• Cor de Noies, Jove Orquestra de les Comarques Gironines & Rubio
    Els planetes de Holst

    Estiu al Palau

    Dilluns, 21 de juliol de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • logo grec

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Oriol Marès, clarinet
    Talal Fayad, ud
    Cisco Cruz, narrador
    Cor de Noies de l’Orfeó Català* (Montserrat Meneses, directora)
    Cor Geriona* (Imma Pascual, directora)
    Cor de Noies de Claudefaula* (Glòria Bonal, directora)
    Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
    Isabel Rubio, directora

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques


    Juli Garreta (1875-1925)
    Pedregada

    Mariona Vila (1958)
    Blau trencat (estrena)

    Oriol Marès (1998) i Talal Fayad (2000)
    Estuarium (estrena) 

    Gustav Holst (1874-1934)
    Els planetes, op. 32

    I. Mart, el portador de la guerra. Allegro
    II. Venus, el portador de la pau. Adagio
    III. Mercuri, el missatger alat. Adagio
    IV. Júpiter, el portador de l'alegria. Allegro giocoso
    V. Saturn, el portador de la vellesa. Adagio
    VI. Urà, el mag. Allegro
    VII. Neptú, el místic. Andante-Allegretto

     

    Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #jovestalents #estrenes #patrimonicatalà

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Parla

    Com a l’alzinar,
    allí on el caçador
    atrapa el llapí
    amb la llacera,
    així l’encalç del mot
    que es desdiu del silenci.
    L’alenda del món,
    el tímid remoreig,
    la lesura de no saber-se
    al costat de les coses
    quan es trenca el caos
    i arriba el balbuceig.

    Si algú no se’ns adreça,
    en allò que viu i és,
    com el coneixerem?

    Compartir pa i taula
    és estimar els noms,
    la conversa, el so
    fugaç d’un aleteig
    rere el turó feréstec.

    Perquè l’amor és una escolta.
    I tot ressona i canta.

    Som perquè algú
    ha parlat.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre Talismà.
    Barcelona: LaBreu Edicions, 2017.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    Només comença a sonar la música d’Els planetes, és quasi inevitable pensar en l’univers narratiu de Star Wars. Perquè el compositor John Williams va recórrer als primers compassos de la suite simfònica de Holst per identificar el personatge Darth Vader: el ritme obstinat de les timbales i l’uníson de la corda, el motiu de valors llargs de les trompes i els fagots, l’homofonia marcial i estrident de la secció de vent-fusta, els tocs de fanfara dels instruments de vent-metall, tot plegat situa l’oient dins la pantalla en menys de cinquanta compassos. Aquesta associació espontània demostra fins a quin punt tota audició és sempre una experiència social i històrica. I demostra també l’impacte que ha tingut el cinema, la televisió i els altres sistemes de comunicació i entreteniment audiovisual dels últims cinquanta anys en la cultura occidental. La manera com escoltem aquesta obra no pot ser la mateixa com ho va fer el públic de l’estrena, el 29 de setembre de 1918 al Queen’s Hall de Londres.

    Gustav Holst va compondre Els planetes entre el 1914 i el 1917, en plena guerra mundial. La suite està formada per set moviments, que es corresponen als planetes del sistema solar, sense comptar la Terra. Cada moviment vol representar el caràcter associat a cada astre: Mart i la guerra, Venus i l’amor, Mercuri i la velocitat, Júpiter i la joia, Saturn i la solemnitat, Urà i la màgia, Neptú i l’infinit. La música, per tant, acaba traslladant sobre la partitura una mitologia inexacta de part dels atributs divins que els antics projectaven al cel nocturn. El compositor va tenir la idea d’escriure aquesta obra la primavera del 1913 a Mallorca, arran d’una conversa sobre astrologia. Va ser un exercici de composició i alhora una reflexió sobre l’afectació dels planetes en l’esperit i estat d’ànim de les persones.

    La Jove Orquestra de les Comarques Gironines ha completat el cicle amb dos encàrrecs: Blau trencat, una obertura de Mariona Vila sobre el planeta terra, i Estuarium, el resultat d’un taller d’improvisació a càrrec d’Oriol Marès i Talal Fayad sobre el Sol i la Lluna. Encapçala el concert Pedregada de Juli Garreta, una sardana que es recupera en el marc de l’Any Garreta i que invita el públic a començar a pensar en les metàfores musicals provocades per l’observació del cel i l’amplitud derivada de saber-nos una part diminuta de la natura.

     

    Joaquim Rabaseda, Escola Superior de Música de Catalunya

  • Biografies

    Jove Orquestra de les Comarques Gironines

    Jove Orquestra de les Comarques Gironines

    Com a projecte pedagògic de la Fundació Metalquímia, que es dedica a fomentar la creativitat i la innovació en els diferents àmbits de la societat, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines aspira a ser un instrument per posar en contacte el món professional i les escoles de música de les comarques de Girona, a més de ser un instrument social d’integració. Aplega joves talents com els que, interessats a participar en el concert d’enguany, van ser seleccionats aquest 2025 i que assajaran durant el mes de juliol per oferir el concert final a l’Auditori de Girona el dia 20 de juliol i, l’endemà, dia 21, al Palau de la Música Catalana, en el marc del Grec 2025 Festival de Barcelona. En totes dues ocasions sonarà el mateix repertori, que té com a plat fort Els planetes de Gustav Holst. És una suite orquestral composta entre el 1914 i el 1917. Consta de set moviments, cadascun dels quals duu el nom d’un planeta del sistema solar i inclou una música que fa al·lusió a les qualitats que l’astrologia atribueix a cadascun. En l’últim moviment se suma a l’orquestra simfònica un cor femení sense text, una interpretació de la qual s’encarregarà el Cor de Noies de l’Orfeó Català, una formació de prop de quaranta veus femenines entre setze i vint-i-cinc anys que dirigeix en aquesta ocasió la mestra Montserrat Meneses, juntament amb el Cor Geriona i el Cor de Noies de Claudefaula de Girona.

    A més d’Els planetes, però, durant el concert sonaran dues estrenes corresponents a dues obres encarregades per la formació. Una és Blau trencat, una obertura especialment creada per Mariona Vila, compositora barcelonina que ja ha firmat anteriorment encàrrecs per a grans institucions culturals, com són L’Auditori, Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya o Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Vila és autora, entre d’altres, de l’òpera Regals (2002), la cantata infantil amb llibret de Guillem Clua Ha passat un àngel (2012-13) i l’obra Gall de foc (2018-19). La segona estrena del concert és la Improvisació d’Oriol Marès i Talal Fayad. Formen un duet que fusiona orígens culturals i herències musicals diverses: des del clarinet i el jazz fins als sons de Síria interpretats amb instruments com l’ud. Faran un taller d’improvisació durant l’estada, el resultat del qual es podrà veure als concerts.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    COR DE NOIES DE L'ORFEÓ CATALÀ  2024 (c)Toni Bofill

    © Antoni Bofill

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.

    D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Cor de Noies de Claudefaula

    Cor de Noies de Claudefaula

    El Cor de Noies de Claudefaula va néixer el 2011 a Girona per donar continuïtat al Cor Infantil de l’escola de música Claudefaula.

    Les edats de les integrants són diverses i el repte del cor és el perfeccionament de la veu, poder treballar un programa ambiciós amb obres d’un nivell vocal superior que permeti assolir noves fites, nous reptes en el repertori coral i explorar tot tipus de repertori i propostes escèniques.

    El Cor treballa programes diversos i variats. Ha actuat a les comarques gironines i a Barcelona, amb propostes com el Requiem de Fauré per a veus iguals i muntatges com 12 poemes, 12 cançons en homenatge a la poetessa Joana Raspall, homenatge a Zoltán Kodály i A ceremony of carols de Britten, la proposta Només Bach a l’Auditori de Girona, i d’altres. Darrerament ha col·laborat amb l’Orquestra de Girona i el Cor Geriona en el programa Contrastos en la programació de l’Auditori de Girona.

    Actualment el Cor de Noies de Claudefaula és dirigit per Glòria Bonal i amb Enric Cullell com a repertorista.

  • Cor Geriona

    Cor Geriona

    Va néixer com a coral infantil l’any 2000 a l’Escola Municipal de Música de Girona amb la idea de crear un cor infantil d'alt nivell mitjançant una bona formació tècnica i musical. Avui dia el projecte consta de tres agrupacions corals: Infantil, Juvenil i Cor Geriona.

    Actualment l’agrupació inclou unes vint noies, ara com a Cor de l’Auditori de Girona, dirigides per Imma Pascual; ha treballat una gran varietat de repertori i ha pogut representar arreu de Catalunya uns vint espectacles i ha enregistrat tres discs: La veu feta emoció, Instants i Nadal a veus. L’any 2013 va quedar semifinalistes del programa de TV3 Oh happy day.

    Enguany el cor complirà vint-i-cinc anys, durant els quals ha participat en projectes propis, amb orquestres, i amb altres cors de Catalunya i internacionals. Vint-i-cinc anys estimant i aprenent de la música i amb la música, amb compromís i emoció.

  • Oriol Marès, clarinet

    Oriol Marès i Talal Fayad

    © Bèla Adler

    Oriol Marès és un clarinetista de Girona, actualment fincat a Rotterdam. La seva carrera se centra en la música llatina i el jazz explorant nous territoris artístics a través de col·laboracions amb diversos gèneres.

    Es va graduar cum laude en clarinet llatí a Codarts, sota la direcció d’Alex Simu. Com a clarinetista, ha fet gires amb l’Amsterdam Klezmer Band actuant a la República Txeca, Alemanya, França i els Països Baixos. És fundador de Cinco en Clave i l’Eruga Quintet. Ha col·laborat amb Antoni Miralda al projecte Sant Stomak component una instal·lació sonora per al projecte Sant Stomak per a El Bulli Foundation.

    Ha treballat amb companyies de la categoria d’Asko|Schönberg, Club Guy & Roni, Slagwerk Den Haag (NITE) i Schauspiel Hannover, amb una gira de tenta-sis concerts. Va començar el 2024 amb una estada musical a l’Havana, gràcies a la fundació Prins Bernhard Cultuurfonds. 

    Talal Fayad, ud

    Talal Fayad és intèrpret d’ud sirià fincat a Utrecht (Països Baixos). Els darrers dos anys han estat els més productius de la seva trajectòria, amb col·laboracions amb diferents artistes i actuant amb grups, com Nevi Ensemble, amb el qual va tocar durant el curs d’obertura de l’any acadèmic.

    És cofundador d’una nova banda anomenada Brothers of Salma, en què interpreta algunes de les seves composicions per a duo d’ud (amb baix i percussió). També forma part de Meraque i del grup de fusió Trico.

    Fayad ha obtingut recentment el grau superior de música amb menció suma cum laude, i realitza el master de composició a l‘HKU Conservatori d’Utrecht.

    Talal Fayad busca compondre música que contingui elements de diversos gèneres (àrab, jazz, llatí i clàssic) i intenta fusionar diferents gèneres.

  • Isabel Rubio, directora

    Isabel Rubio

    Directora d’orquestra murciana, actualment titular de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), està associada a l’Orquesta Vigo 430 i a la Joven Orquesta Sinfónica de Granada (JOSG), a més de ser assistent resident de la Joven Orquesta Nacional d’Espanya (JONDE). Ha resultat finalista en el concurs per la plaça de directora assistent de la Berliner Philharmoniker amb Kirill Petrenko.

    Guanyadora del I Concurs de Direcció d’Orquestra d’Aspe, I Concurs Internacional de Direcció Ciutat de Villena i guanyadora de la I Trobada sobre Direcció Orquestral a Bilbao, en l’àmbit internacional també ha estat seleccionada per participar en diversos concursos de direcció a França, Portugal, Alemanya, Holanda i Itàlia, on va ser semifinalista del Concurs Internacional Premi Guido Cantelli.

  • anunci Palau Nit programes de mà DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Estiu al Palau
    Dilluns, 28.07.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    —Santcovsky, Albéniz i Stravinsky

    Joven Orquesta Nacional de España (JONDE)
    Francisco Fullana, violí
    Nuno Coelho, director

    F. Santcovsky: Concierto de los elementos I&II
    I. Albéniz: Suite Iberia
    I. Stravinsky: La consagració de la primavera

     

    Preu: 35 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex