• Programa de mà

    Áron Horváth
    —Joves talents internacionals

    Estiu al Palau · ECHO Rising Stars

    Dimarts, 14 de juliol de 2026 – 19.30 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Áron Horváthcimbalom

    Proposat per Müpa Budapest i Konzerthaus Wien

     


    Charlotte Bray (1982)
    In an Eternal Dusk (Estrena, encàrrec de Müpa Budapest, Konzerthaus Wien i European Concert Hall Organisation)

    György Kurtág (1926)
    Un Brin de bruyére à Witold

     “Molto Agitato” de Splinters, op. 6c

    Hommage à Berényi Ferenc 70

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    “Fuga” de la Sonata per a violí en sol menor, BWV 1001

    György Kurtág
    Játékok (selecció)

    Flowers We Are, Mere Flowers… (…Embracing Sounds) (Llibre VIII)
    Beating - Quarrelling (Llibre VIII)
    Bluebell (Llibre II)
    To Stefánia Mándy (In memoriam Béla Tábor) (Llibre VI)
    Tumble-bunny (Llibre III)
    Birthday elegy for Judit - for the second finger of her left hand (Llibre VI)
    Hommage à Farkas Ferenc (2) (Scraps of a colinda melody - faintly recollected)
    The Mind Will Have its Freedom… (Llibre III)

    Mesto (In Memoriam Stefan Romascanu) de Splinters, op. 6c

    Silence - Hommage à Szervánszky (Book III)

    Johann Sebastian Bach
    “Largo” de la Sonata per a violí en Do major, BWV 1005

    Emma Nagy (1998)
    Glass Fragments (Estrena)

    Johann Sebastian Bach (arranjament d’A. Horváth)
    Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit, Sonatina BWV 106 - Actus tragicus

    Durada aproximada del concert:
    70 minuts, sense pausa.

    #jovestalents #estrenes

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Requisit 

    la sang que surt com canonada que rebenta, 
    la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència, 
    la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans, 
    la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa, 
    la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença, 
    la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,  
    la sang, aquesta sang, als meus poemes. 

     

    Mireia Calafell  
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Áron Horváth, el cimbalom i la xarxa ECHO. El jove músic i compositor hongarès és un virtuós intèrpret d’aquest instrument tradicional del seu país, que va començar a tocar als set anys. Enamorat també del jazz, arriba al Palau per mostrar el seu talent i divulgar la tècnica i el so propis del cimbalom gràcies a l’Organització Europea de Sales de Concerts (ECHO). Les entitats membres d’aquesta xarxa, com el Palau, proposen cada temporada un artista que surt de gira pels diferents escenaris del continent, com ara Horváth, que arriba a Barcelona després d’haver actuat a catorze ciutats. El cimbalom és un instrument de corda percudida, tot i que s’assembla a una cítara. El seu mecanisme, però, és diferent: en lloc de polsar-se’n o fregar-se’n les cordes, aquestes es colpegen amb dues macetes folrades de feltre o cuir. A causa de la complexitat que presenta, amb múltiples cordes per nota, sovint és comparat amb un piano sense teclat.

    Quines són les claus del concert?

    El programa proposa un viatge per partitures de diferents èpoques, algunes de les quals transcripcions d’obres de Bach, però també amb novetats. Comença amb una obra escrita especialment per a aquest instrument, In an eternal dusk de Charlotte Bray, un encàrrec dels auditoris que van proposar Áron Horváth com a artista ECHO: Müpa Budapest, Konzerthaus de Viena i la mateixa European Concert Hall Organisation (ECHO). També hi haurà música del gran György Kurtág i del menys divulgat László Sáry, a més d’una estrena, Glass fragments, de l’estrella hongaresa del jazz Emma Nagy.

    A què he de parar atenció?

    A la particular sonoritat del cimbalom. I a la música de Bach adaptada per a aquest instrument, que, per la riquesa tímbrica, ha traspassat la tradició hongaresa per arribar a referències universals com pot ser la música de la pel·lícula Zorba, el grec (1964) de Michael Cacoyannis. El seu so metàl·lic i vibrant és característic de les orquestres de música gitana.

    Sabies que...

    Tot i que és l’instrument nacional d’Hongria, les arrels del cimbalom es remunten al santur, un instrument de l’antic Orient Mitjà (Assíria i Pèrsia). Va arribar a Europa fa més de mil anys i es va difondre pels Balcans i pel posterior Imperi Austrohongarès. N’hi ha de dos tipus: el tradicional portàtil, que es toca penjat del coll amb una corretja i és típic de la música rural, i el de concert, inventat per József Schunda cap al 1870; com un piano petit, descansa sobre quatre potes i incorpora un pedal per silenciar les cordes.

    Franz Liszt va ser un dels primers a utilitzar-lo en una orquestra simfònica (Ungarischer Sturmmarsch, 1876). També apareix en obres de Kodály o Stravinsky.

  • anunci festival jordi savall
  • Comentari

    Com l’acordió (patentat per Cyrill Demian l’any 1829) o el saxòfon (Adolphe Sax, 1846), el cimbalom de concert és fill d’una etapa molt concreta de la història de la música, que és tant com dir la història de la Humanitat. El segle XIX és un moment d’importants i sorprenents canvis tecnològics (ara, potser, oblidats o menystinguts per la velocitat de la nostra era digital) que, al nostre àmbit, culmina amb la invenció del gramòfon per Thomas Alva Edison l’any 1877, enginy que va canviar per sempre el concepte de l’escolta i el gaudi de la música.

    En el cas que ens ocupa avui, amb la visita del jove mestre hongarès Áron Horváth, ens hem de remuntar a l’inici de la dècada del 1870 per trobar el creador d’aquest instrument de corda percudida i formes ben característiques. Ell és Vencel József Schunda, que va presentar un primer prototip del seu invent, basat en el funcionament del dulcimer, el salteri i altres cítares similars, a l’Exposició Universal de Viena del 1873. Un any després, incorporades diferents millores i modificacions, n’iniciava la producció en sèrie des d’una botiga de pianos situada al mateix carrer del Teatre de l’Òpera de Budapest. I es calcula que el 1906 ja havia fabricat vora de deu mil cimbaloms.

    Tot i que no té la distribució i l’exposició mundials que coneixem de l’acordió o el saxòfon, per tornar als primers instruments esmentats, el cimbalom és un instrument popular i ben viu a l’Europa central i oriental, on és present tant a la música culta com a la tradicional. De tot aquest bagatge és dipositari Áron Horváth, jove virtuós educat a la Liszt Academy de Budapest, representant d’aquesta nova generació de músics amb la ment oberta que abracen el folk, el jazz i la música clàssica amb passió, convicció i versatilitat idèntiques. El seu talent l’ha convertit en un dels artistes acollits per l’ECHO Rising Star de la temporada 2025-26, projecte que aixopluga la seva visita al Palau de la Música Catalana.

    Després dels seus concerts a Viena, Estocolm, Amsterdam o Porto, Áron Horváth presentarà a la nostra ciutat un repertori dedicat, bàsicament, a György Kurtág, compositor nascut a Lugoj (Romania), el 1926, en el si d’una família d’origen hongarès, i autor d’un seguit de peces breus, sovint dedicades a amics i coneguts, que va recollir en un cicle de deu volums anomenat Játékok (Jocs, en hongarès). Al costat d’aquestes delicades miniatures musicals, podrem escoltar transcripcions d’obres de Johann Sebastian Bach (en el cas de l’Actus tragicus, de la Sonatina BWV 106, arranjada pel propi Horváth) o l’estrena de les obres In an eternal dusk de Charlotte Bray i Glass fragments d’Emma Nagy. Una sessió per descobrir un talent musical prodigiós i un instrument poc habitual als nostres escenaris.

    Jordi Urpi, cronista i entusiasta musical

  • Biografia

    Áron Horváth, cimbalom

    Áron Horváth

    Va començar el seu camí musical als set anys, quan es va iniciar en l’aprenentatge del cimbalom. Inicialment centrat en la música popular hongaresa, va dedicar els primers vuit anys d’estudi a dominar aquest gènere tradicional. El 2016 va guanyar la categoria instrumental del prestigiós concurs televisiu de talents de música popular Fölszállott a páva, un èxit que va marcar una fita important a l’inici de la seva carrera.

    L’any 2019 Áron Horváth va ampliar horitzons musicals estudiant música clàssica i improvisació, sota la tutela del reconegut intèrpret de cimbalom Miklós Lukács. Aquest període d’estudi intensiu va refermar les bases del seu desenvolupament artístic i va endinsar-lo en la comprensió de diversos estils musicals.

    Un altre moment decisiu li va arribar el 2021, en començar a col·laborar amb el llegendari saxofonista de jazz hongarès Mihály Dresch. Aquesta col·laboració el va introduir en el fascinant món del jazz, un gènere que des de llavors no l’ha deixat d’inspirar. Aquell mateix any Áron Horváth va debutar discogràficament amb un àlbum del grup de música popular hongaresa Sarjú Banda. Després de la publicació, la formació va fer una gira de dues setmanes pels Estats Units, on el va donar a conèixer a un públic més ampli.

    El 2023 va ser admès a la prestigiosa Acadèmia Liszt per continuar els estudis de cimbalom clàssic. El mateix any es va incorporar a dues formacions destacades: Elán, un grup de músiques del món que explora les tradicions populars de l’Europa central i oriental, i Intergeese, un trio de jazz dedicat a la composició original. Áron Horváth va participar en l’enregistrament del primer disc d’Elán, Agile, i també al primer àlbum d’Intergeese, publicat la primavera del 2024, reconegut amb el premi del jurat del Jazz Showcase, organitzat pel Müpa, l’any 2024.

    Actualment forma part activa de quatre projectes musicals: dos grups de jazz (Intergeese i Ephemere), una formació de músiques del món (Elán) i un grup de música popular (Sarjú Banda). El 2024 es van publicar tres àlbums amb participació seva, entre els quals un disc de Mihály Dresch, en què interpreta dues peces, una de les quals ha estat publicada en format vinil.

    De cara al futur, Áron Horváth té la voluntat d’acostar el cimbalom a un públic més ampli i d’explorar-ne les possibilitats com a música popular, més enllà dels àmbits tradicionals de la música clàssica i el jazz. Està especialment interessat a integrar l’electrònica i els efectes en les seves actuacions i preveu desenvolupar efectes personalitzats per al cimbalom amb la col·laboració d’altres professionals. El seu objectiu és contribuir al reconeixement del cimbalom com un instrument versàtil, equiparable al piano, i continuar innovant en aquest camp durant els propers anys. Alhora, també es dedica a impulsar el desenvolupament i el perfeccionament tècnic de l’instrument.

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau · ECHO Rising Stars
    Dijous, 23.07.26 – 19.30 h
    Petit Palau

    —Joves talents internacionals

    Trio Concept:
    Edoardo Griecoviolí
    Francesco Massiminovioloncel
    Lorenzo Nguyenpiano

    Ll. Bonal: O serena de la mar... (poema de Josep Carner, estrena)           
    J. Valent: Hivern, de Quatre estacions a Mallorca
    J. Ollé i Sabater: Ave Virgo Santíssima
    J. Valent: Pangaea
    J. M. Haydn: Missa Sancti Aloysii

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex