Programa de mà
Christian Zacharias & Leipziger Streichquartett
—Gade, Schumann i Brahms
Palau Cambra
Dilluns, 23 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Christian Zacharias, piano
Leipziger Streichquartett:
Stefan Arzberger, violí
Tilmann Büning, violí
Ivo Bauer, viola
Peter Bruns, violoncel1a part
Niels Wilhelm Gade (1817-1890)
Quartet en Fa major op 27 “Benvinguda i comiat”
Allegro di molto
Adagio con espressioneJohannes Brahms (1833-1897)
Quartet núm. 2 en la menor, op. 51Allegro non troppo
Andante moderato
Quasi Minuetto, moderato
Finale. Allegro non assai2a part
Robert Schumann (1810-1858)
Quartet amb piano en Mi bemoll major, op. 44Allegro brillante
In modo d’una marcia. Un poco largamente
Scherzo. Molto vivace
Allegro ma non troppoDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.La durada del concert és aproximada.
#cambra
Poema
Dafne
Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El pianista islandès Víkingur Ólafsson és un cas paradigmàtic d’excel·lència musical. Nascut a Reykjavík el 1984 i format a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, la seva carrera internacional l’ha portat a escenaris de primer ordre amb les orquestres més destacades. La seva meticulositat i sensibilitat, ja absolutament reconegudes, han estat coronades amb un Grammy al millor solo instrumental clàssic per la seva gravació de les Variacions Goldberg de Bach. Ólafsson és avui un fenomen de culte que regala experiències úniques al públic amb versions personals d’obres fonamentals del repertori, tot redefinint el que significa ser pianista al segle XXI.
Quines són les claus del concert?
Ólafsson es mou avui entre l’estructura barroca i l’expressió clàssica-romàntica tot seguint les passes del seu recent Opus 109, àlbum on fa dialogar Bach, Beethoven i Schubert. Per al pianista islandès tot gran compositor “s’ha d’enfrontar inevitablement a Bach” com a part essencial del seu procés creatiu.
Des d’aquesta premissa, la peça central del programa és la Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109 de Beethoven, una de les cimeres de la darrera etapa del geni de Bonn. Però Ólafsson la presenta com el punt de trobada després d’un bellíssim itinerari en què Bach actua com el precursor fonamental, amb obres com el Preludi en Mi major, BWV 854 o la impressionant Partita núm. 6. En el camí proposa una línia d’influència directa: la Sonata núm. 27 de Beethoven no només prepara el camí per a la seva pròpia opus 109, sinó que també sembla abastar directament la música de Schubert, concretament la seva Sonata en Mi menor, D. 566.
A què he de parar atenció?
Una altra capa d’unió en aquesta vetllada és la tonalitat: tot el programa transita per l’univers del Mi (major i menor), que Ólafsson tradueix poèticament com “un paisatge sonor ple de rics matisos i vibrants tons de verd”.
La Sonata núm. 30, en Mi major de Beethoven és, de les seves Sonates, la més lligada al model bachià, en particular per les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. No obstant això, a la primera part Beethoven aposta per l’expressivitat romàntica; en el moviment final, igual que Bach, es basa en un tema senzill per explorar universos emocionals i tècnics a partir d’una melodia límpida i serena que transforma amb gran virtuosisme, des de la imitació contrapuntística més estricta fins a l’expressió lírica més lliure.
Sabies que...
Víkingur Ólafsson és un bachià confés: “Bach és l’alfa i l’omega”, assegura. Per a ell, l’autor barroc resumeix “tot allò que l’havia precedit en la història de la música, i ho transforma, però en certa manera la seva música també conté gairebé tot el que ve després d’ell”.
Per al pianista, el geni del Barroc és el compositor més gran de tots els temps i el compara amb el cas de Shakespeare entre els escriptors: “Bach va aconseguir crear una cosa que és més gran que ell mateix; i evidentment, també ha nodrit molts aspectes del meu desenvolupament musical”.
Comentari
Biografies
Biografies
© Hagen Wolf
© Hagen Wolf
Leipziger Streichquartett
Biografies
© Constanze Zacharias
© Constanze Zacharias
Christian Zacharias, piano
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 12.05.26 – 20 h
Sala de Concerts—Schubert, Schumann i Chopin
Igor Levit, piano
F. Schubert: Sonata núm. 21, en Si bemoll major, D. 960
R. Schumann: Nachtstücke, op. 23
F. Chopin: Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58
Preu: de 22 a 45 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Christian Zacharias & Leipziger Streichquartett
—Gade, Schumann i Brahms
Palau Cambra
Dilluns, 23 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Christian Zacharias, piano
Leipziger Streichquartett:
Stefan Arzberger, violí
Tilmann Büning, violí
Ivo Bauer, viola
Peter Bruns, violoncel1a part
Niels Wilhelm Gade (1817-1890)
Quartet en Fa major op 27 “Benvinguda i comiat”
Allegro di molto
Adagio con espressioneJohannes Brahms (1833-1897)
Quartet núm. 2 en la menor, op. 51Allegro non troppo
Andante moderato
Quasi Minuetto, moderato
Finale. Allegro non assai2a part
Robert Schumann (1810-1858)
Quartet amb piano en Mi bemoll major, op. 44Allegro brillante
In modo d’una marcia. Un poco largamente
Scherzo. Molto vivace
Allegro ma non troppoDurada del concert:
Primera part, 50 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 35 minuts.La durada del concert és aproximada.
#cambraPoema
Dafne
Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor,
va dir inflat d’orgull Eros a Apol·lo
mentre tensava l’arc amb precisió.Mil anys va estar-se el fill de Zeus
perseguint Dafne, que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos
temptant d’acorralar-la,
i mil anys més nosaltres
repetint i repetint i repetint el mite
sense posar-lo en dubte, sense negar-lo.Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució, l’amor,
que això és violència?Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El pianista islandès Víkingur Ólafsson és un cas paradigmàtic d’excel·lència musical. Nascut a Reykjavík el 1984 i format a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, la seva carrera internacional l’ha portat a escenaris de primer ordre amb les orquestres més destacades. La seva meticulositat i sensibilitat, ja absolutament reconegudes, han estat coronades amb un Grammy al millor solo instrumental clàssic per la seva gravació de les Variacions Goldberg de Bach. Ólafsson és avui un fenomen de culte que regala experiències úniques al públic amb versions personals d’obres fonamentals del repertori, tot redefinint el que significa ser pianista al segle XXI.
Quines són les claus del concert?
Ólafsson es mou avui entre l’estructura barroca i l’expressió clàssica-romàntica tot seguint les passes del seu recent Opus 109, àlbum on fa dialogar Bach, Beethoven i Schubert. Per al pianista islandès tot gran compositor “s’ha d’enfrontar inevitablement a Bach” com a part essencial del seu procés creatiu.
Des d’aquesta premissa, la peça central del programa és la Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109 de Beethoven, una de les cimeres de la darrera etapa del geni de Bonn. Però Ólafsson la presenta com el punt de trobada després d’un bellíssim itinerari en què Bach actua com el precursor fonamental, amb obres com el Preludi en Mi major, BWV 854 o la impressionant Partita núm. 6. En el camí proposa una línia d’influència directa: la Sonata núm. 27 de Beethoven no només prepara el camí per a la seva pròpia opus 109, sinó que també sembla abastar directament la música de Schubert, concretament la seva Sonata en Mi menor, D. 566.
A què he de parar atenció?
Una altra capa d’unió en aquesta vetllada és la tonalitat: tot el programa transita per l’univers del Mi (major i menor), que Ólafsson tradueix poèticament com “un paisatge sonor ple de rics matisos i vibrants tons de verd”.
La Sonata núm. 30, en Mi major de Beethoven és, de les seves Sonates, la més lligada al model bachià, en particular per les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. No obstant això, a la primera part Beethoven aposta per l’expressivitat romàntica; en el moviment final, igual que Bach, es basa en un tema senzill per explorar universos emocionals i tècnics a partir d’una melodia límpida i serena que transforma amb gran virtuosisme, des de la imitació contrapuntística més estricta fins a l’expressió lírica més lliure.
Sabies que...
Víkingur Ólafsson és un bachià confés: “Bach és l’alfa i l’omega”, assegura. Per a ell, l’autor barroc resumeix “tot allò que l’havia precedit en la història de la música, i ho transforma, però en certa manera la seva música també conté gairebé tot el que ve després d’ell”.
Per al pianista, el geni del Barroc és el compositor més gran de tots els temps i el compara amb el cas de Shakespeare entre els escriptors: “Bach va aconseguir crear una cosa que és més gran que ell mateix; i evidentment, també ha nodrit molts aspectes del meu desenvolupament musical”.
Comentari
Biografies
Leipziger Streichquartett
© Hagen Wolf
Christian Zacharias, piano
© Constanze Zacharias
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 12.05.26 – 20 h
Sala de Concerts—Schubert, Schumann i Chopin
Igor Levit, piano
F. Schubert: Sonata núm. 21, en Si bemoll major, D. 960
R. Schumann: Nachtstücke, op. 23
F. Chopin: Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58
Preu: de 22 a 45 eurosMecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –