• Carolyn Sampson & The Heath Quartet

    —Haydn, Schönberg i Widmann

    Palau Cambra

    Dimecres, 4 de maig de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Carolyn Sampson, soprano
    The Heath Quartet:
    Marije Johnston, violí
    Sara Wolstenholme, violí
    Gary Pomeroy, viola
    Christopher Murray, violoncel


    I

    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    Quartet de corda núm. 36, en Si bemoll major, op. 50 núm. 1, “Prussians”

    Allegro
    Adagio non lento
    Minuet - Trio
    Finale. Vivace

    Jörg Widmann (1973)
    Quartet núm. 5, Versuch Über die Fuge

    II

    Arnold Schönberg (1874-1951)
    Quartet núm. 2, en Fa sostingut menor, op. 10

    Mäßig
    Sehr rasch
    “Litanei”. Langsam
    “Entrückung”. Sehr langsam

    Durada aproximada del concert: primera part 32 minuts; pausa 15 minuts; segona part 30 minuts

    #clàssics #jovestalents #novacreació

  • Poema

    Agafa’m

    La vida està feta de runes i de vidres.
    Tot el que no és silenci és vertigen.

    Mira per la finestra: no hi ha persones
    ni colors ni objectes ni paisatges: hi ha llum i miratges.

    Llum i miratges.

    Anna Gual
    Implosions
    (2008)

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Comentari

    El reconeixement de Franz Joseph Haydn com a artífex de la forma quartet durant el Classicisme no només ha estat fixat retrospectivament per la literatura especialitzada. Alguns dels seus col·legues ja van admirar la reforma expressiva per ell escomesa, amb Mozart sens dubte com el més eminent i potser també el més emfàtic, en dedicar-li els seus Quartets i demanar-li que els apadrinés, en la carta de l’1 de setembre de 1785: “Des d’aquest moment et transfereixo tots els meus drets sobre ells pregant-te que contemplis indulgentment els defectes que la parcialitat de l’ull d’un pare impedeix veure”. Mozart no era precisament aliè a l’admiració despertada per la sèrie de Quartets op. 33, després de la qual Haydn pensà a compondre una altra similar –l’opus 50– que veuria la llum l’any 1787. Dedicats a Frederic II, els Quartets acostumen a portar el sobrenom de “Prussians”. El primer de la sèrie, el Quartet en Si bemoll major, exhibeix trets genuïnament haydnians, com la presència de falses resolucions o una respiració àmplia i galant, que no impedeix –sinó al contrari, prepara– l’espai per a l’experimentació i la sorpresa.

    Amb tot, és legítim preguntar-se –inclús si la resposta difícilment es trobarà mai enlloc– en quina mesura la irrupció d’un deixeble de la categoria de Mozart pot haver retroalimentat  la creativitat de Haydn. El cert és que en aquella primera obra de l’opus 50 sona un tema reminiscent de la Sonata per a violí que Mozart havia compost en la mateixa tonalitat (la KV 454, del 1784) després de la declamació inaugural del violoncel, que d’altra banda recorda l’inici del Quartet de les Dissonàncies, aparegut l’any 1785. Un quartet que el mateix Haydn havia tocat juntament amb ell (primer violí i viola, respectivament) a una de les vetllades a casa dels germans Storace. Si Mozart es plegava davant de Franz Joseph Haydn, inspirador i amic, un dels promotors de la Segona Escola de Viena i responsable de la revolució tonal que qüestionaria frontalment l’harmonia clàssica –parlem d’Arnold Schönberg– va escriure, més d’un segle després: “Dec molt, moltíssim, a Mozart. I si un estudia per exemple la manera com escric per a quartet de corda, no es pot negar que he après directament d’ell. I n’estic orgullós!”.

    Pot desconcertar la referència a Mozart, així com el continuisme que esbossa. Alhora, l’esment de la figura amb què s’alinea permet calibrar el desafiament implícit en la seva aventura tonal, en fer suspensió del que és sabut –parlant en termes harmonia– i tornar a construir ex novo el discurs musical. Creat per Schönberg entre els anys 1907 i 1908 –quinze abans de l’aplicació del dodecafonisme– amb versos de Stefan George en els dos últims moviments, l’expressionista Quartet núm. 2, en Fa sostingut major, op. 10 mostra només externament un aire clàssic, amb la forma sonata als moviments extrems, la presència d’un scherzo amb trio, al segon, i un tema amb variacions al tercer. La citació de materials previs evidencia el caràcter cíclic d’un Quartet en què s’alternen registres profunds i lleugers, angoixants i còmics –a la manera de Mahler–, com suggereix la inserció de la tonada popular O du, Lieber Augustin. Per contrast, l’oient aprecia el calat ontològic de la peça en passatges extàtics i commovedors, com és la straussiana intervenció de la soprano en el moviment de clausura, que declama: “Sento l’aire d’altres planetes”.

    L’envergadura del clarinetista Jörg Widmann com a compositor queda resumida en una dada d’eloqüència incontestable: el 2018 va ser el tercer compositor contemporani més interpretat, per darrere només d’Arvo Pärt i John Williams. Certament, el Quartet núm. 5 exposa algunes de les raons de la seva repercussió mundial. Com a peça de final de cicle, condensa moltes de les tècniques abans experimentades, posades al servei de la creació de capes sonores. De fet, empra un tema que prové de la Große Fuge i de l’Ofrena musical de Bach. Es tracta d’una peça tremendament desafiadora, una mena d’experiment que introdueix la veu de la soprano com a cinquena línia melòdica, i combina la innovació més arriscada amb l’homenatge a la tradició contrapuntística que habilita el format quartet.

    Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

  • Biografies

    Carolyn Sampson, soprano

    Carolyn Sampson, soprano

    © Marco Borggreve

    Als escenaris de concert i d’òpera ha tingut èxits notables al Regne Unit, així com a tot Europa i els EUA. Els seus papers operístics inclouen el rol principal de Semele i Pamina de La flauta màgica per a l’English National Opera, diversos personatges de The fairy queen de Purcell al Festival de Glyndebourne (publicat en DVD) i Anne Truelove de The rake’s progress i Mélisande de Pelléas et Mélisande en les produccions de David McVicar per a la Scottish Opera.

    En l’àmbit internacional ha actuat a les òperes de París, Lilla, Montpeller i Opéra National du Rhin d’Estrasburg. També ha cantat el rol principal de Psyché de Lully al Boston Early Music Festival, que es va publicar en CD i pel qual posteriorment va ser nominada als Grammy el 2008.

    Entre els seus nombrosos concerts al Regne Unit figuren actuacions habituals als BBC Proms i amb les orquestres Britten Sinfonia, City of Birmingham Symphony Orchestra, The English Concert, Orchestra of the Age of Enlightenment, Scottish Chamber Orchestra, The Sixteen i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.

    Al continent, en les seves nombroses aparicions ha ofert concerts amb la Bergen Philharmonic, Freiburger Barockorchester, Gürzenich Orchestra, Leipzig Gewandhaus Orchestra, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Concertgebouw Orchestra, Mozarteum Orchester de Salzburg, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i WDR Rundfunkorchester de Colònia.

    Als Estats Units, ha actuat com a solista amb les simfòniques de Boston, Cincinnati, Detroit i San Francisco, Philhadelphia Orchestra i St. Paul Chamber Orchestra, i és convidada habitual al Mostly Mozart Festival. Més recentment ha interpretat i enregistrat la Simfonia núm. 4 de Mahler amb Osmo Vänskä i la Minnesota Orchestra. L’octubre del 2013 va debutar en recital al Weill Recital Hall del Carnegie Hall amb les entrades exhaurides i ha ofert igualment recitals al Lincoln Center de Nova York i al San Francisco Performances.

    Treballa amb els directors Mark Elder, Harry Bicket, Ivor Bolton, Riccardo Chailly, Harry Christophers, Philippe Herreweghe, Andris Nelsons, Yannick Nezet-Seguin, Louis Langrée, Trevor Pinnock i Donald Runnicles.

    Recitalista de prestigi, Carolyn Sampson actua habitualment al Wigmore Hall, on va ser Artista Destacada la temporada 2014-15. També ha ofert recitals als festivals de lieder d’Oxford i Leeds, Saintes i Aldeburgh, així com al Concertgebouw d’Amsterdam, Barcelona, Friburg, Oper de Frankfurt, Wiener Konzerthaus, i recentment ha fet la primera gira de recitals pel Japó.

    Els darrers anys manté una estreta col·laboració amb el pianista Joseph Middleton, i a principi del 2015 van publicar el seu primer àlbum, Fleurs, amb cançons de compositors des de Purcell a Britten, que va ser nominat en l’apartat de solista vocal als Gramophone Awards. També han publicat A Verlaine songbook, en una aproximació a la poesia de Paul Verlaine; Lost is my quiet, un disc de duets amb el contratenor Iestyn Davies; així com A soprano’s Schubertiade, Reason in madness i més recentment The contrast. English poetry in song, tots per al segell BIS.

    A més de la seva llarga relació amb aquest segell, també té discos premiats amb Decca, Harmonia Mundi i Hyperion, com el Choc de l’Année Classica, Gramophone Magazine’s Choice of Editor, àlbum del mes de la «BBC Music Magazine», un Premi ECHO i un Diapason d’Or. El seu enregistrament amb Ex Cathedra, A french baroque diva (Hyperion), va guanyar el premi de recital als Gramophone Awards 2015. Igualment, va ser nominada com a Artista de l’Any als Gramophone Awards 2017 i el CD amb la Missa en Do menor i Exsultate Jubilate de Mozart amb Masaaki Suzuki i el Bach Collegium Japan va guanyar un Choral Award, mentre que un altre àlbum junts, amb la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, va guanyar el Premi Coral als Gramophone Awards 2020.

    La seva agenda d’aquesta temporada i vinents inclou actuacions amb la BBC Philharmonic (Correspondances de Dutilleux), una gira amb l’Helsinki Baroque (Genoveva de Schumann), City of Birmingham Symphony Orchestra (Gloria de Poulenc), Cappella Amsterdam (Le vin herbe de Frank Martin), el rol de Cleopatra de Giulio Cesare de Händel al Palau de la Música Catalana, i als Estats Units: El Messies de Händel amb la Händel & Haydn Society, la Passió segons sant Mateu amb l’Orchestra of St. Luke al Carnegie Hall, concerts i enregistraments amb la Minnesota Symphony (Vuitena de Mahler) i un recital amb Kristian Bezuidenhout al Boston Early Music Festival.

    El març del 2022 va publicar amb Kristian Bezuidenhout, Trennung: songs of separation, el seu àlbum més recent, per al segell BIS.

  • The Heath Quartet

    The Heath Quartet

    © Simon Way

    Fundat l’any 2002 al Royal Northern College of Music, va ser seleccionat pel Young Classical Artist Trust (YCAT) i guardonat amb una beca Borletti-Buitoni per a conjunts especials i l’any 2012 va guanyar el Premi Ensemble al Festspiele Mecklenburg-Pomerània Occidental, on ara és visitant habitual. El 2016 va guanyar el Gramophone Chamber Award per la seva gravació de la integral de Quartets de corda de Sir Michael Tippett, i el maig del 2013 es convertí en el primer conjunt en quinze anys a guanyar el prestigiós premi Young Artists de la Royal Philharmonic Society.

    El seu premiat llançament amb música de Tippett fou seguit per dos discos per al segell Harmonia Mundi/PIAS, amb el Primer i Tercer Quartets de Txaikovski (novembre del 2016) i tots els Quartets de Bartók (juny del 2017), CD que guanyà el Limelight Chamber Music Award (2017) i va ser nominat al Gramophone Chamber Music Award 2018; tots dos projectes van ser finançats en part per la Beca d’Ensamble Especial Borletti-Buitoni Trust 2011.

    La temporada 2021-22, The Heath Quartet actua per tot el Regne Unit, manté la seva llarga relació amb el Wigmore Hall, i també inclou l’estrena europea del Quartet de corda núm. 2 de Helen Grime. Aquesta peça també apareixerà a la seva residència a la Boulez Saal de Berlín, on el Quartet col·laborarà amb Jörg Widmann per oferir el seu Quintet amb clarinet. Altres actuacions destacades inclouen aquest debut al Palau de la Música Catalana amb la soprano Carolyn Sampson i actuacions tant als festivals de primavera com d’estiu de Mecklenburg-Pomerània Occidental. El Quartet també llançarà properament amb Carolyn Sampson un àlbum amb obres de Berg, Webern i Schönberg per a Signum Records.

  • Textos

    Arnold Schönberg
    Quartet núm. 2, en Fa sostingut menor

    Litanei

    Lletania

    Tief ist die Trauer, die mich um düstert,
    Ein tret ich wieder, Herr! in dein Haus...

    Profunda és la tristesa que m'enfosqueix,
    torno a entrar, senyor! a casa teva...

    Lang war die reise, matt sind die glieder,
    Leer sind die schreine, voll nur die qual.

    Llarg fou el viatge, esgotats estan els membres,
    buits són els reliquiaris, només plens de pena.

    Durstende zunge darbt nach dem weine.
    Hart war gestritten, starr ist mein arm.

    La llengua assedegada anhela el vi.
    Dura fou la lluita, encarcarat està el meu braç.

    Gönne die ruhe schwankenden schritten,
    Hungrigem gaume bröckle dein brot!

    Dona repòs a les passes vacil·lants,
    engrunes del teu pa als paladars famolencs!

    Schwach ist mein atem rufend dem traume,
    Hohl sind die hände, fiebern der mund.

    Dèbil és el meu alè anhelant el somni,
    desocupades les mans, febrosa la boca.

    Leih deine kühle, lösche die brände,
    Tilge das hoffen, sende das licht!

    Deixa la teva fredor, apaga els focs,
    rescata l'esperança, envia la llum!

    Gluten im herzen, lodern noch offen,
    Innerst im grunde wacht noch ein schrei...

    Les brases al cor encara flamegen,
    en les arrels més profundes encara vetlla un crit...

    Töte das sehnen, schliesse die wunde!
    Nimm mir die liebe, gib mir dein glück!

    Mata la melangia, tanca la ferida!
    Dona'm l'amor, dóna'm la teva felicitat!

    Entrükung

    Èxtasi

    Ich fühle luft von anderem planeten.
    Mir blassen durch das dunkel die gesichter
    Die freundlich eben noch sich zu mir drehten.

    Sento l'aire d'altres planetes.
    Veig empal·lidir en la foscor els rostres
    Que es giraven amigables cap a mi.

    Und bäum und wege die ich liebte fahlen
    Dass ich sie kaum mehr kenne und du lichter
    Geliebter schatten – rufer meiner qualen –

    I arbres i camins que vaig estimar s'esmorteeixen
    i a penes els reconec, i tu, esplendorosa
    i estimada ombra - invocadora dels meus sofriments -

    Bis du nun erloschen ganz in tiefern gluten
    Um nach des taumel streitenden getobes
    Mit einem frommen schauer anzumuten.

    t'has esvanit del tot en profundes brases
    i, més enllà del deliri del fragor combatiu,
    em concedeixes un pietós esglai.

    Ich löse mich in tönen, kreisend, webend,
    Ungründigen danks und unbenamten lobes
    Dem grossen atem wunschlos mich ergebend.

    Em desfaig en songs, girant, bellugant-me,
    donant gràcies infundades i loances innominades
    al meu gran alè sense desigs.

    Mich überfährt ein ungestümes wehen
    Im rausch der weihe wo inbrünstige schreie
    In staub geworfner beterinnen flehen:

    M'assetja un hàlit impetuós en la rauxa
    de la consagració, en la qual suren crits fervents
    que les pregadores han espargit per la pols.

    Dann seh ich wie sich duftige nebel lüpfen
    In einer sonnerfüllten klaren freie
    Die nur umfängt auf fernsten bergesschüpfen.

    Veig llavors com perfumades boires s'aclareixen
    en un aclariana lliure i plena de sol,
    que abasta fins als més llunyans cims.

    Der boden schüttert weiss und weich wie molke.
    Ich steige über schluchten ungeheuer,
    Ich fühle wie ich über letzter wolke.

    El terra vessa, blanc i tou com la llet.
    Pujo per immenses gorges
    i em sento com al darrer núvol.

    In einem meer kristallnen glanzes schwimme –
    Ich bin ein funke nur vom heilligen feuer
    Ich bin ein dröhnen nur der heiligen stimme.

    Nedo en un mar de fulgor cristal·lí...
    Soc només una guspira del foc sagrat,
    només el retruny de la veu sagrada.

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dilluns, 30.05.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Quartet Gerhard:
    Lluís Castán, violí I
    Judit Bardolet, violí II
    Miquel Jordà, viola
    Jesús Miralles, violoncel

    W. A. Mozart: Quartet de corda núm. 19, en Do major, KV 465, “de les Dissonàncies”
    G. Kurtág: Officium breve
    D. Xostakóvitx: Quartet de corda núm. 3, en Fa major, op. 73

    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex