• Ermonela Jaho & Franz Schubert Filharmonia
    –Centenari Victoria de los Ángeles

    Palau Grans Veus | Franz Schubert Filharmonia

    Dilluns, 19 de febrer de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

    Concert fora d'abonament

  • En co-producció amb:

    • Associació Franz Schubert

    Certificacions ambientals

    • Logos Ermonela Jaho & Franz Schubert Filharmonia

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ermonela Jaho, soprano
    Franz Schubert Filharmonia
    Tomàs Grau, director 


    I part

    Giacomo Puccini (1858-1924)

    Preludi
    Del tercer acte de l’òpera Edgar

    “Sì. Mi chiamano Mimì”
    Ària de Mimì de l’òpera La bohème

    “Tu che di gel sei cinta”
    Ària de Liù de l’òpera Turandot

    Intermezzo
    De l’òpera Suor Angelica

    “Senza mamma”
    Ària de Suor Angelica de l’òpera Suor Angelica

    “Un bel dì, vedremo”
    Ària de Cio-Cio-San “Butterfly” de l’òpera Madama Butterfly

    “O mio babbino caro”
    Ària de Lauretta de l’òpera Gianni Schicchi

    II part

    Albert Guinovart (1962)
    Simfonia dels Àngels

    I. I arribà un àngel
    II. Remembrances
    III. Che luce è questa
    IV. Alegria
    V. The angels come to visit us

    Durada del concert:
    Primera part, 35 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Palau Digital
    #òpera #gransfigures #estrenes

  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Per amor a Victoria

    El concert d’aquest vespre constitueix un dels esdeveniments més significatius dels actes previstos enguany per commemorar el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles. A la tasca encomiable de la Fundació que porta el seu nom i que durant tot l’any ret homenatge a la insigne soprano catalana, s’hi afegeixen ara la Franz Schubert Filharmonia i el Palau de la Música. A la sala modernista, Victoria hi oferí alguns dels seus recitals més llegendaris, molts dels quals amb l’acompanyament i la complicitat d’Albert Guinovart. El pianista i compositor barceloní, tot i la seva joventut, fou mereixedor de la confiança de la ja consagradíssima soprano i esdevingué el fidel company d’escenari durant els darrers anys de la seva carrera gloriosa.

    Per tot això, no hi ha ningú millor que Guinovart per dedicar-li una obra, especialment creada per a l’ocasió, en una data tan assenyalada. I no una obra qualsevol, sinó una simfonia, la primera de l’ampli opus del compositor. L’encàrrec que li van fer Tomàs Grau i la Franz Schubert Filharmonia ha cristal·litzat en la Simfonia dels Àngels que avui s’escoltarà per primera vegada. Una obra en cinc moviments per a orquestra i soprano que no només vol ser un homenatge a la cantant, sinó també, en certa manera, una biografia íntima i musical. El primer moviment du per títol “I arribà un àngel” i evoca els orígens de Victoria de los Ángeles. Guinovart hi introdueix les melodies, que desenvoluparà en forma de leitmotiv, de tres peces particularment estimades per la soprano i que junts interpretaren en tants recitals: La nana de Sevilla, procedent del recull popular arranjat per Federico García Lorca, i la cançó castellana Tres hojitas madre, que simbolitzen respectivament les figures del pare i la mare. Al final del moviment apareix també la tonada catalana El mariner a càrrec de la flauta, instrument que Victoria estudià i que tocava durant la seva joventut amb el conjunt musical Ars Musicae.

    El segon moviment es diu “Remembrances” i té com a fil conductor la “Seguidilla” de la Carmen de Bizet, rol en el qual la cantant excel·lí i peça que gairebé sempre tancava els seus recitals. Tant és així que Guinovart recorda que la interpretà com a bis en tots i cadascun dels cent trenta-un concerts que oferiren junts. Les primeres notes d’aquest famós fragment estan tractades en forma de scherzo al començament d’un moviment on trobem també, a continuació d’un vals, una cèl·lula de l’acompanyament del lied Die Forelle de Franz Schubert, referència inevitable quan es rememora la figura de Victoria de los Ángeles. La veu, òbviament de soprano, emergeix en el tercer moviment. “Che luce è questa és un vers extret d’un sonet de Francesco Petrarca que té els àngels com a element central i que inspira una àmplia línia melòdica en què podem trobar la referència velada a una peça especialment estimada i tan simbòlica com An die Musik, també de Schubert.

    Tot i que els avatars de la vida sovint colpejaren amb força i crueltat Victoria, una de les característiques que sempre la van adornar va ser l’alegria. Una alegria encomanadissa que invariablement transmetia tant en la intimitat com sobre l’escenari. Aquest concepte és el que presideix el quart moviment de la Simfonia d’Albert Guinovart, de nou un scherzo rialler, ple de ritmes trencats que contrasta amb una inspirada vena melòdica, elements característics de l’estil del compositor. La veu reapareix al darrer moviment a través de la citació d’un poema de l’escriptora anglesa George Eliot que diu “The angels come to visit us, and we only know them when they are gone” (Els àngels ens visiten, i només ens n’adonem quan han marxat). Un adagio, finalment, clou l’obra en forma de sentit comiat.

    Una obra i un esdeveniment d’aquestes característiques havia de comptar, per força, amb una gran soprano a l’altura del repte, i no hi ha dubte que Ermonela Jaho, que aquesta nit debuta al Palau de la Música Catalana, ho està. Admiradora declarada de l’art de Victoria de los Ángeles, quan l’Albert Guinovart i en Tomàs Grau li plantejaren el projecte no dubtà ni un instant a acceptar la proposta. Considerada una de les grans figures líriques de l’actualitat, la cantant albanesa comparteix amb la catalana una sensibilitat que es manifesta amb especial intensitat en la música de Giacomo Puccini i les seves grans heroïnes.

    Si Victoria de los Ángeles fou la gran Mimì (La bohème) i la insuperable Cio-Cio-San (Madama Butterfly) de la seva època, papers dels quals deixà enregistraments discogràfics considerats unànimement llegendaris, Ermonela Jaho és, probablement, la millor intèrpret actual de les complexes criatures femenines sorgides de la ploma del compositor de Lucca. Les seves encarnacions de la geisha japonesa o de la turmentada Suor Angelica posseeixen una estatura tràgica que trasbalsa, en cada una de les seves actuacions, teatres i auditoris arreu del món. Avui ho podrem comprovar en les cinc romances que oferirà a l’escenari del Palau. El mateix escenari que va retre homenatge, una vegada i una altra, al mite, a la llegenda. A Victoria de los Ángeles.

    Antoni Colomer, periodista musical

  • 20240208 Repertori universal DESKTOP
  • Biografies

    Ermonela Jaho, soprano

    Ermonela Jaho

    @Fadil Berisha

    Sol·licitada arreu, és especialment reconeguda per les seves interpretacions de Violetta (La traviata), Madama Butterfly, Suor Angelica (Il Trittico), Adriana Lecouvreur i moltes d’altres, perquè deixa una empremta indeleble en tot el que canta.

    És Artista Ambaixadora de l’Òpera Rara i guanyadora dels Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA) el 2023, del premi ICMA Vocal Music el 2021 amb el seu àlbum en solitari Anima rara i del premi Readers als International Opera Awards Now.

    Ermonela Jaho, resident a Nova York, va néixer a Albània i va començar les classes de cant quan només tenia sis anys. Als catorze la van portar per primera vegada a l’Òpera de Tirana, on va escoltar La traviata i va decidir convertir-se en cantant d’òpera. Als dinou anys es va traslladar a Roma per continuar els estudis a l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Durant els anys següents va guanyar molts concursos de cant a Itàlia que li van obrir les portes a la carrera de cantant.

    Les vívides interpretacions d’Ermonela Jaho i la seva identificació excepcional amb els papers que interpreta són destacades en totes les ressenyes de la crítica. El darrer any ha viscut ovacions amb el públic dempeus a Londres, París, Nova York, Múnic, Berlín, Madrid i altres ciutats. «The Economist» la va descriure com “Àngel ardent..., la soprano més aclamada del món”, i el «Financial Times», en aquests termes: “Aboca cor i ànima al seu cant. Ni tan sols proveu de resistir-vos-hi!”, mentre que «The Independent» la considera “la millor Madama Butterfly que Londres ha vist en anys” i el «Daily Telegraph» d’Austràlia la descriu com “un fenomen imparable”.

    La temporada 2022-23 va tornar a interpretar els papers de: Suor Angelica al Gran Teatre del Liceu, Violetta a la Metropolitan Opera de Nova York, Adriana Lecouvreur a l’Opera Australia de Sydney, i va protagonitzar l’obertura de temporada a l’Opéra Royal de Lieja; també cantarà Liù a la producció de Turandot del Covent Garden, Blanche a la Bayerische Staatsoper de Múnic, interpretarà el rol de Violetta de La traviata de Verdi en gira pel Japó, Magda de La rondine de Puccini a l’Opernhaus de Zúric, així com Liù a l’Opéra Nacional de París, etc.

    ermonelajaho.com

  • Franz Schubert Filharmonia

    Franz Schubert Filharmonia

    Ha gaudit des dels seus inicis d’una gran rebuda del públic, tant per la qualitat artística com per la rellevància dels programes.

    Formada per una nova generació dels millors músics del país que actuen sota la inspirada direcció de Tomàs Grau, director titular i artístic des dels inicis, la formació ha col·laborat amb solistes com ara Anne-Sophie Mutter, Maria João Pires, Joshua Bell, Mischa Maisky, Midori, Ivo Pogorelich, Patricia Kopatchinskaja, Rudolf Buchbinder, Elisabeth Leonskaja, Stephen Kovacevich, Gautier Capuçon, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Paul Lewis, Alexei Volodin, Roberto Alagna, Mark Padmore, Seong-Jin Cho, Alice Sara Ott, Javier Perianes, Ainhoa ​​Arteta, Asier Polo, Leticia Moreno, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui o Iván Martín.

    Ha treballat també amb els directors Josep Pons, Rinaldo Alessandrini, Antoni Ros Marbà, Gábor Takács-Nagy, Salvador Mas, Pablo González, Edmon Colomer, Paul Agnew, Guillermo García Calvo, Thomas Rösner, Virginia Martínez, Jordi Mora, Josep Caballé Domènech, Marzio Conti i Salvador Brotons, entre d’altres.

    Ha actuat al Carnegie Hall de Nova York, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Auditorio de Saragossa, Palacio Euskalduna de Bilbao i Palau de les Arts de València, i ha fet gires de concerts als Estats Units, Alemanya, Suïssa i la República Txeca.

    La Franz Schubert Filharmonia desplega les seves temporades d’abonament a Barcelona, Tarragona i Lleida, i té l’honor de ser, des de l’any 2009, l’orquestra resident del Vendrell, vila natal del mestre Pau Casals.

    L’activitat discogràfica de la formació inclou diversos discos, entre els quals podem destacar Alba eterna, òpera del compositor Albert Guinovart, produïda pel segell Sony Classical, i Die romantische Seele amb la pianista Judith Jáuregui, produït pel segell ARS Produktion (guanyador dels International Classical Music Awards) i nominat als Premis Opus Klassik.

    www.franzschubertfilh.com

  • Tomàs Grau, director

    Tomàs Grau

    ©Michal Novak

    Director inspirat i de gran sensibilitat, és reconegut pel seu gest precís i clar i per la sinceritat de les seves lectures musicals, que busquen transmetre de manera diàfana les veritables emocions que hi ha en cadascuna de les partitures, tot compartint amb el públic el seu amor per la música.

    Ha dirigit, entre d’altres, solistes de prestigi internacional, com Anne-Sophie Mutter, Maria João Pires, Midori, Patricia Kopatchinskaja, Gautier Capuçon, Ivo Pogorelich, Mischa Maisky, Elisabeth Leonskaja, Javier Perianes, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Paul Lewis, Alexei Volodin, Stephen Kovacevich, Seong-Jin Cho, Reinhold Friedrich, Mark Padmore i Alice Sara Ott, a les principals sales de concerts de Catalunya i a l’Estat espanyol, com el Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Auditorio Nacional de Madrid o Auditorio de Saragossa, com també a nivell internacional, al Carnegie Hall de Nova York i Tonhalle de Zúric.

    Actualment és el director titular i artístic de la Franz Schubert Filharmonia, i el conviden habitualment a dirigir altres formacions, com l’Orquesta Simón Bolívar, Orquesta Nacional d’Espanya, Royal Symphony Orchestra de Bangkok, Orquesta Filarmónica de Bogotà, Beethoven Philharmonie, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, ADDA Simfònica, Orquesta Filarmónica de Màlaga, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquesta de Còrdova i Stuttgarter Kammerorchester, entre d’altres. Ha enregistrat per als segells Sony Classical, ARS Produktion (segell de l’any als International Classical Music Awards) i Discmedi. 

    Entre els seus compromisos més immediats destaca la direcció dels solistes Maxim Vengerov, Ermonela Jaho, Anna Fedorova i el Trio Ludwig.

    Nascut a Barcelona l’any 1979, va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat. Prosseguí els estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obtingué el títol superior de direcció d’orquestra assolint les màximes qualificacions. Formació que complementà als Wiener Meisterkurse, en l’especialitat de direcció d’orquestra.

    www.tomasgrau.com

  • Formació

    Franz Schubert Filharmonia

    Violins I

    Thibault Vieux (concertino)
    Cristian Benito Elvira
    Helena Muñoz Camarero
    Miguel Angel Castillo Ortiz
    Christian Torres González
    Bernat Piqué Marré
    Ariadna Padró de la Fuente
    Heriberto Fonseca González
    Anna Roca Codinachs
    Stefanija Udicki
    Marc Charles Montesinos
    Andrea Talavero Amigó

    Volins II
    Carles Puig Ruscalleda
    Elena Claudia González Ramos
    Albert Barbeta Martí
    Irantzu Zuasti Beguiristain
    Luis Alfredo Montes Meneses
    Jordi Prim Roma
    David Gómez Moreno
    Jordi Coll Claret
    Joan Marsol Puig
    María Eugenia Paniza Andino

    Violes
    Cristina Cordero Beltrán
    Bernat Bofarull Olivés
    Gemma Pujol Coderch
    Núria Garcia Pastor
    Patricia Torres Parada
    Jordi Armengol Trepat
    Maria Cabús Soberana
    Erika Denise Gonzalez

    Violoncels
    Bruno Hurtado Gosalvez
    Albert Castán Cochs
    Carmen Gómez Gómez
    Noemí Pasquina Serra
    Elisa González-Pola Lucio
    Maria Jesús Coll Moreta
    Oriol Prat Sabater

    Contrabaixos
    Felipe Hernán Contreras Muñoz
    Nenad Jovic
    Lina Stella Humbel
    Paula Piñero Garrido
    María Llastarry González

    Flautes
    Neus Puig Valls
    Raquele Magalhães
    Sandra Pérez Esteve

    Oboès
    Pilar Bosque Marín
    Montse Piqué Muntané
    Daniel Souto Neira

    Clarinets
    Lluís Casanova Martínez
    Mari Carmen García Pérez
    Naüm Monterde Segura

    Fagots
    Carlos Martín Esteve
    Pepa Fusté Pujadó
    Laia Magrí Pont

    Trompes
    Pedro Meseguer Magaña
    Clara Marimon Climent
    Victor Talayero Mocholi
    Aaron González González

    Trompetes
    Josep Lluís López Navarro
    Guillem Rodríguez Calatayud
    Joan Carles Julio López 

    Trombons
    Jordi Masip Masip
    Pol Vilar Serra
    Alex Huguet Querol

    Tuba
    David Llopart Martínez

    Timpani
    Pau Montané Pascual

    Percussió
    Luís Angulo Pons
    Sabela Castro Rodríguez
    Miquel Àngel Martínez Martínez

    Arpa
    Esther Pinyol Grífols

     

    Director artístic
    Tomàs Grau Recto

    Producció i regidoria
    Núria Morera Canosa
    Jaume Cortacans Gorgas
    Frederic Hernàndez Torner

    Màrqueting i comunicació
    Guillem Mora Bosch
    Cesc Grau Recto
    Paula Moreno

    Coordinador artístic
    Jordi Gastó Jaén

    Direcció general
    Eulàlia Grau Recto

  • Textos

    Giacomo Puccini (1858-1924)

    “Sì. Mi chiamano Mimì”, ària de Mimì de l’òpera La bohème
    Llibret de Luigi Illica (1857-1919) i Guiseppe Giacosa (1847-1906)

    Sì.
    Mi chiamano Mimì,
    ma il mio nome è Lucia.
    La storia mia è breve.
    A tela o a seta
    ricamo in casa e fuori...
    Son tranquilla e lieta
    ed è mio svago
    far gigli e rose.
    Mi piaccion quelle cose
    che han sì dolce malìa,
    che parlano d'amor,
    di primavere,
    che parlano di sogni
    e di chimere,
    quelle cose che han nome poesia...
    Lei m'intende?

    Sí.
    Em diuen Mimì,
    però el meu nom és Lucia.
    La meva història és breu.
    Sobre roba o sobre seda
    brodo, a casa i fora de casa.
    Soc tranquila i alegre,
    i em distrec
    fent lliris i roses.
    M’agraden les coses
    que tenen aquest dolç encís,
    que parlen d’amor,
    de primaveres;
    que parlen de somnis,
    i de quimeres,
    aquelles coses que anomenen poesia...
    M’entén?

    Mi chiamano Mimì,
    il perché non so.
    Sola, mi fo il pranzo
    da me stessa.
    Non vado sempre a messa,
    ma prego assai il Signore.
    Vivo sola, soletta
    là in una bianca cameretta:
    guardo sui tetti e in cielo;
    ma quando vien lo sgelo
    il primo sole è mio
    il primo bacio dell'aprile è mio!

    Em diuen Mimì.
    El perquè... no el sé.
    Sola, em faig el dinar,
    jo mateixa.
    No vaig gaire a missa,
    però prego sovint al Senyor.
    Visc sola, soleta; 
    allà, en una petita cambra blanca:
    miro el cel i les teulades.
    Però quan comença el desgel,
    el primer sol és meu,
    el primer petó d’abril és meu!

    Germoglia in un vaso una rosa...
    Foglia a foglia l'aspiro:
    Cosi gentile
    il profumo d'un fiore!
    Ma i fior ch'io faccio,
    ahimè,
    il fior ch'io faccio
    ahimè! non hanno odore.
    Altro di me non le saprei narrare.
    Sono la sua vicina
    che la vien fuori d'ora a importunare.

    Brota en un gerro una rosa,
    petal a petal l’oloro;
    que delicat és
    el perfum d’una flor...
    Pero les flors que jo faig,
    ai de mi!
    les flors que jo faig... ai!
    no fan olor...
    De mi, no sabria què més dir-li.
    Soc la seva veïna,
    que ve a deshora a importunar-lo.

    “Tu che di gel sei cinta”, ària de Liù de l’òpera Turandot
    Llibret de Guiseppe Adami (1878-1946) i Renato Simoni (1875-1952)

    Sì, Principessa, ascoltami!
    Tu che di gel sei cinta,
    da tanta fiamma vinta,
    l'amerai anche tu!
    Prima di questa aurora,
    io chiudo stanca gli occhi,
    perchè egli vinca ancora...
    Per non... per non vederlo più!
    Prima di questa aurora,
    io chiudo stanca gli occhi
    per non vederlo più!

    Sí, princesa, escolta’m!
    Tu, que t’envoltes de gel,
    conquerida per tanta flama,
    l’estimaràs malgrat tu!
    Abans d’aquesta aurora,
    cansada, tancaré els ulls,
    per tal que ell segueixi vivint...
    Per no... Per no tornar-lo a veure!
    Abans d’aquesta aurora,
    cansada, tancaré els ulls
    per no tornar-lo a veure!

    “Senza mamma”, ària de Suor Angelica de l’òpera Suor Angelica
    Llibret de Giovacchino Forzano (1883-1970)

    Senza mamma, o bimbo
    tu sei morto!
    Le tue labbra, senza
    i baci miei, scoloriron
    fredde, fredde!
    E chiudesti, o bimbo,
    gli occhi belli!
    Non potendo carezzarmi,
    le manine componesti
    in croce!

    Sense mare, oh infant,
    has mort!
    Els teus llavis, sense
    els meus besos, empal·lidiren,
    freds, freds!
    I tancares, infantó,
    els teus bells ulls!
    No podent acaronar-me,
    vas posar les teves manetes
    en creu!

    E tu sei morto senza
    sapere quanto t'amava
    questa tua mamma!
    Ora che sei un angelo
    del cielo,
    ora tu puoi vederla
    la tua mamma.

    I has mort sense saber
    quant t’estimava
    aquesta mare teva!
    Ara que ets un àngel
    del cel,
    ara podràs veure
    la teva mare.

    Tu puoi scendere giù
    pel firmamento
    ed aleggiare in torno
    a me ti sento.
    Sei qui, sei qui, mi
    baci e m'accarezzi.
    Ah! dimmi, quando
    in ciel potrò vederti?
    Quando potrò baciarti?
    Oh! dolce fine d'ogni
    mio dolore, quando in
    cielo con te potrò
    morire?

    Pots davallar des
    del firmament
    i desplegar les teves ales.
    Et sento al meu voltant.
    Ets aquí, ets aquí,
    em beses i m’acarones.
    Ah, digues quan podré
    veure’t al cel?
    Quan podré besar-te?
    Oh! Dolça fi de tot
    el meu dolor,
    quan podré morir amb tu
    al cel?

    Quando potrò morire,
    potrò morire?
    Dillo alla mamma,
    creatura bella,
    con un leggero
    scintillar di stella.
    Parlami, parlami, amore,
    amore, amore!

    Quan podré morir,
    podré morir?
    Digues-li a la teva mare,
    bella criatura,
    amb un lleuger
    guspireig d’estrelles!
    Parla’m, parla’m, amor,
    amor, amor!

    “Un bel dì, vedremo”, ària de Cio-Cio-San “Butterfly” de l’òpera Madama Butterfly
    Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa

    Un bel dì, vedremo
    levarsi un fil di fumo
    dall'estremo confin del mare. E poi la nave
    appare. Poi la nave bianca
    entra nel porto, romba il
    suo saluto. Vedi? È venuto!

    Un preciós dia veurem
    alçar-se un fil de fum
    a l’horitzó. I aleshores la nau
    apareixerà. Després aquesta nau blanca
    entrarà a port, i saludarà de manera
    eixordadora. Ho veus? Ja ha arribat!

    Io non gli scendo incontro.
    Io no. Mi metto là sul ciglio del
    colle e aspetto, e aspetto gran tempo
    e non mi pesa, la lunga attesa.
    E uscito dalla folla cittadina
    un uomo, un picciol punto
    s'avvia per la collina.

    Jo no vaig a trobar-lo.
    Em poso allà, al capdamunt del turó,
    i espero, espero llargament
    i no em pesa la llarga espera.
    I sortint d’entre la multitud
    un home, una mica petit,
    es dirigeix cap al turó.

    Chi sarà? chi sarà?
    E come sarà giunto
    che dirà? che dirà? Chiamerà
    Butterfly dalla lontana.

    Qui serà?
    I quan arribi,  
    què dirà? Què dirà?
    Cridarà Butterfly des de lluny.

    Io senza dar risposta
    me ne starò nascosta un po' per celia...
    e un po' per non morire
    al primo incontro,
    ed egli alquanto in pena chiamerà, chiamerà:
    piccina mogliettina olezzo di verbena,
    i nomi che mi dava
    al suo venire.

    I jo, sense respondre,
    seré allà amagada, una mica per neguitejar-lo
    i una mica per no morir,
    a la primera trobada,
    i ell amb certa inquietud cridarà, cridarà:
    “Petita esposa, d’olor de verbena",
    els noms que em posava
    quan tornava a casa.

    Tutto questo avverrà, te lo prometto.
    Tienti la tua paura,
    io con sicura fede l'aspetto.

    Tot això succeirà, t’ho asseguro.
    Aguanta’t la por,
    l’espero amb fe ferma.

    “O mio babbino caro”, ària de Lauretta de l’òpera Gianni Schicchi
    Llibret de Giovacchino Forzano

    O mio babbino caro,
    Mi piace, è bello, bello,
    Vo’ andare in Porta Rossa
    A comperaar l’anello!
    Sí, sí, ci voglio andare!
    E se l’amassi indarno,
    Andrei sul Ponte Vecchio
    Ma per buttarmi in Arno!
    Mi struggo e mi tormento,
    O Dio! Vorrei morir!
    Babbo, pietà, pietà!

    Oh, pare estimat,
    m’agrada, és bell, és bell,
    vull anar a Pont Rosa
    a comprar l’anell!
    Sí, sí, hi vull anar!
    I si l’estimés en va,
    aniria al Pont Vell
    però per tirar-me a l’Arno!
    Em consumeixo i em turmento,
    oh, Déu, em voldria morir!
    Pare, pietat, pietat!

    Albert Guinovart (1962)
    Simfonia dels Àngels

    III. Che luce è questa
    Sonet CCCXLVI de Francesco Petrarca (1304-1374)

    Li angeli electi et l'anime beate
    cittadine del cielo, il primo giorno
    che madonna passò, le fur intorno
    piene di meraviglia et di pietate.

    Les ànimes en beutat assenyalada
    ciutadanes del cel, el dia
    que la meva senyora pujava
    quedaren meravellades i apiadades.

    "Che luce è questa, et qual nova beltate?
    - dicean tra lor - perch'abito sí adorno
    dal mondo errante a quest'alto soggiorno
    non salí mai in tutta questa etate".

    “Quina llum és aquesta, qui és aquesta beutat
    –es van dir– que puja amb tanta gràcia
    del món errant fins aquí
    quan ningú recorre els camins?”.

    Ella, contenta aver cangiato albergo
    si paragona pur coi piú perfecti
    et parte ad or ad or si volge a tergo,

    Ella, contenta d’haver canviat de recer
    passa per davant dels elegits
    i quan marxa, mira cap enrere,

    mirando s'io la seguo, et par ch'aspecti:
    ond'io voglie et pensier' tutti al ciel ergo
    perch'i' l'odo pregar pur ch'i' m'affretti.

    per veure si la segueixo, i m’espera:
    aixeco tots els meus sentits cap al cel
    per veure que em vol allà, al seu costat.

    V. The angels come to visit us

    Text de George Eliot-Mary Ann Evans (1819-1880)

    “The golden moments in the stream of live rush part us, and we see nothing but sand; the angels come to visit us, and we only know them when they are gone”

    “Els moments daurats del ràpid corrent de la vida ens envaeixen, i no veiem res més que sorra; els àngels ens venen a visitar, i només els reconeixem quan ja han marxat”

    Text d’Anton Txékhov (1860-1904)
    (traducció de l’anglès del text original en rus)

    “We shall find peace, we shall hear angels, we shall see the sky sparkling with diamonds”

    “Descansarem, sentirem els àngels, veurem el cel cobert de diamants”

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Dilluns, 22.02.24 – 20 h
    Sala de Concerts

    Fauré, Ginastera, Montsalvatge, Obradors i Schubert

    Katharina Konradisoprano
    Ammiel Bushakevitzpiano

    I part
    F. SCHUBERT: Die Sterne, Im Abendrot, Lied der Anne Lyle, An den Mond, An mein Herz
    G. FAURÉ: Le papillon et la fleur, Mandoline, Chanson d’amour, Les berceaux, Notre amour
    A. GINASTERA: Cinco canciones populares argentinas, op. 10

    II part
    F. SCHUBERT: Guarda, che bianca luna, Nacht und Träume, Ständchen, Fischerweise
    X. MONTSALVATGE: Cinco canciones negras
    F. OBRADORS: Coplas de Curro Dulce, El molondrón, Polo del contrabandista, Del cabello más sutil, El Vito

    Preus: de 25 a 38 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex