GIO Symphonia & Prat
—Més Garreta!Tardes al Palau
Dimarts, 4 de març de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jordi Lara, narrador
Albert Guinovart, piano
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorLudwig van Beethoven (1770-1827)
Obertura Coriolà, op. 62Juli Garreta (1875-1925)
Impressió simfònica II, en Si bemoll majorIsaac Albéniz (1860-1909)
Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)Juli Garreta
Sonata en Do menor. III.
Sardana: Ben ritmat *Romança (orquestració d’Albert Guinovart)
Richard Wagner (1813-1883)
Idil·li de Siegfried, WWV 103
*(transcripció orquestral estrenada per l'Orquestra Pau Casals el 22/10/1924 al Palau de la Música Catalana).Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#patrimonicatalà #nousformats #enfamília
Poema
Mollera i núvol (fragment)
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula.
Barcelona: La Breu Edicions, 2011.Comentari
Wagner i Beethoven eren dos autors de referència per a Juli Garreta. El primer havia obert tot un univers d’harmonies avançades en una orquestra plena de matisos i significats, l’altre havia portat les formes clàssiques a la seva maduresa expressiva. Tant l’Obertura Coriolà, composta per Beethoven el 1807, com una introducció musical a una tragèdia inspirada en la biografia de l’historiador hel·lènic Plutarc, com el poema simfònic Idil·li de Siegfried, compost per Wagner el 1870 com a regal d’aniversari a la seva esposa Cosima, són dues obres que emmarquen perfectament la música de Garreta, que va estar sempre entre el classicisme i la modernitat, una tensió habitual a l’època i pròpia del Noucentisme.
Impressions simfòniques, estrenada el 29 d’octubre de 1907 al Teatre Principal de Barcelona, va ser la primera composició orquestral de Garreta. Hi havia treballat, com a mínim, des del 1901. El segon moviment té un inici senzill que recorda un minuet antic. Però de manera quasi imperceptible la música s’allunya de l’estil d’una dansa barroca i es transforma en un joc de motius que es repeteixen i desenvolupen a la manera de Wagner. Aquesta primera secció dona pas a un llarg solo de violoncel que domina tota la peça amb el lirisme propi dels moviments lents de les sonates, simfonies i quartets. És una pausa gairebé romàntica. Al final, la peça retorna breument al ritme equilibrat i ternari de l’inici.
Romança és una obra per a violí i piano que Garreta va escriure abans de l’estiu del 1912, quan en va fer una versió per a violoncel adreçada a Pau Casals. S’acabaven de conèixer i el compositor va enviar-li l’arranjament per correu. Es tracta d’una peça de moviment únic i caràcter melangiós, un diàleg entre melodia i acompanyament que ja té algunes de les traces formals que defineixen el llenguatge simfònic de Garreta, com un final que, sense cap estridència, deixa l’oient en suspens.
“Sardana” és la transcripció del tercer temps de la Sonata en Do menor per a piano, encarregada per Pau Casals i estrenada per la seva orquestra el 22 d’octubre de 1924 al Palau de la Música Catalana. Va ser l’últim arranjament simfònic d’una sardana fet pel mateix compositor i l’únic que no partia d’una obra escrita per a cobla. Per això, tot i mantenir l’estructura de curts i llargs habitual de les sardanes, era molt més extensa i elaborada.
Completa el programa, com a contrast de regust ibèric, l’orquestració de Córdoba, un dels Chants d’Espagne que Isaac Albéniz va publicar el 1897. La contraposició estètica d’aquest fragment amb la resta d’obres ajuda a demostrar fins a quin punt Garreta va inventar una nova manera d’entendre la música d’inspiració mediterrània a partir de referents clàssics i moderns, i va allunyar-se dels tòpics espanyols que tant agradaven a Europa i que durant el segle XX es van identificar i promoure amb el nacionalisme del regne dels Borbons i el país de Franco.
Joaquim Rabaseda i Matas, comissari Any Garreta
Biografies
Biografies
Jordi Lara, narrador
Jordi Lara és escriptor i creador audiovisual. Va néixer a Vic i estima la boira, les biblioteques, la música. Es va llicenciar en literatura catalana i va estudiar piano, tenora, bandoneó. La seva obra indaga sovint en personatges marginals que abdiquen del capitalisme, en els amors difícils, els llocs abandonats. Ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or o el Premi de la Crítica de Narrativa per llibres com “Una màquina d’espavilar ocells de nit”, “Mística conilla” o “Sis nits d’agost”. Ha escrit i dirigit llargmetratges com “Ventre Blanc” o “Gos que borda boira endins”, i ha presentat diferents videoexposicions que investiguen la relació entre literatura i imatge. Escriu i dirigeix a 3cat el programa cultural “Il·luminats”, Premi Internacional Zoom al millor programa cultural. “Qualsevol art és metàfora de les altres arts”, escriu. “La literatura és un combat de la llengua amb el món; la llengua volent dir el món i el món resistint-s’hi. Amb les despulles vençudes d’aquest combat en fem els llibres”.
Biografies
Albert Guinovart, piano
El compositor i pianista Albert Guinovart és un músic polifacètic que destaca en la composició, l’orquestració, la docència i com a intèrpret tant del repertori clàssic i romàntic com del seu propi catàleg pianístic. Les seves obres han estat estrenades a sales de concerts d’arreu del món per intèrprets, orquestres i directors de prestigi internacional. La seva obra inclou dues òperes (Atzar i Alba Eterna), un ballet (Terra Baixa), sis musicals (com Mar i Cel i Flor de Nit), obres orquestrals, simfonicocorals i repertori cambrístic, amb el piano com a element central. Ha gravat més de seixanta títols, molts dels quals amb discogràfiques de renom, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori clàssic com de les seves pròpies composicions.
Biografies
Joel Bardolet, violí
Ha dedicat els últims anys a la investigació i l’estudi del llenguatge musical: des d'Ockeghem i el Renaixement, la relació de la paraula i la música, fins als paisatges atemporals de Morton Feldmann.
La seva relació de vida amb Jordi Mora li ha imprès una percepció de la vivència fenomenològica que és ben present en cada lectura d'un text musical.
És el director musical del projecte Bach-Inventions de la prestigiosa companyia de dansa MalPelo, amb qui comparteix escenari i laboratori de treball regularment experimentant la bellesa del gest, l'escolta honesta i integrant materials literaris, d'arquitectura i científics en el mètode de treball. També col·labora amb l'artista Blai Mateu i la companyia Baró d'Evel de manera habitual, per a qui ha arreglat, compost i enregistrat música als seus últims espectacles.
Forma part de la generació marcada per la llum del Quartet Casals i ha rebut mestratge de Rainer Schmidt, Muriel Cantoreggi i Eva Graubin, així com la inspiració d'una llarga llista d’artistes que no para de créixer: Clive Brown, Ferenc Rados, Rita Wagner, Eberhard Feltz, Lorenzo Coppola...
Ha estrenat i enregistrat algunes de les obres del compositor Joan Magrané, de qui va rebre les Variacions sobre ‘The last rose of summer’ i el concert per a violí i orquestra L’or de l'azur estrenat a L'Auditori. El treball i descobriment de noves músiques amb compositors vius és una constant en el seu creixement musical.
Els darrers anys ha liderat i dirigit diferents orquestres, tot destacant el vincle de concertino convidat a la Scottish Chamber Orchestra, dirigida per Maxim Emelyanychev. Actualment és concertino principal de Musique des Lumières (Suïssa) i comparteix projecte amb els seus amics al Trio Fortuny, grup resident al Palau de la Música Catalana.
Biografies
© Xenia Gasull
© Xenia Gasull
GIO Symphonia
La GIO Symphonia és un projecte orquestral versàtil que porta més enllà les experiències musicals convencionals apostant per viure experiències úniques i noves fórmules de presentar i programar els concerts.
Al llarg d’aquests anys ha col·laborat amb artistes de prestigi nacionals i internacionals, grans noms de la clàssica, com Nemanja Radulović, Daniel Müller-Schott, Valentina Lisitsa, Albert Guinovart, Xavier Sabata, Josep Carreras o Ainhoa Arteta. I amb projectes innovadors al costat d’artistes com ara Monica Bellucci, Ute Lemper, Andrea Bocelli, La Fura dels Baus, Sílvia Pérez Cruz o Buika.
La GIO participa regularment als principals festivals del país, com el Festival de Peralada, Festival de Cap Roig, Festival de la Porta Ferrada, Festival Jardins de Pedralbes, Grec, Festival Cruïlla, Portalblau i Festival de la Cerdanya. I ha trepitjat teatres i auditoris tan destacats com L’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Girona o Teatro Real de Madrid.
També ha format part de grans produccions i col·laboracions, com Maestro, espectacle de música electrònica del Grup Flaix; El pop d’una nit d’estiu i l’acte institucional de la Diada del 2019 a la plaça de Sant Jaume. I d’enregistraments de música per a projectes audiovisuals, entre els quals destaquen les bandes sonores de reconeguts compositors, com Marc Timón, Arnau Batallé i Ivan Torrent. I també per a l’empresa Really Slow Motion de Los Angeles o per a “la Caixa” en campanyes de promoció al nostre territori.
A més de l’activitat concertística, la GIO Symphonia compta amb un projecte pedagògic i social que col·labora amb campanyes solidàries i vetlla per fer arribar un projecte sòlid i de futur dins el panorama musical català, gràcies a un equip de professionals al darrere que té com a objectiu situar la formació com una de les orquestres de prestigi del nostre país.
Biografies
© IGOR STUDIO
© IGOR STUDIO
Francesc Prat, director
Director d’orquestra i compositor format a l’Escolania de Montserrat, al Conservatori de Barcelona i diplomat per la Musik-Akademie der Stadt de Basilea (composició) i la Zürcher Hochschule der Künste (direcció d’orquestra).
Actualment és director artístic de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, de la GIO Symphonia i director associat de la Ö! Ensemble für Neue Musik (Suïssa).Més enllà d’aquests tres projectes musical com a director convidat ha treballat amb l’Orquesta Nacional de España, Collegium Vocale Gent, la Filharmònica d’Essen, l’Orquestra de Cambra de Munich, l’Orquestra de la Ràdio Nacional d’Eslovènia, l’Orquestra Simfònica de Basilea, Orquestra de Cambra d'Holanda i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre d’altres.
En les darreres temporades ha dirigit habitualment al Teatro Real de Madrid on prèviament havia estat assistent d’Ivor Bolton en la direcció musical (2014-2019). Entre els anys 2020 i 2024 ha estat dirigit regularment al Teatre de Basilea on ha dirigit produccions referents com “La Flauta màgica” amb posada en escena de Simon McBurney o el “Requiem” amb posada en escena de Romeo Castellucci.
També ha participat en festivals o esdeveniments culturals tan diversos com el Festival de Lucerna, Festival de Peralada, la Berlinale, la fira d’art contemporani ARTBasel, Klassik Festival Arosa, Tuns Contemporans, München Biennale, Hic et nunc, Internationales Bachfest Stuttgart.
Com a compositor, les seves obres han estat estrenades a Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia. Destacar l’estrena de les seves dues obres escèniques: l’òpera 7 Silben (Basilea, 2012) i Cállate, amb text d’Oriol Pla (Gran Teatre del Liceu, 2021).També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dilluns, 02.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Schubert i Garreta
Romain Garioud, violoncel
Daniel Blanch, pianoF. Schubert: Sonata en La menor, D. 821, “Arpeggione”
J. Garreta: Sonata per a violoncel i piano, en Fa major
Preu: 15 €
GIO Symphonia & Prat
—Més Garreta!Tardes al Palau
Dimarts, 4 de març de 2025 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Jordi Lara, narrador
Albert Guinovart, piano
Joel Bardolet, violí
GIO Symphonia
Francesc Prat, directorLudwig van Beethoven (1770-1827)
Obertura Coriolà, op. 62Juli Garreta (1875-1925)
Impressió simfònica II, en Si bemoll majorIsaac Albéniz (1860-1909)
Córdoba, op. 232 núm. 4 (orquestració d’Albert Guinovart)Juli Garreta
Sonata en Do menor. III.
Sardana: Ben ritmat *Romança (orquestració d’Albert Guinovart)
Richard Wagner (1813-1883)
Idil·li de Siegfried, WWV 103
*(transcripció orquestral estrenada per l'Orquestra Pau Casals el 22/10/1924 al Palau de la Música Catalana).Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#patrimonicatalà #nousformats #enfamília
Poema
Mollera i núvol (fragment)
N’eren deu mil, els trabucaires.
I l’univers un tro.
Blancafort i Toldrà toquen l’última sardana.
Miró, entre ocells i barretines, aviva els horts solars.Qui és el Desvetllat? No siguis estantís.
Obre’t al llamp, al vent i a la ferida.“Goiteu ací, ermitana”,
diu el pastor, el de la Caterina.I Sales assevera, des de Macorís:
“L’Arreu, l’Enlloc o el Qui-Sap-On
no em són més estrangers que el Temps i que la Vida”.Lluís Calvo
Del llibre Estiula.
Barcelona: La Breu Edicions, 2011.Comentari
Wagner i Beethoven eren dos autors de referència per a Juli Garreta. El primer havia obert tot un univers d’harmonies avançades en una orquestra plena de matisos i significats, l’altre havia portat les formes clàssiques a la seva maduresa expressiva. Tant l’Obertura Coriolà, composta per Beethoven el 1807, com una introducció musical a una tragèdia inspirada en la biografia de l’historiador hel·lènic Plutarc, com el poema simfònic Idil·li de Siegfried, compost per Wagner el 1870 com a regal d’aniversari a la seva esposa Cosima, són dues obres que emmarquen perfectament la música de Garreta, que va estar sempre entre el classicisme i la modernitat, una tensió habitual a l’època i pròpia del Noucentisme.
Impressions simfòniques, estrenada el 29 d’octubre de 1907 al Teatre Principal de Barcelona, va ser la primera composició orquestral de Garreta. Hi havia treballat, com a mínim, des del 1901. El segon moviment té un inici senzill que recorda un minuet antic. Però de manera quasi imperceptible la música s’allunya de l’estil d’una dansa barroca i es transforma en un joc de motius que es repeteixen i desenvolupen a la manera de Wagner. Aquesta primera secció dona pas a un llarg solo de violoncel que domina tota la peça amb el lirisme propi dels moviments lents de les sonates, simfonies i quartets. És una pausa gairebé romàntica. Al final, la peça retorna breument al ritme equilibrat i ternari de l’inici.
Romança és una obra per a violí i piano que Garreta va escriure abans de l’estiu del 1912, quan en va fer una versió per a violoncel adreçada a Pau Casals. S’acabaven de conèixer i el compositor va enviar-li l’arranjament per correu. Es tracta d’una peça de moviment únic i caràcter melangiós, un diàleg entre melodia i acompanyament que ja té algunes de les traces formals que defineixen el llenguatge simfònic de Garreta, com un final que, sense cap estridència, deixa l’oient en suspens.
“Sardana” és la transcripció del tercer temps de la Sonata en Do menor per a piano, encarregada per Pau Casals i estrenada per la seva orquestra el 22 d’octubre de 1924 al Palau de la Música Catalana. Va ser l’últim arranjament simfònic d’una sardana fet pel mateix compositor i l’únic que no partia d’una obra escrita per a cobla. Per això, tot i mantenir l’estructura de curts i llargs habitual de les sardanes, era molt més extensa i elaborada.
Completa el programa, com a contrast de regust ibèric, l’orquestració de Córdoba, un dels Chants d’Espagne que Isaac Albéniz va publicar el 1897. La contraposició estètica d’aquest fragment amb la resta d’obres ajuda a demostrar fins a quin punt Garreta va inventar una nova manera d’entendre la música d’inspiració mediterrània a partir de referents clàssics i moderns, i va allunyar-se dels tòpics espanyols que tant agradaven a Europa i que durant el segle XX es van identificar i promoure amb el nacionalisme del regne dels Borbons i el país de Franco.
Joaquim Rabaseda i Matas, comissari Any Garreta
Biografies
Jordi Lara, narrador
Jordi Lara és escriptor i creador audiovisual. Va néixer a Vic i estima la boira, les biblioteques, la música. Es va llicenciar en literatura catalana i va estudiar piano, tenora, bandoneó. La seva obra indaga sovint en personatges marginals que abdiquen del capitalisme, en els amors difícils, els llocs abandonats. Ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or o el Premi de la Crítica de Narrativa per llibres com “Una màquina d’espavilar ocells de nit”, “Mística conilla” o “Sis nits d’agost”. Ha escrit i dirigit llargmetratges com “Ventre Blanc” o “Gos que borda boira endins”, i ha presentat diferents videoexposicions que investiguen la relació entre literatura i imatge. Escriu i dirigeix a 3cat el programa cultural “Il·luminats”, Premi Internacional Zoom al millor programa cultural. “Qualsevol art és metàfora de les altres arts”, escriu. “La literatura és un combat de la llengua amb el món; la llengua volent dir el món i el món resistint-s’hi. Amb les despulles vençudes d’aquest combat en fem els llibres”.
Albert Guinovart, piano
El compositor i pianista Albert Guinovart és un músic polifacètic que destaca en la composició, l’orquestració, la docència i com a intèrpret tant del repertori clàssic i romàntic com del seu propi catàleg pianístic. Les seves obres han estat estrenades a sales de concerts d’arreu del món per intèrprets, orquestres i directors de prestigi internacional. La seva obra inclou dues òperes (Atzar i Alba Eterna), un ballet (Terra Baixa), sis musicals (com Mar i Cel i Flor de Nit), obres orquestrals, simfonicocorals i repertori cambrístic, amb el piano com a element central. Ha gravat més de seixanta títols, molts dels quals amb discogràfiques de renom, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori clàssic com de les seves pròpies composicions.
Joel Bardolet, violí
Ha dedicat els últims anys a la investigació i l’estudi del llenguatge musical: des d'Ockeghem i el Renaixement, la relació de la paraula i la música, fins als paisatges atemporals de Morton Feldmann.
La seva relació de vida amb Jordi Mora li ha imprès una percepció de la vivència fenomenològica que és ben present en cada lectura d'un text musical.
És el director musical del projecte Bach-Inventions de la prestigiosa companyia de dansa MalPelo, amb qui comparteix escenari i laboratori de treball regularment experimentant la bellesa del gest, l'escolta honesta i integrant materials literaris, d'arquitectura i científics en el mètode de treball. També col·labora amb l'artista Blai Mateu i la companyia Baró d'Evel de manera habitual, per a qui ha arreglat, compost i enregistrat música als seus últims espectacles.
Forma part de la generació marcada per la llum del Quartet Casals i ha rebut mestratge de Rainer Schmidt, Muriel Cantoreggi i Eva Graubin, així com la inspiració d'una llarga llista d’artistes que no para de créixer: Clive Brown, Ferenc Rados, Rita Wagner, Eberhard Feltz, Lorenzo Coppola...
Ha estrenat i enregistrat algunes de les obres del compositor Joan Magrané, de qui va rebre les Variacions sobre ‘The last rose of summer’ i el concert per a violí i orquestra L’or de l'azur estrenat a L'Auditori. El treball i descobriment de noves músiques amb compositors vius és una constant en el seu creixement musical.
Els darrers anys ha liderat i dirigit diferents orquestres, tot destacant el vincle de concertino convidat a la Scottish Chamber Orchestra, dirigida per Maxim Emelyanychev. Actualment és concertino principal de Musique des Lumières (Suïssa) i comparteix projecte amb els seus amics al Trio Fortuny, grup resident al Palau de la Música Catalana.
GIO Symphonia
© Xenia Gasull
La GIO Symphonia és un projecte orquestral versàtil que porta més enllà les experiències musicals convencionals apostant per viure experiències úniques i noves fórmules de presentar i programar els concerts.
Al llarg d’aquests anys ha col·laborat amb artistes de prestigi nacionals i internacionals, grans noms de la clàssica, com Nemanja Radulović, Daniel Müller-Schott, Valentina Lisitsa, Albert Guinovart, Xavier Sabata, Josep Carreras o Ainhoa Arteta. I amb projectes innovadors al costat d’artistes com ara Monica Bellucci, Ute Lemper, Andrea Bocelli, La Fura dels Baus, Sílvia Pérez Cruz o Buika.
La GIO participa regularment als principals festivals del país, com el Festival de Peralada, Festival de Cap Roig, Festival de la Porta Ferrada, Festival Jardins de Pedralbes, Grec, Festival Cruïlla, Portalblau i Festival de la Cerdanya. I ha trepitjat teatres i auditoris tan destacats com L’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Girona o Teatro Real de Madrid.
També ha format part de grans produccions i col·laboracions, com Maestro, espectacle de música electrònica del Grup Flaix; El pop d’una nit d’estiu i l’acte institucional de la Diada del 2019 a la plaça de Sant Jaume. I d’enregistraments de música per a projectes audiovisuals, entre els quals destaquen les bandes sonores de reconeguts compositors, com Marc Timón, Arnau Batallé i Ivan Torrent. I també per a l’empresa Really Slow Motion de Los Angeles o per a “la Caixa” en campanyes de promoció al nostre territori.
A més de l’activitat concertística, la GIO Symphonia compta amb un projecte pedagògic i social que col·labora amb campanyes solidàries i vetlla per fer arribar un projecte sòlid i de futur dins el panorama musical català, gràcies a un equip de professionals al darrere que té com a objectiu situar la formació com una de les orquestres de prestigi del nostre país.
Francesc Prat, director
© IGOR STUDIO
Director d’orquestra i compositor format a l’Escolania de Montserrat, al Conservatori de Barcelona i diplomat per la Musik-Akademie der Stadt de Basilea (composició) i la Zürcher Hochschule der Künste (direcció d’orquestra).
Actualment és director artístic de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, de la GIO Symphonia i director associat de la Ö! Ensemble für Neue Musik (Suïssa).Més enllà d’aquests tres projectes musical com a director convidat ha treballat amb l’Orquesta Nacional de España, Collegium Vocale Gent, la Filharmònica d’Essen, l’Orquestra de Cambra de Munich, l’Orquestra de la Ràdio Nacional d’Eslovènia, l’Orquestra Simfònica de Basilea, Orquestra de Cambra d'Holanda i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre d’altres.
En les darreres temporades ha dirigit habitualment al Teatro Real de Madrid on prèviament havia estat assistent d’Ivor Bolton en la direcció musical (2014-2019). Entre els anys 2020 i 2024 ha estat dirigit regularment al Teatre de Basilea on ha dirigit produccions referents com “La Flauta màgica” amb posada en escena de Simon McBurney o el “Requiem” amb posada en escena de Romeo Castellucci.
També ha participat en festivals o esdeveniments culturals tan diversos com el Festival de Lucerna, Festival de Peralada, la Berlinale, la fira d’art contemporani ARTBasel, Klassik Festival Arosa, Tuns Contemporans, München Biennale, Hic et nunc, Internationales Bachfest Stuttgart.
Com a compositor, les seves obres han estat estrenades a Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia. Destacar l’estrena de les seves dues obres escèniques: l’òpera 7 Silben (Basilea, 2012) i Cállate, amb text d’Oriol Pla (Gran Teatre del Liceu, 2021).També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dilluns, 02.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Schubert i Garreta
Romain Garioud, violoncel
Daniel Blanch, pianoF. Schubert: Sonata en La menor, D. 821, “Arpeggione”
J. Garreta: Sonata per a violoncel i piano, en Fa major
Preu: 15 €Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –