El recital d’aquest vespre traça un recorregut per la riquesa expressiva del repertori per a teclat, especialment el pianístic, des del segle XVIII fins al principi del segle XX. Obren el programa dues Sonates de Domenico Scarlatti. La Sonata en Si menor, K. 87, d’una arquitectura polifònica complexa, mostra un esperit expressiu molt adequat per al clavicordi, tot i que en aquesta ocasió l’escoltarem interpretada al piano. La segueix la Sonata en Re major, K. 96, coneguda com “la Cacera” per la seva imitació de tocs de trompa; és una peça viva i exigent, que combina ritmes de dansa i textures canviants.

Amb la Sonata núm. 50, Hob. XVI:37, escrita a Londres l’any 1794, Joseph Haydn demostra maduresa i enginy. Dedicada a la pianista Therese Jansen i pensada per als avançats pianos anglesos, destaca per un primer moviment construït gairebé íntegrament a partir d’un sol motiu, un adagio expressiu d’aire aparentment improvisatori, i un rondó final ple d’humor i brillantor.

La Balada núm. 1, op. 10 de Brahms, obra de joventut composta l’any 1854 i inspirada en la balada escocesa Edward, és una peça de dramatisme concentrat, amb una atmosfera arcaica i una secció central càlida i noble. La Rapsòdia en Si menor, op. 79 núm. 1, escrita el 1879 i dedicada a Elisabeth von Herzogenberg, conserva aquest esperit passional, amb un fort contrast entre la secció inicial agitada i un passatge central de caràcter líric.

De Juli Garreta escoltarem la “Sardana”, tercer moviment de la seva Sonata en Do major, del 1923, l’única obra de gran format que va escriure per a piano sol. Aquesta sardana de concert, plena de color i d’exigència tècnica, s’ha convertit en una de les peces més difoses del compositor i sovint s’interpreta com a obra independent.

La Sonata núm. 3, en La bemoll major, op. 68 d’Isaac Albéniz, escrita durant la dècada del 1880, és una obra romàntica i virtuosa que combina una estructura clàssica amb lirisme i fantasia. Consta d’un “Allegretto” de caràcter contrapuntístic, un moviment lent delicat i un “Allegro assai” de gran dificultat. Tot i que sovint s’interpreta en versió per a guitarra, l’original per a piano mostra una escriptura refinada i creativa.

Tanca el concert la Sonata-Fantasia en Si menor, op. 28 d’Aleksandr Skriabin, una obra d’un sol moviment amb un lirisme expansiu i una estructura subtilment construïda. Escrita en un moment de poca producció l’any 1900, anticipa la seva Quarta Sonata i reflecteix l’univers visionari del compositor rus.

Aurèlia Pessarrodona, doctora en musicologia i cantant