Programa de mà
Emma Stratton
—Fantasia, drama i virtuosismeEstiu al Palau
Dilluns, 10 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Emma Stratton, piano
Robert Schumann (1810-1856)
Fantasia en Do major, op. 171. Durchaus phantastisch und leidenschaftlich vorzutragen
2. Mäßig. Durchaus energisch
3. Langsam getragen. Durchweg leise zu haltenSerguei Prokófiev (1891-1953)
Sonata núm. 2, en Re menor, op. 141. Allegro ma non troppo
2. Scherzo: Allegro marcato
3. Andante
4. VivaceFranz Liszt (1811-1886)
Rhapsodie espagnole, S. 254Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #jovestalents
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui n'és la protagonista?
La pianista empordanesa Emma Stratton, que està desenvolupant una gran carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra i simfònica. Autors com ara Bach o Schubert són fonamentals en el seu repertori en solitari o en duo amb violí, mentre que obres de Mozart i Manuel Oltra figuren en l’apartat de col·laboracions amb conjunts simfònics. Nascuda a Pals, s’ha format a Barcelona i Hamburg. Ha ofert concerts a importants sales d’Espanya, el Regne Unit, Àustria i Alemanya. En la seva vessant social, col·labora amb la Fundació Live Music Now Yehudi Menuhin oferint concerts amb finalitat social i l’apassiona explorar nous formats per divulgar la música clàssica.
Quines són les claus del concert?
Emma Stratton torna al Palau amb dues obres que coneix bé: la Fantasia en Do major, op. 17 de Schumann i la Sonata núm. 2, en Re menor, op. 14 de Prokófiev. Ara hi incorpora la Rhapsodie espagnole, S. 254 de Franz Liszt, una obra en què, en poc més de deu minuts, ha de demostrar la inspiració expressiva i el virtuosisme de l’intèrpret. Escrita el 1858, Liszt la va revisar repetidament i finalment la va estrenar ell mateix a Viena una dècada més tard.
A què he de parar atenció?
Liszt és considerat un dels compositors per a piano més exigents i difícils d’interpretar, potser perquè ell mateix era un virtuós a qui agradava deixar el públic bocabadat als seus concerts. Malgrat que les obres de Schumann i Prokófiev que avui s’interpreten també són d’una gran exigència, sempre val la pena gaudir de la pirotècnia de Liszt. La Rhapsodie espagnole té consideració de nivell 8 (en una escala de dificultat de l’1 al 9), és a dir que se situa entre el molt difícil i extremadament difícil. Exigeix gran velocitat, digitació virtuosa, salts, repeticions i canvis ràpids de posició, així com escales cromàtiques amb dits encreuats. Tot un repte.
Sabies que...
Emma Stratton fa música de cambra al costat del violinista Abel Tomàs, del Quartet Casals. Paral·lelament, des del 2022 és la impulsora i directora artística del Festival Clàssic Pals. També s’ha format en dansa clàssica i ha obtingut el certificat oficial de grau mitjà expedit per la Royal Academy of Dance de Londres (2015).
Per a la seva Rhapsodie espagnole, Liszt no s’inventa totes les melodies des de zero, sinó que pren un parell de temes populars ja existents i els transforma. El primer procedeix de Les Folies d’Espagne, una antiga dansa d’origen portuguès que ja havien utilitzat grans compositors. El segon és una jota aragonesa, un tema que Liszt va escoltar durant el seu viatge a Espanya. La melodia provenia d’una cançó de Florencio Lahoz publicada el 1840.
Comentari
Robert Schumann, enyorat de Clara Wieck, va escriure el març del 1838 que el primer moviment de la Fantasia era “el més apassionat que he compost mai”. De fet, l’obra està dedicada a Franz Liszt, que la hi va encarregar per contribuir a un monument a Beethoven que es volia fer a Bonn. Aquesta obra, composta el 1836, demostra que Beethoven era molt present en el moment de la composició, per la citació que en fa del cicle de cançons An die ferne Geliebte (A l’amant distant). En les tres parts fluctua per una passió amorosa feta música. Comença amb un devessall de notes a la mà esquerra –“Tan ràpid com sigui possible”, indica a la partitura– i el tema cantabile dibuixat amb la dreta, com una cançó empesa pel vent dels sentiments. Després hi trobem un moment líric, reflexiu, que esdevé la quinta essència del Romanticisme. I la conclou amb una solemnitat que es va esvaint fins al silenci.
Liszt tornarà a ser present en aquest concert amb la Rapsòdia espanyola, composta el 1858 i que rememora la gira que va fer entre el 1844 i el 1845 per Espanya amb la mateixa finalitat de recaptar fons per al monument a Beethoven. Aquesta obra de “bravura”, com s’anomenava abans el virtuosisme portat a l’extrem, s’obre amb la brillantor dels arpeigs característics del músic hongarès per endinsar-se amb notes greus per una melodia que culmina en una jota aragonesa que descobrirem després d’una bateria d’octaves i que modela amb una senzillesa magnífica en les notes més agudes i portant-la amb el seu domini extraordinari de la improvisació, que de ben segur el va convertir, sense saber-ho, en la primera estrella “pop” de la història de la música.
Enmig d’aquestes dues obres mestres del dramatisme i de l’expansivitat de la música europea del segle XIX, escoltarem la Sonata que Serguei Prokófiev va compondre el 1912, poc després de graduar-se al Conservatori de Sant Petersburg i que ell mateix va estrenar el 5 de febrer de 1914. La va dedicar al seu company Maximilian Schmidthof, que s’havia suïcidat un any abans. El primer moviment, en Re menor, té un to melangiós que anticipa el caràcter avantguardista d’aquest compositor rus amb nous recursos rítmics. L’“Scherzo” del segon encara ho remarca encara més, amb una mena de dansa puntejada. Després ve l’“Andante”, contrastadament discursiu i de lentitud contemplativa. I finalitza amb un “Vivace” que recupera l’energia inicial amb un moviment perpetu de força explosiva.
Mònica Pagès, periodista
Biografia
Biografia
Emma Stratton, piano
La pianista empordanesa (Pals, 1999) inicià els seus estudis de piano als sis anys a l’Escola de Música de Palafrugell, amb Gemma Valmanya, i a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Carlota Garriga. Graduada amb matrícula d’honor en interpretació de piano amb Vladislav Bronevetzky a l’ESMUC (2021) i del Màster de Piano amb Aleksandar Madzar a la Hochschule für Musik und Theater d’Hamburg (2023), actualment està finalitzant també a Hamburg els estudis del prestigiós Konzertexamen, culminats la primavera d’enguany amb un recital a l’emblemàtica Laeiszhalle d’Hamburg.
Ha ofert concerts a Catalunya, a la resta d’Espanya, el Regne Unit, Àustria i Alemanya. Ha actuat al Palau de la Música Catalana, auditoris de Barcelona i Girona, L’Atlàntida de Vic (residència artística), Fundació Miró, sales Bechstein de Viena i Hamburg, Penshurst Piano Series d’Anglaterra, Ateneo de Madrid, Auditorio de Saragossa, Teatre Principal de Valls i Casa de Cultura de Girona, entre d’altres, i als festivals Schubertíada a Vilabertran, Festival Brots a l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, Barcelona Obertura, Festival Fringe, Festival Toca’m de Tortosa, ClasClas de Galícia i Waldkirch Klavierfest, entre d’altres.
La temporada 2024-25 va ser seleccionada per Joventuts Musicals de Catalunya per oferir una gira de més de deu concerts, a sales com ara el Teatre de Tarragona, Teatre Principal de Sabadell i Auditori de Llinars del Vallès. Col·labora regularment amb la Fundació Live Music Now Yehudi Menuhin per oferir concerts amb finalitat social al nord d’Alemanya i també amb Xavier Chavarria per als concerts en format d’Audicions Íntimes, per la seva inquietud d’explorar nous formats dins la música clàssica.
Ha estat premiada en concursos internacionals, com el Concurs Isaac Albéniz de Camprodon i Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya (2018), Concurs Internacional Les Corts de Barcelona (2020) i Elise Meyer Competition d’Hamburg (2022). També ha rebut beques d’excel·lència de la Fundació Anna Riera i de l’Asociación de Artistas y Ejecutantes de España (AIE).
Ha rebut classes magistrals de pianistes internacionals, com Stephen Kovacevich, Stanislav Pochekin i Maria João Pires, entres d’altres, i l’any 2020 va fer una estada al Conservatori Txaikovski de Moscou, on va rebre consells del professor Dmitri Kaprin.
De la temporada 2024-25, destaca el debut al Palau de la Música Catalana, el llançament del seu primer CD, Syndesi, amb comentaris a càrrec de Ramon Gener, el Premi Enderrock 2025 en la categoria de millor artista revelació de música clàssica i també va guanyar la Beca Alicia de Larrocha.
Aquesta temporada 2025-26 ha rebut beques d’excel·lència de la Franz-Wirth Stiftung d’Hamburg, Fundació Güell i Generalitat de Catalunya per a perfeccionament artístic a l’estranger. El mes de febrer del 2026 va debutar amb l’OBC al Festival Emergents a l’Auditori de Barcelona i la seva agenda inclou actuacions als festival Schubertíada a Vilabertran, Círculo de las Artes de Lugo, Sala Turina de Sevilla, Teatre de Lloret de Mar, Alte Druckerei d’Hamburg, i com a solista amb la Cobla del Llobregat, entre d’altres.
Paral·lelament a la seva formació i activitat pianística, des de l’any 2022 és la impulsora i directora artística del Festival Clàssic Pals i també forma duo amb el violinista Abel Tomàs (Quartet Casals).
En la seva trajectòria destaca igualment la formació en dansa clàssica, en què va obtenir el certificat oficial de grau mitjà (Intermediate), expedit per la Royal Academy of Dance de Londres (2015).
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 17.08.26 – 20 h
Sala de ConcertsPin-Hong Lin, piano
L. van Beethoven: Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101
I. Albéniz: Iberia(selecció)
P-H.Lin: Nanguan Impressions
A. Skriabin: Sonata per a piano núm. 5, op. 53
R. Schumann: Estudi simfònic, op. 13Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Emma Stratton
—Fantasia, drama i virtuosismeEstiu al Palau
Dilluns, 10 d'agost de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Emma Stratton, piano
Robert Schumann (1810-1856)
Fantasia en Do major, op. 171. Durchaus phantastisch und leidenschaftlich vorzutragen
2. Mäßig. Durchaus energisch
3. Langsam getragen. Durchweg leise zu haltenSerguei Prokófiev (1891-1953)
Sonata núm. 2, en Re menor, op. 141. Allegro ma non troppo
2. Scherzo: Allegro marcato
3. Andante
4. VivaceFranz Liszt (1811-1886)
Rhapsodie espagnole, S. 254Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano #jovestalents
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui n'és la protagonista?
La pianista empordanesa Emma Stratton, que està desenvolupant una gran carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra i simfònica. Autors com ara Bach o Schubert són fonamentals en el seu repertori en solitari o en duo amb violí, mentre que obres de Mozart i Manuel Oltra figuren en l’apartat de col·laboracions amb conjunts simfònics. Nascuda a Pals, s’ha format a Barcelona i Hamburg. Ha ofert concerts a importants sales d’Espanya, el Regne Unit, Àustria i Alemanya. En la seva vessant social, col·labora amb la Fundació Live Music Now Yehudi Menuhin oferint concerts amb finalitat social i l’apassiona explorar nous formats per divulgar la música clàssica.
Quines són les claus del concert?
Emma Stratton torna al Palau amb dues obres que coneix bé: la Fantasia en Do major, op. 17 de Schumann i la Sonata núm. 2, en Re menor, op. 14 de Prokófiev. Ara hi incorpora la Rhapsodie espagnole, S. 254 de Franz Liszt, una obra en què, en poc més de deu minuts, ha de demostrar la inspiració expressiva i el virtuosisme de l’intèrpret. Escrita el 1858, Liszt la va revisar repetidament i finalment la va estrenar ell mateix a Viena una dècada més tard.
A què he de parar atenció?
Liszt és considerat un dels compositors per a piano més exigents i difícils d’interpretar, potser perquè ell mateix era un virtuós a qui agradava deixar el públic bocabadat als seus concerts. Malgrat que les obres de Schumann i Prokófiev que avui s’interpreten també són d’una gran exigència, sempre val la pena gaudir de la pirotècnia de Liszt. La Rhapsodie espagnole té consideració de nivell 8 (en una escala de dificultat de l’1 al 9), és a dir que se situa entre el molt difícil i extremadament difícil. Exigeix gran velocitat, digitació virtuosa, salts, repeticions i canvis ràpids de posició, així com escales cromàtiques amb dits encreuats. Tot un repte.
Sabies que...
Emma Stratton fa música de cambra al costat del violinista Abel Tomàs, del Quartet Casals. Paral·lelament, des del 2022 és la impulsora i directora artística del Festival Clàssic Pals. També s’ha format en dansa clàssica i ha obtingut el certificat oficial de grau mitjà expedit per la Royal Academy of Dance de Londres (2015).
Per a la seva Rhapsodie espagnole, Liszt no s’inventa totes les melodies des de zero, sinó que pren un parell de temes populars ja existents i els transforma. El primer procedeix de Les Folies d’Espagne, una antiga dansa d’origen portuguès que ja havien utilitzat grans compositors. El segon és una jota aragonesa, un tema que Liszt va escoltar durant el seu viatge a Espanya. La melodia provenia d’una cançó de Florencio Lahoz publicada el 1840.
Comentari
Robert Schumann, enyorat de Clara Wieck, va escriure el març del 1838 que el primer moviment de la Fantasia era “el més apassionat que he compost mai”. De fet, l’obra està dedicada a Franz Liszt, que la hi va encarregar per contribuir a un monument a Beethoven que es volia fer a Bonn. Aquesta obra, composta el 1836, demostra que Beethoven era molt present en el moment de la composició, per la citació que en fa del cicle de cançons An die ferne Geliebte (A l’amant distant). En les tres parts fluctua per una passió amorosa feta música. Comença amb un devessall de notes a la mà esquerra –“Tan ràpid com sigui possible”, indica a la partitura– i el tema cantabile dibuixat amb la dreta, com una cançó empesa pel vent dels sentiments. Després hi trobem un moment líric, reflexiu, que esdevé la quinta essència del Romanticisme. I la conclou amb una solemnitat que es va esvaint fins al silenci.
Liszt tornarà a ser present en aquest concert amb la Rapsòdia espanyola, composta el 1858 i que rememora la gira que va fer entre el 1844 i el 1845 per Espanya amb la mateixa finalitat de recaptar fons per al monument a Beethoven. Aquesta obra de “bravura”, com s’anomenava abans el virtuosisme portat a l’extrem, s’obre amb la brillantor dels arpeigs característics del músic hongarès per endinsar-se amb notes greus per una melodia que culmina en una jota aragonesa que descobrirem després d’una bateria d’octaves i que modela amb una senzillesa magnífica en les notes més agudes i portant-la amb el seu domini extraordinari de la improvisació, que de ben segur el va convertir, sense saber-ho, en la primera estrella “pop” de la història de la música.
Enmig d’aquestes dues obres mestres del dramatisme i de l’expansivitat de la música europea del segle XIX, escoltarem la Sonata que Serguei Prokófiev va compondre el 1912, poc després de graduar-se al Conservatori de Sant Petersburg i que ell mateix va estrenar el 5 de febrer de 1914. La va dedicar al seu company Maximilian Schmidthof, que s’havia suïcidat un any abans. El primer moviment, en Re menor, té un to melangiós que anticipa el caràcter avantguardista d’aquest compositor rus amb nous recursos rítmics. L’“Scherzo” del segon encara ho remarca encara més, amb una mena de dansa puntejada. Després ve l’“Andante”, contrastadament discursiu i de lentitud contemplativa. I finalitza amb un “Vivace” que recupera l’energia inicial amb un moviment perpetu de força explosiva.
Mònica Pagès, periodista
Biografia
Emma Stratton, piano
La pianista empordanesa (Pals, 1999) inicià els seus estudis de piano als sis anys a l’Escola de Música de Palafrugell, amb Gemma Valmanya, i a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Carlota Garriga. Graduada amb matrícula d’honor en interpretació de piano amb Vladislav Bronevetzky a l’ESMUC (2021) i del Màster de Piano amb Aleksandar Madzar a la Hochschule für Musik und Theater d’Hamburg (2023), actualment està finalitzant també a Hamburg els estudis del prestigiós Konzertexamen, culminats la primavera d’enguany amb un recital a l’emblemàtica Laeiszhalle d’Hamburg.
Ha ofert concerts a Catalunya, a la resta d’Espanya, el Regne Unit, Àustria i Alemanya. Ha actuat al Palau de la Música Catalana, auditoris de Barcelona i Girona, L’Atlàntida de Vic (residència artística), Fundació Miró, sales Bechstein de Viena i Hamburg, Penshurst Piano Series d’Anglaterra, Ateneo de Madrid, Auditorio de Saragossa, Teatre Principal de Valls i Casa de Cultura de Girona, entre d’altres, i als festivals Schubertíada a Vilabertran, Festival Brots a l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, Barcelona Obertura, Festival Fringe, Festival Toca’m de Tortosa, ClasClas de Galícia i Waldkirch Klavierfest, entre d’altres.
La temporada 2024-25 va ser seleccionada per Joventuts Musicals de Catalunya per oferir una gira de més de deu concerts, a sales com ara el Teatre de Tarragona, Teatre Principal de Sabadell i Auditori de Llinars del Vallès. Col·labora regularment amb la Fundació Live Music Now Yehudi Menuhin per oferir concerts amb finalitat social al nord d’Alemanya i també amb Xavier Chavarria per als concerts en format d’Audicions Íntimes, per la seva inquietud d’explorar nous formats dins la música clàssica.
Ha estat premiada en concursos internacionals, com el Concurs Isaac Albéniz de Camprodon i Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya (2018), Concurs Internacional Les Corts de Barcelona (2020) i Elise Meyer Competition d’Hamburg (2022). També ha rebut beques d’excel·lència de la Fundació Anna Riera i de l’Asociación de Artistas y Ejecutantes de España (AIE).
Ha rebut classes magistrals de pianistes internacionals, com Stephen Kovacevich, Stanislav Pochekin i Maria João Pires, entres d’altres, i l’any 2020 va fer una estada al Conservatori Txaikovski de Moscou, on va rebre consells del professor Dmitri Kaprin.
De la temporada 2024-25, destaca el debut al Palau de la Música Catalana, el llançament del seu primer CD, Syndesi, amb comentaris a càrrec de Ramon Gener, el Premi Enderrock 2025 en la categoria de millor artista revelació de música clàssica i també va guanyar la Beca Alicia de Larrocha.
Aquesta temporada 2025-26 ha rebut beques d’excel·lència de la Franz-Wirth Stiftung d’Hamburg, Fundació Güell i Generalitat de Catalunya per a perfeccionament artístic a l’estranger. El mes de febrer del 2026 va debutar amb l’OBC al Festival Emergents a l’Auditori de Barcelona i la seva agenda inclou actuacions als festival Schubertíada a Vilabertran, Círculo de las Artes de Lugo, Sala Turina de Sevilla, Teatre de Lloret de Mar, Alte Druckerei d’Hamburg, i com a solista amb la Cobla del Llobregat, entre d’altres.
Paral·lelament a la seva formació i activitat pianística, des de l’any 2022 és la impulsora i directora artística del Festival Clàssic Pals i també forma duo amb el violinista Abel Tomàs (Quartet Casals).
En la seva trajectòria destaca igualment la formació en dansa clàssica, en què va obtenir el certificat oficial de grau mitjà (Intermediate), expedit per la Royal Academy of Dance de Londres (2015).
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dilluns, 17.08.26 – 20 h
Sala de ConcertsPin-Hong Lin, piano
L. van Beethoven: Sonata per a piano núm. 28, en La major, op. 101
I. Albéniz: Iberia(selecció)
P-H.Lin: Nanguan Impressions
A. Skriabin: Sonata per a piano núm. 5, op. 53
R. Schumann: Estudi simfònic, op. 13Preu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Pere Marcet i Anna Risa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.