Lang Lang, piano
Palau Piano
Divendres, 22 d'abril de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert Extraordinari
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lang Lang, piano
Robert Schumann (1810-1856)
Arabesque en Do major, op. 18Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Variacions GoldbergÀria
Variació 1, a 1 manual
Variació 2, a 1 manual
Variació 3, Canone all’Unisono a 1 manual
Variació 4, a 1 manual
Variació 5, a 1 o 2 manuals
Variació 6, Canone alla Seconda a 1 manual
Variació 7, al tempo di Giga a 1 o 2 manuals
Variació 8, a 2 manuals
Variació 9, Canone alla Terza a 1 manual
Variació 10, Fughetta a 1 manual
Variació 11, a 2 manuals
Variació 12, Canone alla Quarta
Variació 13, a 2 manuals
Variació 14, a 2 manuals
Variació 15, Canone alla Quinta a 1 manual. AndanteVariació 16, a 1 manual. Ouverture
Variació 17, a 2 manuals
Variació 18, Canone alla Sesta a 1 manual
Variació 19, a 1 manual
Variació 20, a 2 manuals
Variació 21, Canone alla Settima
Variació 22, a 1 manual. Alla breve
Variació 23, a 2 manuals
Variació 24, Canone all’Ottava a 1 manual
Variació 25, a 2 manuals. Adagio
Variació 26, a 2 manuals
Variació 27, Canone alla Nona a 2 manuals
Variació 28, a 2 manuals
Variació 29, a 1 o 2 manuals
Variació 30, a 1 manual. Quodlibet
Ària da capo e FineDurada del concert: 100 minuts sense pausa.
(Possible petita parada tècnica per a l’artista; es prega que no es desplacin del seient)
#clàssics #llegendesPoema
Píxel a l’espera
Ha aterrat un colibrí al pensament.
Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.Jo voldria ser fusta d’altar
o cera calenta.Però seré ocell, seré cerimònia.
Sabies que els cabells respiren?
Nota els porus com canten per les fissures.
Mira el bou com arrossega la fam.Si existeixo
És per fer-te homenatge.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
El terme arabesque, en música refereix una melodia amb força ornamentació i moviment corbat que crea un efecte de frases circulars i que evoquen melodies sovint perpètues. Va tenir una llarga tradició durant el segle XIX, sobretot durant el Romanticisme, i més tard va afegir diferents influències de fin-de-siècle, principalment d’origen exòtic, rus o espanyol.
Instal·lat a Viena, al principi del 1839 Robert Schumann compon el seu Arabesque, op. 18 en un període problemàtic per al compositor: el seu matrimoni amb Clara Wieck no se celebraria fins un any més tard, i la parella lluitava als tribunals per aconseguir permís per casar-se, ja que el pare d’ella s’oposava frontalment a qualsevol distracció que pogués desviar la filla de consolidar-se com a virtuosa pianista. Robert i Clara estaven geogràficament allunyats, però alhora es mantenien connectats emocionalment a través de cartes i de la música, fet que per als historiadors explica el perquè l’Arabesque alterna passatges d’enyorança melancòlica amb episodis més robusts i declamatoris; l’obra conté dolces melodies d’amor evocant Clara, així com de frustració i gairebé depressives, reflex tant de la seva vida professional com de la relació amorosa que no acabava de consolidar-se. A l’obra, però, hi ha molta màgia, i la peça ha trobat un lloc en el repertori com a exemple excel·lent de música d’entreteniment, en el millor sentit de la paraula.
És ben coneguda la història que explicava Johann Nikolaus Forkel, el primer biògraf de Johann Sebastian Bach, que afirmava que al voltant del 1740 l’ambaixador rus, el comte Hermann Carl von Keyserling, va encarregar al compositor que creés una peça per ajudar-lo a passar les nits d’insomni. La nova partitura era interpretada pel clavecinista al servei de Von Keyserling, Johann Gottlieb Goldberg, antic deixeble de Bach, el nom del qual va estar lligat per sempre més a una sèrie de variacions que es transformarien en una peça fonamental del repertori per a teclat, d’una bellesa sublim. El resultat sobrepassa la mera funció d’inductor de la son, i més enllà de si l’anècdota és certa –bona part dels experts la desmenteixen–, les Variacions Goldberg –Ària amb diferents variacions per a clavicèmbal de dos teclats (part IV del Clavierübung, “Exercicis per a teclat”)– es van transformar en tot un hit. La peça va ser escrita a Leipzig el 1741 i va acabar constituint la col·lecció d’aquest gènere més llarga i complexa del Barroc, la primera edició de la qual se situa al voltant del 1741-1742.
L’obra demana de l’intèrpret un brillant virtuosisme tècnic i reuneix una gran quantitat de formes i recursos compositius. Les Variacions es componen d’un tema únic –l’ària–, trenta variacions i un retorn de l’ària primigènia. El que vincula tot plegat no és pas una melodia comuna, sinó un fons de variacions harmòniques de les quals és objecte la línia del baix: les melodies varien, però de fons hi ha sempre un tema constant. Una obra, en definitiva, absolutament magistral que mostra la immensitat del geni de Bach 280 anys després de la seva creació.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Biografia
© OLAF HEINE Deutsche Grammophon
© OLAF HEINE Deutsche Grammophon
Lang Lang, piano
És una figura destacada de la música clàssica actual: com a pianista, pedagog i filantrop, s’ha convertit en un dels ambaixadors més influents i compromesos de les arts del segle XXI. Igual de feliç jugant per a milers de milions d’espectadors a la cerimònia d’obertura olímpica de Pequín el 2008 o només per a uns quants centenars de nens a les escoles públiques, és un mestre de la comunicació a través de la música.
Anunciat pel «New York Times» com “l’artista més popular del planeta de la música clàssica”, Lang Lang fa concerts amb les entrades exhaurides a tot el món. Fa col·laboracions contínuament amb directors com ara Sir Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim o Christoph Eschenbach i actua amb les millors orquestres del món. És conegut per pensar fora de la caixa i sovint entra en diferents mons musicals. Les seves actuacions als premis Grammy amb Metallica, Pharrell Williams o la llegenda del jazz Herbie Hancock van ser vistes per milions d’espectadors.
Durant aproximadament una dècada, ha contribuït a l’educació musical a tot el món. El 2008 va fundar la Lang Lang International Music Foundation amb l’objectiu d’impulsar els millors pianistes del demà, defensar l’educació musical a l’avantguarda de la tecnologia i construir un públic jove a través d’experiències musicals en directe. El 2013 Lang Lang va ser designat pel secretari general de les Nacions Unides com a missatger de la pau centrat en l’educació global.
Va començar a tocar el piano als tres anys i va oferir el seu primer recital públic abans dels cinc. Va ingressar al Conservatori Central de Música de Pequín als nou anys i va guanyar el primer premi al Concurs Internacional Txaikovski per a joves músics als tretze. Posteriorment va anar a Filadèlfia per estudiar amb el llegendari pianista Gary Graffman al Curtis Institute of Music. Tenia disset anys quan va arribar la seva gran oportunitat, en substituir André Watts a la Gala del Segle, en la qual va interpretar el Primer Concert per a piano de Txaikovski amb la Chicago Symphony Orchestra, sota la batuta de Christoph Eschenbach: es va convertir en una sensació de la nit al dia i les invitacions van començar a multiplicar-se.
L’impuls il·limitat de Lang Lang per atraure nous públics a la música clàssica li ha suposat un gran reconeixement: va rebre el Crystal Award 2010 a Davos i va ser escollit com un dels 250 joves líders mundials pel Fòrum Econòmic Mundial. També és doctor honoris causa pel Royal College of Music, Manhattan School of Music i New York University. El desembre del 2011 va ser guardonat amb el màxim premi atorgat pel Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina i va rebre els màxims honors civils a Alemanya (Mèrit de la República Federal d’Alemanya) i França (Medalla de l’Orde de les Arts i les Lletres). El 2016 Lang Lang va ser convidat al Vaticà per actuar per al papa Francesc. També ha actuat per a nombrosos dignataris internacionals, incloent-hi quatre presidents nord-americans i monarques de moltes nacions.
També et pot interessar...
Palau Bach - Concert Extraordinari
Dijous, 28.04.22 - 20 h
Petit PalauJean Rondeau, clavecí
J. S. Bach: Variacions Goldberg
Preu: 25 €
Palau Fronteres
Dimecres, 22.06.22 - 20 h
Sala de ConcertsMax Richter, piano
M. Richter: Infra
M. Richter: The blue notebooksPreus: de 20 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Lang Lang, piano
Palau Piano
Divendres, 22 d'abril de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Concert Extraordinari
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lang Lang, piano
Robert Schumann (1810-1856)
Arabesque en Do major, op. 18Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Variacions GoldbergÀria
Variació 1, a 1 manual
Variació 2, a 1 manual
Variació 3, Canone all’Unisono a 1 manual
Variació 4, a 1 manual
Variació 5, a 1 o 2 manuals
Variació 6, Canone alla Seconda a 1 manual
Variació 7, al tempo di Giga a 1 o 2 manuals
Variació 8, a 2 manuals
Variació 9, Canone alla Terza a 1 manual
Variació 10, Fughetta a 1 manual
Variació 11, a 2 manuals
Variació 12, Canone alla Quarta
Variació 13, a 2 manuals
Variació 14, a 2 manuals
Variació 15, Canone alla Quinta a 1 manual. AndanteVariació 16, a 1 manual. Ouverture
Variació 17, a 2 manuals
Variació 18, Canone alla Sesta a 1 manual
Variació 19, a 1 manual
Variació 20, a 2 manuals
Variació 21, Canone alla Settima
Variació 22, a 1 manual. Alla breve
Variació 23, a 2 manuals
Variació 24, Canone all’Ottava a 1 manual
Variació 25, a 2 manuals. Adagio
Variació 26, a 2 manuals
Variació 27, Canone alla Nona a 2 manuals
Variació 28, a 2 manuals
Variació 29, a 1 o 2 manuals
Variació 30, a 1 manual. Quodlibet
Ària da capo e FineDurada del concert: 100 minuts sense pausa.
(Possible petita parada tècnica per a l’artista; es prega que no es desplacin del seient)
#clàssics #llegendesPoema
Píxel a l’espera
Ha aterrat un colibrí al pensament.
Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions.Jo voldria ser fusta d’altar
o cera calenta.Però seré ocell, seré cerimònia.
Sabies que els cabells respiren?
Nota els porus com canten per les fissures.
Mira el bou com arrossega la fam.Si existeixo
És per fer-te homenatge.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
El terme arabesque, en música refereix una melodia amb força ornamentació i moviment corbat que crea un efecte de frases circulars i que evoquen melodies sovint perpètues. Va tenir una llarga tradició durant el segle XIX, sobretot durant el Romanticisme, i més tard va afegir diferents influències de fin-de-siècle, principalment d’origen exòtic, rus o espanyol.
Instal·lat a Viena, al principi del 1839 Robert Schumann compon el seu Arabesque, op. 18 en un període problemàtic per al compositor: el seu matrimoni amb Clara Wieck no se celebraria fins un any més tard, i la parella lluitava als tribunals per aconseguir permís per casar-se, ja que el pare d’ella s’oposava frontalment a qualsevol distracció que pogués desviar la filla de consolidar-se com a virtuosa pianista. Robert i Clara estaven geogràficament allunyats, però alhora es mantenien connectats emocionalment a través de cartes i de la música, fet que per als historiadors explica el perquè l’Arabesque alterna passatges d’enyorança melancòlica amb episodis més robusts i declamatoris; l’obra conté dolces melodies d’amor evocant Clara, així com de frustració i gairebé depressives, reflex tant de la seva vida professional com de la relació amorosa que no acabava de consolidar-se. A l’obra, però, hi ha molta màgia, i la peça ha trobat un lloc en el repertori com a exemple excel·lent de música d’entreteniment, en el millor sentit de la paraula.
És ben coneguda la història que explicava Johann Nikolaus Forkel, el primer biògraf de Johann Sebastian Bach, que afirmava que al voltant del 1740 l’ambaixador rus, el comte Hermann Carl von Keyserling, va encarregar al compositor que creés una peça per ajudar-lo a passar les nits d’insomni. La nova partitura era interpretada pel clavecinista al servei de Von Keyserling, Johann Gottlieb Goldberg, antic deixeble de Bach, el nom del qual va estar lligat per sempre més a una sèrie de variacions que es transformarien en una peça fonamental del repertori per a teclat, d’una bellesa sublim. El resultat sobrepassa la mera funció d’inductor de la son, i més enllà de si l’anècdota és certa –bona part dels experts la desmenteixen–, les Variacions Goldberg –Ària amb diferents variacions per a clavicèmbal de dos teclats (part IV del Clavierübung, “Exercicis per a teclat”)– es van transformar en tot un hit. La peça va ser escrita a Leipzig el 1741 i va acabar constituint la col·lecció d’aquest gènere més llarga i complexa del Barroc, la primera edició de la qual se situa al voltant del 1741-1742.
L’obra demana de l’intèrpret un brillant virtuosisme tècnic i reuneix una gran quantitat de formes i recursos compositius. Les Variacions es componen d’un tema únic –l’ària–, trenta variacions i un retorn de l’ària primigènia. El que vincula tot plegat no és pas una melodia comuna, sinó un fons de variacions harmòniques de les quals és objecte la línia del baix: les melodies varien, però de fons hi ha sempre un tema constant. Una obra, en definitiva, absolutament magistral que mostra la immensitat del geni de Bach 280 anys després de la seva creació.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografia
Lang Lang, piano
© OLAF HEINE Deutsche Grammophon
És una figura destacada de la música clàssica actual: com a pianista, pedagog i filantrop, s’ha convertit en un dels ambaixadors més influents i compromesos de les arts del segle XXI. Igual de feliç jugant per a milers de milions d’espectadors a la cerimònia d’obertura olímpica de Pequín el 2008 o només per a uns quants centenars de nens a les escoles públiques, és un mestre de la comunicació a través de la música.
Anunciat pel «New York Times» com “l’artista més popular del planeta de la música clàssica”, Lang Lang fa concerts amb les entrades exhaurides a tot el món. Fa col·laboracions contínuament amb directors com ara Sir Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim o Christoph Eschenbach i actua amb les millors orquestres del món. És conegut per pensar fora de la caixa i sovint entra en diferents mons musicals. Les seves actuacions als premis Grammy amb Metallica, Pharrell Williams o la llegenda del jazz Herbie Hancock van ser vistes per milions d’espectadors.
Durant aproximadament una dècada, ha contribuït a l’educació musical a tot el món. El 2008 va fundar la Lang Lang International Music Foundation amb l’objectiu d’impulsar els millors pianistes del demà, defensar l’educació musical a l’avantguarda de la tecnologia i construir un públic jove a través d’experiències musicals en directe. El 2013 Lang Lang va ser designat pel secretari general de les Nacions Unides com a missatger de la pau centrat en l’educació global.
Va començar a tocar el piano als tres anys i va oferir el seu primer recital públic abans dels cinc. Va ingressar al Conservatori Central de Música de Pequín als nou anys i va guanyar el primer premi al Concurs Internacional Txaikovski per a joves músics als tretze. Posteriorment va anar a Filadèlfia per estudiar amb el llegendari pianista Gary Graffman al Curtis Institute of Music. Tenia disset anys quan va arribar la seva gran oportunitat, en substituir André Watts a la Gala del Segle, en la qual va interpretar el Primer Concert per a piano de Txaikovski amb la Chicago Symphony Orchestra, sota la batuta de Christoph Eschenbach: es va convertir en una sensació de la nit al dia i les invitacions van començar a multiplicar-se.
L’impuls il·limitat de Lang Lang per atraure nous públics a la música clàssica li ha suposat un gran reconeixement: va rebre el Crystal Award 2010 a Davos i va ser escollit com un dels 250 joves líders mundials pel Fòrum Econòmic Mundial. També és doctor honoris causa pel Royal College of Music, Manhattan School of Music i New York University. El desembre del 2011 va ser guardonat amb el màxim premi atorgat pel Ministeri de Cultura de la República Popular de la Xina i va rebre els màxims honors civils a Alemanya (Mèrit de la República Federal d’Alemanya) i França (Medalla de l’Orde de les Arts i les Lletres). El 2016 Lang Lang va ser convidat al Vaticà per actuar per al papa Francesc. També ha actuat per a nombrosos dignataris internacionals, incloent-hi quatre presidents nord-americans i monarques de moltes nacions.
També et pot interessar...
Palau Bach - Concert Extraordinari
Dijous, 28.04.22 - 20 h
Petit PalauJean Rondeau, clavecí
J. S. Bach: Variacions Goldberg
Preu: 25 €
Palau Fronteres
Dimecres, 22.06.22 - 20 h
Sala de ConcertsMax Richter, piano
M. Richter: Infra
M. Richter: The blue notebooksPreus: de 20 a 60 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –