Grigory Sokolov, piano
Palau Piano
Dimarts, 22 de febrer de 2022 – 20 h
Sala Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemoll major, op. 35, "Variacions Heroica"Introduzione col Basso del Tema. Allegro vivace
A due
A tre
A quattro
Tema
Variació I
Variació II
Variació III
Variació IV
Variació V
Variació VI
Variació VII. Canone all’ottava
Variació VIII
Variació IX
Variació X
Variació XI
Variació XII
Variació XIII
Variació XIV. Minore
Variació XV. Maggiore. Largo
Finale. Alla Fuga. Allegro con brio. Andante con motoJohannes Brahms (1833-1897)
Tres Intermezzi, op. 117Andante moderato
Andante non troppo e con molta espressione
Andante con motoII
Robert Schumann (1810-1856)
Kreisleriana, op. 161. Áuβerst bewegt
2. Sehr innig und nicht zu rasch
Intermezzo I. Sehr Lebhaft
Erstes Tempo
Intermezzo II. Etwas bewegter
Erstes Tempo
3. Sehr aufgeregt. Etwas langsamer. Erstes Tempo. Noch schneller
4. Sehr langsam
5. Sehr Lebhaft
6. Sehr langsam
7. Sehr rasch
8. Schnell und spielendDurada aproximada del concert: primera part 43 minuts | pausa 25 minuts | segona part 37 minuts
#clàssics #llegendesPoema
Brases
Sents l’avi com canta
a la nit dels bàrbars?Persegueix els vius
cap a un altre firmament.Desperta els somnis,
hi vessa les màscares
i descobreix
que no hi ha hagué res
que no fos en va.Satèl·lits a la deriva
i els cometes penetrant
la porta sideralAquest llac tan saturat de silencis i pregàries.
Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
A TRAVÉS DE LES CARTES
“... ha oblidat esmentar que el tema va ser agafat d’un ballet al·legòric per al qual jo mateix vaig escriure la música, de nom Prometeus. Això hauria de figurar a la pàgina del títol. Li prego que ho faci si encara és possible, és a dir, si la feina no ha aparegut ja al públic. Si la modificació de la pàgina del títol té un cost, que sigui a les meves expenses”.
Amb aquestes paraules Beethoven encarregava al seu editor la modificació de la publicació de les Quinze variacions i fuga per a piano en Mi bemoll major, op. 35. Una música escrita el 1802, l’any en què Beethoven redacta el famós “testament de Heiligenstadt” confessant que la seva sordesa l’havia portat a plantejar-se el suïcidi. L’obra es coneix actualment com a Variacions Heroica perquè el tema musical és el mateix que el del moviment final de la Tercera Simfonia. No obstant això, aquest motiu melòdic no era nou en el compositor. La primera vegada que el va fer servir fou el 1800 a les Dotze contradanses, WoO14. Un any més tard tornà a aparèixer al ballet Les criatures de Prometeu, un dels seus grans èxits del moment i amb el qual, segons el que llegim, volia vincular aquesta nova obra. En una altra carta als editors, Beethoven ja remarcava aquesta modernitat de les Variacions. Hi explica que estaven escrites en un estil prou nou i on cada tema es tracta d’una manera completament original:
“en aquestes peces per fi sento que la vida musical s’agita un cop més dins la meva ànima”.
Clara Wieck-Schumann contestava d’aquesta manera a Johannes Brahms després de conèixer els seus Tres intermezzi, op. 11. La influència de Clara dins la composició de Brahms és present en aquestes peces escrites l’any 1892, dos anys després de la retirada formal del compositor. Ell mateix enviava a la compositora cada secció just quan l’acabava d’escriure buscant-ne la valoració i el consell. Els Tres intermezzi són un dels quatre darrers grups de peces per a piano que va escriure Brahms. El propi compositor les va anomenar “Tres cançons de bressol per al meu dolor”, en què el darrer intermezzo amb una música més inquietant i tràgica era la cançó de bressol de tot el seu dolor:
“toca sovint la meva Kreisleriana. En alguns moviments hi ha certament un amor salvatge, i la teva vida i la meva, i com ets”.
Ens traslladem al 1838, Clara Wieck de només 19 anys llegeix aquestes paraules en una de les nombroses cartes que rep de Robert Schumann. Les Vuit fantasies per a pianoforte, op. 16 és una de les obres més importants de la literatura pianística del Romanticisme. Es tracta d’una obra tremendament virtuosa considerada per Schumann com la seva obra predilecta. El sobrenom de Kreisleriana neix pel personatge de ficció creat per E. T. A. Hoffamn, Johannes Kreisler, un geni musical atrapat per la bogeria. Igual que el caràcter maniacodepressiu del personatge, l’obra es correspon amb vuit peces totalment contrastants on basculen les emocions i els sentiments. Des de l’agitació a la calma passant pel terror o l’eufòria. Schumann va dedicar la publicació a Frédéric Chopin, tot i que estava adreçada al seu gran amor, Clara. La jove pianista va interpretar la partitura del seu futur espòs responent:
“a vegades la teva música m’espanta, i em pregunta: ¿es realment cert que el creador d’aquesta música serà el meu marit?”
Maria José Anglés, musicòloga
Biografia
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en present és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. El repertori de Sokolov abasta des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres de teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky.
Nascut a Leningrad (actualment Sant Petersburg), va oferir el seu primer recital als dotze anys. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou. Emil Gilels, president del jurat del Concurs, posteriorment va donar suport a la tasca de Sokolov.
En la seva carrera ha actuat extensament amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari.
A diferència de molts pianistes, Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica Sokolov. L’associació entre l’artista i l’instrument és de vital importància perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho conjura tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.
El carismàtic art de Grigory Sokolov té el poder de conrear la concentració necessària perquè el public escolti fins i tot les composicions més familiars des de perspectives noves. En recital, atreu els oients a una relació propera amb la música, tot bandejant les qüestions de l’exhibició superficial i l’espectacle per revelar-ne un significat espiritual més profund.
Els enregistraments recents de Sokolov, tots extrets estrictament de concerts en directe, són publicats pel segell Deutsche Grammophon. Les principals obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms, Rakhmàninov estan disponibles en CD i DVD. Entre els quals, Una conversa que mai no va existir de Nadja Zhdanova, un retrat revelador de Sokolov basat en entrevistes amb amics i col·legues del pianista il·lustrat amb imatges inèdites d’arxius privats.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandra Dovgan, piano
Programa per determinar
Preus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
Grigory Sokolov, piano
Palau Piano
Dimarts, 22 de febrer de 2022 – 20 h
Sala Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Grigory Sokolov, piano
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Quinze variacions i fuga per a piano, en Mi bemoll major, op. 35, "Variacions Heroica"Introduzione col Basso del Tema. Allegro vivace
A due
A tre
A quattro
Tema
Variació I
Variació II
Variació III
Variació IV
Variació V
Variació VI
Variació VII. Canone all’ottava
Variació VIII
Variació IX
Variació X
Variació XI
Variació XII
Variació XIII
Variació XIV. Minore
Variació XV. Maggiore. Largo
Finale. Alla Fuga. Allegro con brio. Andante con motoJohannes Brahms (1833-1897)
Tres Intermezzi, op. 117Andante moderato
Andante non troppo e con molta espressione
Andante con motoII
Robert Schumann (1810-1856)
Kreisleriana, op. 161. Áuβerst bewegt
2. Sehr innig und nicht zu rasch
Intermezzo I. Sehr Lebhaft
Erstes Tempo
Intermezzo II. Etwas bewegter
Erstes Tempo
3. Sehr aufgeregt. Etwas langsamer. Erstes Tempo. Noch schneller
4. Sehr langsam
5. Sehr Lebhaft
6. Sehr langsam
7. Sehr rasch
8. Schnell und spielendDurada aproximada del concert: primera part 43 minuts | pausa 25 minuts | segona part 37 minuts
#clàssics #llegendesPoema
Brases
Sents l’avi com canta
a la nit dels bàrbars?Persegueix els vius
cap a un altre firmament.Desperta els somnis,
hi vessa les màscares
i descobreix
que no hi ha hagué res
que no fos en va.Satèl·lits a la deriva
i els cometes penetrant
la porta sideralAquest llac tan saturat de silencis i pregàries.
Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
A TRAVÉS DE LES CARTES
“... ha oblidat esmentar que el tema va ser agafat d’un ballet al·legòric per al qual jo mateix vaig escriure la música, de nom Prometeus. Això hauria de figurar a la pàgina del títol. Li prego que ho faci si encara és possible, és a dir, si la feina no ha aparegut ja al públic. Si la modificació de la pàgina del títol té un cost, que sigui a les meves expenses”.
Amb aquestes paraules Beethoven encarregava al seu editor la modificació de la publicació de les Quinze variacions i fuga per a piano en Mi bemoll major, op. 35. Una música escrita el 1802, l’any en què Beethoven redacta el famós “testament de Heiligenstadt” confessant que la seva sordesa l’havia portat a plantejar-se el suïcidi. L’obra es coneix actualment com a Variacions Heroica perquè el tema musical és el mateix que el del moviment final de la Tercera Simfonia. No obstant això, aquest motiu melòdic no era nou en el compositor. La primera vegada que el va fer servir fou el 1800 a les Dotze contradanses, WoO14. Un any més tard tornà a aparèixer al ballet Les criatures de Prometeu, un dels seus grans èxits del moment i amb el qual, segons el que llegim, volia vincular aquesta nova obra. En una altra carta als editors, Beethoven ja remarcava aquesta modernitat de les Variacions. Hi explica que estaven escrites en un estil prou nou i on cada tema es tracta d’una manera completament original:
“en aquestes peces per fi sento que la vida musical s’agita un cop més dins la meva ànima”.
Clara Wieck-Schumann contestava d’aquesta manera a Johannes Brahms després de conèixer els seus Tres intermezzi, op. 11. La influència de Clara dins la composició de Brahms és present en aquestes peces escrites l’any 1892, dos anys després de la retirada formal del compositor. Ell mateix enviava a la compositora cada secció just quan l’acabava d’escriure buscant-ne la valoració i el consell. Els Tres intermezzi són un dels quatre darrers grups de peces per a piano que va escriure Brahms. El propi compositor les va anomenar “Tres cançons de bressol per al meu dolor”, en què el darrer intermezzo amb una música més inquietant i tràgica era la cançó de bressol de tot el seu dolor:
“toca sovint la meva Kreisleriana. En alguns moviments hi ha certament un amor salvatge, i la teva vida i la meva, i com ets”.
Ens traslladem al 1838, Clara Wieck de només 19 anys llegeix aquestes paraules en una de les nombroses cartes que rep de Robert Schumann. Les Vuit fantasies per a pianoforte, op. 16 és una de les obres més importants de la literatura pianística del Romanticisme. Es tracta d’una obra tremendament virtuosa considerada per Schumann com la seva obra predilecta. El sobrenom de Kreisleriana neix pel personatge de ficció creat per E. T. A. Hoffamn, Johannes Kreisler, un geni musical atrapat per la bogeria. Igual que el caràcter maniacodepressiu del personatge, l’obra es correspon amb vuit peces totalment contrastants on basculen les emocions i els sentiments. Des de l’agitació a la calma passant pel terror o l’eufòria. Schumann va dedicar la publicació a Frédéric Chopin, tot i que estava adreçada al seu gran amor, Clara. La jove pianista va interpretar la partitura del seu futur espòs responent:
“a vegades la teva música m’espanta, i em pregunta: ¿es realment cert que el creador d’aquesta música serà el meu marit?”
Maria José Anglés, musicòloga
Biografia
Grigory Sokolov, piano
La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en present és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. El repertori de Sokolov abasta des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres de teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky.
Nascut a Leningrad (actualment Sant Petersburg), va oferir el seu primer recital als dotze anys. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou. Emil Gilels, president del jurat del Concurs, posteriorment va donar suport a la tasca de Sokolov.
En la seva carrera ha actuat extensament amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari.
A diferència de molts pianistes, Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica Sokolov. L’associació entre l’artista i l’instrument és de vital importància perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho conjura tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.
El carismàtic art de Grigory Sokolov té el poder de conrear la concentració necessària perquè el public escolti fins i tot les composicions més familiars des de perspectives noves. En recital, atreu els oients a una relació propera amb la música, tot bandejant les qüestions de l’exhibició superficial i l’espectacle per revelar-ne un significat espiritual més profund.
Els enregistraments recents de Sokolov, tots extrets estrictament de concerts en directe, són publicats pel segell Deutsche Grammophon. Les principals obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms, Rakhmàninov estan disponibles en CD i DVD. Entre els quals, Una conversa que mai no va existir de Nadja Zhdanova, un retrat revelador de Sokolov basat en entrevistes amb amics i col·legues del pianista il·lustrat amb imatges inèdites d’arxius privats.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 28.03.2022 - 20 h
Sala de ConcertsAlexandra Dovgan, piano
Programa per determinar
Preus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –