces enganyosament fàcils però difícils d’interpretar.
Quines són les claus del concert?
La participació de la GIO Symphonia i de Frames Percussion al cicle Palau Fronteres, al límit de la música clàssica i del format de concert tradicional, té tot el sentit. Totes dues formacions proposen experiències que van més enllà del que és habitual, amb repertori contemporani d’autors –molts d’ells vius– d’estils diversos, entre la clàssica i la moderna.
En aquest concert, la música de la generació actual de compositors considerats minimalistes dialoga amb les obres de l’escultora Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956), que exposa aquests mesos a La Pedrera les seves grans escultures d’inspiració en la natura i el ritual.
A què he de parar atenció?
Schnittke: Polyphonic tango(1979). Utilitza contrastos i binomis: humor i serietat, atonalitat i tonalitat... A més, fusiona el contrapunt de Bach amb els ritmes i les harmonies del tango argentí.
Ortiz: Altar de neón(1995). Inspirada literalment en un altar de neó que la compositora es va trobar en una església, representa el sincretisme entre les tradicions europees i el folklore d’arreu: fixa’t en la diversitat d’instruments de percussió que empra.
Einaudi: Primavera(2007). És una peça molt popular; les seves repeticions minimalistes són hipnòtiques.
Arnalds: “Doria”, d’Island songs (2016). És l’última i més animada de les set peces que formen l’àlbum Island songs. Té un estil minimalista semblant al de Steve Reich.
Rani: Glass (2019). La peça, acolorida com un vidre reflectint la llum, intenta replicar el so dels gots de vidre en dringar.
Richter: On the nature of daylight(2004). Potser et sona i no saps per què. Entre d’altres, surt com a BSO del film Arrival (2016) de Denis Villeneuve.
Lang: Increase(2002). Segons el mateix compositor, inspira “determinació i optimisme. És el que desitges com a futur [...], per a un nou conjunt instrumental...”. Notaràs aquesta idea en les escales ascendents de les flautes.
Sabies que...
Les etiquetes dels gèneres musicals són relatives. On classificaries la música d’Einaudi? Segur que l’has sentida en alguna emissora de ràdio on posen “música moderna”, o potser algun conegut teu –d’aquells que juraries que no els agrada “la clàssica”– l’ha tocat o escoltat. És difícil d’encasellar: té elements de la música clàssica, però el compositor és ben viu, no és “antiquada”, i molta gent la coneix i l’escolta fora dels cercles acadèmics.
Comentari
Biografia
Laura Farré Rozada, piano
També et pot interessar...
Palau Cambra
Dilluns, 24.11.25 - 20 h
Sala de Concerts—Mozart, Beethoven, Paderwski i Szymanowski
Bomsori, violí
Rafał Blechacz, pianoW. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296
L. van Beethoven: Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2
I. J. Paderewski: Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13
K. Szymanowski: Nocturn i tarantel·la, op. 28Preus: 25 i 38 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –