• Quartet Casals

    —Haydn, Beethoven i Xostakóvitx

    Palau Cambra

    Dimarts, 25 de gener de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Quartet Casals:
    Vera Martínez Mehner, violí
    Abel Tomàs, violí
    Jonathan Brown, viola
    Arnau Tomàs, violoncel


    I

    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    Quartet de corda en Sol menor, op. 20, núm. 3, Hob. III:33

    Allegro con spirito
    Minuet. Allegretto
    Poco adagio
    Allegro di molto

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Quartet de corda núm. 16, en Fa major, op. 135

    Allegretto
    Vivace
    Lento assai, cantante e traquillo
    Grave, ma non troppo tratto - Allegro

    II

    Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
    Quartet de corda núm. 9, en Mi bemoll major, op. 117

    Moderato con moto
    Adagio
    Allegretto
    Adagio
    Allegro

     

    Durada aproximada del concert: primera part, 52 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 27 minuts.

    El concert serà retransmés en directe per Palau Digital (www.palaudigital.cat)

    Concert enregistrat per Catalunya Música

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    Norma

    Fins que tu no arribares
    ningú no sabia
    que allà
    hi havia un camí.

    Fem que aquesta sigui
    la nostra consigna de vida.

    Anna Gual
    El tubercle (2016)

  • 20220112 Palau Generic DESKTOP
  • Comentari

    El reconeixement de Franz Joseph Haydn com a “pare” del quartet per a cordes es deu en gran manera a la creació de conjunts de peces durant el període en què es va trobar còmodament establert a la cort Esterházy. L’opus 20, en aquest sentit, inclou una de les composicions més expressives i contrastades en l’aspecte rítmic i tonal, sens dubte emparada per l’esperit de l’Sturm und Drang que inflama les seves simfonies coetànies i bona part de l’art i la literatura de l’època. L’any en què Goethe va publicar Les desventures del jove Werther (1774), va ser el mateix en què Haydn va fer públic el Quartet en Sol menor, op. 20, núm. 3. La presència del to menor no és simplement testimonial, sinó que té una funció narrativa, en potenciar el dramatisme. Els moviments externs exhibeixen una agitació notòria, i alhora es mostren el·líptics. L’“Allegro con spirito” inicial, per exemple, oscil·la abruptament entre la sensació d’urgència o d’anhel transcendent i la recurrència de fragments que insinuen una possible paròdia. El “Minueto”, que Haydn acostuma a anteposar al moviment lent, sona apesarat més que no pas galant, mentre que el subsegüent “Poco adagio”, de tarannà contemplatiu –en principi Haydn va atorgar la declamació de la melodia al violoncel– aproxima l’oient al gènere de la fantasia per la seva llibertat en el desenvolupament.

    Culmina aquell quartet per a cordes un “Allegro di molto” juganer, novament implicat en salts i parades sobtades, amb atacs a l’uníson o incursions individuals que es retroalimenten en contrapunt. Una fluctuació falsament improvisada que apuntala, eloqüent, la presència del silenci. Element fonamental, també –tot i que amb un tractament òbviament distint– a l’obra de maduresa de Ludwig van Beethoven. L’última peça que va acabar en vida, al llarg de l’any 1826, va ser el Quartet de corda en Fa major, op. 135. Una obra més breu i senzilla que altres de les que va compondre al període de maduresa, de factura sòbria i per a alguns comentaristes “haydniana”, sobretot arran del moviment d’obertura. Certament, el mateix Beethoven va contribuir a aquest parer, de cara a la posteritat, en fer ostensible el seu descontentament: “no només per com m’ha costat compondre aquesta obra, sinó també perquè somiava amb una obra d’un gruix diferent”. El Quartet, que trasllada amb una serietat inicialment ontològica la interrogació Muss es sein? (¿Ha de ser?), és una obra mestra –no un mer “pas enrere”, com s’ha especulat– que així mateix inclou passatges tan fascinants com el motiu principal del “Vivace”, considerat per Stravinsky com “la idea més nova i sorprenent de les que va tenir Beethoven”, o el malenconiós “Lento”, construït a força de variacions.

    Després d’aquell intercanvi pregunta-resposta que Beethoven aconsegueix vehicular musicalment –l’eixordador “HA DE SER!”, desenvolupat en cànon, no deixa marge per a l’ambigüitat– es produirà un comiat no menys màgic; amb un toc d’humor i en veu baixa –allunyat dels cataclismes que la concepció de la mítica Desena Simfonia prometia– mitjançant pizzicati del tema marcial en pianissimo. S’ha repetit que aquest tipus de contorsions estilístiques abunden de manera més natural en l’espai privat de la música de cambra, la qual cosa es confirma paradigmàticament en el cas de Dmitri Xostakóvitx. El compositor va experimentar amb angoixa la pressió del règim soviètic, i la va plasmar en contrast flagrant amb els encàrrecs oficials. Més modestos en instrumentació, els seus Quartets són pròdigs en missatges en clau i articulen una gamma d’afectes amplíssima; com la que reflectiria un diari íntim, amb constants alts i baixos i canvis d’humor, enllaçats per la coherència del llenguatge del creador. El Quartet núm. 9, en Mi bemoll major, op. 117, no n’és una excepció, sinó probablement una de les proves més fefaents.

    Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

  • Biografia

    Quartet Casals
    (Vera Martínez Mehner, violí; Abel Tomàs, violí; Jonathan Brown, viola; Arnau Tomàs, violoncel)

    Quartet Casals

    © Josep Molina

    D’ençà que va guanyar els primers premis en els concursos internacionals de Londres i d’Hamburg, el Quartet Casals, fundat el 1997 a l’Escuela Reina Sofía a Madrid, ha estat convidat habitual a les sales de concerts més prestigioses del món, incloent-hi el Carnegie Hall (Nova York), Philharmonie (Berlín), Cité de la Musique (París), Konzerthaus and Musikverein (Viena), Concertgebouw (Amsterdam) i Suntory Hall (Tòquio), entre moltes altres ciutats del món. El Quartet Casals s’aproxima a la temporada del seu vint-i-cinquè aniversari, que celebrarà amb una gravació i una sèrie de concerts de la integral de L’art de la fuga de Johann Sebastian Bach. El més destacat de les seves últimes temporades inclou el cicle dels deu darrers Quartets de Mozart a la Pierre Boulez Saal de Berlín, Absolute Jest de John Adams amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona, així com gires per Europa i Amèrica del Nord.

    El Quartet ha desenvolupat una important producció discogràfica amb el segell Harmonia Mundi, que es tradueix fins al moment en l’edició de dotze àlbums, amb un repertori que inclou obres d’autors menys coneguts, com Arriaga o Toldrà, fins a compositors clàssics vienesos, com Mozart, Haydn, Schubert i Brahms, però sense oblidar grans noms del segle XX, com Debussy, Ravel i Zemlinsky. També cal destacar l’enregistrament en directe d’una sèrie de DVD amb la integral dels Quartets de Schubert, editats per Neu Records.

    El 2020 Harmonia Mundi va publicar, amb crítiques excel·lents, el lliurament final en tres volums de la integral dels Quartets de Beethoven, titulats Inventions, Revelations i Apotheosis, respectivament. L’any següent, el Quartet va llançar la segona part del seu enregistrament dels sis Quartets de Mozart dedicats a Haydn, una actuació que la revista «Strad» va descriure com “una commovedora destil·lació de l’essència mateixa de la música”.

    Guanyar el prestigiós premi de la Fundació Borletti-Buitoni de Londres va permetre al Quartet començar a utilitzar arcs del període barroc-clàssic per a la interpretació de la música d’autors que van des de Purcell fins a Schubert, pràctica que ha aportat al grup una nova dimensió acústica que afavoreix encara més les seves exposicions dels diferents llenguatges estilístics. El Quartet Casals ha rebut també una profunda influència de compositors vius de la nostra època, com György Kurtág, i ha ofert estrenes mundials de compositors espanyols notables de l’actualitat, entre els quals destaca el Concert per a quartet de corda i orquestra de Francisco Coll estrenat juntament amb l’Orquesta Nacional d’España, i encàrrecs de Mauricio Sotelo, Benet Casablancas, Dahoud Salim, Lucio Amanti, Aureliano Cattaneo i Matan Porat.

    En reconeixement a la seva tasca de difusió cultural, els membres del Quartet Casals han estat reconeguts com a ambaixadors culturals per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull. Anteriorment el Quartet ja havia obtingut el Premio Nacional de Música atorgat pel Ministeri de Cultura (2006), així com el Premi Ciutat de Barcelona (2005) i el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (2016). El Quartet actua cada any al Palacio Real de Madrid, amb l’extraordinària col·lecció d’instruments Stradivarius.

    El Quartet apareix sovint per televisió i ràdio a tot Europa i Amèrica del Nord, i a més d’impartir classes magistrals molt sol·licitades, és quartet resident al Conservatori Koninklijk de la Haia, a l’Escola de Música de Fiesole i a l’Escola Superior de Música de Catalunya, aquí a Barcelona, ​​ciutat on viuen els quatre integrants.

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dilluns, 18.02.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Cuarteto Quiroga:
    Aitor Hevia, violí I
    Cibrán Sierra, violí II
    Josep Puchades, viola
    Helena Poggio, violoncel

    L. van Beethoven: Quartet núm. 15, en La menor, op. 132
    J. Brahms: Quartet núm. 2, en La menor, op. 51

    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex