Requisit 

la sang que surt com canonada que rebenta, 
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència, 
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans, 
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa, 
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença, 
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,  
la sang, aquesta sang, als meus poemes. 

Mireia Calafell  
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

Altament evocadores, les peces D’un soir triste i D’un matin de printemps constitueixen un díptic de to elegíac que Lili Boulanger va concebre durant els darrers mesos de la seva vida. Primera dona guardonada amb el prestigiós Premi de Roma, Boulanger va desenvolupar una veu musical extraordinàriament personal i refinada. Tot i compartir materials temàtics, les dues obres presenten caràcters ben diferenciats: si la primera explora un univers introspectiu i ombrívol, amb harmonies audaces i una intensa càrrega emocional, la segona ofereix una atmosfera més diàfana, en què conviuen la vitalitat i la subtilesa tímbrica. Escrites entre el 1917 i el 1918, constitueixen un testimoni commovedor de la seva maduresa artística.

Sicilienne et burlesque d’Alfredo Casella mostra una altra faceta de la música europea de principis del segle XX. Composta originalment el 1914 per a flauta i piano, va ser adaptada tres anys després per a trio amb piano. El seu títol evidencia ja la presència de dues seccions contrastades: la Sicilienne recrea el caràcter cantabile i pastoral de la dansa tradicional italiana, amb una tensió dramàtica poc habitual, mentre que la Burlesque desplega una energia vehement i irònica. Casella, figura clau de la renovació musical italiana, hi integra influències del llenguatge impressionista francès i de les tendències més modernes del seu temps creant una música elegant, amb passatges d’experimentació virtuosa.

La creació contemporània està representada per Save Pepe, del compositor alemany Clemens K. Thomas. Concebuda específicament per al Trio Concept amb el suport del Festspielhaus Baden-Baden, el Palau de la Música Catalana i el programa internacional ECHO, l’obra combina un format tradicional amb una narrativa generada mitjançant intel·ligència artificial. Pren com a punt de partida la trajectòria de dos fenòmens de la cultura popular –el mem Pepe the Frog i la cançó L’amour toujours– per reflexionar sobre els processos de transformació i apropiació dels símbols en l’espai digital. El discurs musical culmina en una secció participativa en què es convida el públic a contribuir al retorn de la granota al seu hàbitat natural.

El concert culmina amb el Trio núm. 1, en Re menor, op. 49 de Felix Mendelssohn, una de les obres cabdals del repertori romàntic de cambra. Completat l’any 1839, demostra un fascinant equilibri entre lirisme i cohesió formal. El primer moviment, intensament melòdic, és seguit d’un “Andante” de caràcter serè i poètic. Inspirat en l’univers lleuger i fantàstic –tan característic del compositor–, l’“Scherzo” aporta una extraordinària agilitat i transparència, mentre que el moviment final condueix amb determinació cap a una resolució lluminosa. Admirat pels seus contemporanis i considerat encara avui una de les grans fites del gènere, aquest Trio condensa la capacitat de Mendelssohn per combinar la claredat clàssica amb l’expressivitat romàntica.

Jacobo Zabalo, doctor en humanitats