• Programa de mà

    Laura Farré Rozada

    Araspel

    Palau Fronteres

    Dimarts, 11 de novembre de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Laura Farré Rozada, piano


    Komitas (1869-1935)
    Seven Songs for Piano

    I am a Girl

     

    Dimitar Nenov (1901-1953)
    Toccata

     

    Komitas
    Dances

    Shushiki
    Yet-araj

     

    Alexander Spendiaryan (1871-1928)
    Crimean Sketches, Op. 9

    Chanson élégiaque

     

    Gayane Chebotarian (1918-1998)
    6 Preludes

    Prelude No. 6, Allegro

     

    Claude Debussy (1862-1918)
    Pour le piano

    Prélude
    Sarabande
    Toccata

     

    Gayane Chebotarian (1918-1998)
    6 Preludes

    Prelude No. 4, Allegro grazioso

     

    Ofer Ben-Amots (1955)
    The Butterfly Effect “To Laura Farré Rozada”

     

    Tatev Amiryan (1983)
    Six Pictures for Piano

    Wingless

     

    Arno Babadjanian (1921-1983)
    4 Pieces, Op. 1

    Impromptu, “Exprompt”

     

    Gayane Chebotarian (1918-1998)
    6 Preludes

    Prelude No. 1, Andante

     

    Alexei Stanchinsky (1888-1914)
    Sonata per a piano en Mi bemoll menor

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #piano #gradajove

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Simulacre

    Tu, que pots recórrer 
    el món dins la pantalla, 
    dir amb exactitud 
    quin és el to del blau 
    de la Praia do Sono, a Paraty, 
    si ja ha arribat l’estiu a la Camarga, 
    com mou lleugerament les oliveres 
    el vent a Astypalea, 
    penses sovint en l’àvia, 
    que tot i néixer a una illa 
    mai no es va banyar al mar. 

    Mira, voldries dir-li ara, 
    hem escurçat distàncies 
    però seguim igual: 
    tenim a tocar l’aigua 
    i no ens sabem mullar. 

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Compositors:

    Alfred Schnittke (Engels, Rússia, 1934-Hamburg, 1998). Compositor soviètic amb un estil eclèctic i clarament influenciat per Xostakóvitx. La seva música expressa la complexitat moral i espiritual del seu temps.

    Gabriela Ortiz (Ciutat de Mèxic, 1964). A més d’educadora, compon música contemporània, electrònica i d’influència folklòrica de les diferents cultures mexicanes. És compositora convidada de la temporada 2025-26 del Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat premiada amb tres Grammys i estrenada sovint per Los Angeles Philharmonic Orchestra i Gustavo Dudamel.

    Ludovico Einaudi (Torí, 1955). compositor polifacètic. Es va formar en la música clàssica, però és molt conegut pels seus temes minimalistes. La seva música ha sabut arribar a un públic molt ampli i neòfit.

    Ólafur Arnalds (Mosfellsbær, Islàndia, 1986). Multiinstrumentista i productor, barreja cordes i piano amb elements de la música electrònica, com els loops o els beats.

    Hania Rani (Gdansk, Polònia, 1990). Pianista i cantant, en les seves composicions incorpora el jazz, la clàssica i l’electrònica.

    Max Richter (Hamelín, Alemanya, 1966). A més de compositor, toca el piano, l’orgue i el sintetitzador. Destaca per fusionar les tècniques de la música clàssica amb la tecnologia de l’electrònica.

    David Lang (Los Angeles, 1957). Les seves obres, sinistres, etèries i directament emocionals, amplien la definició de virtuosisme: peces enganyosament fàcils però difícils d’interpretar.

    Quines són les claus del concert?

    La participació de la GIO Symphonia i de Frames Percussion al cicle Palau Fronteres, al límit de la música clàssica i del format de concert tradicional, té tot el sentit. Totes dues formacions proposen experiències que van més enllà del que és habitual, amb repertori contemporani d’autors –molts d’ells vius– d’estils diversos, entre la clàssica i la moderna.

    En aquest concert, la música de la generació actual de compositors considerats minimalistes dialoga amb les obres de l’escultora Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956), que exposa aquests mesos a La Pedrera les seves grans escultures d’inspiració en la natura i el ritual.

    A què he de parar atenció?

    Schnittke: Polyphonic tango(1979). Utilitza contrastos i binomis: humor i serietat, atonalitat i tonalitat... A més, fusiona el contrapunt de Bach amb els ritmes i les harmonies del tango argentí.

    Ortiz: Altar de neón(1995). Inspirada literalment en un altar de neó que la compositora es va trobar en una església, representa el sincretisme entre les tradicions europees i el folklore d’arreu: fixa’t en la diversitat d’instruments de percussió que empra.

    Einaudi: Primavera(2007). És una peça molt popular; les seves repeticions minimalistes són hipnòtiques.

    Arnalds: “Doria”, d’Island songs (2016). És l’última i més animada de les set peces que formen l’àlbum Island songs. Té un estil minimalista semblant al de Steve Reich.

    Rani: Glass (2019). La peça, acolorida com un vidre reflectint la llum, intenta replicar el so dels gots de vidre en dringar.

    Richter: On the nature of daylight(2004). Potser et sona i no saps per què. Entre d’altres, surt com a BSO del film Arrival (2016) de Denis Villeneuve.

    Lang: Increase(2002). Segons el mateix compositor, inspira “determinació i optimisme. És el que desitges com a futur [...], per a un nou conjunt instrumental...”. Notaràs aquesta idea en les escales ascendents de les flautes.

    Sabies que...

    Les etiquetes dels gèneres musicals són relatives. On classificaries la música d’Einaudi? Segur que l’has sentida en alguna emissora de ràdio on posen “música moderna”, o potser algun conegut teu –d’aquells que juraries que no els agrada “la clàssica”– l’ha tocat o escoltat. És difícil d’encasellar: té elements de la música clàssica, però el compositor és ben viu, no és “antiquada”, i molta gent la coneix i l’escolta fora dels cercles acadèmics.

  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Comentari

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Biografia

    Laura Farré Rozada, piano

    Laura Farré Rozada
  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dilluns, 24.11.25 - 20 h
    Sala de Concerts

    —Mozart, Beethoven, Paderwski i Szymanowski

    Bomsoriviolí
    Rafał Blechaczpiano

    W. A. Mozart: Sonata per a violí i piano núm. 17, en Do major, KV 296
    L. van Beethoven: Sonata en Do menor núm. 7, op. 30 núm. 2
    I. J. Paderewski: Sonata per a violí i piano, en La menor, op. 13
    K. Szymanowski: Nocturn i tarantel·la, op. 28

    Preus: 25 i 38 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex