Programa de mà
musicAeterna & Currentzis
—Händel
Palau 100
Dimarts, 21 d'octubre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Artistes de l’Acadèmia Anton Rubinstein
Tatiana Bikmukhametova, soprano
Yulia Vakula, mezzosoprano
Ksenia Dorodova, soprano
Diana Nosyreva, soprano
Iveta Simonyan, soprano
Sofia Tsygankova, soprano
Andrey Nemzer, contratenor, solista i vocal coach de l’Acadèmia Anton Rubinstein
musicAeterna
Teodor Currentzis, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Preludi, de l’oratori Theodora, HWV 68“Augelletti, ruscelletti”, ària de l’oratori La resurrezione, HWV 47
“Zadok the priest”, Himnes de la Coronació núm. 1, HWV 258
“Disserratevi, o porte d’Averno”, ària de l’oratori La resurrezione, HWV 47
“Ah! Crudel nel pianto mio”, ària de l’òpera Rinaldo, HWV 78
Obertura de l’òpera Agrippina, HWV 6
“As with rosy steps the morn”, ària de l’oratori Theodora, HWV 68
“De torrente in via bibet”, duo amb cor del salm Dixit Dominus, HWV 232
“Oh, let the merry bells ring round”, ària amb cor de l’oratori L’Allegro, il Penseroso ed il Moderato, HWV 55
“Pena tiranna”, ària de l’òpera Amadigi di Gaula, HWV 11
“Eternal Source of Light Divine”, fragment d’Ode for the Birthday of Queen Anne, HWV 74
“Alla hornpipe”, de la suite per a orquestra Water music núm. 2, HWV 349
“He saw the lovely youth”, cor de l’oratori Theodora, HWV 68
“Piangerò la sorte mia”, ària de l’òpera Giulio Cesare in Egitto, HWV 17
“Ah! Stigie larve-Vaghe pupille”, recitatiu i ària de l’òpera Orlando, HWV 31
“O love divine, thou source of fame”, cor de l’oratori Theodora, HWV 68
Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#simfònica #gransfiguresPoema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Comentari
Extravagància escènica, il·lusionisme musical i commemoració
Ocellets barrocs en veus teatrals, grans cors plens de majestuositat i llum, àries furibundes de colorature extremes, laments de gran profunditat emocional, música per acompanyar un rei per les aigües del Tàmesi o òperes que el van convertir en Il Caro Sassone en una Itàlia, terra del naixement i centre de l’òpera a Europa, desbordant d’artistes de primera magnitud...
Georg Friedrich Händel, de qui se celebra aquest 2025 el 340è aniversari del naixement, és un artista fonamental, no ja de la denominada música clàssica i òpera, també de la cultura popular, del futbol o el cinema, que han sabut veure la modernitat de la seva obra en un món en transformació contínua, on la seva ploma i l’instint teatral casen perfectament com a autor atemporal.
Nascut a Halle, Alemanya, tan sols un mes i escaig abans que Johann Sebastian Bach, un altre far musical internacional que ha transcendit els marges de la clàssica. Aquesta coincidència cronològica sols és comparable en la història de la música culta a la de l’any 1813, quan van néixer els dos tòtems de l’òpera romàntica mundial: Richard Wagner i Giuseppe Verdi.
Händel ràpidament va passar de ser un músic prometedor a l’Òpera d’Hamburg, a ser convidat pels Mèdici a Itàlia i transformar-se en compositor favorit del clero i la noblesa italiana. D’aquí va marxar per transformar-se en el gran introductor de l’òpera d’estil italià a una Anglaterra on la rivalitat dels divos de la veu van protagonitzar autèntiques escenes dignes de la més estrambòtica de les òperes imaginables. Va ser l’època dels grans castratti: Farinelli, Senesino, i de les grans sopranos que van arribar a tenir faccions entre un públic fervorós i dividit com va passar amb la mítica Francesca Cuzzoni i Faustina Bordoni… Una època de veus llegendàries que necessitaren un compositor excepcional, i segurament el més esplèndid de tots va ser Händel.
La mestria del compositor alemany, format com a operista primer a Hamburg, perfeccionat a Itàlia i continuador de la tradició operística anglesa com a empresari i també com a creador de l’oratori anglès per antonomàsia, té en el seu vessant cosmopolita una dels valors principals. No és que Händel compongués música alemanya, d’estil italià o fos qui va delinear el futur de l’òpera a una Anglaterra on pràcticament no s’havia continuat l’excel·lència de Purcell fins a la seva arribada a la cort anglesa. És que Händel va transcendir el seu propi context històric amb una música que casa perfectament amb els contrastos vitals del segle XXI.
Així, podrem gaudir d’una estimulant selecció del seu corpus musical en aquest concert protagonitzat per joves cantants que mostraran la seva vàlua amb una de les batutes més importants de l’actualitat: Teodor Currentzis.
El director grecorus, des del seu enfocament musical, sempre innovador i provocador per l’audàcia de les seves interpretacions, a més de ser un barrock-lover declarat, signa unes lectures sorprenents al capdavant de la ja mítica musicAeterna. Una formació plena de músics compromesos en interpretacions plenes de vida, frescor i amb un estil on el rigor tècnic es combina amb un so vívid d’una força teatral indiscutible.
Del programa ens meravellarem amb la inventiva orquestral d’un Händel que va saber aprofitar fins a l’última nota de tot el seu corpus. La dramàtica i magnífica “Simfonia”, que serveix d’obertura de la seva òpera Agrippina (Venècia, 1709), amb la qual va triomfar de manera excepcional a Itàlia. O la icònica peça “Alla hornpipe”, número 2 de la suite orquestral titulada Música aquàtica, HWV 349, que la llegenda diu que va reconciliar el rei Jordi I amb un Händel que havia marxat de la seva cort alemanya i que es van retrobar a Londres on el compositor va signar una de les seves obres instrumentals més emblemàtiques, que van fascinar tot un rei i també un públic que va quedar hipnotitzat per la seva grandesa.
Certament, la combinació del metall, enèrgic i aristocràtic, amb les juganeres notes del vent a les fustes creen un teixit musical vibrant, on la varietal tímbrica i l’efecte escenogràfic del riu on es van interpretar creen un locus amoenus artístic d’efecte irresistible.
Una altra de les característiques més sorprenents i importants de la mestria händeliana és el domini del bel canto italià al servei del teatre. Així és com laments de personatges de gran carisma com l’“Ah! Crudel” d’Armida a l’òpera Rinaldo, HWV 68 (1711), o l’atmosfera plenament cinematogràfica del “Piangerò” cantat per Cleopatra al Giulio Cesare (1750), ens mostren un finíssim cirurgià de la psique de la dona.
Es pot afirmar, sense por d’equivocar-se, que Händel va ser el primer gran operista de la història a crear aquest reguitzell de personatges femenins complexos, intensos i d’una humanitat plena de contradiccions esbalaïdora.
La gran imaginació del compositor saxó també va excel·lir en l’oratori, on el corprèn un protagonisme inusitat. Exemple paradigmàtic n’és l’anthem “Zadock the priest”, un himne de coronació encara vigent i nuclear als estrictes i exigents protocols musicals britànics, que es fa servir des de la seva estrena el 1727 per a la coronació de Jordi II. Un altre exemple n’és com clou de manera subjugant el seu oratori cristià Theodora (1750) amb “O love divine”, amb el qual tanca una obra dedicada a la fe, al sacrifici i a l’amor amb una música de profunda expressió emocional.
Hi ha qui ha escrit que Händel no va innovar en un estil, el barroc, on ningú en discuteix la mestria. Però si la gran escena de recitatiu acompanyat i ària “Ah Stigie larve-Vaghe pupille” d’Orlando, HWV 31 (1733) no és un gran exemple de la modernitat dramàtica del compositor, que el mateix espectador ho jutgi. Les dissonàncies psicològiques de les cordes sobre el text cantat, l’ambivalència de l’estat d’ànim d’un Orlando a les portes de la llacuna Estígia i el joc de colors al declamat i l’ària necessiten un fraseig que anticipa les escenes que preludien les grans àries de la bogeria de l’òpera romàntica. Una escena que ens ofereix un dels millors exemples d’un compositor al servei del text, de la tragèdia i de la màgia.
Un compositor colossal que sempre té un as amagat entre les seves al·lucinants particel·les.
Jordi Maddaleno, crític musical
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...
Biogafies
Biogafies
Internationale Musikakademie Anton Rubinstein
L’Acadèmia Internacional Anton Rubinstein és una iniciativa educativa de musicAeterna i Teodor Currentzis per a cantants.
El projecte té com a objectiu impulsar artistes que no només sobresurtin en la seva feina creativa professional, sinó també en l’expressió artística, a través d’un ampli ventall de gèneres musicals i teatrals.
Arrelada en els principis de l’excel·lència tècnica, l’Acadèmia se centra en el context cultural global, així com en un model integral de desenvolupament professional –des de les habilitats vocals fins a la competència lingüística i la comprensió de la professió com a pràctica cultural i ètica.
Aquest enfocament de l’educació musical posa la mirada en la contemporaneïtat i alhora en les arrels de la tradició. L’Acadèmia porta el nom d’Anton Rubinstein, per ser no solament un dels fundadors de les arts escèniques russes i l’iniciador del primer conservatori professional de Rússia, sinó perquè concebia la música com un sistema de valors, va formular els principis d’educació que encara són rellevants i va redefinir l’ideal de músic rus –no com un artesà, sinó com un artista il·lustrat. Va construir un entorn institucional on és possible el desenvolupament d’artistes d’aquesta mena, intèrprets, mentors, pensadors i creadors d’un nou context cultural. Amb el suport del Centre del Patrimoni Anton Rubinstein, musicAeterna continua desenvolupant les idees de Rubinstein.
La temporada 2025-26 seran convidats a l’Acadèmia cantants joves prometedors de tot Rússia que hagin superat diverses etapes –estudiants de conservatoris, graduats recents i aspirants a artistes d’òpera. El programa de formació és gratuït i té una durada de tres anys. Inclou classes individuals i de grup, participació en concerts i produccions escèniques de musicAeterna, classes magistrals amb Teodor Currentzis i dels principals mentors i artistes del món; inclou, així mateix, disciplines d’humanitats i llengües, i un extens curs d’educació estètica en música, literatura, cinema, filosofia i art. S’elabora un pla d’estudis individual per a cada cantant.
Biogafies
© Stas Lwvshin
© Stas Lwvshin
Andrey Nemzer, contratenor
Solista i coach vocal de l’Anton Rubinstein Academy
És solista del cor musicAeterna des del 2018. Es va graduar al Col·legi Coral Sveshnikov, a l’Acadèmia Popov d’Art Coral (Moscou) i en un programa de postgrau a la Duquesne University. Ha guanyat el Concurs Eric i Dominique Laffont de la Metropolitan Opera (2012) i el tercer premi del Concurs Operalia de Plácido Domingo (2014).
Ha estat cantant principal del Mendelssohn Choir de Pittsburgh, solista del Met, Òpera de San Antonio (EUA), Royal Theater de Victòria (Canadà), ha participat al Festival d’Òpera de Pittsburgh, Festival de Salzburg i molts d’altres. Ha actuat amb diversos conjunts vocals i instrumentals, incloent-hi The Pocket Symphony, dirigida per Nazar Kozhukhar; el conjunt vocal Intrada, dirigit per Ekaterina Antonenko; Questa Musica, dirigit per Philipp Chizhevsky; Berliner Philharmoniker amb el mestre Vladimir Jurovsky.
Actua com a solista en nombrosos projectes musicals i teatrals.
Biogafies
© Люда Бурченкова
© Люда Бурченкова
Sofia Tsygankova, soprano
Solista del Teatre d’Òpera Helikon de Moscou
Es va graduar al Col·legi de Música Pirogov de Riazan (a la classe de Liubov Yachmennikova) i va obtenir un màster a l’Acadèmia Russa de Música Gnesin (a la classe de la professora Ruzanna Lisitsian). L’any 2019 va estudiar a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena (a la classe del professor Bernhard Adler).
Ha estat guardonada en concursos nacionals i internacionals, i ha participat al projecte Opera Class de la Fundació Elena Obraztsova (2020), al Programa de Joves Artistes d’Òpera del Teatre Musical Helikon de Moscou (temporada 2022-23) i va ser finalista de la setena temporada del projecte Bolshaya Opera del canal de televisió Rossiya-Kultura (2023). El 2024 va participar al VII Festival Internacional de Música Ildar Abdrazakov.
El 2023 es va convertir en solista del Teatre d’Òpera Helikon. El seu repertori inclou Pamina (La flauta màgica de Mozart), Marfa (La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov), Violetta (La traviata de Verdi), Micaëla (Carmen de Bizet), Monica (The medium de Menotti), Lisette (Cantata del cafè de Bach) i d’altres.
Ha debutat aquest 20025 amb l’orquestra i cor musicAeterna amb la Simfonia núm. 2 de Mahler en la gira d’aniversari de la formació per Itàlia i Espanya. També ha interpretat la part solista de la Simfonia núm. 4 de Mahler en un concert de l’Orquestra Nacional Juvenil Russa dirigida per Teodor Currentzis aquesta primavera passada.
Biogafies
© Ира Коломина
© Ира Коломина
Tatyana Bikmukhametova, sopano
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Va néixer a la ciutat de Satka, als Urals del Sud. Es va graduar del departament vocal del Col·legi de Música del Conservatori Estatal de Moscou Txaikovski i de l’Institut Rus d’Arts Teatrals GITIS (a la classe de la professora Tamara Sinyavskaya). És becària de la Fundació Magnezit Group i de la Fundació Muslim Magomayev. El repertori de Tatiana inclou música de cambra de compositors contemporanis, dels clàssics del segle XX, música sacra de l’edat mitjana i òpera.
El desembre del 2022 va interpretar el paper de la primera Sibil·la de l’òpera De temporum fine comoedia de Carl Orff amb musicAeterna, sota la direcció de Teodor Currentzis, al festival satèl·lit Diaghilev+ a Perm. El 2023 va entrar a la companyia de l’Opéra Bastille (París).
Va participar a la Primera Escola d’Orquestra de Música Contemporània MolOt de Tot Rússia i a la Setmana de Música Contemporània Gnesin com a intèrpret de música dels segles XX i XXI. Des del gener del 2023 forma part del conjunt Île Thélème, sota la direcció de Natalia Sokolovskaya. Com a artista convidada de musicAeterna, ha participat en concerts de cambra, incloent-hi l’estrena del cicle vocal i instrumental Hymnen an die Nacht d’Andreas Moustoukis.
La temporada 2024-25 va esdevenir solista de la companyia del Teatre d’Òpera i Ballet d’Astrakhan, on va debutar en el paper principal de l’òpera Iolanta de Txaikovski. Durant la mateixa temporada també va preparar i interpretar els papers de Mimì de La bohème de Puccini, Yaroslavna d’El príncep Igor de Borodín, Belinda de Dido i Enees de Purcell, i d’altres.
Biogafies
© Ира Коломина
© Ира Коломина
Ksenia Dorodova, soprano
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Es va graduar al Col·legi de Música Republicà d’Izhevsk (a la classe de Natalia Tsiglyaeva) i al Conservatori Estatal Mussorgski dels Urals (a la classe de la professora Lilia Polyakova) que va finalitzar amb mèrits acadèmics. Va participar en classes magistrals de Dmitry Vdovin, Mikhail Kizin, Maria Motolygina i Alessandro Svab. Ha estat guardonada als concursos internacionals Alisa Gitsba 2023 (Sukhum), Natalia Shpiller 2018 (Moscou) i Igor Stravinsky 2022 (Sant Petersburg), i va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Alexander Nemtin 2023 (Perm), del Concurs Vocal Tot Rússia 2024 (Sant Petersburg), així com el segon premi del concurs internacional The Song 2021 (Itàlia).
Biogafies
© Gyunai Musaeva
© Gyunai Musaeva
Diana Nosyreva, soprano
Va néixer a Novi Urengoi. Es va graduar al Col·legi de Música Rakhmàninov de Kaliningrad (a la classe de Galina Mizina) i al Conservatori Estatal Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg (a les classes d’Irina Bogachyova i Natalia Evstafieva), i actualment està ampliant coneixements al Conservatori de Sant Petersburg (a la classe d’Olga Kondina). El 2016 es va convertir en becària de la Fundació Wagner.
El 2016 va guanyar el tercer premi del Concurs Vocal Regional Obert Varlamov i el segon premi del Concurs Internacional Vocal II Starry Rhapsody, tots dos a Sant Petersburg, i del IX Concurs Internacional de Cantants d’Òpera de Sant Petersburg (2019), a més del IX Concurs Internacional Gran Concurs d’Art Musical (Moscou, 2020) i d’obtenir el tercer premi del IV Concurs Musical Tot Rússia (Khanti-Mansisk, 2022).
Va interpretar el paper de Despina de Così fan tutte com a integrant de l’Estudi d’Òpera del Conservatori de Sant Petersburg (2019), el paper de Violetta de La traviata al Music Hall Theatre (2021), va cantar la part de Prilepa en versió de concert de La reina d’espases a l’Hermitage (2021) i Musetta de La bohème amb l’Estudi d’Òpera del Conservatori de Sant Petersburg (2023).
Ha debutat amb musicAeterna la primavera d’enguany en concerts a Tasquint (Uzbekistan), Moscou i Sant Petersburg, interpretant la part de soprano de Les quatre últimes cançons de Richard Strauss.
Biogafies
© Ира Коломина
© Ира Коломина
Iveta Simonyan, soprano
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Nascut a Novosibirsk, es va graduar al Col·legi de Música F. Murov de la seva ciutat (a la classe d’Aigul Beralinova) i al Conservatori Estatal Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg (a la classe de l’Artista del Poble de Rússia, la professora Olga Kondina). Iveta va participar en classes magistrals de Dmitry Vdovin, Tamara Novichenko, Mario Diaz i Teodor Currentzis.
Ha estat guardonat en concursos russos i internacionals, entre els quals el Concurs Internacional d’Òpera New Opera World (diploma, Moscou, 2020), Festival i Concurs Internacional d’Òpera Bella de Moscou 2021 (Premi Especial del President del Jurat), XXXV Concurs Vocal del Festival Musical Sobinov 2022 a Saràtov (segon premi) i el Concurs Vocal Tot Rússia a Sant Petersburg (2024).
El 2023 va debutar a l’òpera de Mozart La flauta màgica com a Reina de la Nit al Music Hall Theatre de Sant Petersburg. Des de la temporada 2023-24 és solista de la companyia d’òpera del Primorsky Stage del Teatre Mariïnski, amb la qual el 2024 va participar al primer Festival de Pasqua de l’Extrem Orient.
Ha col·laborat amb els directors Philipp Chizhevsky, Fabio Mastrangelo, Dmitry Matvienko, Yuri Kochnev i Ivan Khudyakov-Vedenyapin. El seu repertori al Primorsky Stage del Teatre Mariïnski inclou els papers de la Reina de la Nit (La flauta màgica de Mozart), Gilda (Rigoletto de Verdi), veus del Cel (Don Carlos de Verdi), Frasquita (Carmen de Bizet), Norina (Don Pasquale de Donizetti), Marfa (La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov), Ninetta (L’amor de les tres taronges de Prokófiev) i Brigitte (Iolanta de Txaikovski).
Biogafies
© Люда Бурченкова
© Люда Бурченкова
Yulia Vakula, mezzosoprano
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Va obtenir el primer premi de l’XI Concurs Internacional de Cantants d’Òpera de Sant Petersburg (2024) i del II Concurs Internacional Hibla Gerzmava per a Vocalistes i Acompanyants (Moscou, 2025).
Va participar al projecte Opera Class de la Fundació Elena Obraztsova (2023), al projecte educatiu de l’Opera Institute (2023), a l’Escola d’Estiu Ildar Abdrazakov (2024), al Festival Teatralny Bulvar (Moscou, 2024) i al VII Festival de Música Ildar Abdrazakov (2024).
La temporada 2023-24 va interpretar parts solistes del Requiem de Mozart, Nelson Mass i Theresienmesse de Haydn al Centre Internacional d’Arts Escèniques de Moscou. El seu repertori inclou Carmen de Bizet, els papers de Rosina (Il barbiere di Siviglia de Rossini), Dorabella (Così fan tutte de Mozart), Cherubino (Le nozze di Figaro de Mozart), Madame Flora (The medium de Menotti), Maddalena (Rigoletto de Verdi), el nen (L’enfant et les sortilèges de Ravel) i Tancredi (Tancredi de Rossini).
Ha debutat amb musicAeterna aquest 2025 interpretant la part de mezzosoprano de la Simfonia núm. 2 de Mahler en la gira d’aniversari de l’orquestra i cor de Rússia (Krasnoyarsk, Novosibirsk, Perm, Moscou i Sant Petersburg).
L’estiu passat va debutar al Festival de Salzburg cantant Phebe de Castor et Pollux de Rameau, dirigida musicalment per Teodor Currentzis i escènicament per Peter Sellars.
Textos
També et pot interessar...
Palau Òpera
Diumenge, 09.11.25 - 17.30 h
Sala de Concerts—Alcina de Händel
Kathryn Lewek, soprano
Lauranne Oliva,k soprano
Carlos Vistoli, contratenor
Zachary Wilder, tenorNicolas Brooymans, baix
Ensemble Artaserse
Philippe Jaroussky, directorG. F. Händel: Alcina (versió de concert)
Llibret d'Antonio MarchiPreu: de 40 a 88 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
musicAeterna & Currentzis
—Händel
Palau 100
Dimarts, 21 d'octubre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Artistes de l’Acadèmia Anton Rubinstein
Tatiana Bikmukhametova, soprano
Yulia Vakula, mezzosoprano
Ksenia Dorodova, soprano
Diana Nosyreva, soprano
Iveta Simonyan, soprano
Sofia Tsygankova, soprano
Andrey Nemzer, contratenor, solista i vocal coach de l’Acadèmia Anton Rubinstein
musicAeterna
Teodor Currentzis, directorGeorg Friedrich Händel (1685-1759)
Preludi, de l’oratori Theodora, HWV 68“Augelletti, ruscelletti”, ària de l’oratori La resurrezione, HWV 47
“Zadok the priest”, Himnes de la Coronació núm. 1, HWV 258
“Disserratevi, o porte d’Averno”, ària de l’oratori La resurrezione, HWV 47
“Ah! Crudel nel pianto mio”, ària de l’òpera Rinaldo, HWV 78
Obertura de l’òpera Agrippina, HWV 6
“As with rosy steps the morn”, ària de l’oratori Theodora, HWV 68
“De torrente in via bibet”, duo amb cor del salm Dixit Dominus, HWV 232
“Oh, let the merry bells ring round”, ària amb cor de l’oratori L’Allegro, il Penseroso ed il Moderato, HWV 55
“Pena tiranna”, ària de l’òpera Amadigi di Gaula, HWV 11
“Eternal Source of Light Divine”, fragment d’Ode for the Birthday of Queen Anne, HWV 74
“Alla hornpipe”, de la suite per a orquestra Water music núm. 2, HWV 349
“He saw the lovely youth”, cor de l’oratori Theodora, HWV 68
“Piangerò la sorte mia”, ària de l’òpera Giulio Cesare in Egitto, HWV 17
“Ah! Stigie larve-Vaghe pupille”, recitatiu i ària de l’òpera Orlando, HWV 31
“O love divine, thou source of fame”, cor de l’oratori Theodora, HWV 68
Aquest concert té una durada de 90 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#simfònica #gransfiguresPoema
Pancratium maritimum
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vidaaixí voldria jo una biografia
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Comentari
Extravagància escènica, il·lusionisme musical i commemoració
Ocellets barrocs en veus teatrals, grans cors plens de majestuositat i llum, àries furibundes de colorature extremes, laments de gran profunditat emocional, música per acompanyar un rei per les aigües del Tàmesi o òperes que el van convertir en Il Caro Sassone en una Itàlia, terra del naixement i centre de l’òpera a Europa, desbordant d’artistes de primera magnitud...
Georg Friedrich Händel, de qui se celebra aquest 2025 el 340è aniversari del naixement, és un artista fonamental, no ja de la denominada música clàssica i òpera, també de la cultura popular, del futbol o el cinema, que han sabut veure la modernitat de la seva obra en un món en transformació contínua, on la seva ploma i l’instint teatral casen perfectament com a autor atemporal.
Nascut a Halle, Alemanya, tan sols un mes i escaig abans que Johann Sebastian Bach, un altre far musical internacional que ha transcendit els marges de la clàssica. Aquesta coincidència cronològica sols és comparable en la història de la música culta a la de l’any 1813, quan van néixer els dos tòtems de l’òpera romàntica mundial: Richard Wagner i Giuseppe Verdi.
Händel ràpidament va passar de ser un músic prometedor a l’Òpera d’Hamburg, a ser convidat pels Mèdici a Itàlia i transformar-se en compositor favorit del clero i la noblesa italiana. D’aquí va marxar per transformar-se en el gran introductor de l’òpera d’estil italià a una Anglaterra on la rivalitat dels divos de la veu van protagonitzar autèntiques escenes dignes de la més estrambòtica de les òperes imaginables. Va ser l’època dels grans castratti: Farinelli, Senesino, i de les grans sopranos que van arribar a tenir faccions entre un públic fervorós i dividit com va passar amb la mítica Francesca Cuzzoni i Faustina Bordoni… Una època de veus llegendàries que necessitaren un compositor excepcional, i segurament el més esplèndid de tots va ser Händel.
La mestria del compositor alemany, format com a operista primer a Hamburg, perfeccionat a Itàlia i continuador de la tradició operística anglesa com a empresari i també com a creador de l’oratori anglès per antonomàsia, té en el seu vessant cosmopolita una dels valors principals. No és que Händel compongués música alemanya, d’estil italià o fos qui va delinear el futur de l’òpera a una Anglaterra on pràcticament no s’havia continuat l’excel·lència de Purcell fins a la seva arribada a la cort anglesa. És que Händel va transcendir el seu propi context històric amb una música que casa perfectament amb els contrastos vitals del segle XXI.
Així, podrem gaudir d’una estimulant selecció del seu corpus musical en aquest concert protagonitzat per joves cantants que mostraran la seva vàlua amb una de les batutes més importants de l’actualitat: Teodor Currentzis.
El director grecorus, des del seu enfocament musical, sempre innovador i provocador per l’audàcia de les seves interpretacions, a més de ser un barrock-lover declarat, signa unes lectures sorprenents al capdavant de la ja mítica musicAeterna. Una formació plena de músics compromesos en interpretacions plenes de vida, frescor i amb un estil on el rigor tècnic es combina amb un so vívid d’una força teatral indiscutible.
Del programa ens meravellarem amb la inventiva orquestral d’un Händel que va saber aprofitar fins a l’última nota de tot el seu corpus. La dramàtica i magnífica “Simfonia”, que serveix d’obertura de la seva òpera Agrippina (Venècia, 1709), amb la qual va triomfar de manera excepcional a Itàlia. O la icònica peça “Alla hornpipe”, número 2 de la suite orquestral titulada Música aquàtica, HWV 349, que la llegenda diu que va reconciliar el rei Jordi I amb un Händel que havia marxat de la seva cort alemanya i que es van retrobar a Londres on el compositor va signar una de les seves obres instrumentals més emblemàtiques, que van fascinar tot un rei i també un públic que va quedar hipnotitzat per la seva grandesa.
Certament, la combinació del metall, enèrgic i aristocràtic, amb les juganeres notes del vent a les fustes creen un teixit musical vibrant, on la varietal tímbrica i l’efecte escenogràfic del riu on es van interpretar creen un locus amoenus artístic d’efecte irresistible.
Una altra de les característiques més sorprenents i importants de la mestria händeliana és el domini del bel canto italià al servei del teatre. Així és com laments de personatges de gran carisma com l’“Ah! Crudel” d’Armida a l’òpera Rinaldo, HWV 68 (1711), o l’atmosfera plenament cinematogràfica del “Piangerò” cantat per Cleopatra al Giulio Cesare (1750), ens mostren un finíssim cirurgià de la psique de la dona.
Es pot afirmar, sense por d’equivocar-se, que Händel va ser el primer gran operista de la història a crear aquest reguitzell de personatges femenins complexos, intensos i d’una humanitat plena de contradiccions esbalaïdora.
La gran imaginació del compositor saxó també va excel·lir en l’oratori, on el corprèn un protagonisme inusitat. Exemple paradigmàtic n’és l’anthem “Zadock the priest”, un himne de coronació encara vigent i nuclear als estrictes i exigents protocols musicals britànics, que es fa servir des de la seva estrena el 1727 per a la coronació de Jordi II. Un altre exemple n’és com clou de manera subjugant el seu oratori cristià Theodora (1750) amb “O love divine”, amb el qual tanca una obra dedicada a la fe, al sacrifici i a l’amor amb una música de profunda expressió emocional.
Hi ha qui ha escrit que Händel no va innovar en un estil, el barroc, on ningú en discuteix la mestria. Però si la gran escena de recitatiu acompanyat i ària “Ah Stigie larve-Vaghe pupille” d’Orlando, HWV 31 (1733) no és un gran exemple de la modernitat dramàtica del compositor, que el mateix espectador ho jutgi. Les dissonàncies psicològiques de les cordes sobre el text cantat, l’ambivalència de l’estat d’ànim d’un Orlando a les portes de la llacuna Estígia i el joc de colors al declamat i l’ària necessiten un fraseig que anticipa les escenes que preludien les grans àries de la bogeria de l’òpera romàntica. Una escena que ens ofereix un dels millors exemples d’un compositor al servei del text, de la tragèdia i de la màgia.
Un compositor colossal que sempre té un as amagat entre les seves al·lucinants particel·les.
Jordi Maddaleno, crític musical
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Quines són les claus del concert?
A què he de parar atenció?
Sabies que...
Biogafies
Internationale Musikakademie Anton Rubinstein
L’Acadèmia Internacional Anton Rubinstein és una iniciativa educativa de musicAeterna i Teodor Currentzis per a cantants.
El projecte té com a objectiu impulsar artistes que no només sobresurtin en la seva feina creativa professional, sinó també en l’expressió artística, a través d’un ampli ventall de gèneres musicals i teatrals.
Arrelada en els principis de l’excel·lència tècnica, l’Acadèmia se centra en el context cultural global, així com en un model integral de desenvolupament professional –des de les habilitats vocals fins a la competència lingüística i la comprensió de la professió com a pràctica cultural i ètica.
Aquest enfocament de l’educació musical posa la mirada en la contemporaneïtat i alhora en les arrels de la tradició. L’Acadèmia porta el nom d’Anton Rubinstein, per ser no solament un dels fundadors de les arts escèniques russes i l’iniciador del primer conservatori professional de Rússia, sinó perquè concebia la música com un sistema de valors, va formular els principis d’educació que encara són rellevants i va redefinir l’ideal de músic rus –no com un artesà, sinó com un artista il·lustrat. Va construir un entorn institucional on és possible el desenvolupament d’artistes d’aquesta mena, intèrprets, mentors, pensadors i creadors d’un nou context cultural. Amb el suport del Centre del Patrimoni Anton Rubinstein, musicAeterna continua desenvolupant les idees de Rubinstein.
La temporada 2025-26 seran convidats a l’Acadèmia cantants joves prometedors de tot Rússia que hagin superat diverses etapes –estudiants de conservatoris, graduats recents i aspirants a artistes d’òpera. El programa de formació és gratuït i té una durada de tres anys. Inclou classes individuals i de grup, participació en concerts i produccions escèniques de musicAeterna, classes magistrals amb Teodor Currentzis i dels principals mentors i artistes del món; inclou, així mateix, disciplines d’humanitats i llengües, i un extens curs d’educació estètica en música, literatura, cinema, filosofia i art. S’elabora un pla d’estudis individual per a cada cantant.
Andrey Nemzer, contratenor
© Stas Lwvshin
Solista i coach vocal de l’Anton Rubinstein Academy
És solista del cor musicAeterna des del 2018. Es va graduar al Col·legi Coral Sveshnikov, a l’Acadèmia Popov d’Art Coral (Moscou) i en un programa de postgrau a la Duquesne University. Ha guanyat el Concurs Eric i Dominique Laffont de la Metropolitan Opera (2012) i el tercer premi del Concurs Operalia de Plácido Domingo (2014).
Ha estat cantant principal del Mendelssohn Choir de Pittsburgh, solista del Met, Òpera de San Antonio (EUA), Royal Theater de Victòria (Canadà), ha participat al Festival d’Òpera de Pittsburgh, Festival de Salzburg i molts d’altres. Ha actuat amb diversos conjunts vocals i instrumentals, incloent-hi The Pocket Symphony, dirigida per Nazar Kozhukhar; el conjunt vocal Intrada, dirigit per Ekaterina Antonenko; Questa Musica, dirigit per Philipp Chizhevsky; Berliner Philharmoniker amb el mestre Vladimir Jurovsky.
Actua com a solista en nombrosos projectes musicals i teatrals.
Sofia Tsygankova, soprano
© Люда Бурченкова
Solista del Teatre d’Òpera Helikon de Moscou
Es va graduar al Col·legi de Música Pirogov de Riazan (a la classe de Liubov Yachmennikova) i va obtenir un màster a l’Acadèmia Russa de Música Gnesin (a la classe de la professora Ruzanna Lisitsian). L’any 2019 va estudiar a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena (a la classe del professor Bernhard Adler).
Ha estat guardonada en concursos nacionals i internacionals, i ha participat al projecte Opera Class de la Fundació Elena Obraztsova (2020), al Programa de Joves Artistes d’Òpera del Teatre Musical Helikon de Moscou (temporada 2022-23) i va ser finalista de la setena temporada del projecte Bolshaya Opera del canal de televisió Rossiya-Kultura (2023). El 2024 va participar al VII Festival Internacional de Música Ildar Abdrazakov.
El 2023 es va convertir en solista del Teatre d’Òpera Helikon. El seu repertori inclou Pamina (La flauta màgica de Mozart), Marfa (La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov), Violetta (La traviata de Verdi), Micaëla (Carmen de Bizet), Monica (The medium de Menotti), Lisette (Cantata del cafè de Bach) i d’altres.
Ha debutat aquest 20025 amb l’orquestra i cor musicAeterna amb la Simfonia núm. 2 de Mahler en la gira d’aniversari de la formació per Itàlia i Espanya. També ha interpretat la part solista de la Simfonia núm. 4 de Mahler en un concert de l’Orquestra Nacional Juvenil Russa dirigida per Teodor Currentzis aquesta primavera passada.
Tatyana Bikmukhametova, sopano
© Ира Коломина
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Va néixer a la ciutat de Satka, als Urals del Sud. Es va graduar del departament vocal del Col·legi de Música del Conservatori Estatal de Moscou Txaikovski i de l’Institut Rus d’Arts Teatrals GITIS (a la classe de la professora Tamara Sinyavskaya). És becària de la Fundació Magnezit Group i de la Fundació Muslim Magomayev. El repertori de Tatiana inclou música de cambra de compositors contemporanis, dels clàssics del segle XX, música sacra de l’edat mitjana i òpera.
El desembre del 2022 va interpretar el paper de la primera Sibil·la de l’òpera De temporum fine comoedia de Carl Orff amb musicAeterna, sota la direcció de Teodor Currentzis, al festival satèl·lit Diaghilev+ a Perm. El 2023 va entrar a la companyia de l’Opéra Bastille (París).
Va participar a la Primera Escola d’Orquestra de Música Contemporània MolOt de Tot Rússia i a la Setmana de Música Contemporània Gnesin com a intèrpret de música dels segles XX i XXI. Des del gener del 2023 forma part del conjunt Île Thélème, sota la direcció de Natalia Sokolovskaya. Com a artista convidada de musicAeterna, ha participat en concerts de cambra, incloent-hi l’estrena del cicle vocal i instrumental Hymnen an die Nacht d’Andreas Moustoukis.
La temporada 2024-25 va esdevenir solista de la companyia del Teatre d’Òpera i Ballet d’Astrakhan, on va debutar en el paper principal de l’òpera Iolanta de Txaikovski. Durant la mateixa temporada també va preparar i interpretar els papers de Mimì de La bohème de Puccini, Yaroslavna d’El príncep Igor de Borodín, Belinda de Dido i Enees de Purcell, i d’altres.
Ksenia Dorodova, soprano
© Ира Коломина
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Es va graduar al Col·legi de Música Republicà d’Izhevsk (a la classe de Natalia Tsiglyaeva) i al Conservatori Estatal Mussorgski dels Urals (a la classe de la professora Lilia Polyakova) que va finalitzar amb mèrits acadèmics. Va participar en classes magistrals de Dmitry Vdovin, Mikhail Kizin, Maria Motolygina i Alessandro Svab. Ha estat guardonada als concursos internacionals Alisa Gitsba 2023 (Sukhum), Natalia Shpiller 2018 (Moscou) i Igor Stravinsky 2022 (Sant Petersburg), i va guanyar el segon premi del Concurs Internacional Alexander Nemtin 2023 (Perm), del Concurs Vocal Tot Rússia 2024 (Sant Petersburg), així com el segon premi del concurs internacional The Song 2021 (Itàlia).
Diana Nosyreva, soprano
© Gyunai Musaeva
Va néixer a Novi Urengoi. Es va graduar al Col·legi de Música Rakhmàninov de Kaliningrad (a la classe de Galina Mizina) i al Conservatori Estatal Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg (a les classes d’Irina Bogachyova i Natalia Evstafieva), i actualment està ampliant coneixements al Conservatori de Sant Petersburg (a la classe d’Olga Kondina). El 2016 es va convertir en becària de la Fundació Wagner.
El 2016 va guanyar el tercer premi del Concurs Vocal Regional Obert Varlamov i el segon premi del Concurs Internacional Vocal II Starry Rhapsody, tots dos a Sant Petersburg, i del IX Concurs Internacional de Cantants d’Òpera de Sant Petersburg (2019), a més del IX Concurs Internacional Gran Concurs d’Art Musical (Moscou, 2020) i d’obtenir el tercer premi del IV Concurs Musical Tot Rússia (Khanti-Mansisk, 2022).
Va interpretar el paper de Despina de Così fan tutte com a integrant de l’Estudi d’Òpera del Conservatori de Sant Petersburg (2019), el paper de Violetta de La traviata al Music Hall Theatre (2021), va cantar la part de Prilepa en versió de concert de La reina d’espases a l’Hermitage (2021) i Musetta de La bohème amb l’Estudi d’Òpera del Conservatori de Sant Petersburg (2023).
Ha debutat amb musicAeterna la primavera d’enguany en concerts a Tasquint (Uzbekistan), Moscou i Sant Petersburg, interpretant la part de soprano de Les quatre últimes cançons de Richard Strauss.
Iveta Simonyan, soprano
© Ира Коломина
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Nascut a Novosibirsk, es va graduar al Col·legi de Música F. Murov de la seva ciutat (a la classe d’Aigul Beralinova) i al Conservatori Estatal Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg (a la classe de l’Artista del Poble de Rússia, la professora Olga Kondina). Iveta va participar en classes magistrals de Dmitry Vdovin, Tamara Novichenko, Mario Diaz i Teodor Currentzis.
Ha estat guardonat en concursos russos i internacionals, entre els quals el Concurs Internacional d’Òpera New Opera World (diploma, Moscou, 2020), Festival i Concurs Internacional d’Òpera Bella de Moscou 2021 (Premi Especial del President del Jurat), XXXV Concurs Vocal del Festival Musical Sobinov 2022 a Saràtov (segon premi) i el Concurs Vocal Tot Rússia a Sant Petersburg (2024).
El 2023 va debutar a l’òpera de Mozart La flauta màgica com a Reina de la Nit al Music Hall Theatre de Sant Petersburg. Des de la temporada 2023-24 és solista de la companyia d’òpera del Primorsky Stage del Teatre Mariïnski, amb la qual el 2024 va participar al primer Festival de Pasqua de l’Extrem Orient.
Ha col·laborat amb els directors Philipp Chizhevsky, Fabio Mastrangelo, Dmitry Matvienko, Yuri Kochnev i Ivan Khudyakov-Vedenyapin. El seu repertori al Primorsky Stage del Teatre Mariïnski inclou els papers de la Reina de la Nit (La flauta màgica de Mozart), Gilda (Rigoletto de Verdi), veus del Cel (Don Carlos de Verdi), Frasquita (Carmen de Bizet), Norina (Don Pasquale de Donizetti), Marfa (La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov), Ninetta (L’amor de les tres taronges de Prokófiev) i Brigitte (Iolanta de Txaikovski).
Yulia Vakula, mezzosoprano
© Люда Бурченкова
Artista de l’Anton Rubinstein Academy
Va obtenir el primer premi de l’XI Concurs Internacional de Cantants d’Òpera de Sant Petersburg (2024) i del II Concurs Internacional Hibla Gerzmava per a Vocalistes i Acompanyants (Moscou, 2025).
Va participar al projecte Opera Class de la Fundació Elena Obraztsova (2023), al projecte educatiu de l’Opera Institute (2023), a l’Escola d’Estiu Ildar Abdrazakov (2024), al Festival Teatralny Bulvar (Moscou, 2024) i al VII Festival de Música Ildar Abdrazakov (2024).
La temporada 2023-24 va interpretar parts solistes del Requiem de Mozart, Nelson Mass i Theresienmesse de Haydn al Centre Internacional d’Arts Escèniques de Moscou. El seu repertori inclou Carmen de Bizet, els papers de Rosina (Il barbiere di Siviglia de Rossini), Dorabella (Così fan tutte de Mozart), Cherubino (Le nozze di Figaro de Mozart), Madame Flora (The medium de Menotti), Maddalena (Rigoletto de Verdi), el nen (L’enfant et les sortilèges de Ravel) i Tancredi (Tancredi de Rossini).
Ha debutat amb musicAeterna aquest 2025 interpretant la part de mezzosoprano de la Simfonia núm. 2 de Mahler en la gira d’aniversari de l’orquestra i cor de Rússia (Krasnoyarsk, Novosibirsk, Perm, Moscou i Sant Petersburg).
L’estiu passat va debutar al Festival de Salzburg cantant Phebe de Castor et Pollux de Rameau, dirigida musicalment per Teodor Currentzis i escènicament per Peter Sellars.
Textos
També et pot interessar...
Palau Òpera
Diumenge, 09.11.25 - 17.30 h
Sala de Concerts—Alcina de Händel
Kathryn Lewek, soprano
Lauranne Oliva,k soprano
Carlos Vistoli, contratenor
Zachary Wilder, tenorNicolas Brooymans, baix
Ensemble Artaserse
Philippe Jaroussky, directorG. F. Händel: Alcina (versió de concert)
Llibret d'Antonio MarchiPreu: de 40 a 88 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –