• Kit Armstrong
    —Bach i Liszt

    Palau Piano

    Dilluns, 17 de març de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Kit Armstrong, piano i orgue 


    I

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Fantasia cromàtica i fuga, en Re menor, BWV 903

    Fantasia
    Fuga

    Franz Liszt (1811-1886)
    Sonata en Si menor, S. 178

    Lento assai – Allegro energico – Grandioso
    Andante sostenuto
    Allegro energic

    II

    Franz Liszt
    Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam”, S. 259

    Fantasia
    Adagio
    Fuga

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 30 minuts.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #piano #jovestalents

  • 20250307 Avançament P100 T2526 Desktop
  • Poema

    Remoreig

    El dia escampa benagràcies
    en regne d’ànima i cançó
    bruit sense alè,
    parla callada
    que ens frega amb veus
    que no entenem,
    que ens toca amb dits
    de llum antiga,
    que llisca i s’alça i parla i crida.

    I broda el cel quan diu l’etern.

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund.
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Comentari

    La fascinació del teclat

    Johann Sebastian Bach i Franz Liszt són, sense cap mena de dubte, dos dels més grans genis del teclat que ha vist la història de la música. N’hi ha d’altres, com la revolucionària Clara Schumann, Chopin i un grapat més, però la fascinació que Bach i Liszt van exercir entre els seus coetanis va restar fora de tota mesura. La seva audàcia component va ser el reflex del seu virtuosisme com a intèrprets.

    La Fantasia cromàtica i fuga, BWV 903, que Kit Armstrong ens interpreta avui en un piano modern, devia causar enlluernament i pànic a parts iguals entre els intèrprets que van succeir Bach. Ell mateix va tenir en molt bona consideració aquesta peça. La va escriure al voltant del 1722, a l’època en què estava creant El clave ben temperat i les Suites angleses, i la va revisar en dues ocasions, els anys trenta i els anys quaranta d’aquell segle. Per tant, es tracta d’una obra que tenia ben present. La Fantasia és un exemple magistral de llibertat creativa i, sobretot, de virtuosisme tècnic a l’abast de molt pocs clavecinistes de l’època. La Fuga, per la seva banda, compleix tots els cànons exigibles a un autor de la categoria de Bach, als quals s’afegeix la complicació harmònica d’usar com a subjecte una melodia protagonitzada pels cromatismes.

    Un segle i mig més tard, els instruments musicals de què disposa Liszt són completament diferents: el piano, gairebé tal com el coneixem avui, ha deixat arraconat el vell clave, i la tecnologia aplicada al treball amb metall ha fet que els orgues siguin encara més complexos del que ho eren en el temps del vell Bach. Cal revisar la tècnica interpretativa i explorar les possibilitats sonores d’aquestes màquines meravelloses.

    La monumental Sonata en Si menor, S. 178 és una de les pàgines més impressionants de la literatura pianística, per dos motius. Un és la seva increïble dificultat tècnica. L’altre és que, a més, té una profunditat expressiva i una delicadesa en la construcció del relat sonor que fan que el domini absolut de la tècnica no serveixi de res si el pianista no és capaç d’insuflar-hi la humanitat gairebé mística que requereix la partitura.

    Ja a l’orgue, Liszt va compondre la Fantasia i fuga S. 259 sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” recollint el testimoni de Bach. Els corals del mestre barroc eren tan creatius que en diverses ocasions va ser amonestat: la congregació era incapaç de seguir el cant a causa dels espectaculars guarniments que Bach afegia a la melodia. Costa imaginar què haurien pensat de Liszt les autoritats eclesiàstiques de Leipzig. El seu Ad nos, ad salutarem undam agafa el tema del coral per desintegrar-lo i jugar-hi fins al punt que el perdem completament de vista. Això sí, al seu lloc queda l’empremta d’unes pàgines absolutament descomunals de la música per a orgue.


    Pep Gorgori, Musicòleg i periodista
    Autor de la biografia Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill (Ficta, 2024)

  • anunci programa digital fes-te benefactor v4 DESKTOP
  • Biografia

    Kit Armstrong, piano i orgue

    Kit Armstrong

    ©Marco Borggreve

    Descrit pel «The New York Times» com un “pianista brillant” que combina “maduresa musical i atreviment juvenil en una interpretació excepcional”, Kit Armstrong és convidat com a solista per la majoria de les millors orquestres del món, tot compaginant-ho amb una carrera activa com a recitalista i compositor. Nascut a Los Angeles (1992), “Armstrong és un pianista que genera admiració i únicament pot ser descrit com un fenomen musical” («Süddeutsche Zeitung»), actua habitualment a les sales més prestigioses, com el Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Elbphilharmonie d’Hamburg, NHK Hall de Tòquio, Palais de Beaux-Arts de Brussel·les, etc.

    Col·labora, entre d’altres, amb els directors Christian Thielemann, Herbert Blomstedt, Riccardo Chailly, Kent Nagano, Manfred Honeck, Esa-Pekka Salonen, Mario Venzago o Robin Ticciati, i ha tocat amb les orquestres Wiener Philharmoniker, Dresden Staatskapelle, Bayerische Rundfunk Sinfonieorchester, Gewandhausorchester, NHK Symphony Orchestra, Academy of St. Martin in the Fields... El 2018 va ser artista resident del Festival de Mecklenburg-Vorpommern, i també del Musikkollegium Winterthur.

    Les darreres temporades ha debutat amb la DSO Deutsches Symphonieorchester de Berlín, NDR Elbphilharmonie Orchester, Baltimore Symphony i Metropolitan Symphony de Tòquio. Ha fet una gira europea amb la Swedish Chamber Orchestra i amb l’Akademie für Alte Musik de Berlín, amb la qual manté una estreta i continuada col·laboració. Recentment ha actuat al Théâtre des Champs Élysées de París, Prinzregententheater de Múnic, Klavierfestival del Ruhr, Philharmonie de Luxemburg i Philharmonie de Colònia.

    Igualment, apassionat de la música de cambra, Kit Armstrong ha establert aliances artístiques significatives amb altres instrumentistes i cantants. Així, amb Renaud Capuçon han presentat la integral de les Sonates per a violí i piano de Mozart a la Mozartwoche de Salzburg i a la Boulez Saal de Berlín. Amb Christiane Karg, Julian Prégardien i d’altres ha tocat repertori liederístic. També s’ha presentat com a organista (una altra de les seves passions) a la Philharmonie de Berlín i a la de Colònia. L’editorial Peters publica les seves composicions des del 2006, i institucions com la Gewandhaus de Leipzig i el Musikkollegium Winterthur li han encarregat obres.

    Els seus enregistraments n’inclouen en solitari, com Liszt: Symphonic scenes i l’àlbum Bach, Ligeti i Armstrong, tots dos per al segell Sony Classical. El 2017 va enregistrar un DVD des del Concertgebouw d’Amsterdam (Unitel) titulat Kit Armstorng interpreta les ‘Variacions Goldberg’ de Bach i els seus predecessors, tot esdevenint la seva interpretació una referència de la famosa obra de Bach, per al «BBC Music Magazine».

    Va estudiar al Curtis Institute of Music de Los Angeles i a la Royal Academy of Music de Londres. Als set anys va començar a estudiar composició a la Chapman University i física a la California State University; poc després també va estudiar química i matemàtiques a la University of Pennsylvania i matemàtiques a l’Imperial College de Londres. Igualment, va obtenir un màster en matemàtiques pures per la Université de París. Alfred Brendel, que n’ha estat el seu mestre i mentor des del 2005, el descriu com “un pianista que comprèn la gran literatura pianística combinant-hi frescor i subtilesa, emoció i talent”. La seva relació ha quedat captada a la pel·lícula Set the piano stool on fire, dirigida per Mark Kidel.

  • També et pot interessar...

    Orgue al Palau
    Diumenge, 30.03.25 – 17.30 h
    Sala de Concerts

    Bach i Bruckner

    Hansjörg Albrecht, orgue

    J. S. Bach: “Xacona” de la Partita núm. 2, en Re menor, BWV 1004
    J. S. Bach: Passacaglia i fuga en Do menor, BWV 582
    A. Bruckner: Simfonia núm. 6, en La major, WAB 106 (transcripció de Hansjörg Albrecht)

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex