• Il Pomo d’Oro & Fagioli
    Ariodante de Händel

    Palau Òpera

    Dijous, 3 de novembre de 2022 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • Repsol

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Franco Fagiolicontratenor - Ariodante
    Mélissa Petitsoprano - Ginevra
    Sarah Gilfordsoprano - Dalinda
    Luciana Mancinimezzosoprano - Polinesso
    Nicholas Phantenor - Lurcanio
    Alex Rosenbaix - rei d’Escòcia
    Il Pomo d’Oro 
    George Petroudirector

    Tour Management: Askonas Holt


    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    Ariodante 
    Òpera en tres actes i llibret d’Antonio Salvi (1664-1724)

    ACTE I

    OBERTURA

    [ 1] – Cavatina: Ginevra “Vezzi, lusinghe, e brio...”
    [ 2] – Ària: Ginevra “Orrida a gl’occhi miei...”
    [ 3] – Ària: Dalinda “Apri le luci, e mira...”
    [ 4] – Ària: Polinesso “Coperta la frode...”
    [ 5] – Cavatina: Ariodante “Qui d’amor nel suo linguaggio...”
    [ 6] – Duet: Ginevra i Ariodante “Prendi da questa mano...”
    [ 7] – Ària: Ginevra “Volate, amori...”
    [ 8] – Ària: Rei “Voli co’ la sua tromba...”
    [ 9] – Ària: Ariodante “Con l’ali di costanza...”
    [ 10] – Ària: Polinesso “Spero per voi, sì, sì...”
    [ 11] – Ària: Lurcanio “Del mio sol vezzosi rai...”
    [ 12] – Ària: Dalinda “Il primo ardor...”
    [ 13] – Simfonia
    [ 14] – Duet: Ginevra i Ariodante “Se rinasce nel mio cor...”
    [ 15] – Cor, Ginevra i Ariodante “Sì godete al vostro amor...”
    [ 19] – Allegro

    ACTE II
    [ 20] –Simfonia
    [ 21] – Ària: Ariodante “Tu preparati a morire...”
    [ 22] – Ària: Lurcanio “Tu vivi, e punito...”
    [ 23] – Ària: Ariodante “Scherza infida in grembo al drudo...”

    PAUSA

    [ 24] – Ària: Dalinda “Se tanto piace al cor...”
    [ 25] – Ària: Polinesso “Se l’inganno sortisce felice...”
    [ 27] – Ària: Ginevra “Mi palpita il core...”
    [ 28] – Ària: Lurcanio “Il tuo sangue, ed il tuo zelo...”
    [ 29] – Recitatiu acompanyat: Ginevra i Dalinda “A me impudica?...”
    [ 30] – Ària: Ginevra “Il mio crudel martoro...”

    ACTE III

    [ 39] – Simfonia i arioso: Ariodante “Numi! Lasciarmi vivere...”
    [ 40] – Ària: Ariodante “Cieca notte, infidi sguardi...”
    [ 41] – Ària: Dalinda “Neghittosi or voi che fate? ...”
    [ 42] – Ària: Polinesso “Dover, giustizia, amor...”
    [ 43] – Ària: Ginevra “Io ti bacio, o mano augusta...”
    [ 44] – Ària: Re “Al sen ti stringo, e parto...”
    [ 45] – Ària: Ginevra “Sì, morrò; ma l’onor mio...”
    [ 46] – Simfonia
    [ 47] – Ària: Ariodante “Dopo notte, atra e funesta...”
    [ 48] – Duet: Lurcanio i Dalinda “Dite spera, e son contento...”
    [ 49] – Arioso: Ginevra “Manca, oh dèi! la mia costanza...”
    [ 50] – Simfonia
    [ 51] – Duet: Ginevra i Ariodante “Bramo aver mille cori...”
    [ 52] – Cor “Ognuno acclami bella virtute...”
    [ 56] – Andante allegro
    [ 57] – Cor “Sa trionfar ognor...”

    Durada aproximada del concert:
    Primera part, 90 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 80 minuts.

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    amor

    mereix la tarda una daga de foscor, diuen.
    pel que sembla, així ha estat sempre.
    recorden els vells que la pròrroga ha estat llarga,
    però ningú generós sinó ells: les hores.
    superada de nou l’absència quotidiana,
    rovellarà encara la llum el món.
    atònits tots, decidim a tothora indolència,
    fins que ens faltin les forces per ajaçar-nos i esperar,
    un cos per estimar.

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • Anunci REPSOL concert Halloween DESKTOP
  • Comentari

    Ariodante salvador

    Tot i que Georg Friedrich Händel (1685-1759) és un compositor popularment conegut per ser l’autor de l’oratori El Messies (1741), la seva empremta a l’àmbit operístic és indeleble. Il Caro Sassone, una estrella a Itàlia, Anglaterra i mig Europa, va consolidar la seva carrera amb una producció operística abundant, un llegat fonamental per entendre l’estil del bel canto barroc. Al final de la seva trajectòria, el seu catàleg operístic està integrat per una quarantena de títols –una mica més si es compten diverses obres mestres concebudes primer com a òperes i replantejades després com a oratoris a causa de problemes econòmics que en van impossibilitar la posada en escena–, i tenint la principal base d’estrenes a Londres, ciutat on va arribar procedent d’Itàlia després de formar-se i d’aprendre els secrets del teatre musical en què va desenvolupar el seu mestratge orquestral i vocal. Per a Händel el melodrama italià es va convertir en una forma d’expressió tan valuosa com el concerto grosso, que també va acabar d’assimilar a Venècia, Roma i Nàpols.

    La seva arribada a la capital anglesa –on va debutar el 1711 amb Rinaldo– no només va ser la d’un artista que guanyaria experiència, sinó també la d’un empresari disposat a fer-se un lloc al mercat teatral d’aquesta gran ciutat. Per això, com és lògic, es va guanyar admiradors i enemics, ja que tant la Corona com el príncep de Gal·les i les diverses orquestres sustentades per l’aristocràcia mantenien pugnes per guanyar-se el públic. Al començament del segle XVIII l’òpera italiana estava de moda a tot Europa i a Anglaterra calien creadors consagrats, per això el geni de Händel va poder mantenir la seva hegemonia londinenca durant tres dècades i va arribar a dirigir el famós King’s Theatre. El compositor alemany va aportar grans innovacions a l’apartat instrumental, elegància a la línia vocal i un elaborat concepte de l’ornament.

    Després d’una trajectòria brillant, a Händel se li van multiplicar els problemes com a gestor, tot abandonant el King’s Theatre el 1734, però ràpidament John Rich, l’empresari que aleshores portava el teatre del Covent Garden, li va oferir un contracte, el primer fruit del qual seria l’òpera èpica o òpera seriosa Ariodante, HWV 33, estrenada el gener del 1735. El compositor es va inspirar en l’Orlando furioso de Ludovico Ariosto, text amb el qual ja havia treballat per al pasticcio titulat Oreste (1723) i que novament reprendria en l’òpera màgica Alcina (1735). A Ariodante fa servir i modifica el llibret que Antonio Salvi originalment escriví per a Ginevra, princesa d’Escòcia de Perti, estrenada a Florència dues dècades abans. La història s’ambienta a Escòcia –és l’única òpera del compositor ambientada a les illes Britàniques– i narra el complot de Polinesso, un admirador rebutjat per Ginevra, la filla del rei, per destruir la seva reputació que, a l’original, en realitat salva l’heroic cavaller Rinaldo, però que aquest llibret corona Ariodante com a salvador.

    La partitura händeliana, dividida en tres actes, és un luxe quant a instrumentació i domini tècnic. En la primera versió comptava, a més, amb una important càrrega de suites dansístiques, ja que a l’època de la composició la companyia del Covent Garden tenia en nòmina un grup selecte de ballarins de l’Opéra de París, encapçalats per la cèlebre Marie Sallé, tota una estrella del moment, cosa que portaria el compositor a aplicar els seus coneixements de l’opéra-ballet francesa en una fusió perfecta amb l’estil italià. Les pàgines dedicades a la dansa, en tot cas, es van afegir tard al procés creatiu i no s’adaptaven tan plenament a la història com les parts vocals; algunes fins i tot mai es van arribar a utilitzar a Ariodante, i van ser recuperades per a la posterior Alcina.

    A més de Marie Sallé, Händel va tenir per a l’estrena una gran diva per al paper de Ginevra, amb un famós castrat al rol titular, i amb una reputada mezzosoprano com l’antagonista, Polinesso, personatges amb una amplitud de tessitures que és una prova de foc per als seus intèrprets. El rol de Ginevra posseeix moments musicals molt interessants, com l’expressiva i demandant ària amb què acaba el segon acte, “Il mio crudel martoro”, mentre que Ariodante té al seu càrrec la famosa “Scherza infida”, amb una orquestració colorista i gairebé fúnebre. La primera intèrpret de Ginevra va ser la famosa soprano italiana Anna Maria Strada del Pò, “La Stradina” –que, a més de treballar amb Händel a Londres també va estrenar òperes de Vivaldi, Vinci o Leo–, mentre que la contralt Maria Caterina Negri assumia el paper del malvat Polinesso. Ja sense poder comptar amb Senesino, que fou durant anys el seu principal castrat al King’s Theatre, Händel encomanaria al castrat Giovanni Carestini, “Cusanino”, el paper d’Ariodante. El famós divo, que també va treballar per a compositors com Hasse, Porpora o Gluck, va col·laborar amb Händel a les òperes Terpsichore (1734), Arianna in Creta (1734) i Alcina, a més de la serenata o festa musical titulada Parnasso in festa, per li sponsali di Teti e Peleo (1734).

    Després d’una estrena poc reeixida, Ariodante va tornar l’any següent al Covent Garden, aleshores, però, sense els ballets i amb les àries que va imposar un nou castrat, per passar a l’oblit durant dos segles fins que va ser rescatada primer el 1928, a Stuttgart, i més tard al bicentenari de la mort del compositor, el 1959. A Espanya es va estrenar el 15 de maig de 2006 al Gran Teatre del Liceu.

    Pablo Meléndez-Haddad, periodista, historiador i crític musical

  • 20220930 Anunci Grans Veus Palau Òpera DESKTOP
  • Biografies

    Franco Fagioli, Contratenor

    Franco Fagioli

    ©Julian Laidig

    Avui dia és el principal representant del virtuosisme vocal de la seva tessitura. Reconegut tant pel seu mestratge com per la bellesa de la veu i una tècnica magistral, que abasta tres octaves, és el primer contratenor que ha signat un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon (DG). La relació del cantant amb el segell referma el seu estatus entre les estrelles més enlluernadores del cant barroc i del repertori de principis del segle XIX. Va debutar discogràficament en solitari per a DG amb Rossini, al costat d’Armonia Atenea i George Petrou; amb un disc d’àries de Händel amb Il Pomo d’Oro, així com també amb un cedé amb àries virtuoses espectaculars de Leonardo Vinci, amb el mateix conjunt italià; àlbums que han merescut lloances unànimes de la crítica.

    Entre les seves aparicions recents destaca el paper de Nerone d’Agrippina de Händel a la Royal Opera House Covent Garden, Staatsoper d’Hamburg i Bayerische Staatsoper de Munic; el rol principal de Sigismondo de Rossini al Teatr Słowackiego de Cracòvia; rol principal d’Eliogabalo de Cavalli a l’Opéra National de París i Dutch National Opera; Arsace de Semiramide de Rossini a la Opéra National de Lorraine; Idamante d’Idomeneo a la Royal Opera House Covent Garden; Andronico de Tamerlano de Händel al Teatro alla Scala de Milà; Ruggiero d’Alcina a la Staatsoper d’Hamburg; el rol principal de Serse a l’Staatstheater de Karlsruhe; Adalgiso de Carlo il Calvo de Porpora al Festival d’Òpera Barroca de Bayreuth; el Plaer d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel al Festival d’Ais de, Opéra de Lilla i Théâtre de Caen, i el rol homònim de Giulio Cesare de Händel al Teatro Colón de Buenos Aires i Opernhaus de Zuric.

    Entre les darreres actuacions destaca Ruggiero d’Alcina en una nova producció a l’Opéra de Lausana.També s’ha consolidat com a concertista i s’ha presentat als festivals de Halle, Ludwigsburg, Innsbruck i Salzburg, tot col·laborant habitualment amb els directors Rinaldo Alessandrini, Alan Curtis, Gabriel Garrido, Nikolaus Harnoncourt, René Jacobs, José Manuel Quintana, Marc Minkowski, Riccardo Muti o Christophe Rousset.

    La seva discografia impressionant abasta els papers principals de Serse de Händel i Orfeo i Ezio de Gluck; Adriano en Siria de Pergolesi; Berenice i Teseo de Händel; Artaserse i Catone en Utica de Leonardo Vinci; La concordia de’ pianeti de Caldara; Siroe, rè di Persia de Hasse, o els àlbums en solitari Arias para Caffarelli i Il maestro Porpora.

    Els seus compromisos futurs inclouen el rol de Sesto de Giulio Cesare al Théâtre des Champs Élysées i Opéra Comédie de Montpeller. Després participarà al Festival Barroc de Bayreuth com a Poro, en una nova producció d’Alessandro nell’Indie de Vinci i a Achille in Sciro al Teatro Real de Madrid. Igualment, fa aquesta gira europea amb Ariodante i Il Pomo d’Oro, i una d’àries de Mozart, que interpretarà amb la Kammerorchester de Basilea.

  • Melissa Petit, soprano

    Mélissa Petit

    Nascuda a Saint-Raphaël, estudià cant a la seva ciutat i després a Niça abans d’entrar a l’International Opera Studio de la Staatsoper d’Hamburg. Després de tres anys i amb diversos projectes com a artista independent durant dos anys, el 2015 es va incorporar a l’Opernhaus de Zuric. Els seus papers amb aquesta companyia inclouen Sophie (Werther), Marzelline (Fidelio), Ännchen (Der Freischütz) i Créuse (Médée) de Charpentier.

    A partir del 2017, va assumir amb un gran èxit rols protagonistes com ara Micaëla (Carmen) i Gilda (Rigoletto) al Festival de Bregenz, o Juliette (Roméo et Juliette) al Centre Nacional de les Arts Escèniques de Pequín i a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf. També destaquen les serves actuacions a l’Opéra de París com a Giannetta (L’elisir d’amore) i Papagena (Die Zauberflöte). El 2019 va cantar com a Aricie d’Hippolyte et Aricie de Rameau en una coproducció entre el Théâtre des Champs Élysées i l’Opernhaus de Zuric.

    El tercer premi del Concurs d’Òpera de París (2019) també li ha obert les portes a altres teatres operístics de França. Així, la primavera del 2021 va interpretar en versió de concert Anna de La dama blanca de Boieldieu a Llemotges, rol que repetirà ja a l’escenari el 2023.

    Debutà al Festival de Pasqual de Salzburg el 2021 com a Bellesa (Il trionfo del Tempo e del Disinganno) i fent de Servilia en un concert amb La clemenza di Tito; paper que també ha interpretat a Zuric i Montecarlo.

    En agenda té el debut de Sophie (Der Rosenkavalier), Blanche (Dialogues des carmélites) i el paper principal de La petita guineu astuta de Leoš Janáček.

  • Sarah Gilford, soprano

    Sarah Gilford

    @Markus Burke

    Lloada per la nitidesa de la veu, és recent finalista del BBC Cardiff Singer of the World 2021 i acaba de deixar el prestigiós Opernstudio de la Bayerische Staatsoper.

    La temporada 2022-23 té un gran nombre d’actuacions del màxim nivell, començant pel retorn a la Bayerische Staatsoper, on actuarà com a segona neboda en la reposició de Peter Grimes de Benjamin Britten juntament amb un elenc estel·lar i Jonas Kaufmann en el rol principal. Amb ell mateix debutarà a la Royal Opera House Covent Garden com a Sophie de Werther, sota la batuta d’Antonio Pappano. Tornarà a actuar amb el reconegut conjunt Il Pomo d’Oro com a Dalinda en l’actual gira europea amb Händel: París (Théâtre des Champs Élysées), Barcelona (Palau de la Música Catalana) i la Corunya (Palacio de la Ópera), entre altres ciutats.

    La temporada 2021-22 va ser membre de l’Ensemble de l’Stadttheater de Klagenfurt, on va debutar amb el paper d’Ortlinde de Die Walküre, Susanna de Le nozze di Figaro, primera soprano de Jakob Lenz de Rihm i Gilda de Rigoletto. Durant la seva estada a l’Opernstudio de la Bayerische Staatsoper va interpretar el rol principal de Mignon de Thomas (Teatro Cuvilliés), Giannetta de L’elisir d’amore, Taumännchen de Hänsel und Gretel i Barbarina de Le nozze di Figaro, entre altres actuacions.

    Com a recitalista va debutar aquest estiu passat a la Fundación Juan March de Madrid i igualment es presentarà al Wigmore Hall l’estiu del 2023. Ha actuat també a l’Ambaixada del Regne Unit a Roma i a Londres per a la Imogen Cooper Trust. Ha treballat sota la batuta dels mestres Paul McCreesh (Les estacions de Haydn) o Trevor Pinnock (Passió segons sant Mateu de J. S. Bach). Recentment ha interpretat els Goethe-Lieder de Fazil Say amb la Georgisches Kammerorchester.

  • Luciana Mancini, mezzosoprano

    Luciana Mancini

    D’origen xileno-suec va culminar la formació musical amb un màster al Reial Conservatori de la Haia, sota el mestratge de Rita Dams, Jill Feldman, Michael Chance, Peter Kooij i Diane Forlano.

    Entre les seves aparicions més recents destaca com a la Música i Euridice de L’Orfeo de Monteverdi a l’Opéra Comique de París, dirigida per Jordi Savall; Shéhérazade de Ravel amb l’Orquestra del Festival de Budapest en aquesta mateixa ciutat i al Festival de Spoleto a Itàlia; igualment, el personatge homònim de Serse de Händel al Theater de Bonn, missatgera de L’Orfeo de Monteverdi amb l’Orquestra del Festival de Budapest i Iván Fischer a Vicenza, Budapest i Ginebra; el Concert d’Any Nou amb la Filharmònica d’Oslo; Missa en Si menor de Bach a l’Elbphilharmonie d’Hamburg amb el Collegium 1704 i Vaclav Luks; el rol de segona dona a la producció de Sasha Waltz de Dido and Aeneas al Teatro Real de Madrid; Galatea d’Acis de Händel; Galatea e Polifemo al Händelfestspiele de Halle, i el paper principal de María de Buenos Aires de Piazzolla al Theater de Bonn.

    També ha interpretat les Cançons populars de Berio amb la Symphony Orchestra de Melbourne i al Musikfestspiele Sansoucci de Potsdam; ha cantat un programa centrat en el Renaixement italià amb l’Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon als festivals de Chaise-Dieu i Sablé; El Messies de Händel amb l’Orquestra del Segle XVIII en una gira per Espanya i Portugal; diversos programes amb les orquestres simfòniques de Melbourne i de Queensland; Passió segons sant Mateu de Bach amb la Residentie Orkest; papers com ara la Música, la missatgera i Proserpina de L’Orfeo a la Nationale Reisopera; els papers de Vita Mondana i Prudentio de la Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri a la Staatsoper de Berlín, dirigida per René Jacobs; Amastre de Serse de Händel al Theater an der Wien, sota la batuta de Jean-Christophe Spinosi; Annio de La clemenza di Tito de Mozart al Festival de Drottningholm; Zaida d’Il turco in Italia de Rossini a la Nationale Opera d’Amsterdam; Panthalis de Mefistofele de Boito a la Festspielhaus de Baden-Baden; Volupia, Didone i Egisto de Cavalli a l’Opéra Comique de París amb Le Poème Harmonique; missatgera de L’Orfeo de Monteverdi a la Fundació Gulbenkian de Lisboa; Choeur de Chambre de Namur al Festival Baroque de Pontoise, Bilbao i Varsòvia; Les set últimes paraules de Crist a la creu de Haydn amb la Bergen Philharmonic Orchestra i Juanjo Mena; Proserpina en la producció de Sasha Waltz de L’Orfeo de Monteverdi amb la Freiburger Barockorchester i Pablo Heras-Casado a la Nationale Opera d’Amsterdam, Grand Théâtre de Luxemburg, Baden-Baden, Bergen, Opéra de Lilla i Staatsoper de Berlín.

    El seu ampli repertori, a més a més inclou rols com ara Bradamante d’Il palazzo incantato de Luigi Rossi, Dafne de L’Euridice de G. Peri, els principals oratoris de J. S. Bach i diversos papers d’obres de Händel, com Matilde de Lotario i Cleofe de La resurrezione.

    Recentment ha debutat en el paper d’Ottavia de L’incoronazione di Poppea de Monteverdi amb Iván Fischer i l’Orquestra del Festival de Budapest a Budapest, Ginebra i Vicenza; també en el principal de La Cenerentola al Theater de Bonn. Interpreta igualment la Passió segons sant Mateu amb l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam i Jan Willem de Vriend; repetirà el rol de segona dona en les reposicions de Dido and Aeneas de Sasha Waltz a la Staatsoper de Berlín i a l’Schlossfestspiele de Ludwigsburg, i la Missa en Si menor de Bach amb la Nederlandse Bachvereniging i Hans-Christoph Rademann. Ha tornat una vegada més a la Nationale Opera Amsterdam amb motiu de l’Opera Forward Festival.

  • Nicholas Phan, tenor

    Nicholas Phan

    Descrit pel «Boston Globe» com “un dels cantants més notables a nivell mundial”, el tenor nord-americà cada vegada és més reconegut com un artista destacat de l’escena internacional. Amb un repertori increïblement ampli, que abasta gairebé cinc segles de música, actua habitualment amb les principals orquestres i companyies d’òpera d’arreu. També s’interessa especialment pel recital i és un defensor apassionat del lied i la música de cambra vocal. Nicholas Phan va cofundar el 2010 el Collaborative Arts Institute de Chicago, entitat dedicada a promoure aquest repertori a vegades injustament desatès.

    En l’aspecte discogràfic, destaca el seu darrer àlbum, Clairières, en el qual presenta cançons de Lili i Nadia Boulanger, i que va ser nominat a un Premi Grammy (2020) com a millor àlbum vocal solista clàssic. Un altre cedé, Gods and monsters, també va ser nominat al mateix premi el 2017, tot convertint-se en l’únic cantant d’ascendència asiàtica a ser nominat a la història de la categoria des del 1959. La seva discografia creixent també inclou un enregistrament nominat al Grammy; es tracta de Pulcinella de Stravinsky amb Pierre Boulez i la Symphony de Chicago, així com l’enregistrament de l’estrena mundial A sunbeam’s architecture d’Elliott Carter.

    Sol·licitat com a comissari i programador, més enllà de la seva tasca com a director artístic de CAIC, també ha concebut projectes per a la World Federation of Music Therapy (WFMT) i la New York’s Classical Music Radio (WQXR), i ha col·laborat en programes amb la Chamber Music Society de Filadèlfia, la Merola Opera i San Francisco Performances, on va ser artista vocal resident del 2014 al 2018. Els seus projectes aprofundeixen en qüestions d’identitat, tot posant en relleu veus injustament poc representades a la història, o bé subratllant la rellevància de la música de tots els períodes històrics i indicant-ne el reflex en els corrents presents.

  • Alex Rosen, baix

    Alex Rosen

    Nascut a La Cañada (Califòrnia), s’està posicionant molt ràpidament a l’escena internacional del concert, l’òpera i el recital. Els seus compromisos recents inclouen Semele de Händel amb l’Opera de Filadèlfia, La Creació de Haydn amb l’Orchestre National de Metz i la Passió segons sant Joan de Bach amb Les Arts Florissants i la Royal Concertgebouw Orchestra, sota la direcció de William Christie.

    La temporada 2019-20 va cantar com a Caronte en una nova producció de L’Orfeo de Monteverdi amb la Nederlandse Reisopera, dirigida per Monique Wagemakers. La producció incorporava deu cantants i deu ballarins en un “cos artístic” coreografiat completament per Nanine Linning, juntament amb la instal·lació artística a càrrec del col·lectiu Studio Draft, integrat per artistes holandesos. Va esdevenir Seneca de L’incoronazione di Poppea a l’Opera de Cincinnati, sota la direcció de Gary Thor Wedow, i al Teatro Colón sota la direcció de Kelly Kuo.

    Malgrat haver de cancel·lar diverses compromisos durant la temporada 2020-21 arran de la pandèmia, va poder actuar a l’Opera Theatre de St. Louis presentant el seu projecte Opera on the Go. Posteriorment ho va fer a la Des Moines Metro Opera com a Citheron d’una nova producció de Platée.

    Va començar la temporada passada debutant al Gran Teatre del Liceu com a Truffaldino d’Ariadne auf Naxos. Després va cantar al Theater de Basilesa els papers del Temps, Nettuno i Antinoo d’Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi i va participar a la producció The man with the night sweats amb la Capella Cracoviensis a Cracòvia, a més de fer els rols de Masetto i Commendatore de Don Giovanni al Liceu i Opéra de Bordeus.

    La seva agenda 2022-23 inclou Seneca i Console de L’incoronazione di Poppea per al Festival d’Ais de Provença a Versalles, Die Schöpfung de Haydn al Theater de Basilea, com també una gira amb Alcina en el paper de Melisso amb Les Musiciens du Louvre per tot Alemanya, Espanya i Holanda. També participa en aquesta gira europea d’Ariodante amb II Pomo d’Oro, i en concerts d’El Messies amb l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles dirigida per Franco Fagioli.

    També té una llarga trajectòria juntament amb el pianista Michał Biel, amb el qual va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de l’Acadèmia Hugo Wolf el 2018. Com a guardonats de la Royaumont Foundation’s Art Song Academy, han ofert recitals en algunes de les sales més prestigioses d’Europa dedicades a l’àmbit vocal, incloent-hi el Festival de Lied Victoria de los Ángeles a Barcelona o el Wigmore Hall a Londres.

  • Il Pomo d'Oro

    Il Pomo d'Oro

    ©Nicola Dalmaso

    L’orquestra, fundada el 2012, té una forta dedicació a l’òpera, per bé que també s’interessa en el terreny instrumental i hi adapta la formació. Els músics que en formen part figuren entre els millors en la interpretació amb instruments d’època. Ha treballat estretament amb els directors Riccardo Minasi, Maxim Emelyanychev, Stefano Montanari, George Petrou, Enrico Onofri i Francesco Corti. La concertino Zefira Valova també ha dirigit l’orquestra en diversos projectes. Del 2016 al 2019 Maxim Emelyanychev en va ser el director, i des d’aleshores Francesco Corti n’és el director principal.

    Il Pomo d’Oro és una formació convidada habitualment per prestigioses sales de concerts i festivals d’arreu. Amb el programa enregistrat el 2016 amb Joyce DiDonato, In war and peace, dirigit per Maxim Emelyanychev i guardonat amb un Echo Klassik el 2017, la formació ha estat de gira per tot el món.

    La discografia d’Il Pomo d’Oro inclou òpera: Agripina, Serse, Tamerlano, Partenope i Ottone (Händel), Catone in Utica (Vinci) o La Doriclea (A. Stradella); recitals, amb els contratenors Jakub Józef Orliński, Franco Fagioli, Max Emanuel Cencic o Xavier Sabata; amb les mezzosopranos Ann Hallenberg i Joyce DiDonato, i amb les sopranos Francesca Aspromonte i Emöke Barath. Entre els àlbums instrumentals, figuren els enregistraments de Concerts per a violí i clave (Haydn) i un àlbum amb el violoncel·lista Edgar Moreau que va rebre el premi Echo Klassik 2016. Altres discos són dedicats als Concerts per a violí i els Concerts per a clave de J. S. Bach, amb Shunske Sato i Francesco Corti com a solistes, respectivament, i a concerts virtuosístics per a violí juntament amb Dmitry Sinkovsky.

    El 2021 va publicar nous àlbums: Concerts per a clavicèmbal (vol. 2) de Bach, amb Francesco Corti; Ombra compagna, amb Lisette Oropesa (àries de concert de Mozart) i Jakub Józef Orliński (Anima aeterna). El 2022 va publicar set àlbums: Apollo e Dafne de Händel, amb Kathryn Lewek (soprano) i John Chest (baix); Mandolin on stage, amb Raffaele La Ragione (mandolina); el nou recital amb Joyce DiDonato, Eden; Concerts per a clavicèmbal (vol. 3) de Bach, amb Francesco Corti; Violin concertos de Benda, Graun, Saint-Georges i Sirmen, amb Zefira Valova com a solista; Roma travestita, amb el contratenor Bruno de Sá, i l’oratori de Händel Theodora amb un repartiment estel·lar (Lisette Oropesa, Joyce DiDonato, Paul-Antoine Bénos-Djian, Michael Spyres, John Chest), també amb la presentació del nou conjunt vocal d’Il Pomo d’Oro.

    El 2022 Il Pomo d’Oro va iniciar un projecte d’enregistrament a llarg termini de Simfonies de Mozart i Concerts en solitari seleccionats, sota la batuta de Maxim Emelyanychev.

    Els àlbums Anima sacra, amb Jakub Józef Orliński, i Voglio cantar, amb la soprano Emöke Barath, van rebre el prestigiós Premi Opus-Klassik, i l’enregistrament de Serse de G. F. Händel, sota la direcció de Maxim Emelyanychev, va ser guardonat amb l’Abbiato del Disco italià. El 2018, la gravació de l’òpera La Doriclea d’Alessandro Stradella, dirigida per Andrea di Carlo, va rebre el Preis der Deutschen Schallplattenkritik alemany. Virtuosissimo amb Dmitry Sinkovsky, estrenat el 2019, va rebre un Diapason d’Or. El 2022, Eden, amb Joyce DiDonato, va rebre un Choc de Classica i un Opus Klassik.

    Il Pomo d’Oro és ambaixador oficial d’El Sistema Grècia, un projecte humanitari que promou l’educació musical gratuïta per als nens dels camps de refugiats a Grècia, tot oferint-hi de manera regular concerts benèfics, tallers i classes de música seguint el mètode d’El Sistema.

    El nom de la formació, Il Pomo d’Oro, fa referència al títol d’una òpera d’Antonio Cesti, que aquest va compondre per a les noces de l’emperador Leopold I d’Àustria amb Margarita Teresa d’Espanya a Viena el 1666.

    Il pomo d’oro degué ser una de les produccions d’òpera més grans, cares i espectaculars de la història del que encara era un gènere jove. En total hi havia 24 escenografies diferents, un ballet amb 300 cavalls, incorporava un espectacle de focs d’artifici amb 73.000 coets, nombrosos “efectes especials” superlatius que haurien convertit sens dubte la cort de l’emperador en el punt culminant de l’esplendor cultural d’Europa.

    www.il-pomodoro.ch

  • George Petrou, director

    George Petrou

    @Ilias Sakalak

    És un dels directors més reclamats de la seva generació i un dels principals especialistes del Barroc. Durant molts anys ha estat el director artístic de la prestigiosa orquestra Armonia Atenea, com també de l’Orquestra Simfònica Nacional de la Ràdio de Grècia. Nascut a Grècia, va estudiar al Conservatori d’Atenes, al Royal College i la Royal Academy of Music de Londres, i inicià la seva carrera musical com a pianista a duo amb Christos Papageorgiu. Amb la seva orquestra Armonia Atenea, actua a sales d’arreu del món amb instruments ja siguin històrics o bé moderns.

    Més enllà de la seva activitat com a director de diverses formacions orquestrals, manté una intensa activitat escènica, amb aparicions exitoses als principals teatres operístics, com l’Opernhaus de Leipzig, Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Opéra National du Rhin, Opéra de Niça, Theatre an der Wien, Opéra de Lausana, Òpera Nacional de Corea del Sud, Teatro Petruzzelli de Bari, Teatro Verdi de Trieste, Théâtre des Champs Elysées, Opéra Royal du Château de Versalles, Òpera Reial de Suècia a Estocolm o Òpera Nacional Grega.

    Actua habitualment amb orquestres de prestigi, amb les quals visita festivals com el de Pasqua de Salzburg, Proms de la BBC, Festival Klara de Brussel·les, Festival Händel de Halle o Festival de Karlsruhe, amb un ampli repertori que abasta des del Barroc fins a la música contemporània. Els darrers anys ha dirigit Siroe de Hasse a Viena, Versalles, Lausana, Wiesbaden i al Concertgebouw d’Amsterdam; Die Zauberflöte a l’Òpera Nacional de Grècia; La Cenerentola i L’italiana in Algeri a Trieste; Medea a Niza; Scipione de Händel al Festival Händel a Halle; West Side story de Bernstein a Atenes; Orfeo ed Euridice a St. Gallen; La gazza ladra al Teatro Petruzzelli; Orlando finto pazzo de Vivaldi a Seül; Sweeney Todd de Sondheim a Atenes; Ottone, re di Germania de Händel i Giulietta e Romeo de Zingarellis al Theater an der Wien; Il barbiere di Siviglia i Lucia di Lammermoor a l’Òpera Nacional de Grècia; La donna del lago a Lausana, Wiesbaden i Zagreb; La traviata a Tolosa de Llenguadoc, i Serse a Karlsruhe.

    Entre les seves darreres actuacions figuren concerts amb l’Orchestra Toscanini a Parma, Orlando furioso de Vivaldi al Teatro Real, la Simfonia Fantàstica de Berlioz al Festival d’Atenes, Griselda d’A. Scarlatti al Festival Vall d’Itria (Martina Franca), un programa de bel canto al Festival d’Òpera Rossini a Pesaro i La donna del lago de Rossini a Moscou.

    Ha treballat per als segells discogràfics Deutsche Grammophon, Decca i MDG. Els seus enregistraments han rebut nombrosos premis, com l’Echo Klassik per Tamerlano de Händel el 2008 i Enregistrament de l’Any dels International Opera Awards per Alessandro de Händel. Ottone, re di Germania també de Händel va ser nominat a un Grammy en la categoria de millor enregistrament d’òpera.

    Igualment, George Petrou té l’honor de ser professor associat de la Royal Academy of Music de Londres i té el títol Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès. Des de la temporada 2021-22 es director artístic de l’International Händel Festspiele de Göttingen.

  • També et pot interessar...

    Palau Òpera
    Dissabte, 11.03.23 – 19 h
    Sala de Concerts

    Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi

    Mark Padmore, tenor
    Sara Mingardo, mezzosoprano
    Giuseppina Bridelli, mezzosoprano
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
     (Xavier Puig, director)
    Europa Galante
    Fabio Biondi, director

    Claudio Monteverdi: 
    Il ritorno d’Ulisse in patria (versió de concert)
    Llibret de Giacomo Badoaro

    Preus: de 30 a 78 €

Índex