• John Williams, per sempre

    ―Bandes sonores i estrena europea de J. Williams amb Marc Timón

    Dilluns, 21 de juny de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Gloria Cheng, piano
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Marc Timón, director


    Marc Timón (1980)
    Witches

    Witches (tema principal) 
    Blasphemy and witchcraft
    Isolda’s lullaby 

    John Williams (1932)
    Preludi i Scherzo, per a piano i orquestra

    * Estrena mundial del Prelude. Estrena europea de l’Scherzo
    Solista: Gloria Cheng

    Marc Timón
    Coliseum

    Mehara the horse 
    Cleopatra’s theme 
    Honor and victory 

    The little wizard

    The little wizard (tema principal) 
    The spell 
    The final battle 

    The beacon, tribute to John Williams (estrena mundial)

    John Williams
    Harry Potter

    Schindler’s list

    Jurassic Park

    E.T.

    Flying theme

    Star Wars

    Princesa Leia 
    Imperial march
    Yoda’s theme
    Main theme 

    Durada aproximada del concert 80 minuts, sense pausa

  • Comentari

    Tradició simfònica, sensibilitat i espectacularitat

    Els concerts de bandes sonores musicals per a cinema no són infreqüents. Els darrers tres lustres s’han incrementat, a Europa. El que avui ens fascina i omple sales com el Palau de la Música Catalana, fa anys que gaudeix de prevalença internacional. A mig camí entre el reclam com a valor artístic i una certa epidèmia comercial com a moda en les programacions de les orquestres, sembla que la regularitat d’escoltar aquest tipus de música és una realitat a casa nostra, ja sigui en el format tradicional de concert o en variants més espectaculars i de caire multimodal. Precisament l’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat pionera en aquesta normalització, fins al punt que les seves produccions “Els immortals del cinema” i “De pel·lícula!” han estat sol·licitades per orquestres d’altres ciutats espanyoles. Entre les quals Madrid i Bilbao.

    Enguany, aprofitant la residència artística del compositor Marc Timón (1980) al Palau de la Música Catalana, la institució ha programat aquest homenatge al veterà John Williams (1932) que inclou dues world premieres i una d’europea. D’una banda, el preludi del díptic Preludi i Scherzo per a piano i orquestra (2014 i 2021) s’ofereix per primera vegada a nivell mundial, mentre que l’Scherzo ho fa en l’àmbit europeu, gràcies a la participació de Gloria Cheng que, a banda de ser una pedagoga molt reconeguda a Amèrica del Nord, és la pianista “fetitxe” del compositor i ha intervingut en nombrosos enregistraments i actuacions de la seva obra. De fet, una trobada fortuïta entre Timón i Cheng en un concert de música contemporània a Los Angeles va motivar la sessió d’avui.

    Si el Preludi destaca per una pulsació lenta, damunt la qual es basteix un motiu que s’entrecreua en el caràcter dialogant que el solista manté amb la secció de corda (els vents hi intervenen poc), l’Scherzo se serveix del planter orquestral complet i un tempo més àgil. Ambdues peces comparteixen estètica contrastant en caràcter a partir d’un llenguatge contemporani no agressiu, llibertat harmònica, tensió rítmica i sentit del color en aquesta obra que pertany al catàleg no destinat a la indústria de Hollywood. Un corpus creatiu, per cert, poc conegut fora dels Estats Units i eclipsat per l’icònic relleu de Williams com a pont entre la vella i la nova escola de compositors simfònics per a cinema i audiovisuals. Entre aquests últims, és clar, hi trobem el català Marc Timón.

    A ell pertany la segona estrena mundial: The beacon, tribute to John Williams (2021), que segueix el camí del cinema d’aventures, fantàstic i èpic. Amarat de la tradició clàssica del contrapunt, després d’un passatge turbulent de caire atonal desemboca en el tema principal, modal, que juga amb intervals justos i que se sotmet a diverses variants i reaparicions fins a una gran exposició a càrrec de tota l’orquestra. En aquest sentit, l’obra és un homenatge de la mateixa manera que altres pàgines de Timón beuen d’influències de James Horner o Hans Zimmer sense perdre personalitat i amb un caràcter modern i atractiu.

    Ho demostren la selecció del ballet Witches (2009) i del film d’animació sobre la història d’un mag, The little wizard (2013), que presenta un tema principal transformat en vals, intersecció de scherzo, molt dinamisme i encís melòdic. També ho acrediten els tres extractes de Coliseum (2014), escrita per a un xou en directe que recreava els jocs romans, on es respira l’alè de Miklós Rózsa i Alfred Newman. En alguns números treballa a partir de loops, obstinats i l’efecte del mur de so, que consisteix en la combinació d’uns pocs acords repetits en bucle i amb variacions que acumulen instruments en una superposició de capes, tot generant una mena de magma sonor amb què s’assoleix un clímax o catarsi emocional –no sempre esclatant. Un recurs, per cert, molt emprat en el món de la música pop, l’electrònica, i associat a Zimmer.

    Cridat a ser un referent en aquest camp com ja ho és actualment en el de la sardana, l’univers creatiu de Timón és deutor del de John Williams i, com aquest, dels topos de la tradició occidental basats en el desenvolupament de la melodia i la progressió harmònica: des de l’estil sentimental al pastoral passant per les fanfares i les marxes, amb què durant la dècada dels anys setanta el músic nord-americà va revifar la importància de les bandes sonores musicals, en part gràcies a la seva experiència els anys seixanta amb altres treballs cinematogràfics i per a la televisió.

    Les reminiscències de Holst, Elgar, Wagner o Mahler transiten per unes pàgines versàtils en tècnica i expressivitat, tot mantenint el segell propi de Williams a partir de diversos elements estilístics i procediments compositius recurrents. Per exemple, en l’ús dels leitmotiv (tema de Darth Vader, de la Força, de Leia, de Yoda a Star Wars), del mickeymousing (onomatopeies del que passa a les imatges, com l’obstinat rítmic inicial d’ET que simula el pedalar de les bicicletes), de temes secundaris amb funcionalitat d’ambientació amb afinitat expressiva i d’una freqüent contraposició de plans dins l’orquestra (vent-metall i corda).

    En aquesta línia, l’embolcall melòdic es caracteritza per contenir algun salt intervàlic ampli (d’octava, de setena, de sisena) i un inici anacrúsic amb què Williams genera expectació (temes principals de Star Wars, Superman, Indiana Jones, ET o Jurassic Park). També cal observar els acompanyaments rítmics ràpids, sincopats, en staccato, a vegades percussius i complexos. I, per últim, l’associació tímbrica és igualment intencionada i suggestiva: la celesta a Harry Potter; els vents-metall a les fanfares i marxes de Superman i Star Wars; o destacats solos instrumentals, com el del violí a La llista de Schindler, en una pàgina que, com altres obres emblemàtiques seves, traspua intel·ligència i sensibilitat encaixant amb el gust popular sense manllevar-ne la qualitat artística. Per això Williams és un clàssic i valida aquella màxima repetida per Verdi: “Torniamo a l’antico è sarà un progresso”.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l’art

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

  • Biografies

    Gloria Cheng, piano

    Gloria Cheng

    Després d’obtenir el títol de llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Stanford, va estudiar a París amb una beca Woolley i es graduà en interpretació per la UCLA i la University of Southern de Califòrnia amb els professors Aube Tzerko i John Perry. La pianista, que ja ha guanyat els premis Grammy i Emmy, fa molt de temps que participa activament en la creació artística i ha treballat intensament amb compositors de renom internacional, com John Adams, Terry Riley, Thomas Adès i Steven Stucky. Com a solista ha intervingut en concerts amb la Los Angeles Philharmonic amb Zubin Mehta i Pierre Boulez, i en l’aclamada sèrie Green Umbrella amb Esa-Pekka Salonen i Oliver Knussen. Ha estat recitalista a l’Ojai Music Festival –on el 1984 va aparèixer per primera vegada amb Pierre Boulez–, Chicago Humanities Festival, William Kapell Festival i Festival of Contemporary Music de Tanglewood.

    Ha inspirat i estrenat composicions tan destacades com Dichotomie d’Esa-Pekka Salonen, que li va dedicar, així com Hallelujah junction de John Adams per a dos pianos (composta per a ella i Grant Gershon) i la Sonata per a piano de Steven Stucky. En col·laboració amb els compositors, va estrenar Concert paraphrase on powder her face per a dos pianos de Thomas Adès, i de Terry Riley, Cheng Tiger growl roar. Va rebre un Grammy pel seu enregistrament del 2008 Piano music of Salonen, Stucky and Lutosławski, i una nominació novament al Grammy per The edge of light: Messiaen-Saariaho (2013). El seu documental Montage: great film composers and the piano, que mostra l’enregistrament d’obres compostes per a ella per Bruce Broughton, Don Davis, Alexandre Desplat, Michael Giacchino, Randy Newman i John Williams, va ser emès per PBS SoCal i va guanyar un Los Angeles Area Emmy en la categoria de programació independent el 2018. El seu disc més recent, Garlands for Steven Stucky, és un homenatge estel·lar al compositor traspassat amb participació d’una trentena dels seus amics i antics estudiants.

    Gloria Cheng ara forma part de la Herb Alpert School of Music de la UCLA, on ha creat cursos i programes concebuts per unir intèrprets, compositors i alumnes.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    És una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les procurem fer participar cada vegada més el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, a més d’aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió en són alhora empleats i accionistes.

    La nostra intensa activitat –més d’un centenar d’actuacions l’any– es centra, per un costat al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 26a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat a la ciutat de Sabadell, on fem la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Els nostres directors titulars han estat: Albert Argudo (1988-1992), Jordi Mora (1993-1997), Salvador Brotons (1997-2002), Edmon Colomer (2002-2005), David Giménez Carreras (2006-2009), Rubén Gimeno (2009-2016) i James Ross (2017-2018). Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig.

    Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 22.200 seguidors a Twitter, 18.900 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet Som Sabadell, un flashmob amb més de 88 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Patrocinadors principals Simfònica del Vallès
  • Marc Timón, director

    Marc Timón

    Nascut a l’Empordà (Castelló d’Empúries, 1980), és considerat un dels compositors més brillants i actius, i alhora premiats, de la seva generació. Compositor, director d’orquestra i intèrpret de piano i tible, és un músic eclèctic que combina la composició de música per a cinema i televisió, musicals i documentals amb l’obra simfònica, de cambra i coral per a concert, la música pop i la cobla.

    Des del 2015 està instal·lat a Los Angeles component per a projectes americans, europeus i asiàtics. En el món del cinema és remarcable la seva tasca de creació per a la sèrie de Marvel Agent Carter als Sonic Fuel Studios, emesa per l’ABC i enregistrada a Warner Brothers. També destaquen pel·lícules com El árbol sin sombra (millor banda sonora espanyola 2014 als Premis MundoBSO), The little wizard (Premi Jerry Goldsmith 2014), The bestowal (recentment estrenada a Los Angeles) o Hathor (Crystal Pine Award), les sèries In absentia i Arkhana, els documentals The blind monkey (per a National Geographic) i San Mao (produït per Edmon Roch i Ikiru Films), i així mateix bandes sonores èpiques per a gran orquestra simfònica i cor, com Coliseum o Witches. Diverses d’aquestes han estat editades pel segell discogràfic MovieScore Media, un dels més rellevants del món en aquest gènere.

    En l’àmbit de la música de concert, destaca la seva designació com a compositor convidat del Palau de la Música per a la temporada 2020-21. La seva obra s’ha interpretat a països com França, Alemanya, Finlàndia, Cuba, Portugal, Espanya, Bulgària, Ucraïna, els Estats Units i Anglaterra, per orquestres emblemàtiques, com la City of Birmingham, Orquestra de la Ràdio Nacional de Bulgària o Lviv Symphony Orchestra d’Ucraïna, i també als festivals Grec, Festival de Peralada, Festival de Cap Roig o Festival Fuego del Caribe.

    Com a director, ha dirigit diverses estrenes i espectacles simfònics al Teatro Real de Madrid i, a Barcelona: Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana.

    De les seves composicions, són igualment rellevants Les trompetes de la mort (per a cor i orquestra), Poema èpic de Nadal (per a 5 cors, piano a 6 mans i orgue a 4 mans), l’obra de cambra Homenatge a ‘La competència’ de RAC1 o el disc de piano minimalista Pianitation, així com diversos ballets simfònics, la composició i direcció musical de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2018 i espectacles com Twinkle Twinkle Baby’s Star, de música per a nadons.

    Pel que fa a la seva producció en matèria de música moderna i electrònica, cal remarcar Maestro, un espectacle de gran format que combina orquestra simfònica, DJ, música electrònica i projeccions en 3D. També en aquest camp, Timón ha cocompost la música de la cerimònia inaugural de la Copa Davis 2019, en un espectacle de música clàssica i electrònica en directe que combina el mapping i la dansa.

    En el terreny de la música pop, aquest any debutarà com a cantant amb el disc Amalia, un projecte personal del qual també és el compositor i productor. També ha orquestrat i versionat temes dels artistes Ramon Mirabet, Txarango, Lluís Llach o Judit Neddermann i és el creador musical de l’espectacle El pop d’una nit d’estiu.

    En el camp de la música per a cobla, ha estat tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona durant gairebé una dècada, on ha compartit escenari amb artistes diversos, com Niño Josele, Roger Mas o Pascal Comelade, i és membre fundador del The New Catalan Ensemble.

    Ha rebut més d’una cinquantena de premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Premi Internacional Jerry Goldsmith, que ha guanyat en sis ocasions, el MundoBSO Award, el Reel Music Award 2018 i les nominacions als Crystal Pine (Croàcia), Indie Series Awards (Estats Units), Goldspirit i Scoremagacine Awards.

    Abans de llicenciar-se en composició per l’ESMUC, la seva passió per l’art, la literatura i el cinema el portaren a llicenciar-se en periodisme per la UAB i sempre ha combinat la composició musical amb la tasca com a escriptor, amb obres com la novel·la La sardanista psicòpata, The silent noise, DesCatalunya, España va bien?!, la Suite de poesia eròtica, i I-Judge i God save Tinder, dues comèdies teatrals estrenades al Festival Internacional Brisk de Los Angeles.

    Com a periodista, ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio, «Revista Musical Catalana» i a «Sonograma Magazine».

  • 20210527 Generic T2122 DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Cambra – Concert extraordinari
    Quartet Gerhard
    Quartets dedicats a Haydn per Mozart

    Quartet Gerhard
    Lluís Castán, violí I
    Judit Bardolet, violí II
    Miquel Jordà, viola
    Jesús Miralles, violoncel

    W. A. Mozart: Quartet de corda núm. 16, en Mi bemoll major, KV 428
    R. Gerhard: Quartet de corda núm. 1
    W. A. Mozart: Quartet de corda núm. 16, en Mi bemoll major, KV 428

    Dimecres, 30.06.21 – 20 h
    Petit Palau
    Preu: 15 euros

Índex