Programa de mà
Il Pomo d'Oro & Francesco Corti
—Giulio Cesare de HändelPalau Òpera
Diumenge, 15 de febrer de 2026 – 17.30 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Sabine Devieilhe, soprano - Cleopatra
Rebecca Leggett, mezzosoprano - Sesto
Beth Taylor, contralt - Cornelia
Jakub Józef Orliński, contratenor – Giulio Cesare
Yuriy Mynenko, contratenor - Tolomeo
Rémy Brès-Feuillet, contratenor - Nireno
Marco Saccardin, baríton - Curio
Alex Rosen, baix - Achilla
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Giulio Cesare (versió de concert)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)OBERTURA
ACTE I
Seguici: “Viva, viva il nostro Alcide!
Cavatina de Cesare: “Presti ormai l’egizia terra”
Ària de Cesare: “Empio, dirò, tu sei,...”
Ària de Cornelia: “Priva son d’ogni conforto”
Ària de Cleopatra: “Non disperar, chi sa?...”
Ària de Tolomeo: “L’empio, sleale, indegno...”
Ària de Cesare: “Non è sì vago e bello...”
Ària de Cleopatra: “Tutto può donna vezzosa...”
Cavatina de Cornelia: “Nel tuo seno, amico sasso”
Ària de Sesto: “Cara speme, questo core...”
Ària de Cleopatra: “Tu la mia stella sei...”
Ària de Cesare: “Va tacito e nascosto...”
Ària d’Achilla: “Tu sei il cor di questo core...”
Duet de Cornelia i Sesto: “Son nata/o a lagrimar/sospirar...”ACTE II
Ària de Nireno: “Chi perde un momento...”
Ària de Cleopatra: “V’adoro, pupille...”
Ària de Cesare: “Se in fiorito ameno prato...”
Ària d’Achilla: “Se a me non sei crudele,...”
Ària de Tolomeo: “Sì, spietata, il tuo rigore”
Ària de Cornelia: “Cessa omai di sospirare!”
Ària de Sesto: “L’angue offeso mai riposa...”
Ària de Cleopatra: “Al lampo dell’armi...”
Ària de Cleopatra: “Se pietà di me non senti”PAUSA
Ària de Sesto: “L’aura che spira”
ACTE III
Ària d’Achilla: “Dal fulgor di questa spada...”
Ària de Tolomeo: “Domerò la tua fierezza”
Ària de Cleopatra: “Piangerò la sorte mia,...”
Ària de Cesare: “Aure, deh, per pietà”
Ària de Sesto: “La giustizia ha già sull’arco”
Ària de Cleopatra: “Da tempeste il legno infranto,...”
Ària de Cornelia: “Non ha più che temere...”SIMFONIA
Duet de Cleopatra i Cesare: “Caro! Bella!”
Durada del concert: 3 hores i 35 minuts.
Primera part, 120 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts.
La durada del concert és aproximada#òpera #antiga #palaujove
Poema
Mesures
que els pantans són quasi buits
que no plou amb constància suficient
que no hi ha prou aigua de reserva
i que les previsions tampoc no apunten canvis
—diuen avui com deien ahir a la ràdioi jo que quan ho escolto penso en tu
en tots aquests diluvis que provoquesMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel, Sabine Devieilhe i Jakub Józef Orliński. Poques vegades es pot donar una conjunció estel·lar més impactant com la que proposa el Palau amb aquesta versió de l’òpera més divulgada d’Il Caro Sassone. Händel, el més destacat representant del bel canto barroc teatral, serà defensat per dos gegants de la interpretació d’aquest estil: la soprano francesa en el paper de la reina Cleopatra i el contratenor polonès en el rol de Giulio Cesare.
Sobre els intèrprets:
Devieilhe i Orliński seran dirigits pel mestre Francesco Corti, que fa temps que s’ha consolidat com una de les batutes més reconegudes de la música barroca i com un clavecinista excepcional. Des del 2018 és el principal director convidat de l’orquestra Il Pomo d’Oro, conjunt que suma més de quaranta enregistraments des que es va fundar el 2012.Quines són les claus del concert?
Händel feia temps que havia consolidat la seva fama de gran compositor d’òperes italianes a Londres quan, el 1724, estrenà Giulio Cesare in Egitto. El músic alemany va establir les bases del bel canto barroc amb més de trenta-cinc títols, en gran part fruit de la seva etapa londinenca. Giulio Cesare és un exemple de l’alt grau de desenvolupament tècnic que assolí, tant en el terreny orquestral com en el vocal. Aquesta és la seva cinquena òpera per a la Royal Academy of Music.
A què he de parar atenció?
El Barroc musical és luxe, ornament i seducció dels sentits, i aquesta òpera representa de manera exemplar aquestes característiques. Escrita per al castrat Senesino (Cesare) i per a la diva Francesca Cuzzoni (Cleopatra), la maduresa del compositor queda reflectida en l’excepcional integració entre música i drama, lluny de la fórmula de l’època en què les àries eren meres interrupcions de la narració. Aquí defineixen el caràcter dels personatges i articulen l’acció.
De les àries que interpreta Cleopatra destaquen “Da tempeste il legno infranto” i “V’adoro, pupille”; de les de Cesare, “Va tacito e nascosto” i l’ària de batalla “Al lampo dell’armi”. També cal parar atenció al duet de Cornelia i Sesto “Son nata a lagrimar”, que obre l’òpera.
Sabies que…
El gènere operístic italià gaudia de gran èxit a la capital britànica al començament del segle XVIII. Quan Händel arribà a Londres des d’Itàlia (1710) es guanyà molts admiradors i uns quants enemics; tant la cort com les orquestres mantingudes per l’aristocràcia a la capital de l’imperi mantenien pugnes per comptar amb els favors de la monarquia. Händel va destacar com un hàbil empresari i podia estrenar pràcticament tot el que componia.
Com els seus contemporanis, entenia la creació musical de manera molt diferent de l’actual: una òpera podia tenir tantes versions com reposicions, segons les necessitats de cada teatre, companyia o cantant. Era habitual reutilitzar material prèviament escrit per a altres obres adaptant el llibret i fins i tot plagiant altres compositors, ambdues pràctiques molt esteses a l’època.
Comentari
Adorades pupil·les
Representant exímia de l’òpera barroca en tota la seva esplendor, Giulio Cesare in Egitto (Londres, 1724), representa una de les obres mestres més indiscutibles de Georg Friedrich Händel.
Model de l’estil vocal de l’època, dominat pels castrati i les grans dives sopranos, no sols és una culminació de l’art canor del seu compositor, també abandera i atresora àries, orquestració i una vitalitat dramàtica envejable, que la converteixen en un dels títols essencials de la història de l’òpera.
Les característiques que fan d’aquesta òpera una fita són la suma d’una sèrie d’ingredients entre els quals destaca, per evident que sigui dir-ho, el geni compositiu del compositor alemany, després nacionalitzat anglès.
Händel va ser dels primers compositors a pensar en el públic com un empresari artístic. Va saber reconèixer els gustos de l’època, va triar els millors cantants, els llibretistes més adequats i va oferir, gràcies al seu talent cosmopolita, creativitat imaginativa i tècnica musical exquisida, òperes d’una perfecció estilística inaudites.
La seva formació alemanya, assimilació de l’expressió italiana i tocs d’humor british, mescla entre flegmàtic i irònic, li confereixen un caràcter operístic únic.
Giulio Cesare és la feliç trobada entre un llibret armat amb summa intel·ligència per Nicola Haym, que combina trama amorosa, venjança i lluites de poder, en un entorn tan exòtic com l’Egipte de la reina Cleòpatra.
Händel va triar específicament el castrat Senesino com a protagonista. Un cantant italià de gairebé dos metres d’alçada, famós per una flexibilitat vocal increïble, de notes agudes impossibles d’imaginar avui dia, amb un bell color de contraltino, que segons les cròniques de l’època emocionava per la seva esbalaïdora habilitat de colorature endimoniades pròpies d’un superdotat.
Al seu costat, la soprano Francesca Cuzzoni com a Cleopatra va suposar una altra feliç elecció. La cantant italiana va ser una de les poques sopranos que van poder competir en fama i èxit amb els castrats, els veritables herois de l’època barroca.
D’una fina vocalitat i expressió que la van fer cèlebre, els testimoniatges de l’època la defineixen com un rossinyol de cant fi, dolç i melós. També va ser segurament la primera diva a rebre el sobrenom de “Voce d’Angelo”, que segles més tard també compartiria la soprano Renata Tebaldi, molt allunyada estilísticament de l’estrella barroca händeliana.
Cesare i Cleopatra són els dos pilars vocals que suporten com a protagonistes l’arquitectura dramàtica de l’òpera. De fet, entre tots dos canten unes tretze àries de l’òpera, segons els talls, pràcticament la meitat del total.
Al seu voltant, la resta de personatges constitueixen un generós entramat vocal que enriqueixen l’òpera de manera proverbial.
L’òpera està construïda sobre l’estil predominant de l’època, amb l’alternança de recitatius i àries, baix continu, duels vocals amb instruments obligats, i uns da capo (repetició de la primera part de l’ària amb afegits vocals segons el virtuosisme del solista) només a l’abast de veritables divos vocals.
Händel està en un període com a artista on ja domina com a veritable mestre el patetisme dramàtic. Exemples icònics en són l’aria di sortita de Cornelia, “Priva son”, però també dues àries immarcescibles, com “Se pietà” o el lament “Piangerò” de Cleopatra.
La reina d’Egipte, amb les seves vuit àries, és la veritable protagonista, malgrat el títol de l’òpera, i és un exemple paradigmátic de l’escriptura händeliana, d’estimulant incisió psicològica i dramàtica en el caràcter femení. Segurament el primer gran operista a retratar la psicologia femenina de manera tan rica i subjugant.
Així, els contrastos entre el joc de la seducció d’àries com “V’adoro pupille”, de meravellosa orquestració en les cordes, amb el virtuosisme final més filigranesc de “Da tempeste”, fan de la Cleopatra händeliana, un dels rols més atractius i complexos de la història de l’òpera.
La figura enamoradissa de Giulio Cesare, entre les exigències del poder polític i les seves febleses emocionals, converteixen el personatge en una mena de protagonista voluble i contradictori que causa catarsi amb el públic. La seva ària “Va tacito e nascosto”, una de les primeres grans àries amb corno da caccia obligat de l’òpera italiana, és una de les meravelles de la partitura. També, “Se in fiorito” amb el seu solo obligat de violí, de caràcter aeri i pastoral contrasta amb àries di bravura com “Al lampo dell’armi”.
Tots dos conclouen l’òpera amb un sensual i evanescent duo, “Caro / Bella”, que recorda per la seva màgia atmosfèrica el duo final de L’incoronazione di Poppea (1643) de Monteverdi: “Pur tu miro”, amb la qual el Giulio Cesare de Händel presenta interessants concomitàncies amb els dos protagonistes principals.
Entre el ram d’àries i moments destacats de l’òpera, cal ressaltar la noblesa moral de la romana Cornelia, l’ària “Cara Speme” del seu fill Sesto, d’una hipnòtica senzillesa melòdica i lírica que només Händel semblava capaç d’aconseguir. També és inoblidable el duo Cornelia-Sesto, “Son nata a lagrimar”, un duo de dues veus greus que aconsegueix aturar el temps.
Atenció a l’escriptura fugissera, retorçada i alambinada amb la qual està construïda el personatge de Tolomeo, germà de Cleopatra, un antagonista d’una personalitat musical fascinant.
Finalment, els personatges d’Achilla, amb la seva tessitura greu, i Nireno, amb la seva lleugeresa contratenorada, acaben per quadrar el cercle vocal perfecte d’una òpera inoblidable d’un compositor en el zenit del seu art operístic.
Jordi Maddaleno, crític musical
Biografies
Biografies

©Anna Dabrowska

©Anna Dabrowska
Sabine Devieilhe, soprano
Nascuda a Normandia, primer va estudiar violoncel i musicologia abans de dedicar-se al cant al Conservatoire National Supérieur de París. És molt sol·licitada tant a França com internacionalment, amb un repertori que abasta des de la música antiga fins a composicions contemporànies.
Poc després de graduar-se va ser convidada al Festival d’Ais de Provença per interpretar el rol de Serpetta de La finta giardiniera de Mozart i a Lió per debutar com a Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart. Des d’aleshores ha cantat als escenaris d’òpera més destacats d’Europa i al Met de Nova York. La seva agenda aquesta temporada 2025-26 inclou Dalinda d’Ariodante de Händel i el rol de Susanna de Le nozze di Figaro a l’Opéra National de París. Així mateix, inclou el debut com a Lucie en la versió francesa de Lucie de Lammermoor de Donizetti a l’Opéra Comique i la gira actual per Europa al costat de Jakub Józef Orliński i Il Pomo d’Oro, amb Giulio Cesare de Händel.
És igualment molt reclamada com a solista de concert, ja sigui interpretant àries de Händel i Bach amb l’Ensemble Pygmalion, sota la direcció de Raphaël Pichon, o amb Les illuminations de Britten amb la Bayerische Staatskapelle dirigida per Vladimir Jurowski. La seva primera col·laboració amb Sir Simon Rattle en les interpretacions de concert d’Idomeneo de Mozart (en el rol d’Ilia) va rebre lloances de la crítica. El maig del 2025 va actuar amb Stéphane Degout i l’Ensemble Pygmalion en versió de concert del Requiem de Fauré i extractes d’Hamlet d’Ambroise Thomas. La temporada vinent Sabine Devieilhe tornarà a actuar amb l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon, així com també amb l’Ensemble Correspondances, sota la direcció de Sébastien Doucé.
També participa en el terreny del recital: el març del 2024 va publicar el seu nou àlbum amb cançons de Mozart i Strauss, un programa que va presentar al costat de Mathieu Pordoy els anys 2024 i 2025 als escenaris de recital més prestigiosos del continent. La temporada 2025-26 té actuacions a Utrecht, Wigmore Hall de Londres, Boulez-Saal de Berlín, Philharmonie de Luxemburg, Compiègne, Lió, Bordeus i Estrasburg.
És artista en exclusiva d’Erato/Warner Classics des del 2012. El seu disc de debut, amb àries de Rameau, va rebre diversos premis, incloent-hi un Diapason d’Or. La seva discografia també inclou Mozart & the Weber sisters amb l’Ensemble Pygmalion, novament sota la direcció de Raphaël Pichon; Mirages, amb Les Siècles i direcció de François-Xavier Roth; Chanson d’amour, amb cançons de Fauré, Debussy, Ravel i Poulenc, així com un àlbum amb àries de Händel i Bach.
Biografies

©Ben Reason

©Ben Reason
Rebecca Leggett, mezzosoprano
Descrita com una cantant de “gràcia i bellesa” («The Telegraph»), s’està consolidant com una figura destacada en l’àmbit de la música antiga.
Des de la seva incorporació a l’onzena edició del programa Jardin des Voix de Les Arts Florissants, la cantant britànica ha interpretat arreu del món la producció del conjunt de The fairy queen, amb actuacions a sales prestigioses, com la Philharmonie de París, Lincoln Center de Nova York i Palau de les Arts de València, i als festivals de Lucerna, Bremen i Utrecht, com també al Teatro alla Scala i Royal Albert Hall amb motiu dels BBC Proms 2024. Altres invitacions amb aquest conjunt el 2025 van incloure la gira del 80è aniversari de William Christie i la interpretació del rol de Piacere d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel, a l’estiu.
Rising Star de l’Orchestra of the Age of Enlightenment, el 2024 va debutar amb el Monteverdi Choir & Orchestra, sota la direcció de Christophe Rousset, i amb invitacions novament les temporades 2025 i 2026. Ha actuat amb els conjunts Arcangelo, The Sixteen, London Handel Players, The Instruments of Time and Truth, City of London Sinfonia i Oxford Philharmonic Orchestra, en sales com ara Wigmore Hall i Sotuhbank Centre. Fou finalista del Kathleen Ferrier Award 2023 i artista emergent de l’Oxford Lieder Festival.
En el terreny operístic ha cantat al Maggio Musicale Fiorentino i a Glyndebourne The turn of the screw de Britten; a la Blackheath Halls Opera, Venus and Adonis de John Blow, i, amb el Collegium Musicum Bergen, Theodora de Händel. Properament debutarà amb l’Academy of Ancient Music en el paper d’Arsamene de Serse al Barbican Centre, com també amb Opéra Impératrice a Suïssa, on farà el personatge de Gismonda d’Ottone de Händel.
Biografies

©Olivia Da Costa

©Olivia Da Costa
Beth Taylor, contralt
Lloada per «The Guardian» per la seva veu “fosca i concentrada”, una “coloratura sensacional” i amb un “cant espectacular”, i a «The Times» per unes interpretacions “ferotges, fins i tot aterridores”, és una de les mezzosopranos joves més enèrgiques avui dia.
La temporada 2025-26 actuarà amb moltes de les orquestres i els directors més importants d’arreu: Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel, Berliner Philharmoniker i Kirill Petrenko, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Sir Simon Rattle, Münchner Philharmoniker, Orquestra de la Ràdio de Múnic, London Philharmonic Orchestra, Wiener Symphoniker, Orquestra del Gran Teatre del Liceu i Bergen Philharmoniker. També actuarà en un recital al Wigmore Hall, interpretarà el rol de Speranza de L’Orfeo a Bilbao i cantarà la Novena Simfonia de Beethoven al Carnegie Hall de Nova York.
Entre les seves actuacions més destacades figuren Cornelia i Bradamante d’Alcina a Glyndebourne; Arsace de Semiramide, Erda de Das Rheingold i la Cieca de La Gioconda, per a la Deutsche Oper de Berlín; Giuliano Gordio d’Eliogabalo a l’Opernhaus de Zúric; Falliero de Bianca e Falliero i Dardano d’Amadigi di Gaula a Frankfurt; La Cenerentola a Nancy; Anna de Les troyens al Festival de Salzburg i BBC Proms; Cornelia al Carnegie Hall i Barbican Hall; Argia de La Mérope al Concertgebouw d’Amsterdam, i Sorceress de Dido & Aeneas a Madrid, Hamburg i París.
Biografies


Jakub Józef Orliński, contratenor
És una de les estrelles operístiques més estimades i celebrades d’aquesta dècada. S’ha consolidat com un dels artistes més destacats del panorama internacional, amb triomfs a l’escenari, en concert i en el terreny discogràfic. Els seus concerts i recitals amb entrades exhaurides a Europa, Amèrica i a l’Àsia han atret nous públics a l’art del cant. El seu àlbum #LetsBaRock, que va publicar la tardor del 2024, després de l’èxit de Beyond, del 2023, s’escoltaran en la seva gira mundial durant la temporada 2025-26. Orliński ha rebut nombrosos i prestigiosos guardons, entre els quals l’Opus Klassik al cantant masculí de l’any 2023, la Medalla d’Or Gloria Artis al Mèrit Cultural a Polònia (2024), el BBC Music Magazine Award per la interpretació de Beyond (Regne Unit, 2024), l’International Classical Music Award per l’àlbum Anima aeterna (França, 2022), així com dues nominacions als Grammy pels enregistraments d’Agrippina i Euridice.
Gaudeix d’una massa de seguidors global de centenars de milers de persones a les xarxes socials i ha treballat com a model i influenciador per a marques internacionals, com ara Rolex, Netflix, Orange, Louis Vuitton, Levi’s, Nike, BMW, Lacoste i MAC Cosmetics. A més, és un ballarí consumat de breakdance; entre les seves fites figuren el quart lloc en la competició Red Bull BC One Poland Cypher i el segon lloc, tant a l’Stylish Strike-Top Rock Contest com a The Style Control. Pocs cantants d’òpera poden presumir d’haver conquerit tant els escenaris de les sales de concerts més importants del món com les portades de publicacions com ara «Vogue Polònia», «Esquire» i «Elle», la qual cosa testimonia el singular atractiu de Jakub Józef Orliński com a estrella pop. Les seves actuacions en directe, qualificades com a “enlluernadores” («The Guardian»), han omplert teatres i espais operístics d’arreu del món.
La temporada 2025-26 continuarà la seva dinàmica presència a l’escena internacional amb una sèrie de concerts, recitals i gires de gran interès. L’inici de la temporada el va dur a iniciar una gira europea #LetsBaRock, el seu projecte innovador en viu al costat d’Aleksander Dębicz. Entre altres fites destacades, hi ha dos esperats recitals al Wigmore Hall de Londres, el retorn a la Wiener Konzerthaus amb Il Pomo d’Oro i el programa Beyond, així com també interpretacions d’El Messies de Händel amb Yannick Nézet-Séguin i la Philadelphia Orchestra. A primers del 2026 tornarà a l’escenari operístic en el rol d’Athamas de Semele de Händel a l’Òpera Nacional dels Països Baixos, abans d’emprendre aquesta gira europea interpretant Giulio Cesare de Händel amb Il Pomo d’Oro. Igualment, oferirà diversos recitals al Japó, Corea del Sud, Singapur i Shanghai, seguits d’una àmplia gira de recitals per Europa entre maig i juny del 2026.
Durant la temporada 2024-25 va continuar la seva extensa gira europea de l’àlbum Beyond al costat d’Il Pomo d’Oro, i va presentar el seu projecte #LetsBaRock amb Aleksander Dębicz al Concertgebouw d’Amsterdam i a la Kammermusiksaal de la Philharmonie de Berlín. Va interpretar el rol d’Ottone d’Agrippina a l’Opernhaus de Zúric i va participar en nombroses funcions d’oratori, entre les quals amb l’Stabat Mater de Pergolesi al Grand Théâtre de Ginebra i Deborah de Händel a Utrecht, París, Viena i Bayreuth. Entre les fites de temporades anteriors destaquen les seves actuacions en escenaris tan prestigiosos com el Royal Albert Hall de Londres en el marc dels BBC Proms, Opéra Royal de Versalles, Festival d’Atenes i Epidauro i al Festival Internacional d’Edimburg. Orliński fou també intèrpret destacat a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de París 2024.
Com a artista en exclusiva d’enregistrament de Warner Classics/Erato, Jakub Józef Orliński ha rebut el reconeixement de la crítica pels seus àlbums de joies poc conegudes de la música antiga. El seu àlbum Beyond, publicat l’octubre del 2023, va ser seleccionat per «The Times» com un dels millors discos clàssics de l’any. El setembre de 2024 va publicar #LetsBaRock, un àlbum innovador que reimagina la música barroca amb instruments contemporanis, entre els quals bateria, baix elèctric i sintetitzador Moog.
Biografies

©Vladyslav Mynenko

©Vladyslav Mynenko
Yuriy Mynenko, contratenor
Es distingeix no solament per les seves produccions discogràfiques i en DVD que han estat premiades, sinó també per les actuacions a Europa, incloent-hi la Gran Bretanya, els Estats Units, Rússia, amb directors de renom, com Kazem Abdullah, Teodor Currentzis, Alan Curtis, Marc-André Dalbavie, Dan Ettinger, Roman Kofman, Andris Nelsons, Christopher Moulds, George Petrou, Mikhaïl Jurowski i Vladimir Jurowski.
El seu repertori operístic abasta obres dels períodes Barroc, Classicisme, Romanticisme, amb papers com ara Niezhata (Sadko), Polinesso (Ariodante), David (Saul), Artaserse i Megabise (Artaserse), així com Annio i Sesto (La clemenza di Tito). També interpreta el rol d’Aci de Polifemo de Porpora (Festival de Pasqua de Salzburg i Bayreuth Baroque Opera Festival), i els seus personatges més recents són Ottone de Gismondo re di Polonia (Varsòvia, Dortmund i Bayreuth), Lel de Snegurotchka (Opéra de La Bastille) i el paper principal de Giulio Cesare (Reisopera).
Biografies

©Idir Chatar

©Idir Chatar
Rémy Brès-Feuillet, contratenor
Una vegada acabada la llicenciatura de dret i de formar-se com a acordionista, va iniciar els estudis de cant clàssic amb Magali Damonte a Marsella i posteriorment amb Mareike Schellenberger a Ais de Provença. Va debutar escènicament amb l’equip artístic del Théâtre des Calanques a Marsella (Serge Noyelle i Marion Coutris), i ha participat en diverses produccions contemporànies, entre les quals Les mariés de l’Apocalypse, Entremets Entremots, La porte d’Ensor i Barokko.
Membre de Génération Opéra i Opéra Fuoco, va rebre el Young Artist Award al Cesti Competition 2021 (Innsbrucker Festwochen der Alten Musik). Des d’aleshores ha estat convidat habitualment a actuar als principals escenaris de França i a l’estranger, com l’Òpera de Leipzig, Teatro dell’Opera de Roma, Opéra National de París, Théâtre des Champs Élysées, Bayreuth Baroque Festival i Innsbruck Festival of Early Music.
Col·labora amb directors d’orquestra de renom, com Francesco Corti, Ottavio Dantone, Jean-Christophe Spinosi, Harry Bicket, Rinaldo Alessandrini i Jean-Marc Aymes, i també amb els directors d’escena Laurent Pelly, Damiano Michieletto, Chiara Muti, Serge Noyelle, Frédéric Fisbach i Max Emanuel Cenčić, entre d’altres.
Darrerament ha interpretat el paper de Nireno de Giulio Cesare a l’Opéra National de París, Tolomeo (del mateix títol) a l’Opera de Roma, Òpera de Leipzig i a Bolzano, en una producció de Chiara Muti, sota la direcció musical d’Ottavio Dantone; també ha fet el paper protagonista de Flavio de Händel al Bayreuth Baroque Festival, i és convidat habitualment per conjunts com ara Il Pomo d’Oro, Ensemble Matheus, Le Banquet Céleste i La Palatine.
Biografies

©Ludovico Guglielmo

©Ludovico Guglielmo
Marco Saccardin, baríton
Nascut a Rovigo (1990), es va graduar amb menció honorífica especial en guitarra clàssica i llaüt, sota el mestratge de Monica Paolini i Massimo Lonardi. El 2009 va entrar al cor Polifónico Città di Rovigo, dirigit per Vittorio Zanon i Marco Scavazza. Amb aquest darrer va començar a estudiar cant renaixentista i barroc, i posteriorment va perfeccionar la seva tècnica operística amb Andrea Zese.
Va iniciar la seva carrera com a participant de conjunts prestigiosos, com el Coro della Radiotelevisione Svizzera, Il Canto di Orfeo, Gächinger Kantorei i La Capella Reial de Catalunya, actuant en importants produccions operístiques i de concert en escenaris italians i europeus destacats, entre els quals Teatro alla Scala de Milán, Théâtre des Champs Élysées i Théâtre National de l’Opéra Comique de París, com també a la Salzburger Festspielhaus.
Guanyador del Concurs Internacional de Cant Tullio Serafin 2022, va debutar al Teatro Olimpico de Vicenza com a Leporello de Don Giovanni de Mozart. El gener del 2023, a la temporada de l’Orchestra Sinfonica Giuseppe Verdi de Milà, va ser el solista com a baix de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach. L’abril i el maig del 2023 va interpretar el paper de Plutó de L’Orfeo de Claudio Monteverdi a l’Opéra de Montecarlo i a la Salzburger Festspielhaus, sota la direcció de Gianluca Capuano. L’estiu del 2023 va actuar com a solista baríton a Ein Deustches Requiem de Johannes Brahms.
Com a guanyador del Concurs Cavalli-Monteverdi 2023 va assumir el paper protagonista de L’Orfeo de Monteverdi que es va presentar al Festival Monteverdi de Cremona l’estiu del 2024, sota la direcció de Francesco Corti, en què va rebre un gran reconeixement, tant del públic com de la crítica.
Des del 2017 també actua acompanyant-se a si mateix amb la tiorba, d’acord amb les tradicions de la Itàlia del principi del segle XVII.
Biografies

©Kevin Scanlon

©Kevin Scanlon
Alex Rosen, baix
Nascut als Estats Units, ha establert col·laboracions duradores amb moltes de les formacions més destacades del món, entre les quals Pygmalion, Il Pomo d’Oro, Jupiter Ensemble i Les Arts Florissants. Col·labora sovint amb directors de renom, com Raphaël Pichon, Leonardo García Alarcón, William Christie i Jonathan Cohen, fet que el converteix en un artista molt sol·licitat, tant als escenaris operístics com als de concert.
Aquesta temporada té quatre gires importants: Theodora de Händel (Valens) amb el Jupiter Ensemble; dues gires amb la Passió segons sant Mateu de Bach, una amb Pygmalion i una altra amb Arcangelo, i Giulio Cesare de Händel (en el rol d’Achilla) amb Il Pomo d’Oro. La seva agenda també inclou el debut a l’Opéra National de París com a Bembo d’Ercole amante i tornar al Festival d’Ais de Provença per a les representacions escèniques del Requiem de Mozart.
Entre els seus concerts més destacats hi ha La Creació de Haydn amb l’Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki i l’Oratori de Nadal de Bach amb la Gürzenich Orchester de Colònia. També la repetició del paper a We are the luky ones de Philip Venables, a la Ruhrtriennale i al Tiroler Festspiele Erl.
Entre els seus personatges recents figuren Giove de La Calisto al Festival d’Ais de Provença i Eight en l’estrena mundial de We are the lucky ones a De Nationale Opera (Amsterdam). Va debutar l’Oper de Colònia amb Die Schöpfung (Raphael), Opéra National du Rhin d’Estrasburg amb Ariodante (rei d’Escòcia), i va tornar amb Il Pomo d’Oro per actuar a Alcina (Melisso) i a la Nederlandse Reisopera amb L’incoronazione di Poppea (Sèneca) de Monteverdi.
Graduat per la Juilliard School, va rebre el Premi Gabriel Dussurget 2025 del Festival d’Ais de Provença i va assolir el segon premi del Concurs Internacional de l’Acadèmia Hugo Wolf 2018.
Biografies

©Nicola Dalmaso

©Nicola Dalmaso
Il Pomo d'Oro
Va ser fundat el 2012 i es caracteritza per una interpretació en què busca l’autenticitat i el dinamisme de les òperes i obres instrumentals del Barroc i el Classicisme. Els músics, tots reconeguts especialistes, figuren entre els millors en el camp de la interpretació històrica.
El conjunt s’ha donat a conèixer pels seus concerts i enregistraments de nombroses òperes i ha treballat amb directors com ara Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertista Zefira Valova dirigeix l’orquestra en diversos projectes. Des del 2016 Maxim Emelyanychev n’és el director titular i, des del 2019, Francesc Corti n’és el principal director convidat.
La temporada 2024-25 va continuar col·laborant amb músics i solistes de primera línia i va fer gires amb produccions d’òpera en concert d’Alcina i Jephtha de Händel, a més de fer pujar a l’escenari produccions d’Orlando furioso de Vivaldi i Stabat Mater de Pergolesi. El cor Il Pomo d’Oro va interpretar el seu aclamat programa Sacrae cantiones de Gesualdo i Vespres de Monteverdi amb el director Giuseppe Maletto. En recital, el conjunt va unir-se amb els seus col·laboradors habituals: Michael Spyres, Pene Pati, Joyce DiDonato i Jakub Józef Orliński, i amb el violoncel·lista Giovanni Sollima van oferir actuacions per tot Europa.
La temporada 2025-26 la seva agenda inclou gires amb Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, Giulio Cesare de Händel i la Passió segons sant Joan de Bach. En recital, l’orquestra oferirà juntament amb Anna Prohaska un programa Bach i Buxtehude, i amb Jakub Józef Orliński una gira asiàtica amb Beyond. Maxim Emelyanychev també dirigirà l’orquestra en concerts de Nadal per tot Europa.
Biografies

©Leonardo Casalini

©Leonardo Casalini
Francesco Corti, director
El clavecinista i director va néixer a Arezzo (1984) en el si d’una família de músics. Va estudiar orgue a Perusa i posteriorment clavecí a Ginebra i Amsterdam.
Va ser guardonat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig (2006) i al Concurs de Clavecí de Bruges (2007).
Com a solista i director ha ofert recitals i concerts per tot Europa, com també als Estats Units i el Canadà, l’Amèrica Llatina, Àsia i Nova Zelanda. Ha actuat en sales de prestigi, com el Théâtre des Champs Élysées, Bozar a Brussel·les, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín i Elbphilharmonie d’Hamburg, Mozarteum i Haus für Mozart de Salzburg, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Palau de la Música Catalana i Tonhalle de Zúric.
Des del 2018 és principal director convidat d’Il Pomo d’Oro. Entre els projectes amb aquest conjunt ha dirigit gires europees d’Orlando, Radamisto i Tolomeo de Händel. La seva col·laboració amb Il Pomo d’Oro inclou també nombrosos enregistraments. Així mateix, és un convidat habitual de Les Musiciens du Louvre, Tafelmusik, Freiburger Barockorchester, Akademie für Alte Musik de Berlín, Kammerorchester de Basilea, B’Rock i Nederlandse Bachvereniging.
Des del gener del 2023 és el director musical del Teatro de la Cort Reial de Drottningholm, on ha dirigit noves produccions d’Agrippina de Händel, The fairy queen de Purcell, Armide de Lully i Orpheus de Telemann.
La temporada 2024-25 va dirigir Orlando furioso de Vivaldi a Bayreuth, Alcina i Jephtha de Händel amb Il Pomo d’Oro, La Mérope de Terradellas amb l’Akademie für Alte Musik de Berlín, una gira per Austràlia amb l’Australian Brandenburg Orchestra i el debut al Teatro San Carlo de Nàpols amb Il matrimonio segreto de Cimarosa. La temporada 2025-26 inclou Don Giovanni a Gant i Anvers, Giulio Cesare de Händel amb Il Pomo d’Oro, Otto de Telemann amb Akamus, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a Drotningholm i el debut a De Nederlandse Opera dels Països Baixos amb Le nozze di Figaro.
Els seus enregistraments com a solista han estat distingits amb alguns dels premis més prestigiosos del panorama internacional, com el Diapason d’Or de l’Année, Preis der Deutschen Schallplattenkritik, Editor’s Choice de Gramophone i Choc de Classica, entre d’altres. El seu enregistrament més recent (segell Arcana) està dedicat a les Sonates per a violí i clavecí de Bach, al costat del violinista Ilya Gringolts.
Des del setembre del 2016 és professor de clavicèmbal a la Schola Cantorum Basiliensis.
Formació
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, direcció i clavicèmbal
Violins I
Zefira Valova
Edson Scheid de Andrade
Jesus Merino
Valentina Mattiussi
Veronica BöhmViolins II
Lucia Giraudo
Nick Robinson
Ruiqi Ren
Cristina Prats Costa
Svetlana RamazanovaVioles
Giulio D’Alessio
Archimede De MartiniVioloncels
Ludovico Minasi
Kristina ChalmovskaViola de gamba
Natalia TimofeevaContrabaixos
Ismael Campanero Nieto
Jonathan AlvarezFlauta travessera
Petra Dámec AmbrosiFlautes
Petra Dámec Ambrosi
Angel AlvarezOboès
Rodrigo Gutierrez
Petra Dámec AmbrosiFagots
Angel Alvarez
Bernat Gili DiazTrompes
Christian Binde
Karen Hübner
Pepe Reche
Renske WijmaTiorba
Miguel RinconClavicèmbal
Guillaume HaldenwangTambé et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 11.05.26 – 20 h
Sala de ConcertsFurioso: fury, madness and virtuosity of a baroque hero
Xavier Sabata, contratenor
Le Concert de l’Hostel Dieu
Franck-Emmanuel Comte, directorObres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel
Preus: 30 i 45 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Il Pomo d'Oro & Francesco Corti
—Giulio Cesare de HändelPalau Òpera
Diumenge, 15 de febrer de 2026 – 17.30 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Sabine Devieilhe, soprano - Cleopatra
Rebecca Leggett, mezzosoprano - Sesto
Beth Taylor, contralt - Cornelia
Jakub Józef Orliński, contratenor – Giulio Cesare
Yuriy Mynenko, contratenor - Tolomeo
Rémy Brès-Feuillet, contratenor - Nireno
Marco Saccardin, baríton - Curio
Alex Rosen, baix - Achilla
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Giulio Cesare (versió de concert)
Llibret de Nicola Francesco Haym (1678-1729)OBERTURA
ACTE I
Seguici: “Viva, viva il nostro Alcide!
Cavatina de Cesare: “Presti ormai l’egizia terra”
Ària de Cesare: “Empio, dirò, tu sei,...”
Ària de Cornelia: “Priva son d’ogni conforto”
Ària de Cleopatra: “Non disperar, chi sa?...”
Ària de Tolomeo: “L’empio, sleale, indegno...”
Ària de Cesare: “Non è sì vago e bello...”
Ària de Cleopatra: “Tutto può donna vezzosa...”
Cavatina de Cornelia: “Nel tuo seno, amico sasso”
Ària de Sesto: “Cara speme, questo core...”
Ària de Cleopatra: “Tu la mia stella sei...”
Ària de Cesare: “Va tacito e nascosto...”
Ària d’Achilla: “Tu sei il cor di questo core...”
Duet de Cornelia i Sesto: “Son nata/o a lagrimar/sospirar...”ACTE II
Ària de Nireno: “Chi perde un momento...”
Ària de Cleopatra: “V’adoro, pupille...”
Ària de Cesare: “Se in fiorito ameno prato...”
Ària d’Achilla: “Se a me non sei crudele,...”
Ària de Tolomeo: “Sì, spietata, il tuo rigore”
Ària de Cornelia: “Cessa omai di sospirare!”
Ària de Sesto: “L’angue offeso mai riposa...”
Ària de Cleopatra: “Al lampo dell’armi...”
Ària de Cleopatra: “Se pietà di me non senti”PAUSA
Ària de Sesto: “L’aura che spira”
ACTE III
Ària d’Achilla: “Dal fulgor di questa spada...”
Ària de Tolomeo: “Domerò la tua fierezza”
Ària de Cleopatra: “Piangerò la sorte mia,...”
Ària de Cesare: “Aure, deh, per pietà”
Ària de Sesto: “La giustizia ha già sull’arco”
Ària de Cleopatra: “Da tempeste il legno infranto,...”
Ària de Cornelia: “Non ha più che temere...”SIMFONIA
Duet de Cleopatra i Cesare: “Caro! Bella!”
Durada del concert: 3 hores i 35 minuts.
Primera part, 120 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts.
La durada del concert és aproximada#òpera #antiga #palaujove

Poema
Mesures
que els pantans són quasi buits
que no plou amb constància suficient
que no hi ha prou aigua de reserva
i que les previsions tampoc no apunten canvis
—diuen avui com deien ahir a la ràdioi jo que quan ho escolto penso en tu
en tots aquests diluvis que provoquesMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Georg Friedrich Händel, Sabine Devieilhe i Jakub Józef Orliński. Poques vegades es pot donar una conjunció estel·lar més impactant com la que proposa el Palau amb aquesta versió de l’òpera més divulgada d’Il Caro Sassone. Händel, el més destacat representant del bel canto barroc teatral, serà defensat per dos gegants de la interpretació d’aquest estil: la soprano francesa en el paper de la reina Cleopatra i el contratenor polonès en el rol de Giulio Cesare.
Sobre els intèrprets:
Devieilhe i Orliński seran dirigits pel mestre Francesco Corti, que fa temps que s’ha consolidat com una de les batutes més reconegudes de la música barroca i com un clavecinista excepcional. Des del 2018 és el principal director convidat de l’orquestra Il Pomo d’Oro, conjunt que suma més de quaranta enregistraments des que es va fundar el 2012.Quines són les claus del concert?
Händel feia temps que havia consolidat la seva fama de gran compositor d’òperes italianes a Londres quan, el 1724, estrenà Giulio Cesare in Egitto. El músic alemany va establir les bases del bel canto barroc amb més de trenta-cinc títols, en gran part fruit de la seva etapa londinenca. Giulio Cesare és un exemple de l’alt grau de desenvolupament tècnic que assolí, tant en el terreny orquestral com en el vocal. Aquesta és la seva cinquena òpera per a la Royal Academy of Music.
A què he de parar atenció?
El Barroc musical és luxe, ornament i seducció dels sentits, i aquesta òpera representa de manera exemplar aquestes característiques. Escrita per al castrat Senesino (Cesare) i per a la diva Francesca Cuzzoni (Cleopatra), la maduresa del compositor queda reflectida en l’excepcional integració entre música i drama, lluny de la fórmula de l’època en què les àries eren meres interrupcions de la narració. Aquí defineixen el caràcter dels personatges i articulen l’acció.
De les àries que interpreta Cleopatra destaquen “Da tempeste il legno infranto” i “V’adoro, pupille”; de les de Cesare, “Va tacito e nascosto” i l’ària de batalla “Al lampo dell’armi”. També cal parar atenció al duet de Cornelia i Sesto “Son nata a lagrimar”, que obre l’òpera.
Sabies que…
El gènere operístic italià gaudia de gran èxit a la capital britànica al començament del segle XVIII. Quan Händel arribà a Londres des d’Itàlia (1710) es guanyà molts admiradors i uns quants enemics; tant la cort com les orquestres mantingudes per l’aristocràcia a la capital de l’imperi mantenien pugnes per comptar amb els favors de la monarquia. Händel va destacar com un hàbil empresari i podia estrenar pràcticament tot el que componia.
Com els seus contemporanis, entenia la creació musical de manera molt diferent de l’actual: una òpera podia tenir tantes versions com reposicions, segons les necessitats de cada teatre, companyia o cantant. Era habitual reutilitzar material prèviament escrit per a altres obres adaptant el llibret i fins i tot plagiant altres compositors, ambdues pràctiques molt esteses a l’època.

Comentari
Adorades pupil·les
Representant exímia de l’òpera barroca en tota la seva esplendor, Giulio Cesare in Egitto (Londres, 1724), representa una de les obres mestres més indiscutibles de Georg Friedrich Händel.
Model de l’estil vocal de l’època, dominat pels castrati i les grans dives sopranos, no sols és una culminació de l’art canor del seu compositor, també abandera i atresora àries, orquestració i una vitalitat dramàtica envejable, que la converteixen en un dels títols essencials de la història de l’òpera.
Les característiques que fan d’aquesta òpera una fita són la suma d’una sèrie d’ingredients entre els quals destaca, per evident que sigui dir-ho, el geni compositiu del compositor alemany, després nacionalitzat anglès.
Händel va ser dels primers compositors a pensar en el públic com un empresari artístic. Va saber reconèixer els gustos de l’època, va triar els millors cantants, els llibretistes més adequats i va oferir, gràcies al seu talent cosmopolita, creativitat imaginativa i tècnica musical exquisida, òperes d’una perfecció estilística inaudites.
La seva formació alemanya, assimilació de l’expressió italiana i tocs d’humor british, mescla entre flegmàtic i irònic, li confereixen un caràcter operístic únic.
Giulio Cesare és la feliç trobada entre un llibret armat amb summa intel·ligència per Nicola Haym, que combina trama amorosa, venjança i lluites de poder, en un entorn tan exòtic com l’Egipte de la reina Cleòpatra.
Händel va triar específicament el castrat Senesino com a protagonista. Un cantant italià de gairebé dos metres d’alçada, famós per una flexibilitat vocal increïble, de notes agudes impossibles d’imaginar avui dia, amb un bell color de contraltino, que segons les cròniques de l’època emocionava per la seva esbalaïdora habilitat de colorature endimoniades pròpies d’un superdotat.
Al seu costat, la soprano Francesca Cuzzoni com a Cleopatra va suposar una altra feliç elecció. La cantant italiana va ser una de les poques sopranos que van poder competir en fama i èxit amb els castrats, els veritables herois de l’època barroca.
D’una fina vocalitat i expressió que la van fer cèlebre, els testimoniatges de l’època la defineixen com un rossinyol de cant fi, dolç i melós. També va ser segurament la primera diva a rebre el sobrenom de “Voce d’Angelo”, que segles més tard també compartiria la soprano Renata Tebaldi, molt allunyada estilísticament de l’estrella barroca händeliana.
Cesare i Cleopatra són els dos pilars vocals que suporten com a protagonistes l’arquitectura dramàtica de l’òpera. De fet, entre tots dos canten unes tretze àries de l’òpera, segons els talls, pràcticament la meitat del total.
Al seu voltant, la resta de personatges constitueixen un generós entramat vocal que enriqueixen l’òpera de manera proverbial.
L’òpera està construïda sobre l’estil predominant de l’època, amb l’alternança de recitatius i àries, baix continu, duels vocals amb instruments obligats, i uns da capo (repetició de la primera part de l’ària amb afegits vocals segons el virtuosisme del solista) només a l’abast de veritables divos vocals.
Händel està en un període com a artista on ja domina com a veritable mestre el patetisme dramàtic. Exemples icònics en són l’aria di sortita de Cornelia, “Priva son”, però també dues àries immarcescibles, com “Se pietà” o el lament “Piangerò” de Cleopatra.
La reina d’Egipte, amb les seves vuit àries, és la veritable protagonista, malgrat el títol de l’òpera, i és un exemple paradigmátic de l’escriptura händeliana, d’estimulant incisió psicològica i dramàtica en el caràcter femení. Segurament el primer gran operista a retratar la psicologia femenina de manera tan rica i subjugant.
Així, els contrastos entre el joc de la seducció d’àries com “V’adoro pupille”, de meravellosa orquestració en les cordes, amb el virtuosisme final més filigranesc de “Da tempeste”, fan de la Cleopatra händeliana, un dels rols més atractius i complexos de la història de l’òpera.
La figura enamoradissa de Giulio Cesare, entre les exigències del poder polític i les seves febleses emocionals, converteixen el personatge en una mena de protagonista voluble i contradictori que causa catarsi amb el públic. La seva ària “Va tacito e nascosto”, una de les primeres grans àries amb corno da caccia obligat de l’òpera italiana, és una de les meravelles de la partitura. També, “Se in fiorito” amb el seu solo obligat de violí, de caràcter aeri i pastoral contrasta amb àries di bravura com “Al lampo dell’armi”.
Tots dos conclouen l’òpera amb un sensual i evanescent duo, “Caro / Bella”, que recorda per la seva màgia atmosfèrica el duo final de L’incoronazione di Poppea (1643) de Monteverdi: “Pur tu miro”, amb la qual el Giulio Cesare de Händel presenta interessants concomitàncies amb els dos protagonistes principals.
Entre el ram d’àries i moments destacats de l’òpera, cal ressaltar la noblesa moral de la romana Cornelia, l’ària “Cara Speme” del seu fill Sesto, d’una hipnòtica senzillesa melòdica i lírica que només Händel semblava capaç d’aconseguir. També és inoblidable el duo Cornelia-Sesto, “Son nata a lagrimar”, un duo de dues veus greus que aconsegueix aturar el temps.
Atenció a l’escriptura fugissera, retorçada i alambinada amb la qual està construïda el personatge de Tolomeo, germà de Cleopatra, un antagonista d’una personalitat musical fascinant.
Finalment, els personatges d’Achilla, amb la seva tessitura greu, i Nireno, amb la seva lleugeresa contratenorada, acaben per quadrar el cercle vocal perfecte d’una òpera inoblidable d’un compositor en el zenit del seu art operístic.
Jordi Maddaleno, crític musical
Biografies
Sabine Devieilhe, soprano

©Anna Dabrowska
Nascuda a Normandia, primer va estudiar violoncel i musicologia abans de dedicar-se al cant al Conservatoire National Supérieur de París. És molt sol·licitada tant a França com internacionalment, amb un repertori que abasta des de la música antiga fins a composicions contemporànies.
Poc després de graduar-se va ser convidada al Festival d’Ais de Provença per interpretar el rol de Serpetta de La finta giardiniera de Mozart i a Lió per debutar com a Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart. Des d’aleshores ha cantat als escenaris d’òpera més destacats d’Europa i al Met de Nova York. La seva agenda aquesta temporada 2025-26 inclou Dalinda d’Ariodante de Händel i el rol de Susanna de Le nozze di Figaro a l’Opéra National de París. Així mateix, inclou el debut com a Lucie en la versió francesa de Lucie de Lammermoor de Donizetti a l’Opéra Comique i la gira actual per Europa al costat de Jakub Józef Orliński i Il Pomo d’Oro, amb Giulio Cesare de Händel.
És igualment molt reclamada com a solista de concert, ja sigui interpretant àries de Händel i Bach amb l’Ensemble Pygmalion, sota la direcció de Raphaël Pichon, o amb Les illuminations de Britten amb la Bayerische Staatskapelle dirigida per Vladimir Jurowski. La seva primera col·laboració amb Sir Simon Rattle en les interpretacions de concert d’Idomeneo de Mozart (en el rol d’Ilia) va rebre lloances de la crítica. El maig del 2025 va actuar amb Stéphane Degout i l’Ensemble Pygmalion en versió de concert del Requiem de Fauré i extractes d’Hamlet d’Ambroise Thomas. La temporada vinent Sabine Devieilhe tornarà a actuar amb l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon, així com també amb l’Ensemble Correspondances, sota la direcció de Sébastien Doucé.
També participa en el terreny del recital: el març del 2024 va publicar el seu nou àlbum amb cançons de Mozart i Strauss, un programa que va presentar al costat de Mathieu Pordoy els anys 2024 i 2025 als escenaris de recital més prestigiosos del continent. La temporada 2025-26 té actuacions a Utrecht, Wigmore Hall de Londres, Boulez-Saal de Berlín, Philharmonie de Luxemburg, Compiègne, Lió, Bordeus i Estrasburg.
És artista en exclusiva d’Erato/Warner Classics des del 2012. El seu disc de debut, amb àries de Rameau, va rebre diversos premis, incloent-hi un Diapason d’Or. La seva discografia també inclou Mozart & the Weber sisters amb l’Ensemble Pygmalion, novament sota la direcció de Raphaël Pichon; Mirages, amb Les Siècles i direcció de François-Xavier Roth; Chanson d’amour, amb cançons de Fauré, Debussy, Ravel i Poulenc, així com un àlbum amb àries de Händel i Bach.
Rebecca Leggett, mezzosoprano

©Ben Reason
Descrita com una cantant de “gràcia i bellesa” («The Telegraph»), s’està consolidant com una figura destacada en l’àmbit de la música antiga.
Des de la seva incorporació a l’onzena edició del programa Jardin des Voix de Les Arts Florissants, la cantant britànica ha interpretat arreu del món la producció del conjunt de The fairy queen, amb actuacions a sales prestigioses, com la Philharmonie de París, Lincoln Center de Nova York i Palau de les Arts de València, i als festivals de Lucerna, Bremen i Utrecht, com també al Teatro alla Scala i Royal Albert Hall amb motiu dels BBC Proms 2024. Altres invitacions amb aquest conjunt el 2025 van incloure la gira del 80è aniversari de William Christie i la interpretació del rol de Piacere d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel, a l’estiu.
Rising Star de l’Orchestra of the Age of Enlightenment, el 2024 va debutar amb el Monteverdi Choir & Orchestra, sota la direcció de Christophe Rousset, i amb invitacions novament les temporades 2025 i 2026. Ha actuat amb els conjunts Arcangelo, The Sixteen, London Handel Players, The Instruments of Time and Truth, City of London Sinfonia i Oxford Philharmonic Orchestra, en sales com ara Wigmore Hall i Sotuhbank Centre. Fou finalista del Kathleen Ferrier Award 2023 i artista emergent de l’Oxford Lieder Festival.
En el terreny operístic ha cantat al Maggio Musicale Fiorentino i a Glyndebourne The turn of the screw de Britten; a la Blackheath Halls Opera, Venus and Adonis de John Blow, i, amb el Collegium Musicum Bergen, Theodora de Händel. Properament debutarà amb l’Academy of Ancient Music en el paper d’Arsamene de Serse al Barbican Centre, com també amb Opéra Impératrice a Suïssa, on farà el personatge de Gismonda d’Ottone de Händel.
Beth Taylor, contralt

©Olivia Da Costa
Lloada per «The Guardian» per la seva veu “fosca i concentrada”, una “coloratura sensacional” i amb un “cant espectacular”, i a «The Times» per unes interpretacions “ferotges, fins i tot aterridores”, és una de les mezzosopranos joves més enèrgiques avui dia.
La temporada 2025-26 actuarà amb moltes de les orquestres i els directors més importants d’arreu: Los Angeles Philharmonic i Gustavo Dudamel, Berliner Philharmoniker i Kirill Petrenko, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Sir Simon Rattle, Münchner Philharmoniker, Orquestra de la Ràdio de Múnic, London Philharmonic Orchestra, Wiener Symphoniker, Orquestra del Gran Teatre del Liceu i Bergen Philharmoniker. També actuarà en un recital al Wigmore Hall, interpretarà el rol de Speranza de L’Orfeo a Bilbao i cantarà la Novena Simfonia de Beethoven al Carnegie Hall de Nova York.
Entre les seves actuacions més destacades figuren Cornelia i Bradamante d’Alcina a Glyndebourne; Arsace de Semiramide, Erda de Das Rheingold i la Cieca de La Gioconda, per a la Deutsche Oper de Berlín; Giuliano Gordio d’Eliogabalo a l’Opernhaus de Zúric; Falliero de Bianca e Falliero i Dardano d’Amadigi di Gaula a Frankfurt; La Cenerentola a Nancy; Anna de Les troyens al Festival de Salzburg i BBC Proms; Cornelia al Carnegie Hall i Barbican Hall; Argia de La Mérope al Concertgebouw d’Amsterdam, i Sorceress de Dido & Aeneas a Madrid, Hamburg i París.
Jakub Józef Orliński, contratenor

És una de les estrelles operístiques més estimades i celebrades d’aquesta dècada. S’ha consolidat com un dels artistes més destacats del panorama internacional, amb triomfs a l’escenari, en concert i en el terreny discogràfic. Els seus concerts i recitals amb entrades exhaurides a Europa, Amèrica i a l’Àsia han atret nous públics a l’art del cant. El seu àlbum #LetsBaRock, que va publicar la tardor del 2024, després de l’èxit de Beyond, del 2023, s’escoltaran en la seva gira mundial durant la temporada 2025-26. Orliński ha rebut nombrosos i prestigiosos guardons, entre els quals l’Opus Klassik al cantant masculí de l’any 2023, la Medalla d’Or Gloria Artis al Mèrit Cultural a Polònia (2024), el BBC Music Magazine Award per la interpretació de Beyond (Regne Unit, 2024), l’International Classical Music Award per l’àlbum Anima aeterna (França, 2022), així com dues nominacions als Grammy pels enregistraments d’Agrippina i Euridice.
Gaudeix d’una massa de seguidors global de centenars de milers de persones a les xarxes socials i ha treballat com a model i influenciador per a marques internacionals, com ara Rolex, Netflix, Orange, Louis Vuitton, Levi’s, Nike, BMW, Lacoste i MAC Cosmetics. A més, és un ballarí consumat de breakdance; entre les seves fites figuren el quart lloc en la competició Red Bull BC One Poland Cypher i el segon lloc, tant a l’Stylish Strike-Top Rock Contest com a The Style Control. Pocs cantants d’òpera poden presumir d’haver conquerit tant els escenaris de les sales de concerts més importants del món com les portades de publicacions com ara «Vogue Polònia», «Esquire» i «Elle», la qual cosa testimonia el singular atractiu de Jakub Józef Orliński com a estrella pop. Les seves actuacions en directe, qualificades com a “enlluernadores” («The Guardian»), han omplert teatres i espais operístics d’arreu del món.
La temporada 2025-26 continuarà la seva dinàmica presència a l’escena internacional amb una sèrie de concerts, recitals i gires de gran interès. L’inici de la temporada el va dur a iniciar una gira europea #LetsBaRock, el seu projecte innovador en viu al costat d’Aleksander Dębicz. Entre altres fites destacades, hi ha dos esperats recitals al Wigmore Hall de Londres, el retorn a la Wiener Konzerthaus amb Il Pomo d’Oro i el programa Beyond, així com també interpretacions d’El Messies de Händel amb Yannick Nézet-Séguin i la Philadelphia Orchestra. A primers del 2026 tornarà a l’escenari operístic en el rol d’Athamas de Semele de Händel a l’Òpera Nacional dels Països Baixos, abans d’emprendre aquesta gira europea interpretant Giulio Cesare de Händel amb Il Pomo d’Oro. Igualment, oferirà diversos recitals al Japó, Corea del Sud, Singapur i Shanghai, seguits d’una àmplia gira de recitals per Europa entre maig i juny del 2026.
Durant la temporada 2024-25 va continuar la seva extensa gira europea de l’àlbum Beyond al costat d’Il Pomo d’Oro, i va presentar el seu projecte #LetsBaRock amb Aleksander Dębicz al Concertgebouw d’Amsterdam i a la Kammermusiksaal de la Philharmonie de Berlín. Va interpretar el rol d’Ottone d’Agrippina a l’Opernhaus de Zúric i va participar en nombroses funcions d’oratori, entre les quals amb l’Stabat Mater de Pergolesi al Grand Théâtre de Ginebra i Deborah de Händel a Utrecht, París, Viena i Bayreuth. Entre les fites de temporades anteriors destaquen les seves actuacions en escenaris tan prestigiosos com el Royal Albert Hall de Londres en el marc dels BBC Proms, Opéra Royal de Versalles, Festival d’Atenes i Epidauro i al Festival Internacional d’Edimburg. Orliński fou també intèrpret destacat a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de París 2024.
Com a artista en exclusiva d’enregistrament de Warner Classics/Erato, Jakub Józef Orliński ha rebut el reconeixement de la crítica pels seus àlbums de joies poc conegudes de la música antiga. El seu àlbum Beyond, publicat l’octubre del 2023, va ser seleccionat per «The Times» com un dels millors discos clàssics de l’any. El setembre de 2024 va publicar #LetsBaRock, un àlbum innovador que reimagina la música barroca amb instruments contemporanis, entre els quals bateria, baix elèctric i sintetitzador Moog.
Yuriy Mynenko, contratenor

©Vladyslav Mynenko
Es distingeix no solament per les seves produccions discogràfiques i en DVD que han estat premiades, sinó també per les actuacions a Europa, incloent-hi la Gran Bretanya, els Estats Units, Rússia, amb directors de renom, com Kazem Abdullah, Teodor Currentzis, Alan Curtis, Marc-André Dalbavie, Dan Ettinger, Roman Kofman, Andris Nelsons, Christopher Moulds, George Petrou, Mikhaïl Jurowski i Vladimir Jurowski.
El seu repertori operístic abasta obres dels períodes Barroc, Classicisme, Romanticisme, amb papers com ara Niezhata (Sadko), Polinesso (Ariodante), David (Saul), Artaserse i Megabise (Artaserse), així com Annio i Sesto (La clemenza di Tito). També interpreta el rol d’Aci de Polifemo de Porpora (Festival de Pasqua de Salzburg i Bayreuth Baroque Opera Festival), i els seus personatges més recents són Ottone de Gismondo re di Polonia (Varsòvia, Dortmund i Bayreuth), Lel de Snegurotchka (Opéra de La Bastille) i el paper principal de Giulio Cesare (Reisopera).
Rémy Brès-Feuillet, contratenor

©Idir Chatar
Una vegada acabada la llicenciatura de dret i de formar-se com a acordionista, va iniciar els estudis de cant clàssic amb Magali Damonte a Marsella i posteriorment amb Mareike Schellenberger a Ais de Provença. Va debutar escènicament amb l’equip artístic del Théâtre des Calanques a Marsella (Serge Noyelle i Marion Coutris), i ha participat en diverses produccions contemporànies, entre les quals Les mariés de l’Apocalypse, Entremets Entremots, La porte d’Ensor i Barokko.
Membre de Génération Opéra i Opéra Fuoco, va rebre el Young Artist Award al Cesti Competition 2021 (Innsbrucker Festwochen der Alten Musik). Des d’aleshores ha estat convidat habitualment a actuar als principals escenaris de França i a l’estranger, com l’Òpera de Leipzig, Teatro dell’Opera de Roma, Opéra National de París, Théâtre des Champs Élysées, Bayreuth Baroque Festival i Innsbruck Festival of Early Music.
Col·labora amb directors d’orquestra de renom, com Francesco Corti, Ottavio Dantone, Jean-Christophe Spinosi, Harry Bicket, Rinaldo Alessandrini i Jean-Marc Aymes, i també amb els directors d’escena Laurent Pelly, Damiano Michieletto, Chiara Muti, Serge Noyelle, Frédéric Fisbach i Max Emanuel Cenčić, entre d’altres.
Darrerament ha interpretat el paper de Nireno de Giulio Cesare a l’Opéra National de París, Tolomeo (del mateix títol) a l’Opera de Roma, Òpera de Leipzig i a Bolzano, en una producció de Chiara Muti, sota la direcció musical d’Ottavio Dantone; també ha fet el paper protagonista de Flavio de Händel al Bayreuth Baroque Festival, i és convidat habitualment per conjunts com ara Il Pomo d’Oro, Ensemble Matheus, Le Banquet Céleste i La Palatine.
Marco Saccardin, baríton

©Ludovico Guglielmo
Nascut a Rovigo (1990), es va graduar amb menció honorífica especial en guitarra clàssica i llaüt, sota el mestratge de Monica Paolini i Massimo Lonardi. El 2009 va entrar al cor Polifónico Città di Rovigo, dirigit per Vittorio Zanon i Marco Scavazza. Amb aquest darrer va començar a estudiar cant renaixentista i barroc, i posteriorment va perfeccionar la seva tècnica operística amb Andrea Zese.
Va iniciar la seva carrera com a participant de conjunts prestigiosos, com el Coro della Radiotelevisione Svizzera, Il Canto di Orfeo, Gächinger Kantorei i La Capella Reial de Catalunya, actuant en importants produccions operístiques i de concert en escenaris italians i europeus destacats, entre els quals Teatro alla Scala de Milán, Théâtre des Champs Élysées i Théâtre National de l’Opéra Comique de París, com també a la Salzburger Festspielhaus.
Guanyador del Concurs Internacional de Cant Tullio Serafin 2022, va debutar al Teatro Olimpico de Vicenza com a Leporello de Don Giovanni de Mozart. El gener del 2023, a la temporada de l’Orchestra Sinfonica Giuseppe Verdi de Milà, va ser el solista com a baix de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach. L’abril i el maig del 2023 va interpretar el paper de Plutó de L’Orfeo de Claudio Monteverdi a l’Opéra de Montecarlo i a la Salzburger Festspielhaus, sota la direcció de Gianluca Capuano. L’estiu del 2023 va actuar com a solista baríton a Ein Deustches Requiem de Johannes Brahms.
Com a guanyador del Concurs Cavalli-Monteverdi 2023 va assumir el paper protagonista de L’Orfeo de Monteverdi que es va presentar al Festival Monteverdi de Cremona l’estiu del 2024, sota la direcció de Francesco Corti, en què va rebre un gran reconeixement, tant del públic com de la crítica.
Des del 2017 també actua acompanyant-se a si mateix amb la tiorba, d’acord amb les tradicions de la Itàlia del principi del segle XVII.
Alex Rosen, baix

©Kevin Scanlon
Nascut als Estats Units, ha establert col·laboracions duradores amb moltes de les formacions més destacades del món, entre les quals Pygmalion, Il Pomo d’Oro, Jupiter Ensemble i Les Arts Florissants. Col·labora sovint amb directors de renom, com Raphaël Pichon, Leonardo García Alarcón, William Christie i Jonathan Cohen, fet que el converteix en un artista molt sol·licitat, tant als escenaris operístics com als de concert.
Aquesta temporada té quatre gires importants: Theodora de Händel (Valens) amb el Jupiter Ensemble; dues gires amb la Passió segons sant Mateu de Bach, una amb Pygmalion i una altra amb Arcangelo, i Giulio Cesare de Händel (en el rol d’Achilla) amb Il Pomo d’Oro. La seva agenda també inclou el debut a l’Opéra National de París com a Bembo d’Ercole amante i tornar al Festival d’Ais de Provença per a les representacions escèniques del Requiem de Mozart.
Entre els seus concerts més destacats hi ha La Creació de Haydn amb l’Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki i l’Oratori de Nadal de Bach amb la Gürzenich Orchester de Colònia. També la repetició del paper a We are the luky ones de Philip Venables, a la Ruhrtriennale i al Tiroler Festspiele Erl.
Entre els seus personatges recents figuren Giove de La Calisto al Festival d’Ais de Provença i Eight en l’estrena mundial de We are the lucky ones a De Nationale Opera (Amsterdam). Va debutar l’Oper de Colònia amb Die Schöpfung (Raphael), Opéra National du Rhin d’Estrasburg amb Ariodante (rei d’Escòcia), i va tornar amb Il Pomo d’Oro per actuar a Alcina (Melisso) i a la Nederlandse Reisopera amb L’incoronazione di Poppea (Sèneca) de Monteverdi.
Graduat per la Juilliard School, va rebre el Premi Gabriel Dussurget 2025 del Festival d’Ais de Provença i va assolir el segon premi del Concurs Internacional de l’Acadèmia Hugo Wolf 2018.
Il Pomo d'Oro

©Nicola Dalmaso
Va ser fundat el 2012 i es caracteritza per una interpretació en què busca l’autenticitat i el dinamisme de les òperes i obres instrumentals del Barroc i el Classicisme. Els músics, tots reconeguts especialistes, figuren entre els millors en el camp de la interpretació històrica.
El conjunt s’ha donat a conèixer pels seus concerts i enregistraments de nombroses òperes i ha treballat amb directors com ara Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertista Zefira Valova dirigeix l’orquestra en diversos projectes. Des del 2016 Maxim Emelyanychev n’és el director titular i, des del 2019, Francesc Corti n’és el principal director convidat.
La temporada 2024-25 va continuar col·laborant amb músics i solistes de primera línia i va fer gires amb produccions d’òpera en concert d’Alcina i Jephtha de Händel, a més de fer pujar a l’escenari produccions d’Orlando furioso de Vivaldi i Stabat Mater de Pergolesi. El cor Il Pomo d’Oro va interpretar el seu aclamat programa Sacrae cantiones de Gesualdo i Vespres de Monteverdi amb el director Giuseppe Maletto. En recital, el conjunt va unir-se amb els seus col·laboradors habituals: Michael Spyres, Pene Pati, Joyce DiDonato i Jakub Józef Orliński, i amb el violoncel·lista Giovanni Sollima van oferir actuacions per tot Europa.
La temporada 2025-26 la seva agenda inclou gires amb Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, Giulio Cesare de Händel i la Passió segons sant Joan de Bach. En recital, l’orquestra oferirà juntament amb Anna Prohaska un programa Bach i Buxtehude, i amb Jakub Józef Orliński una gira asiàtica amb Beyond. Maxim Emelyanychev també dirigirà l’orquestra en concerts de Nadal per tot Europa.
Francesco Corti, director

©Leonardo Casalini
El clavecinista i director va néixer a Arezzo (1984) en el si d’una família de músics. Va estudiar orgue a Perusa i posteriorment clavecí a Ginebra i Amsterdam.
Va ser guardonat al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig (2006) i al Concurs de Clavecí de Bruges (2007).
Com a solista i director ha ofert recitals i concerts per tot Europa, com també als Estats Units i el Canadà, l’Amèrica Llatina, Àsia i Nova Zelanda. Ha actuat en sales de prestigi, com el Théâtre des Champs Élysées, Bozar a Brussel·les, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín i Elbphilharmonie d’Hamburg, Mozarteum i Haus für Mozart de Salzburg, Concertgebouw d’Amsterdam, Teatro Real de Madrid, Palau de la Música Catalana i Tonhalle de Zúric.
Des del 2018 és principal director convidat d’Il Pomo d’Oro. Entre els projectes amb aquest conjunt ha dirigit gires europees d’Orlando, Radamisto i Tolomeo de Händel. La seva col·laboració amb Il Pomo d’Oro inclou també nombrosos enregistraments. Així mateix, és un convidat habitual de Les Musiciens du Louvre, Tafelmusik, Freiburger Barockorchester, Akademie für Alte Musik de Berlín, Kammerorchester de Basilea, B’Rock i Nederlandse Bachvereniging.
Des del gener del 2023 és el director musical del Teatro de la Cort Reial de Drottningholm, on ha dirigit noves produccions d’Agrippina de Händel, The fairy queen de Purcell, Armide de Lully i Orpheus de Telemann.
La temporada 2024-25 va dirigir Orlando furioso de Vivaldi a Bayreuth, Alcina i Jephtha de Händel amb Il Pomo d’Oro, La Mérope de Terradellas amb l’Akademie für Alte Musik de Berlín, una gira per Austràlia amb l’Australian Brandenburg Orchestra i el debut al Teatro San Carlo de Nàpols amb Il matrimonio segreto de Cimarosa. La temporada 2025-26 inclou Don Giovanni a Gant i Anvers, Giulio Cesare de Händel amb Il Pomo d’Oro, Otto de Telemann amb Akamus, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi a Drotningholm i el debut a De Nederlandse Opera dels Països Baixos amb Le nozze di Figaro.
Els seus enregistraments com a solista han estat distingits amb alguns dels premis més prestigiosos del panorama internacional, com el Diapason d’Or de l’Année, Preis der Deutschen Schallplattenkritik, Editor’s Choice de Gramophone i Choc de Classica, entre d’altres. El seu enregistrament més recent (segell Arcana) està dedicat a les Sonates per a violí i clavecí de Bach, al costat del violinista Ilya Gringolts.
Des del setembre del 2016 és professor de clavicèmbal a la Schola Cantorum Basiliensis.
Formació
Il Pomo d’Oro
Francesco Corti, direcció i clavicèmbal
Violins I
Zefira Valova
Edson Scheid de Andrade
Jesus Merino
Valentina Mattiussi
Veronica BöhmViolins II
Lucia Giraudo
Nick Robinson
Ruiqi Ren
Cristina Prats Costa
Svetlana RamazanovaVioles
Giulio D’Alessio
Archimede De MartiniVioloncels
Ludovico Minasi
Kristina ChalmovskaViola de gamba
Natalia TimofeevaContrabaixos
Ismael Campanero Nieto
Jonathan AlvarezFlauta travessera
Petra Dámec AmbrosiFlautes
Petra Dámec Ambrosi
Angel AlvarezOboès
Rodrigo Gutierrez
Petra Dámec AmbrosiFagots
Angel Alvarez
Bernat Gili DiazTrompes
Christian Binde
Karen Hübner
Pepe Reche
Renske WijmaTiorba
Miguel RinconClavicèmbal
Guillaume Haldenwang
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 11.05.26 – 20 h
Sala de ConcertsFurioso: fury, madness and virtuosity of a baroque hero
Xavier Sabata, contratenor
Le Concert de l’Hostel Dieu
Franck-Emmanuel Comte, directorObres de Vivaldi, Steffani, Porpora i Händel
Preus: 30 i 45 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –


































































