• Joel Bardolet & Marc Heredia

    Petit Palau Cambra

    Dijous, 3 de març de 2022 – 20 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Joel Bardoletviolí
    Marc Herediapiano


    I
    Franz Schubert (1797-1828)
    Sonata per a violí i piano núm. 2, en La menor, D. 385

    I. Allegro moderato
    I. Andante
    III. Menuetto / Allegro
    IV. Allegro

    Josep Maria Guix (1967)
    Llàgrimes de tardor

    Béla Bartók (1881-1945)
    Sonata per a violí i piano núm. 2, Sz. 76

    I. Molto moderato
    II. Allegretto

    II
    Olivier Messiaen (1908-1992) 
    Thème et variations

    Thème – Modéré
    Variation núm. 1 – Modéré
    Variation núm. 2 – Un peu moins modére
    Variation núm. 3 – Modéré, avec éclat
    Variation núm. 4 – Vif et passionné
    Variation núm. 5 – Tres modéré

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Sonata per a violí i piano núm. 3, en Re menor, op. 108

    I. Allegro
    II. Adagio
    III. Un poco presto e con sentimento
    IV. Presto agitato

    Durada aproximada del concert:
    Primera part, 35 minuts; Pausa de 15 minuts; Segona part, 43 minuts.

    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #clàssics #jovestalents #novacreació

  • 20220216 Anunci Generic DESKTOP
  • Comentari

    Schubert ja havia escrit àmpliament per a violí, un instrument que coneixia molt bé des de la seva infantesa, quan va abordar les seves tres primeres sonates per a violí i piano. Era la primavera de 1816 i el músic, un jove de dinou anys, treballava també en la composició d’una obra molt més ambiciosa, la Simfonia Tràgica. Concebudes com una unitat, la Segona Sonata és la més personal de les tres i també la que presenta un major equilibri en el diàleg dels dos instruments. Dividida en quatre moviments, tota ella respira l’inspirat lirisme característic de l’autor i una atmosfera íntima no mancada d’un cert dramatisme.

    L’obra de Johannes Brahms, una peça de maduresa a diferència de la de Schubert, forma part també d’un cicle de tres sonates per a violí i piano. Brahms va començar a escriure-la el 1886, quan tenia 53 anys, i la completà dos anys després. Dedicada al seu amic Hans von Bülow, es va estrenar el 22 de desembre de 1888 a Budapest. A diferència de les dues anteriors, aquesta darrera Sonata s’estructura en quatre moviments i tot hi resulta més poderós, més ple de vida i de passió. Amb un piano també més virtuosístic que en les partitures precedents, el líric i apassionat “Adagio” marca el punt culminant d’aquesta obra, tan poderosa i tan capritxosa alhora.

    Entre l’una i l’altra sentirem dues composicions de principis del segle XX i una creació actual d’un compositor català. De l’hongarès Béla Bartók ens arriba la Sonata núm. 2, Sz. 76, que el compositor va escriure per a la violinista Jelly d’Arany. Amb influències del dodecatonisme vienès i de la música tradicional hongaresa, és una obra de gran exigència per a l’arc i d’escriptura audaç, en la qual cadascun dels dos instruments lideren el seu propi discurs, sense un veritable diàleg entre les parts.

    Setze anys després, el 1932, un jove compositor francès, Olivier Messiaen, va escriure Tema i variacions com a regal de noces per a la seva promesa, la violinista Claire Delbos. El 22 de novembre, cinc mesos després de contraure matrimoni, la parella va estrenar la partitura, concebuda com un tema seguit per cinc variacions que avancen en un tempo cada cop més animat i apassionat.

    La creació més recent és la delicada Llàgrimes de tardor (2018) de Josep Maria Guix. El nom de l’obra, pres de la denominació d’un vi de la Terra Alta, és una inspirada elegia en memòria d’un company de feina desaparegut prematurament. Guix, un compositor que es caracteritza pel refinament i la puresa de llenguatge, ens entrega aquí una pàgina plena de sentiment i bellesa.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografia

    Joel Bardolet & Marc Heredia

    Bardolet & Heredia

    ©Pau Codina

    El violinista Joel Bardolet va fer els estudis superiors a l’ESMUC i posteriorment va cursar un màster a la prestigiosa Musikhochschule de Freiburg amb la violinista francesa Muriel Cantoreggi, amb qui encara avui manté el contacte i la relació musical. L’abril del 2012 va ser admès al programa de màster especialitzat de solista a la Hochschule für Musik de Basilesa, amb Rainer Schmidt. En finalitzar-lo, va debutar com a solista a la principal sala de concerts de Basilea tocant el Segon Concert de Bartók amb la Basel Sinfonie Orchester. Ha rebut el mestratge de músics com Vera Martínez Mehner, Maurice Fuks, Erich Höbarth, András Keller, Claudio Martínez Mehner, Anton Kernjak, Rony Rogoff i Ferenc Rados. Forma part del Trio Fortuny –projecte que també comparteix amb el pianista Marc Heredia–, va impulsar el Lassus Quartett, ha estat concertino habitual de l’Orquestra Camera Musicae i concertino convidat d’altres orquestres i projectes de cambra, i ho és de l’orquestra Musique des Lumières.

    El pianista Marc Heredia va iniciar els estudis de piano als tres anys i va seguir estudiant amb Cecilio Tieles al Conservatori Superior de Música del Liceu. Més tard, entre el 2008 i el 2012 va continuar la formació a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, amb els professors Dimitri Bashkirov i Claudio Martínez Mehner. Del 2012 al 2014 va cursar un Master of Arts a la Hochschule für Musik de Basilea. Ha actuat en importants sales, com L’Auditori, Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional i Fundación Juan March de Madrid, al Claustre de Sant Domènec de Peralada i també en marcs com el cicle Solistas del SXXI a l’Auditorio Sony de Madrid o a l’Auditori de Girona, entre d’altres. Forma part del Trio Fortuny, juntament amb Joel Bardolet i Pau Codina.

    El violinista Joel Bardolet i el pianista Marc Heredia són dos dels músics catalans de més inquietud artística de la seva generació. El diàleg entre aquest duet d'intèrprets i amics reuneix grans influències: Ferenc Rados, Rainer Schmidt i Claudio Martínez, entre d’altres, i un alt nivell de complicitat demostrat a diversos escenaris els últims anys.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dilluns, 21.03.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    GIOrquestra & Kebyart Ensemble

    Kebyart Ensemble:
    Pere Méndez, saxo soprano
    Víctor Serra, saxo alt
    Robert Seara, saxo tenor
    Daniel Miguel, saxo baríton
    GIOrquestra
    Francesc Pratdirector

    Phillip Glass: Music in similar motion
    John Adams: Shaker loops
    John Cage: 4’33”
    Phillip Glass: Saxophone quartet concerto

    Preus: de 20 a 35 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex