La Casa dels Cants - Festa de la Música Coral | Palau de la Música Catalana

Programa de mà
Festa de la Música Coral
La Casa dels Cants
Diumenge, 1 de març de 2026 – 17 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Estrena de les obres guanyadores del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC.

Presentat per Albert Torrens
COR VIVALDI*
Xavier de la Fuente Touris, piano
Pilar Paredes, directora

Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum

Eva Ugalde (1973)
Ave Maris Stella

Gerard López Boada (1969)
On kindness

Chris Artley (1963)
From a railway carriage
Premi a la millor composició per a cor infantil del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA FEMENÍ SCHERZO*
Daniel Ruiz, piano
Esteve Nabona, director

Sarah Quartel (1982)
As you sing

Joan Pérez-Villegas (1994)
Vou, veri, vou
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus iguals dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Albert de la Fuente (1989)
Els Reis
Menció especial per a obra sobre text català del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català

Andreu Diport (1998)
Al murmuri de tes rieres
Premi a la millor composició per a veus iguals del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA DE GRANOLLERS*
Josep Vila i Jover, director

Jesús Debón Alcodori (1959)
Tardoral
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus mixtes dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Josep M. Ruera (1900-1988)
Sant Joan

Josep Ollé i Sabaté (1987)
I shall not live in vain

Hyo-Won Woo (1974)
“Cum Sancto Spiritu”, del Gloria, WW 1577
COR DE CAMBRA DE GRANOLLERS i COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Marc Díaz, director

Raúl Torrico Redondo (1977)
Cantate Domino
Premi Maria Font Bernaus, ex aequo, del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (Xavier Puig, director)

Carles Prat, tenor i Albert Cabero, baríton (La nit s'estén per tot)
Anna Campmany i Brenda Sara, sopranos (Naixement al Palau)
Jordi Armengol, piano
Álvaro Metzger, orgue
Marc Díaz, director

Pau Vallès (2000)
Nit de vetlla
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus mixtes dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

La nit s’estén per tot, la mar ressona
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus iguals dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Anna Campmany (1993)
Naixement al Palau

Andreu Diport
La pineda
Premi Maria Font Bernaus, ex aequo, del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
TOTS ELS CORS JUNTS:
Xavier Puig, director

Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera

* Agrupació amb finalitat pedagògica

Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.

#coral #patrimonicatalà #estrenes
Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco
aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El cant coral contemporani en les més variades formes d’expressió. El Palau de la Música Catalana és la Casa dels Cants i la llar de l’Orfeó Català –fet que el converteix en el lloc més adient per celebrar la gran festa de la música coral. Pel seu emblemàtic escenari desfilaran quatre destacades formacions de diversa estructura, plantilla i trajectòria, tot complementant un programa que inclou clàssics actuals, estils diversos i estrenes absolutes. Hi actuaran el Cor Vivaldi, dirigit per Pilar Paredes i amb el pianista Xavier de la Fuente Touris; el Cor de Cambra Femení Scherzo, sota la direcció d’Esteve Nabona i amb Daniel Ruiz al piano; el Cor de Cambra de Granollers, amb Josep Vila i Jover al podi, i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Marc Díaz i amb Jordi Armengol al piano i Álvaro Metzger a l’orgue.
Quines són les claus del concert?
Entre un seguit de peces d’autors nacionals i estrangers, destaquen les obres guanyadores del 5è Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Dels primers s’inclouen: de Chris Artley, From a railway carriage, millor composició per a cor infantil; d’Albert de la Fuente, Els Reis, menció especial per a obra sobre text català; d’Andreu Diport, Al murmuri de tes rieres, millor composició per a veus iguals, i les dues guanyadores del Premi Maria Font Bernaus a la millor composició per a cor mixt: La pineda d’Andreu Diport i Cantate Domino de Raúl Torrico Redondo.

Dels premis de la Federació s’interpretaran Vou, veri vou de Joan Pérez-Villegas, millor harmonització a cappella de cançons catalanes; Tardoral de Jesús Debón Alcodori, millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana per a veus mixtes, i de Pau Vallès, Nit de vetlla i La nit s’estén per tot, la mar ressona, millor harmonització de cançons catalanes per a veus mixtes i millor composició a cappella sobre un text en llengua catalana, respectivament.
A què he de parar atenció?
A la varietat d’estils i a l’enorme qualitat de la música coral actual. El programa no només es centra en les peces guanyadores dels dos concursos ja indicats, sinó també en una panoràmica d’abast internacional que demostra la vitalitat del gènere i l’interès dels compositors. Entre d’altres, s’hi sentirà una obra d’un mestre com Pau Casals en el 150è aniversari del seu naixement, en contrast amb una altra d’un autor molt jove, Josep Ollé i Sabaté, compositor convidat del Palau aquesta temporada.
Sabies que...
El Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i els Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral, que promou la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), són certàmens biennals que fomenten l’interès dels compositors pel cant coral. El Palau acull l’estrena de les peces guanyadores, que són editades per la FCEC a la seva “Col·lecció Coral” i distribuïdes a les entitats federades i a totes les que ho demanin. A la convocatòria 2025 del Concurs de l’Orfeó es van presentar 204 partitures de 128 compositors de 24 nacionalitats; als Premis de la FCEC van competir 88 obres de 49 creadors de 9 nacionalitats.
Comentari
Festa del cant coral
En un concert com el d’avui, necessàriament eclèctic, podem sentir obres de molt diversa procedència i estil. Si Nigra sum és una de les millors obres corals del nostre català més universal, Pau Casals, que l’escrigué al primer exili a França, molt menys coneguda és Sant Joan, una sardana cantada del mestre granollerí Josep M. Ruera, que tan vinculat estigué a la seva ciutat. És d’agrair que el Cor de Cambra de Granollers mantingui viu l’interès per la creació local. Del nostre àmbit sentirem també obres de joves compositors ja consolidats, com On kindness del pianista barceloní Gerard López Boada, I shall not live in vain del compositor tortosí especialitzat en obres corals Josep Ollé i Sabaté o el bonic Naixement al Palau de la polifacètica Anna Campmany, un encàrrec del Cor de Cambra del Palau per al seu 30è aniversari.

Cal destacar (i reivindicar) la presència de les dones compositores en el programa d’avui, a banda de la ja esmentada Anna Campmany. Eva Ugalde és una compositora i directora de cors donostiarra, deixebla de Javi Busto. El seu Ave Maris Stella parteix de la melodia gregoriana per crear una bonica pregària musical. Com Ugalde, també són directores de cor la canadenca Sarah Quartel, autora d’un rítmic i aparentment popular As you sing, i la sud-coreana Hyo-Won Woo, que fusiona el llenguatge musical occidental amb elements propis de la música coreana, com en aquest fragment del seu Gloria. L’obra de totes tres creadores és exclusivament coral.

Pel que fa als premiats dels concursos que celebrem a la festa, menció especial mereix el veterà Chris Artley, un compositor neozelandès molt popular al seu país, d’estil senzill i ensucrat. De la mateixa manera, el valencià Jesús Debón acredita una llarga trajectòria vinculada al món coral, com a pianista correpetidor, però també com a compositor i guanyador de diversos premis.

A Vou, veri, vou, el compositor mallorquí Joan Pérez-Villegas ens transporta a la seva infància en un estil que fusiona aquesta popular cançó de bressol mallorquina amb elements del jazz i la big band. El compositor madrileny Raúl Torrico, en canvi, ha escrit el seu Cantate Domino per a doble cor en un llenguatge modal propi dels models renaixentistes, però adaptat a un context harmònic contemporani.

Figura emergent de fulgurant i admirable carrera, el jove Andreu Diport concep les seves obres corals com una imatge fidel del text: Al murmuri de tes rieres, la música adopta un gest serè i nocturn ple de matisos com en la imatge vívida de la nit al poema de Pere Talrich; a La pineda, l’escriptura coral modal reflecteix la riquesa de les imatges del poema d’Apel·les Mestres, des del silenci nocturn a l’exaltació de l’alba. Encara més jove, a Pau Vallès se li augura un futur prometedor si, com ell explica, Nit de vetlla neix d’un treball ben innocent (un exercici de conservatori) que ha cristal·litzat en un petit èxit. Pel que fa a La nit s’estén per tot..., inspirada en un record de la costa empordanesa on estiuejava de petit, pretén posar en valor una formació, la de cor masculí, cada cop més escassa a casa nostra.

Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Obres premiades
V CONCURS INTERNACIONAL DE COMPOSICIÓ CORAL DE L’ORFEÓ CATALÀ 2025

Cantate Domino de Raúl Torrico Redondo i La pineda d’Andreu Diport
Premi Maria Font Bernaus a la millor composició coral per a cor mixt

Fum, fum, fum de Jordi Calpe i Planells
Accèssit a la millor composició coral per a cor mixt
Aquesta obra va ser estrenada al Concert de Sant Esteve 2025 per l’Orfeó Català.

Al murmuri de tes rieres d’Andreu Diport
Premi a la millor composició coral per a veus iguals

From a railway carriage de Chris Artley
Premi a la millor composició coral per a cor infantil

Els Reis d’Albert de la Fuente
Menció especial a la millor obra sobre text català
MEMBRES DEL JURAT:

Xavier Puig, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, i president del jurat
Pablo Larraz, director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Josep Ollé, compositor convidat de la temporada 2025-26
Joan Magrané, compositor
Josep Vila i Jover, director del Cor de Cambra de Granollers
Sílvia Gil-Pérez, fundadora i exdirectora del Cor de Cambra Femení Scherzo
Pilar Paredes, directora del Cor Vivaldi
X PREMIS INTERNACIONALS CATALUNYA DE COMPOSICIÓ CORAL DE LA FCEC 2025

Tardoral de Jesús Debón Alcodori
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus mixtes

La nit s’estén, la mar ressona de Pau Vallès
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus iguals

Nit de vetlla de Pau Vallès
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus mixtes

Vou, veri, vou de Joan Pérez-Villegas
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus iguals
MEMBRES DEL JURAT:

Raimon Romaní, director i compositor
Mariona Vila, compositora
Bernat Vivancos, compositor i director
Biografies
Cor Vivaldi
Pilar Paredes, directora
Cor de Cambra Femení Scherzo
Esteve Nabona, director
Cor de Cambra de Granollers
Josep Vila Jover, direcció
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Marc Díaz, Director

Biografies

Cor Vivaldi

El Cor Vivaldi, fundat el 1989 per Òscar Boada, és una de les formacions corals infantils més destacades de Catalunya i l’agrupació més emblemàtica de l’Escola IPSI de Barcelona. Sota la direcció actual de Pilar Paredes, el Cor està compost per trenta cantaires de nou a setze anys. La seva excel·lència es basa en una formació intensiva amb assaigs diaris i classes individuals de tècnica vocal, que n’asseguren un alt nivell artístic.

Distingit per la seva singularitat, el Cor Vivaldi és l’única coral infantil d’Espanya que ofereix un cicle anual de quatre concerts amb repertoris diferents. Enguany, el cicle arriba a la vint-i-quatrena edició, tot reafirmant-ne el compromís amb la innovació artística. Amb més de trenta-cinc anys de trajectòria, ha rebut nombrosos reconeixements, el més recent va ser el primer premi al II Certamen Coral Ciudad de Granada (febrer del 2024).

El Cor Vivaldi ha participat en grans produccions, com l’òpera Alexina B. al Gran Teatre del Liceu i en concerts de la banda sonora de The Lord of the Rings al Palau Sant Jordi i al WiZink Center. Ha actuat en sales prestigioses, com la Wiener Konzerthaus, Victoria Hall de Ginebra, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana i Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.

La versatilitat artística és un altre tret distintiu del Cor Vivaldi, que ha col·laborat amb reconeguts directors, com Salvador Mas, Kirby Shaw, Josep Pons, Edmon Colomer, Salvador Brotons i Ludwig Wicki. També ha participat en projectes diversos, incloent-hi col·laboracions cinematogràfiques amb directors com ara Pedro Almodóvar i Jaume Balagueró, així com en formats operístics. A la vegada, ha encarregat diverses obres a compositors contemporanis per ajudar a enriquir el repertori coral per a veus blanques.

Gràcies a una combinació d’excel·lència interpretativa, tècnica i un fort compromís cultural, el Cor Vivaldi contribueix a la preservació i projecció internacional del patrimoni coral català i es consolida com un referent en el panorama musical.

Aina Amaro Llufriu

Maria Luyou Álvarez Roca

Clara Antonio Climent

Urgell Arranz Jiménez

Jana Blasi Ibarz

Sara Caballé Galiano

Maria Crosas Casas

Paula Juberias Vidal

Ariadna Lluch Fernández

Anna López de Murilla Pérez

Estela Masip Martínez

Rita Dejanon Alcaraz

Berta Espada Guix

Irina Fernández Gualda

Ane Gil Martínez

Biel Miravet Sendra

Nil Miravet Sendra

Jana Morera González-Rothvoss

Mariona Muelas Suso

Nora Oriola Noguera

Júlia Ramírez Martínez

Bernat Rius Salas

Galàxia Sapena Thavornkit

Martina Schirripa Ferrer

Eudald Serra Vélez

Meng Yu Shen

Martina Solavera Santaló

Mailen Souto Miqueleiz

Irene Vila Guivernau

Joana Vives Mir

Biografies
Pilar Paredes, directora
Nascuda a l’Havana, va començar la seva formació musical especialitzant-se en direcció coral. Va ser membre de la Schola Cantorum Coralina. Va fundar la coral infantil Pìccolo i va col·laborar amb la UNESCO en el projecte We Want to Sing! Entre els anys 1995 i 2001 va dirigir la Coral Encore de la Facultat de Medicina de la Universidad de l’Havana, que va ser guardonada en diversos concursos. El 2000 va obtenir les llicenciatures de direcció coral i cant líric, respectivament, a la Universidad de las Artes de Cuba. A Barcelona es va incorporar a l’Escola IPSI dirigint les corals Bartók i Kodály. Des del 2008 és professora de cant i esdevingué adjunta a la direcció del Cor Vivaldi. Compromesa amb la innovació educativa, el 2022 va completar el Màster en Musicologia i Interpretació de la Música Antiga i el Màster en Direcció de Centres per a la Innovació Educativa a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2024 assumí la direcció del Cor Vivaldi. Paral·lelament, dirigeix els cors Kodály i Corelli, on treballa en la formació de les veus que posteriorment ingressaran al Cor Vivaldi.
Següent biografia

Biografies

Cor de Cambra Femení Scherzo

El Cor de Cambra Femení Scherzo és un conjunt vocal de Vila-seca creat l’any 1989. Ha actuat arreu de Catalunya i a diverses ciutats de l’Estat participant en produccions amb orquestres com ara l’OBC, Orquestra Simfònica del Vallès, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Julià Carbonell i Orquestra Terrassa 48.

Ha enregistrat tres CD. També té diversos enregistraments en directe per a Catalunya Música i Radio Nacional de España, que han estat divulgats periòdicament a través d’aquestes emissores. Ha obtingut diversos premis, com ara el primer premi i medalla d’or del II Concurs Internacional de Cant Coral Orlando di Lasso a Roma, o el primer premi i medalla d’or al III Concurs Internacional de Cant Coral Europa i els Seus Cants.

El Cor ha estat dirigit, des de la seva fundació, per Sílvia Gil-Pérez i s’ha convidat directors, com ara Òscar Boada, Carles Josep Comalada, Josep Vila, Salvador Brotons, Víctor Pablo Pérez i Elisenda Carrasco. Al llarg dels darrers anys el Cor ha ofert diverses produccions sota la direcció de Jordi Casas Bayer.

Ha actuat al Palau de la Música de València, Teatro-Auditorio de San Lorenzo de El Escorial, Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Auditori Enric Granados de Lleida i Auditori Josep Carreras de Vila-seca.

El Cor ha estrenat obres dels compositors Alejandro Yagüe, Ramiro Real, Albert Guinovart, Josep M. Guix, Ramon Humet, Jordi Domènech i Manuel García Morante.

Actualment el Cor és dirigit per Esteve Nabona.

SOPRANOS 1 :

Maria Escobar

Reyes Gil

Mercè Gil-Pérez

Elisabet Graset

Núria Ortoneda

Judit Sánchez

SOPRANOS 2 :

Rosa M. Gual

M. Teresa Montané

Laura Nogueras

Eva Quiñones

Eva Recha

ALTOS 1 :

Montse Baiges

Núria Batet

Àngela Guillén

Laura Rodríguez

Meritxell Sáez

Eva Suances

ALTOS 2 :

Maria Fañanás

Montse Garcia

Eva Garriga

Sílvia Gil-Pérez

Eugènia Valderrama

Biografies
©Ricardo Ríos Visual
©Ricardo Ríos Visual
Esteve Nabona, director
Nascut el 1968, forma part d’una rica generació de directors corals que van rebre el mestratge de reconeguts mestres, com Manuel Cabero, Pierre Cao, Gaby Baltès i Joan Company.

Després d’una llarga etapa –més de vint anys– com a director coral i pedagog a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música al capdavant del Cor Jove i l’Escola Coral de l’Orfeó Català, actualment dirigeix el Cor de Cambra Femení Scherzo i una nova etapa de l’Ensemble Vocal Cambra 16, cor que va fundar el 1999. A més, com a director convidat, col·labora en diferents cors i projectes participatius, com l’Associació Messies Participatiu de Barcelona.

El 2025 ha estat convidat, per segona vegada, per la Pontificia Universidad Católica de Chile (Santiago de Xile) per impartir un curs de direcció coral i repertori. A la vegada, és l’encarregat de dirigir el concert Bach Santiago 49 amb solistes, cor de cambra i orquestra barroca de la dita universitat.

Al marge de projectes purament musicals, ha iniciat una col·laboració estable amb diversos cellers per dur-hi a terme activitats que combinen l’enologia amb la música. Cal destacar la col·laboració regular amb el Celler Kripta mitjançant la creació del cicle Programa Musical 10x10, que inclou maridatges musicals, tallers de cants de taverna, actuacions musicals amb degustació gastronòmica, etc.

Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi obtingué el grau superior de trompa amb Vicent Aguilar, també va rebre classes de mestres com Thomas Indermulhe, Wolfgang Mayer, Paul van Zelm i Frantisek Supin.

Entre el 1986 i el 2003 va actuar amb les principals orquestres del país, com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i Simfònica del Vallès compaginant-ho amb la direcció del Cor de Cambra Ars Subtilior i el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal.

El 2003 va entrar al Palau de la Música Catalana com a director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i posteriorment del Cor Jove de l’Orfeó Català ja com a director titular (2003-2022). En aquesta etapa ho va compaginar amb la direcció del Cor de Cambra de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i el Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). El 2009 va coordinar un projecte coral de professors i directors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català a Bombai (a l’Índia) convidats pel prestigiós director d’orquestra Zubin Mehta. Aquest projecte va consistir en la creació d’una xarxa de cors infantils a les escoles de la metròpolis índia.

Del 2010 al 2022 va ser director de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i director artístic de Palau Vincles-Clavé XXI, projecte social de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que porta el cant coral a entitats i escoles a zones socialment vulnerables.

Com a director, ha ofert concerts a Catalunya i Espanya, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria i la República Txeca. També ha dirigit diversos tallers corals i classes magistrals a diferents països.

En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Barroc Méridien, Orquestra Barroca Ars Musicae i Orquestra Simfònica Camera Musicae.
Següent biografia

Biografies

Cor de Cambra de Granollers

Va ser fundat l’any 1996, sota la direcció de Josep Vila Jover, com a part de l’escola de música creada en el marc de la Societat Coral Amics de la Unió, una entitat amb una llarga tradició des del 1877 en la promoció i difusió de la música coral. Des de l’any 2017 és la formació resident del Teatre Auditori de Granollers, fet que ha consolidat el seu paper com a referent cultural a la ciutat i al país.

El repertori del Cor abasta un ampli ventall de gèneres, èpoques i estils, des de polifonia religiosa i profana fins a música contemporània, passant pel Barroc, Classicisme, Romanticisme i cançons tradicionals d’arreu del món. Ha actuat en alguns dels escenaris més prestigiosos de Catalunya, com el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona.

Amb una àmplia trajectòria, ha participat en festivals internacionals de cant coral, tant a Espanya com a Europa. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i Vespres d’Arnadí, sota la direcció de reconeguts directors, com Álvaro Albiach, Robert King, Manel Valdivieso, Christian Grube, Xavier Puig, Salvador Brotons, Edmon Colomer, Hartmut Haenchen, Josep Vila Casañas i Josep Caballé. Aquesta intensa activitat li ha valgut reconeixements com ara el segon premi al XLVIII Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros l’any 2019.

En l’àmbit discogràfic, el Cor ha publicat Josep Maria Ruera, música vocal (2009) i Després del jazz (2011), una col·laboració amb el Martí Ventura Quartet. L’any 2018 va enregistrar la producció Cantem, disponible al seu canal de YouTube, i el 2021 va presentar Renaissance, que inclou una selecció d’obres del Renaixement europeu.

El Cor de Cambra de Granollers forma part de:

SOPRANOS:

Rosa Duran

Ivet Delgado

Núria Andon

Clara Jorba

Anna Ruiz

Mónica Pazos

Txell Milà

Núria Vilalta

Laura Bundó

Júlia Carreño

Roser Guixé

ALTOS :

Montserrat Folcrà

Alba Serrat

Anna Fernàndez

Rosa Folcrà

Maria Lloret

Sara Cillan

Anna Córdoba

Victoria Cancelli

Anna Sala

Jusit Buxadera

Adriana Berruezo

TENORS :

Miguel del Hoyo

Xavier Tudela

Emili Fortea

Emili Flores

Joan Casas

Toni Santiago

Irvin Sánchez

Guillem Ponsí

BAIXOS :

Jordi Chavarría

Akior Santos

Sergi Solà

Albert Llucià

Christoph Doben

Jordi Radigales

Pau Bragulat

Oriol Roca

Biografies

©Jordi Ribó

©Jordi Ribó

Josep Vila Jover, direcció
Nascut a Granollers (1970), va estudiar direcció coral amb Enric Ribó, Conxita Garcia i Christian Grube. Des del 1995 és el director artístic de la prestigiosa Societat Coral Amics de la Unió, de Granollers, amb més de sis-cents cinquanta alumnes i deu cors en actiu.

En aquesta institució dirigeix Veus – Cor Infantil Amics de la Unió –format per cinquanta veus blanques de dotze a divuit anys– i el Cor de Cambra de Granollers, un cor mixt de trenta membres. Tots dos cors són formacions residents al Teatre Auditori de Granollers des de l’any 2017.

Amb aquestes formacions ha actuat a les temporades estables del Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona i Gran Teatre del Liceu, on ha col·laborat amb reconeguts directors, com Edmon Colomer, Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Robert King, Manel Valdivieso i Gustavo Dudamel.

La seva influència va més enllà de Catalunya, amb gires internacionals arreu d’Europa, la Xina, els Estats Units, Taiwan i el Japó. És convidat sovint com a director en tallers i festivals de cant coral a nivell mundial, incloent-hi esdeveniments com Europa Cantat i tallers a la Philharmonie de Luxemburg.

A més de la seva feina coral, ha dirigit orquestres notables, com l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Terrassa 48 i Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Següent biografia

Biografies

©Ricardo Ríos

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.

De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.

SOPRANOS

Belen Barnaus

Anna Campmany

Araceli Esquerra

Míriam Garriga

Anna Niebla

Alba Quinquillà

Natàlia Sánchez

Brenda Sara

ALTOS:

Mercè Bruguera

Marta Cordomí

Assumpta Cumí

Maria Jurado

Mariona Llobera

Blanca Martí

Diana Martins

Magda Pujol

TENORS:

Aniol Botines

Josep Camós

Marc Garcia

Joan Mas

Ferran Passola

Carles Prat

Marc Rendon

Matthew Thomson

BAIXOS:

Pablo Acosta

Albert Cabero

Antonio Fajardo

Esteve Gascón

Oriol Mallart

Daniel Morales

David Pastor

German de la Riva

Biografies
©Harold Abellan
©Harold Abellan
Marc Díaz, Director
Nascut a Santa Oliva (Baix Penedès, 1993), als nou anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on al cap de poc temps va descobrir i s’apassionà especialment per la polifonia del Renaixement, però també per la música coral de compositors com ara Cererols, Casanoves, Mendelssohn o Brahms, entre d’altres. A l’Escolania estudià, a més, violoncel, piano i orgue.

Actualment desenvolupa aquesta passió primerenca especialment en comunió amb els seus projectes més personals: d’una banda, el Cor Cererols, cofundat i dirigit per ell mateix des del 2018 i reconegut ràpidament com un dels principals cors del país, i de l’altra, amb el grup instrumental de cambra The Delightful Pocket Company.

Com a organista, col·labora habitualment amb els principals cors, orquestres i festivals de música del país, com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Vespres d’Arnadí, La Jove Capella Reial, Ensemble O Vos Omnes, Ensemble Exclamatio, Cor Jove Nacional de Catalunya i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. També ha treballat com a organista i clavecinista al Teatre Lliure, sota la direcció de Lluís Pasqual.

Com a director, dirigeix també el Cor GAC, ha treballat com a preparador de cor per al Festival Bachcelona i el Joven Coro de Andalucía i col·labora amb el Cor Francesc Valls.

Ha estudiat direcció de cor a l’ESMUC, amb els mestres Josep Vila i Johan Duijck, i finalitzà amb matrícula d’honor el seu concert de final de grau, en el qual dirigí l’Officium defunctorum de T. L. de Victoria. Allà també seguí estudiant orgue i música de cambra amb Òscar Candendo i Juan de la Rubia.
Textos
Textos
Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum
Nigra sum, sed formosa,
Filiae Jerusalem;
Ideo dilexit me Rex,
Et introduxit me in cubiculum suum,
Et dixit mihi;
Surge et venia mica mea,
Jam hiems transiit,
imber abiit et recessit,
Flores apparu eruent in terra nostra,
tempus putationis ad venit.
Soc negra, però formosa,
filles de Jerusalem.
Per això el rei m’estimà
i m’introduí a la seva cambra
i em digué:
Aixeca’t, amiga meva i vine.
L’hivern ha passat,
l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
han esclatat les flors a la nostra terra,
ha arribat el temps de la poda.
Eva Ugalde (1973)
Ave Maris Stella
Ave maris Stella, Dei Mater alma,
atque semper Virgo, felix caeli Porta.
Salve, estrella del mar, salve santa Mare de Déu i sempre Verge, feliç porta del cel.
Sumens illud Ave Gabriélis ore,
funda nos in pace,
mutans Hevae nomen
Acceptant aquell “Ave” de la boca de Gabriel,
i canviant el nom d’Eva,
heu establert la pau entre nosaltres.
Solve vincla reis,
profer lumen caecis: mala nostra pelle,
bona cuncta posce.
Aixequeu les cadenes dels captius,
doneu llum als cecs, feu fora els nostres mals
i alimenteu-nos amb tot els béns.
Monstra te esse matrem:
sumat per te preces,
Qui pro nobis natus tulit esse tuus.
Mostreu que sou mar
fent que Ell aculli les nostres pregàries,
Aquell que, nascut per nosaltres,
ha volgut ser el nostre fill.
Vitam praesta puram,
iter para tutum:
ut vidéntes lesum semper collaetémur.
Verge singular, única, la més amable
quan serem alliberats dels pecats
feu-nos casts i humils.
Sit laus Deo Patri,
summo Christo decus, Spirítui Sancto,
tribus honor unus. Amen.
Que la lloança sigui donada a Déu Pare
glòria al Fill i a l’Esperit Sant,
i a la Santa Trinitat un sol homenatge. Amén.
Gerard López Boada (1969)
On kindness
Text de Kavita Gurung
You plant two seeds deep,
ain't no mountain high enough,
thousand flowers bloom.
Plantes dues llavors ben endins,
no hi ha cap muntanya prou alta,
mil flors floreixen.
Chris Artley (1963)
From a railway carriage
Text de Robert Louis Stevenson (1830-1894)
Faster than fairies, faster than witches,
Bridges and houses, hedges and ditches;
And charging along like troops in a battle,
All through the meadows the horses and cattle:
All of the sights of the hill and the plain
Fly as thick as driving rain;
Més ràpid que fades, més ràpid que bruixes,
ponts i masies, tanques i rases;
i avancen al galop com tropes en batalla,
per prats i per camps, cavalls i bestiar:
tots els paisatges del turó i del pla
volen espessos com pluja a batzegades;
And ever again, in the wink of an eye,
Painted stations whistle by.
Here is a child who clambers and scrambles,
All by himself and gathering brambles;
Here is a tramp who stands and gazes;
And there is the green for stringing the daisies!
i una vegada i una altra, en un parpelleig,
les estacions pintades passen xiulant.
Aquí un infant que s’enfila i s’esmuny,
tot sol, collint móres al camí;
aquí un rodamón que s’atura i observa;
i allà el verd on filar margarides!
Here is a cart run away in the road
Lumping along with man and load;
And here is a mill and there is a river:
Each a glimpse and gone for ever!
Aquí un carro desbocat pel camí,
trontollant amb l’home i la càrrega;
i aquí un molí, i allà un riu:
cada visió, un instant… i per sempre perduda!
Sarah Quartel (1982)
As you sing
Text de la pròpia compositora
Your voice is like the breath of spring
when first it wakes the flowers.
I blossom brightly as you sing,
and flourish by your side.
La teva veu és com l’alè de la primavera
quan desperta les flors.
Jo floreixo radiant quan cantes,
i creixo al teu costat.
And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring.
I flourish by your side.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és com l’alè de la primavera.
Floreixo al teu costat.
Your voice is like a cherry tree
in playful bloom beside me.
I dance and flutter as you sing
and shine when you are near.
La teva veu és com un cirerer en flor
que juga prop meu.
Danso i tremolo quan cantes,
i resplendeixo quan ets a prop.
And in your singing I am found.
Your voice is like a cherry tree.
I shine when you are near.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és com un cirerer.
Brillo quan ets a prop.
Your voice is like an ancient oak
that stands in gentle strength.
My roots run deeper as you sing.
La teva veu és com un roure antic
que s’alça amb dolça fermesa.
Les meves arrels s’endinsen més quan cantes.
And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring,
a cherry tree, an ancient oak.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és l’alè de la primavera,
un cirerer, un roure antic.
You sing me safely home.
Em cantes fins a portar-me a casa.
Joan Pérez-Villegas (1994)
Vou, veri, vou
Canço de bressol mallorquina, lletra de Mateu Obrador (1852-1909) i música d’Honorat Noguera (1822-1890).
Vou, veri vou, vou, veri vou…

Horabaixa post es sol
plorinyava l’infantó;
no ploreu, angelet, no,
que ta mareta no ho vol.

Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.

Vou, veri vou, vou, veri vou…

Tot el cel llampega i plou;
tresor meu, dorm fins demà,
ta mareta et vetllarà
cantant es vou-veri-vou.

Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
Albert de la Fuente (1989)
Els Reis
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
   han granat.

Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
   en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
   mirra, encens?
Andreu Diport (1998)
Al murmuri de tes rieres
Text de Pere Talrich (1810-1888)
Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era,
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estrellada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
     qui no t’ha vist,
     per ell só trist!
Jesús Debón Alcodori (1959)
Tardoral
Text de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates, 1878-1933)
Pluja d’estels: novetat de setembre.
Ara toquen els afanys de la sembra.
I és confident i gustosa la fembra.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

Ara el treball és sedant; no trasbalsa.
Ara és el temps de les peres amb salsa.
I la padrina les oques encalça.

Ara és el temps de l’amor i el profit:
aiguabarreig de llangor i delit.

Pugna de glavis apar la fageda
tota d’aram. Una boira de seda
la visió de l’exèrcit ens veda.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

A l’aiguamoll la becada pelluca.
És a l’aguait el vicari. La lluca,
i atura el ca per la pell de la nuca.

Ara és el temps de l’amor i el profit:
aiguabarreig de llangor i delit.
Josep M. Ruera (1900-1988)
Sant Joan
Text de Trinitat Catasús (1887-1940)
Ben plantat,
ardit i airós,
fatxander i pretensiós,
Sant Joan riu a les noies.

Encén focs i brinda toies
de clavells i de ginesta;
Sant Joan és una festa
que ens penetra dintre el cor.
Sant Joan, festa d’amor.
El cel pur i el mar brillant,
jorn de festa, Sant Joan!

Ets un brau minyó colrat
que a la vila t’has plantat,
movent gresca i fent gatzara;
prou ho diu la teva cara
que has passat la nit vetllant,
saltant focs i gallejant.

Ets d’un ros que tira a bru,
com el blat quan és madur;
duus alfàbrega a l’orella
i a la boca una poncella
de clavell ja ben badada.
Si la Pasqua regalada t’ha agradat,
quina parella podríeu fer tu i ella!

Ets alegre i ballador,
viuolent i parlador,
un xic músic i romàntic;
saps com deu ésser un càntic
per tal que penetri un cor
i ferir-lo així d’amor.

Bell i ros, supersticiós,
ple de joia i de colors;
Sant Joan, dia de flors,
dia de festa,
portes llum, portes ginesta
i és tot vida al teu voltant.

Jorn de festa, Sant Joan!
Josep Ollé i Sabaté (1987)
I shall not live in vain
Test d’Emily Dickinson (1830-1886)
If I can stop one heart from breaking,
I shall not live in vain;
If I can ease one life the aching,
Or cool one pain,
Or help one fainting robin
Unto his nest again,
I shall not live in vain.
Si puc evitar que un cor es trenqui,
no hauré viscut en va;
si puc alleujar el dolor d’una vida,
o apaivagar un patiment,
o ajudar un pit-roig esgotat
a tornar al seu niu,
no hauré viscut en va.
Hyo-Won Woo (1974)
“Cum Sancto Spiritu”, del Gloria, WW1577
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus
bonae voluntatis.
Laudamus te, benedicimus te,
adoramus te, glorificamus te,
gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Quoniam tu solus Sanctus,
tu solus Dominus,
tu solus Altissimus,
Jesu Christe. Amen.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes
que estima el Senyor.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria.
Perquè Vós sou l’únic Sant,
Vós, l’únic Senyor,
Vós, l’únic Altíssim,
Jesucrist. Amén
Raúl Torrico Redondo (1977)
Cantate Domino
Salm 98
Cantate Domino canticum novum,
quia mirabilia fecit.
Jubilate Deo, omnis terra erumpite,
exsultate, et psallite.
Psallite Domino in cithara;
in cithara et voce psalmi.
Judicabit orbem terrarum in justitia,
et populos in æquitate.
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.
Pau Vallès (2000)
Nit de vetlla
Nadala popular catalana
Esta nit és nit de vetlla,
ha nascut d’una donzella, la miren i fa sol;
ha nascut una donzella, la Kyrie Eleison.

Ha nascut d’una donzella
un infant com una estrella, la miren i fa sol;
un infant com una estrella; la Kyrie Eleison.

Un infant com una estrella:
els pastors l’en van a veure, la miren i fa sol;
els pastors l’en van a veure, la Kyrie Eleison.

Els pastors l’en van a veure,
al coll porten una ovella, la miren i fa sol;
al coll porten una ovella, la Kyrie Eleison.
La nit s’estén per tot, la mar ressona
Text de Joan Maragall
Mira avançar-se cap a tu les ones formant
graons festonejats d’escuma:
la immensa escala va acostant-se ràpida,
temptadora als teus peus. Oh, no! No fugis:
els graons menyspreats se desvaneixen
per l’oblidat sorral; pro, quants ne vénen
de l’inflamat ponent, interminables!

Seguim la llum per sobre el mar. Que onades
hi deuríem trobar endintre, endintre!
Les que eixa nit han d’arribar a la platja,
les de demà, i encar les d’altres dies,
les que encara són lluny i que s’afanyen
caminant cap aquí, ¿les sents que vénen?

···
La nit s’estén per tot, la mar ressona.
Anna Campmany (1993)
Naixement al Palau
Text de la pròpia compositora
Les muses miren el cor nounat,
dolces mares somiadores del demà.
“Què serà aquest cor que neix?”

Desperta el trencadís a la seva falda
i diu, mig dissimulant sa migdiada:
“Serà un munt de peces,
cadascuna amb un passat,
futur somiat o origen ben variat,
com un feix d’històries i colors.
Però per un instant, totes s’uniran
per ser una obra d’art”.

“Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
“Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat
indret”,
somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
“Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
I el vitrall canta també:
“Serà els colors que inunden el prat”.

Les valquíries exclamen triomfants:
“Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
I el cavall el contempla des de dalt;
ningú sospita que és qui més té a dir.

“Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
espantant tots els malsons entre onades de blat,
com el cant de llibertat que porta el vent
quan estén les seves ales.

Serà el follet màgic que viu entre notes,
radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
serà Música!”
Andreu Diport
La pineda
Text d’Apel·les Mestres (1854-1936)
Caminàvem pel bosc, com se camina
per una catedral. Nos internàvem
plens de recolliment, plens de misteri
i parlant en veu baixa.

Com a través de cisellada ogiva
la llum de l’alba entre el brancall passava,
i amb ses irisacions les negres soques
xapava d’or i grana.

Al cim de cada soca, que emergia,
com columna arrogant, de la muntanya
s’estremia dels pins la verda mesa,
capitell d’esmeralda.

Ocult entre l’espessa nervadura
del brancall ufanós, dormia un àngel,
nimbada de penombra l’àurea testa
i arraulides les ales.

I ha aparescut el sol. Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna;
llavores les daurades cabelleres
han sacudit els àngels.

I empunyant amb l’esquerra una viola
i amb la dreta un arquet moll de rosada,
han preludiat l’himne eternal del fiat,
despertador de l’ànima.

I creixent amb la llum, que poderosa
la terra i cel enamorada abraça,
l’himne del bosc solemnement s’eleva
amb accents de pregària.

S’eleva al firmament, i apar al fondre’s
una nota, una veu, una paraula;
paraula començada al primer dia
i no acabada encara.
Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la senyera
Text de Joan Maragall
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.

Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:

per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.

Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
També et pot interessar...
Palau 100 · Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Dimecres, 11.03.25 – 20 h
Sala de Concerts
Missa núm. 2 de Bruckner
Balthasar Neumann Chor & Orchester
Lionel Sow, director
G. P. Palestrina: Sicut cervus 
G. P. Palestrina-J. S. Bach: Missa sine nomine 
L. Donati: Sicut cervus 
A. Bruckner: Missa núm. 2 en Mi menor 
Preus: de 18 a 68€
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Programa de mà
Festa de la Música Coral
La Casa dels Cants
Diumenge, 1 de març de 2026 – 17 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Estrena de les obres guanyadores del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC.

Presentat per Albert Torrens
COR VIVALDI*
Xavier de la Fuente Touris, piano
Pilar Paredes, directora

Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum

Eva Ugalde (1973)
Ave Maris Stella

Gerard López Boada (1969)
On kindness

Chris Artley (1963)
From a railway carriage
Premi a la millor composició per a cor infantil del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA FEMENÍ SCHERZO*
Daniel Ruiz, piano
Esteve Nabona, director

Sarah Quartel (1982)
As you sing

Joan Pérez-Villegas (1994)
Vou, veri, vou
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus iguals dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Albert de la Fuente (1989)
Els Reis
Menció especial per a obra sobre text català del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català

Andreu Diport (1998)
Al murmuri de tes rieres
Premi a la millor composició per a veus iguals del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA DE GRANOLLERS*
Josep Vila i Jover, director

Jesús Debón Alcodori (1959)
Tardoral
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus mixtes dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Josep M. Ruera (1900-1988)
Sant Joan

Josep Ollé i Sabaté (1987)
I shall not live in vain

Hyo-Won Woo (1974)
“Cum Sancto Spiritu”, del Gloria, WW 1577
COR DE CAMBRA DE GRANOLLERS i COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Marc Díaz, director

Raúl Torrico Redondo (1977)
Cantate Domino
Premi Maria Font Bernaus, ex aequo, del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (Xavier Puig, director)

Carles Prat, tenor i Albert Cabero, baríton (La nit s'estén per tot)
Anna Campmany i Brenda Sara, sopranos (Naixement al Palau)
Jordi Armengol, piano
Álvaro Metzger, orgue
Marc Díaz, director

Pau Vallès (2000)
Nit de vetlla
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus mixtes dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

La nit s’estén per tot, la mar ressona
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus iguals dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la FCEC

Anna Campmany (1993)
Naixement al Palau

Andreu Diport
La pineda
Premi Maria Font Bernaus, ex aequo, del V Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català
TOTS ELS CORS JUNTS:
Xavier Puig, director

Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la Senyera

* Agrupació amb finalitat pedagògica

Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.

#coral #patrimonicatalà #estrenes
Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco
aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El cant coral contemporani en les més variades formes d’expressió. El Palau de la Música Catalana és la Casa dels Cants i la llar de l’Orfeó Català –fet que el converteix en el lloc més adient per celebrar la gran festa de la música coral. Pel seu emblemàtic escenari desfilaran quatre destacades formacions de diversa estructura, plantilla i trajectòria, tot complementant un programa que inclou clàssics actuals, estils diversos i estrenes absolutes. Hi actuaran el Cor Vivaldi, dirigit per Pilar Paredes i amb el pianista Xavier de la Fuente Touris; el Cor de Cambra Femení Scherzo, sota la direcció d’Esteve Nabona i amb Daniel Ruiz al piano; el Cor de Cambra de Granollers, amb Josep Vila i Jover al podi, i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Marc Díaz i amb Jordi Armengol al piano i Álvaro Metzger a l’orgue.
Quines són les claus del concert?
Entre un seguit de peces d’autors nacionals i estrangers, destaquen les obres guanyadores del 5è Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i dels X Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Dels primers s’inclouen: de Chris Artley, From a railway carriage, millor composició per a cor infantil; d’Albert de la Fuente, Els Reis, menció especial per a obra sobre text català; d’Andreu Diport, Al murmuri de tes rieres, millor composició per a veus iguals, i les dues guanyadores del Premi Maria Font Bernaus a la millor composició per a cor mixt: La pineda d’Andreu Diport i Cantate Domino de Raúl Torrico Redondo.

Dels premis de la Federació s’interpretaran Vou, veri vou de Joan Pérez-Villegas, millor harmonització a cappella de cançons catalanes; Tardoral de Jesús Debón Alcodori, millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana per a veus mixtes, i de Pau Vallès, Nit de vetlla i La nit s’estén per tot, la mar ressona, millor harmonització de cançons catalanes per a veus mixtes i millor composició a cappella sobre un text en llengua catalana, respectivament.
A què he de parar atenció?
A la varietat d’estils i a l’enorme qualitat de la música coral actual. El programa no només es centra en les peces guanyadores dels dos concursos ja indicats, sinó també en una panoràmica d’abast internacional que demostra la vitalitat del gènere i l’interès dels compositors. Entre d’altres, s’hi sentirà una obra d’un mestre com Pau Casals en el 150è aniversari del seu naixement, en contrast amb una altra d’un autor molt jove, Josep Ollé i Sabaté, compositor convidat del Palau aquesta temporada.
Sabies que...
El Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català i els Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral, que promou la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), són certàmens biennals que fomenten l’interès dels compositors pel cant coral. El Palau acull l’estrena de les peces guanyadores, que són editades per la FCEC a la seva “Col·lecció Coral” i distribuïdes a les entitats federades i a totes les que ho demanin. A la convocatòria 2025 del Concurs de l’Orfeó es van presentar 204 partitures de 128 compositors de 24 nacionalitats; als Premis de la FCEC van competir 88 obres de 49 creadors de 9 nacionalitats.
Comentari
Festa del cant coral
En un concert com el d’avui, necessàriament eclèctic, podem sentir obres de molt diversa procedència i estil. Si Nigra sum és una de les millors obres corals del nostre català més universal, Pau Casals, que l’escrigué al primer exili a França, molt menys coneguda és Sant Joan, una sardana cantada del mestre granollerí Josep M. Ruera, que tan vinculat estigué a la seva ciutat. És d’agrair que el Cor de Cambra de Granollers mantingui viu l’interès per la creació local. Del nostre àmbit sentirem també obres de joves compositors ja consolidats, com On kindness del pianista barceloní Gerard López Boada, I shall not live in vain del compositor tortosí especialitzat en obres corals Josep Ollé i Sabaté o el bonic Naixement al Palau de la polifacètica Anna Campmany, un encàrrec del Cor de Cambra del Palau per al seu 30è aniversari.

Cal destacar (i reivindicar) la presència de les dones compositores en el programa d’avui, a banda de la ja esmentada Anna Campmany. Eva Ugalde és una compositora i directora de cors donostiarra, deixebla de Javi Busto. El seu Ave Maris Stella parteix de la melodia gregoriana per crear una bonica pregària musical. Com Ugalde, també són directores de cor la canadenca Sarah Quartel, autora d’un rítmic i aparentment popular As you sing, i la sud-coreana Hyo-Won Woo, que fusiona el llenguatge musical occidental amb elements propis de la música coreana, com en aquest fragment del seu Gloria. L’obra de totes tres creadores és exclusivament coral.

Pel que fa als premiats dels concursos que celebrem a la festa, menció especial mereix el veterà Chris Artley, un compositor neozelandès molt popular al seu país, d’estil senzill i ensucrat. De la mateixa manera, el valencià Jesús Debón acredita una llarga trajectòria vinculada al món coral, com a pianista correpetidor, però també com a compositor i guanyador de diversos premis.

A Vou, veri, vou, el compositor mallorquí Joan Pérez-Villegas ens transporta a la seva infància en un estil que fusiona aquesta popular cançó de bressol mallorquina amb elements del jazz i la big band. El compositor madrileny Raúl Torrico, en canvi, ha escrit el seu Cantate Domino per a doble cor en un llenguatge modal propi dels models renaixentistes, però adaptat a un context harmònic contemporani.

Figura emergent de fulgurant i admirable carrera, el jove Andreu Diport concep les seves obres corals com una imatge fidel del text: Al murmuri de tes rieres, la música adopta un gest serè i nocturn ple de matisos com en la imatge vívida de la nit al poema de Pere Talrich; a La pineda, l’escriptura coral modal reflecteix la riquesa de les imatges del poema d’Apel·les Mestres, des del silenci nocturn a l’exaltació de l’alba. Encara més jove, a Pau Vallès se li augura un futur prometedor si, com ell explica, Nit de vetlla neix d’un treball ben innocent (un exercici de conservatori) que ha cristal·litzat en un petit èxit. Pel que fa a La nit s’estén per tot..., inspirada en un record de la costa empordanesa on estiuejava de petit, pretén posar en valor una formació, la de cor masculí, cada cop més escassa a casa nostra.

Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Obres premiades
V CONCURS INTERNACIONAL DE COMPOSICIÓ CORAL DE L’ORFEÓ CATALÀ 2025

Cantate Domino de Raúl Torrico Redondo i La pineda d’Andreu Diport
Premi Maria Font Bernaus a la millor composició coral per a cor mixt

Fum, fum, fum de Jordi Calpe i Planells
Accèssit a la millor composició coral per a cor mixt
Aquesta obra va ser estrenada al Concert de Sant Esteve 2025 per l’Orfeó Català.

Al murmuri de tes rieres d’Andreu Diport
Premi a la millor composició coral per a veus iguals

From a railway carriage de Chris Artley
Premi a la millor composició coral per a cor infantil

Els Reis d’Albert de la Fuente
Menció especial a la millor obra sobre text català
MEMBRES DEL JURAT:

Xavier Puig, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, i president del jurat
Pablo Larraz, director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Josep Ollé, compositor convidat de la temporada 2025-26
Joan Magrané, compositor
Josep Vila i Jover, director del Cor de Cambra de Granollers
Sílvia Gil-Pérez, fundadora i exdirectora del Cor de Cambra Femení Scherzo
Pilar Paredes, directora del Cor Vivaldi
X PREMIS INTERNACIONALS CATALUNYA DE COMPOSICIÓ CORAL DE LA FCEC 2025

Tardoral de Jesús Debón Alcodori
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus mixtes

La nit s’estén, la mar ressona de Pau Vallès
Premi a la millor composició coral a cappella sobre un text en llengua catalana, per a veus iguals

Nit de vetlla de Pau Vallès
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus mixtes

Vou, veri, vou de Joan Pérez-Villegas
Premi a la millor harmonització a cappella de cançons tradicionals dels territoris de parla catalana, per a veus iguals
MEMBRES DEL JURAT:

Raimon Romaní, director i compositor
Mariona Vila, compositora
Bernat Vivancos, compositor i director

Biografies

Cor Vivaldi

Aina Amaro Llufriu

Maria Luyou Álvarez Roca

Clara Antonio Climent

Urgell Arranz Jiménez

Jana Blasi Ibarz

Sara Caballé Galiano

Maria Crosas Casas

Paula Juberias Vidal

Ariadna Lluch Fernández

Anna López de Murilla Pérez

Estela Masip Martínez

Rita Dejanon Alcaraz

Berta Espada Guix

Irina Fernández Gualda

Ane Gil Martínez

Biel Miravet Sendra

Nil Miravet Sendra

Jana Morera González-Rothvoss

Mariona Muelas Suso

Nora Oriola Noguera

Júlia Ramírez Martínez

Bernat Rius Salas

Galàxia Sapena Thavornkit

Martina Schirripa Ferrer

Eudald Serra Vélez

Meng Yu Shen

Martina Solavera Santaló

Mailen Souto Miqueleiz

Irene Vila Guivernau

Joana Vives Mir

Pilar Paredes, directora
Nascuda a l’Havana, va començar la seva formació musical especialitzant-se en direcció coral. Va ser membre de la Schola Cantorum Coralina. Va fundar la coral infantil Pìccolo i va col·laborar amb la UNESCO en el projecte We Want to Sing! Entre els anys 1995 i 2001 va dirigir la Coral Encore de la Facultat de Medicina de la Universidad de l’Havana, que va ser guardonada en diversos concursos. El 2000 va obtenir les llicenciatures de direcció coral i cant líric, respectivament, a la Universidad de las Artes de Cuba. A Barcelona es va incorporar a l’Escola IPSI dirigint les corals Bartók i Kodály. Des del 2008 és professora de cant i esdevingué adjunta a la direcció del Cor Vivaldi. Compromesa amb la innovació educativa, el 2022 va completar el Màster en Musicologia i Interpretació de la Música Antiga i el Màster en Direcció de Centres per a la Innovació Educativa a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2024 assumí la direcció del Cor Vivaldi. Paral·lelament, dirigeix els cors Kodály i Corelli, on treballa en la formació de les veus que posteriorment ingressaran al Cor Vivaldi.

Cor de Cambra Femení Scherzo

El Cor ha estrenat obres dels compositors Alejandro Yagüe, Ramiro Real, Albert Guinovart, Josep M. Guix, Ramon Humet, Jordi Domènech i Manuel García Morante.

Actualment el Cor és dirigit per Esteve Nabona.

SOPRANOS 1 :

Maria Escobar

Reyes Gil

Mercè Gil-Pérez

Elisabet Graset

Núria Ortoneda

Judit Sánchez

SOPRANOS 2 :

Rosa M. Gual

M. Teresa Montané

Laura Nogueras

Eva Quiñones

Eva Recha

ALTOS 1 :

Montse Baiges

Núria Batet

Àngela Guillén

Laura Rodríguez

Meritxell Sáez

Eva Suances

ALTOS 2 :

Maria Fañanás

Montse Garcia

Eva Garriga

Sílvia Gil-Pérez

Eugènia Valderrama

Esteve Nabona, director
©Ricardo Ríos Visual
Nascut el 1968, forma part d’una rica generació de directors corals que van rebre el mestratge de reconeguts mestres, com Manuel Cabero, Pierre Cao, Gaby Baltès i Joan Company.

Després d’una llarga etapa –més de vint anys– com a director coral i pedagog a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música al capdavant del Cor Jove i l’Escola Coral de l’Orfeó Català, actualment dirigeix el Cor de Cambra Femení Scherzo i una nova etapa de l’Ensemble Vocal Cambra 16, cor que va fundar el 1999. A més, com a director convidat, col·labora en diferents cors i projectes participatius, com l’Associació Messies Participatiu de Barcelona.

El 2025 ha estat convidat, per segona vegada, per la Pontificia Universidad Católica de Chile (Santiago de Xile) per impartir un curs de direcció coral i repertori. A la vegada, és l’encarregat de dirigir el concert Bach Santiago 49 amb solistes, cor de cambra i orquestra barroca de la dita universitat.

Al marge de projectes purament musicals, ha iniciat una col·laboració estable amb diversos cellers per dur-hi a terme activitats que combinen l’enologia amb la música. Cal destacar la col·laboració regular amb el Celler Kripta mitjançant la creació del cicle Programa Musical 10x10, que inclou maridatges musicals, tallers de cants de taverna, actuacions musicals amb degustació gastronòmica, etc.

Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi obtingué el grau superior de trompa amb Vicent Aguilar, també va rebre classes de mestres com Thomas Indermulhe, Wolfgang Mayer, Paul van Zelm i Frantisek Supin.

Entre el 1986 i el 2003 va actuar amb les principals orquestres del país, com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i Simfònica del Vallès compaginant-ho amb la direcció del Cor de Cambra Ars Subtilior i el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal.

El 2003 va entrar al Palau de la Música Catalana com a director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i posteriorment del Cor Jove de l’Orfeó Català ja com a director titular (2003-2022). En aquesta etapa ho va compaginar amb la direcció del Cor de Cambra de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i el Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). El 2009 va coordinar un projecte coral de professors i directors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català a Bombai (a l’Índia) convidats pel prestigiós director d’orquestra Zubin Mehta. Aquest projecte va consistir en la creació d’una xarxa de cors infantils a les escoles de la metròpolis índia.

Del 2010 al 2022 va ser director de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i director artístic de Palau Vincles-Clavé XXI, projecte social de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que porta el cant coral a entitats i escoles a zones socialment vulnerables.

Com a director, ha ofert concerts a Catalunya i Espanya, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria i la República Txeca. També ha dirigit diversos tallers corals i classes magistrals a diferents països.

En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Barroc Méridien, Orquestra Barroca Ars Musicae i Orquestra Simfònica Camera Musicae.

Cor de Cambra de Granollers

El Cor de Cambra de Granollers forma part de:

SOPRANOS:

Rosa Duran

Ivet Delgado

Núria Andon

Clara Jorba

Anna Ruiz

Mónica Pazos

Txell Milà

Núria Vilalta

Laura Bundó

Júlia Carreño

Roser Guixé

ALTOS :

Montserrat Folcrà

Alba Serrat

Anna Fernàndez

Rosa Folcrà

Maria Lloret

Sara Cillan

Anna Córdoba

Victoria Cancelli

Anna Sala

Jusit Buxadera

Adriana Berruezo

TENORS :

Miguel del Hoyo

Xavier Tudela

Emili Fortea

Emili Flores

Joan Casas

Toni Santiago

Irvin Sánchez

Guillem Ponsí

BAIXOS :

Jordi Chavarría

Akior Santos

Sergi Solà

Albert Llucià

Christoph Doben

Jordi Radigales

Pau Bragulat

Oriol Roca

Josep Vila Jover, direcció

©Jordi Ribó

Nascut a Granollers (1970), va estudiar direcció coral amb Enric Ribó, Conxita Garcia i Christian Grube. Des del 1995 és el director artístic de la prestigiosa Societat Coral Amics de la Unió, de Granollers, amb més de sis-cents cinquanta alumnes i deu cors en actiu.

En aquesta institució dirigeix Veus – Cor Infantil Amics de la Unió –format per cinquanta veus blanques de dotze a divuit anys– i el Cor de Cambra de Granollers, un cor mixt de trenta membres. Tots dos cors són formacions residents al Teatre Auditori de Granollers des de l’any 2017.

Amb aquestes formacions ha actuat a les temporades estables del Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona i Gran Teatre del Liceu, on ha col·laborat amb reconeguts directors, com Edmon Colomer, Jordi Savall, Lluís Vilamajó, Robert King, Manel Valdivieso i Gustavo Dudamel.

La seva influència va més enllà de Catalunya, amb gires internacionals arreu d’Europa, la Xina, els Estats Units, Taiwan i el Japó. És convidat sovint com a director en tallers i festivals de cant coral a nivell mundial, incloent-hi esdeveniments com Europa Cantat i tallers a la Philharmonie de Luxemburg.

A més de la seva feina coral, ha dirigit orquestres notables, com l’Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Terrassa 48 i Orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

©Ricardo Ríos

SOPRANOS

Belen Barnaus

Anna Campmany

Araceli Esquerra

Míriam Garriga

Anna Niebla

Alba Quinquillà

Natàlia Sánchez

Brenda Sara

ALTOS:

Mercè Bruguera

Marta Cordomí

Assumpta Cumí

Maria Jurado

Mariona Llobera

Blanca Martí

Diana Martins

Magda Pujol

TENORS:

Aniol Botines

Josep Camós

Marc Garcia

Joan Mas

Ferran Passola

Carles Prat

Marc Rendon

Matthew Thomson

BAIXOS:

Pablo Acosta

Albert Cabero

Antonio Fajardo

Esteve Gascón

Oriol Mallart

Daniel Morales

David Pastor

German de la Riva

Marc Díaz, Director
©Harold Abellan
Nascut a Santa Oliva (Baix Penedès, 1993), als nou anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on al cap de poc temps va descobrir i s’apassionà especialment per la polifonia del Renaixement, però també per la música coral de compositors com ara Cererols, Casanoves, Mendelssohn o Brahms, entre d’altres. A l’Escolania estudià, a més, violoncel, piano i orgue.

Actualment desenvolupa aquesta passió primerenca especialment en comunió amb els seus projectes més personals: d’una banda, el Cor Cererols, cofundat i dirigit per ell mateix des del 2018 i reconegut ràpidament com un dels principals cors del país, i de l’altra, amb el grup instrumental de cambra The Delightful Pocket Company.

Com a organista, col·labora habitualment amb els principals cors, orquestres i festivals de música del país, com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Vespres d’Arnadí, La Jove Capella Reial, Ensemble O Vos Omnes, Ensemble Exclamatio, Cor Jove Nacional de Catalunya i Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. També ha treballat com a organista i clavecinista al Teatre Lliure, sota la direcció de Lluís Pasqual.

Com a director, dirigeix també el Cor GAC, ha treballat com a preparador de cor per al Festival Bachcelona i el Joven Coro de Andalucía i col·labora amb el Cor Francesc Valls.

Ha estudiat direcció de cor a l’ESMUC, amb els mestres Josep Vila i Johan Duijck, i finalitzà amb matrícula d’honor el seu concert de final de grau, en el qual dirigí l’Officium defunctorum de T. L. de Victoria. Allà també seguí estudiant orgue i música de cambra amb Òscar Candendo i Juan de la Rubia.
Textos
Pau Casals (1876-1973)
Nigra sum
Nigra sum, sed formosa,
Filiae Jerusalem;
Ideo dilexit me Rex,
Et introduxit me in cubiculum suum,
Et dixit mihi;
Surge et venia mica mea,
Jam hiems transiit,
imber abiit et recessit,
Flores apparu eruent in terra nostra,
tempus putationis ad venit.
Soc negra, però formosa,
filles de Jerusalem.
Per això el rei m’estimà
i m’introduí a la seva cambra
i em digué:
Aixeca’t, amiga meva i vine.
L’hivern ha passat,
l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat,
han esclatat les flors a la nostra terra,
ha arribat el temps de la poda.
Eva Ugalde (1973)
Ave Maris Stella
Ave maris Stella, Dei Mater alma,
atque semper Virgo, felix caeli Porta.
Salve, estrella del mar, salve santa Mare de Déu i sempre Verge, feliç porta del cel.
Sumens illud Ave Gabriélis ore,
funda nos in pace,
mutans Hevae nomen
Acceptant aquell “Ave” de la boca de Gabriel,
i canviant el nom d’Eva,
heu establert la pau entre nosaltres.
Solve vincla reis,
profer lumen caecis: mala nostra pelle,
bona cuncta posce.
Aixequeu les cadenes dels captius,
doneu llum als cecs, feu fora els nostres mals
i alimenteu-nos amb tot els béns.
Monstra te esse matrem:
sumat per te preces,
Qui pro nobis natus tulit esse tuus.
Mostreu que sou mar
fent que Ell aculli les nostres pregàries,
Aquell que, nascut per nosaltres,
ha volgut ser el nostre fill.
Vitam praesta puram,
iter para tutum:
ut vidéntes lesum semper collaetémur.
Verge singular, única, la més amable
quan serem alliberats dels pecats
feu-nos casts i humils.
Sit laus Deo Patri,
summo Christo decus, Spirítui Sancto,
tribus honor unus. Amen.
Que la lloança sigui donada a Déu Pare
glòria al Fill i a l’Esperit Sant,
i a la Santa Trinitat un sol homenatge. Amén.
Gerard López Boada (1969)
On kindness
Text de Kavita Gurung
You plant two seeds deep,
ain't no mountain high enough,
thousand flowers bloom.
Plantes dues llavors ben endins,
no hi ha cap muntanya prou alta,
mil flors floreixen.
Chris Artley (1963)
From a railway carriage
Text de Robert Louis Stevenson (1830-1894)
Faster than fairies, faster than witches,
Bridges and houses, hedges and ditches;
And charging along like troops in a battle,
All through the meadows the horses and cattle:
All of the sights of the hill and the plain
Fly as thick as driving rain;
Més ràpid que fades, més ràpid que bruixes,
ponts i masies, tanques i rases;
i avancen al galop com tropes en batalla,
per prats i per camps, cavalls i bestiar:
tots els paisatges del turó i del pla
volen espessos com pluja a batzegades;
And ever again, in the wink of an eye,
Painted stations whistle by.
Here is a child who clambers and scrambles,
All by himself and gathering brambles;
Here is a tramp who stands and gazes;
And there is the green for stringing the daisies!
i una vegada i una altra, en un parpelleig,
les estacions pintades passen xiulant.
Aquí un infant que s’enfila i s’esmuny,
tot sol, collint móres al camí;
aquí un rodamón que s’atura i observa;
i allà el verd on filar margarides!
Here is a cart run away in the road
Lumping along with man and load;
And here is a mill and there is a river:
Each a glimpse and gone for ever!
Aquí un carro desbocat pel camí,
trontollant amb l’home i la càrrega;
i aquí un molí, i allà un riu:
cada visió, un instant… i per sempre perduda!
Sarah Quartel (1982)
As you sing
Text de la pròpia compositora
Your voice is like the breath of spring
when first it wakes the flowers.
I blossom brightly as you sing,
and flourish by your side.
La teva veu és com l’alè de la primavera
quan desperta les flors.
Jo floreixo radiant quan cantes,
i creixo al teu costat.
And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring.
I flourish by your side.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és com l’alè de la primavera.
Floreixo al teu costat.
Your voice is like a cherry tree
in playful bloom beside me.
I dance and flutter as you sing
and shine when you are near.
La teva veu és com un cirerer en flor
que juga prop meu.
Danso i tremolo quan cantes,
i resplendeixo quan ets a prop.
And in your singing I am found.
Your voice is like a cherry tree.
I shine when you are near.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és com un cirerer.
Brillo quan ets a prop.
Your voice is like an ancient oak
that stands in gentle strength.
My roots run deeper as you sing.
La teva veu és com un roure antic
que s’alça amb dolça fermesa.
Les meves arrels s’endinsen més quan cantes.
And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring,
a cherry tree, an ancient oak.
I en el teu cant em retrobo.
La teva veu és l’alè de la primavera,
un cirerer, un roure antic.
You sing me safely home.
Em cantes fins a portar-me a casa.
Joan Pérez-Villegas (1994)
Vou, veri, vou
Canço de bressol mallorquina, lletra de Mateu Obrador (1852-1909) i música d’Honorat Noguera (1822-1890).
Vou, veri vou, vou, veri vou…

Horabaixa post es sol
plorinyava l’infantó;
no ploreu, angelet, no,
que ta mareta no ho vol.

Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.

Vou, veri vou, vou, veri vou…

Tot el cel llampega i plou;
tresor meu, dorm fins demà,
ta mareta et vetllarà
cantant es vou-veri-vou.

Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
Albert de la Fuente (1989)
Els Reis
Text de Joan Maragall (1860-1911)
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
   han granat.

Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
   en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
   mirra, encens?
Andreu Diport (1998)
Al murmuri de tes rieres
Text de Pere Talrich (1810-1888)
Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era,
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estrellada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
     qui no t’ha vist,
     per ell só trist!
Jesús Debón Alcodori (1959)
Tardoral
Text de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates, 1878-1933)
Pluja d’estels: novetat de setembre.
Ara toquen els afanys de la sembra.
I és confident i gustosa la fembra.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

Ara el treball és sedant; no trasbalsa.
Ara és el temps de les peres amb salsa.
I la padrina les oques encalça.

Ara és el temps de l’amor i el profit:
aiguabarreig de llangor i delit.

Pugna de glavis apar la fageda
tota d’aram. Una boira de seda
la visió de l’exèrcit ens veda.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

A l’aiguamoll la becada pelluca.
És a l’aguait el vicari. La lluca,
i atura el ca per la pell de la nuca.

Ara és el temps de l’amor i el profit:
aiguabarreig de llangor i delit.
Josep M. Ruera (1900-1988)
Sant Joan
Text de Trinitat Catasús (1887-1940)
Ben plantat,
ardit i airós,
fatxander i pretensiós,
Sant Joan riu a les noies.

Encén focs i brinda toies
de clavells i de ginesta;
Sant Joan és una festa
que ens penetra dintre el cor.
Sant Joan, festa d’amor.
El cel pur i el mar brillant,
jorn de festa, Sant Joan!

Ets un brau minyó colrat
que a la vila t’has plantat,
movent gresca i fent gatzara;
prou ho diu la teva cara
que has passat la nit vetllant,
saltant focs i gallejant.

Ets d’un ros que tira a bru,
com el blat quan és madur;
duus alfàbrega a l’orella
i a la boca una poncella
de clavell ja ben badada.
Si la Pasqua regalada t’ha agradat,
quina parella podríeu fer tu i ella!

Ets alegre i ballador,
viuolent i parlador,
un xic músic i romàntic;
saps com deu ésser un càntic
per tal que penetri un cor
i ferir-lo així d’amor.

Bell i ros, supersticiós,
ple de joia i de colors;
Sant Joan, dia de flors,
dia de festa,
portes llum, portes ginesta
i és tot vida al teu voltant.

Jorn de festa, Sant Joan!
Josep Ollé i Sabaté (1987)
I shall not live in vain
Test d’Emily Dickinson (1830-1886)
If I can stop one heart from breaking,
I shall not live in vain;
If I can ease one life the aching,
Or cool one pain,
Or help one fainting robin
Unto his nest again,
I shall not live in vain.
Si puc evitar que un cor es trenqui,
no hauré viscut en va;
si puc alleujar el dolor d’una vida,
o apaivagar un patiment,
o ajudar un pit-roig esgotat
a tornar al seu niu,
no hauré viscut en va.
Hyo-Won Woo (1974)
“Cum Sancto Spiritu”, del Gloria, WW1577
Gloria in excelsis Deo,
et in terra pax hominibus
bonae voluntatis.
Laudamus te, benedicimus te,
adoramus te, glorificamus te,
gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Quoniam tu solus Sanctus,
tu solus Dominus,
tu solus Altissimus,
Jesu Christe. Amen.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes
que estima el Senyor.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria.
Perquè Vós sou l’únic Sant,
Vós, l’únic Senyor,
Vós, l’únic Altíssim,
Jesucrist. Amén
Raúl Torrico Redondo (1977)
Cantate Domino
Salm 98
Cantate Domino canticum novum,
quia mirabilia fecit.
Jubilate Deo, omnis terra erumpite,
exsultate, et psallite.
Psallite Domino in cithara;
in cithara et voce psalmi.
Judicabit orbem terrarum in justitia,
et populos in æquitate.
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.
Pau Vallès (2000)
Nit de vetlla
Nadala popular catalana
Esta nit és nit de vetlla,
ha nascut d’una donzella, la miren i fa sol;
ha nascut una donzella, la Kyrie Eleison.

Ha nascut d’una donzella
un infant com una estrella, la miren i fa sol;
un infant com una estrella; la Kyrie Eleison.

Un infant com una estrella:
els pastors l’en van a veure, la miren i fa sol;
els pastors l’en van a veure, la Kyrie Eleison.

Els pastors l’en van a veure,
al coll porten una ovella, la miren i fa sol;
al coll porten una ovella, la Kyrie Eleison.
La nit s’estén per tot, la mar ressona
Text de Joan Maragall
Mira avançar-se cap a tu les ones formant
graons festonejats d’escuma:
la immensa escala va acostant-se ràpida,
temptadora als teus peus. Oh, no! No fugis:
els graons menyspreats se desvaneixen
per l’oblidat sorral; pro, quants ne vénen
de l’inflamat ponent, interminables!

Seguim la llum per sobre el mar. Que onades
hi deuríem trobar endintre, endintre!
Les que eixa nit han d’arribar a la platja,
les de demà, i encar les d’altres dies,
les que encara són lluny i que s’afanyen
caminant cap aquí, ¿les sents que vénen?

···
La nit s’estén per tot, la mar ressona.
Anna Campmany (1993)
Naixement al Palau
Text de la pròpia compositora
Les muses miren el cor nounat,
dolces mares somiadores del demà.
“Què serà aquest cor que neix?”

Desperta el trencadís a la seva falda
i diu, mig dissimulant sa migdiada:
“Serà un munt de peces,
cadascuna amb un passat,
futur somiat o origen ben variat,
com un feix d’històries i colors.
Però per un instant, totes s’uniran
per ser una obra d’art”.

“Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
“Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat
indret”,
somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
“Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
I el vitrall canta també:
“Serà els colors que inunden el prat”.

Les valquíries exclamen triomfants:
“Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
I el cavall el contempla des de dalt;
ningú sospita que és qui més té a dir.

“Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
espantant tots els malsons entre onades de blat,
com el cant de llibertat que porta el vent
quan estén les seves ales.

Serà el follet màgic que viu entre notes,
radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
serà Música!”
Andreu Diport
La pineda
Text d’Apel·les Mestres (1854-1936)
Caminàvem pel bosc, com se camina
per una catedral. Nos internàvem
plens de recolliment, plens de misteri
i parlant en veu baixa.

Com a través de cisellada ogiva
la llum de l’alba entre el brancall passava,
i amb ses irisacions les negres soques
xapava d’or i grana.

Al cim de cada soca, que emergia,
com columna arrogant, de la muntanya
s’estremia dels pins la verda mesa,
capitell d’esmeralda.

Ocult entre l’espessa nervadura
del brancall ufanós, dormia un àngel,
nimbada de penombra l’àurea testa
i arraulides les ales.

I ha aparescut el sol. Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna;
llavores les daurades cabelleres
han sacudit els àngels.

I empunyant amb l’esquerra una viola
i amb la dreta un arquet moll de rosada,
han preludiat l’himne eternal del fiat,
despertador de l’ànima.

I creixent amb la llum, que poderosa
la terra i cel enamorada abraça,
l’himne del bosc solemnement s’eleva
amb accents de pregària.

S’eleva al firmament, i apar al fondre’s
una nota, una veu, una paraula;
paraula començada al primer dia
i no acabada encara.
Lluís Millet (1867-1941)
El cant de la senyera
Text de Joan Maragall
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.

Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:

per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.

Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
També et pot interessar...
Palau 100 · Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Dimecres, 11.03.25 – 20 h
Sala de Concerts
Missa núm. 2 de Bruckner
Balthasar Neumann Chor & Orchester
Lionel Sow, director
G. P. Palestrina: Sicut cervus 
G. P. Palestrina-J. S. Bach: Missa sine nomine 
L. Donati: Sicut cervus 
A. Bruckner: Missa núm. 2 en Mi menor 
Preus: de 18 a 68€
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Festa de la Música Coral

Programa

Poema

Et cal saber...

Comentari

Obres premiades

Biografies

Biografies

Cor Vivaldi

Biografies

Pilar Paredes, directora

Biografies

Cor de Cambra Femení Scherzo

Biografies

Esteve Nabona, director

Biografies

Cor de Cambra de Granollers

Biografies

Josep Vila Jover, direcció

Biografies

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Biografies

Marc Díaz, Director

Textos

També et pot interessar...

Mecenes d'Honor

Mecenes Protectors

Mecenes col·laboradors

Mitjans Col·laboradors

Col·laboradors

Benefactors d'Honor

Benefactors Principals

Benefactors

Festa de la Música Coral

Programa

Poema

Et cal saber...

Comentari

Obres premiades

Biografies

Cor Vivaldi

Pilar Paredes, directora

Cor de Cambra Femení Scherzo

Esteve Nabona, director

Cor de Cambra de Granollers

Josep Vila Jover, direcció

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Marc Díaz, Director

Textos

També et pot interessar...

Mecenes d'Honor

Mecenes Protectors

Mecenes col·laboradors

Mitjans Col·laboradors

Col·laboradors

Benefactors d'Honor

Benefactors Principals

Benefactors