• Joven Coro de Andalucía & García de Paz

    –Festival Bachcelona

    Estiu al Palau

    Dijous, 18 de juliol de 2024 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb el suport de:

    • Bachcelona

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Joven Coro de Andalucía
    Marco Antonio García de Paz, director


    De déus i homes

    El programa De dioses y hombres (De déus i homes) fa un paral·lelisme entre la música vocal de Bach i la de Mendelssohn, a partir d’una comparació en la selecció que tots dos van fer de passatges de la Bíblia, amb la finalitat d’explorar la influència que el geni d’Eisenach va exercir sobre la generació romàntica emergent.

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Ach Gott, vom Himmel sieh darein, BWV 2

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Ach Gott, vom Himmel sieh darein, MWV A 12

    Johann Sebastian Bach
    Verleih uns Frieden gnädiglich, BWV 126: VI

    Felix Mendelssohn
    Verleih uns Frieden gnädiglich, WoO 5

    Denn er hat seinen Engeln befohlen

    Johann Sebastian Bach
    Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn, BWV Anh. 159

    Felix Mendelssohn
    Periti autem

    Hebe deine Augen

    Johann Sebastian Bach
    Komm, Jesu, komm, BWV 229

    Felix Mendelssohn
    Die Deutsche Liturgie, MWV B 57 (selecció)

    Kyrie
    Ehre sei Gott
    Heilig

    Johann Sebastian Bach
    Lobet den Hern, alle Heiden, BWV 230

    Aquest concert té una durada aproximada de 75 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #coral #músicauniversal

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Poema

    Com una ràfega de vent
    que s’arqueja amb la presència de les coses.

    Com una música enforcada
    en el silenci de la corda del temps,
    envaït per la memòria que nodreix
    imatges insomnes,
    inscrites en la nit abandonada.

    Textos de les ombres
    que anomenen el meu nom,
    caires transcrits en un murque tremola.

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

     

  • On neix la música

    “Hi ha un déu: Bach, i Mendelssohn n’és el profeta”
    Héctor Berlioz

    Johann Sebastian Bach (1685-1750), en vida va deixar ben poques obres publicades, i després de traspassar, els seus manuscrits es van vendre i van restar pràcticament bandejats a nivell artístic a causa dels nous gustos musicals que imperaven al final del segle XVIII, molt més senzills tècnicament i reflex d’una societat canviant, encapçalada per una classe burgesa emergent que necessitava popularitzar els costums de la noblesa per assumir-los com a propis.

    La perspectiva que es tenia de Bach era la d’un gran expert en contrapunt, per la qual xosa algunes de les seves obres, com ara els preludis i les fugues d’El clave ben temperat, van tenir una gran difusió per mitjà de còpies manuscrites i, posteriorment, amb la primera impressió de l’obra al voltant del 1800. Però aquest reconeixement a nivell tècnic no anava acompanyat d’una valoració des del punt de vista artístic, per la qual cosa no fou fins que els precursors de l’Empfindsamkeit (estil sentimental) van començar a defensar-ne l’obra a nivell estètic que la recepció de l’incipient corrent romàntic va adoptar la figura de Bach com la de l’heroi cultural germànic.

    En el cas de Felix Mendelssohn (1809-1847), el gust per la música de Bach li venia a través de la seva bestia Sarah Itzig Levy (1761-1854), que dirigia un saló musical a casa seva a Berlín, on la música de Bach era interpretada sovint. Era així perquè Levy havia estudiat clavicèmbal amb dos dels fills de Bach, Wilhelm Friedemann i Carl Philipp Emmanuel i tenia el costum de participar a la Singakademie de Berlín, una societat musical berlinesa fundada el 1791 on s’interpretava habitualment la música de Bach i d’altres compositors considerats “antics” que acabarien agafant una nova significació i utilitat des de la perspectiva del segle XIX.

    Un dels membres fundadors de la Singakademie, Carl Friedrich Zelter, va ser contractat per la família Mendelssohn per impartir classes de música a Felix i Fanny. A les lliçons emprava com a fonament educatiu El clave ben temperat i transmetia als alumnes el seu gust musical conservador, la qual cosa ens permet comprendre la connexió estilística que hi ha entre Bach i Mendelssohn, reflectida tant en l’ús del contrapunt i certes preferències harmòniques com en l’ús mateix de determinats passatges de la Bíblia, tal com trobem al catàleg musical d’ambdós autors.

    La importància que va significar la recuperació de la Passió segons sant Mateu a càrrec de Felix i Fanny Mendelssohn i l’estrena amb èxit a la Singakademie de Berlín l’11 de març de 1829, després d’haver-la estudiada amb detall durant diversos anys, ha fet que la musicologia moderna indiqui aquesta data com l’inici d’un moviment historicista caracteritzat pel culte a la música antiga, amb preferència per la música religiosa i una certa tendència nacionalista, especialment al nord d’Alemanya.

    Per a Mendelssohn, la reestrena de la Passió no pretenia recrear la tradició musical del segle anterior, sinó donar una nova interpretació al pensament estètic de Bach. Va passar de la concepció religiosa a una de purament artística, tot equiparant la sala de concerts amb la casa de Déu.

    Després de la Passió segons sant Mateu, Mendelssohn va incorporar obres de Bach al seu repertori habitual i el seu estil compositiu es va veure clarament influenciat per l’escriptura d’aquest. A més, es va encarregar d’editar i fer nombroses transcripcions del catàleg de Bach, tot convertint-se en el precursor principal del que diversos autors han considerat el renaixement de Bach.

    Tanmateix, caldria repensar la concepció que durant el segle XIX es va atorgar a l’obra de Bach i com les bases establertes pels autors de la generació romàntica han comportat conceptes erronis o mitificats del geni d’Eisenach. Així, durant prop de dos segles, s’ha teoritzat sobre la vida, l’obra i el llegat de Bach, sobre l’estil interpretatiu, la pedagogia, els codis ocults i, per descomptat, els significats filosòfics i transcendents de cadascuna de les obres que formen part del seu corpus compositiu.

    Per tot plegat, el programa que presenta el Joven Coro de Andalucía, sota la direcció de Marco Antonio García de Paz, proposa un paral·lelisme integral entre la música de Bach i la de Mendelssohn, des de la concepció de la idea fins a la forma final mitjançant un procés que uneix creativitat i artesania, espiritualitat i tècnica, rerefons estètic i forma musical, i palesa la riquesa del repertori de dos autors que, avui dia, segueixen trobant noves maneres d’emocionar qualsevol que es vulgui trobar a si mateix allà on neix la música.

    Beatriz González Calderón

     

  • Comentari

    Connexions Bach-Mendelssohn

    Mendelssohn va sentir sempre una devoció especial per la música de Johann Sebastian Bach. Carl Friedrich Zelter, el seu principal professor, li’n va descobrir l’art, el va formar amb les seves obres com a model i el va empènyer a exhumar aquella colossal Passió segons sant Mateu que no sonava des de feia prop d’un segle. Mendelssohn, però, va seguir el seu camí, i va infondre una expressió i un alè a les seves obres que són paradigmàtiques del segle romàntic: Bach va ser inspiració i referent, però el llenguatge és ben bé un altre. I en aquest interessant exercici de contraposició que ens proposa Marco Antonio de Paz amb el Joven Coro de Andalucía ho podrem constatar escoltant textos idèntics o similars en un tractament semblant en l’esperit però distant en el llenguatge.

    Val a dir que algunes de les obres que sentirem en aquest concert, tant de Mendelssohn com de Bach, són fragments o passatges d’obres més grans, cantates o oratoris, i que la majoria van ser concebudes amb acompanyament instrumental, fins i tot d’orquestra. Per tant, el programa centra l’atenció en les connexions formals i espirituals, en l’essència polifònica d’aquesta música, més que no pas en el rigor tímbric o en la recreació de les sonoritats originals.

    Un himne de Martí Luter que formava part del primer cançoner oficial de la Reforma (1524) va ser utilitzat per Bach just dos-cents anys després (va sonar per primera vegada el 18 de juny de 1724, un any després de la seva arribada a Leipzig) com a cor inicial de la seva cantata Ach Gott, vom Himmel sie darein. El text, que parafraseja el salm 12, és un lament per l’allunyament de l’home respecte de Déu, i Bach l’exposa amb un esplèndid contrapunt sobre un cantus firmus que sosté la veu de contralt (la melodia que tots els fidels coneixien) mentre la resta de veus elaboren un brillant entramat d’imitacions i variacions. Per tant, som davant d’un coral figurat, construït amb la tècnica del motet sobre una melodia coral de la tradició protestant que, per cert, Mozart també va fer cantar als dos homes armats que apareixen al temple de Sarastro a les acaballes de l’òpera La flauta màgica.

    Mendelssohn, en canvi, converteix aquest mateix text en una cantata per a baríton, cor i orquestra (de la qual sentirem el cor introductori) que busca un nou món expressiu a través del relleu dramàtic, de l’ús de diversos estils en cadascuna de les estrofes del coral, del cromatisme i d’acords que accentuen la tensió harmònica per descriure el plany amarg que el text traspua. Mendelssohn tenia vint-i-tres anys i vivia a París quan va compondre aquesta cantata (està datada el 5 d’abril de 1832), possiblement frapat per l’agitació social i la frivolitat espiritual que hi va veure, i sens dubte també commogut per la mort recent (el 22 de març) del seu venerat Goethe.

    Encara més jove era Mendelssohn quan va compondre la pregària per a cor i orquestra Verleih uns Frieden gnädiglich, també basada en paraules de Luter, per qui va sentir una fonda veneració tota la vida. La partitura està datada a Roma el 10 de febrer de 1831 i s’inspira en el Dona nobis pacem, una pregària universal per la pau d’una simplicitat commovedora que Mendelssohn converteix en un bell i enfervorit cant religiós. Bach ja havia emprat aquest mateix text en el coral final de la Cantata BWV 126, Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort, i que sentirem just abans.

    A continuació sentirem dos motets per a vuit veus, magnífics exemples de polifonia que recorden la policoralitat nascuda a Venècia de mans dels Gabrielli, i que van heretar Schütz, Schein o Lassus, els ancestres germànics dels dos protagonistes d’aquest concert. Denn er hat seinen Engeln befohlen és un motet per a vuit veus a cappella que Mendelssohn va compondre l’any 1844 per al cor de la catedral de Berlín, una formació que ell mateix dirigia des de feia un any. El va dedicar a Frederic Guillem IV de Prússia, que havia sobreviscut a un atemptat pocs dies abans: el text n’és tota una al·legoria. El tractament antifonal i l’alternança inicial de veus agudes i greus culmina en un clímax homofònic d’una gran solemnitat. Dos anys més tard Mendelssohn va incorporar aquest motet al seu oratori Elijah, op. 70 i hi va bastir un acompanyament orquestral.

    El motet de Bach que sentirem a continuació, Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn, també per a vuit veus però repartides en dos cors, va restar molt temps atribuït erròniament a Johann Christoph Bach. Es tracta del motet a doble cor més antic del Kantor, i és un prodigi de riquesa i complexitat polifònica, elaborada sobre un text brevíssim, de només dos versos, No et deixaré fins que em beneeixis, que en cada aparició rep un tractament expressiu diferent i contrastant.

    Les veus masculines del cor interpretaran Periti autem fulgebunt, el segon motet de l’opus 115 de Mendelssohn (Els justos brillen amb força), en una polifonia a quatre parts, homofònica però esperonada en un tema anacrúsic i un motiu puntejat que li dona un aire lluminós. I just després, les veus femenines ens oferiran el celestial trio del àngels Hebe deinem Augen, pertanyent a l’oratori Elijah, i que apareixen el moment just en què al profeta, cansat i desesperat en ple desert, se li apareixen tres àngels que li diuen “alça els ulls cap a la muntanya, d’on et vindrà l’ajut”, mots del salm 121 que reivindiquen no només la força de voluntat, sinó també l’esperança i la confiança en Déu. Cal dir que Mendelssohn, a part idolatrar Bach, també admirava profundament la música de Händel i especialment els seus oratoris, que havia tingut l’oportunitat d’escoltar en les nombroses estades que va fer a Anglaterra, on la música del saxó (a diferència de la de Bach) se seguia interpretant regularment. Mendelssohn, a més de ressuscitar la Passió segons sant Mateu l’any 1829 a Berlín (com ja s’explica en l’altre text que apareix en aquest programa), també va preparar la primera edició crítica d’alguns oratoris de Händel publicats a Londres, i ell mateix va seguir les seves passes amb oratoris com l’Elijah, compost l’any 1846, que es va estrenar en la versió en anglès el 26 d’agost d’aquell any a l’Ajuntament de Birmingham dirigit pel compositor, i que responia a l’encàrrec que li havia fet el Festival d’aquesta ciutat. Mendelssohn homenatja així els dos grans genis del Barroc, però aportant-hi un lirisme i una emoció pròpies de l’esperit romàntic.

    Mendelssohn va ser director general de música sacra a la cort del rei de Prússia, i aquell mateix any 1846 també va compondre, a petició del monarca, una col·lecció de peces breus destinades a la litúrgia protestant, de les quals sentirem les corresponents al “Kyrie”, “Gloria” i “Sanctus” (aquests dos últims en llengua alemanya) per a doble cor a cappella i concebuts per sonar durant l’ofici i no com a obres de concert. Mendelssohn no va poder acabar aquesta litúrgia protestant perquè va morir prematurament un any després. Són tres peces que reprenen l’esperit del motet que tant havia practicat Bach, i que fan ressorgir una forma i una manera d’escriure allunyada de les modes del moment, tal com ja ho havia fet el Kantor de Leipzig.

    Perquè en el moment en què Bach va compondre els seus motets, aquest gènere musical feia dècades que estava en desús i era considerat un vestigi de l’escriptura del passat, un arcaisme. De fet, el motet era un tipus de composició que ni tan sols en vida de Bach s’interpretava gaire. La litúrgia protestant acceptava millor les cantates, amb solistes i instruments, i en els serveis solemnes de diumenge no hi havia gaire espai per als motets, que només es cantaven en ocasions especials i aïllades. Probablement per aquesta raó Bach només va compondre motets per encàrrec i per guanyar uns diners extra. Els escrivia per a cerimònies funeràries, exèquies commemoratives o festes esporàdiques. És el cas dels dos motets que sentirem en la recta final d’aquest concert: Komm, Jesu, komm, BWV 229 és un motet fúnebre per a vuit veus en doble cor d’una extraordinària bellesa i complexitat, del qual no se sap ni quan ni per a quina ocasió va ser escrit. Tot i la falta d’evidències, sembla força probable que Lobet den Herrn, alle Heiden, BWV 230 sigui de Bach, tot i el seu estil ben diferent respecte dels altres motets seus: està escrit a cinc veus, amb línies altament melismàtiques i un aire joiós allunyat del caràcter recollit i reflexiu dels altres, i amb una estructura gens habitual en Bach. Però costa creure que algun altre compositor de l’època hagués pogut crear un edifici polifònic tan sublim com aquest. Perquè de fet, Bach, amb aquests motets, arriba a una cota de bellesa, perfecció i profunditat que mai abans s’havia assolit: tant pel que fa a la concepció formal com a l’esperit de les seves peces, Bach va molt més enllà del que ningú havia provat fins aleshores en el terreny del motet. Bach s’hi lliura de ple i s’hi revela com un autèntic musicus poeticus profundament espiritual, que aspira, segons la vella manera de concebre la música, a commoure, plaure i instruir (movere, delectare, docere). I Mendelssohn, que segurament va conèixer la primera edició d’aquests motets feta per la casa Breitkopf i Härtel l’any 1821, n’és sens dubte l’apòstol.

    Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

  • Biografíes

    Joven Coro de Andalucía

    Joven Coro de Andalucía

    El Programa Andalús per a Joves Intèrprets aplega dues formacions musicals, l’Orquesta Joven de Andalucía (OJA) i el Joven Coro de Andalucía (JCA). L’edat dels integrants del Programa Andalús per a Joves Intèrprets comprèn des del catorze fins al vint-i-quatre anys pel que fa a la plantilla de l’Orquestra (en el cas dels contrabaixos el límit són vint-i-sis anys) i dels setze als vint-i-vuit en el cas dels components del Cor.

    Participar al Programa Andalús per a Joves Intèrprets, ja sigui mitjançant l’Orquesta Joven de Andalucía o el Joven Coro de Andalucía, és el camí de més prestigi acadèmic a què tenen accés els alumnes dels conservatoris i escoles de música andalusos per acostar-se per primera vegada d’una manera pràcticament professional al món de la música simfònica o coral amb plenes garanties de qualitat i excel·lència musical.

    Durant el 2024 es commemora el trentè aniversari del projecte desenvolupat per l’Agència Andalusa d’Institucions Culturals de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Junta de Andalucía, en què es prepara els joves músics per fer el salt professional al món de la música simfònica, de cambra i coral.

    El Programa persegueix un doble objectiu: complementar la formació orquestral i vocal dels joves valors musicals andalusos com a membres d’un conjunt simfònic, d’una agrupació coral o bé com a solistes en diversos gèneres i repertoris; i així mateix, escurçar la distància que hi ha entre el final de l’etapa formativa dels músics i la incorporació posterior a la vida professional activa, tot oferint una gran oportunitat com a plataforma de sortida laboral, per la gran diferenciació que suposa haver pres part en un projecte educatiu de gran excel·lència acadèmica i musical.

    Des que fou creat el 1994, una gran part de l’alumnat de l’Orquesta Joven de Andalucía i posteriorment del Joven Coro de Andalucía ha assolit els seus objectius professionals i musicals, i han desenvolupat carreres professionals per tot el món, ja sigui com a solistes, o bé integrant-se a orquestres o corals, així com agrupacions de cambra, bandes simfòniques o municipals i altres molts diversos tipus de formacions musicals o vocals, tant d’Andalusia com nacionals o estrangeres, o bé s’han dedicat a la docència musical. Al voltant d’un miler de músics, en generacions successives, han passat pel Programa Andalús per a Joves Intèrprets.

    La formació de l’alumnat de l’Orquesta Joven de Andalucía i del Coro Joven de Andalucía pren cos a les denominades encuentros o estades, que són períodes de treball en què les plantilles de totes dues formacions s’ajunten per preparar, de manera independent o plegats un repertori específic simfònic, coral i/o de música de cambra, d’acord amb el programa establert pel responsable de l’Àrea de Música de l’Institut Andalús de Promoció Cultural de l’Agència Andalusa d’Institucions Culturals, en col·laboració amb els directors convidats a les estades de l’orquestra i el cor.

    Una mostra de la gran tasca que s’està duent a terme i de l’alt nivell de l’alumnat del Programa es demostra amb les trajectòries professionals d’antics alumnes del Joven Coro de Andalucía, com Leonor Bonilla Caballos o Juan de Dios Mateos, guardonats amb sengles premis als prestigiosos concursos de cant Alfredo Kraus (Leonor Bonilla, tercer premio el 2017) i Tenor Viñas (Juan de Dios Mateo, millor cantant espanyol el 2018), tot posant de manifest el gran talent musical de la joventut andalusa, potenciat per projectes culturals com és el Programa Andalús per a Joves Intèrprets.

    Finalment, cal destacar que la presidenta de la Junta de Andalucía el 2015, Susana Díaz, va lliurar el Premi Andalusia Jove 2015 en la modalitat d’art al Programa Andalús per a Joves Intèrprets per “haver fet possible en aquests trenta anys d’existència, a joves talents musicals andalusos, l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats interpretatives i professionals en una formació simfònica professional, tot facilitant el seu màxim potencial com a músics, intèrprets i persones, i enriquir alhora el seu entorn social i cultural per mitjà de l’art de la interpretació musical, i la difusió de la música”.

    Per a més informació: www.oja.cja.es

    El Coro Joven de Andalucía rep el suport de:

    • Jóvenes Intérpretes
    • Junta de Andalucía
  • Marco Antonio García de Paz, director

    Marco Antonio García de Paz

    © Beatriz Montes

    “Quan dirigeixes tens la virtut de ser-hi visible i sempre manant, però no ets disruptiu mai; permets que els cantants llueixin. Això és el més important per a mi”, J Šrámek (The Rose Ensemble)

    Director fundador del cor El León de Oro i també titular del Joven Coro de Andalucía i del Coro de Radio Televisión Española, Marco Antonio García de Paz és considerat un dels directors corals més audaços i creatius del panorama actual.

    Va néixer a Luanco (Astúries), estudià violí i després direcció al Centre Superior de Música del País Basc-Musikene. Ha tingut com a mestres Peter Phillips, Gabriel Baltés, Johan Duijck, Lászlo Heltay i Javier Busto.

     Acumula més d’una seixantena de premis nacionals i internacionals a ciutats com ara Londres, Arezzo, Maribor, Tolosa o Tours. El 2005 va rebre el premi al millor director del Concurs Internacional Professor Georgi Dimitrov a Varna (Bulgària) i el 2007 l’International Koorwedstrijd van Vlaanderen a Maasmechelen (Bèlgica). Ha guanyat dues vegades el Gran Premi Nacional de Cant Coral (2003 i 2006). L’any 2008 li fou atorgat el premi anual de la Federación Coral Asturiana Axuntábense, per la seva contribució al cant coral. També cal esmentar el guardó com a Asturià del Mes el març del 2009 del diari «La Nueva España». Així mateix, ha rebut el Guidoneum Award 2011, i l’any 2014 el Serondaya a la innovació cultural pel projecte LDO.

    Director i fundador del cor El León de Oro (LDO), amb el qual ha actuat arreu de l’Estat, així com a Europa, a l’Àfrica i als Estats Units, és director titular del Joven Coro de Andalucía (JCA) des del 2019, i va ser nomenat director del Coro de RTVE el 2021.

    És convidat habitualment a dirigir nombrosos cors professionals, com el Coro de Radio Televisión Española (OCRTVE), Coro de la Comunidad de Madrid (ORCAM), Coro de Madrigalistas de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic (INBA) o el Coro Nacional de España (CNE) al seu cicle Satèl·lits. També ha dirigit agrupacions importants a Eslovènia, Grècia, Itàlia, França, Suècia, Portugal, els Estats Units, Veneçuela, el Marroc, Noruega, Anglaterra, Bèlgica i Bulgària, a més de ser reclamat sovint per dirigir arreu d’Espanya.

    Professor de prestigi, ha impartit docència a la Milano Choral Academy i al Conservatorio Superior del Principado de Asturias. També seminaris i classes magistrals a diverses ciutats europees i de Llatinoamèrica, a més de formar part de jurats internacionals arreu del món.

    Entre els festivals en què ha actuat, figuren el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, cicles del CNDM, Festival d’Úbeda i Baeza, Setmana de Música de Religiosa de Conca, Música-Musika de Bilbao, Concerts de l’Auditorio d’Oviedo, Festival de Cadis, Otoño Musical Soriano, Arte Sacro de Madrid, Early Music Morella, Festival d’Aranjuez o Quinzena Musical Donostiarra. En la vessant de preparador de cor, ha treballat al costat dels artistes Leopold Hager, Friedrich Haider, Rosen Milanov, Pablo González, Pierre Cao, Paul Dombrech, Maximiano Valdés, Paul Goodwind o Peter Phillips.

    Entre els seus projectes més immediats, té actuacions amb Le Concert des Nations i Jordi Savall, Cor de Cambra de GranollersOviedo Filarmonía i Lucas Macias, Tallis Scholars i Peter Phillips, festivals de Granada, Conca i Aranjuez amb El León de Oro, el debut amb l’Orquesta Filarmónica de Màlaga o dirigir l’òpera King Arthur de Purcell, a més d’altres compromisos a Itàlia, Finlàndia, Grècia, Mèxic o Taiwan. Estrena sovint música nova de diversos compositors i fa enregistraments per a segells destacats, com Naxos Records, Hyperion Records o RTVE Música.

  • Textos

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Ach Gott, vom Himmel sieh darein, BWV 2

    1. CHOR

    Ach Gott, vom Himmel sieh darein
    Und lass dich's doch erbarmen!
    Wie wenig sind der Heilgen dein,
    Verlassen sind wir Armen;
    Dein Wort man nicht lässt haben wahr,
    Der Glaub ist auch verloschen gar
    Bei allen Menschenkindern.

    1. COR

    Oh Senyor, dirigeix la teva vista des del Cel
    I apiada't de nosaltres!
    Observa com en som d'escassos els teus fidels,
    I com romanem pobres i abandonats.
    Ta paraula no s'accepta com veritable
    I la Fe és gairebé extingida
    Entre els Fills dels Homes.

    2. REZITATIV (Tenor)

    Sie lehren eitel falsche List,
    Was wider Gott und seine Wahrheit ist;
    Und was der eigen Witz erdenket,
    O Jammer! der die Kirche schmerzlich kränket Das
    muss anstatt der Bibel stehn.
    Der eine wählet dies, der andre das,
    Die törichte Vernunft ist ihr Kompass;
    Sie gleichen denen Totengräbern
    Die, ob sie zwar von außen schön,
    Nur Stank und Moder in sich fassen
    Und lauter Unflat sehen lassen.

    2. RECITATIU (Tenor)

    Ensenyen en va falses doctrines,
    Contràries a Déu i la seva Veritat,
    Engendrades en la seva imaginació.
    Oh misèria, que manté damnada l'Església
    I pretén suplantar la Bíblia!
    Els uns escullen això, els altres escullen allò
    Guiats per una ment ximple.
    Són com treballades sepultures, que,
    Bellament esculpides per fora,
    Dins seu contenen carn corrupta i putrefacció,
    I només ofereixen pestilència.

    3. ARIA (Alt)

    Tilg, o Gott, die Lehren,
    So dein Wort verkehren!
    Wehre doch der Ketzerei
    Und allen Rottengeistern;
    Denn sie sprechen ohne Scheu:
    Trotz dem, der uns will meistern!

    3. ARIA (Contralt)

    Extermina, oh Senyor, les doctrines
    Que malmeten la teva Paraula!
    Protegeix-nos de l'heretgia
    I de les creences sectàries
    Que proclamen sense temor:
    No permetrem que ningú ens governi!

    4. REZITATIV (Bass)

    Die Armen sind verstört,
    Ihr seufzend Ach, ihr ängstlich Klagen
    Bei soviel Kreuz und Not,
    Wodurch die Feinde fromme Seelen plagen,
    Dringt in das Gnadenohr des Allerhöchsten ein.
    Darum spricht Gott: Ich muss ihr Helfer sein!
    Ich hab ihr Flehn erhört,
    Der Hilfe Morgenrot,
    Der reinen Wahrheit heller Sonnenschein
    Soll sie mit neuer Kraft,
    Die Trost und Leben schafft,
    Erquicken und erfreun.
    Ich will mich ihrer Not erbarmen,
    Mein heilsam Wort soll sein die Kraft der Armen.

    4. RECITATIU (Baix)

    Els pobres estan torbats,
    Els seus sospirs i angoixats laments
    Per tanta creu i tant dolor
    Amb que els enemics castiguen les ànimes piadoses
    Clamen a l'oïda de l´Altíssim.
    Per tal cosa diu el Senyor:
    Jo seré el teu Salvador.
    Jo he escoltat els teus precs.
    L' aurora de la salvació,
    L'esclat del Sol radiant de la Veritat pura
    Els animarà i reconfortarà amb força renovada
    Portadora de consol i vitalitat.
    M'apiadaré de la seva necessitat
    I la meva Paraula vital serà la salvació dels pobres.

    5. ARIA (TENOR)

    Durchs Feuer wird das Silber rein,
    Durchs Kreuz das Wort bewährt erfunden.
    Drum soll ein Christ zu allen Stunden
    Im Kreuz und Not geduldig sein.

    5. ARIA (Tenor)

    Tal com el foc purifica la plata,
    La Creu converteix en Veritable la Paraula.
    Per això el cristià ha de ser tothora
    Pacient amb la creu i el dolor.

    6. CHORAL

    Das wollst du, Gott, bewahren rein
    Für diesem arg'n Geschlechte;
    Und lass uns dir befohlen sein,
    Dass sichs in uns nicht flechte.
    Der gottlos Hauf sich umher findt,
    Wo solche lose Leute sind
    In deinem Volk erhaben.

    6. CORAL

    Guarda pura la teva Paraula, Senyor,
    enmig d'aquesta malvada estirp,
    I fes-nos ser obedients
    Per no corrompre la teva Veritat.
    La multitud perversa ens envolta,
    I aquesta gent impia
    És lloada entre el teu poble.



    Traduïda per Josep-Miquel Serra


    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Ach Gott, vom Himmel sieh darein, MWV A 12

    1. CHOR

    Ach Gott, vom Himmel sieh' darein
    Und lass' dich des erbarmen,
    Wie wenig sind der Heil'gen dein,
    Verlassen sind wir Armen:
    Dein Wort man laesst nicht haben wahr,
    Der Glaub' ist auch verloschen gar
    Bei allen Menschenkindern.

    1. COR

    Oh Senyor, dirigeix la teva vista des del cel
    I apiada't de nosaltres!
    Observa com som d'escassos els teus fidels,
    I com romanem pobres i abandonats.
    Ta paraula no s'accepta com a veritable
    I la fe és gairebé extingida
    Entre els fills dels homes.

    Sie lehren eitel falsche List,
    Was eigner Witz erfindet;
    Ihr Herz nicht eines Sinnes ist,
    In Gottes Wort gegründet.
    Der wählet dies, der andre das,
    Sie trennen uns ohn' alle Mass'
    Und gleißen schön von außen.

    Ensenyen en va falses doctrines,
    Allò que inventa el seu propi enginy;
    Els seus cors no estan en una harmonia
    Arrelada en la paraula de Déu.
    Un tria això, un altre allò,
    Creen divisions interminables  entre nosaltres
    I de fora semblen lluir bellament.

    Gott woll' ausrotten alle Lehr'r,
    Die falschen Schein uns lehren,
    Dazu ihr' Zung' stolz offenbar
    Spricht Trotz, wer will's uns wehren?
    Wir haben Recht und Macht allein,
    Was wir setzen, das gilt gemein;
    Wer ist, der uns soll meistern?

    Vulgui Déu erradicar tots els mestres
    Que ens ensenyen falses aparences,
    Amb llengües que ens desafien de manera Arrogant i
    flagrant, qui se’ns oposarà?
    Tan sols nosaltres tenim dret i poder,
    Allò que disposem és acceptat per tothom;
    Qui hi ha que ens pugui dominar?

    Darum spricht Gott: Ich muß auf sein,
    Die Armen sind verstöret,
    Ihr Seufzen dringt zu mir herein,
    Ich hab' ihr' Klag' erhöret.
    Mein heilsam Wort soll auf den Plan,
    Getrost und frisch sie greifen an
    Und sein die Kraft der Armen.

    Per això parla Déu: He d'actuar,
    Els pobres estan aclaparats,
    Els seus sospirs arriben fins a mi,
    He sentit el seu clam.
    La meva paraula guaridora segons el meu pla
    Consol i confort els portarà
    I als pobres força els donarà.

    2. REZITATIV (Bariton)

    Barmherzig und gnädig ist der HERR,
    geduldig und von großer Güte.
    Er handelt nicht mit uns nach unsern Sünden
    und vergilt uns nicht nach unsrer Missetat. 
    Denn so hoch der Himmel über der Erde ist,
    lässt er seine Gnade walten über denen, die ihn fürchten. 

    2. RECITATIU (Baríton)

    El Senyor és misericordiós i clement,
    pacient i de gran bondat.
    No ens tracta segons els nostres pecats
    i no ens retribueix segons les nostres maldats.
    Tan alt com el cel sobre la terra,
    té misericòrdia d’aquells qui el temen.

    3. ARIA BARÍTON

    Das Silber durch's Feuer siebenmal
    Bewaehrt, wird lauter funden:
    Am Gottes Wort man warten soll
    Desgleichen alle Stunden:
    Es will durch's Kreuz bewaehret sein,
    Da wird sein' Kraft erkannt und Schein
    Und leucht't stark in die Lande.

    3. ÀRIA (Baríton)

    La plata pel foc set vegades
    Provada, més pura és trobada:
    De la mateixa manera hem d’esperar la paraula de Déu
    en tot moment:
    Per la creu serà provada,
    Així es reconeixerà el seu poder i la seva glòria
    I brillarà amb força a la Terra.

    4. CHORAL

    Das wollst du, Gott, bewahren rein
    Fuer deisem argen G'schlechte,
    Und lass uns dir befohlen sein,
    Das sich's in uns nicht flechte,
    Der gottlos' Hauf' sich umher findt,
    Wo diese lose Leute sind
    In deinem Volk erhaben.

    4. CORAL

    Guarda pura la teva paraula, Senyor,
    enmig d'aquesta malvada estirp,
    I fes-nos ser obedients
    Per no corrompre la teva veritat.
    La multitud perversa ens envolta,
    I aquesta gent impia
    És lloada entre el teu poble.


    Johann Sebastian Bach
    “Verleih uns Frieden gnädiglich” coral núm. 6 de la cantata Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort BWV 126

    6. CHORAL

    Verleih uns Frieden gnädiglich,
    Herr Gott, zu unsern Zeiten;
    es ist doch ja kein andrer nicht,
    der für uns könnte streiten,
    denn du, unser Gott, alleine.

    Gib unsern Fürst’n und aller Obrigkeit
    Fried und gut Regiment,
    dass wir unter ihnen
    ein geruh’g und stilles Leben führen mögen
    in aller Gottseligkeit und Ehrbarkeit.
    Amen

    6. CORAL

    Atorga’ns, benignament la pau,
    al present, Senyor Déu nostre,
    donat que, no cap altre,
    pot bregar més per nosaltres,
    si no, sols tu, Déu nostre.

    Dóna als nostres prínceps i els qui tenen poder,
    pau i bon govern,
    perquè sota el seu guiatge,
    podem fruir d’una vida en pau i tranquil·la,
    en plena devoció i dignitat.
    Amen.


    Felix Mendelssohn
    Verleih uns Frieden gnädiglich, WoO 5

    Verleih uns Frieden gnädiglich,
    Herr Gott, zu unsern Zeiten;
    es ist doch ja kein andrer nicht,
    der für uns könnte streiten,
    denn du, unser Gott, alleine.

    Atorga’ns, benignament la pau,
    al present, Senyor Déu nostre,
    donat que, no cap altre,
    pot bregar més per nosaltres,
    si no, sols tu, Déu nostre.

    Felix Mendelssohn
    Denn Er hat seinen Engeln befohlen, MWV B 53

    Denn er hat seinen Engeln befohlen über dir,
    dass sie dich behüten auf allen deinen Wegen,
    dass sie dich auf den Händen tragen
    und du deinen Fuß nicht an einem Stein stoßest.

    Car ell ha instruït els seus àngels sobre tu,
    que et protegeixin per tots els teus camins,
    que et portin a les seves mans
    i que els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.


    Johann Sebastian Bach
    Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn, BWV Anh. 159

    1. ÀRIA – DUET  (Tenor, Baix)

    Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn!

    1. ÀRIA – DUET  (Tenor, Baix)

    No et deixaré, fins que no em beneeixis!

    2. ARIA (Tenor)

    Ich halte meinen Jesum feste,
    Ich lass ihn nun und ewig nicht.
    Er ist allein mein Aufenthalt,
    Drum fasst mein Glaube mit Gewalt
    Sein segenreiches Angesicht;
    Denn dieser Trost ist doch der beste.

    2. ÀRIA (tenor)

    M’aferro a Jesús amb afany,
    No el deixo per a res del món.
    Ell és el meu únic resguard,
    Per això, ma fe s’agafa amb braó
    Amb el seu beneït esguard;
    Perquè aquest és el consol millor.

    3. RECITATIU (Tenor)

    Mein lieber Jesu du,
    Wenn ich Verdruss und Kummer leide,
    So bist du meine Freude,
    In Unruh meine Ruh
    Und in der Angst mein sanftes Bette;
    Die falsche Welt ist nicht getreu,
    Der Himmel muss veralten,
    Die Lust der Welt vergeht wie Spreu;
    Wenn ich dich nicht, mein Jesu, hätte,
    An wen sollt ich mich sonsten halten?
    Drum lass ich nimmermehr von dir,
    Dein Segen bleibe denn bei mir.

    3. RECITATIU (tenor)

    O tu, estimat Jesús meu
    Com sofreixo dol i pena
    Per a mi Tu ets l’alegria
    En l’angoixa, placidesa,
    I en l’ànsia, mon plàcid llit;
    No és fidel la gent perversa:
    Potser un jorn es fongui el Cel
    I el goig del món com bromera;
    Jesús, si no et puc tenir,
    Amb qui trobaré defensa?
    No et deixaré, doncs, mai més,
    La teva Gràcia hauré per sempre.

    4. ÀRIA, RECITATIU i ARIOSO (Baix)

    Ja, ja, ich halte Jesum feste,
    So geh ich auch zum Himmel ein,
    Wo Gott und seines Lammes Gäste
    In Kronen zu der Hochzeit sein.
    Da lass ich nicht, mein Heil, von dir,
    Da bleibt dein Segen auch bei mir.
    Ei, wie vergnügt
    Ist mir mein Sterbekasten,
    Weil Jesus mir in Armen liegt!
    So kann mein Geist recht freudig rasten!
    Ja, ja, ich halte Jesum feste,
    So geb ich auch zum Himmel ein!
    O schöner Ort!
    Komm, sanfter Tod, und führ mich fort,
    Wo Gott und seines Lammes Gäste
    In Kronen zu der Hochzeit sein.
    Ich bin erfreut,
    Das Elend dieser Zeit
    Noch von mir heute abzulegen;
    Denn Jesus wartet mein im Himmel mit dem Segen.

    Da lass ich nicht, mein Heil, von dir,
    Da bleibt dein Segen auch bei mir.

    4. ÀRIA, RECITATIU i ARIOSO (baix)

    Sí, sí, m'aferro amb ànsia, a Jesús,
    Per marxar amb ell cap al cel
    On Déu, l’Anyell i els seus hostes
    Coronats ja entren a noces.
    Doncs, Salvador meu, jo no et deixo,
    Que així, és amb mi el teu amor.
    Ah, i quant deliciós
    És per a mi el meu taüt
    Perquè tinc als braços Jesús!
    Joiós, el meu esperit, pren alè!
    Sí, sí, m’aferro amb ànsia, a Jesús,
    Per marxar amb ell cap al cel
    O estatge diví!
    Vine, dolça mort, agafa’m, anem!
    On Déu, l’Anyell i els seus hostes
    Coronats ja entren a noces.
    O quin goig que sent!
    En desfer-me avui mateix
    De tot aquest món ominós
    Jesús, m’espera al cel, generós

    Doncs, Salvador meu jo no et deix,
    Que així, és amb mi el teu amor.

    5. CORAL

    Meinen Jesum lass ich nicht,
    Geh ihm ewig an der Seiten;
    Christus lässt mich für und für
    Zu dem Lebensbächlein leiten.
    Selig, wer mit mir so spricht:
    Meinen Jesum lass ich nicht.

    5. CORAL

    No deixaré el meu Jesús,
    Sempre aniré al seu costat;
    Crist, em guiarà dia a dia
    Pels rierols de la vida
    Sortós qui, com jo, pot cantar:
    No deixaré el meu Jesús.



    Traduïda per Antoni Sàbat i Aguilera


    Felix Mendelssohn
    “Periti autem”, de 2 Geistliche Chöre, Op.115 (cor masculí)
    Daniel 12:3

    Periti autem fulgebunt ut fulgor aethereus.
    Quique multos reddiderunt justos
    erunt stellarum similes, in omnem  aeternitatem.

    Els assenyats resplendiran com la llum del firmament.
    Els qui n'hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre


    Felix Mendelssohn
    “Hebe deine Augen”, de l’Elies, op. 70

    TERZETT

    Hebe deine Augen auf zu den Bergen,
    von welchen dir Hilfe kommt.
    Deine Hilfe kommt vom Herrn,
    der Himmel und Erde gemacht hat.
    Er wird deinen Fuß nicht gleiten lassen,
    und der dich behütet, schläft nicht.

    TERCET

    Alça els ulls vers les muntanyes,
    des d’on et vindrà l’ajut.
    El teu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
    Ell no deixarà relliscar el teu peu,
    i aquell qui et protegeix no dorm pas.

     


    Johann Sebastian Bach
    Komm, Jesu, Komm, BWV 229

    Komm, Jesu, komm, mein Leib ist müde,
    die Kraft verschwindt je mehr und mehr,
    ich sehne mich nach deinem Frieden;
    der säure Weg wird mir zu schwer!
    Komm, komm, ich will mich dir ergeben,
    du bist der rechte Weg,
    die Wahrheit und das Leben.

    Vine, Jesús, vine! El meu cos és fatigat,
    les forces m’abandonen més i més;
    em deleixo per la teva pau;
    m’és tan feixuc l’aspre camí!
    Vine, vine, vull lliurar-me a tu,
    el recte camí,
    la Veritat i la vida.

    ARIA

    Drum schliess ich mich in deine Hände
    und sage, Welt, zu guter Nacht!
    Eilt gleich mein Lebenslauf zu Ende,
    ist doch der Geist wohl angebracht.
    Er so bei seinem Schöpfer schweben,
    weil Jesus ist und bleibt
    der wahre Weg zum Leben.

    (Paul Thymich 1684-1697)

    ÀRIA

    Per això em recloc a les teves mans,
    mentre prenc comiat del món!
    Els dies se m’escoles cap a la fi,
    però tinc a punt l’esperit.
    Cert, el Creador em sostindrà,
    perquè Jesús és i roman
    el Camí veritable vers la Vida.

    (Paul Thymich 1684-1697)

     

    (Versió dels texts: Armand Puig i Tàrrech)


    Felix Mendelssohn
    Kyrie, MWV B 57: III, Ehre sei Gott, MWV B 57: IV, Heilig, MWV B 57: X

    3. KYRIE

    Kyrie, eleison
    Christe, eleison
    Kyrie, eleison



    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres.

    4. EHRE SEI GOTT IN DER HÖHE – Glòria

    Gloria in excelsis Deo
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis
    Laudamus te. Benedicimus te.
    Adoramus te. Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.
    Domine fili unigenite, Jesu Christe.
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi
    suscipe deprecationem nostram.
    Qui sedes ad dexteram patris
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.



    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.
    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    10. HEILIG - Sanctus

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!;
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.



    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.


    Johann Sebastian Bach
    Lobet den Hern, alle Heiden, BWV 230

    CHOR

    Lobet den Herrn, alle Heiden,
    und preiset ihn, alle Völker!
    Denn seine Gnade und Wahrheit
    waltet über uns in Ewigkeit.

    Alleluja.

    COR

    Lloeu el Senyor, totes les nacions,
    glorifiqueu-lo, tots els pobles!
    Perquè la seva gràcia i veritat
    ens és concedida eternament.

    Al·leluia!

  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dimecres, 24.07.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Orquestra del Miracle
    Alexandra Nowakowski, soprano
    Juan de la Rubia, orgue i director

    G. F. Händel: “Obertura”, d’Atalanta, HWV 35
    F. Valls: Motet per la Pasqua de l’Esperit Sant: Emitte spiritum tuum
    G. F. Händel: “Allegro”, del Concert per a orgue i orquestra, en Fa major, op. 4
    A. Lliteres: Cantata “Ah del rústico pastor”: El llampeg (recitatiu i ària)
    G. Ph. Telemann: Música aquàtica
    G. F. Händel:Eternal source of light divine, HWV 74
    G. F. Händel: “Adagio”, del Concert per a orgue i orquestra, en Re menor, op. 7, núm. 4
    G. F. Händel: Let the bright seraphim, HWV 57
    G. F. Händel: Gloria

     

    Preus: 22 i 30 euros

     

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex