• Concert de Halloween
    Sweeney Todd de Stephen Sondheim i Hugh Wheeler

    Palau Fronteres

    Dimarts, 31 d'octubre de 2023 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Miquel Fernández, Sweeney Tood
    Anna Moliner, Mrs. Lovett
    Ivan Labanda, Adolfo Pirelli
    Eloi Gómez, Anthony Hope
    Ana San Martín, Johanna
    Jordi Vidal, Beadle Bamford
    Maria Santallusia, captaire
    Jan Gavilan, Tobias Ragg
    Xavier Fernández, Jutge Turpin
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Orquestra Camerata Penedès
    Andreu Gallén, director musical
    Jordi Prat i Coll, director d'escena


    Stephen Sondheim (1930 - 2021)
    Sweeney Todd. El barber diabòlic de Fleet street
    Un thriller musical

    En versió de concert dramatitzat

    Versió en català de Roser Batalla i Roger Peña

    Anna Llopart i David Pintó, assistents de direcció d’escena
    Albert Pasqual, disseny de vestuari i escenografia
    Ferran Conangla, disseny de so
    Imesde, disseny de llum
    Joan Espuny, pianista durant els assaigs

    Stephen Sondheim, música i lletres
    Hugh Wheeler, llibre
    Christopher Bond, adaptació
    Dirigida originalment a Broadway per Harold Prince
    Jonathan Tunick, orquestracions
    Produida originalment a Broadway per Richard Barr, Charles Woodward, Robert Fryer, Mary Lea Johnson, Martin Richards i Dean i Judy Manos

    Presentada en acord amb Music Theatre International: www.mtishow.eu

    Durada del concert: primera part, 70 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 55 minuts

    La durada del concert és aproximada.

    #músicauniversal #nousformats #gradajove

  • Poema

    grana la vida
    com l’ànima d’amor
    com un herbei que omple l’afrau
    de tota bresca amb aroma de bosc

    grana la mel, grana el desig
    l’atles encès del paradís
    per on s’apressa l’impuls de l’envit
    ancorat en el misteri de dos cossos
    que es naveguen tan ardents
    la seva pell

    sols de paraules

     

    Laia Llobera
    Llibre de revelacions (2020)

  • 20231205 Anunci Palau 100 Extensa DESKTOP
  • Comentari

    Una pel·lícula per a l’escenari: pur Sondheim 

    Molt abans de la proliferació de pòdcasts de true crime, a l’Anglaterra victoriana tenien els penny dreadfuls: sèries de publicacions il·lustrades que per només un penic narraven històries de sang i fetge, entre les quals les d’un barber que amb el nom de Sweeney Todd assassinava els clients a cop de navalla. Tot i que la llegenda original l’hauríem de buscar al París de la Revolució Francesa, aquest assassí venjatiu va acabar esdevenint part de l’imaginari londinenc fins al punt que avui dia encara es fan rutes buscant la ubicació de la barberia pels voltants de Fleet Street. 

    Al principi dels anys setanta el compositor Stephen Sondheim va sentir curiositat per una adaptació d'aquesta llegenda en un petit teatre del barri de Stratford que, a priori, prometia ser un espectacle a l’estil de grand guignol. Però en lloc de sang esquitxant els espectadors, Sondheim es va trobar amb un deliciós melodrama digne de convertir-se en una òpera. O quelcom que s’hi acostés. 

    El contingut dicta la forma i quan Sondheim va aconseguir l’autorització per fer seva la història de Sweeney Todd, volia una partitura rica i constant, fastuosa i farcida de leitmotiv. És per això que sovint es genera un debat sobre si som davant d’un material de caire més aviat operístic, a la manera de Candide o Porgy & Bess, que no pas d’un musical de Broadway. “Sweeney Todd és una pel·lícula per a l’escenari”, afirma Sondheim. Al subtítol de la partitura hi va posar “un thriller musical”.  

    Va ser la música de cinema, més que no pas les melodies de Broadway, la que va marcar la infantesa de Sondheim. Al piano, el jove Sondheim volia imitar l’habilitat que tenien mestres com Max Steiner o Bernard Herrmann per deixar el públic, a través de la música, sense alè quan l’escena arriba al clímax. La seva immersió al teatre musical va arribar més tard, en plena adolescència, amb Oscar Hammerstein II, i és a Sweeney Todd on per fi uneix aquests dos universos musicals.

    Sweeney Todd s’estrenà a Broadway el 1979 no sense certa divisió de parers davant la cruesa de la proposta. A la història de venjança descontrolada i obsessiva de la rondalla original, el llibret de Hugh Wheeler incorpora els efectes de la Revolució Industrial sobre la classe treballadora. Els nostres protagonistes al cap i a la fi estan atrapats en una roda que els converteix en víctimes i botxins alhora: i què és el capitalisme sinó una forma de canibalisme? ¿I que no ens hem convertit, tots nosaltres, en producte de consum? 

    Mirant amb distància tota l’obra de Sondheim, podem afirmar que és a Sweeney Todd on el compositor desplega com mai l’esplèndida inventiva com a lletrista i la riquesa melòdica. Des del cant gregorià (el Dies irae ressona diverses vegades al llarg de la funció) fins a l’opereta anglesa pròpia de Gilbert & Sullivan (A little priest), i pel pentagrama experimenta afegint-hi sons electrònics, un orgue o l’efecte d’un xiulet de fàbrica.  

    És a Sweeney Todd on el seu estil es consolida amb temes com “Pretty women” o “Johanna”, que són el que avui dia qualifiquem “pur Sondheim”. 

    Christian Machío, periodista  

  • Biografies

    Miquel Fernández, Sweeney Todd

    Miquel Fernández

    Actor i cantant espanyol (Barcelona, 1980), va iniciar la seva carrera a la prestigiosa companyia de teatre Dagoll Dagom, amb la qual ha dut a terme diversos espectacles.

    Posteriorment es traslladà a Madrid, on ha protagonitzat els musicals We will rock you, Hoy no me puedo levantar i Jesucristo Superstar, entre molts d’altres.

    La seva carrera audiovisual inclou nombroses sèries, com ara Cites, Mar de plástico, Fariña, Benvinguts a la família, Días de Navidad, Secretos de Estado, Alba, El embarcadero, El nudo, Mentias, Si lo hubiera sabido i Las noches de Tefía. I pel que fa a pel·lícules: La gran familia española, Alpha, Legado en los huesos, Durante la tormenta, El guardián invisible, Litus, Adú i Visitante. I en l’àmbit internacional ha rodat un film amb el prestigiós director Marc Fortster, guanyador d’un Oscar, titulat All I see is you.

    En teatre ha treballat en dos muntatges del reconegut director teatral Miguel del Arco: Veraneantes i L’enemic del poble.

    Actualment està rodant una sèrie per a Disney+ titulada Las sabinas i està a punt d’estrenar la seva darrera pel·lícula, La bandera de Martín Cuervo.

  • Anna Moliner, Mrs. Lovett

    Anna Moliner

    Va començar al món del teatre als deu anys a la seva ciutat natal, Badalona. També ha estudiat música, piano i solfeig. Més endavant va començar la carrera de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i durant el segon curs va decidir presentar-se al càsting de Mar i cel de Dagoll Dagom. Des d’aleshores no ha deixat de treballar com a actriu. Es va llicenciar en comunicació audiovisual i posteriorment es graduà en tècnica Meisner d’interpretació. També ha cursat dansa a l’escola Àrea de Barcelona i cant clàssic i modern.

    Malgrat que els seus inicis professionals van ser al món del musical, tot destacant-hi en Into the woods de Stephen Sondheim, en què va rebre el Premi Butaca a millor actriu de musical, ben aviat va ser seleccionada per formar part de la Companyia T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on ha estrenat deu d’obres contemporànies en el decurs de quatre temporades. Després ha anat participant en més muntatges teatrals a Barcelona i a Madrid: Barcelona de Pere Riera, Liceistes i cruzados, amb direcció de Jordi Prat i Coll; No feu bromes amb l’amor de Natalia Menéndez; You say tomato de Joan Maria Segura; Les bruixes de Salem d’Andrés Lima, Infamia de Pere Riera, Premi de la Crítica com a millor actriu de repartiment; Mrs. Dalloway, dirigida per Carme Portaceli; Els Jocs Florals de Can Prosa, Premi Butaca i de la Crítica com a millor actriu de musical, i El vergonzoso en palacio de Tirso de Molina, dirigida por Natalia Menéndez.

    Entre els seus darrers treballs en teatre destaca l’obra musical Company d’Antonio Banderas, per la qual va ser nominada als Premios Talía 2023.

    Paral·lelament ha treballat en sèries de televisió, com El cuerpo en llamas, Els hereus de la Terra, Tiempos de guerra, Las chicas del cable, Días de Navidad, Cites, La Catedral del Mar o Hache.

    El 2014 va publicar el seu primer àlbum musical, Scents, amb temes propis.

  • Ivan Labanda, Adolfo Pirelli

    Ivan Labanda

    Artista multidisciplinari, ha rebut quatre Premis Butaca, el Premi TeatreBarcelona com a millor actor protagonista en un musical i el Premi RTVE de Cultura com a reconeixement a la trajectòria artística.

    Ha estrenat més de seixanta-cinc espectacles, i entre els últims destaquen els protagonistes: Billy Flynn de Chicago, Albin/Zaza de La jaula de las locas, Don Lockwood de Cantando bajo la lluvia o Emcee de Cabaret.

    En televisió ha intervingut en diverses sèries i ha presentat el seu propi programa: Labanda sonora. Ha estat professor d’interpretació a Operación Triunfo i també ha protagonitzat els espais Polònia, Crackòvia, APM? i Leonart.

    Ha doblat més de 450 pel·lícules, en què ha prestat la seva veu, entre d’altres, als protagonistes de les sagues: Thor, Vengadores, Spider-Man, Super Mario, Barbie, Men in black, Los juegos del hambre, Divergente, Paddington, Indiana Jones, Creed, La Lego pel·lícula, The Batman, Frozen, Trolls, Stranger things, The idol… És veu habitual a Espanya dels actors Chris Hemsworth, Andrew Garfield, Chris Pratt, Shia LaBeouf, Ryan Gosling, Joseph Gordon-Levitt, Justin Timberlake, Ben Whishaw, Michael B. Jordan, Paul Dano, Milers Teller, Lin-Manuel Miranda, Abel Makkonen (The weeknd)…

    Ha escrit i dirigit peces audiovisuals, com el recent videoclip Lobo per a Elena Gadel, i és director d’actors a la sèrie Projecte beta, a la pel·lícula Robot dreams de Pablo Berger i a la sèrie Under the sofa (actualment en preproducció).

  • Eloi Gómez, Anthony Hope

    Eloi Gómez

    Nascut a Sant Celoni (1995), és graduat en art dramàtic per l’Institut del Teatre, especialitat de teatre musical. 

    Debutà l’any 2016 protagonitzant el musical El despertar de la primavera, dirigit per Marc Vilavella i coreografiat per Ariadna Peya. I en les reposicions posteriors al Teatre Victòria el 2018 i 2019. Va formar part de la companyia del musical El petit príncep d’Àngel Llàcer i Manu Guix durant dues temporades (2019 i 2020).

    Aquest 2023 ha rebut el Premi de la Crítica a millor actor de musical per la seva participació al muntatge Golfus de Roma de Stephen Sondheim, dirigit per Daniel Anglès, estrenat al Teatre Condal de Barcelona i que prèviament s’havia presentat al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i al Teatro La Latina de Madrid (2021-22). 

    Ha participat també en el musical Next to normal, en la versió immersiva estrenada al festival Grec 2022. Dirigida per Simon Pittman, va ser una coproducció internacional d’aquesta obra contemporània de Broadway, en la versió original en anglès, i amb una companyia formada per artistes dels Estats Units, el Regne Unit i Catalunya.

    Actualment forma part del nou muntatge de Dagoll Dagom, el musical L’alegria que passa d’Andreu Gallén, Ariadna Peya, Marc Rosich i Anna Rosa Cisquella. Basat en l’obra de Santiago Rusiñol, es va estrenar el març passat al Teatre Poliorama i actualment està de gira per Catalunya abans de començar la segona temporada a Barcelona. 

  • Ana San Martín, Johanna

    Ana San Martín

    Cantant i actriu gallega, ha protagonitzat grans produccions de teatre musical, com Mar i cel, Golfus de Roma, El médico, West Side story, Scaramouche –en què va ser guardonada amb el Premi Butaca 2017 a millor actriu musical–, Los Miserables, Galicia caníbal, Blancanieves boulevard o High school musical.

    En l’àmbit clàssic ha interpretat el singspiel Bastian i Bastiana de W. A. Mozart, l’obra de música sacra Stabat Mater de G. B. Pergolesi o El sobre verde, muntatge premiat del Proyecto Zarza.

    És solista en concerts simfònics, com De Gershwin a Guinovart, Cantem al Cinema, 10 anys de l’Auditori Eduard Toldrà, El fantasma de la Ópera, el concierto teatralizado i Conte de Nadal d’Albert Guinovart , que representa cada Nadal al Gran Teatre Liceu.

    La seva trajectòria en cinema inclou els llargmetratges Luck de Liviu Tipurita, Juana de Vega i Sofia Casanova de Zaza Ceballos.

    Ha participat a l’obra de text Da Vinci tiña razón de Roland Topor i les seves incursions a la televisió inclouen el programa Polònia i el doblatge ocasional de cançons per a sèries de Disney Channel.

    Es manté amb formació constant a ciutats com Londres, Madrid, Santiago, Porto i Barcelona, tot destacant-hi The Actor’s Temple o el Conservatori del Liceu.

    Properament interpretarà La verbena de la Paloma al Teatro de la Zarzuela de Madrid.

  • Jordi Vidal, Beadle Bamford

    Jordi Vidal

    Actor i cantant nascut a Barcelona, és llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre. Debutà professionalment amb divuit anys fent de tenor còmic en sarsueles i amb vint-i-dos s’estrenà al Teatre Nacional de Catalunya amb la primera obra dramàtica escrita pel novel·lista Jaume Cabré. Tot seguit encadenà una sèrie de muntatges de diferents disciplines i formats, sota la direcció de grans directors de l’escena catalana, com Jordi Prat i Coll, Xavier Albertí, Josep Maria Mestres, Joan Ollé o Mario Gas, amb obres entre les quals destaquen El tinent d’Inishmore i Nit de Reis al TNC, El hombre de teatro al Teatro de la Abadía de Madrid i À la ville de... Barcelona al Teatre Grec i posteriorment al Teatre Lliure.

    Ha participat en diversos espectacles amb la companyia Comediants, amb la qual ha fet gires internacionalment per diversos països d’Europa, el Vietnam, Mèxic i Colòmbia.

    Ha protagonitzat diversos espectacles musicals, com ara The Full Monty al desaparegut Teatre Novedades; Gaudí, al Barcelona Teatre Musical; Liceistes i cruzados, al TNC; John i Jen, al Versus Teatre; The black rider, a l’Almeria Teatre; T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré, al Teatre Poliorama, i El màgic d’Oz, al Teatre Condal, dirigit per David Selvas. El 2014 estrenà El eunuco al 60 Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, espectacle amb el qual va fer una gira de dos anys per tot l’Estat espanyol, i amb doble temporada al Teatro La Latina de Madrid. Posteriorment va protagonitzar Requiem for Evita al Festival Temporada Alta i El jovencito Frankenstein al Teatro Gran Vía de Madrid.

    Juntament amb la coreògrafa Montse Colomé ha dirigit i creat grans esdeveniments i espectacles de caire popular a les Festes de la Mercè de Barcelona i arreu de Catalunya.

    Gràcies al seu caràcter emprenedor ha produït tres espectacles, que ell mateix protagonitza, en homenatge a tres figures importants de la nova cançó catalana i la chanson française: Ovidi Montllor (Senzillament, coses de l’Ovidi), Jacques Brel (Mon Brel) i Guillermina Motta (Guillermotta), aquesta darrera una interpretació guardonada amb el Premi de la Crítica a millor intèrpret en Teatre Musical.

    També té enregistrats diversos discos d’espectacles musicals que ha realitzat, així com altres àlbums on dues de les seves passions, la poesia i la música, són els autèntics protagonistes.

    Actualment és formador de lectura en veu alta i assessor de l’equip VeuAlta de la Fundació Enciclopèdia.

    En televisió ha participat en diverses sèries de TV3, BTV, Movistar+, Netflix i HBO, com ara Bojos per Molière, Polònia, Com si fos ahir, El inocente, La Riera, Por H o por B, Mira lo que has hecho, Polseres vermelles i Kubala Moreno Manchon.

    Els seus darrers treballs com a actor han estat For Evita, dirigit per Jordi Prat i Coll, al Teatre Grec, i l’esmentat Guillermotta, amb el qual actualment està de gira.

  • Maria Santallusia, captaire

    Maria Santallusia

    Llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona, especialitat de teatre musical, és membre fundador de la companyia Egos Teatre, amb la qual ha fet els espectacles següents: Ruddigore o la nissaga maleïda, Premi de la Crítica de Barcelona 2009 i premi per votació popular de la Fira de Tàrrega 2009, on va ser nominada com a millor actriu secundària als Premios Gran Vía de Madrid; La casa sota la sorra, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, on va ser nominada com a millor actriu de teatre musical als Premis Butaca; El crim de Lord Arthur Savile, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, Premi Broadway World al millor espectacle de creació, i també va ser nominada als Premis Butaca; i el més recent, L’Esquella de la Torratxa, text de Serafí Pitarra estrenat al Teatre Nacional de Catalunya.

    Amb Egos Petits, la vessant de teatre familiar de la seva companyia, ha fet l'espectacle musical i de titelles En Joan sense por, premi al millor espectacle familiar de la Mostra d'Igualada, premi al millor espectacle a la Fira de Titelles de Lleida, premi al millor espectacle al Festival de Titelles de la Vall d’Albaida, i Tot esperant en Will, estrenat a la Mostra d’Igualada 2021, Premi Feten al millor espectacle musical 2022.

    Amb la seva pròpia companyia, La Romancera Teatre, ha estrenat l’espectacle M.A.R.E. de creació pròpia, amb direcció de Toni Sans.

    El 2021 va formar part com a solista de la Cantània Virtual d’Òscar Peñarroya i César Aparicio, amb producció de l’Auditori de Barcelona. El 2020 va participar a La bruixa de la tramuntana de Marc Rosich, producció de BITÓ i Teatre Lliure. El 2017 a Tòtems Cantata, dins el projecte Cantagrans de l’Auditori de Barcelona, de Pilar Cabot i Gerard Pastor. El 2016 va formar part del repartiment de Sugar, ningú no és perfecte, musical (basat en la pel·lícula Con faldas y a lo loco) dirigit per Pau Doz, la temporada 2016-17 al Teatre Tívoli i la temporada 2017 al Teatre Coliseu. El 2016 també va participar a Renard o el Llibre de les bèsties de Marc Rosich, producció del Teatre Lliure i Teatre Obligatori. El 2015 va protagonitzar el musical Dies normals (versió catalana d’Ordinary days d’Adam Gwon), dirigit per Ferran Guiu, premi al millor musical Off dels Premios Teatro Musical. El 2014 estrenà l’espectacle Allegro de Paco Mir i Cor de Teatre. També va formar part de l’espectacle Babet, cuina a tres veus de Les Cot, dirigit per Lluís Parera; Operetta de Cor de Teatre i Jordi Purtí, en la gira per Europa i temporada al Théâtre Antoine de París. El 2014 també va protagonitzar la cantata de l’Auditori de Barcelona Rambla Llibertat, amb llibret de March Rosich i música d’Albert Carbonell. I igualment formà part com a cantant de l’Street Chorus al concert de cloenda de l’OBC amb la Missa de Leonard Bernstein, dirigida per Clark Rundell. Durant el 2013 va prendre part al musical The wild party (La festa salvatge) d’Andrew Lippa, al Teatre Gaudí, interpretant el paper de Kate, que li va valer una nominació als Premis Butaca com a millor actriu de teatre musical.

  • Jan Gavilan, Tobias Ragg

    Jan Gavilan

    Nascut a Barcelona (2009), des de petit li agrada dibuixar, cantar, ballar i comunicar-se. Estudia cant a l’escola Aules Arts Escèniques i guitarra clàssica, elèctrica i grau mitjà de música a l’escola Accent. Balla hip-hop i breakdance. Compagina la seva formació artística amb el 3r d’ESO a l’IES Teresa Pàmies de Barcelona.

    Debutà professionalment el dia que feia nou anys, el 2018, amb el musical Fun home al Teatre Condal de Barcelona en el paper de John, un musical dirigit per Daniel Anglès i produït per No Day But Today. El 2019 va compartir escenari amb Pere Arquillué a Jerusalem, dirigida per Julio Manrique i produïda per Focus, al Teatre Grec de Barcelona, al Teatre Romea i de gira per Catalunya. En el període de Nadal 2020-21 va formar part de Sihir i la nit de Reis de Lazzigags Produccions, de gira per Catalunya.

    Des del 2022 és membre de La Clika, un grup de música format per cinc joves intèrprets i cantants que fan concerts per a públic familiar per tot el territori català.

  • Xavier Fernández, Jutge Turpin

    Xavier Fernández

    En el terreny operístic ha ofert nombrosos concerts i ha protagonitzat diferents títols, com Le nozze di Figaro i Don Giovanni de W. A. Mozart, L’elisir d’amore (Dulcamara) i Don Pasquale (Don Pasquale) de Donizetti o Il Telemaco nell’isola di Calipso de Ferran Sor, entre d’altres. El seu repertori operístic també inclou Così fan tutte (Don Alfonso) de W. A. Mozart, La Cenerentola (Don Magnifico) i Il barbiere di Siviglia (Don Bartolo) de G. Rossini.

    Ha participat a les òperes següents al Petit Liceu: Amb els peus a la Lluna d’Antoni Parera Fons, a les versions El superbarber de Sevilla i El jove Barber de Sevilla (Don Bartolo), versions del títol de Rossini, i també a La Ventafocs (Don Magnifico), versió de La Cenerentola de Rossini, i a l’Allegro Vivace (baríton), que fa un recorregut per la història de l’òpera. Igualment, a les versions de Guillem Tell de G. Rossini,  La petita Flauta Màgica (Papageno) de Mozart, i a La cuina de Rossini (Basilio). Muntatges tots produïts pel Gran Teatre del Liceu.

    Va participar com a solista a la cantata de l’Auditori de Barcelona 2009 Arion i el dofí d’Albert Guinovart i David Nel·lo. Va participar en la gravació de la versió castellana i catalana per al DVD de la BBC de La petita guineu astuta de Leoš Janáček, realitzada al Gran Teatre del Liceu.

    Té una gran experiència en sarsuela. Entre altres títols, ha interpretat: Don Gil de Alcalá (Don Diego), Luisa Fernanda (Vidal), Katiuska (Pedro), La tabernera del puerto (Juan de Eguía), El caserío (Santi), La del manojo de rosas (Joaquín) i Cançó d’amor i de guerra (avi Castellet). També desenvolupa una important activitat al món del teatre musical, en què ha participat en les produccions d’A little night music de Stephen Sondheim i Mahagonny de Kurt Weill, dirigides per Mario Gas, i Mar i cel d’Albert Guinovart, amb direcció de Dagoll Dagom.

    Ha actuat als festivals Grec i Peralada, Festival de Música i Dansa de Granada, Festival Internacional d’Òpera de Tenerife, i als escenaris del Gran Teatre del Liceu, La Maestranza de Sevilla, Teatro Arriaga de Bilbao, Teatro Español de Madrid, Auditori de Palma, Principal d’Alacant i Principal de València, entre d’altres.

  • Camerata Penedès

    Camerata Penedès

    Després de més de deu als escenaris, l’orquestra de cambra resident de l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès s’ha transformat i ha esdevingut Camerata Penedès, tot iniciant una trajectòria en què té com a pilars la dignitat professional, l’economia social i solidària, l’arrelament al territori i la qualitat musical 

    Està integrada per músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos (Salzburg, Colònia, Düsseldorf, Freiburg o Basilea) i amb una àmplia trajectòria professional com a col·laboradors habituals de les principals orquestres del país, com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra del Palau de les Arts, Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations.

    Recentment ha col·laborat amb alguns dels artistes més rellevants del panorama musical actual, com Elena Rey, Pablo Barragán, Sara Bitlloch o Lorenzo Coppola. A banda, ha participat en diversos festivals, com Música en Segura de Jaén, Músiques Religioses de Vic o Pati Cultural de Girona. I amb aquest concert s’estrena a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana.

    Camerata Penedès rep el suport de l’ICEC i la Diputació de Barcelona.

    Amb la col·laboració de:

    • Camerata Penedès
  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de LAtlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Tood de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.

    El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Andreu Gallén, director musical

    GALLÉN, Andreu

    Pianista, director musical i compositor nascut a Barcelona, l’any 2011 acabà el grau superior de piano a l’ESMUC amb matrícula d’honor al projecte final. Posteriorment ha va fer estudis de postgrau a Alcalá de Henares (piano) i a Brussel·les (lied) i un màster (composició de bandes sonores). També s’ha format en cant i direcció d’orquestra.

    Professionalment desenvolupa una gran i extensa carrera en les arts escèniques com a director musical, compositor i pianista, tot participant en més d’una vintena de projectes. Dels quals destaquen: Cantando bajo la lluvia, La jaula de las locasMaremar, CabaretRequiem for Evita, Scaramouche, Mar i cel, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, La vampira del Raval... En l’àmbit operístic ha participat a Wow!L’eclipsiAprès moi, le déluge i La cuina de Rossini

    Com a compositor, l’any 2022 va rebre el Premi Butaca a la Millor Composició Musical per T’estimo si he begut. Aquest 2023 ha estrenat L’alegria que passa amb Dagoll Dagom, que ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica, i també l’òpera Nala al Gran Teatre del Liceu al cicle Òh!Pera.

    Actualment és el director musical de Chicago, al Teatro Apolo de Madrid.

    Per a més informació: www.andreugallen.com

  • Jordi Prat i Coll, director d'escena

    Jordi Prat i Coll

    Nascut a Girona (1975), és llicenciat en comunicació audiovisual per la UPF (1998) i en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari 2002). Director, dramaturg i traductor, combina la dedicació creativa al teatre amb la pedagogia.

    Al festival Grec 2023 es va estrenar al Teatre Grec, com a dramaturg i director, amb el musical For Evita, una astracanada musical. També ha dirigit al Teatre Nacional de Catalunya: La Rambla de les floristes de Josep M. de Sagarra, premi al millor espectacle TeatreBarcelona; Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol, Premi Ciutat de Barcelona de Teatre, Premi MAX a millor adaptació, Premi de la Crítica a millor direcció; La fortuna de Sílvia de Josep M. de Sagarra; Liceistes i cruzados de Serafí Pitarra; Après moi le déluge (òpera) de Lluïsa Cuillé i Miquel Ortega, i La Mancha d’Albert Lladó; mentre que al Teatre Lliure ha dirigit: Fàtima, nominada a nou Premis de la Crítica i guardonada amb el de millor actriu i millor vestuari; Eva Perón de Copi; Una còpia de Caryl Churchill, Premi Butaca a millor espectacle de petit format; Songs of wars I have seen de Heiner Goebbles, i a la Sala Beckett ha dirigit: Lluny de Caryl Churchill; Obra vista; Vespres de la Beata Verge d’Antonio Tarantino i Blau de Ferran Joanmiquel, i també ho ha fet en altres espais: M’hauríeu de pagar, Premi de la Crítica a millor espectacle de petit format i a millor text; Guillermotta, Premi TeatreBarcelona a millor musical de petit format; Hamlet-Laforgue de Jules Laforgue; Quartett de Heiner Müller; A porta tancada (Huis-Clos) de Jean-Paul Sartre, i De quan somiava. Els tres aniversaris de Rebekka Kricheldorf; Requiem for Evita, Premi TeatreBarcelona a millor musical; Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Kan-Din; Vides privades de Noël Coward; Lola la comedianta de F. G. Lorca; La festa, i Llibràlegs de diversos dramaturgs d’autoria catalana.

    Altres espectacles que ha dirigit són El público de F. García Lorca, Melodama, Mon Brel, L’armari en el mar de Joan Brossa i J. M. Mestres Quadreny o 50 sonets.

    Va dirigir i escriure el guió de la Gala dels Premis Gaudí 2020 retransmesa per TV3.

    També ha dirigit l’escenificació de concerts musicals per a Xavier Sabata, Andrea Motis i Juan Chamorro, Toni Xuclà, Jordi Vidal, Lídia Pujol o la BCN216.

    Com a dramaturg, ha escrit textos com ara Carrer Hospital amb Sant Jeroni, Premi Recull 2000 (Edicions 62), obra editada a Itàlia amb el nom de Dietro l’angolo i traduïda a l’anglès i al castellà; Obra vista (Edicions En Cartell); De quan somiava; Com arribar a casa; M’hauríeu de pagar (Ed. Comanegra), traduïda al castellà, alemany, italià, francès, anglès i portuguès; Fàtima, i el llibret d’òpera per al Liceu Nala, amb música d’Andreu Gallén. Arola Editors acaba de publicar tot el seu teatre.

    També ha traduït diversos autors, com ara Caryl Churchill, Debbie Tucker Green, Copi o Sarah Kane, que en alguns casos han estat publicats.

    Com a pedagog, ha impartit diversos seminaris de poesia per a actors i cursos intensius d’especialització en direcció escènica i interpretació (Aules, Eòlia, Obradors Sala Beckett…). Actualment fa classes de direcció, dramatúrgia i interpretació a l’Institut del Teatre.

  • Stephen Sondheim

    Stephen Sondheim

    Stephen Sondheim ha escrit la música i lletra de Saturday Night (1954), A funny thing happened on the way to the forum (1962), Anyone can whistle (1964), Company (1970), Follies (1971), A little night music (1973), The frogs (1974), Pacific overtures (1976), Sweeney Todd (1979), Merrily we roll along (1981), Sunday in the park with George (1984), Into the woods (1987), Assassins (1991), Passion (1994) i Road show (2008) així com les lletres per West side story (1957), Gypsy (1959) i Do I hear a waltz? (1965) i lletres addicionals per a Candide (1973).

    Antologies de les seves obres inclouen Side by side by Sondheim (1976), Marry me a little (1981), You’re gona love tomorrow (1983), Putting it together (1993-99) i Sondheim on Sondheim (2010). Ha composat les bandes sonores de les pel·lícules Stavisky (1974) i Reds (1981) i les cançons per a Dick Tracy (1990) i la producció per a televisió Evening Primrose (1966).

    Les seves lletres han estat recopilades juntament amb comentaris crítics en dos volums: Finishing the Hat (2010) i Look, I Made A Hat (2011). El 2010, El Henry Miller’s theatre de Broadway va canviar de nom i ara es diu The Stephen Sondheim Theatre en el seu honor. AL 2019, el Queens Theatre de Londres també va canviar de nom per dir-se Sondheim Theatre.

  • Hugh Wheeler

    Hugh Wheeler

    Hugh Wheeler és un novel·lista i guionista de teatre i televisió. Va escriure més de trenta novel·les de misteri sota el pseudònim Q. Patrick i Patrick Quentin, i quatre de les quals van ser portades a la gran pantalla: Black Widow, Man in the Net, The Green-Eyed Monster i The Man with Two Wives.

    Va escriure els guions de les pel·lícules Travels with My Aunt, Something for Everyone, A Little Night Music, i Nijinsky. Les seves obres de teatre inclouen Big Fish, Little Fish (1961), Look: We've Come Through (1961) i We Have Always Lived in the Castle (1966, adaptada de la novel·la de Shirley Jackson). També va ser coautor juntament amb Joseph Stein del llibre per a la nova producció del musical de 1919 Irene (1973), Sweeney Todd, the Demon Barber of Fleet Street (1979, basat en l’obra de Christopher Bond), i Meet Me in St. Louis (adaptat del musical 1949 M-G-M), contribuint també amb Pacific Overtures (1976). Va escriure una adaptació de l’òpera de Kurt Weill Silverlake, que va ser dirigida per Harold Prince a la New York Opera.

    Wheeler ha rebut els premia Tony i Drama Desk Awards per A Little Night Music, Candide i Sweeney Todd. Abans de morir el 1982, Wheeler estava treballant en dos nous musicals: Bodo i Fu Manchu, així com en una nova adaptació de La vídua alegre.

  • Formacions

    Orquestra Camerata Penedès

    Violins primers: Paula Sanz, concertino.
    Andrea Duca, Abel Antón, Javi González i Laura Marin

    Violins segons: Clara Vázquez, Ariadna Rodríguez, Miguel Angel Castillo i Rubén Méndenz

    Violes: Patricia Torres, Manuel del Horno i Oriol Tort

    Violoncels: Irma Bau, Nico Cobo i Albert Castán

    Contrabaix: Felipe Contreras

    Flauta / flautí: Anna Pujol

    Oboè /  corn anglès: Jana Ginesta

    Clarinet / clarinet baix: Jordi Cornudella

    Clarient / requint / flauta / flautí: Albert Carrique

    Fagot: Clara Canimas

    Trompa: Marc Anguera

    Trompeta I: Raúl Gil

    Trompeta II: Biel Pelfort

    Trombó I: Romà Ivars

    Trombó II: Pablo Carbonell

    Trombó III: Manel Juste

    Arpa: Esther Pinyol

    Orgue / celesta: Joan Seguí

    Percussió: Pere Cornudella i Miquel Vich

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors

    Sopranos
    Camós Cuartielles, Afra
    Bertolin, Maria
    Costapau, Aina
    Esquinas Martínez, Núria
    Fernández, Alba
    Fernández Moll, Laura
    Granados Martino, Carlota
    Grau Nebot, Carla
    Hasberger, Bethanie
    Herrero Torné, Laia
    Martínez, Maria
    Martínez Berrio, Júlia
    Minerva Tomàs, Aroa
    Moreno, Claudia
    Passola Cros, Elna
    Sellami Teixidor, Helena
    Serrallonga Boixader, Caterina

    Altos
    Bieliuka, Anusha
    Bou, Sara
    Farssac González, Joan
    Galera, Anna
    Gifra Prieto, Anna
    González Ricardo, Sílvia
    González Rodríguez, Lucía
    Guiñón Fort, Albert
    Martínez Rubió, Marina
    Moner, Berta
    Roig, Sofia
    Tuset Fernández, Clara 
    Weinmann, Lea

    Tenors
    Baeza García, Ignacio
    Esquinas Martínez, Martí
    Fernández Posada, Alberto
    Jaén, Toni
    Marques Carreras, Joan Marc
    Passola Cros, Ferran
    Payà, Jose
    Perelló Armentano, Andreu
    Plazas Canete, Guillermo
    Quingles Daví, Pol
    Ribó, Mateu
    Sedó Torres, Guillem
    Serrallonga, Martí
    Sunyol, Nil

    Baixos
    Arribas Miranzo, Alejandro
    Berganza, Íñigo
    Campos Regi, Arià
    Corral Clarella, Eloi
    Diport Feliu, Pau
    Esteve, Nil
    Giné Supervia, Jordi   
    Isern Solórzano, Pol
    Litrán Iniesta, Dario
    Melero Domínguez, Ruben
    Mestre, Marcel
    Mestres Ribas, Jofre
    Sobrado, Martí
    Vega Méndez, Martiño

  • També et pot interessar

    Simfònics al Palau
    Dissabte, 04.11.23 - 18.30 h
    Sala de Concerts

    Pop-rock simfònic

    Cor de Teatre (David Costa, director)
    Orquestra Simfònica del Vallès
    Rubén Gimeno, director

    Smoke on the water (Deep Purple)
    Cant’t falling in love with you (Elvis Presley)
    Help (Beatles)
    Another brick in the wall (Pink Floyd)
    I will survive (Gloria Gaynor)
    Hot stuff (Donna Summer)
    Grease medley
    Bohemian Rhapsody (Queen)
    Waterloo (Abba)
    I still haven’t found what I’m looking for (U2)
    We are the champions (Queen)
    We will rock you (Queen)

    Preus: de 20 a 65 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex