• Anne-Sophie Mutter & friends

    —Haydn, Beethoven i Widmann

    Palau 100

    Dijous, 20 d'octubre de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el patrocini de:

    • Logotip Fundacio damm

    Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Anne-Sophie Mutter, violí
    Ye-Eun Choi, violí
    Vladimir Babeshko, viola
    Pablo Ferrández, violoncel


    I

    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    Quartet de corda en Mi bemoll major, op. 20 núm. 1

    1. Allegro moderato
    2. Minuet un poco allegretto
    3. Affectuoso e sostenuto
    4. Finale. Presto

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Quartet de corda en Sol major, op. 18/2  

    1. Allegro
    2. Adagio cantabile
    3. Scherzo. Allegro
    4. Allegro molto, quasi presto

    II

    Jörg Widmann (1973)
    Quartet de corda núm. 6, “Study on Beethoven” (estrena a l'Estat espanyol)

    Durada aproximada del concert: primera part, 49 minuts; pausa de 20 minuts; segona part, 27 minuts.

    #clàssics #llegendes #novacreació

  • Anunci F. Damm Palau 100 T2122
  • Poema

    el terra i el cel

    dibuixa dues línies horitzontals, paral·leles.
    comença per la de sota.

    deixa-hi, a l'entremig,
    prou espai per respirar, per morir-hi.

    desvesteix l'ull.
    arrisca't a no dir-hi la teva.

    Eduard Escofett
    El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)

  • Comentari

    D’essències, extrems, quartets i converses

    D’excepcions, n’hi ha –és clar–, però per un general l’aficionat a la música clàssica s’inicia (ens vam iniciar...) a través de simfonies, concerts de piano, obertures i altres obres en què la massa sonora i el color orquestral abdueix i sembla que revela un fenomen molt més complex i bell que no pas alguns ritmes comercials piconadors o allò a què s’estava acostumat a escoltar. I així camina el melòman..., potser començant des d’un Trencanous de Txaikovski, avança ràpid cap al simfonisme germànic, enfila cims mahlerians, conquereix èxtasis consagrats a la primavera, grata amb avidesa en els concerts barrocs i es regala en mars debussynians. Des d’aquí s’adelita en les seves consecucions fins que, un dia, descobreix que “menys és més”, és a dir, descobreix la música de cambra i, especialment, el quartet de corda. Posem-ho en context.

    El compositor Hector Villa-Lobos es va atrevir a classificar la música segons la qualitat estètica i va proposar que el nivell més baix corresponia a la música popular comercial (melodies molt simples, de poca durada, amb estructures predictibles i aquells ritmes de piconadora), aleshores pujava a la música folklòrica com a hereva d’algun volkgeist (esperit del poble) i el seu saber fer innocent; tot seguit la música “lleugera” (ballet, opereta sarsuela); més amunt, l’òpera i, immediatament, s’encimbellava a la música simfònica. En aquesta aposta arriscada de classificació, però, Villa-Lobos deixava, encara, la música de cambra i, entre aquesta, el quartet de corda, com el màxim assoliment estètic. Malgrat que la seva proposta era coronada amb un esglaó fins i tot més alt, la música sacra (en ser inspirada per sentiments i pensaments “superiors”), deixa ben clar que al quartet de corda s’intentava revelar el millor de qualsevol compositor (no debades el brasiler en va compondre uns disset...). El cas és que n’hi ha molts que hi coincideixen. Per què? Berlioz ja ho deia: “No menystingueu el quartet, potser és de tots els gèneres musicals, el més difícil de tractar, i el nombre de mestres que ho han aconseguit és particularment restringit...”. I Menuhin, solista d’allò més consagrat, ho confirmava tot dient: “La qualitat del que s’escolta, la qualitat de la feina en equip, aquest ajustar-se l’un amb l’altre, aquest reconèixer la veu important allà on sigui, aquest reconciliar els diversos accents i inflexions i la puresa de l’entonació; res d’això no es pot assolir en cap altre conjunt...”.

    El fet és que el melòman quan s’enfronta per primera vegada al quartet viu amb admiració (o fins amb disgust i sorpresa) la cruesa, el despullament i, fins i tot, l’aridesa d’aquelles cordes fregades i, oh, sorpresa!, de tant en tant pinçades. En contrast amb aquella massa sonora simfònica que de manera tibant i amb brillantor t’embolcallava, vet aquí situat davant per davant de l’essència. Perquè el quartet de cordes és la música en essència: els ossos i el seu moll exposats per clavar-hi queixalada. Així doncs, se sap que Mahler componia en forma de quartets els seus projectes gegantins, els quals només després revestia amb una tendra i emotiva “carn” simfònica. I no és pas menys veritat que escoltar simfonies en les corresponents versions en forma de quartet, és una experiència especialíssima en què aquella cruesa i despullament es manifesten amb més bellesa que mai. Ja ho hem dit, menys pot ser més.

    Si tot això suara exposat és correcte (o com a mínim el lector se sent còmplice de qui signa aquestes ratlles...), el que ens proposa el Palau amb aquests concerts no és sinó una invitació als extrems històrics d’aquest projecte estètic, que, curiosament, es toquen l’un a l’altre.

    D’una banda, escoltem Haydn amb el seu opus 20, on es plantegen les tres grans regles de joc: la primera, que ningú no està de farciment, és a dir, cada veu del quartet és plenament individual i solista; la segona, que les idees musicals no solament s’han d’enunciar mentre són servilment acompanyades, sinó que cal debatre-les!, i cada veu hi ha de contribuir, en igualtat de condicions, a aquest debat. La tercera –com a conseqüència de les anteriors– us la deixo per al final d’aquest text...

    Mentrestant, verifiqueu com en aquest Quartet de Haydn el segon violí no intervé durant els primers sis compassos, però després aquest té la paraula d’una manera inequívoca. Però també fixeu-vos com, al tercer moviment –“Affettuoso e sostenuto”–, tots els instruments es fonen en una veu única i indistingible per fer una música de densa homofonia com si es tractés d’un orgue. Ara bé, quan escolteu el Beethoven jove i haydnià, gaudiu-ne en el “versallesc” so del seu Quartet núm. 2 (que alguns en diuen “de les reverències” pel seu aire rococó i galant), un “Adagio” serè i noble (compte!, que pel mig esdevé momentàniament rústic...), un “Scherzo” bromista i un final dansant, lleuger i ple de preguntes i respostes complaents i divertides.

    Una vegada agafats a un extrem, anem cap a l’altre: Widmann dedicant a Anne-Sophie Mutter el seu “estudi intens de l’art únic i consumat de la composició de Quartets de Ludwig van Beethoven” . Deixem que sigui el propi autor qui continuï explicant (a més aviat avisant...): “l’obra és massa experimental i poc sentimental per a exploracions en un sentit nostàlgic-romàntic. Al contrari, la tonalitat o almenys els seus supòsits fonamentals s’estableixen inicialment com un muntatge d’estudi per permetre la posterior experimentació, variació i formulació d’excepcions amb el desig i una convicció ferma que és possible expressar alguna cosa innovadora i mai abans escoltada amb aquest material fonamental aparentment exhaurit”.

    Escoltat mil vegades (Haydn, Beethoven) o “mai abans escoltat” (Widmann on Beethoven), amb això arribem a la tercera regla de joc. Deixarem aquí la citació exacta en mans de Goethe: “Si fos a Berlín, estranyament em perdria les nits del quartet a casa de [Karl] Möser. Aquest forma d’exhibició sempre ha estat, per a mi, la forma de música més comprensible: hom escolta quatre persones intel·ligents conversant entre elles [i] creu que un podria aprendre alguna cosa del seu discurs i [podria] arribar a conèixer les característiques especials dels seus instruments” (J. W. von Goethe, carta a Carl F. Zelter, 9 de novembre de 1829).

    Aquesta és la regla: un quartet –sigui d’un extrem històric o de l’altre– ha de ser, tant quant a composició com en execució i, encara més!, en l’apreciació..., una metàfora d’una conversa intel·ligent. És cosa nostra, doncs, de fer efectiva aquesta proposta: agafar el que és essencial –tant per estètica com per història– i confiar que escoltant diàlegs intel·ligents –tal com digué Goethe– aprendrem alguna cosa d’aquesta forma de música “més comprensible” i (per què no?) fer-nos més intel·ligents. Diria, vaja...

    Carlos Calderón Urreiztieta, doctor en humanitats

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Anne-Sophie Mutter, violí

    Anne-Sophie Mutter, violí

    © Copyrights The Japan Art Association / The Sankei Shimbun (2019)

    Des de fa quaranta-sis anys ha estat present a totes les principals sales de concerts del món i ha deixat empremta a l’escena de la música clàssica com a solista, mentora i visionària, la qual cosa la converteix en tot un fenomen musical.

    Guanyadora quatre vegades del Premi Grammy, està igualment compromesa amb la interpretació dels compositors tradicionals i dels referents del futur de la música: fins ara ha fet l’estrena mundial de trenta-una obres. Thomas Adès, Unsuk Chin, Sebastian Currier, Henri Dutilleux, Sofia Gubaidulina, Witold Lutoslawski, Norbert Moret, Krzysztof Penderecki, Sir André Previn, Wolfgang Rihm, Jörg Widmann i John Williams han compost per a ella. Dona suport a l’elit musical futura i a nombrosos projectes solidaris. A més, el 2021 va esdevenir presidenta de l’organització benèfica alemanya contra el càncer Deutsche Krebshilfe. Des del mes gener del 2022 forma part de la junta fundacional del Festival de Lucerna. La tardor del 1997 va fundar l’Associació d’Amics de la Fundació Anne-Sophie Mutter e.V., i des del 2008 cal sumar-hi la Fundació Anne-Sophie Mutter, que donen un suport adaptat als becaris segons les seves necessitats individuals. Des del 2011 ha compartit regularment escenari amb el seu conjunt de becaris, els Mutter’s Virtuosi.

    Arran de la guerra de Rússia contra Ucraïna, els mesos de març i abril d’enguany ha ofert quatre concerts benèfics per a les víctimes, i n’hi haurà més. “Tothom pot i ha d’ajudar ara”, afirma l’artista. “No n’hi ha prou amb les paraules solament. Aquesta és una catàstrofe humanitària: hem d’estar amb la gent d’Ucraïna i també amb els refugiats”.

    La seva agenda aquest 2022 reflecteix una vegada més la versatilitat musical de la violinista i la posició destacada al món de la música clàssica: al Festival de Lucerna ha presentat l’estrena mundial d’Aire, per a violí i orquestra, de Thomas Adès, que ella va coencarregar. També hi ha interpretat el Concert per a violí núm. 2 de Joseph Bologne, Chevalier de Saint-Georges. Ha interpretat a diverses ciutats alemanyes, incloent-hi el Festival de Música d’Usedom, el Concert per a violí que li va dedicar André Previn. En aquesta ciutat, l’actuació a l’antiga sala de turbines de la central elèctrica de Peenemünde amb la New York Philharmpnic i Jaap van Zweden va marcar un fita per a l’entesa internacional, molt més enllà de les relacions germanoamericanes. El 2022 interpreta el Doble Concert de Brahms juntament amb el violoncel·lista Pablo Ferrández, amb la Filharmònica Txeca i direcció de Manfred Honeck, i igualment amb London Philharmonic Orchestra i Ed Gardner. Ha interpretat el Concert per a violí de Beethoven als EUA, amb la Symphony Orchestra de Baltimore i Sir Andrew Davis i amb la Symphony Orchestra de Chicago i Riccardo Muti, i a Alemanya amb la Pittsburgh Symphony Orchestra, sota la direcció de Manfred Honeck.

    Un altre dels seus interessos musicals el 2022 és l’obra de John Williams: a Viena i als Estats Units, n’interpreta el Concert per a violí núm. 2, que el compositor li va dedicar, juntament amb una selecció de les adaptacions virtuoses de partitures de pel·lícules que Williams que va crear especialment per a ella. Unes actuacions, a més, dirigides pel compositor. També té previstos programes de música de cambra: Sonates per a violí i Trios per piano de Wolfgang Amadeus Mozart amb Lambert Orkis i els violoncel·listes Maximilian Hornung i Lionel Martin. Altres recitals amb la seva parella habitual de piano inclouran obres de Beethoven, Franck i Mozart. Durant una gira de música de cambra amb companys actius i antics de la seva fundació, interpretarà el Quartet de corda en Sol major, op. 18 núm. 2 de Beethoven, el Quartet de corda en Mi bemoll major, op. 20 núm. 1 de Haydn i Studie über Beethoven de Jörg Widmann, obra que va estrenar mundialment a Tòquio el 22 de febrer de 2020.

    DISCOGRAFIA

    Va publicar el primer enregistrament el 1978: els Concerts per a violí núm. 3 i 5 de Mozart amb Herbert von Karajan i la Berliner Philharmpniker. Des de llavors ha llançat nombrosos àlbums, pels quals ha rebut: quatre Grammy, nou Echo Classic Award, German Recording Award, Record Academy Prize, Grand Prix du Disque i International Phono Award.

    Referit als darrers quinze anys, cal esmentar que el 2006, amb motiu del 250è aniversari de Wolfgang Amadeus Mozart, va presentar nous enregistraments de la integral de composicions per a violí de Mozart. La tardor del 2008 va publicar el concert per a violí In tempus praesens de Gubaidulina, així com els Concerts per a violí en La menor i en Mi major de Bach.

    El 2009, segon centenari del naixement de Mendelssohn, va retre-li un homenatge molt personal, tot unint el repertori de concerts solistes i la música de cambra en CD i DVD: la Sonata per a violí en Fa major, escrita el 1838, el Trio per a piano en Re menor, completat el 1839, i el Concert per a violí en Mi menor, del 1845.

    El març del 2010 van aparèixer al mercat les seves Sonates per a violí de Brahms, interpretades amb Lambert Orkis. I amb motiu del seu 35è aniversari escènic, el 2011 Deutsche Grammophon va llançar una caixa completa de l’artista amb tots els CD per al segell, així com ampli material documental i rareses aleshores inèdites. Paral·lelament va aparèixer un àlbum de primers enregistraments de peces dedicades a la violinista per Wolfgang Rihm, Sebastian Currier i Krzysztof Penderecki.

    L’octubre del 2013 va presentar el seu primer enregistrament del Concert per a violí de Dvořák amb el director Manfred Honeck i la Berliner Philharmoniker.

    La primavera del 2014 va aparèixer un doble CD amb enregistraments de Mutter i Orkis commemorant els vint-i-cinc anys de col·laboració: The silver album, amb els primers enregistraments de La Follia de Penderecki i la Sonata per a violí núm. 2 de Previn.

    L’àlbum en directe Anne-Sophie Mutter. Live from Yellow Lounge, es va publicar en CD, vinil, DVD i Blu-ray el 28 d’agost de 2015 i va constituir la primera gravació en directe al Yellow Lounge. Al podi de Neue Heimat de Berlín, Anne-Sophie Mutter es va reunir amb el seu pianista habitual Lambert Orkis, els Mutter’s Virtuosi i el clavecinista Mahan Esfahani. El programa va abastar tres segles de música clàssica, des de Johann Sebastian Bach i Antonio Vivaldi fins a George Gershwin i John Williams, una combinació escollida especialment per a les vetllades del club.

    Amb motiu de la commemoració de les quatre dècades d’activitat artística, Deutsche Grammophon va elaborar el doble CD Mutterissimo. The art of Anne-Sophie Mutter, publicat el 2016 i que aplega els aspectes més destacats de la seva discografia polifacètica –seleccionada personalment per ella mateixa i que se centra principalment en les seves últimes dues dècades.

    El novembre del 2017, Mutter i Trifonov van publicar el primer àlbum conjunt. I juntament amb Hwayoon Lee, Maximilian Hornung i Roman Patkoló, van gravar el Quintet per a piano en La major, “la Truita” de Schubert. El programa també incloïa el Notturno de Schubert, així com les seves cançons Ständchen i Ave Maria, arranjades per a violí i piano.

    Per homenatjar el 85è aniversari de Krzysztof Penderecki el 2018, Deutsche Grammophon va llançar un àlbum doble amb totes les obres dedicades a Anne-Sophie Mutter, també el seu primer enregistrament de la Sonata per a violí i piano núm. 2: un homenatge sensible i commovedor de la violinista al seu amic i company musical.

    El 2018, Deutsche Grammophon també va commemorar les quatre dècades del primer àlbum de la violinista tornant a publicar-ne els primers enregistraments de concerts en una edició de luxe, The early years, amb Concerts per a violí de Mozart, Beethoven, Bruch i Mendelssohn, presentat també en un nou format d’àudio d’alta resolució en què l’oient té la impressió de ser al costat de la intèrpret.

    L’agost del 2019 es va publicar Across the stars, amb algunes de les obres més brillants de John Williams, compositor guanyador de múltiples Oscars, en què va adaptar per a ella la majoria de les obres.

    Anne-Sophie Mutter, Yo-Yo Ma i Daniel Barenboim van col·laborar en el Triple Concert de Beethoven pel 250 aniversari del compositor. L’àlbum també celebrava els vint anys de la fundació de l’Orquestra West-Eastern Divan. Fou llançat el 8 de maig de 2020, quaranta anys després de la llegendària gravació del Triple Concert de Mutter i Ma, sota la batuta de Herbert von Karajan. L’agost del 2020 va treballar amb John Williams a Viena i la Wiener Philharmoniker després de fer-ho per primera vegada el gener del mateix any; l’enregistrament documenta fites de la història del cinema. Així, va interpretar una selecció de les adaptacions virtuosístiques que Williams va crear especialment per a ella, com el tema de Hedwig de Harry Potter, la dansa del diable de Les bruixes d’Eastwick i el tema de Sabrina. El febrer del 2021 va aparèixer l’anomenada “edició en directe” d’aquest concert, per bé que inclou sis afegits o bonus tracks i les observacions de John Williams des del podi introduint cada obra del programa.

    “Composta especialment per a Anne-Sophie Mutter” és la inscripció que John Williams va afegir al seu Concert per a violí núm. 2, que tots dos van estrenar el 24 de juliol de 2021 amb la Boston Symphony Orchestra. El setembre del 2021 es va gravar (i editar l’estiu del 2022) el nou treball amb el mateix repartiment que a l’estrena absoluta, complementat amb diversos temes cinematogràfics nous.

    El 4 de novembre arribarà l’enregistrament del Doble Concert de Brahms amb el violoncel·lista Pablo Ferrández, la Filharmònica Txeca i el director Manfred Honeck, així com el Trio per a piano de Clara Schumann amb el pianista, col·laborador i amic Lambert Orkis.

    CONCERTS BENÈFICS

    Anne-Sophie Mutter també té un gran interès envers els problemes mèdics i socials actuals. Per això dona suport a diverses causes mitjançant concerts benèfics. Per al 2020 s’havien previst tres concerts benèfics; cancel·lats inicialment per la pandèmia, el concert a la Beethoven-Haus de Bonn es va fer finalment el desembre del 2021. Els altres dos s’estan organitzant. El desembre del 2021 també va oferir un concert benèfic per al festival de música Vevey Spring Classic; i el febrer d’enguany s’ha presentat a Madrid per recaptar fons per a beques que permetin a joves músics estudiar a l’estranger. Anne-Sophie Mutter va oferir quatre concerts benèfics per a les víctimes de la guerra d’Ucraïna el març i l’abril del 2022, i n’hi haurà més.

    PREMIS

    El març del 2022 l’Acadèmia de Música Krzysztof Penderecki de Cracòvia li va atorgar un doctorat honoris causa. El 2019 va tenir l’honor de rebre el Praemium Imperiale en la categoria de música i va rebre el Polar Music Prize. El 2018 Polònia va concedir a Anne-Sophie Mutter la Medalla d’Or Gloria Artis als èxits culturals, que la converteix en la primera artista alemanya a rebre la distinció. El mateix any va ser nomenada membre d’honor de l’Accademia Nazionale de Santa Cecilia. Romania va atorgar-li l’Orde del Mèrit Cultural, rang de Gran Oficial, el novembre del 2017; el mateix mes França la va homenatjar amb la insígnia de Comandant de l’Orde de les Arts i la Literatura. El 2016 el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports espanyol li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. El 2015 va ser nomenada membre honorari del Keble College de la Universitat d’Oxford. El 2013 va esdevenir membre d’honor estranger de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, després de guanyar la medalla de la Societat Lutoslawski (Varsòvia). L’any 2012 l’Atlantic Council li va atorgar el premi al lideratge artístic distingit. El 2011 va rebre el Premi Brahms, així com el Premi Erich Fromm i el Premi Gustav Adolf pel seu activisme social. El 2010 la Universitat Tècnica i Científica de Noruega (Trondheim) li va atorgar un doctorat honoris causa; l’any 2009 va guanyar el premi europeu St. Ulrich així com el Premi Cristóbal Gabarrón. El 2008 va rebre el Premi Internacional de Música Ernst von Siemens i el Premi Leipzig Mendelssohn.

    La violinista ha estat guardonada com a membre del Gran Orde del Mèrit d’Alemanya, la medalla de la Legió d’Honor de França, l’Orde del Mèrit de Baviera i la Condecoració d’Honor pels Serveis a la República d’Àustria, entre moltes altres distincions.

  • Ye-Eun Choi, violí

    Ye-Eun Choi, violí

    Nascuda a Seül, va estudiar amb Ana Chumachenco a l’Acadèmia de Música de Munic i ha rebut el suport d’Anne-Sophie Mutter com a membre de la Fundació Anne-Sophie Mutter.

    Va debutar amb la New York Philharmonic Orchestra sota la batuta d’Alan Gilbert el 2009 i va ser guardonada amb l’European Cultural Young Artist Award el 2013.

    Es va presentar per primera vegada al públic amb Anne-Sophie Mutter en el Doble Concert de Bach el 2007, i va tenir un debut excepcional amb l’Orchestre National de França, sota la direcció de Riccardo Muti, a la Maison de la Radio a París.

    Ha treballat amb els principals directors del món, com Riccardo Muti, Mariss Jansons, Charles Dutoit, Christoph Eschenbach, André Previn, Jiří Belohlávek, Michael Tilson Thomas, Jaap van Zweden, Yannick Nézet-Séguin, Manfred Honeck, Vladimir Ashkenazy, Vladimir Fedoseyev, Yuri Bashmet, Neeme Järvi, Alan Gilbert, Kent Nagano, Andrew Manze, Stéphane Denève, Nicholas McGegan, Sergey Neller, Hugh Wolf i Christian Vasquez.

    Ye-Eun Choi ha col·laborat amb les orquestres New York Philharmonic Orchestra, simfòniques de San Francisco, Pittsburgh i Mont-real, Orquestra Filharmònica Txeca, Orchestre National de França, Münchner Symphoniker, Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks + HMT Orquestra, NDR Orchestra, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Royal Philharmonic Orchestra, BBC Philharmonic, Philharmonisch Orkest de Rotterdam, Orquestra Simfònica Txaikovski de Moscou, Orchestre Philharmonique de Montecarlo, Toronto Symphony Orchestra, Deutsche Radio Philharmonie Orchestra, Bamberger Symphoniker, Staatsorchester Stuttgart, Nürnberger Symphoniker, Orchestre de Chambre de Luxemburg, Orquestra Simfònica NHK, Orquestra Filharmònica de Seül, etc.

    Una llarga relació vincula Ye-Eun Choi i Anne-Sophie Mutter, dues artistes que comparteixen escenari habitualment, com en aquesta i la propera temporada, interpretant música de cambra arreu d’Europa, els EUA i l’Àsia, juntament amb els violoncel·listes Daniel Müller-Schott, Kian Soltani i Pablo Ferrández, així com amb el violista Vladimir Babeshko. Les extenses gires de concerts els porten a sales de concerts de prestigi, com la Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín, Alte Oper de Frankfurt, Palau de la Música Catalana, Carnegie Hall de Nova York, Davis Symphony Hall de San Francisco i Suntory Hall de Tòquio.

     

    Ye-Eun Choi apareix sovint en festivals importants, com Schleswig-Holstein Music Festival, Dresdner Musikfestspiele, Verbier Festival, Recontres Musicales d’Évian, La Folle Journée, Festspiele Mecklenburg-Vorpommern, Moritzburg Festival i Concordia.

    El CD de debut de Ye-Eun Choi, amb Sonates de Mendelssohn, Schubert i Prokófiev, va ser publicat per Deutsche Grammophon.

    Ye-Eun Choi toca amb un violí de J. B. Guadagnini, construït a Parma cap al 1765, generosament cedit per un col·leccionista particular.

  • Vladimir Babeshko, viola

    Vladimir Babeshko, viola

    © Stephan Glathe

    Nascut a Kazan (Tatarstan), és un violista guardonat i actua habitualment com a solista i músic de cambra per tot el món.

    Com a solista ha actuat amb moltes orquestres, incloent-hi la Kurpfälzisches Kammerorchester Mannheim, i en l’estrena mundial del Concert per a viola de Pierre-Dominique Ponnelle, compost per a ell el 2015. Com a músic de cambra gaudeix de contactes habituals amb Anne-Sophie Mutter, Christoph Eschenbach, Gidon Kremer, Daniel-Müller Schott, Gary Hoffman, Lynn Harrell, Lambert Orkis, Ksenia Bashmet i el Henschel Quartet. En totes dues facetes ha actuat en diversos festivals, com el Lockenhaus Festival, Schleswig-Holstein Music Festival, Festival de Rheingau, Festival Internacional d’Edimburg, Next Generation,  Music Summer d’Oberstdorf, Music Festival de Chelsea, Rio Setmana de la Música i Festival de Moritzburg.

    Des del 2011 és membre habitual del conjunt Mutter’s Virtuosi, que l’ha portat a quatre continents. I des del 2019 fa una gira mundial amb el quartet d’Anne-Sophie Mutter, juntament amb Ye-Eun Choi i Daniel Müller-Schott, amb obres de Beethoven i el Quartet de corda núm. 6, “Study on Beethoven” de Jörg Widmann. A més de l’estrena de Widmann al Suntory Hall (Tòquio), el quartet ha actuat al Carnegie Hall de Nova York, Elbphilharmonie d’Hamburg, Wiener Konzerthaus i National Center for the Performing Arts de Pequín.

    Per a Vladimir Babeshko, el punt culminant de la temporada 2021-22 va ser el concert benèfic amb la Münchner Philharmoniker, la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i la Philharmonisches Staatsorchester d’Hamburg, dirigida per Lahav Shani, en què va tocar com a solista amb Anne-Sophie Mutter. El concert es va retransmetre en directe per BR Klassik, BR i 3Sat.

    Des del 2022 Vladimir Babeshko és violista solista del Musikkollegium Winterthur a Suïssa.

    Toca una viola de Jean-Baptiste Vuillaume del 1870.

  • Pablo Ferrández, violoncel

    Pablo Ferrández, violoncel

    © Igor Studio

    Nascut a Madrid (1991) en el si d’una família de músics, es va incorporar a la prestigiosa Escuela Superior de Música Reina Sofía als tretze anys per estudiar amb Natalia Shakhovskaya. Després va completar els estudis a l’Acadèmia Kronberg amb Frans Helmerson i es va convertir en membre de la Fundació Anne-Sophie Mutter.

    Guanyador del XV Concurs Internacional Txaikovski i artista exclusiu de Sony Classical, és aclamat com un “nou geni del violoncel” («Le Figaro») i un intèrpret captivador, “Ferrández té tot el lot: tècnica, coratge, esperit, autoritat com a solista, expressivitat i encant” («El País»).

    El març del 2021 va llançar el seu primer àlbum amb Sony Classical, Reflections, que va ser molt aclamat per la crítica i elogiat amb el premi Opus Klassik 2021. La tardor del 2022 publicarà el seu segon àlbum, amb el Doble Concert de Brahms, interpretat amb Anne-Sophie Mutter, la Filharmònica Txeca, dirigit per Manfred Honeck, així com el Trio de piano de Clara Schumann, interpretat igualment amb Anne-Sophie Mutter i amb Lambert Orkis.

    Darrerament, les seves actuacions destacades inclouen LA Philharmonic, Filharmònica Txeca, Orchestra de Santa Cecilia, Filharmònica de Seül, Royal Philharmonic, Bayerischen Rundfunk Symphonie Orchester, London Philharmonic, Academy of St. Martin in the Fields, Israel Philharmonic, Philharmonisch Orkest de Rotterdam, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. L’artista té residències musicals a la Filarmonica Arturo Toscanini, Sinfónica de Tenerife i Orquestra de València.

    La temporada 2022-23 suposarà el seu retorn al Hollywood Bowl amb LA Philharmonic, el debut al Festival de Salzburg amb la Radio Symphonie Orchester de Viena, la gira amb Anne-Sophie Mutter i la London Philharmonic per Europa, una gira espanyola amb la  Simfònica d’Anvers amb Elim Chan, els retorns amb l’Orchestra di Santa Cecilia amb D. Gatti, Konzerthaus Orchester amb A. Poga, Symphony Orchestra de Baltimore amb K. Ryan, així com els debuts amb l’Orchestra Filarmonica della Scala amb R. Chailly, Filharmònica d’Oslo amb V. Petrenko, Tonkuenstler Orchestra amb R. Trevino, Indianapolis Symphony amb L. Gonzalez-Granados i NDR Elbphilharmonie Orchester amb E.Yashima.

    Ferrández actuarà en recital al Carnegie Hall, Wigmore Hall, Philharmonie de Colònia, Philharmonie de Berlín, Palau de la Música Catalana, Sociedad Filarmónica de Bilbao, als festivals de Schloss-Elmau i Sion, i també serà artista resident de la BBC Scottish Symphony Orchestra.

    Com a recitalista i músic de cambra, col·labora sovint amb Anne-Sophie Mutter, Janine Jansen, Vadim Repin, Martha Argerich, Denis Kozhukhin, Gidon Kremer, Yuja Wang, Nikolay Lugansky, Beatrice Rana, Maxim Rysanov, Alice Sara Ott, Elena Bashkirova, Luis del Valle i Sara Ferrández.

    Pablo Ferrández toca amb un Stradivarius “Lord Aylesford” (1696), gràcies a la Nippon Music Foundation, i amb l’Stradivarius “Archinto” (1689), un préstec generós per a tota la vida d’un membre de la Stretton Society.

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dimecres, 30.11.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Isabelle Faust, violí
    Jean-Guihen Queyras, violoncel
    Jörg Widmann, clarinet
    Pierre-Laurent Aimard, piano

    A. Berg: Quatre peces per a clarinet i piano, op. 5
    M. Ravel: Sonata per a violí i violoncel
    J. Widmann: Fantasia per a clarinet sol
    E. Carter: Epigrames per a violí, violoncel i piano
    O. Messiaen: Quartet per a la fi dels temps

    Preu: 35 euros

    Palau 100
    Dimecres, 11.01.2023 - 20 h
    Sala de Concerts

    Mitsuko Uchida, piano
    Mahler Chamber Orchestra

    W. A. Mozart: Concert per a piano núm. 5, K.175
    A. Schönberg: Simfonia de cambra núm. 1, op. 9
    W. A. Mozart:Concert per a piano núm. 25, K.503

    Preus: de 20 a 68 euros

    Palau Cambra
    Dimecres, 25.01.2023 - 20 h
    Sala de Concerts

    Quartet Casals:
    Vera Martínez Mehner, violí
    Abel Tomàs, violí
    Jonathan Brown, viola
    Arnau Tomàs, violoncel

    F. J. Haydn: Quartet de corda núm. 6, op. 20
    D. Xostakóvitx: Quartet de corda núm. 10, en La bemoll major, op. 118
    F. Schubert: Quartet de corda núm. 14, en Re menor, D. 810, “la Mort i la Donzella”

    Preu: 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex