Grigory Sokolov
Palau Piano
Dimecres, 28 de febrer de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Quatre Duets, BWV 802-805Duet núm. 1 en Mi menor, BWV 802
Duet núm. 2 en Fa major, BWV 803
Duet núm. 3 en Sol major, BWV 804
Duet núm. 4 en La menor, BWV 805Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826
Sinfonia
Allemande
Courante
Sarabande
Rondeaux
CapriccioII
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre Masurques, op. 30Núm. 1, en Do menor
Núm. 2, en Si menor
Núm. 3, en Re bemoll major
Núm. 4, en Do sostingut menorTres Masurques, op. 50
Núm. 1, en Sol major
Núm. 2, en La bemoll major
Núm. 3, en Do sostingut menorRobert Schumann (1810-1856)
Waldszenen (Escenes del bosc), op. 82 (Nou peces de caràcter per a piano sol)I. Eintritt (Entrada)
II. Jägerauf der Lauer (Caçadors a l’aguait)
III. Einsame Blumen (Flors solitàries)
IV. Verrufene Stelle (Lloc encantat)
V. Freundliche Landschaft (Paisatge acollidor)
VI. Herberge (Alberg)
VII. Vogel als Prophet (Ocell com a profeta)
VIII. Jagdlied (Cançó de caça)
IX. Abschied (Adeu)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 25 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempre
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Entre el 1731 i el 1741 Johann Sebastian Bach va publicar a Leipzig les quatre parts del Clavier-Übung, una extensa col·lecció de peces en les quals transcendí un gran nombre d’estils, gèneres i tècniques de l’època per a clavicèmbal i orgue. Bach obrí la col·lecció amb les Sis Partites, BWV 825-830. Aquestes obres suposaren una ampliació de l’escala de la suite de danses mitjançant la introducció d’un context emocional més ampli i el refinament del seu llenguatge. La Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826 s’inicia amb una solemne “Sinfonia” que marca el caràcter de tota la suite, la qual fluctua entre una sòbria introspecció i l’heroisme. L’“Allemande” situa el diàleg entre dues veus en el primer dels caràcters, tintat ara d’una dolça melangia. La “Courante” encén el foc i la passió que es dilueixen en la calma contemplativa de la “Sarabande”. El vigorós “Rondeaux”, amb la seva tornada característica, ens condueix fins a una dramàtica i ombrívola conclusió en forma de fuga.
La inclusió dels Quatre Duets, BWV 802-805 en el tercer volum del Clavier-Übung suposa un interrogant que encara avui dia alimenta múltiples especulacions. Des de la representació dels quatre evangelistes fins a exercicis previs a la interpretació, s’han fet múltiples hipòtesis a l’entorn del perquè Bach va incloure aquestes peces dins d’una col·lecció de corals per a orgue. Els Duets són petites joies del contrapunt imitatiu a dues veus. L’intercanvi continu de rols de les veus del primer; la radicalitat estructural i harmònica del segon; la naturalitat i sofisticació del tercer, i les aventures harmòniques dins d’un finíssim contrapunt del quart situen aquestes obres en un lloc privilegiat de la literatura de música per a teclat.
Robert Schumann va plasmar alguna de la seva millor música en meravellosos cicles de peces breus per a piano. Waldszenen, op. 82 (Escenes del bosc) és el darrer d’aquests cicles, que Schumann completà el 1849. El bosc, paisatge privilegiat de l’imaginari romàntic, és un entorn de majestuosa bellesa i profund misteri que permet al compositor examinar la seva ànima davant dels extrems de l’existència. El bosc de Schumann és càlid quan ens dona la benvinguda, però es tensa amb l’arribada dels caçadors. Ens convida a una tendra introspecció, que aviat s’enfosqueix sota els macabres versos del poeta. Posa ales als nostres peus perquè ens elevem fins a poder contemplar el vol de l’ocell profeta. I ens mostra el retorn triomfant dels caçadors abans de dir-nos adeu amb profunda nostàlgia.
Un altre compositor que excel·lí en la composició de peces breus per a piano fou Frédéric Chopin. Les seves cinquanta-set Masurques en són un bon exemple. Escrites durant pràcticament tota la seva carrera, aquestes obres mostren l’evolució del llenguatge del compositor, així com la capacitat per estilitzar la música folklòrica polonesa. Chopin va escriure les Quatre Masurques, op. 30 entre el 1835 i el 1837. Tot i ser peces lleugeres, no estan exemptes d’elements d’interès, com la riquesa harmònica, la idea de contrast portada fins a les darreres conseqüències i els jocs d’accentuació. Publicades el 1842, les Tres Masurques, op. 50 denoten un caràcter més íntim i expressiu i una major elaboració formal i textural. La confrontació entre llums i ombres i la riquesa de veus de la primera ja anuncien aquest nou paradigma, que Chopin accentua en la segona. És en la tercera, però, on Chopin presenta un fresc més elaborat i ambiciós, amb una estilització extrema de la dansa i un teixit de veus encaixat amb gran subtilesa.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografia
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb una mística intensitat interpretativa, brollen del coneixement profund de les obres del seu ampli repertori. Els programes dels seus recitals abasten des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres per a teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions emblemàtiques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes actuals, un artista admirat universalment pel seu caire visionari, una espontaneïtat fascinant i una devoció infrangible per la música.
Va néixer el 18 d’abril de 1950 a Leningrad (actualment Sant Petersburg).Va començar a tocar el piano als cinc anys, i dos anys després va començar a estudiar amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Posteriorment va rebre classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital a Leningrad el 1962. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou. Emil Gilels, president del jurat, posteriorment va donar suport a la tasca de Sokolov.
Tot i gires importants de concerts als Estats Units i el Japó durant els anys setanta, el seu art va evolucionar i va madurar tot allunyant-se del centre d’atenció internacional. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, mostra d’un artista plenament personal, com cap d’altre, però alhora afaiçonat per la rica execució pianística de la tradició russa. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a aparèixer a les principals sales de concerts i festivals d’Europa. Així, ha actuat àmpliament com a concertista solista amb les orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, entre d’altres, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari. Grigory Sokolov ofereix al voltant d’una setantena de concerts cada temporada, en nombroses gires per tot Europa, en què es capbussa en un sol programa.
A diferència de molts pianistes, Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica Sokolov. L’associació entre l’artista i l’instrument és d’una importància vital perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho evoca tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços, a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.
Els crítics habitualment fan èmfasi en la seva extraordinària habilitat per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i per projectar línies melòdiques perfectes.
L’art carismàtic de Grigory Sokolov té el poder de conrear la concentració necessària perquè el públic admiri fins i tot les composicions més familiars des de perspectives noves. En recital, atreu els oients a una relació estreta amb la música, tot transcendint els aspectes de l’exhibició superficial i l’espectacularitat, per revelar-ne un significat espiritual més profund. L’art de Sokolov està cimentat sòlidament en la seva personalitat única i una mirada pròpia i individual.
Després de dues dècades allunyat de qualsevol mena d’enregistrament, Sokolov va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. I aquesta associació ha permès la publicació de diversos enregistraments, tots captats estrictament de concerts en directe. Per al seu primer llançament, el 2015, el pianista rus va triar un concert que havia ofert el 2008 al Festival de Salzburg, amb obres de Mozart, Chopin, Bach, Rameau i Skriabin; un segon àlbum va aparèixer un any després, amb obres de Schubert i Beethoven. El tercer àlbum, aparegut el 2017, presenta interpretacions en directe de Concerts per a piano de Mozart i Rakhmàninov. Aquests enregistraments en CD incorporen un DVD del documental de Nadia Zhdanova A conversation that never was, un retrat de Grigory Sokolov compilat a partir d’entrevistes amb els seus amics i col·legues i d’enregistraments privats inèdits. Un doble CD amb DVD presentat el 2020 amb obres de Beethoven, Brahms i Mozart va ser seguit l’abril del 2022 pel llançament d’un enregistrament de concert, des del Palau Esterházy a Eisenstadt, amb tres Sonates de Haydn, els Quatre Impromptus, D. 935 de Schubert i una generosa selecció de bisos.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimecres, 06.03.24 – 20 h
Sala de Concerts—Franck, Skriabin, Widmann i Schumann
Anna Vinnitskaya, piano
C. Franck: Preludi, fuga i variació, op. 18 (transcripció de Theo Wegmann)
A. Skriabin: Vals, op. 1; Fantasia, op. 28; Dos poemes, op. 32; Sonata núm. 5, op. 53
R. Schumann: Carnaval, op. 9
J. Widmann: ZirkustänzePreus: de 22 a 30 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Grigory Sokolov
Palau Piano
Dimecres, 28 de febrer de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Quatre Duets, BWV 802-805Duet núm. 1 en Mi menor, BWV 802
Duet núm. 2 en Fa major, BWV 803
Duet núm. 3 en Sol major, BWV 804
Duet núm. 4 en La menor, BWV 805Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826
Sinfonia
Allemande
Courante
Sarabande
Rondeaux
CapriccioII
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre Masurques, op. 30Núm. 1, en Do menor
Núm. 2, en Si menor
Núm. 3, en Re bemoll major
Núm. 4, en Do sostingut menorTres Masurques, op. 50
Núm. 1, en Sol major
Núm. 2, en La bemoll major
Núm. 3, en Do sostingut menorRobert Schumann (1810-1856)
Waldszenen (Escenes del bosc), op. 82 (Nou peces de caràcter per a piano sol)I. Eintritt (Entrada)
II. Jägerauf der Lauer (Caçadors a l’aguait)
III. Einsame Blumen (Flors solitàries)
IV. Verrufene Stelle (Lloc encantat)
V. Freundliche Landschaft (Paisatge acollidor)
VI. Herberge (Alberg)
VII. Vogel als Prophet (Ocell com a profeta)
VIII. Jagdlied (Cançó de caça)
IX. Abschied (Adeu)Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 25 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #gransfigures
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempre
Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Entre el 1731 i el 1741 Johann Sebastian Bach va publicar a Leipzig les quatre parts del Clavier-Übung, una extensa col·lecció de peces en les quals transcendí un gran nombre d’estils, gèneres i tècniques de l’època per a clavicèmbal i orgue. Bach obrí la col·lecció amb les Sis Partites, BWV 825-830. Aquestes obres suposaren una ampliació de l’escala de la suite de danses mitjançant la introducció d’un context emocional més ampli i el refinament del seu llenguatge. La Partita núm. 2, en Do menor, BWV 826 s’inicia amb una solemne “Sinfonia” que marca el caràcter de tota la suite, la qual fluctua entre una sòbria introspecció i l’heroisme. L’“Allemande” situa el diàleg entre dues veus en el primer dels caràcters, tintat ara d’una dolça melangia. La “Courante” encén el foc i la passió que es dilueixen en la calma contemplativa de la “Sarabande”. El vigorós “Rondeaux”, amb la seva tornada característica, ens condueix fins a una dramàtica i ombrívola conclusió en forma de fuga.
La inclusió dels Quatre Duets, BWV 802-805 en el tercer volum del Clavier-Übung suposa un interrogant que encara avui dia alimenta múltiples especulacions. Des de la representació dels quatre evangelistes fins a exercicis previs a la interpretació, s’han fet múltiples hipòtesis a l’entorn del perquè Bach va incloure aquestes peces dins d’una col·lecció de corals per a orgue. Els Duets són petites joies del contrapunt imitatiu a dues veus. L’intercanvi continu de rols de les veus del primer; la radicalitat estructural i harmònica del segon; la naturalitat i sofisticació del tercer, i les aventures harmòniques dins d’un finíssim contrapunt del quart situen aquestes obres en un lloc privilegiat de la literatura de música per a teclat.
Robert Schumann va plasmar alguna de la seva millor música en meravellosos cicles de peces breus per a piano. Waldszenen, op. 82 (Escenes del bosc) és el darrer d’aquests cicles, que Schumann completà el 1849. El bosc, paisatge privilegiat de l’imaginari romàntic, és un entorn de majestuosa bellesa i profund misteri que permet al compositor examinar la seva ànima davant dels extrems de l’existència. El bosc de Schumann és càlid quan ens dona la benvinguda, però es tensa amb l’arribada dels caçadors. Ens convida a una tendra introspecció, que aviat s’enfosqueix sota els macabres versos del poeta. Posa ales als nostres peus perquè ens elevem fins a poder contemplar el vol de l’ocell profeta. I ens mostra el retorn triomfant dels caçadors abans de dir-nos adeu amb profunda nostàlgia.
Un altre compositor que excel·lí en la composició de peces breus per a piano fou Frédéric Chopin. Les seves cinquanta-set Masurques en són un bon exemple. Escrites durant pràcticament tota la seva carrera, aquestes obres mostren l’evolució del llenguatge del compositor, així com la capacitat per estilitzar la música folklòrica polonesa. Chopin va escriure les Quatre Masurques, op. 30 entre el 1835 i el 1837. Tot i ser peces lleugeres, no estan exemptes d’elements d’interès, com la riquesa harmònica, la idea de contrast portada fins a les darreres conseqüències i els jocs d’accentuació. Publicades el 1842, les Tres Masurques, op. 50 denoten un caràcter més íntim i expressiu i una major elaboració formal i textural. La confrontació entre llums i ombres i la riquesa de veus de la primera ja anuncien aquest nou paradigma, que Chopin accentua en la segona. És en la tercera, però, on Chopin presenta un fresc més elaborat i ambiciós, amb una estilització extrema de la dansa i un teixit de veus encaixat amb gran subtilesa.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. Les interpretacions poètiques del pianista rus, que prenen vida amb una mística intensitat interpretativa, brollen del coneixement profund de les obres del seu ampli repertori. Els programes dels seus recitals abasten des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres per a teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions emblemàtiques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky. És àmpliament reconegut entre els amants del piano com un dels millors pianistes actuals, un artista admirat universalment pel seu caire visionari, una espontaneïtat fascinant i una devoció infrangible per la música.
Va néixer el 18 d’abril de 1950 a Leningrad (actualment Sant Petersburg).Va començar a tocar el piano als cinc anys, i dos anys després va començar a estudiar amb Liya Zelikhman a l’Escola Especial Central del Conservatori de Leningrad. Posteriorment va rebre classes de Moisey Khalfin al Conservatori de Leningrad i va debutar en recital a Leningrad el 1962. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou. Emil Gilels, president del jurat, posteriorment va donar suport a la tasca de Sokolov.
Tot i gires importants de concerts als Estats Units i el Japó durant els anys setanta, el seu art va evolucionar i va madurar tot allunyant-se del centre d’atenció internacional. Els seus enregistraments en directe de l’època soviètica van assolir un estatus gairebé mític a Occident, mostra d’un artista plenament personal, com cap d’altre, però alhora afaiçonat per la rica execució pianística de la tradició russa. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Sokolov va començar a aparèixer a les principals sales de concerts i festivals d’Europa. Així, ha actuat àmpliament com a concertista solista amb les orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, entre d’altres, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari. Grigory Sokolov ofereix al voltant d’una setantena de concerts cada temporada, en nombroses gires per tot Europa, en què es capbussa en un sol programa.
A diferència de molts pianistes, Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica Sokolov. L’associació entre l’artista i l’instrument és d’una importància vital perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho evoca tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços, a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.
Els crítics habitualment fan èmfasi en la seva extraordinària habilitat per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i per projectar línies melòdiques perfectes.
L’art carismàtic de Grigory Sokolov té el poder de conrear la concentració necessària perquè el públic admiri fins i tot les composicions més familiars des de perspectives noves. En recital, atreu els oients a una relació estreta amb la música, tot transcendint els aspectes de l’exhibició superficial i l’espectacularitat, per revelar-ne un significat espiritual més profund. L’art de Sokolov està cimentat sòlidament en la seva personalitat única i una mirada pròpia i individual.
Després de dues dècades allunyat de qualsevol mena d’enregistrament, Sokolov va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon. I aquesta associació ha permès la publicació de diversos enregistraments, tots captats estrictament de concerts en directe. Per al seu primer llançament, el 2015, el pianista rus va triar un concert que havia ofert el 2008 al Festival de Salzburg, amb obres de Mozart, Chopin, Bach, Rameau i Skriabin; un segon àlbum va aparèixer un any després, amb obres de Schubert i Beethoven. El tercer àlbum, aparegut el 2017, presenta interpretacions en directe de Concerts per a piano de Mozart i Rakhmàninov. Aquests enregistraments en CD incorporen un DVD del documental de Nadia Zhdanova A conversation that never was, un retrat de Grigory Sokolov compilat a partir d’entrevistes amb els seus amics i col·legues i d’enregistraments privats inèdits. Un doble CD amb DVD presentat el 2020 amb obres de Beethoven, Brahms i Mozart va ser seguit l’abril del 2022 pel llançament d’un enregistrament de concert, des del Palau Esterházy a Eisenstadt, amb tres Sonates de Haydn, els Quatre Impromptus, D. 935 de Schubert i una generosa selecció de bisos.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimecres, 06.03.24 – 20 h
Sala de Concerts—Franck, Skriabin, Widmann i Schumann
Anna Vinnitskaya, piano
C. Franck: Preludi, fuga i variació, op. 18 (transcripció de Theo Wegmann)
A. Skriabin: Vals, op. 1; Fantasia, op. 28; Dos poemes, op. 32; Sonata núm. 5, op. 53
R. Schumann: Carnaval, op. 9
J. Widmann: ZirkustänzePreus: de 22 a 30 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –