• Concert Participatiu amb el Requiem de G. Fauré
    —Dia de l’Antic Cantaire

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 18 de juny de 2023 – 17 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml


    L’Orfeó Català rep el suport de: mesoestetic

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català,
    amb seu al Palau de la Música Catalana. L’Escola Coral
    de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco
    Santander

  • Programa

    Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora)
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Cantaires del participatiu
    Antics cantaires de l’Orfeó Català
    Juan de la Rubia, orgue
    Elionor Martínez, soprano
    Guillem Batllori, baríton
    Pablo Larraz, director


    Gabriel Fauré (1845-1924)

    Madrigal, op. 35
    Cantique de Jean Racine, op. 11
    Requiem, en Re menor, op. 48

    Introit et Kyrie
    Oferttoire
    Sanctus
    Pie Jesu
    Agnus Dei et Lux aeterna
    Libera me
    In paradisum

    Concert de 70 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #clàssics

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)

  • Comentari

    Sense por a la mort

    Gabriel Fauré va ser un dels compositors francesos més destacats del seu temps. Alumne de Camille Saint-Saëns i mestre de grans compositors, com Maurice Ravel o George Enescu, el seu gust per les formes petites i les seves obres escrites al marge de les avantguardes musicals l’han situat en una segona línia entre la plèiade de compositors del segle XIX. Tanmateix, la seva aportació a la música francesa és significativa i aquest concert és una mostra eloqüent del seu talent.

    Presentada el 1865 com a obra de la seva graduació, Cantique de Jean Racine és un motet sobre la traducció al francès feta pel dramaturg Jean Racine d’un himne medieval pseudoambrosià, on ja trobem una de les principals característiques de l’obra de Fauré i també del seu tarannà, la combinació perfecta de senzillesa i noblesa.

    Gabriel Fauré va ser durant anys organista, primer a Rennes i més tard a París, on va arribar a ser també professor de composició al Conservatori de la capital francesa, institució que va acabar dirigint. El 1883 va compondre Madrigal, una cançó coral que va dedicar al seu company compositor i director d’orquestra André Messager. Amb text d’Armand Silvestre (1837-1901), extret de Chansons des heures, poésies nouvelles (1878), és un comentari irònic sobre l’amor. L’atmosfera, com en moltes de les obres del compositor, recorda un somni d’un temps que fa molt que ha desaparegut.

    El 1886 va començar a escriure el Requiem, la més popular de les seves obres. Feia poc que havia mort el seu pare, però Fauré no escriu un cant a la mort. Com a organista a les esglésies de St. Sulpice i la Madeleine, havia tocat en nombrosos funerals i coneixia bé la litúrgia catòlica de difunts, però el seu Requiem prescindeix de l’amenaçador “Dies irae”, del qual només deixa els dos últims versos, “Pie Jesu”, amb la voluntat de desdramatitzar el fet de la mort, i el substitueix per un text esperançador com l’“In Paradisum”, amb el qual tanca l’obra, que es va estrenar a la Madeleine el gener del 1888.

    El Requiem constava en l’estrena de només cinc parts (“Introitus” i “Kyrie”, “Sanctus”, “Pie Jesu”, “Agnus Dei” i “In Paradisum”). L’any següent va afegir-hi dues seccions: l’“Offertoire” i “Libera me”, i, finalment, va orquestrar la composició i hi va afegir un cor mixt. El mateix Fauré va escriure. “S’ha dit que el meu Requiem no expressa por a la mort [...], doncs bé, és que així és com jo veig la mort, com un feliç alliberament, una aspiració a una felicitat superior, abans que una penosa experiència”.

    Lourdes Morgades, periodista cultural especialitzada en música

  • 20231105 Anunci Palau 100 DESKTOP
  • Biografies

    Orfeó Català

    ORFEÓ CATALÀ (c)Ricardo Ríos Visual Art

    © Ricardo Ríos Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz és el director, Montserrat Meneses és la subdirectora i Pau Casan és el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    Entre els projectes del cor aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, The Sixteen, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica Camera Musicae, Ensemble Méridien, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb directors de prestigi, com Harry Christophers, Raphaël Pichon, Gianandrea Noseda, Simon Rattle, Simon Halsey i Peter Phillips.

    Amb seu al Palau de la Música Catalana, ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit.

    En l’apartat discogràfic ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’Albert Guinovart, aquest darrer nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica. Igualment, va participar en El disc de La Marató de TV3 (2019) dedicat a les malalties minoritàries.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, amb concerts a Palma, Girona, Barcelona, Cervera i Esplugues de Llobregat; la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, sota la direcció del mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    El 2019 va debutar als BBC Proms, al Royal Albert Hall de Londres, interpretant Belshazzar’s feast de William Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la London Symphony, dirigits per Sir Simon Rattle. També va interpretar al Palau el Requiem de Duruflé i els Coronation anthems de Haydn al costat de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i l’organista Joan Seguí, tots sota la direcció d’Esteve Nabona. El setembre del 2020 va inaugurar la temporada Simfònics al Palau 2020-21 amb Carmina Burana de Carl Orff, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig.

    Del 2021 destaca la producció audiovisual Carmina Burana de Carl Orff, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3, en què van participar els cors de Palau Vincles, el Cor Petits de l’Orfeó Català, els solistes Serena Sáenz i Germán de la Riba, els pianistes Pau Casan i Pep Surinyac i les percussions de la Simfònica del Vallès, tots sota la direcció del titular del Cor, i el concert Carnaval de Venècia, del cicle La Casa dels Cants, del Palau de la Música Catalana, amb obres de Gioachino Rossini i compositors catalans. També va enregistrar la versió d’Albert Guinovart per a cor i cobla de la sardana Juny de Juli Garreta, al costat de la cobla La Flama de Farners, amb motiu del centenari de la composició, i que ha presentat en concert a Sant Feliu de Guíxols amb altres obres per a cor i cobla. Del 2022 destaca la participació en el concert commemoratiu del 500 aniversari de la mort del compositor del Renaixement Josquin Des Prés, del conjunt coral britànic The Tallis Scholars, que dirigeix Peter Phillips, essent la primera col·laboració del Cor Jove amb Phillips. Del 2023 cal destacar el programa Música i poesia, dirigit per Lluís Vilamajó al Palau, amb obres corals dels segles XX i XXI; el concert a L’Auditori al costat de la Coral Cantiga i la Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció de José R. Pascual-Vilaplana, amb el Requiem de Rutter, i el programa Tonight, tonight, amb estàndards de jazz, obres de musicals i música pop.

    D’aquesta temporada 2023-24 cal destacar el concert d’avui amb l’OBC, dirigit per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Juan de la Rubia, orgue

    Juan de la Rubia, orgue

    ©May Zircus

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o el Teatre Mariïnski i la Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.

    I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.

  • Elionor Martínez, soprano

    Elionor Martínez, soprano

    Nascuda a Barcelona (1996), va començar els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres, on es va iniciar en cant amb la professora María Luz Martínez. Va cursar els estudis superiors al Conservatori del Liceu, becada per la Fundación Ferrer-Salat, amb la professora Dolors Aldea. Va guanyar la Salvat Beca Bach 2016, atorgada per la Fundació Bach Zum Mitsingen Barcelona. Va participar al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell 2019, on va obtenir quatre premis especials.

    Com a solista ha interpretat El Messies de Händel, Requiem de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré, Requiem de Brahms, Magnificat de Bach i diverses Cantates del mateix autor. També ha fet papers de solista en produccions d’òpera, com ara Dido i Enees de Purcell, Il convito de Cimarosa, Così fan tutte de Mozart i La Cenerentola de Rossini. Ha cantat amb la Bremer Philharmoniker sota la direcció de Hermes Helfricht i ha ofert diversos recitals de cançó catalana i francesa amb la pianista Olivia Zaugg a Suïssa.

    En el camp coral, canta habitualment amb La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, i el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe. Ha actuat a la Philharmonie de París, Chapelle Royale de Versalles, Teatro Ristori de Verona, Teatre Nacional de Varsòvia, Centre d’Arts de Seül i a l’església de sant Francesc de Paula de l’Havana.

    Actualment està cursant el Màster en Interpretació Musical a la Hochschule für Musik de Basilea amb el professor Marcel Boone, gràcies al mecenatge de la Fundación Salvat.

  • Guillem Batllori, baríton

    Guillem Batllori

    Nascut a Palamós, va estudiar el grau superior de música al Conservatori Superior de Música del Liceu amb la soprano Dolors Aldea. Ha tingut l’oportunitat de rebre consells de molts cantants de reconegut prestigi internacional, com Sigiswald Kuijken, Carlos Álvarez, Joan Pons, Erik Halfvarson, Carlos Chausson, Teresa Berganza, Victor Sicard, Carmen Bustamante i Mireia Pintó. Actualment està perfeccionant la seva tècnica vocal i l’estudi de rols amb la soprano dramàtica Cynthia Jacoby-Deventer a Alemanya.

    Durant els anys 2019-2022 va ser el baríton de l’Operastudio Niederrhein, dels teatres Krefeld-Mönchengladbach (Alemanya). Com a part de l’ensemble de joves cantants, Guillem Batllori ha debutat en els rols de Malatesta (Don Pasquale); narrador, sacerdot 1 i home armat 2 (Die Zauberflöte); Thierry i comissari 2 (Dialogues des carmélites) i Mitjucha (Boris Godunov), entre d’altres.

    Del 2015 al 2019, abans de la seva estada a Alemanya, va ser convidat a cantar en auditoris i teatres internacionals, així com en festivals d’estiu. Entre d’altres, destaca el seu debut com a Ford (Falstaff) amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, i havent cantat Don Alfonso (Così fan tutte) l’any anterior i també al prestigios festival d’estiu Kammeroper Schloss Rheinsberg Summer Festival a Alemanya. Ha cantat el rol de marquès Duphol (La traviata) al Festival Castell de Peralada, així com el rol de Marcello (La bohème) amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya al Palau de la Música Catalana. Un rol que va tornar a encarnar l’estiu passat a l’Aegean Festival of Syros de Grècia i que també va portar a escena els mesos d’octubre i novembre passats a diferents teatres d’Espanya i França.

    Entre els seus últims compromisos, ha interpretat el rol de Don Alfonso (Così fan tutte) amb l’orquestra La Petite Bande, dirigit per Sigiswald Kuijken, al Concertgebouw d’Amsterdam, així com el rol de Ping (Turandot) en diversos teatres d’Espanya i a l’Opéra de Massy (França), i la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música al costat de l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orfeó Català.

    La seva agenda immediata inclou la participació el proper juliol al Gran Teatre del Liceu, en els rols de Liberto i de soldat 2 de L’incoronazione di Poppea, i a l’octubre interpretant el rol de Lepidus de l’òpera Antony & Cleopatra.

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Textos

    Gabriel Fauré (1845-1924)

    Madrigal, op. 35
    Text Paul-Armand Silvestre (1837-1901)

    Inhumaines qui, sans merci
    Vous raillez de notre souci
    Aimez quand on vous aime !

    Inhumanes que, sense pietat
    us burleu del nostre neguit,
    estimeu! Estimeu quan us estimem!

    Ingrats qui ne vous doutez pas,
    Des rêves éclos sur vos pas,
    Aimez quand on vous aime !

    Ingrats, que no us adoneu
    dels somnis que brollen al vostre pas,
    estimeu! Estimeu quan us estimem!

    Sachez ô cruelles beautés
    Que les jours d’aimer sont comptés
    Aimez quand on vous aime !

    Sapigueu, oh cruels belleses
    que els dies d’estimar estan comptats.
    Estimeu! Estimeu quan us estimem!

    Sachez, amoureux inconstants
    Que le bien d’aimer n’a qu’un temps !
    Aimez quand on vous aime

    Sapigueu, enamorats inconstants
    que el plaer d’estimar només té un temps!
    Estimeu! Estimeu quan us estimem!

    Un même destin nous poursuit
    Et notre folie est la même
    C’est celle de fuir qui nous aime !
    C’est celle d’aimer qui nous fuit !

    El mateix destí ens empaita
    i la nostra bogeria és la mateixa:
    la d’estimar aquell qui fuig de nosaltres
    i fugir d’aquell qui ens estima.

    Cantique de Jean Racine, op. 11 
    Text de Jean Racine (1639-1699)

    Verbe égal au Très-Haut,
    notre unique espérance,
    Jour éternel de la terre et des cieux ;
    De la paisible nuit nous rompons le silence,
    Divin Sauveur, jette sur nous les yeux !

    Verb igual a l’Altíssim,
    nostra única esperança
    jorn etern de la terra i dels cels
    de la nit tranquil·la trenquen el silenci
    diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres.

    Répands sur nous le feu de ta grâce puissante,
    Que tout l’enfer fuie au son de ta voix ;
    Dissipe le sommeil d’une âme languissante,
    Qui la conduit à l’oubli de tes lois !

    Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent
    gràcia, que tot l’infern fugi en sentir la teva veu;
    dissipa el somni d’una ànima que es decandeix
    i que la condueix a oblidar les teves lleis!

    Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle
    Pour te bénir maintenant rassemblé.
    Reçois les chants qu’il offre
    à ta gloire immortelle,
    Et de tes dons qu’il retourne comblé !

    O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel,
    reunit ara per beneir-te,
    rep els cants que ofereix
    a la teva glòria immortal,
    i fes que pugui retornar omplert dels teus dons.

    Requiem, en Re menor, op. 48

    Introït et Kyrie

    Requiem aeternam dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis
    Te decet hymnus, Deus, in Sion
    et tibi reddetur votum in Ierusalem
    Exaudi orationem meam,
    ad te omnis caro veniet.

    Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
    que la llum eterna brilli damunt d’ells.
    Vós mereixeu, o Déu, la lloança a Sió,
    i en honor vostre es fan els vots a Jerusalem.
    Escolteu la meva súplica,
    perquè és a Vós que tornarà tot mortal.

    Kyrie, eleison: Christe, eleison.
    Kyrie, eleison
    Christe, eleison.

    Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat.
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres.

    Offertoire

    O Domine Jesu Christe, Rex gloriae,
    libera animas defunctorum
    de poenis inferni
    et de profundo lacu;
    libera animas defunctorum de ore leonis,
    ne absorbeat tartarus,
    ne cadant in obscurum.
    Hostias et preces tibi, Domine,
    laudis offerimus.
    Tu suscipe pro animabus illis,
    quarum hodie memoriam facimus:
    fac eas, Domine,
    de morte transire ad vitam.
    Quan olim Abrahae promisisti,
    et semini eius.
    Amen

    Senyor, Jesucrist, Rei de la glòria,
    allibereu les ànimes dels difunts
    de les penes de l’infern
    i de l’abisme profund;
    allibereu-les de la gola del lleó!
    Que no les engoleixi l’abisme,
    ni vagin a parar a les tenebres.
    Heus aquí, Senyor, el sacrifici i les pregàries
    que oferim a lloança vostra.
    Accepteu-les per aquells dels quals
    avui fem memòria;
    feu-los passar, Senyor,
    de mort a vida,
    que en altre temps vau prometre a Abraham
    i a la seva descendència.
    Amén.

    Sanctus

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor,
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Pie Jesu

    Pie Jesu, Domine,
    dona eis requiem sempiternam.

    Oh Senyor, Jesús bondadós,
    doneu-los el repòs etern.

    Agnus Dei et Lux aeterna

    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona eis requiem sempiternam.
    Lux aeterna luceat eis, Domine:
    cum Sanctus tuis
    in aeternum: quia pius es.

    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu’ls el repòs etern.
    Que la llum eterna brilli damunt d’ells, Senyor,
    amb els vostres sants per sempre més,
    perquè Vós sou bondadós.

    Libera me

    Libera me, Domine,
    de morte aeterna, in die illa tremenda,
    quando coeli movendi sunt et terra.
    Dum veneris iudicare saeculum per ignem.
    Tremens factus sum ego et timeo,
    dum discussió venerit atque ventura ira.

    Deslliureu-me, Senyor,
    de la mort eterna, en aquell dia terrible,
    que sotraguejarà els cels i la terra.
    Quan vindreu amb el foc per jutjar el món.
    Estic tot tremolós i tinc por
    del judici que s’atansa i del rigor que ha de venir.

    Dies irae, dies illa,
    calamitatis et miseriae,
    dies magna et amara valde.
    Requiem aeternem dona eis, Domine,
    et lux perpetua luceat eis.

    Dia terrible serà aquell dia,
    de calamitat i de misèria,
    diada grandiosa i molt amargant.
    Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
    que la llum eterna brilli damunt d’ells.

    In Paradisum

    In paradisum deducant Angeli:
    in tuo adventu suscipiant te Martyres,
    et perducant te in civitatem sanctam Jerusalem.
    Chorus Angelorum te suscipiat,
    et cum Lazaro, quondam paupere,
    eternam habeas requiem.

    Que els àngels et menin al Paradís;
    que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs,
    i et dugin a la santa ciutat de Jerusalem.
    Que t’aculli el cor dels àngels
    i tinguis amb Llàtzer, en altre temps pobre,
    el repòs etern.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 25.06.23 – 12 h
    Petit Palau

    Concert d’Estiu

    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Cor Virelai
    Pau Casan
    piano
    Glòria Coma i Pedrals i Amàlia Bosódirectores

    Siyahamba, tradicional zulú
    El carrer de l’ermita, popular d’Ontinyent; arr. D. Ramon i Lluch
    La barraqueta, tradicional valenciana; harm. J. Pérez
    For the beauty of the earth, J. Rutter
    What a wonderful world, G. Weiss i B. Thiele
    Something just like this, The Chainsmokers i Coldplay; arr. A. Bosó
    The Lord bless you and keep you, J. Rutter
    Aka hana, shiroi hana, N. Terashima      
    Tha Thin Tha, L. Young 
    Dancing queen  , B. Andersson, S. Anderson i B. Ulvaeus
    Bonse Aba, tradicional zambiana
    Nesiponono, popular sud-africana; arr. J. Van der Sandt
    A puppet’s dream, D. Lim
    Wau Bulan, T. Wong 
    Firework, K. Perry          
    Papallona, J. Vila I Casañas
    Sereno, popular valenciana; arr. E. López-Chavarri

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex