• Programa de mà

    Cor de Cambra del Palau
    & Júlia Sesé 

    —Estrena de Gabriela Ortiz

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 21 de març de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica

    • Logo Barcelona Obertura

    Amb el mecenatge de:

    • LOGO ENDESA CONCERTS COR JOVE

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 
    (Xavier Puig, director)   
    David Pastor, rapsode
    Júlia Sesé, directora 

     


    Bernat Vivancos (1973)
    Escil·la, de les Cançons d’Ariadna

     

    Carles Prat (1985)
    Aquesta remor que se sent...

     

    Anna Campmany (1994)
    Si jo oblidés ma cantera

     

    Josep Ollé (1987)
    Al principi tot era el vent

     

    Xavier García Cardona (1991)
    Així com cell que es veu prop de la mort
    Solistes: Joan Mas, tenor i German de la Riva, baríton

     

    Bernat Giribet (1992)
    Madrigal

     

    Gabriela Ortiz (1964)
    Mujer pájaro (Estrena absoluta, obra encàrrec de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana)
    Solista: Belen Barnaus, soprano

    Arranjament d'Erick Tapia i Fermin Leon
    Kauyumari 

    Durada aproximada del concert:
    55 minuts, sense pausa

    #coral #patrimonicatalà #estrenes

  • anunci programa digital fes-te soci DESKTOP v2
  • Poema

    Missiva

    si lligués el desig a una pota d’ocell
    si l’encàrrec fos corre és urgent
    ves i troba qui busco    aquell cos que ara és meu
    sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • Anunci programa de mà digital - Canta amb nosaltres Escola Coral - Desktop 1300x1854
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Gabriela Ortiz i la Generació C de compositors de cant coral català. Aquest concert del cicle La Casa dels Cants ofereix una nova ocasió per apropar-se a l’obra de Gabriela Ortiz, compositora convidada de la temporada 2025-26, que presenta una nova estrena absoluta, coencàrrec del Palau. I també és una nova oportunitat per conèixer una mica més alguns dels creadors representants de l’actual generació d’autors de música coral catalana contemporània, qualificada com “la millor de la història” del nostre país.

    Sobre els intèrprets:
    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, l’agrupació professional de la casa, és un tot terreny de la música coral i ha estat aclamat per la seva flexibilitat a l’hora d’interpretar estils diversos, des de la música antiga fins a la contemporània.

    Quines són les claus del concert?

    Després de Mujer ángel de Gabriela Ortiz, que es va poder escoltar el 23 de gener passat en aquest mateix escenari, ara arriba, en estrena mundial, Mujer pájaro; si la primera s’inspirava en una fotografia, en aquesta Ortiz contempla l’obra de Joan Miró Femme, oiseau, étoile (Dona, ocell, estel, 1978), un acrílic i oli sobre tela que es troba a la Fundació Miró de Barcelona. La proposta de la compositora vol reflectir la terrible paradoxa que connecta l’ésser humà amb les aus, que inspiren amb el seu cant l’art musical, per bé que els mateixos homes contribueixen a l’extinció de moltes espècies. De la Generació C escoltarem peces, entre d’altres, de noms consagrats, com ara Bernat Vivancos i Josep Ollé, compositor convidat del Palau d’aquesta temporada.

    A què he de parar atenció?

    El programa agermana l’obra de la compositora nascuda a Ciutat de Mèxic amb la creació local, totes són peces escrites les darreres dècades i de diverses fonts d’inspiració: sigui la que sigui, en totes la paraula pren un significat fonamental i cal parar-hi atenció. Si Gabriela Ortiz es focalitza en elements socials, artístics i antropològics, els de la Generació C beuen de la poesia. Almenys en les obres que avui s’interpreten. Vivancos escriu sobre poemes de Salvador Espriu, Carles Prat posa música a un poema de Miquel Martí i Pol, Anna Campmany ho fa a versos de Josep Carner, Josep Ollé a un text d’Enric Casasses, Xavier Garcia Cardona a un poema d’Ausiàs March i Bernat Giribet canta Joan Salvat-Papasseit.

    Sabies que...

    La segona peça de Gabriela Ortiz que avui s’interpreta, Kauyumari, s’endinsa en el terreny espiritual. Vol dir “cérvol blau” en idioma del poble indígena dels huitxols (ells s’anomenen wixarika o wixarite). Per a ells la figura del cérvol blau representa un guia espiritual que es transforma en el cactus al·lucinogen que es coneix com a peiot. El Kauyumari permet a aquest grup comunicar-se amb els avantpassats i es consideren guardians del planeta. L’obra va ser un encàrrec de la Filharmònica de Los Angeles com a reflexió de la Humanitat i el seu entorn després de la pandèmia.

  • 20260211 Generic DESKTOP
  • Comentari

    La veu i el vent: paisatges d’ocells, paraula i memòria

    Magnífica mostra del gran moment de la creació coral catalana actual, el concert d’avui ens convida a descobrir l’univers sonor de cinc representants d’aquest fèrtil moviment que s’ha convingut d’anomenar Generació C. Al seu costat, la veu de l’artista convidada de la temporada actual del Palau de la Música Catalana dona l’abast internacional a un viatge sonor que situa la veu humana en diàleg amb la natura, la paraula poètica i la consciència col·lectiva.

    De les Cançons d’Ariadna de Bernat Vivancos avui n’escoltarem “Escil·la”. Obra de joventut de finals dels anys noranta sobre cinc textos del poemari epònim de Salvador Espriu, respiren una modalitat austera, íntima i transparent. Escrita per celebrar el 25è aniversari del Cor Juvenil Ariadna, de l’agrupació coral Madrigal, es tracta d’una obra “innocent, fins i tot ingènua”, d’arrel catalana i audició amable, que contrasta amb la densitat simbòlica dels poemes.

    Amb Aquesta remor que se sent…, Carles Prat Vives construeix un clima de rebel·lió contra la censura mitjançant textures harmòniques i contrapuntístiques que predominen per sobre la melodia. Les frases parlades, en ritme aleatori i creixent, desemboquen en un final lluminós que s’esvaeix en murmuri: metàfora sonora d’una remor que persisteix per sobre la imposició del silenci.

    El joc simbòlic amb el món de les aus apareix a Si jo oblidés ma cantera d’Anna Campmany, sobre un poema enigma de Josep Carner, on el gall i el mussol inspiren textures d’aroma madrigalística. Igualment, Madrigal de Bernat Giribet, sobre versos de Joan Salvat-Papasseit, evoca una sensualitat plàstica i lluminosa. En el cas d’Al principi era el vent, Josep Ollé posa música al panteisme poètic d’Enric Casasses: el vent que frega les branques esdevé cançó i revela una dimensió espiritual que oscil·la entre immanència i transcendència. La natura no és decorat, sinó origen i essència del cant.

    El centre del programa és l’estrena mundial de Mujer pájaro, de la mexicana Gabriela Ortiz, segona obra encàrrec del Palau a la compositora convidada d’enguany. Concebuda a partir d’una idea de l’escriptor Jorge Volpi sobre la mítica “llengua dels ocells”, l’obra alterna textos poètics amb noms llatins d’aus en perill d’extinció, tot generant un contrast entre ritualitat atemporal i densitat simbòlica. El cor és tractat com un organisme sonor mutable, que transita de l’articulació rítmica a la intimitat expressiva. El final incorpora un poema de l’escriptor català, exiliat a Mèxic, Ramon Xirau, en un gest de memòria compartida entre ambdues nacions. L’obra inclou també evocacions a l’univers plàstic de Joan Miró. Mujer pájaro esdevé així un espai d’escolta col·lectiva, un record d’allò que hem perdut, però també del que encara podem preservar. El concert es completa amb l’estrena europea de la versió per a cor de Kauyumari, també d’Ortiz, obra inspirada en la cosmovisió de la cultura huitxol i en la figura del cérvol blau com a guia espiritual: una nova metàfora del viatge, del cant i de la transformació.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catala (c) Ricardo Ríos

    ©Ricardo Ríos

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    Ha actuat per tot el territori espanyol i en l’àmbit internacional destaquen els debuts als Proms de la BBC de Londres, al Festival MÜPA de Budapest i a Los Angeles (EUA), en l’inici de la gira internacional amb l’òpera Fidelio de Beethoven de LA Phil, dirigits per Gustavo Dudamel (2024). També destaquen les produccions pròpies El cançoner popular contemporani (2022), que commemorà el centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Un cant a la natura. Un crit a la terra (2023), Una Schubertíada (2024) i Canto la lluita... i l’amor, dedicada al centenari Joan Salvat-Papasseit (2024). També, el 2025, destaca la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock amb el programa Romanticisme coral i Escola de Montserrat dirigit per Xavier Puig, i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás.

    De la temporada 2025-26 destaca la gira amb el conjunt Il Gardellino, sota la direcció de Christoph Prégardien, amb l’Oratori de Nadal de J. S. Bach per diferents ciutats espanyoles i europees (Anvers i Amsterdam) i al Palau, el desembre del 2025; així com el retorn a Los Angeles (EUA), al costat de l’Orfeó Català i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, dirigits per Gustavo Dudamel, amb la Missa solemnis de Beethoven, el febrer del 2026. També destaca la nova producció Judici a Gesualdo, amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida, amb obres de Carlo Gesualdo i el mateix Mezquida; la interpretació de la Missa en Si menor de J. S. Bach, amb l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, i el concert amb obres de compositors corals catalans contemporanis i una estrena de Gabriela Ortiz.

  • Xavier Puig, director

    Xavier Puig

    © Mario Wurzburger

    Nascut a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, que amplià posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Va rebre també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998) i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França, 1997-98).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i al Wiener Meisterkurs de Viena (1999). El 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de Viena, on durant tres anys cursà els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i Howard Arman, entre d’altres. El març del 2001 va obtenir l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre.

    El març del 2002 guanyà el concurs per ocupar la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), que ocupà fins al 2004, i amb la qual va oferir concerts al prestigiós Festival de Schleswig-Holstein i a la Konzerthaus de Berlín, a més de l’Auditorio de Lleó. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez.

    El juliol del 2003 guanyà el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que ocupà fins al juliol del 2005, al capdavant de la qual ha dirigit programes amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.

    És director resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), de la qual fou titular entre el 2018 i el 2025, a més d’estar-hi vinculat anteriorment per la gira de Setmana Santa, dedicada al repertori simfonicocoral. És director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, i de l’Orfeó Català des del 2025, amb els quals ha recuperat patrimoni coral català, ha interpretat obres dels compositors corals actuals i ha creat diversos projectes corals escènics. És també principal director convidat de l’Orquestra de Girona. Ha dirigit el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida del 2002 al 2025, amb el qual ha elaborat diversos projectes de cançó popular, a més del gran repertori coral-orquestral. També va ser director de la Coral Ginesta de Cervera entre el 1994 i 2018. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya a Sabadell i de l’Òpera Popular de Barcelona.

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra i les orquestres de Granada, Extremadura, Còrdova, i també l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata XXI de Reus, Camerata Eduard Toldrà de Vilanova, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra Camera Musicae, Lleidart Ensemble i Orquestra Terrassa 48.

    En l’àmbit docent, és professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat d’orquestres de joves, com la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM), les orquestres dels conservatoris de les Canàries, Musikene, Badajoz i Tarragona, així com la de la Trobada de Joves Orquestres d’Igualada o la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona, a més de la Jove Orquestra Simfònica del Vallès, que dirigeix anualment. Ha estat professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, del Curs Internacional de Cervera i des de 2017 dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

    Entre els seus enregistraments, destaca un disc de música religiosa de Mompou i Blancafort, el primer enregistrament dels Concerts per a violí i oboè de Joan Manén, i obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, a més de diversos programes per a TV3.

    Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011. Juntament amb la direcció del Concert de l’11 de Setembre, ha destacat en la recuperació i promoció de la música d’autors catalans.

  • Júlia Sesé Lara, directora

    SESÉ LARA, Júlia

    Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.

    Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.

    Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.

    Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Formació

    Cor de Cambra del Palau

    Xavier Puig, director

    Sopranos:
    Belen Barnaus, Anna Campmany, Natàlia Casasús, Araceli Esquerra, Míriam Garriga, Anna Niebla

    Contralts:
    Marta Cordomí, Assumpta Cumí, Maria Jurado, Margarida Lladó, Blanca Martí, Magda Pujol
     
    Tenors:
    Aniol Botines, Josep Camós, Marc Garcia, Joan Mas, Carles Prat, Marc Rendon
     
    Baixos:
    Albert Cabero, Esteve Gascon, Daniel Morales, David Pastor, German de la Riva, Jordi Sabata
  • Anunci Expo Casa Seat Constant Moderna desktop
  • Textos

    Bernat Vivancos (1973)
    Escil·la, de les Cançons d’Ariadna

    Poema de Salvador Espriu (1913-1985)

    Ciutats clares, temps de sol
    m'han abandonat per sempre.
    S'encenen enlaire llums,
    per fer-me la nit profunda.

    Volaven imperials
    ales d'àguila damunt
    l'hivern. Solitud. Arriben,
    a roques hostils dels anys,
    bronzes i mures, naufragi.

    Mentre se m'emporta el mar
    pel pas de cada moment,
    recordo camins antics,
    febles veus, cançó llunyana.
    Com ja l'odi m'és vaixell
    atret vers darreres calmes!


    Carles Prat (1985)
    Aquesta remor que se sent...

    Poema de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

    Aquesta remor que se sent no és de pluja.
    Ja fa molt de temps que no plou.
    S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
    pels carrers i les cases.
    Aquesta remor que se sent no és de vent.
    Han prohibit el vent perquè no s’alci
    la pols que hi ha pertot
    i l’aire no esdevingui –diuen– irrespirable.
    Aquesta remor que se sent no és de paraules.
    Han prohibit les paraules perquè
    no posin en perill
    la fràgil immobilitat de l’aire.
    Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
    Han estat prohibits perquè no engendrin
    la necessitat de parlar
    i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

    I, tanmateix, la remor persisteix.


    Anna Campmany (1994)
    Si jo oblidés ma cantera

    Poema de Josep Carner (1884-1970)

    Si jo oblidés ma cantera
    en arribant el matí,
    ¿qui sap si el sol tornaria
    cap més matinada a eixir?

    Kikiriki, corococ coc Ki

    Jo tinc cara de set.ciències
    i visc, de dia, ensopit;
    totes les mesves sentències
    les penso, immòbil, de nit.


    Josep Ollé (1987)
    Al principi tot era el vent

    Poema d’Enric Casasses (1951)

    Què és cantar, què són les cançons, em
    preguntava jo amb motiu de l’aniversari
    cinquantè de Pep Prats, músic i cançonista, mentre
    em voltava per la closca una petició de Feliu
    Gasull que em feia entendre que el silenci va
    començar a existir després de la música.

    Al principi era el vent
    fent fressa entre les branques
    i ens posem a cantar
    i en ser la cançó ordida
    el silenci descobríem
    i vam saber que som
    de l’esperit
    de les cançons
    del vent d’entre les branques

    I amb prou feines ser-hi ara
    és més que viure i morir.


    Xavier García Cardona (1991)
    Així com cell que es veu prop de la mort

    Poema d’Ausiàs March (ca. 1400-1459)

    Així com cell qui es veu prop de la mort, 
    corrent mal temps, perillant en la mar, 
    e veu lo lloc on se pot restaurar 
    e no hi ateny per sa malvada sort, 
    ne pren a mé, qui vaig afanys passant, 
    e veig a vós vastant mos mals delir. 
    Desesperat de mos desig complir, 
    iré pel món vostre orgull recitant. 


    Bernat Giribet (1992)
    Madrigal

    Poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

    Plovia a la vinya
    i el raïm madur
    de l'aigua es polia i era negre i dur:
    quan el sol sortia
    dos gotims diria que eren els teus ulls


    Gabriela Ortiz (1964)
    Mujer pájaro (Estrena absoluta, obra encàrrec de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana)

    Textos de Farid Al din-Attar (1145-1221), Samuel Taylor Coleridge (1772-1834), Rafael Alberti (1902-1999), Alejandra Pizarnik (1936-1972) i Ramon Xirau (1924-2017).

    Aepyornis maximus
    Aepornys medius
    Dromaius baudinianus
    Dinordis novazelandiae
    Megalapterix didinus

    Sī murgh az ān jomleh kaz rah bemāndand
    Chun dīdand ān jāyegāh jān feshāndand

    Anas marecula
    Anas theodori
    Anas georgica niceforoi

    ocell elefant gegant
    ocell elefant mitjà
    emu de l’illa Cangur
    moa gegant de Nova Zelanda
    moa d’ales grans

    Trenta ocells d’aquells que quedaren pel camí,
    quan veieren aquell lloc, hi lliuraren l’ànima.

    ànec de Marecula
    ànec de Théodore
    ànec de cua punxeguda de Niceforo

    And hark! the Nightingale begins its song,
    ‘Most musical, most melancholy’ bird!

    Megapodius molistructor
    Coturnix gomerae

    Prosobonia leucoptera
    Prosobonia ellisi

    Hope is the thing with feathers
    That perches in the soul

    I escolta! El rossinyol comença el seu cant,
    l’ocell més musical i més melangiós.

    megàpode de Tonga
    guatlla de La Gomera

    corriol polinesi d’ales blanques
    corriol polinesi d’Ellis

    L’esperança és la cosa amb plomes
    que s’afanya a posar-se a l’ànima.

    Aptornis otidiformis
    Diaphorapteryx
    Bonasia
    Gallirallus pacificus
    Cabalus modestus

    La paloma se equivocaba
    Se equivocaba

    aptornis gran
    ràl·lid de Hawkins
    gall fer avellaner
    ràl·lid del Pacífic
    ràl·lid de l’illa Chatham

    La paloma se equivocaba
    Se equivocaba

    Mundia elpenor
    Porzana palmeri
    Porzana nigra

    Yo no sé de pájaros
    no conozco la historia del fuego

    Podiceps andinus
    Ixobrichus novazelandiae

    Yo no sé de pájaros
    no conozco la historia del fuego
    pero creo que mi soledad debería tener alas

    Bulweria bifax
    Puffi nus parvus
    Puffi nus olsoni
    Columba versicolor
    Streptopelia rodericarana

    astrild de l’illa Santa Helena
    ràl·lid de l’illa Laysan
    ràl·lid negre

    Yo no sé de pájaros
    no conozco la historia del fuego

    cabussó and
    bitó petit de Nova Zelanda

    Yo no sé de pájaros
    no conozco la historia del fuego
    pero creo que mi soledad debería tener alas

    petrell de l’illa de Santa Helena
    baldriga petita
    baldriga d’Olson
    colom bigarrat de Maurici
    tórtora de Rodrigues

    A poc a poc vent
    Lócell ens canta
    Mar a poc a poc
    L’aram ens canta
    Vent a poc a poc
    Canta la branca


    Kauyumari

    Textos d'Erick Tapia i Fermin Leon

    Ciervo azul guía mi ser
    en la luz caminara

    Kauyumari lara la la

    llévame contigo al alba
    muestrame todo el color

    Ciervo azul guía mi alma
    llévame contigo al alba

    Kauyumari

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 17.05.26 - 12 h
    Petit Palau

    —Directora convidada als cors de l'Orfeó

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
    Cor de Noies de l'Orfeó Català* (Montserrat Meneses, directora)
    Jordi Armengolpiano
    Martina Batičdirectora

    *Agrupació amb finalitat pedagògica

    Obres de Močnik, Krajina, Resia, Gallus, Milhaud, Krek, Carinthia, Biebl i Ollé.

    Preu: de 18 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex