El contratenor francès és un dels joves talents vocals més emocionants del nostre temps. Guardonat amb el premi HSBC Révélation al Festival d’Ais de Provença, és graduat pel Centre de Música Barroca de Versalles i pel Conservatori de París.

Els seus moments destacats de la temporada 2024-25 inclouen les interpretacions del paper d’Ulisse de Polifemo a l’Opéra de Lilla i al Château de Versalles, així com Endimione de La Calisto al Festival d’Ais de Provença. Pel que fa a l’àmbit concertístic, interpreta el rol titular de Tamerlano en aquesta gira, sota la direcció de René Jacobs, amb la Freiburger Barockorchester, així com Trasemede de Merope amb l’Akademie für Alte Musik de Berlín, a més de concerts amb Le Poème Harmonique i Café Zimmermann.

La temporada 2023-24 Benós-Dijan va cantar els papers d’Ottone de L’incoronazione di Poppea a l’Opéra de Rennes i Oper de Colònia, i Ulisse de Polifemo a l’Opéra National du Rhin, sota la batuta d’Emmanuelle Haïm. Va participar en un recital de Vivaldi amb Café Zimmermann, va interpretar el paper titular d’Il Mitridate Eupatore de Scarlatti al Het Concertgebouw, sota la batuta de Thibault Noally, El Messies de Händel amb Accentus i Laurence Equilbey en actuacions a La Seine Musicale, Opéra National du Capitole de Tolosa de Llenguadoc i al Palau de la Música, i igualment un recital sobre Bach al Bozar de Brussel·les i la Passió segons sant Mateu a l’Opéra de Rennes.

La temporada 2022-23 va cantar el paper d’Oberon d’A midsummer night’s dream a l’Opéra de Rouen, Athamas de Semele a l’Opéra de Lilla amb Emmanuelle Haim, Farnace de Mitridate a la Staatsoper de Berlín, el paper titular de Giulio Cesare al Festival Internacional de Beaune i Alessandro de Tolomeo amb Il Pomo d’Oro, de gira al Teatro Real, Théâtre des Champs Élysées, Elbphilharmonie i Katowice.

Alguns dels seus papers anteriors més destacats són Farnace de Mitridate, amb Marc Minkowski i Les Musiciens du Louvre (acompanyat d’enregistrament) al Palau de les Arts Reina Sofia de València; Ottone d’Agrippina a Halle, i Marte de La divisione del mondo a l’Opéra Royal de Versalles, tots dos amb Les Talens Lyriques i Christophe Rousset; Unulfo de Rodelinda al Théâtre des Champs Élysées, amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm; el paper titular de Rinaldo a l’Opéra de Rennes; La Voce di Deo d’Il primo omicido d’Scarlatti, amb Philippe Jaroussky a Salzburg; Tolomeo de Guilio Cesare, amb l’English Touring Opera, a més de concerts i un enregistrament de les Odes de Purcell (també amb Le Banquet Céleste), i el seu debut amb la prestigiosa Comédie Française de París a La nuit des rois.

Més recentment ha debutat a Moscou al Teatre Bolxoi com a Polinesso d’Ariodante, dirigit per Gianluca Capuano, i ha cantat Didymus de Theodora amb Il Pomo d’Oro, juntament amb Joyce DiDonato, Lisette Oropesa i Michael Spyres, al Theater an der Wien, Théâtre des Champs Élysées i La Scala de Milà, amb un enregistrament en directe. Altres plats forts han estat Nireno de Giulio Cesare, també al Théâtre des Champs Élysées, i Ottone de L’incoronazione di Poppea per al Festival d’Ais de Provença.

Nascut a Glasgow, va estudiar a la secció de vent-metall de la Royal Scottish Academy of Music and Drama i cant amb Ryland Davies al Royal College of Music. Al llarg les últimes dues dècades ha interpretat un ampli ventall de repertori, que abasta Johann Sebastian, Johann Christoph i Carl Philipp Emanuel Bach, passant per Händel, Gluck i Mozart, fins a Beethoven, Janáček, Honegger i Britten.

Aquesta temporada debuta en el paper de Bajazet de Tamerlano en la gira europea amb la Freiburger Barockorchester  i René Jacobs, que cantarà també en futures temporades; igualment, la seva agenda inclou Don Ottavio de Don Giovanni al Teatro Manzoni de Pistoia; Serenata de Britten amb la Nürnberger Symphoniker, una gira al costat de la B’Rock Orchestra amb la Missa solemnnis i Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel i tornar a treballar amb la Scottish Chamber Orchestra per cantar la Missa en Do menor de Mozart amb Maxim Emelyanychev. Altres actuacions destacades de la temporada inclouen el paper titular d’Actéon de Charpentier i de Pygmalion de Rameau amb l’Academy of Ancient Music i Laurence Cummings; Threni de Stravinsky amb la Capella Amsterdam i The fairy queen de Purcell al Festival de Savonlinna.

Thomas Walker ja ha aparegut als escenaris com a Adam d’Il primo omicidio de Scarlatti, tant a l’Opéra National de París com a la Staatsoper de Berlín; i a Berlín ha cantat Arnalta de L’incoronazione di Poppea, Admeto d’Alceste de Gluck a la Triennal del Ruhr i els papers titulars de Zoroastre de Rameau a la Komische Oper de Berlín i de Platée a la Staatsoper de Stuttgart.

En concert, ha ofert Rinaldo d’Armida de Haydn amb l’Orquestra de Cambra de Basilea, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi amb l’Orquestra del Festival de Budapest i Iván Fischer, una gira amb l’Orchestra of the Eighteenth Century i Daniel Reuss interpretant l’Evangelista tant a la Passió segons sant Joan com Passió segons sant Mateu de Bach, així com múltiples actuacions amb l’Orquestra Nacional de Bèlgica, la més recent de les quals la Missa solemnis de Beethoven al Bozar amb Hugh Wolff.

Ha enregistrat un ampli repertori, que inclou obres corals de Janáček i la Missa solemnis de Beethoven amb la Cappella Amsterdam, sota la direcció de Daniel Reuss; el Magnificat de Bach, amb Arcangelo i Jonathan Cohen, i Le roi David de Honegger, amb l’Ensemble Vocal de Lausana.

Nascuda a Múnic, va ser nomenada Artista Jove de l'Any 2019 per la revista «Opernwelt» i s’ha consolidat tant a l’escenari operístic com al concertístic.

Va acabar els seus estudis a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic i ha rebut beques de la German Stage Association, Fundació Jütting de Stendal i Associació Richard Wagner. L'any 2017 va guanyar el Concurs Anneliese Rothenberger.

Des de la temporada 2023-24 treballa com a freelance i ha tingut un gran èxit en el paper de Beppi de l’òpera Stallerhof de Gerd Kühr a l’Stadttheater de Klagenfurt, títol amb què la sala va inaugurar la temporada. Posteriorment va debutar al Canadà amb concerts d’opereta per Cap d’Any. Entre els seus propers compromisos destaquen la substitució d’urgència en el paper de Musetta de La bohème a la Komische Oper de Berlín, així com els debuts al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Òpera de València i Philharmonie de Berlín en el paper d’Asteria de Tamerlano de Händel, sota la direcció de René Jacobs.

Entre els moments recents més destacats té el paper d’Ännchen de Der Freischütz de Weber al Festival de Bregenz 2024, Susanna de Le nozze di Figaro al Nationaltheater de Mannheim, Bellezza d’Il trionfo del Tempo e del Disinganno de Händel al Festival ClassicAnd (Andorra), el debut com a Galatea amb la Kammerakademie de Potsdam, així com diversos concerts de debut a la Laeiszhalle d’Hamburg, Philharmonie de Berlín, i a Bilbao amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao.

La seva intensa agenda de concerts ja l’ha portat a París amb l’Orchestre National de France, Orquestra Simfònica de la MDR, Konzerthaus de Berlín sota la batuta d’Iván Fischer, Gewandhaus de Leipzig, Filharmònica de Sant Petersburg, Philharmonie de Colònia i diverses vegades a l’Elbphilharmonie d’Hamburg. L’any 2022 hi va tornar com a Ännchen en la celebrada gira de Der Freischütz de René Jacobs amb la Freiburger Barockorchester, a més d’oferir diversos concerts amb la Kammerorchester de Zúric.

Després de graduar-se, Katharina va ingressar a l’acadèmia de l’Òpera de Frankfurt i, posteriorment, va formar part de l’ensemble del Teatre de Friburg fins al 2023, on va interpretar nombrosos papers destacats, com ara Susanna (Le nozze di Figaro), Sharp-Ears the Vixen (La petita guineu astuta), Musetta (La bohème) i Nanetta (Falstaff). La seva interpretació de Mélisande (Pelléas et Mélisande) va ser aclamada per la crítica com “un dels moments més destacats de la temporada” («Der Neue Merker», juliol del 2019).

Katharina Ruckgaber també ha actuat com a convidada a l’Opernhaus de Zúric, Theater an der Wien, Staatstheater de Darmstadt i Gärtnerplatztheater de Múnic.

Apassionada del lied, col·labora estretament amb els pianistes Helmut Deutsch, Sholto Kynoch, Daniel Heide i Jan Philip Schulze. Al seu últim àlbum, Love and let die, demostra la seva versatilitat amb un repertori que va de Schubert a Berio. Ha participat en recitals a la Konzerthaus de Viena, a les òperes de Frankfurt i Zúric, i a Bayreuth, Budapest, Madrid i Barcelona, així com al Festival de Lied d’Oxford i al Wigmore Hall de Londres.

Ha treballat amb molts dels directors més destacats del món de la música antiga, com Sir John Eliot Gardiner, Masaaki Suzuki, René Jacobs, Masato Suzuki, Laurence Cummings, Jonathan Cohen, Kristian Bezuidenhout, Marcus Creed, David Bates i Lionel Meunier. Com a solista de concert és molt sol·licitat i ha participat en nombrosos recitals arreu d’Europa: va debutar al Wigmore Hall i al Concertgebouw d’Amsterdam l’any 2024. El seu disc de debut, Drop not, mine eyes, amb el llaütista Toby Carr, va ser seleccionat com un dels millors àlbums del 2023 per la revista «Gramophone». Els seus papers d’òpera recents inclouen Oberon (A midsummer night’s dream de Britten) per al Grange Festival, Apollo (Death in Venice de Britten) per a la Welsh National Opera i Tolomeo (Giulio Cesare de Händel) per a l’English Touring Opera. Entre els seus èxits recents i les actuacions futures cal destacar el debut als BBC Proms, el retorn al Wigmore Hall amb els London Handel Players, recitals com a solista amb l’English Concert, Freiburger Barockorchester i Dunedin Consort, així com el paper d’Andronico de Tamerlano al Festival Internacional Händel de Karlsruhe.

L’any 2022 va esdevenir el primer contratenor a guanyar l’International Handel Singing Competition, i també hi va rebre el premi del públic.

Helena Rasker es va formar al Conservatori Reial de la Haia i al Tanglewood Music Center.

La seva carrera de contralt abasta l’escenari operístic, el concert i el recital, amb un repertori ampli i en constant expansió. Ha tingut el privilegi de treballar amb directors de renom, com Sir George Benjamin, Sir Antonio Pappano, Maxime Pascal, Marc Minkowski, Jaap van Zweden, René Jacobs, Raphaël Pichon, Marc Albrecht o Yannick Nézet-Séguin.

Durant la temporada 2024-25, Helena Rasker debutarà en el paper de Mescalina en una nova producció de Le Grand Macabre al Teatro Massimo de Palerm, dirigida per Omer Meir Wellber; també participarà en dues noves produccions de la Dutch National Opera, a les quals debutarà com a tieta de Peter Grimes, i interpretarà el paper de número 4 a l’estrena mundial de l’òpera We are the lucky ones de Philip Venables, amb direcció escènica de Ted Huffmann. A més, torna a actuar amb la Freiburger Barockorchester en el paper d’Irene de Tamerlano de Händel, sota la direcció de René Jacobs, en aquesta gira que passarà també pel Palau de les Arts de València, Teatro Real de Madrid i Òpera d’Oviedo.

La temporada passada va tornar a la Dutch National Opera com a Zita (Gianni Schicchi) i abadessa (Suor Angelica) en la nova producció d’Il trittico de Barrie Kosky dirigida per Lorenzo Viotti; va debutar a l’Opera Vlaanderen com a Fédorine en l’estrena mundial de Brodeck de Daan Janssens, i va interpretar els papers de duquessa lletja i mussol d’Alice in Wonderland d’Unsuk Chin al Concertgebouw d’Amsterdam. En l’àmbit concertístic, ha col·laborat amb l’Ensemble Modern, Basel Kammerorchester, Orquestra de la Ràdio dels Països Baixos i Freiburger Barockorchester.

La temporada 2022-23 va debutar a la Staatsoper de Berlín en el rol d’Andronico en una nova producció d’Il Giustino de Vivaldi; va tornar a la Nederlandse Opera en el paper d’euga Clover a l’estrena mundial d’Animal farm d’Alexander Raskatov; va debutar en el paper d’Orfeo de Gluck amb la Freiburger Barockorchester, sota la direcció de René Jacobs, i va participar al Festival de Salzburg en la nova producció de The greek passion dirigida per Simon Stone.

Recentment ha assumit el paper central per a l’estrena mundial de Like flesh de Sivan Eldar a les òperes de Lilla, Montpeller i Lorraine, sota la direcció escènica de Silvia Costa; ha actuat a l’Opéra National du Rhin com a Grandmother, Old Lady i Finn Woman de The snow queen d’Abrahamsen, i ha reprès aquests papers en versió de concert al Concertgebouw d’Amsterdam amb Kent Nagano; ha enregistrat la Missa en Si menor de Bach amb René Jacobs i Akamus de Berlín; ha debutat amb la Freiburger Barockorchester a Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara en una gira per Berlín, Friburg, París i Madrid, i ha debutat al Festival de Salzburg en la nova producció de De temporum fine comoedia, dirigida per Romeo Castellucci i sota la direcció musical de Teodor Currentzis.

Ha debutat a la Royal Opera House i a la Deutsche Oper de Berlín com a Erna a l’estrena mundial de Morgen und Abend, escrita per a ella per Georg Friedrich Haas. Recentment ha tornat al Festival d’Ais de Provença  per a l’estrena mundial de The arab apocalypse, dirigida per Pierre Audi; ha retornat a l’Aalto Musiktheater d’Essen com a comtessa vella de Pique dame; ha debutat al Théâtre des Champs Élysées de París i al Grand Théâtre de Ginebra amb la nova posada en escena de The Messiah de Robert Wilson, i ha tornat al Concertgebouw d’Amsterdam com a Stařenka Buryjovka de Jenůfa amb l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio dels Països Baixos.

Ha reprès el paper de contralt d’Into the Little Hill de George Benjamin amb l’Ensemble Modern al Wigmore Hall i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, així com amb l’Ensemble Intercontemporain al Festival Présences de París i amb la Münchener Kammerorchester. Entre altres compromisos concertístics recents figuren la Passió segons sant Mateu de Bach, Simfonia núm. 8 de Mahler i els Requiem canticles de Stravinsky amb la Filharmònica dels Països Baixos; Szenen aus Goethes Faust de Schumann amb la mateixa formació, i la Missa núm. 3 de Bruckner i el paper de Leocasta de Giustino de Händel amb la Lautten Compagney al Händel-Festspiele Halle.

En concert, Rasker ha col·laborat amb orquestres com ara la Filharmònica de Rotterdam, Orchestre Philharmonique de la Radio de França, Orquestra Gulbenkian, Ochestre de la Suisse Romande, London Sinfonietta, Scottish Chamber Orchestra, orquestres de cambra de Lausana i Ginebra, L’Europa Galante i ASKO/Schoenberg Ensemble. Ha cantat a festivals d’arreu d'Europa i també a Austràlia.

Nascut a Múnic, va començar la seva formació musical a la Bavarian Singakademie i més tard va estudiar a la Universitat Mozarteum de Salzburg amb Andreas Macco i el grup de lied de Wolfgang Holzmair. Va ampliar formació amb Matthias Goerne, Markus Hinterhäuser, Graham Johnson, Rudolf Piernay, Peter Schreier, Bo Skovhus i Breda Zakotnik. L’estiu del 2015 va participar al projecte de joves cantants del Festival de Salzburg. El 2014, al Concurs Internacional de Mozart de Salzburg va rebre el primer premi i el premi especial de la Fundació Mozarteum. També va guanyar premis al Concurs Internacional de Bach de Leipzig l’any 2012, al Concurs Nacional de Cant de Berlín el 2010, així com al Concurs Internacional de Schubert de Dortmund el 2014.

Recentment ha actuat com a Don Fernando de Fidelio de Beethoven, sota la batuta de Jaap van Zweden, al Festival Menuhin de Gstaad i al Wolkenturm de Grafenegg. Altres actuacions destacades inclouen L'enfance du Christ d’Hector Berlioz, amb Hans-Christoph Rademann i l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg, i Oratori de Nadal de Bach, amb el Münchner Bachchor, sota la direcció de Hansjörg Albrecht.

Rep invitacions per actuar en concert a festivals de renom, com el Festival de Salzburg, Kissinger Sommer, Bachfest Leipzig, Festival de Música de Rheingau, Festival de Música de Schleswig-Holstein, Thüringer Bachwochen i Setmana Mozart a Salzburg. Ha treballat amb els directors d’orquestra Howard Arman, Peter Dijkstra, Hans Graf, Matthew Halls, Pablo Heras-Casado, René Jacobs, Risto Joost, Andrew Manze, Riccardo Minasi, Jordi Savall, Masaaki Suzuki, Robin Ticciati o Jos van Veldhoven, i ha actuat amb l’Akademie für Alte Camerata Musik de Berlín, Bach Collegium Japan, Camerata de Salzburg, La Capella Reial de Catalunya, Cor de la Ràdio de Baviera, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, Freiburg Barockorchester, Orquestra Simfònica MDR, Mozarteumorchester Salzburg, NDR Elbphilharmonie Orchester i Wiener Philharmoniker.

Del 2015 al 2018 va ser membre de la Staatsoper de Hannover, on els seus papers van incloure el comte Almaviva (Le nozze di Figaro), Papageno (La flauta màgica), Albert (Werther), Belcore (L’elisir d’amore) i Tom (Die englische Katze).

A la seva trajectòria musical destaca el lied. N’ofereix recitals amb Marcelo Amaral, Bernadette Bartos, Verena Metzger, Akemi Murakami i Jan Philip Schulze. Dins l’àmbit de la música contemporània ha treballat amb els compositors Nikolaus Brass, Friedrich Cerha, Manfred Trojahn i Gerhard Wimberger, entre d’altres, i ha participat en nombroses estrenes mundials.

Passió, alegria musical i autenticitat: aquests són els pilars musicals de la Freiburger Barockorchester (FBO). L’FBO és un dels conjunts de música antiga més destacats del món des de fa més de tres dècades. Ofereix més d’un centenar de concerts l’any a Alemanya i a l’estranger.

Fundada per un grup de graduats de la Universitat de Música de la ciutat amb l’objectiu d’interpretar música barroca i clàssica d’acord amb criteris històrics, va començar ben aviat a fer gires internacionals i es va consolidar com una de les formacions més sol·licitades de l’escena de la música antiga. Aquest èxit queda documentat en més de cent trenta enregistraments, alguns dels quals han rebut diversos premis.

A més de les seves pròpies temporades de concerts a Friburg de Brisgòvia, Stuttgart i Berlín, l’FBO actua també a les sales de concerts més prestigioses del món, com el Lincoln Center de Nova York, Elbphilharmonie d’Hamburg, Musikverein de Viena o Philharmonie de París. També és una convidada habitual a festivals internacionals: Festival de Salzburg, Rheingau Musik Festival i Gstaad Menuhin Festival.

La direcció musical de l’orquestra recau en Cecilia Bernardini i Gottfried von der Goltz, que lideren el conjunt des del violí. Fidel a l’esperit de la interpretació històricament informada, l’FBO actua habitualment sense director d’orquestra. Tanmateix, per a programes concrets –com ara produccions operístiques o simfonies romàntiques– col·labora amb directors de prestigi, com Pablo Heras-Casado, René Jacobs o Sir Simon Rattle. De la mateixa manera, l’orquestra manté estretes col·laboracions musicals amb Kristian Bezuidenhout, Isabelle Faust, Dorothee Mields, Vox Luminis, Zürcher Sing-Akademie i RIAS Kammerchor de Berlín.

Durant la temporada 2024-25, la Freiburger Barockorchester tornarà a centrar-se especialment en el repertori barroc i clàssic. Sota la direcció de René Jacobs, interpretarà Idomeneo de Mozart a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i Teatro Real de Madrid; també oferirà Tamerlano de Händel en versió concert, com ara al Palau de la Música. Juntament amb el conjunt vocal belga Vox Luminis, l’orquestra emprendrà una gira per Espanya i Bèlgica amb la Passió segons sant Joan de Bach. Als programes de concert Grand Tour i Viva Vivaldi, els músics de l’FBO mostraran les seves grans qualitats com a solistes.

En aquesta producció, la Freiburger Barockorchester està formada per:

Violins I: Péter Barczi (concertino), Kathrin Tröger, Beatrix Hülsemann, Christa Kittel, Aliza Vicente
Violins II: Hannah Visser, Brigitte Täubl, Daniela Helm, Jörn-Sebastian Kuhlmann, Annelies van der Vegt
Violes: Ulrike Kaufmann, Corina Golomoz, Yuko Hara
Violoncels: Stefan Mühleisen, David Neuhaus, Carlos Leal Cardin
Contrabaixos: Mariona Meteu Carles, Kinnon Church
Flautes de bec: Isabel Lehmann, Margret Görner
Flautes travesseres: Daniela Lieb, Sophia Kind
Oboès: Ann-Kathrin Brüggemann, Josep Domènech
Clarinets: Lorenzo Coppola i Elia Bianucci
Fagot: Eyal Streett
Arpa: Mara Galassi
Llaüt: Shizuko Noiri
Clavicèmbal: Riccardo Magnus

Amb més de dos-cents seixanta enregistraments i una exhaustiva carrera com a cantant, director d’orquestra, acadèmic i professor, René Jacobs ha assolit una posició eminent en el camp de la música vocal barroca i clàssica. Va rebre la seva primera formació musical com a cantant del cor de la catedral de St. Bavó de Gant, ciutat natal. Va mantenir la seva activitat com a cantant durant els estudis universitaris de filologia clàssica, i les trobades amb Alfred Deller, Gustav Leonhardt i els germans Kuijken van acabar determinant la seva orientació cap a la música barroca i l’especialització com a contratenor, que molt aviat li va valer reputació com un dels cantants més destacats de la seva època. L’any 1977 va fundar el conjunt Concerto Vocale, amb el qual explorava el repertori barroc operístic i vocal de cambra, i amb aquest conjunt va enregistrar un seguit de destacables estrenes mundials guardonades internacionalment.

René Jacobs va debutar com a director d’òpera el 1983 amb una producció de L’Orontea d’Antonio Cesti al Festival de Música Antiga d’Innsbruck, en què posteriorment va ocupar el càrrec de director artístic del 1996 al 2009. Gràcies a la seva llarga i exitosa trajectòria de col·laboració amb la Staatsoper Unter den Linden de Berlín des del 1992, Theater an der Wien des del 2006, Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), Festival de Salzburg, Festival d’Ais de Provença, Opéra de París i altres escenaris internacionals de referència a Europa, als Estats Units i a l’Àsia, ha dirigit un repertori que abasta des del Barroc primerenc fins a Rossini, passant tant per títols desconeguts com consagrats. La seva obra es distingeix pel seu esperit pioner i l’estudi profund de les fonts històriques. En són exemples els seus enregistraments d’òperes Mozart, destacables per la seva fusió única d’erudició i instint musical. La seva producció de Le nozze di Figaro va ser guardonada amb un Grammy i la revista «Gramophone» la descrivia així: “Les sèries d’òpera de Mozart de René Jacobs són una de les meravelles gravades del nostre temps”.

Juntament amb l’extensa activitat operística, la interpretació de música sacra i oratori sempre ha estat una part important de la trajectòria de René Jacobs, on també ha estat elogiat per l’exploració continuada d’obres desconegudes, com Maddelena ai piedi di Cristo d’Antonio Caldara, Il primo omicidio d’Alessandro Scarlatti i Le septem verba de Pergolesi (entre d’altres), o per la innovació en la interpretació del conegut repertori de les Passions de J. S. Bach i el Requiem de Mozart, i més recentment pel seu enregistrament de l’Stabat Mater de Haydn.

René Jacobs ha anat ampliant cada cop més el seu repertori simfònic, amb les Simfonies de Haydn i les darreres de Mozart (editades per Harmonia Mundi) i, més recentment, amb el cicle integral de les Simfonies de Schubert publicat per Pentatone (el darrer lliurament del qual, dedicat a la Inacabada i La Gran, es va publicar el 2022).

Nomenat doctor honoris causa per les universitats de Gant i Innsbruck, René Jacobs ha rebut els premis més prestigiosos de la crítica internacional i pel conjunt de la seva carrera musical. La seva aclamada gravació de Leonore de Beethoven (primera versió, del 1805) va ser guardonada a Alemanya amb el Preis der Deutschen Schallplattenkritik i com a millor CD d’òpera de l’any per la revista «Opernwelt», així com amb el Premi Franco Abbiati a Itàlia. El diari britànic «The Guardian», presentant els enregistraments de l’any de Beethoven, escrivia el 18 de desembre de 2020: “Potser el projecte de l’aniversari més significatiu va ser la gravació de la versió de 1805 de Leonore per part de René Jacobs”. El seu enregistrament més recent de la Missa solemnis de Beethoven, publicat el gener del 2021, va ser igualment aclamat arreu del món com tot un esdeveniment.

L’any 2023 René Jacobs va rebre el premi Honorary Lifetime Achievemet de l’«Oper Magazine» d’Alemanya i la seva gravació de l’òpera de Weber Der Freischütz va ser nomenada la millor gravació d’òpera de l’any pels Opus Klassik Awards.