Classes d’orgue, lliçons de vida 

El d’avui és el primer concert en què Montserrat Torrent intervé després d’haver fet cent anys. I si la longevitat, per si sola, no fos prou extraordinària –de fet, els entesos diuen que mai no hi ha hagut ni hi haurà tantes persones centenàries com ara–, la insigne organista s’erigeix en defensora de la vellesa activa i l’exemplifica amb un rècord: som davant de la carrera artística més prolongada de Catalunya i d’Espanya i, també, molt probablement del món sencer. 

Segurament, però, el més important de la trajectòria de Montserrat Torrent no són els més de 1.700 concerts i 50 enregistraments que ha fet, sinó el llegat que deixa a les generacions futures. Quaranta anys de catedràtica al Conservatori Municipal de Música de Barcelona –del qual encara avui és emèrita– i algunes dècades més de professora en altres centres i cursos arreu d’Europa i Amèrica l’han convertida en mestra de mestres. Pràcticament no hi ha cap organista ni professor d’orgue de l’Estat que no n’hagi rebut ensenyances. 

Avui una vintena d’organistes, antics alumnes o admiradors de Montserrat Torrent –alguns vinguts de lluny–, responen a la convocatòria d’homenatjar-la amb una marató al llarg de la qual les peces escollides lliurement confegiran un calidoscopi representatiu del repertori que ella ha cultivat i transmès. Tot plegat, necessàriament condicionat, és clar, per les característiques pròpies de l’orgue romàntic del Palau de la Música, que justifiquen la manca d’un capítol cabdal com la música ibèrica antiga, que Montserrat Torrent ha contribuït a redescobrir. 

Per culminar el concert, Montserrat Torrent tornarà avui a un escenari on ha actuat en una cinquantena d’ocasions, si bé no sempre hi ha tocat l’orgue Walcker que el presideix. S’hi va presentar per primera vegada el maig del 1958, al costat de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà, com a guanyadora del premi extraordinari d’orgue del Conservatori. El 21 de febrer de 1973 va inaugurar en solitari la primera restauració de l’instrument, amb l’estrena de dotze obres compostes per a l’ocasió. I el 23 de febrer de 2004 va participar en un nou cicle de concerts amb motiu, precisament, d’una nova restauració. 

L’audició d’avui és un dels actes principals dels que s’estan duent a terme, al llarg de tot l’any, per celebrar el centenari de Montserrat Torrent, i que inclouen tant concerts com exposicions i activitats acadèmiques, entre d’altres. 

Albert Torrens, comissari de l'Any Montserrat Torrent

Jordi Vergés 

Organista tarragoní. Titular de la catedral de Tarragona i professor del Conservatori de Tarragona. 

“Em sento molt afortunat i agraït d’haver tingut la sort d’aprendre la interpretació organística en companyia de l’estimada Montserrat Torrent. Recordo moltes ensenyances i sobretot el rigor tècnic i interpretatiu que transmetia al treballar les obres d’un ventall de repertori amplíssim. Molts dels seus deixebles som ara professors en diferents centres musicals, tant al nostre país com a fora. És per això que la considerem una gran mestra de mestres. Amb la seva indiscutible influència, tots continuarem impulsant el nostre preuat instrument i el seu repertori”. 

Roberto Fresco 

Organista lleonès (nascut a Astorga), titular de la catedral de l’Almudena de Madrid i director de l’Academia Fray Joseph de Echevarria de Palència. 

“Tinc el convenciment que l’estel que ha guiat molt sovint la vida de la Montserrat ha estat l’ensenyament, la comunicació amb els alumnes, compartir els seus coneixements i experiència; la generositat en la dedicació del seu temps als deixebles molt avançats i solvents, però alhora amb els principiants i menys dotats; el lliurament dels seus coneixements amb tots i cadascun, la transmissió d’aquesta saba vital que és el seu amor per les coses ben fetes, per les correctes i després, una vegada arribat el moment, per la llibertat i l’expressió. Gràcies Montserrat!” 

 

Bernat Bailbé 

Organista rossellonès, titular de l’església de Sant Felip Neri de Barcelona. 

“Vaig tenir notícia de Montserrat Torrent quan tenia catorze anys a través del disc gravat a l’orgue del Vendrell. Arran d’un primer contacte la primavera del 1976, l’any següent em va suggerir assistir al seu Curs de Música a Compostel·la. Després d’aquella experiència, i per moltes altres raons, vaig venir a Barcelona per estudiar amb ella «un temps». El maig del 1978 em va demanar que la substituís en una missa a Sant Felip Neri i... d’una cosa a l’altra, aquí continuo, sempre amb una relació cordial amb la Montserrat i, per part meva, amb una component d’admiració!” 

 

Matteo Bonfiglioli 

Organista italià, extitular de la basílica de San Petronio de Bolonya. 

“El professor Luigi Ferdinando Tagliavini, amb qui vaig estudiar, sempre m’havia parlat amb gran estima de Montserrat Torrent. Per això, amb l’objectiu d’endinsar-me en la música ibèrica, vaig assistir als seus cursos a Palència i Santiago de Compostel·la, entre d’altres. Vaig trobar en ella una gran competència i una humanitat igualment gran. La seva disponibilitat s’ha traduït recentment en l’enregistrament d’un disc a duet a San Petronio de Bolonya”. 

 

Tomeu Mut 

Organista mallorquí. 

“Quan tenia deu anys em vaig sentir meravellat per un concert que Montserrat Torrent feu a Mallorca. D’aleshores ençà sempre vaig voler estudiar orgue i, a més, ho volia fer amb ella. El canto del caballero d’Antonio de Cabezón en un curs d’estiu fou l’inici d’anys de formació i d’amistat que encara perduren. A ella li dec que avui sigui organista, moments entranyables de la meva vida i, juntament amb la meva família, un agraïment sincer per la seva generositat”. 

 

Pilar Cabrera 

Organista de Valladolid. 

“Vaig conèixer la Montserrat als Cursos de Música a Compostel·la el 1984. Me’n va fascinar la personalitat i la pedagogia que emprava i de seguida em vaig decidir de venir a Barcelona a estudiar amb ella al Conservatori Municipal. Em va ensenyar a mirar amb aprofundiment la partitura fins a descobrir-hi sempre alguna cosa nova, a observar-ne la forma, la bona articulació, la claredat en la declamació de les veus, etc. I tot plegat sempre amb entusiasme i un toc d’humor. Quina gran dona! Gràcies Montserrat!” 

 

Oscar Candendo 

Organista basc, professor a l’ESMUC. 

“Vaig conèixer la Mestra, amb majúscules, fa dècades, al Curs de Música a Compostel·la. Aquella trobada va suposar una revelació i, sobretot, un estímul que encara dura, tants anys després. De fet, la meva vida musical, com la de molts altres organistes, pot dividir-se en un «abans i després de Montserrat Torrent». Malgrat que m’ho demaneu, naturalment, la meva relació amb ella no es pot resumir en tres línies (ni en tres mil)”. 

 

Andrés Cea 

Organista sevillà. 

“Montserrat Torrent mai m’ha considerat deixeble seu. És veritat que mai no vaig seguir cursos reglats al Conservatori de Barcelona. Però ella és potser de qui més he après en el decurs de més de quaranta anys de relació personal i professional al món de l’orgue. Des del seu revelador disc dedicat a Cabanilles enregistrat a Sant Jeroni de Palma els anys vuitanta a les innombrables discussions entorn de Correu de Arauxo en els cursos compartits a Campos o a Marchena. També en els seus concerts, en els quals jo feia la funció d’organitzador o de promotor, de registrant o d’assistent personal. També d’oient entusiasta, és clar, atent al seu gest i musicalitat. Per tot plegat, em sento un veritable per bé que modestíssim deixeble de Montserrat Torrent i puc exclamar amb el màxim reconeixement: gràcies per tot, mestra!”. 

 
Jonatan Carbó 

Organista igualadí, professor d’orgue del CMMB (on Montserrat Torrent va exercir la docència entre el 1958 i el 1991 i del qual encara avui és catedràtica emèrita), titular de Vilafranca 

“Vaig estudiar amb Montserrat Torrent al curs de Postgrau d’Interpretació de la Música Ibèrica del CSIC diversos anys i posteriorment en nombroses classes magistrals”. 

 

Josep M. Escalona 

Organista de Cassà de la Selva. Catedral de Barcelona 

“Vaig començar a tractar la Montserrat el 1988, al Conservatori de Barcelona, on va ser la meva professora fins a tercer curs de grau mitjà. Quan es va jubilar, el 1991, a la festa de comiat li vaig llegir el panegíric. La continuïtat de la relació ha esdevingut diversa: rebent esporàdicament el seu mestratge, fent-li de registrant, convidant-la a oferir recitals i una classe magistral entorn de les aules d’orgue que vaig crear a Santa Coloma de Farners i a Girona, deixant constància en les meves publicacions d’aspectes de la seva biografia i de l’aportació feta en pro de l’orgue, etcètera”. 

 

Tomé Olives 

“Vaig conèixer la Montserrat en un curs a Santa Maria de Maó al principi de la dècada dels anys noranta, i uns mesos després, en acabar els estudis professionals de piano, vaig demanar-li classes. Vaig tenir el gran privilegi que m’agafés com a alumne i vaig ser deixeble seu durant sis meravellosos anys. Ha estat la persona que més m’ha influenciat i ajudat en la meva professió com a organista i li dec tot el que soc, on he arribat, la meva manera de ser músic i tocar l’instrument, els llocs que he visitat i la cultura que he adquirit. És un gran honor tornar a aquest magnífic Palau i compartir amb vosaltres aquesta música que surt directament de la meva ànima i espero que vagi directe als vostres cors. Parla dels meus orígens i està dedicada especialment a la meva mestra. Gràcies per tot, Montserrat estimada!” 

 

David Malet 

Organista barceloní. Professor a l’ESMUC i al Conservatori de Badalona. 

“Vaig conèixer la Montserrat quan era molt jove i rebia classes d’ella a Santa Maria de Badalona, lloc on les imparteixo jo actualment. Això fa que cada cop que veig un alumne assegut allà on seia jo, pensi què és el que ella hauria dit en aquella situació i com de privilegiat he estat de tenir-la com a mestra. La meva relació amb ella ha evolucionat després en admiració i amistat que m’ha portat a compartir-hi moments especials de la meva vida, com per exemple, el meu casament, on ella, a més, va tocar l’orgue”. 

 
Daniel Oyarzabal 

Organista basc, establert a Madrid. Titular d’orgue de l’ONE. 

“Quan tenia vint-i-dos anys vaig voler venir a Barcelona a estudiar amb Montserrat Torrent el repertori espanyol, però malgrat el meu interès i la insistència, no va poder ser per una sèrie de raons. L’he escoltada moltes vegades en concert des que tinc vint anys, però la meva relació amb ella és força recent. Vam començar a parlar ara deu fer uns deu anys, arran d’invitar-la perquè toqués a Getafe, Vitòria i per l’homenatge a Madrid el 2018. Em sento molt honorat de poder mantenir-hi una relació d’amistat molt bonica des d’aquells anys”. 

 

Enrico Viccardi 

Organista italià. Professor del Conservatori de Parma, es va formar amb reputats col·legues de Montserrat Torrent, com Giuseppina Perotti a Piacenza, Michael Radulescu a Viena i Luigi Ferdinando Tagliavini a Pistoia, abans de coincidir amb ella en nombrosos cursos arreu de la geografia espanyola.  

Presideix l’associació Accademia Maestro Raro de Casalpusterlengo, a la qual ha convidat sovint Montserrat Torrent. 

 

Arturo Barba 

Organista valencià. 

“Puc dic amb orgull que la meva relació amb Montserrat Torrent és d’amistat sincera i de fonda admiració. La vaig conèixer fa uns vint-i-cinc anys i, des de la meva fascinació per ella com a figura artística, vaig assistir a diversos cursos de perfeccionament amb ella treballant sempre el repertori ibèric. Més endavant la música ens va fer coincidir en diverses ciutats i festivals, i des de fa més de deu anys compartim una gran amistat. Li he programat concerts en diversos cicles d’orgue al País Valencià i he tingut l’honor de tocar amb ella a dos orgues al Palau de la Música de València”. 

 

Susana García Lastra 

Organista asturiana, establerta a Sevilla. 

“Vaig conèixer la Montserrat fa més de trenta anys a Sevilla, perquè la vam convidar a impartir un curs al convent de Santa Paula sobre Francisco Correa de Arauxo. Com tants d’altres, vaig quedar enlluernada pel seu coneixement dels tractats, per la tècnica, pel rigor i la passió envers la música. El 1998 vam organitzar a Sevilla el III Congrés Nacional de l’Orgue Espanyol. Van ser uns dies molt intensos i durant una visita a l’orgue de Marchena es va forjar la nostra primera cita a Barcelona. Va esdevenir la meva mestra: dos màsters al CSIC, el Curs de Música a Compostel·la i infinitat de classes a casa seva i en orgues diversos. La nostra relació va anar creixent i convertint-se en una amistat profunda, plena de complicitats i rialles, de confiança i fidelitat, que ens han permès de viure grans moments juntes, com també acompanyar-nos en els pitjors moments de les nostres vides. Em sento molt honorada per tot això, i de poder ser a prop d’aquesta gran dona, que m’ha guiat en el vessant musical i també en el personal, i amb la qual continuo mantenint uns llaços indestructibles”. 

 

Francisco Javier López 

Organista d’Àvila. 

“Vaig conèixer Montserrat Torrent als cursos d’orgue organitzats a la província de Palència, als quals jo assistia com a alumne, i des d’aleshores hi he mantingut una relació propera i profundament enriquidora. La nostra vinculació s’ha enfortit amb els anys a través dels cicles de concerts que organitzo a Àvila, en els quals habitualment participa. La seva presència ja es remunta als concursos de la dècada dels anys setanta, en què va ser membre dels jurats, i continua com a concertista als cicles que des de fa més d’una dècada s’ofereixen a la catedral”. 

 

Matteo Imbruno 

Organista italià, establert a Amsterdam. Titular de l’església Oude Kerk i del Museu Hermitage d’Amsterdam. 

“Fa molts anys vaig tenir l’honor d’ajudar Montserrat Torrent a la Nieuwe Kerk d’Amsterdam. En qüestió de pocs minuts va sorgir un sentiment de confiança, d’admiració i, sobretot, de profunda estima. El record més bonic que en conservo és de quan vam ballar junts una pavana sobre la tomba de Jan Pieterszoon Sweelinck a l’Oude Kerk d’Amsterdam, on la Montserrat va ser convidada d’honor en diverses ocasions. Tot el que es va crear en aquell moment ha perdurat per sempre. Gràcies de tot cor per tot el que m’has ensenyat, Montserrat!”. 

Juan de la Rubia 

Organista de la Vall d’Uixó, establert a Barcelona. 

“Vaig conèixer Montserrat Torrent en una de les primeres Acadèmies Fray Joseph de Echevarría celebrades a Palència. A partir de diversos cursos amb ella (Palència, Santiago i Andorra) vaig començar a rebre classes a Barcelona fins al meu trasllat a la ciutat. És ella la responsable que jo m’hi hagi traslladat, ja que em va animar a estudiar a l’ESMUC, que llavors s’acabava de crear. Des de llavors hem compartit moltes aventures: concerts junts a quatre mans, viatges..., però sobretot llargues converses sobre la vida i la música”. 

 

Jordi Figueras 

Organista de Terrassa. 

“L’any 1968 vaig començar els estudis d’orgue al Conservatori de Barcelona amb Montserrat Torrent, quan ella tenia quaranta-dos anys i jo setze. Vaig tenir la sort de compartir amb ella deu anys d’intensa relació pedagògica i humana. Després, aquesta relació va continuar als Cursos de Música Ibèrica de Salamanca, a l’Acadèmia Fray Joseph Echevarria de Palència, en classes magistrals i concerts que ha anat fent a Terrassa, i en moltes altres ocasions”. 

 

Guy Bovet 

Organista suís. 

“Conec la Montserrat des dels anys seixanta i vam impartir docència plegats al curs d’estiu de la Universidad de Salamanca durant vint anys des del 1978. Junts, i fins a l’any apassat, hem tocat molts concerts per a dos orgues (i a quatre mans), tant a Suïssa com a Espanya”.