• Trio Lluna-Claret-Colom

    ―Glinka, Guinjoan i Brahms

    Palau Cambra

    Dilluns, 10 de gener de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Joan Enric Lluna, clarinet
    Lluís Claret, violoncel
    Josep M. Colom, piano


    I

    Mikhaïl Glinka (1804-1857)
    Trio per a clarinet, violoncel i piano, “Patètic”

    Allegro moderato
    Scherzo. Vivacissimo
    Largo
    Allegro con spirito

    Joan Guinjoan (1931-2019)
    Puzzle, per a clarinet, violoncel i piano

    II

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Trio per a clarinet, violoncel i piano, op. 114

    Allegro
    Adagio
    Andantino grazioso
    Allegro

    Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 30 minuts
    #clàssics #patromonicatalà

  • Poema

    Ni la pedra

    Ni la pedra
    ni la natura
    no saben res,
    desconeixen.
    Així la digna
    mesura,
    el do privat
    de l’home,
    obscur de
    crosta eixorca,
    perdut i ignorant.
    Sap el ferro
    la seva capacitat
    de matar?

    Jaume C. Pons Alorda
    L’arbre dels ciris
    L’arbre de les estacions
    Cilici, 2009

  • 20211223 Generic Palau DESKTOP
  • Comentari

    No ens fa falta, com ho era Mozart, ser compulsius jugadors de cartes per conèixer el significat de l’expressió “trio d’asos” i de la seva relació amb allò que és excepcional i superlatiu. El trio format per Joan Enric Lluna, Lluís Claret i Josep Colom bé val aquesta expressió per constituir-se com una agrupació cambrística formada per tres veritables intèrprets de culte amb una dilatada i intensa trajectòria musical. Amb ells, tres obres per a la formació de trio dels instruments respectius que, perfectament, representen el més reeixit del cànon per a aquest conjunt de cambra.

    Malgrat ser considerat com el pare de la “música russa”, Mikhaïl Glinka segueix erigint-se a les nostres orelles com un compositor fortament occidentalitzat, tal com la seva formació al costat de noms com John Field (1782-1837) o Francesco Basili (1767-1850) manifesta d’allò més. Una mostra n’és el Trio Patètic (1832), on les ressonàncies són més pròximes a les de Chopin, sempre influït pel melodisme bellinià, o Mendelssohn per l’ordre en la forma musical, que no al món eslau. Original per a clarinet, fagot i piano, sembla que darrere la composició s’amaga la voluntat de Glinka de materialitzar una ruïnosa relació sentimental que, no obstant això, el va portar a un coneixement que va deixar escrit en una nota en francès al manuscrit autògraf: “l’única forma de conèixer l’amor és pel dolor que causa”.

    Si un fracàs amorós és el que explica el Trio Patètic de Glinka, la sempre complexa relació d’amistat-admiració entre Johannes Brahms i Clara Schumann (1819-1896), esposa de qui va ser mentor d’ell, sembla ajudar-nos a explicar l’obra d’avui del compositor d’Hamburg. No han estat poques les lectures de l’obra brahmsiana com un constant cant d’amor vers aquella dona admirada a qui no va voler mai manifestar-li obertament el seu, per pudor o per respecte a Robert Schumann. El Trio en La menor, op. 114 (1891) no sembla pas escapar-se d’aquesta premissa, però tampoc de la sorpresa que va causar a Brahms la coneixença del clarinetista Richard Mühlfeld (1856-1907), que, curiositats de la vida musical, havia començat la seva carrera com a violinista de la Meininger Hofkapelle el 1873. El seu canvi, tres anys després, com a primer clarinet el va portar a erigir-se en un més que solvent virtuós, fins al punt que en escoltar-lo Brahms, el 1891, va replantejar el seu adeu a la composició per dedicar-li el Quintet op. 115, les dues Sonates op. 120 i, evidentment, el Trio op. 114. Obra d’una intensa expressivitat i llibertat formal, va influir als cercles musicals vienesos fins al punt que un compositor com Alexander von Zemlinsky (1872-1942) es va veure influït en la composició del seu Trio op. 3.

    Dedicat a un dels protagonistes del concert d’avui, Lluís Claret, juntament amb Juli Panyella i Rose Marie-Cabestany, Puzzle (1979) suposa una veritable invitació al món compositiu de Joan Guinjoan als anys setanta, en què, amb un llenguatge inequívocament personal i, per tant, guinjoanià, sap erigir-se com –dient-ho amb paraules d’Agustí Charles– un veritable compositor del nostre temps. Passats els anys, la seva música encara ens segueix parlant massa intensament com perquè un trio d’asos com el d’avui no es pugui estar d’integrar-lo al costat de grans noms com els de Glinka i Brahms. Possiblement perquè Guinjoan ja és també un d’aquests grans noms.

    Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista

  • Biografies

    Joan Enric Lluna, clarinet

    Joan Enric Lluna

    Compagina la seva tasca com a clarinetista amb la direcció d’orquestra i la docència. En el seu vessant de director i de solista-director, s’ha posat al capdavant d’orquestres com ara la Luzerne Festival Strings, Manchester Camerata, OCV del Palau de les Arts, Covent Garden Chamber Orchestra, Orquestra de València, Real Filharmonía de Galícia, i va dirigir els concerts del trentè aniversari de l’Orquestra de Cadaqués al Palau de la Música Catalana amb un gran èxit de públic i crítica.

    També ha dirigit els vents de l’Scottish Chamber Orchestra i l’abril del 2019 va debutar a la sala de cambra de la Philharmonie de Berlín i a la Sala Karl Philip Emmanuel Bach de Frankfurt de l’Oder al capdavant de la Berliner Camerata. Com a solista ha actuat als principals escenaris europeus, sota la direcció dels mestres Zubin Mehta, Gianandrea Noseda, Juanjo Mena i Neville Marriner, i en grups de cambra amb els quartets Brodsky, Tokio i Alexander o amb els solistes Lluís claret, Tasmin Little i Josep Colom.

    És el primer clarinet de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, conjunt titular del Palau de les Arts Reina Sofía, des que en va ser escollit per ocupar el càrrec per Lorin Maazel el 2006. També és primer clarinet de l’Orquestra de Cadaqués, de la qual és cofundador. Va ser primer clarinet de la Bournemouth Sinfonietta entre els anys 1996 i 1999, i com a primer clarinet ha estat convidat per les orquestres London Philharmonic i Royal Philharmonic, Academy of St. Martin in the Fields i Chamber Orchestra of Europe, entre d’altres.

    Lluna és impulsor i director del grup de cambra Moonwinds, que està integrat per instruments de vent i que aplega intèrprets de primer nivell. A més, des del 2009 dirigeix el Festival Internacional Residències de Música de Cambra de Godella (València). Ha interpretat una gran part del repertori per a clarinet solista i ha estrenat concerts de compositors com ara Sir John Tavener, Joan Guinjoan, César Cano, Jesús Torres, Mauricio Sotelo, Isidora Zebeljan, Paul Barker o Sánchez Verdú. Igualment, en el decurs de la seva trajectòria ja ha estrenat nombroses obres de cambra de compositors com ara J. Torres, I. Zebeljan, P. Barker, D. Del Puerto o H. Khoury. Recentment ha estrenat concerts escrits per ser interpretats com a solista director d’Isidora Zebeljan i Jesús Torres, i l’estrena a Espanya d’Il angelo necessario de Mauricio Sotelo amb l’OBC.

    Entre els seus projectes figura el llançament al mercat del CD dedicat al mestre Joaquín Rodrigo dirigint l’Orquestra de la Comunitat Valenciana al Palau de les Arts. Recentment ha aparegut l’enregistrament Jazz impact, dedicat a Leonard Bernstein i Benny Goodman, que ha estat un gran èxit, i els Concerts i Simfonies de C. M. Weber amb la Berliner Camerata per al segell IBS.

    Entre la seva discografia també cal destacar tres enregistraments del Concert per a clarinet KV 622 de Mozart, amb els directors Sir Neville Marriner (Tritò) i Anthony Pay (Cala Records) i amb la Bournemouth Sinfonietta. També ha enregistrat amb els quartets Brodsky, Tokio i Alexander, i té cinc discos dedicats a la música espanyola, publicats per Harmonia Mundi i Clarinet Classics. L’últim està dedicat als músics a l’exili arran de la Guerra Civil Espanyola (Tritó, 2015). Amb Moonwinds ha enregistrat la Gran Partita, les Serenates per a vents de Mozart, Una cosa rara i un disc dedicat a divertiments inèdits de Martín i Soler. El CD Le jour de l’an (IBS) amb Moonwinds, dedicat a compositors exiliats per la guerra civil va ser nominat als Premis Carles Santos de la Música.

    Joan Enric Luna és professor a l’ESMUC, al Trinity College de Londres i és convidat sovint per impartir classes magistrals i recitals a institucions musicals importants, com la California State University, Royal College i Royal Academy de Londres o Royal Scottish Academy of Music de Glasgow.

  • Lluís Claret, violoncel

    Lluís Claret, violoncel

    Nascut a Andorra de pares catalans exiliats, en aquest Principat inicià els estudis musicals inspirat per la figura del seu padrí, Pau Casals. Després la família es traslladà a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu. Durant anys va rebre classes particulars d’Enric Casals (germà de Pau Casals), que malgrat no ser violoncel·lista, va ser el seu mentor i pare musical. Les seves trobades amb els mestres Radu Aldulescu, György Sebök, Eva Janzer, Maurice Gendron i Bernard Greenhouse també han marcat la seva personalitat musical.

    Va guanyar els concursos Pau Casals i Mstislav Rostropóvitx, fet que el projectà mundialment com a solista i gran amant de la música de cambra (és membre fundador del Trio de Barcelona, del Berlin Trio i ha fet duo amb Josep Colom). El seu interès per la música del seu temps l’ha portat a col·laborar amb mestres com ara Pierre Boulez, Witold Lutoslawski, Krzysztof Penderecki, Iannis Xenakis, Joan Guinjoan, Salvador Brotons, Tomás Garrido i Agustí Charles, entre d’altres.

    La seva primerenca i profunda atracció per la pedagogia l’ha dut a ensenyar en multitud de centres i a impartir classes magistrals a Europa, Amèrica i l’Àsia. Actualment és professor al Conservatori del Liceu i al New England Conservatory de Boston.

    Toca amb un Nicolas Lupot (París, 1820).

  • Josep M. Colom, piano

    Josep M. Colom, piano

    Vaig néixer a Barcelona el 1947. La música sempre ha estat important i quotidiana al meu àmbit familiar des que tinc memòria. Val a dir que no era habitual, en aquella època, a Espanya. Sens dubte, això juntament amb el fet que els meus pares, sense ser músics de professió, em donessin suport de manera incondicional, tant en l’aspecte emocional com econòmic, m’ha permès gaudir d’aquest ofici tota la vida.

    De jove vaig guanyar diversos concursos. Així, els internacionals de Jaén (1977) i de Santander (1978) em van ajudar a començar de ser conegut a l’Estat. Molt després el Ministeri de Cultura espanyol em va atorgar el Premi Nacional de Música, que tinc en consideració especial perquè és producte de la valoració dels meus col·legues de professió.

    A partir dels anys vuitanta la meva activitat pública va anar augmentant de manera progressiva i actualment toco habitualment amb pràcticament totes les orquestres espanyoles amb molt bons directors, com també en recital i fent música de cambra als principals festivals i auditoris. A l’estranger també gaudeixo d’una activitat notable, especialment a França, on vaig viure força temps durant els anys setanta estudiant a l’École Normale de Musique, fundada per Alfred Cortot i on he enregistrat la majoria dels meus àlbums per al segell Mandala, amb música d’autors tan diversos com Brahms, Franck, Blasco de Nebra, Mompou, Falla... Recentment el segell RTVE ha editat un DVD amb el Tercer Concert de Prokófiev i un CD amb obres de Chopin, Debussy i Ravel, enregistraments en directe de l’arxiu de Radio Clásica corresponent a la sèrie “Grans pianistes espanyols”. Definitivament, prefereixo els enregistraments en directe encara que siguin més imperfectes. Són més reals. Els meus darrers són un intent de recrear l’esperit d’un concert en directe, a més d’aplegar les meves últimes propostes estètiques. Es tracta de quatre CD del segell Eudora. Els dos primers, Dialogue i Confluences, hi interpreto, respectivament, obres de Mozart i Chopin, i obres de Bach i Chopin en alternança, i miro de desmitificar les classificacions estilístiques que encasellen els compositors com a “clàssics”, “barrocs” o “romàntics”. També les tres darreres Sonates de Beethoven alternant amb les seves Bagatel·les, op. 111 i les dues Sonates en Si menor de Chopin i de Liszt en confrontació.

     Molts músics han influenciat i influeixen en la meva evolució musical. Vull destacar als meus inicis el compositor (i aleshores també pianista) Joan Guinjoan, que quan jo tenia 19 anys em va ajudar a desenvolupar una manera d’acarar la música i l’execució pianística molt més racional i estructurada.

    Un temperament reservat i introvertit fan que el meu món sigui el recital i la música de cambra, per bé que no he sabut renunciar a les oportunitats de gaudir de les meravelles del repertori amb orquestra. No vull iniciar una llista d’orquestres, directors, quartets i músics en general amb els quals he compartit grans moments, perquè inevitablement me’n deixaria molts i tots tenen o han tingut importància per a mi.

    La pedagogia ha esdevingut a poc a poc un aspecte molt valuós i una vegada, gràcies al contacte amb els músics més joves, de renovar un cop i un altre l’entusiasme pel redescobriment del gran repertori. A més d’impartir habitualment classes magistrals, vaig ensenyar des que es va fundar el 1990 a l’Aula de Música de la Universidad de Alcalá de Henares i durant diversos cursos acadèmics he col·laborat amb el Conservatorio Superior de Saragossa i amb Musikeon (València). A partir del setembre del 2012 he iniciat una nova etapa pedagògica al Conservatori Superior del Liceu.

    Fer música és un gran privilegi i dono gràcies a totes les persones que s’han desplaçat per compartir el que per a mi és un miracle quotidià.

  • També et pot interessar...

    Petit Palau Cambra
    Dijous, 03.03.2022 – 20 h
    Petit Palau

    Joel Bardolet, violí
    Marc Heredia, piano

    F. Schubert: Sonata núm. 2, en La menor, D. 385
    J. M. Guix: Llàgrimes de tardor
    O. Messiaen: Tema i variacions
    B. Bartók: Sonata núm. 2 Sz. 76
    J. Brahms: Sonata núm. 3, en Re menor, op. 108

    Preu: 15 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex