• Grigory Sokolov, piano

    Palau Piano

    Dimarts, 22 de febrer de 2022 – 20 h

    Sala Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Grigory Sokolov, piano


    I

    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemoll major, op. 35, "Variacions Heroica"

    Introduzione col Basso del Tema. Allegro vivace
    A due
    A tre
    A quattro
    Tema
    Variació I
    Variació II
    Variació III
    Variació IV
    Variació V
    Variació VI
    Variació VII. Canone all’ottava
    Variació VIII
    Variació IX
    Variació X
    Variació XI
    Variació XII
    Variació XIII
    Variació XIV. Minore
    Variació XV. Maggiore. Largo
    Finale. Alla Fuga. Allegro con brio. Andante con moto

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Tres Intermezzi, op. 117  

    Andante moderato
    Andante non troppo e con molta espressione
    Andante con moto

    II

    Robert Schumann (1810-1856)
    Kreisleriana, op. 16

    1. Áuβerst bewegt
    2. Sehr innig und nicht zu rasch
           Intermezzo I. Sehr Lebhaft
           Erstes Tempo
           Intermezzo II. Etwas bewegter
           Erstes Tempo
    3. Sehr aufgeregt. Etwas langsamer. Erstes Tempo. Noch schneller
    4. Sehr langsam
    5. Sehr Lebhaft
    6. Sehr langsam
    7. Sehr rasch
    8. Schnell und spielend

     

    Durada aproximada del concert: primera part 43 minuts | pausa 25 minuts | segona part 37 minuts
    #clàssics #llegendes

  • Poema

    Brases

    Sents l’avi com canta
    a la nit dels bàrbars?

    Persegueix els vius
    cap a un altre firmament.

    Desperta els somnis,
    hi vessa les màscares
    i descobreix
    que no hi ha hagué res
    que no fos en va.

    Satèl·lits a la deriva
    i els cometes penetrant
    la porta sideral

     

    Aquest llac tan saturat de silencis i pregàries.

    Anna Gual
    Símbol 47 (2015)

  • Comentari

    A TRAVÉS DE LES CARTES

     “... ha oblidat esmentar que el tema va ser agafat d’un ballet al·legòric per al qual jo mateix vaig escriure la música, de nom Prometeus. Això hauria de figurar a la pàgina del títol. Li prego que ho faci si encara és possible, és a dir, si la feina no ha aparegut ja al públic. Si la modificació de la pàgina del títol té un cost, que sigui a les meves expenses”.

    Amb aquestes paraules Beethoven encarregava al seu editor la modificació de la publicació de les Quinze variacions i fuga per a piano en Mi bemoll major, op. 35. Una música escrita el 1802, l’any en què Beethoven redacta el famós “testament de Heiligenstadt” confessant que la seva sordesa l’havia portat a plantejar-se el suïcidi. L’obra es coneix actualment com a Variacions Heroica perquè el tema musical és el mateix que el del moviment final de la Tercera Simfonia. No obstant això, aquest motiu melòdic no era nou en el compositor. La primera vegada que el va fer servir fou el 1800 a les Dotze contradanses, WoO14. Un any més tard tornà a aparèixer al ballet Les criatures de Prometeu, un dels seus grans èxits del moment i amb el qual, segons el que llegim, volia vincular aquesta nova obra. En una altra carta als editors, Beethoven ja remarcava aquesta modernitat de les Variacions. Hi explica que estaven escrites en un estil prou nou i on cada tema es tracta d’una manera completament original:

    “en aquestes peces per fi sento que la vida musical s’agita un cop més dins la meva ànima”.

    Clara Wieck-Schumann contestava d’aquesta manera a Johannes Brahms després de conèixer els seus Tres intermezzi, op. 11. La influència de Clara dins la composició de Brahms és present en aquestes peces escrites l’any 1892, dos anys després de la retirada formal del compositor. Ell mateix enviava a la compositora cada secció just quan l’acabava d’escriure buscant-ne la valoració i el consell. Els Tres intermezzi són un dels quatre darrers grups de peces per a piano que va escriure Brahms. El propi compositor les va anomenar “Tres cançons de bressol per al meu dolor”, en què el darrer intermezzo amb una música més inquietant i tràgica era la cançó de bressol de tot el seu dolor:

    “toca sovint la meva Kreisleriana. En alguns moviments hi ha certament un amor salvatge, i la teva vida i la meva, i com ets”.

    Ens traslladem al 1838, Clara Wieck de només 19 anys llegeix aquestes paraules en una de les nombroses cartes que rep de Robert Schumann. Les Vuit fantasies per a pianoforte, op. 16 és una de les obres més importants de la literatura pianística del Romanticisme. Es tracta d’una obra tremendament virtuosa considerada per Schumann com la seva obra predilecta. El sobrenom de Kreisleriana neix pel personatge de ficció creat per E. T. A. Hoffamn, Johannes Kreisler, un geni musical atrapat per la bogeria. Igual que el caràcter maniacodepressiu del personatge, l’obra es correspon amb vuit peces totalment contrastants on basculen les emocions i els sentiments. Des de l’agitació a la calma passant pel terror o l’eufòria. Schumann va dedicar la publicació a Frédéric Chopin, tot i que estava adreçada al seu gran amor, Clara. La jove pianista va interpretar la partitura del seu futur espòs responent:

     “a vegades la teva música m’espanta, i em pregunta: ¿es realment cert que el creador d’aquesta música serà el meu marit?”

    Maria José Anglés, musicòloga

  • 20220216 Anunci Generic DESKTOP
  • Biografia

    Grigory Sokolov, piano

    Grigory Sokolov

    La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en present és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. El repertori de Sokolov abasta des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres de teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky.

    Nascut a Leningrad (actualment Sant Petersburg), va oferir el seu primer recital als dotze anys. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou. Emil Gilels, president del jurat del Concurs, posteriorment va donar suport a la tasca de Sokolov.

    En la seva carrera ha actuat extensament amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari.

    A diferència de molts pianistes, Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica Sokolov. L’associació entre l’artista i l’instrument és de vital importància perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho conjura tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.

    El carismàtic art de Grigory Sokolov té el poder de conrear la concentració necessària perquè el public escolti fins i tot les composicions més familiars des de perspectives noves. En recital, atreu els oients a una relació propera amb la música, tot bandejant les qüestions de l’exhibició superficial i l’espectacle per revelar-ne un significat espiritual més profund.

    Els enregistraments recents de Sokolov, tots extrets estrictament de concerts en directe, són publicats pel segell Deutsche Grammophon. Les principals obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms, Rakhmàninov estan disponibles en CD i DVD. Entre els quals, Una conversa que mai no va existir de Nadja Zhdanova, un retrat revelador de Sokolov basat en entrevistes amb amics i col·legues del pianista il·lustrat amb imatges inèdites d’arxius privats.

     

  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Alexandra Dovgan, piano

    Programa per determinar

    Preus: de 20 a 30 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex