Jakub Józef Orliński & Michał Biel
–FarewellsPalau Grans Veus
Dijous, 25 de gener de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Concert fora d'abonament
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
IMPACTA
Programa
A les 20 h tindrà lloc la inauguració de la nova il·luminació de la lluerna de la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana amb una petita demostració al públic assistent. Gràcies a la col·laboració de la Fundación Endesa, des d’avui, aquest icònic element oferirà més possibilitats escèniques i artístiques, tot potenciant tots els matisos de la seva bellesa a través de la llum i amb gran eficiència energètica.
Jakub Józef Orliński, contratenor
Michał Biel, pianoJohann Joseph Fux (1660-1741)
“Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293Henryk Czyż (1923-2003)
PożegnaniaKochałem Panią
Na wzgórzach Gruzji
Ostatni razHenry Purcell (1659-1695)
Music for a while
Fairest isle
The cold song
Strike the violMieczysław Karłowicz (1876-1909)
Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3Nie płacz nade mną
Z Erotyków
Mów do mnie jeszcze
Przed nocą wieczną
Na spokojnym, ciemnym morzu
W wieczorną ciszęStanisław Moniuszko (1819-1872)
“Łza”, de 7. Śpiewnik domowy
“Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowyGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
“Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#òpera #gransfigures
Poema
Paradísia
La por no sap qui ets,
desconeix el desig de les mans,
l’infinit de les ardències,
la quietud dels teus estanys,
la virtut amortallada dels teus regnes,
les alzines negres que enfosquen
tots els llacs, totes les lluernes.
Som fruits i espires de temps
dintre l’aigua que fumeja
en el foc a dins del foc
entre espectres i tenebres.
Una forma de bellesa
viva en la foscor.
Lluny de la temença.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Hi ha artistes que fa temps que s’han transformat en part del “planeta Palau” i el consagrat Jakub Józef Orliński és un d’ells. El contratenor polonès torna aquesta vegada per donar a conèixer importants compositors de la seva terra, amb notables excepcions, com un nom paradigmàtic del barroc com és Georg Friedrich Händel. És una peça poc divulgada del caro sassone la que acomiada la vetllada d’avui: la seva antífona Hallelujah! Amen en Re menor HWV 269. Una peça contemplativa, íntima, que expressa una profunda devoció, però amb mitjans plens de virtuosisme. La interpretació posa a prova el cantant amb un exigent control del fiato i del canto legato, tot creant un món particular només amb aquestes dues paraules, “Al·leluia” i “Amén”: tècnica pura al servei de l’expressivitat.
Les creacions de l’austríac Johann Joseph Fux, representen l’essència i el cim del barroc cortesà, Fet que li va suposar una gran fama a tot Europa. Encara que l’estil vivia ja una última etapa de desenvolupament, l’obra de Fux mirava el passat i la tradició (amb una escriptura sovint polifònica) i al mateix temps oferia trets més moderns propis de l'estil napolità. Fux arrenca el concert d’aquesta nit amb l’ària “Non t’amo per il ciel”, de l’oratori pel Divendres Sant Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, de gran calidesa i expressivitat que presenta un bellíssim diàleg entre la veu i el violí baríton, instrument similar a la viola de gamba utilitzat sobre tot des de finals del segle XVII a principis del segle XIX.
El tercer compositor no polonès de la nit és una de les pedres angulars de la música anglesa, el més destacat del període de la restauració, Henry Purcell. En la seva curta vida –morí amb 37 anys–, durant la segona meitat del segle XVII va aconseguir reunir en les seves composicions, elements barrocs francesos i italians amb formes musicals tradicionals angleses per acabar conformant un estil pròpiament britànic. En tot cas, però, avui amb prou feines es coneixen uns quants aspectes del seu amplíssim catàleg, reduït la majoria de vegades a la seva única òpera, Dido i Enees, a la música teatral, les seves cançons, la música sacra per a veu solista o per a cor (incloent-hi les molt emotives que va escriure a la mort de la reina Maria) i la seva música instrumental per a conjunts o per a instruments de tecla. Tot això va catapultar-lo com el compositor anglès possiblement més conegut de la història abans de l’aparició de Britten.
La seva melodia Music for a While prové de l’adaptació de Dryden i Lee de la tragèdia de Sòfocles Èdip Rex, escenificada el 1692 amb música incidental de Purcell; amb una línia exuberant i pausada, aquesta peça recorda l’ària “When I am laid in earth” de Dido and Aeneas, amb un meravellós entorn melangiós en què descansa la primera paraula del text: music.
Fairest Isle i Cold Song provenen de la semiòpera més popular de Purcell, King Arthur, representada al Queen’s Theatre de Londres el 1791. La primera peça forma part d’una màscara evocada pel mag Merlí cap al final de l’obra i que parla de la grandesa de la nació britànica. Aquest animat minuet amb el seu text patriòtic es va convertir en una de les favorites del públic anglès. Per últim, Strike the viol forma part de l’oda que el compositor va escriure per un aniversari de la reina Maria, Come Ye Sons of Art.
El primer autor polonès que avui sentirem al Palau va ser un dels mestres, compositors i directors d’orquestra més importants del país durant el segle XX, avui reconegut com a líder del vessant musical contemporàni: Henryk Czyż (1923-2003). Prolífic i amb una obra de marcada personalitat –que inclou oratoris i òperes– del seu catàleg s’interpreta aquesta nit Pożegnanie (Comiats), un cicle de tres cançons sobre textos de Pushkin, de línies vocals amplíssimes sobre una densa escriptura per a piano amb trets del romanticisme tardà, il·lustrant textos que narren penes d’amor, gelosia i enyorança.
Amb la seva obra, Mieczysław Karłowicz representa a Polònia allò que compositors com ara Pedrell o Breton van a Espanya a la mateixa època: dotar la seva música d'una personalitat clarament nacional, assimilant les noves tendències a la tradició. En el cas polonès, això estava tenyit d’una visió molt pessimista i les cançons que avui s’interpretaran són un bon exemple d’aquesta visió i estan concebudes sobre poemes foscos i passionals. Musicalment l’ombra allargada de Chopin toca de prop l’obra de Karłowicz, qui també beu de la modernitat de Txaikovski i Wagner, amb harmonies ambigües i un cromatisme que mira l’amor i la mort.
Stanisław Moniuszko va ser l’operista polonès més conegut del període romàntic, amb més de 20 òperes –Halka, entre elles– i operetes, i més de 350 cançons catalogades. Adscrit al nacionalisme, introdueix en les seves obres escèniques ritmes i danses propis del país –com Chopin, també utilitza poloneses, masurques i cracovianes–, i el seu cançoner n’és també el reflexe d’aquest esperit i d’aquesta riquesa. El seu lirisme queda reflectit a Łza (La llàgrima), un lament publicat pòstumament quatre anys després de la mort del compositor, carregat de malenconia i dolor, però de gran bellesa i expressives dissonàncies al piano. Escrita un parell de dècades abans, Prząśniczka (La filadora) parla de la separació d’una parella de joves amants amb un motiu musical persistent de fons, com si la cançó volgués donar vida a la roda que gira per crear un fil que uneix no només allò que està filant, sinó també l’amor.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Biografies
©Jiyang Chen
©Jiyang Chen
Jakub Józef Orliński, contratenor
Reconegut com una de les estrelles d’òpera més estimades i celebrades de la dècada, ha esdevingut un dels artistes més destacats del món i triomfa tant damunt els escenaris en concerts com gràcies als enregistraments. Els seus concerts i recitals exhaureixen les entrades arreu d’Europa i Amèrica i atreuen nous adeptes a l’art musical. Artista en exclusiva de Warner Classics/Erato, el seu darrer llançament acompanyat del seu amic i pianista Michał Biel, Farewells, li ha valgut el prestigiós premi Opus Klassik com a cantant masculí de l’any 2023. El seu proper àlbum, Beyond, va aparèixer la tardor passada i el donarà a conèixer en una gira mundial amb Il Pomo d’Oro.
D’aquesta temporada destaca una esperada gira europea amb vint-i-cinc concerts i una gira americana prevista per a la primavera vinent. També tornarà a l’òpera, amb una nova producció de L’Olimpiade de Vivaldi al Théâtre des Champs Élysées de París. A més, continuarà oferint recitals arreu d’Europa al costat del seu company musical de tota la vida, el pianista Michał Biel.
La temporada 2022-23 va participar en la producció de Robert Carsen d’Orfeo ed Eurydice al Théâtre des Champs Élysées amb totes les entrades exhaurides, seguida d’una altra producció de la mateixa òpera a la San Francisco Opera a càrrec de Matthew Ozawa. Orliński també va participar a la gira d’Il Pomo d’Oro interpretant el paper principal de Tolomeo, re d’Egitto als principals escenaris de tot Europa, incloent-hi Madrid (Teatro Real) a més de París. Més enllà dels escenaris, el públic ha gaudit del nou documental sobre ell, titulat Music for a while, d’una hora de durada, que fou estrenat la primavera passada pel canal Arte i que ha tingut el nombre més elevat de visionats entre els documentals culturals d’aquest canal europeu.
Biografies
Michał Biel, piano
Pianista i mentor, es va graduar a la Juilliard School de Nova York i estudià amb Brian Zeger, Margo Garrett, Jonathan Feldman i J. J. Peña. També va estudiar amb Eytan Pessen a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre Nacional de l’Òpera de Varsòvia, i amb Andrzej Jasiński i Grzegorz Biegas a l’Acadèmia de Música Karol Szymanowski de Katowice.
Ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, com el Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Carnegie Hall i Alice Tully Hall de Nova York, i també en alguns dels teatres operístics més rellevants: Oper Frankfurt, Théâtre des Champs Élysées, Opéra National du Rhin d’Estrasburg, Opéra National de Bordeus, Opéra de Lilla, Palau de les Arts Reina Sofia de València i Gran Teatre-Òpera Nacional de Varsòvia.
Col·labora habitualment amb el contratenor i compatriota polonès Jakub Józef Orliński, amb el qual ofereix concerts arreu del món i participa en festivals destacats, com el Verbier Festival, LIFE Victoria Barcelona i Festival de Lacoste Pierre Cardin. Les seves actuacions són retransmeses sovint per nombrosos canals: Medici.tv, Arte.tv, BBC Radio 3, TVP Kultura i Radio Program 2 de Polònia.
Com a acompanyant del baix nord-americà Alexander Rosen va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de Cançó Hugo Wolf a Stuttgart el 2018. Tots dos artistes també van ser guardonats amb l’Académie Orsay-Royaumont, que els va fer possible l’àlbum Le promenoir des amants.
La seva carrera acumula una sèrie de fites, entre les quals figura el premi al jove pianista destacat del Concurs Vocal Internacional Stanisław Moniuszko de Varsòvia, el títol de millor acompanyant al Grand Prix de l’Òpera de Bucarest i el premi d’acompanyament del Concurs Nacional de Cant Ludomir Różycki a Gliwice.
Com a pianista i mentor (coach), ha treballat amb cantants al Departament de Cant de la Juilliard School de Nova York, Internationale Meistersinger Akademie de Neumarkt i Chautauqua Institution (Nova York). També va ser associat al Departament de Música de Cambra per a Piano de l’Acadèmia de Música Feliks Nowowiejski de Bydgoszcz. Des del 2020 és professor a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre de l’Òpera Nacional de Varsòvia, on imparteix classes per a cantants i pianistes.
Ha participat en l’enregistrament de dos àlbums: Farewells, al costat de Jakub Józef Orliński (amb tecnologia Dolby Atmos), que fou nominat al premi Fryderyki en la categoria de millor àlbum polonès a l’estranger i va merèixer el premi Opus Klassik al cantant masculí de l’any; i Kraina, amb la soprano Alexandra Nowakowski, amb cançons de compositors polonesos.
Textos
Johann Joseph Fux (1660-1741)
“Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit, de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293
Text de Pietro Pariati (1665-1733)Non t’amo per il ciel
che puoi donarmi
ma sol perché d’amor,
tu, il fonte sei,
e sol perché l’amarti
è un dover mioNo t’estimo pel cel
que em pots donar,
sinó perquè d’amor,
tu n’ets la font,
i només perquè estimar-te
és el meu deure.Né temo del tuo sdegno
il braccio e l’armi
per un servil timor
de’ danni miei
ma sol perché temer
deggio il mio Dio.No tinc por del braç armat
de la teva indignació
per una por servil
dels mals que he infligit,
sinó només perquè
he de tenir por del meu Déu.Henryk Czyż (1923-2003)
Pożegnania
Text d’Aleksandr Puixkin (1799-1837)
Traducció al polonès: Julian Tuwim (1894-1953)Kochałem Panią
Kochałem Panią i miłości mojej
Może się jeszcze resztki w duszy tlą,
Lecz niech to Pani już nie niepokoi;
Nie chcę Cię smucić nawet myślą tą.Jo us estimava
Jo us estimava, i el meu amor
potser encara no s’ha esvaït de la meva ànima,
però que això no us amoïni;
no us vull entristir amb aquest pensament.Kochałem bez nadziei i w pokorze,
W męce zazdrości, nieśmiałości trwóg.
Tak czule, tak prawdziwie, że daj Boże,
Aby Cię inny tak pokochać mógł!Us estimava humilment i sense esperança,
turmentat per la gelosia i una angoixa tímida,
amb tanta sinceritat i tendresa
com vulgui el cel que us estimi un altre home.Na wzgórzach Gruzji
Na wzgórzach Gruzji leży nocna mgła,
U moich stóp Aragwa szumi pienna.
Smutno i lekko mi. Tęsknota ma
Świetlana jest i ciebie pełna.Sobre els turons de Geòrgia
Sobre els turons de Geòrgia hi ha una boira nocturna,
l’Aragvi brama davant meu.
Em sento trist i alleujat. La meva tristor és brillant
i està plena de tu.Ciebie jedynej! Smutkiem moich snow
Już cię nie dręczę więcej i nie trwożę,
I serce płonie, serce kocha znów,
Nie kochać bowiem – już nie możeDe tu, només de tu! No et pertorbaré ni et molestaré
amb la tristesa dels meus somnis.
I el meu cor crema i torna a estimar,
perquè no estimar, d’això no n’és capaç.Ostatni raz
Ostatni raz twą postać miłą
Ważę się myślą tulić dziś
I wskrzeszać sny serdeczną siłą,
Żałością tkliwą i wstydliwą
O twej miłości budzić myśl.Per darrera vegada
Per darrera vegada la teva bonica figura
m’atreveixo a acariciar mentalment,
despertar el somni amb el poder del cor
i amb un delit tímid i melangiós
recordar el teu amor.Mijają lata i niestety
Zmieniają świat, zmieniają nas!
W mogilnym mroku, w głębi Lety
widzi cię dzisiaj wzrok poety,
Lecz i poeta tobie zgasł.Els nostres anys passen
i ho canvien tot, ens canvien a nosaltres,
a la foscor de la tomba, a les profunditats del Leteu
el teu poeta t’imagina avui,
però, per a tu, fins i tot el poeta s’ha perdut.Więc mego serca pożegnanie
Przyjmij, daleka! Czoło skłoń
Jak żona, gdy się wdową stanie,
Jak wierny druh, co przed wygnaniem
Bez słowa ściska bratnią dłoń.Accepta, llunyana amiga,
el comiat del meu cor,
com una esposa vídua,
com un amic fidel que, abans de l’exili,
abraça en silenci el seu amic.Henry Purcell (1659-1695)
Music for a while – La música durant una estona
Text de John Dryden (1631-1700)Music for a while
Shall all your cares beguile.La música captivarà, durant una estona,
totes les vostres preocupacions.Wond'ring how your pains were eas'd
And disdaining to be pleas'd
Till Alecto free the dead
From their eternal bands,
Till the snakes drop from her head,
And the whip from out her hands.Us admirareu de com s’alleugen les vostres penes,
i rebutjareu la comoditat
fins que Alecto alliberi els morts
de les seves cadenes eternes;
fins que les serps caiguin del seu cap
i el fuet, de les seves mans.Music for a while
Shall all your cares beguile.La música captivarà, durant una estona,
totes les vostres preocupacions.Fairest isle – Bellíssima illa
Text de John DrydenFairest isle, all isles excelling,
Seat of pleasure and of love
Venus here will choose her dwelling,
And forsake her Cyprian grove.
Cupid from his fav'rite nation
Care and envy will remove;
Jealousy, that poisons passion,
And despair, that dies for love.Bellíssima illa, que supera tota la resta d’illes,
racó del plaer i de l’amor,
Venus t’escollirà com a nova residència,
i abandonarà els seus jardins a Xipre.
Cupido, de la seva nació favorita,
bandejarà les preocupacions i l’enveja,
la gelosia que enverina la passió
i la desesperació dels qui moren d’amor.Gentle murmurs, sweet complaining,
Sighs that blow the fire of love
Soft repulses, kind disdaining,
Shall be all the pains you prove.
Ev'ry swain shall pay his duty,
Grateful ev'ry nymph shall prove;
And as these excel in beauty,
Those shall be renown'd for love.Murmuris gentils, dolços laments,
els bons sospirs que encenen l’amor,
petites disputes i desdeny mesurat
seran totes les penes que patiràs.
Cada pretendent presentarà els seus respectes;
agraïda, cada nimfa, els rebrà.
I mentre que elles excel·leixen en bellesa,
ells rebran la recompensa de l’amor.The cold song – Cançó del geni del fred, de l’òpera King Arthur
Text de John DrydenWhat power art thou, who from below
Hast made me rise unwillingly and slow
From beds of everlasting snow?
See'st thou not how stiff and wondrous old
Far unfit to bear the bitter cold,
I can scarcely move or draw my breath?
Let me, let me freeze again to death.Quin poder tens tu, que des de la profunditat
m’has aixecat lentament i sense voler
d’aquest llit de neu eterna?
No veus com n’estic, de vell i rígid,
que no puc suportar el fred que gela,
que gairebé no em puc moure ni respirar?
Deixa’m, deixa’m tornar a morir glaçat.Strike the viol – Toca la viola
Text: Nahum Tate (1652-1715)Strike the viol, touch the lute,
Wake the harp, inspire the flute.
Sing your patroness’s praise,
In cheerful and harmonious lays.Toca la viola, toca el llaüt,
desperta l’arpa, inspira la flauta.
Canta la lloança de la teva patrona,
amb trobes alegres i harmonioses.Mieczysław Karłowicz (1876-1909)
Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3Nie płacz nade mną
Text de Jan Iwański (1878-1949)No ploris per mi
Nie płacz nade mną, królewno ma złota,
chociaż me piersi przygniata tęsknota;
chociaż w mej duszy i smutno, i ciemno,
nie płacz nade mną!No ploris per mi, princesa daurada,
encara que el meu pit sigui colpit per l’anhel;
encara que la meva ànima estigui trista i fosca,
no ploris per mi.Nie płacz nade mną, niech w marzeń godzinie,
dźwięk twego głosu czysty ku mnie płynie,
zrzuć z twego serca tęsknotę daremną,
nie płacz nade mnąNo ploris per mi, que el so de la teva veu pura
flueixi cap a mi als meus somnis,
allibera el teu cor d’anhels vans,
no ploris per mi.Z Erotyków
Text de Józef Waśniewski (1858-1897)Dels poemes d’amor
I zamiast słońc i gwiazd, aniele ty mój drogi,
Ja tylko łzy i łzy dziś składam ci pod nogi.
Przebacz, że duszy mej ubogie są tak zdroje,
Lecz przyjmij chociaż łzy, bo łzy te, to łzy mojeI en lloc de sols i estrelles, àngel meu estimat,
avui només deixo llàgrimes infinites als teus peus.
Disculpa la pobresa dels recursos del meu cor,
però, almenys, accepta les llàgrimes,
perquè aquestes llàgrimes són meves.Mów do mnie jeszcze
Text de Kazimierz Tetmajer (1865-1940)Parla’m encara
Mów do mnie jeszcze, z oddali, z oddali,
Głos twój mi płynie na powietrznej fali.
Jak kwiatem, każdym słowem twym się pieszczę,
Mów do mnie jeszcze…Parla’m encara... De lluny, de lluny
la teva veu flota cap a mi amb la brisa,
cada paraula teva m’és estimada com una flor,
parla’m encara...Mów do mnie jeszcze, te płynące ku mnie słowa
Są jakby modlitwą przy trumnie.
I w sercu śmierci wywołują dreszcze,
Mów do mnie jeszcze…Parla’m encara... Aquestes paraules flueixen cap a mi,
són com una oració al meu taüt,
i en el cor de la mort em fan emocionar.
Parla’m encara...Przed nocą wieczną
Text de Zygmunt Krasiński (1812-1859)Abans de la nit eterna
Przed nocą wieczną niech głos twój usłyszę
Jak pieśń nadziei w godzinie konania,
A może wtedy ponad grobu ciszę
Wejdzie mi blady księżyc zmartwychwstania!Abans de la nit eterna, puc discernir la teva veu
com una cançó d’esperança en la meva última hora,
i potser llavors, sobre el silenci de la tomba,
em visitarà la pàl·lida lluna de la resurrecció.A jeśli, płacząc na zgasłych źrenicach
Złożysz, jak kwiaty, twoje ciche ręce,
Grób spłonie ogniem i w stu błyskawicach
Słońc nieśmiertelnych obleją mnie wieńce.Però si, plorant, poses les teves mans silencioses
en els meus ulls invisibles com flors,
una tomba flamejarà de foc i m’envoltaran
cent llamps de sols eterns.Na spokojnym, ciemnym morzu
Text de Kazimierz TetmajerSobre l’oceà tranquil i fosc
Na spokojnym, ciemnym morzu
chciałbym teraz lecieć w łodzi,
gdzie już żagli nie ma białych
ni szum statków nie dochodzi.Sobre l’oceà tranquil i fosc
volaria ara, en un vaixell,
fins allà on ja no hi ha veles blanques
i el brunzit dels vaixells no arriba.Cały ciężar ten z mych ramion,
co mię zgina i obali,
chciałbym rzucić w otchłań wodną
i na ciemnej leżeć fali.Llançaria a les profunditats de les aigües
tot el pes de les meves espatlles
que em doblega i em fa caure,
i muntaria l’onada fosca.Naokoło niech mi cicho,
niech mi sennie przestwór dźwięczy
i niech ciemne głębie w słońcu
kolorami grają tęczy.Que hi hagi silenci al meu voltant,
que el so soporífer de la immensitat em bressoli,
i que els colors de l’arc de Sant Martí
omplin les profunditats fosques amb la llum del sol.Tam, tysiące mil od brzegu,
na bezdeni, pod jasnością,
patrząc w niebo nieruchome
niech upajam się nicościąAllà, a milers de quilòmetres de la costa,
a la part profunda, sota aquella brillantor,
mirant cap al cel immòbil,
que el no-res m’intoxiqui.W wieczorną ciszę
Text de Kazimierz TetmajerA la quietud del vesper
W wieczorną ciszę z daleka słyszę
szumiące cicho rzeki;
myśli me z wolna sennie kołysze
szum cichy i daleki.A la quietud del vespre puc escoltar, des de lluny,
rius que murmuren suaument;
el murmuri llunyà i tranquil bressola
dolçament els meus pensaments.Wolno i sennie w wielki bezdennie
świat myśli moje płyną,
płyną na gwiazdy lśniące promiennie
i w ciemnej pustce giną.Lents i ofegats flueixen els meus pensaments
en la immensitat infinita de l’univers,
flueixen cap als estels brillants
i es perden en el buit fosc.Stanisław Moniuszko (1819-1872)
“Łza”, de 7. Śpiewnik domowy – “Llàgrima”, del 7è Cançoner de casa
Text de Nikolay Grekov (1807-1866)O łzo samotna, gorzka,
co wilżysz oko moje,
Zostałaś sama jedna
pamiątką dni wiosennych!
Płynęły twoich siostrzyc
z tych powiek całe zdroje,
Lecz wiatr je zimny rozwiał
wśród nocy złych, bezsennych.O llàgrima solitària i amarga,
per què m’humiteges els ulls?
Ets l’únic que queda
per recordar-me els dies de primavera!
Fonts senceres de les teves estimades germanes
van fluir d’aquestes parpelles,
però el vent fred les va dispersar
enmig de nits infaustes de vigília.I w tuman się rozprysły
gwiazdeczki owe złote,
co mnie opromieniały
i miłość, i tęsknotę.
Gdy namiętności burze
znikomą spadły mgłą,
Dlaczegoś ty została
minionych czasów łzo?I en els núvols es van escampar
aquelles estrelles daurades
que irradiaven per a mi
amor i anhel.
Quan les tempestes de la passió
van desaparèixer com una boira,
per què et vas quedar,
o llàgrima de temps passats?“Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowy – “La filosa”, del 3r Cançoner de casa
Text de Jan Czeczot (1796–1847)U prząśniczki siedzą, jak anioł dzieweczki,
Przędą sobie, przędą jedwabne niteczki.
Kręć się, kręć, wrzeciono,
Wić się tobie wić!
Ta pamięta lepiej,
Czyja dłuższa nić!Les noies s’asseuen a les seves filoses com àngels,
giren per si mateixes, filant fils de seda.
Gira, gira, fus,
enfila i torça!
La que té millor memoria
és la que té el fil més llarg!Poszedł do Królewca młodzieniec z wiciną,
Łzami się zalewał, żegnając z dziewczyną.
Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.Un jove va anar a Königsberg en una barcassa,
es va capgirar en llàgrimes dient adeu a la seva noia.
Gira, gira, fus, etc.Gładko idzie przędza, wesoło dziewczynie,
Pamiętała trzy dni o wiernym chłopczynie.
Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.El fil corre suaument, la noia està contenta,
va recordar el jove fidel durant tres dies.
Gira, gira, fus, etc.Inny się młodzieniec podsuwa z ubocza,
I innemu rada dziewczyna ochocza.
Kręć się, kręć, wrzeciono,
Prysła wątła nić;
Wstydem dziewczę płonie,
Wstydź się, dziewczę, wstydź!Un altre jove surt al seu pas
i la noia delerosa es gira cap a ell.
Gira, gira, fus,
el fil fràgil es va dividir;
la noia cremarà de vergonya,
vergonya t’hauria de fer, noia!Georg Friedrich Handel (1685-1759)
“Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269Amén! Al·leluia!
També et pot interessar...
Palau Grans Veus - Franz Schubert Filharmonia
Dilluns, 19.02.24 – 20 h
Sala de ConcertsCentenari Victoria de los Ángeles
Ermonela Jaho, soprano
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, directorG. Puccini: àries de La bohème, Madama Butterfly, Suor Angelica, Gianni Schicchi i Turandot
A. Guinovart: Simfonia dels Àngels (estrena absoluta)Preus: de 18 a 92 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
Jakub Józef Orliński & Michał Biel
–FarewellsPalau Grans Veus
Dijous, 25 de gener de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Concert fora d'abonament
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
IMPACTA
Programa
A les 20 h tindrà lloc la inauguració de la nova il·luminació de la lluerna de la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana amb una petita demostració al públic assistent. Gràcies a la col·laboració de la Fundación Endesa, des d’avui, aquest icònic element oferirà més possibilitats escèniques i artístiques, tot potenciant tots els matisos de la seva bellesa a través de la llum i amb gran eficiència energètica.
Jakub Józef Orliński, contratenor
Michał Biel, pianoJohann Joseph Fux (1660-1741)
“Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293Henryk Czyż (1923-2003)
PożegnaniaKochałem Panią
Na wzgórzach Gruzji
Ostatni razHenry Purcell (1659-1695)
Music for a while
Fairest isle
The cold song
Strike the violMieczysław Karłowicz (1876-1909)
Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3Nie płacz nade mną
Z Erotyków
Mów do mnie jeszcze
Przed nocą wieczną
Na spokojnym, ciemnym morzu
W wieczorną ciszęStanisław Moniuszko (1819-1872)
“Łza”, de 7. Śpiewnik domowy
“Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowyGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
“Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#òpera #gransfigures
Poema
Paradísia
La por no sap qui ets,
desconeix el desig de les mans,
l’infinit de les ardències,
la quietud dels teus estanys,
la virtut amortallada dels teus regnes,
les alzines negres que enfosquen
tots els llacs, totes les lluernes.
Som fruits i espires de temps
dintre l’aigua que fumeja
en el foc a dins del foc
entre espectres i tenebres.
Una forma de bellesa
viva en la foscor.
Lluny de la temença.Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Hi ha artistes que fa temps que s’han transformat en part del “planeta Palau” i el consagrat Jakub Józef Orliński és un d’ells. El contratenor polonès torna aquesta vegada per donar a conèixer importants compositors de la seva terra, amb notables excepcions, com un nom paradigmàtic del barroc com és Georg Friedrich Händel. És una peça poc divulgada del caro sassone la que acomiada la vetllada d’avui: la seva antífona Hallelujah! Amen en Re menor HWV 269. Una peça contemplativa, íntima, que expressa una profunda devoció, però amb mitjans plens de virtuosisme. La interpretació posa a prova el cantant amb un exigent control del fiato i del canto legato, tot creant un món particular només amb aquestes dues paraules, “Al·leluia” i “Amén”: tècnica pura al servei de l’expressivitat.
Les creacions de l’austríac Johann Joseph Fux, representen l’essència i el cim del barroc cortesà, Fet que li va suposar una gran fama a tot Europa. Encara que l’estil vivia ja una última etapa de desenvolupament, l’obra de Fux mirava el passat i la tradició (amb una escriptura sovint polifònica) i al mateix temps oferia trets més moderns propis de l'estil napolità. Fux arrenca el concert d’aquesta nit amb l’ària “Non t’amo per il ciel”, de l’oratori pel Divendres Sant Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, de gran calidesa i expressivitat que presenta un bellíssim diàleg entre la veu i el violí baríton, instrument similar a la viola de gamba utilitzat sobre tot des de finals del segle XVII a principis del segle XIX.
El tercer compositor no polonès de la nit és una de les pedres angulars de la música anglesa, el més destacat del període de la restauració, Henry Purcell. En la seva curta vida –morí amb 37 anys–, durant la segona meitat del segle XVII va aconseguir reunir en les seves composicions, elements barrocs francesos i italians amb formes musicals tradicionals angleses per acabar conformant un estil pròpiament britànic. En tot cas, però, avui amb prou feines es coneixen uns quants aspectes del seu amplíssim catàleg, reduït la majoria de vegades a la seva única òpera, Dido i Enees, a la música teatral, les seves cançons, la música sacra per a veu solista o per a cor (incloent-hi les molt emotives que va escriure a la mort de la reina Maria) i la seva música instrumental per a conjunts o per a instruments de tecla. Tot això va catapultar-lo com el compositor anglès possiblement més conegut de la història abans de l’aparició de Britten.
La seva melodia Music for a While prové de l’adaptació de Dryden i Lee de la tragèdia de Sòfocles Èdip Rex, escenificada el 1692 amb música incidental de Purcell; amb una línia exuberant i pausada, aquesta peça recorda l’ària “When I am laid in earth” de Dido and Aeneas, amb un meravellós entorn melangiós en què descansa la primera paraula del text: music.
Fairest Isle i Cold Song provenen de la semiòpera més popular de Purcell, King Arthur, representada al Queen’s Theatre de Londres el 1791. La primera peça forma part d’una màscara evocada pel mag Merlí cap al final de l’obra i que parla de la grandesa de la nació britànica. Aquest animat minuet amb el seu text patriòtic es va convertir en una de les favorites del públic anglès. Per últim, Strike the viol forma part de l’oda que el compositor va escriure per un aniversari de la reina Maria, Come Ye Sons of Art.
El primer autor polonès que avui sentirem al Palau va ser un dels mestres, compositors i directors d’orquestra més importants del país durant el segle XX, avui reconegut com a líder del vessant musical contemporàni: Henryk Czyż (1923-2003). Prolífic i amb una obra de marcada personalitat –que inclou oratoris i òperes– del seu catàleg s’interpreta aquesta nit Pożegnanie (Comiats), un cicle de tres cançons sobre textos de Pushkin, de línies vocals amplíssimes sobre una densa escriptura per a piano amb trets del romanticisme tardà, il·lustrant textos que narren penes d’amor, gelosia i enyorança.
Amb la seva obra, Mieczysław Karłowicz representa a Polònia allò que compositors com ara Pedrell o Breton van a Espanya a la mateixa època: dotar la seva música d'una personalitat clarament nacional, assimilant les noves tendències a la tradició. En el cas polonès, això estava tenyit d’una visió molt pessimista i les cançons que avui s’interpretaran són un bon exemple d’aquesta visió i estan concebudes sobre poemes foscos i passionals. Musicalment l’ombra allargada de Chopin toca de prop l’obra de Karłowicz, qui també beu de la modernitat de Txaikovski i Wagner, amb harmonies ambigües i un cromatisme que mira l’amor i la mort.
Stanisław Moniuszko va ser l’operista polonès més conegut del període romàntic, amb més de 20 òperes –Halka, entre elles– i operetes, i més de 350 cançons catalogades. Adscrit al nacionalisme, introdueix en les seves obres escèniques ritmes i danses propis del país –com Chopin, també utilitza poloneses, masurques i cracovianes–, i el seu cançoner n’és també el reflexe d’aquest esperit i d’aquesta riquesa. El seu lirisme queda reflectit a Łza (La llàgrima), un lament publicat pòstumament quatre anys després de la mort del compositor, carregat de malenconia i dolor, però de gran bellesa i expressives dissonàncies al piano. Escrita un parell de dècades abans, Prząśniczka (La filadora) parla de la separació d’una parella de joves amants amb un motiu musical persistent de fons, com si la cançó volgués donar vida a la roda que gira per crear un fil que uneix no només allò que està filant, sinó també l’amor.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Jakub Józef Orliński, contratenor
©Jiyang Chen
Reconegut com una de les estrelles d’òpera més estimades i celebrades de la dècada, ha esdevingut un dels artistes més destacats del món i triomfa tant damunt els escenaris en concerts com gràcies als enregistraments. Els seus concerts i recitals exhaureixen les entrades arreu d’Europa i Amèrica i atreuen nous adeptes a l’art musical. Artista en exclusiva de Warner Classics/Erato, el seu darrer llançament acompanyat del seu amic i pianista Michał Biel, Farewells, li ha valgut el prestigiós premi Opus Klassik com a cantant masculí de l’any 2023. El seu proper àlbum, Beyond, va aparèixer la tardor passada i el donarà a conèixer en una gira mundial amb Il Pomo d’Oro.
D’aquesta temporada destaca una esperada gira europea amb vint-i-cinc concerts i una gira americana prevista per a la primavera vinent. També tornarà a l’òpera, amb una nova producció de L’Olimpiade de Vivaldi al Théâtre des Champs Élysées de París. A més, continuarà oferint recitals arreu d’Europa al costat del seu company musical de tota la vida, el pianista Michał Biel.
La temporada 2022-23 va participar en la producció de Robert Carsen d’Orfeo ed Eurydice al Théâtre des Champs Élysées amb totes les entrades exhaurides, seguida d’una altra producció de la mateixa òpera a la San Francisco Opera a càrrec de Matthew Ozawa. Orliński també va participar a la gira d’Il Pomo d’Oro interpretant el paper principal de Tolomeo, re d’Egitto als principals escenaris de tot Europa, incloent-hi Madrid (Teatro Real) a més de París. Més enllà dels escenaris, el públic ha gaudit del nou documental sobre ell, titulat Music for a while, d’una hora de durada, que fou estrenat la primavera passada pel canal Arte i que ha tingut el nombre més elevat de visionats entre els documentals culturals d’aquest canal europeu.
Michał Biel, piano
Pianista i mentor, es va graduar a la Juilliard School de Nova York i estudià amb Brian Zeger, Margo Garrett, Jonathan Feldman i J. J. Peña. També va estudiar amb Eytan Pessen a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre Nacional de l’Òpera de Varsòvia, i amb Andrzej Jasiński i Grzegorz Biegas a l’Acadèmia de Música Karol Szymanowski de Katowice.
Ha actuat a les sales de concerts més prestigioses del món, com el Wigmore Hall de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Carnegie Hall i Alice Tully Hall de Nova York, i també en alguns dels teatres operístics més rellevants: Oper Frankfurt, Théâtre des Champs Élysées, Opéra National du Rhin d’Estrasburg, Opéra National de Bordeus, Opéra de Lilla, Palau de les Arts Reina Sofia de València i Gran Teatre-Òpera Nacional de Varsòvia.
Col·labora habitualment amb el contratenor i compatriota polonès Jakub Józef Orliński, amb el qual ofereix concerts arreu del món i participa en festivals destacats, com el Verbier Festival, LIFE Victoria Barcelona i Festival de Lacoste Pierre Cardin. Les seves actuacions són retransmeses sovint per nombrosos canals: Medici.tv, Arte.tv, BBC Radio 3, TVP Kultura i Radio Program 2 de Polònia.
Com a acompanyant del baix nord-americà Alexander Rosen va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de Cançó Hugo Wolf a Stuttgart el 2018. Tots dos artistes també van ser guardonats amb l’Académie Orsay-Royaumont, que els va fer possible l’àlbum Le promenoir des amants.
La seva carrera acumula una sèrie de fites, entre les quals figura el premi al jove pianista destacat del Concurs Vocal Internacional Stanisław Moniuszko de Varsòvia, el títol de millor acompanyant al Grand Prix de l’Òpera de Bucarest i el premi d’acompanyament del Concurs Nacional de Cant Ludomir Różycki a Gliwice.
Com a pianista i mentor (coach), ha treballat amb cantants al Departament de Cant de la Juilliard School de Nova York, Internationale Meistersinger Akademie de Neumarkt i Chautauqua Institution (Nova York). També va ser associat al Departament de Música de Cambra per a Piano de l’Acadèmia de Música Feliks Nowowiejski de Bydgoszcz. Des del 2020 és professor a l’Acadèmia d’Òpera del Gran Teatre de l’Òpera Nacional de Varsòvia, on imparteix classes per a cantants i pianistes.
Ha participat en l’enregistrament de dos àlbums: Farewells, al costat de Jakub Józef Orliński (amb tecnologia Dolby Atmos), que fou nominat al premi Fryderyki en la categoria de millor àlbum polonès a l’estranger i va merèixer el premi Opus Klassik al cantant masculí de l’any; i Kraina, amb la soprano Alexandra Nowakowski, amb cançons de compositors polonesos.
Textos
Johann Joseph Fux (1660-1741)
“Non t’amo per il ciel”, ària del pecador penedit, de l’oratori Il fonte della salute, aperto dalla grazia nel Calvario, K. 293
Text de Pietro Pariati (1665-1733)Non t’amo per il ciel
che puoi donarmi
ma sol perché d’amor,
tu, il fonte sei,
e sol perché l’amarti
è un dover mioNo t’estimo pel cel
que em pots donar,
sinó perquè d’amor,
tu n’ets la font,
i només perquè estimar-te
és el meu deure.Né temo del tuo sdegno
il braccio e l’armi
per un servil timor
de’ danni miei
ma sol perché temer
deggio il mio Dio.No tinc por del braç armat
de la teva indignació
per una por servil
dels mals que he infligit,
sinó només perquè
he de tenir por del meu Déu.Henryk Czyż (1923-2003)
Pożegnania
Text d’Aleksandr Puixkin (1799-1837)
Traducció al polonès: Julian Tuwim (1894-1953)Kochałem Panią
Kochałem Panią i miłości mojej
Może się jeszcze resztki w duszy tlą,
Lecz niech to Pani już nie niepokoi;
Nie chcę Cię smucić nawet myślą tą.Jo us estimava
Jo us estimava, i el meu amor
potser encara no s’ha esvaït de la meva ànima,
però que això no us amoïni;
no us vull entristir amb aquest pensament.Kochałem bez nadziei i w pokorze,
W męce zazdrości, nieśmiałości trwóg.
Tak czule, tak prawdziwie, że daj Boże,
Aby Cię inny tak pokochać mógł!Us estimava humilment i sense esperança,
turmentat per la gelosia i una angoixa tímida,
amb tanta sinceritat i tendresa
com vulgui el cel que us estimi un altre home.Na wzgórzach Gruzji
Na wzgórzach Gruzji leży nocna mgła,
U moich stóp Aragwa szumi pienna.
Smutno i lekko mi. Tęsknota ma
Świetlana jest i ciebie pełna.Sobre els turons de Geòrgia
Sobre els turons de Geòrgia hi ha una boira nocturna,
l’Aragvi brama davant meu.
Em sento trist i alleujat. La meva tristor és brillant
i està plena de tu.Ciebie jedynej! Smutkiem moich snow
Już cię nie dręczę więcej i nie trwożę,
I serce płonie, serce kocha znów,
Nie kochać bowiem – już nie możeDe tu, només de tu! No et pertorbaré ni et molestaré
amb la tristesa dels meus somnis.
I el meu cor crema i torna a estimar,
perquè no estimar, d’això no n’és capaç.Ostatni raz
Ostatni raz twą postać miłą
Ważę się myślą tulić dziś
I wskrzeszać sny serdeczną siłą,
Żałością tkliwą i wstydliwą
O twej miłości budzić myśl.Per darrera vegada
Per darrera vegada la teva bonica figura
m’atreveixo a acariciar mentalment,
despertar el somni amb el poder del cor
i amb un delit tímid i melangiós
recordar el teu amor.Mijają lata i niestety
Zmieniają świat, zmieniają nas!
W mogilnym mroku, w głębi Lety
widzi cię dzisiaj wzrok poety,
Lecz i poeta tobie zgasł.Els nostres anys passen
i ho canvien tot, ens canvien a nosaltres,
a la foscor de la tomba, a les profunditats del Leteu
el teu poeta t’imagina avui,
però, per a tu, fins i tot el poeta s’ha perdut.Więc mego serca pożegnanie
Przyjmij, daleka! Czoło skłoń
Jak żona, gdy się wdową stanie,
Jak wierny druh, co przed wygnaniem
Bez słowa ściska bratnią dłoń.Accepta, llunyana amiga,
el comiat del meu cor,
com una esposa vídua,
com un amic fidel que, abans de l’exili,
abraça en silenci el seu amic.Henry Purcell (1659-1695)
Music for a while – La música durant una estona
Text de John Dryden (1631-1700)Music for a while
Shall all your cares beguile.La música captivarà, durant una estona,
totes les vostres preocupacions.Wond'ring how your pains were eas'd
And disdaining to be pleas'd
Till Alecto free the dead
From their eternal bands,
Till the snakes drop from her head,
And the whip from out her hands.Us admirareu de com s’alleugen les vostres penes,
i rebutjareu la comoditat
fins que Alecto alliberi els morts
de les seves cadenes eternes;
fins que les serps caiguin del seu cap
i el fuet, de les seves mans.Music for a while
Shall all your cares beguile.La música captivarà, durant una estona,
totes les vostres preocupacions.Fairest isle – Bellíssima illa
Text de John DrydenFairest isle, all isles excelling,
Seat of pleasure and of love
Venus here will choose her dwelling,
And forsake her Cyprian grove.
Cupid from his fav'rite nation
Care and envy will remove;
Jealousy, that poisons passion,
And despair, that dies for love.Bellíssima illa, que supera tota la resta d’illes,
racó del plaer i de l’amor,
Venus t’escollirà com a nova residència,
i abandonarà els seus jardins a Xipre.
Cupido, de la seva nació favorita,
bandejarà les preocupacions i l’enveja,
la gelosia que enverina la passió
i la desesperació dels qui moren d’amor.Gentle murmurs, sweet complaining,
Sighs that blow the fire of love
Soft repulses, kind disdaining,
Shall be all the pains you prove.
Ev'ry swain shall pay his duty,
Grateful ev'ry nymph shall prove;
And as these excel in beauty,
Those shall be renown'd for love.Murmuris gentils, dolços laments,
els bons sospirs que encenen l’amor,
petites disputes i desdeny mesurat
seran totes les penes que patiràs.
Cada pretendent presentarà els seus respectes;
agraïda, cada nimfa, els rebrà.
I mentre que elles excel·leixen en bellesa,
ells rebran la recompensa de l’amor.The cold song – Cançó del geni del fred, de l’òpera King Arthur
Text de John DrydenWhat power art thou, who from below
Hast made me rise unwillingly and slow
From beds of everlasting snow?
See'st thou not how stiff and wondrous old
Far unfit to bear the bitter cold,
I can scarcely move or draw my breath?
Let me, let me freeze again to death.Quin poder tens tu, que des de la profunditat
m’has aixecat lentament i sense voler
d’aquest llit de neu eterna?
No veus com n’estic, de vell i rígid,
que no puc suportar el fred que gela,
que gairebé no em puc moure ni respirar?
Deixa’m, deixa’m tornar a morir glaçat.Strike the viol – Toca la viola
Text: Nahum Tate (1652-1715)Strike the viol, touch the lute,
Wake the harp, inspire the flute.
Sing your patroness’s praise,
In cheerful and harmonious lays.Toca la viola, toca el llaüt,
desperta l’arpa, inspira la flauta.
Canta la lloança de la teva patrona,
amb trobes alegres i harmonioses.Mieczysław Karłowicz (1876-1909)
Selecció de cançons de 6 Pieśni, op. 1 i 10 Pieśni, op. 3Nie płacz nade mną
Text de Jan Iwański (1878-1949)No ploris per mi
Nie płacz nade mną, królewno ma złota,
chociaż me piersi przygniata tęsknota;
chociaż w mej duszy i smutno, i ciemno,
nie płacz nade mną!No ploris per mi, princesa daurada,
encara que el meu pit sigui colpit per l’anhel;
encara que la meva ànima estigui trista i fosca,
no ploris per mi.Nie płacz nade mną, niech w marzeń godzinie,
dźwięk twego głosu czysty ku mnie płynie,
zrzuć z twego serca tęsknotę daremną,
nie płacz nade mnąNo ploris per mi, que el so de la teva veu pura
flueixi cap a mi als meus somnis,
allibera el teu cor d’anhels vans,
no ploris per mi.Z Erotyków
Text de Józef Waśniewski (1858-1897)Dels poemes d’amor
I zamiast słońc i gwiazd, aniele ty mój drogi,
Ja tylko łzy i łzy dziś składam ci pod nogi.
Przebacz, że duszy mej ubogie są tak zdroje,
Lecz przyjmij chociaż łzy, bo łzy te, to łzy mojeI en lloc de sols i estrelles, àngel meu estimat,
avui només deixo llàgrimes infinites als teus peus.
Disculpa la pobresa dels recursos del meu cor,
però, almenys, accepta les llàgrimes,
perquè aquestes llàgrimes són meves.Mów do mnie jeszcze
Text de Kazimierz Tetmajer (1865-1940)Parla’m encara
Mów do mnie jeszcze, z oddali, z oddali,
Głos twój mi płynie na powietrznej fali.
Jak kwiatem, każdym słowem twym się pieszczę,
Mów do mnie jeszcze…Parla’m encara... De lluny, de lluny
la teva veu flota cap a mi amb la brisa,
cada paraula teva m’és estimada com una flor,
parla’m encara...Mów do mnie jeszcze, te płynące ku mnie słowa
Są jakby modlitwą przy trumnie.
I w sercu śmierci wywołują dreszcze,
Mów do mnie jeszcze…Parla’m encara... Aquestes paraules flueixen cap a mi,
són com una oració al meu taüt,
i en el cor de la mort em fan emocionar.
Parla’m encara...Przed nocą wieczną
Text de Zygmunt Krasiński (1812-1859)Abans de la nit eterna
Przed nocą wieczną niech głos twój usłyszę
Jak pieśń nadziei w godzinie konania,
A może wtedy ponad grobu ciszę
Wejdzie mi blady księżyc zmartwychwstania!Abans de la nit eterna, puc discernir la teva veu
com una cançó d’esperança en la meva última hora,
i potser llavors, sobre el silenci de la tomba,
em visitarà la pàl·lida lluna de la resurrecció.A jeśli, płacząc na zgasłych źrenicach
Złożysz, jak kwiaty, twoje ciche ręce,
Grób spłonie ogniem i w stu błyskawicach
Słońc nieśmiertelnych obleją mnie wieńce.Però si, plorant, poses les teves mans silencioses
en els meus ulls invisibles com flors,
una tomba flamejarà de foc i m’envoltaran
cent llamps de sols eterns.Na spokojnym, ciemnym morzu
Text de Kazimierz TetmajerSobre l’oceà tranquil i fosc
Na spokojnym, ciemnym morzu
chciałbym teraz lecieć w łodzi,
gdzie już żagli nie ma białych
ni szum statków nie dochodzi.Sobre l’oceà tranquil i fosc
volaria ara, en un vaixell,
fins allà on ja no hi ha veles blanques
i el brunzit dels vaixells no arriba.Cały ciężar ten z mych ramion,
co mię zgina i obali,
chciałbym rzucić w otchłań wodną
i na ciemnej leżeć fali.Llançaria a les profunditats de les aigües
tot el pes de les meves espatlles
que em doblega i em fa caure,
i muntaria l’onada fosca.Naokoło niech mi cicho,
niech mi sennie przestwór dźwięczy
i niech ciemne głębie w słońcu
kolorami grają tęczy.Que hi hagi silenci al meu voltant,
que el so soporífer de la immensitat em bressoli,
i que els colors de l’arc de Sant Martí
omplin les profunditats fosques amb la llum del sol.Tam, tysiące mil od brzegu,
na bezdeni, pod jasnością,
patrząc w niebo nieruchome
niech upajam się nicościąAllà, a milers de quilòmetres de la costa,
a la part profunda, sota aquella brillantor,
mirant cap al cel immòbil,
que el no-res m’intoxiqui.W wieczorną ciszę
Text de Kazimierz TetmajerA la quietud del vesper
W wieczorną ciszę z daleka słyszę
szumiące cicho rzeki;
myśli me z wolna sennie kołysze
szum cichy i daleki.A la quietud del vespre puc escoltar, des de lluny,
rius que murmuren suaument;
el murmuri llunyà i tranquil bressola
dolçament els meus pensaments.Wolno i sennie w wielki bezdennie
świat myśli moje płyną,
płyną na gwiazdy lśniące promiennie
i w ciemnej pustce giną.Lents i ofegats flueixen els meus pensaments
en la immensitat infinita de l’univers,
flueixen cap als estels brillants
i es perden en el buit fosc.Stanisław Moniuszko (1819-1872)
“Łza”, de 7. Śpiewnik domowy – “Llàgrima”, del 7è Cançoner de casa
Text de Nikolay Grekov (1807-1866)O łzo samotna, gorzka,
co wilżysz oko moje,
Zostałaś sama jedna
pamiątką dni wiosennych!
Płynęły twoich siostrzyc
z tych powiek całe zdroje,
Lecz wiatr je zimny rozwiał
wśród nocy złych, bezsennych.O llàgrima solitària i amarga,
per què m’humiteges els ulls?
Ets l’únic que queda
per recordar-me els dies de primavera!
Fonts senceres de les teves estimades germanes
van fluir d’aquestes parpelles,
però el vent fred les va dispersar
enmig de nits infaustes de vigília.I w tuman się rozprysły
gwiazdeczki owe złote,
co mnie opromieniały
i miłość, i tęsknotę.
Gdy namiętności burze
znikomą spadły mgłą,
Dlaczegoś ty została
minionych czasów łzo?I en els núvols es van escampar
aquelles estrelles daurades
que irradiaven per a mi
amor i anhel.
Quan les tempestes de la passió
van desaparèixer com una boira,
per què et vas quedar,
o llàgrima de temps passats?“Prząśniczka”, de 3. Śpiewnik domowy – “La filosa”, del 3r Cançoner de casa
Text de Jan Czeczot (1796–1847)U prząśniczki siedzą, jak anioł dzieweczki,
Przędą sobie, przędą jedwabne niteczki.
Kręć się, kręć, wrzeciono,
Wić się tobie wić!
Ta pamięta lepiej,
Czyja dłuższa nić!Les noies s’asseuen a les seves filoses com àngels,
giren per si mateixes, filant fils de seda.
Gira, gira, fus,
enfila i torça!
La que té millor memoria
és la que té el fil més llarg!Poszedł do Królewca młodzieniec z wiciną,
Łzami się zalewał, żegnając z dziewczyną.
Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.Un jove va anar a Königsberg en una barcassa,
es va capgirar en llàgrimes dient adeu a la seva noia.
Gira, gira, fus, etc.Gładko idzie przędza, wesoło dziewczynie,
Pamiętała trzy dni o wiernym chłopczynie.
Kręć się, kręć, wrzeciono, etc.El fil corre suaument, la noia està contenta,
va recordar el jove fidel durant tres dies.
Gira, gira, fus, etc.Inny się młodzieniec podsuwa z ubocza,
I innemu rada dziewczyna ochocza.
Kręć się, kręć, wrzeciono,
Prysła wątła nić;
Wstydem dziewczę płonie,
Wstydź się, dziewczę, wstydź!Un altre jove surt al seu pas
i la noia delerosa es gira cap a ell.
Gira, gira, fus,
el fil fràgil es va dividir;
la noia cremarà de vergonya,
vergonya t’hauria de fer, noia!Georg Friedrich Handel (1685-1759)
“Amén, Al·leluia”, de l’Antífona en Re menor, HWV 269Amén! Al·leluia!
També et pot interessar...
Palau Grans Veus - Franz Schubert Filharmonia
Dilluns, 19.02.24 – 20 h
Sala de ConcertsCentenari Victoria de los Ángeles
Ermonela Jaho, soprano
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, directorG. Puccini: àries de La bohème, Madama Butterfly, Suor Angelica, Gianni Schicchi i Turandot
A. Guinovart: Simfonia dels Àngels (estrena absoluta)Preus: de 18 a 92 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –