Programa de mà
Frames Percussion
—Ortiz, Matalon, Luna i MaiguashcaPalau Fronteres
Dimarts, 27 de gener de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Frames Percussion:
Ferran Carceller
Núria Carbó
Sabela Castro
Javier Delgado
Daniel Munarriz
Rubén Orio
Miquel Vich
Itziar Viloria, electrònica en viuI part
Gabriela Ortiz (1964)
De Liquid Borders, per a quartet de percussióLiquid city
Liquid desertRocío Cano Valiño (1991)
Introtus, electrònica solaDemian Luna (1975)
“… para nacer hay que romper un mundo”, per a trio de percussióII part
Martín Matalon (1958)
Traces IV, per a marimba i electrònicaMesías Maiguashca (1938)
Intesidad y altura, per a sextet de percussió i electrònicaDurada del concert:
Primera Part, 35 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 25 minuts
La durada del concert és aproximada#contemporània #estrenes
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Torna als escenaris del Palau la música de la mexicana Gabriela Ortiz, compositora convidada d’aquesta temporada i baula fonamental del programa centrat en creadors hispanoamericans contemporanis que avui ofereix el grup Frames Percussion.
Sobre els intèrprets:
Format per Ferran Carceller, Núria Carbó, Sabela Castro, Javier Delgado, Daniel Munarriz, Rubén Orio i Miquel Vich, Frames Percussion fa temps que crida l’atenció no només per la interpretació d’un repertori creat per als seus instruments, sinó també pels arranjaments d’obres per a plantilles fins i tot simfòniques que assumeix amb gran èxit. En aquesta vetllada compta amb l’electrònica en viu d’Itziar Viloria.
Quines són les claus del concert?
Liquid city i Liquid desert de Gabriela Ortiz formen part de Liquid Borders, per a conjunt de percussió, estrenada el 2014 però d’actualitat absoluta, ja que comporta una reflexió sobre les conseqüències que genera la creació de fronteres, divisions territorials que responen a decisions polítiques trepitjant realitats socioculturals. Del compositor i pianista argentí Demian Luna, “... para nacer hay que romper un mundo” –el títol és una citació del poema Piedra de sol d’Octavio Paz– està concebuda per a trio de percussió amb electrònica (o sense, segons les versions).
S’inclou també Introtus per a electrònica, de la compositora i artista sonora argentina Rocío Cano Valiño, que explora la relació entre so, espai i tecnologia. També argentí és Martin Matalon, especialitzat en música electroacústica i bandes sonores per a cinema, autor de Traces IV per a marimba i electrònica provinent d’una sèrie de peces per a un instrument acústic intervingut electrònicament. El programa acaba amb Intensidad y altura de l’equatorià Mesías Maiguashca, format al seu país, a Cuba, a Alemanya amb Stockhausen i a l’Ircam de París.
A què he de parar atenció?
En un programa com aquest és interessant veure com els compositors intervenen en el so dels instruments acústics fent servir l’electrònica, en aquest cas en el so processat en temps real (tot i que també pot ser enregistrat). Es creen textures i plans nous, tot enriquint la molt variada tímbrica de la percussió amb recursos com ara sons enregistrats, sintetitzadors o generadors de so electrònics.
Sabies que...
En aquest viatge per la creació hispanoamericana contemporània queda clara la polièdrica mirada estètica dels compositors programats. Com s’ha dit, algunes peces neixen d’un impuls, d’una realitat o d’una inspiració properes, però les resolucions formals són universals, amb influències locals, americanes i europees.
El programa incorpora l’electrònica a la sonoritat pròpia dels instruments de percussió, i els seus recursos permeten als compositors explorar noves dimensions del so, tant a nivell micro (timbres, textures) com a l’àmbit del macro (forma, espai, interactivitat).
Comentari
Frames Percussion, formació resident del Palau per segona temporada, que destaca per la inquietud musical i el compromís amb el repertori contemporani, presenta un programa per a percussió i electrònica en viu (a càrrec d’Itziar Viloria) vertebrat per compositors contemporanis d’origen hispanoamericà.
Com a plats principals, Liquid city i Liquid desert, dins de Liquid Borders, de la mexicana Gabriela Ortiz, artista convidada enguany al Palau. Ortiz, guanyadora de tres Grammys aquest 2025, reflexiona sonorament en aquesta obra sobre les conseqüències personals i socioculturals de la creació i l’enduriment de les fronteres polítiques; la peça abordava l’actualitat en la seva estrena, el 2014, i malauradament continua fent-ho dotze anys després. A continuació, Introtus, de l’argentina Rocío Cano Valiño, per a electrònica sola, nom que fa referència a un tipus de núvol. I com aquests, la peça mou subtilment l’energia en l’espai obrint i combinant els sons, i modulant un univers sonor vaporós i efervescent. D’altra banda, “... para nacer hay que romper un mundo” és un encàrrec de Frames Percussion al compositor argentí Demian Luna, que fa una picada d’ullet al seu nom de pila a l’hora de titular la peça amb una frase del famós Demian de Hermann Hesse. I tot seguit, Traces IV, del també argentí Martin Matalon, la peça central de Nocturnes, format també per Traces III i Traces V, per a trompa i electrònica, i clarinet i electrònica, respectivament, i que conté en miniatura la forma estructural del tríptic complet. Intensidad y altura, del compositor equatorià Mesías Maiguashca, pren el nom d’un vers de César Vallejo. Deixeble de Stockhausen, tota l’obra de Maiguashca està travessada per la idea de cicle (que fa referència al cos, al temps, als llocs...) i per la del magnetisme. Aquesta peça es construeix partint d’una freqüència bàsica, que l’autor divideix i transposa en diferents proporcions.
L’origen dels compositors i el format musical són, doncs, continuïtats que en tracen algunes altres (podem parar atenció al diàleg entre la tradició de tots dos costats de l’Atlàntic; o com resolen la interacció entre l’espai sonor i el físic), però en definitiva topem amb una pluralitat d’exploracions i propostes que ens insinua que, si tens la inquietud ben afinada, també per a formacions tan particulars com Frames Percussion, hi ha incomptables universos on endinsar-se.
Gemma Bayod, periodista ciltural
Biografia
Biografia
Frames Percussion
Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.
Vinculat als seus inicis a Joventuts Musicals de Catalunya i a l’ESMUC, el grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), festival Grec i CNDM, entre d’altres.
En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.
El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.
Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024 i serà ensemble resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimarts, 30.06.26 – 19.30 h
Petit PalauRequiem
Cor de Cambra del Palau (Xavier Puig, director)
Claraguilar, electrònica
Frames PercussionC. Aguilar: Requiem
Preu: 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Digest SL – Colonial – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Frames Percussion
—Ortiz, Matalon, Luna i MaiguashcaPalau Fronteres
Dimarts, 27 de gener de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Frames Percussion:
Ferran Carceller
Núria Carbó
Sabela Castro
Javier Delgado
Daniel Munarriz
Rubén Orio
Miquel Vich
Itziar Viloria, electrònica en viuI part
Gabriela Ortiz (1964)
De Liquid Borders, per a quartet de percussióLiquid city
Liquid desertRocío Cano Valiño (1991)
Introtus, electrònica solaDemian Luna (1975)
“… para nacer hay que romper un mundo”, per a trio de percussióII part
Martín Matalon (1958)
Traces IV, per a marimba i electrònicaMesías Maiguashca (1938)
Intesidad y altura, per a sextet de percussió i electrònicaDurada del concert:
Primera Part, 35 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 25 minuts
La durada del concert és aproximada#contemporània #estrenes
Poema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Torna als escenaris del Palau la música de la mexicana Gabriela Ortiz, compositora convidada d’aquesta temporada i baula fonamental del programa centrat en creadors hispanoamericans contemporanis que avui ofereix el grup Frames Percussion.
Sobre els intèrprets:
Format per Ferran Carceller, Núria Carbó, Sabela Castro, Javier Delgado, Daniel Munarriz, Rubén Orio i Miquel Vich, Frames Percussion fa temps que crida l’atenció no només per la interpretació d’un repertori creat per als seus instruments, sinó també pels arranjaments d’obres per a plantilles fins i tot simfòniques que assumeix amb gran èxit. En aquesta vetllada compta amb l’electrònica en viu d’Itziar Viloria.
Quines són les claus del concert?
Liquid city i Liquid desert de Gabriela Ortiz formen part de Liquid Borders, per a conjunt de percussió, estrenada el 2014 però d’actualitat absoluta, ja que comporta una reflexió sobre les conseqüències que genera la creació de fronteres, divisions territorials que responen a decisions polítiques trepitjant realitats socioculturals. Del compositor i pianista argentí Demian Luna, “... para nacer hay que romper un mundo” –el títol és una citació del poema Piedra de sol d’Octavio Paz– està concebuda per a trio de percussió amb electrònica (o sense, segons les versions).
S’inclou també Introtus per a electrònica, de la compositora i artista sonora argentina Rocío Cano Valiño, que explora la relació entre so, espai i tecnologia. També argentí és Martin Matalon, especialitzat en música electroacústica i bandes sonores per a cinema, autor de Traces IV per a marimba i electrònica provinent d’una sèrie de peces per a un instrument acústic intervingut electrònicament. El programa acaba amb Intensidad y altura de l’equatorià Mesías Maiguashca, format al seu país, a Cuba, a Alemanya amb Stockhausen i a l’Ircam de París.
A què he de parar atenció?
En un programa com aquest és interessant veure com els compositors intervenen en el so dels instruments acústics fent servir l’electrònica, en aquest cas en el so processat en temps real (tot i que també pot ser enregistrat). Es creen textures i plans nous, tot enriquint la molt variada tímbrica de la percussió amb recursos com ara sons enregistrats, sintetitzadors o generadors de so electrònics.
Sabies que...
En aquest viatge per la creació hispanoamericana contemporània queda clara la polièdrica mirada estètica dels compositors programats. Com s’ha dit, algunes peces neixen d’un impuls, d’una realitat o d’una inspiració properes, però les resolucions formals són universals, amb influències locals, americanes i europees.
El programa incorpora l’electrònica a la sonoritat pròpia dels instruments de percussió, i els seus recursos permeten als compositors explorar noves dimensions del so, tant a nivell micro (timbres, textures) com a l’àmbit del macro (forma, espai, interactivitat).
Comentari
Frames Percussion, formació resident del Palau per segona temporada, que destaca per la inquietud musical i el compromís amb el repertori contemporani, presenta un programa per a percussió i electrònica en viu (a càrrec d’Itziar Viloria) vertebrat per compositors contemporanis d’origen hispanoamericà.
Com a plats principals, Liquid city i Liquid desert, dins de Liquid Borders, de la mexicana Gabriela Ortiz, artista convidada enguany al Palau. Ortiz, guanyadora de tres Grammys aquest 2025, reflexiona sonorament en aquesta obra sobre les conseqüències personals i socioculturals de la creació i l’enduriment de les fronteres polítiques; la peça abordava l’actualitat en la seva estrena, el 2014, i malauradament continua fent-ho dotze anys després. A continuació, Introtus, de l’argentina Rocío Cano Valiño, per a electrònica sola, nom que fa referència a un tipus de núvol. I com aquests, la peça mou subtilment l’energia en l’espai obrint i combinant els sons, i modulant un univers sonor vaporós i efervescent. D’altra banda, “... para nacer hay que romper un mundo” és un encàrrec de Frames Percussion al compositor argentí Demian Luna, que fa una picada d’ullet al seu nom de pila a l’hora de titular la peça amb una frase del famós Demian de Hermann Hesse. I tot seguit, Traces IV, del també argentí Martin Matalon, la peça central de Nocturnes, format també per Traces III i Traces V, per a trompa i electrònica, i clarinet i electrònica, respectivament, i que conté en miniatura la forma estructural del tríptic complet. Intensidad y altura, del compositor equatorià Mesías Maiguashca, pren el nom d’un vers de César Vallejo. Deixeble de Stockhausen, tota l’obra de Maiguashca està travessada per la idea de cicle (que fa referència al cos, al temps, als llocs...) i per la del magnetisme. Aquesta peça es construeix partint d’una freqüència bàsica, que l’autor divideix i transposa en diferents proporcions.
L’origen dels compositors i el format musical són, doncs, continuïtats que en tracen algunes altres (podem parar atenció al diàleg entre la tradició de tots dos costats de l’Atlàntic; o com resolen la interacció entre l’espai sonor i el físic), però en definitiva topem amb una pluralitat d’exploracions i propostes que ens insinua que, si tens la inquietud ben afinada, també per a formacions tan particulars com Frames Percussion, hi ha incomptables universos on endinsar-se.
Gemma Bayod, periodista ciltural
Biografia
Frames Percussion
Grup dedicat al repertori de nova creació, representa el talent i el compromís amb la música del seu temps. Format per una nova generació de percussionistes del nostre país, va néixer amb la intenció de presentar les propostes més singulars i innovadores, que inclouen les obres més exigents del repertori actual, amb una màxima preparació i respecte envers els nous llenguatges compositius.
Vinculat als seus inicis a Joventuts Musicals de Catalunya i a l’ESMUC, el grup manté una estreta relació amb l’Auditori de Barcelona. A més, ha impulsat la creació del Cicle Difraccions (antic OUT·SIDE), ha participat en el Festival Mixtur, Fundación Juan March, FiraTàrrega, Sismògraf d’Olot, MUTEK Barcelona, VANG de Madrid, Festival Riverrun de l’Albi (França), festival Grec i CNDM, entre d’altres.
En el camp de les arts escèniques, Frames Percussion és responsable del disseny i la interpretació de la música de l’espectacle 5.100 (m/s) de Joan Català i de Desert d’Albert Quesada. A més, també ha creat l’espectacle pedagògic Out of the [CAGE], un encàrrec del Servei Educatiu de L’Auditori.
El seu repertori inclou obres icòniques del repertori per a ensemble de percussió i estrenes de compositors com ara Luis Codera Puzo, Núria Giménez-Comas i Sirah Martínez, Alberto Bernal, Meriel Price, Yukiko Watanabe, Cathy van Eck, Ruud Roelofsen, Montserrat Lladó, Helena Cánovas, Manuel Rodríguez-Valenzuela o Pablo Carrascosa.Des del 2020, Frames Percussion rep el suport de l’ICEC, ICUB, IRLL, INAEM i de la Fundació Ernst von Siemens. L’any 2022 va publicar el seu primer treball discogràfic, l’enregistrament de The so-called laws of nature de David Lang amb el segell Neu Records, i també Silenced d’Elena Rykova amb el segell Phonos Netlabel.
Frames Percussion ha estat guardonat amb l’Ernst von Siemens Ensemble Prize 2024 i serà ensemble resident del Palau de la Música Catalana durant les temporades 2024-25 i 2025-26.
També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dimarts, 30.06.26 – 19.30 h
Petit PalauRequiem
Cor de Cambra del Palau (Xavier Puig, director)
Claraguilar, electrònica
Frames PercussionC. Aguilar: Requiem
Preu: 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Digest SL – Colonial – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –