Programa de mà
Lucas i Artur Jussen, Gerassimez & Kuyumcuyan
—Ellington, Bartók, Gerassimez, Gershwin, Bernstein i Adams
Palau Fronteres
Dimecres, 17 de juny de 2026 – 20 h
Sala de Concerts


Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Lucas i Artur Jussen, dos pianos
Alexej Gerassimez i Emil Kuyumcuyan, percussióI
Duke Ellington (1899-1974)
Brasilliance (arranjament d‘Oran Elder)
Béla Bartók (1881-1945)
Sonata per a dos pianos i percussió, Sz. 110, BB 115I. Assai lento – Allegro molto
II. Lento, ma non troppo
III. Allegro no troppoAlexej Gerassimez (1987)
Beyond stickabilityII
George Gershwin (1898-1937)
Rhapsody in blue, per a dos pianos (arranjament de Henry Levine)Leonard Bernstein (1918-1990)
Danses simfòniques de West Side story (arranjament de Peter Sadlo)I. “Prologue”: la rivalitat entre les dues bandes va creixent
II. “Somewhere”: en un somni, les dues bandes es fan amigues
III. “Scherzo”: en un somni, les bandes deixen la ciutat i es troben en un lloc lúdic d’espai, aire i sol
IV. “Mambo”: tornen a la realitat: les bandes participen en una dansa competitiva
V. “Chacha”: Maria i Tony es coneixen i ballen junts
VI. “Meeting scene”: Maria i Tony parlen per primera vegada
VII. “Cool”: Riff, el líder dels Jets, anima la seva banda a canalitzar l’hostilitat
VIII. “Rumble”: batalla culminant entre bandes en la qual moren els dos líders
IX. “Finale”: les dues bandes, en adonar-se que la violència no és una solució, reconciliació i unitat, una visió tràgica de “Somewhere”John Adams (1947)
Short ride in a fast machine (arranjament d’Alexej Gerassimez)Durada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#contemporània #palaujove #cambra #músicauniversalPoema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
A què he de parar atenció?
Quines són les claus del concert?
Sabies que...
Comentari
Duke Ellington va compondre Brasilliance en els últims anys de la seva trajectòria, dins la suite Latin american suite del 1972, inspirada en els ritmes i les sonoritats de l’Amèrica Llatina. En l’arranjament d’Oran Elder, la peça d’obertura desplega una escriptura vibrant i sincopada, on el jazz dialoga amb una pulsació d’arrel brasilera i una energia especialment expansiva. El seguirà la Sonata per a dos pianos i percussió de Béla Bartók, estrenada el 1938 pel compositor juntament amb la seva esposa, la pianista Ditta Pásztory. Aquest gest –el del creador que comparteix escenari amb algú especialment proper– troba avui un eco en la presència dels germans Lucas i Arthur Jussen. Escrita en l’última etapa europea de Bartók, abans de l’exili per l’auge del nazisme, l’obra contribueix a la redefinició de la música de cambra del segle XX. Lluny de funcionar com a acompanyament, la percussió s’hi integra com a interlocutora en una arquitectura on el rigor conviu amb l’espontaneïtat de la música folk.
L’exploració tímbrica i la dimensió corporal de la interpretació es retroben a Beyond stickability d’Alexej Gerassimez, compositor i un dels dos percussionistes convidats junt amb Emil Kuyumcuyan. Una peça contemporània que difumina la frontera entre compositor i intèrpret i que revela matisos de la vibració sonora a través de patrons rítmics. En paraules del mateix Gerassimez: “Camino pel món amb les orelles obertes: petits sons quotidians –el clic d’un semàfor, el ritme d’una màquina– esdevenen materials de precisió que m’acompanyen constantment i que acaben transformant-se en música”. En continuïtat amb aquest impuls, el programa es desplaça cap a una versió per a dos pianos de la icònica Rhapsody in blue. George Gershwin va estrenar l’obra a Nova York en el concert An experiment in modern music, promogut per Paul Whiteman, amb la voluntat d’apropar el jazz a l’àmbit simfònic. Concebuda el 1924 arran d’un viatge a Boston –induïda, també, pel moviment mecànic del tren–, el compositor la descrigué com un “calidoscopi musical d’Amèrica”. El cèlebre glissando de clarinet inaugura un espai entre tradició i modernitat, en què el lirisme actua com a contrapunt del pols urbà. En la versió per a dos pianos, el protagonisme es modula inter pares cultivant un imaginari que avui és considerat genuïnament americà.
La dimensió narrativa i teatral assolirà una intensitat inclús superior amb les Danses simfòniques de West Side story de Leonard Bernstein. Elaborades a partir del musical homònim del 1957, es presenten aquí en l’arranjament del percussionista Peter Sadlo. La popular història s’inspira en Romeu i Julieta –tot i reubicar-se a la Nova York de mitjan segle XX– i concentra conflicte, violència i lirisme, en una síntesi de llenguatges on convergeixen jazz, ritmes llatins i escriptura simfònica. Precisament, la complexitat rítmica esdevé motor dramàtic, reflex fidel d’un musical que va abordar de manera pionera qüestions socials com les bandes juvenils i la immigració. Tanca el concert Short ride in a fast machine (1986) de John Adams, en l’arranjament de Gerassimez. Representativa del minimalisme nord-americà tardà, l’obra evoluciona sobre un batec ininterromput que genera una sensació d’acceleració. Adams la va descriure com l’experiència de pujar a un cotxe esportiu sense saber conduir-lo; metàfora d’una energia implacable que intensifica la percepció –quasi física– del temps. El recorregut, iniciat entre ritmes d’arrel popular, culmina amb el vertigen: una peça que ratifica el poder del ritme com a activador de l’escolta, força que ens travessa més enllà del control conscient.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats
Biografies
Biografies

© Marco Borggreve

© Marco Borggreve
Lucas i Arthur Jussen, , dos pianos
“Aquests dos holandesos són uns narradors formidables d’històries; captiven qui els escolta amb una habilitat fascinant en els efectes de llums i ombres” («Der Tagesspiegel»).
Lucas i Arthur Jussen van rebre les primeres lliçons de piano a la seva ciutat natal, Hilversum. Essent encara nens van ser convidats a actuar per a la reina Beatriu dels Països Baixos i posteriorment van rebre distincions i premis en diversos concursos. El 2005 van conèixer la pianista portuguesa Maria João Pires, que va esdevenir una influència clau en el seu desenvolupament artístic. Lucas va completar els estudis amb Menahem Pressler als Estats Units i Dmitri Bashkirov a Madrid. Per la seva part, Arthur es graduà al Conservatori d’Amsterdam, on va estudiar amb Jan Wijn.
Lucas i Arthur Jussen figuren entre els duos de piano més sol·licitats dels nostres dies. Tenint en compte la seva il·lustre carrera internacional, es podria concloure que els germans Jussen (nascuts els anys 1993 i 1996) són els ambaixadors principals de la música clàssica a Holanda. Amb la seva interpretació enèrgica, gairebé simbiòtica, juntament amb un gran refinament sonor i interpretacions apassionants, reben la lloança entusiasta de la crítica i del públic. “És com conduir un parell de BMWs”, va dir el director Michael Schønwandt sobre els dos pianistes després d’haver-los dirigit en concert.
Els germans Jussen han actuat amb orquestres internacionals, com la Boston Symphony Orchestra, Philhapelhia Orchestra, Concertgebouworkest, Budapest Festival Orchestra, NDR Elbphilharmonie Orchester i Academy of St. Martin in the Fields. Col·laboren amb directors de prestigi, com Christoph Eschenbach, Iván Fischer, Sir Neville Marriner, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Jukka-Pekka Saraste i Jaap van Zweden.
La seva agenda 2025-26 inclou debutar a la temporada de la Berliner Philharmoniker, ser artistes residents de la Frakfurt Radio Symphony, fer gires europees amb la Münchner Philharmoniker i Academy of St. Martin in the Fields, una gira asiàtica amb la Hong Kong Philharmonic, a més de tocar amb les orquestres Gewandhausorchester, City of Birmingham Symphony Orchestra, Boston Symphony, Konzerthausorchester de Berlín, Dresdner Philharmonie... i en recital, actuacions a Leizpig, La Jolla, Hamburg, Amsterdam, Milà, Oslo, Stuttgart, aquí al Palau...
Des del 2010 enregistren en exclusiva per a Deutsche Grammophon. El seu àlbum de debut, amb obres de Beethoven, va esdevenir disc de platí i va rebre el premi Edison Klassiek del públic. Després d’un àlbum centrat en Schubert i Jeux (música francesa per a piano), el 2015 van publicar un disc amb els Concerts per a piano, KV 365 i KV 242 de Mozart, amb l’Academy of St. Martin in the Fields i Sir Neville Marriner, i va ser disc d’or. També han enregistrat el Concert per a dos pianos de Poulenc i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, amb la Concertgebouworkest i Stéphane Denève. El 2019 es va editar un disc de Concerts i Corals de Bach amb l’Amsterdam Sinfonietta. A The russian album (2021) van enregistrar obres per a dos pianos de Rakhmàninov, Stravinsky i Arensky. Ducht masters (2022) està dedicat a compositors neerlandesos, en col·laboració amb la Netherlands Radio Philharmonic Orchestra, entre d’altres; l’àlbum va ser guardonat amb un Edison Klassiek i el premi del públic. El 2025 van publicar Cantus, dedicat a Corals de Bach, Brahms, Fabel i Arvo Pärt.
Biografies


Alexej Gerassimez, percussionista
Nascut el 1987 a Essen en una família molt musical, el percussionista i compositor Alexej Gerassimez va desenvolupar ben aviat una curiositat pels sons que anava molt més enllà dels límits habituals d’un percussionista. El que va començar com una fascinació infantil es va convertir aviat en una visió artística que avui el situa com un dels percussionistes més influents del món.
Format, entre d’altres, amb Peter Sadlo i Rainer Seegers a Colònia, Berlín i Múnic, la seva carrera va començar aviat amb èxits remarcables. Premis com el Concurs de Percussió TROMP el 2010, el premi especial de la Deutsche Stiftung Musikleben, nombrosos primers premis a Jugendmusiziert i el Concurs ARD 2014 el van donar a conèixer internacionalment.
El seu repertori inclou música clàssica, música contemporània, jazz i minimalisme, un ventall que continua ampliant, també gràcies a les seves pròpies composicions. Sovint creen noves obres per a ell, com el concert Leviathan de John Psathas, estrenat el 2021 a la Philharmonie de Berlín, o el Concert per a percussió de Malika Kishino, presentat per primera vegada al festival NOW d’Essen el 2022.
Aquell mateix any també es va estrenar el Doble Concert per a viola i percussió de Kalevi Aho amb l’Orquestra Simfònica de Lahti, publicat pel segell BIS. Com a artista resident de l’Orquestra del Museu de Frankfurt la temporada 2025-26, Gerassimez ha demostrat novament la seva versatilitat combinant el concert Speaking drums de Peter Eötvös amb la Simfonia núm. 5 de Mahler.
La col·laboració amb altres músics és una part essencial del seu treball creatiu. Ha treballat amb artistes com ara els pianistes Lucas i Arthur Jussen, el percussionista Emil Kuyumcuyan, la violoncel·lista Anastasia Kobekina, els pianistes de jazz Omer Klein i Michael Wollny, el Signum Saxophone Quartet (amb el qual va enregistrar l’àlbum Starry night) i l’organista Iveta Apkalna. Gerassimez busca constantment el diàleg, la col·laboració i la sorpresa. Com en aquesta gira per Europa amb els germans Jussen i Emil Kuyumcuyan, amb actuacions a sales com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Concertgebouw d’Amsterdam i Òpera d’Oslo, a més del Palau.
El seu propi grup, l’Alexej Gerassimez Percussion Collective, constitueix un espai artístic especial, amb el qual actua en grans auditoris i festivals internacionals. El 2025 també va ser el curador del cicle de primavera del Festival Mecklenburg-Vorpommern a Rügen.
La seva obra com a compositor –interpretada avui a més de cinquanta països– amplia de manera significativa el repertori per a percussió, tot combinant virtuosisme físic amb profunditat narrativa, sovint amb objectes sonors inesperats i configuracions poc convencionals.
El febrer del 2026 va publicar el seu nou àlbum, Black mountain, que presenta per primera vegada composicions orquestrals pròpies.
Des del 2017 Alexej Gerassimez és professor de percussió a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic, on forma una nova generació de percussionistes.
www.alexejgerassimez.de
Biografies


Emil Kuyumcuyan, percussionista
Nascut a Istanbul en una família amant de la música, va iniciar el seu recorregut musical als dotze anys al Conservatori Estatal Mimar Sinan estudiant inicialment trombó abans de descobrir la passió per la percussió. Durant aquests anys formatius, es va endinsar en la cultura de la música clàssica mentre s’inspirava en artistes com Metallica, el Dave Holland Quintet, Esbjörn Svensson Trio i Pierre Boulez.
Posteriorment va estudiar percussió a la Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb Marta Klimasara, Klaus Dreher, Jürgen Spitschka i Harald Löhle. Va continuar la seva formació a França amb Jean Geoffroy al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lió (CNSMDL).
Fa gires internacionals com a solista amb programes de concert que inclouen nous encàrrecs, repertori existent i composicions pròpies.
Músic eclèctic i versàtil, ha rebut el reconeixement internacional. Va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Percussió TROMP, un dels certàmens de percussió més prestigiosos del món. També va obtenir el primer premi com a solista al Concurs Internacional de Música d’Estocolm i va rebre un premi de grup al Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg.
Com a productor i compositor, la seva veu musical distintiva es configura a partir d’una combinació de música clàssica contemporània, jazz i tradicions musicals d’Anatòlia, que dona lloc a un llenguatge interpretatiu únic i expressiu. El 2019 va crear la seva primera obra audiovisual, Istanbul, the roots, una performance multimèdia inspirada en la seva ciutat natal.
Produeix música electrònica que combina influències d’IDM i drum and bass amb la seva formació clàssica. També compon per a diversos formats instrumentals i electrònics, i ha rebut encàrrecs d’organitzacions com ara la Philharmonie de Colònia, Kunststiftung Baden-Württemberg, IPEA Competition Shanghai, Trio Vis-à-vis i el World Marimba Competition de Stuttgart.
Les seves obres s’han estrenat en festivals i espais de prestigi, com la Philharmonie de Colònia, Festspiele Mecklenburg-Vorpommern i Festival de Schleswig-Holstein.
També és membre de Les Percussions d’Estrasburg i del Trio K/D/M, i actua regularment com a convidat amb formacions de primer nivell, com l’Ensemble Intercontemporain, Ensemble Modern, Boulez Ensemble, Ensemble Ascolta, Orchestre National de France i Slagwerk Den Haag.
El seu repertori abasta des de les obres de J. S. Bach fins a les composicions més recents de creadors contemporanis. Col·labora activament amb artistes actuals, com Ryoji Ikeda i Alexander Schubert (en tots dos casos amb Les Percussions d’Estrasburg), Adrien Trybucki, Bastien David i Martin Matalon, i també participa en projectes multimèdia i interdisciplinaris.
Educador compromès, comparteix els seus coneixements a través de classes magistrals, jurats en concursos internacionals i càrrecs acadèmics. És tutor al Royal Northern College of Music de Manchester i, des de l’octubre del 2023, ocupa el càrrec de professor de percussió a la University of Music and Performing Arts de Frankfurt (HfMDK).
És artista patrocinat per Kolberg, Yamaha i Turkish Cymbals.
Més enllà de la música, gaudeix passant temps amb amics i família, cuinant, menjant ramen, gaudint del sol, les passejades de tardor, la ciutat de París, la lingüística i la lectura.
També et pot interessar...
ECHO Rising Stars – Estiu al Palau
Dilluns, 27.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsGiorgi Gigashvili, piano
D. Scarlatti: Sonata en Do major, KV 487; Sonata en Do major, KV 29; Sonata en La major, KV 113
F. Chopin: Balada núm. 4, en Fa menor, op. 52
N. Beridze: Holy atoms, per a piano sol (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
L. Boulanger: D’un vieux jardin i D’un jardin clair, del cicle Trois Morceaux pour Piano
M. Ravel: Miroirs, M. 43Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Lucas i Artur Jussen, Gerassimez & Kuyumcuyan
—Ellington, Bartók, Gerassimez, Gershwin, Bernstein i Adams
Palau Fronteres
Dimecres, 17 de juny de 2026 – 20 h
Sala de Concerts

Amb el mecenatge de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Lucas i Artur Jussen, dos pianos
Alexej Gerassimez i Emil Kuyumcuyan, percussióI
Duke Ellington (1899-1974)
Brasilliance (arranjament d‘Oran Elder)
Béla Bartók (1881-1945)
Sonata per a dos pianos i percussió, Sz. 110, BB 115I. Assai lento – Allegro molto
II. Lento, ma non troppo
III. Allegro no troppoAlexej Gerassimez (1987)
Beyond stickabilityII
George Gershwin (1898-1937)
Rhapsody in blue, per a dos pianos (arranjament de Henry Levine)Leonard Bernstein (1918-1990)
Danses simfòniques de West Side story (arranjament de Peter Sadlo)I. “Prologue”: la rivalitat entre les dues bandes va creixent
II. “Somewhere”: en un somni, les dues bandes es fan amigues
III. “Scherzo”: en un somni, les bandes deixen la ciutat i es troben en un lloc lúdic d’espai, aire i sol
IV. “Mambo”: tornen a la realitat: les bandes participen en una dansa competitiva
V. “Chacha”: Maria i Tony es coneixen i ballen junts
VI. “Meeting scene”: Maria i Tony parlen per primera vegada
VII. “Cool”: Riff, el líder dels Jets, anima la seva banda a canalitzar l’hostilitat
VIII. “Rumble”: batalla culminant entre bandes en la qual moren els dos líders
IX. “Finale”: les dues bandes, en adonar-se que la violència no és una solució, reconciliació i unitat, una visió tràgica de “Somewhere”John Adams (1947)
Short ride in a fast machine (arranjament d’Alexej Gerassimez)Durada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 50 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#contemporània #palaujove #cambra #músicauniversalPoema
Simulacre
Tu, que pots recórrer
el món dins la pantalla,
dir amb exactitud
quin és el to del blau
de la Praia do Sono, a Paraty,
si ja ha arribat l’estiu a la Camarga,
com mou lleugerament les oliveres
el vent a Astypalea,
penses sovint en l’àvia,
que tot i néixer a una illa
mai no es va banyar al mar.Mira, voldries dir-li ara,
hem escurçat distàncies
però seguim igual:
tenim a tocar l’aigua
i no ens sabem mullar.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
A què he de parar atenció?
Quines són les claus del concert?
Sabies que...

Comentari
Duke Ellington va compondre Brasilliance en els últims anys de la seva trajectòria, dins la suite Latin american suite del 1972, inspirada en els ritmes i les sonoritats de l’Amèrica Llatina. En l’arranjament d’Oran Elder, la peça d’obertura desplega una escriptura vibrant i sincopada, on el jazz dialoga amb una pulsació d’arrel brasilera i una energia especialment expansiva. El seguirà la Sonata per a dos pianos i percussió de Béla Bartók, estrenada el 1938 pel compositor juntament amb la seva esposa, la pianista Ditta Pásztory. Aquest gest –el del creador que comparteix escenari amb algú especialment proper– troba avui un eco en la presència dels germans Lucas i Arthur Jussen. Escrita en l’última etapa europea de Bartók, abans de l’exili per l’auge del nazisme, l’obra contribueix a la redefinició de la música de cambra del segle XX. Lluny de funcionar com a acompanyament, la percussió s’hi integra com a interlocutora en una arquitectura on el rigor conviu amb l’espontaneïtat de la música folk.
L’exploració tímbrica i la dimensió corporal de la interpretació es retroben a Beyond stickability d’Alexej Gerassimez, compositor i un dels dos percussionistes convidats junt amb Emil Kuyumcuyan. Una peça contemporània que difumina la frontera entre compositor i intèrpret i que revela matisos de la vibració sonora a través de patrons rítmics. En paraules del mateix Gerassimez: “Camino pel món amb les orelles obertes: petits sons quotidians –el clic d’un semàfor, el ritme d’una màquina– esdevenen materials de precisió que m’acompanyen constantment i que acaben transformant-se en música”. En continuïtat amb aquest impuls, el programa es desplaça cap a una versió per a dos pianos de la icònica Rhapsody in blue. George Gershwin va estrenar l’obra a Nova York en el concert An experiment in modern music, promogut per Paul Whiteman, amb la voluntat d’apropar el jazz a l’àmbit simfònic. Concebuda el 1924 arran d’un viatge a Boston –induïda, també, pel moviment mecànic del tren–, el compositor la descrigué com un “calidoscopi musical d’Amèrica”. El cèlebre glissando de clarinet inaugura un espai entre tradició i modernitat, en què el lirisme actua com a contrapunt del pols urbà. En la versió per a dos pianos, el protagonisme es modula inter pares cultivant un imaginari que avui és considerat genuïnament americà.
La dimensió narrativa i teatral assolirà una intensitat inclús superior amb les Danses simfòniques de West Side story de Leonard Bernstein. Elaborades a partir del musical homònim del 1957, es presenten aquí en l’arranjament del percussionista Peter Sadlo. La popular història s’inspira en Romeu i Julieta –tot i reubicar-se a la Nova York de mitjan segle XX– i concentra conflicte, violència i lirisme, en una síntesi de llenguatges on convergeixen jazz, ritmes llatins i escriptura simfònica. Precisament, la complexitat rítmica esdevé motor dramàtic, reflex fidel d’un musical que va abordar de manera pionera qüestions socials com les bandes juvenils i la immigració. Tanca el concert Short ride in a fast machine (1986) de John Adams, en l’arranjament de Gerassimez. Representativa del minimalisme nord-americà tardà, l’obra evoluciona sobre un batec ininterromput que genera una sensació d’acceleració. Adams la va descriure com l’experiència de pujar a un cotxe esportiu sense saber conduir-lo; metàfora d’una energia implacable que intensifica la percepció –quasi física– del temps. El recorregut, iniciat entre ritmes d’arrel popular, culmina amb el vertigen: una peça que ratifica el poder del ritme com a activador de l’escolta, força que ens travessa més enllà del control conscient.
Jacobo Zabalo, doctor en humanitats

Biografies
Lucas i Arthur Jussen, , dos pianos

© Marco Borggreve
“Aquests dos holandesos són uns narradors formidables d’històries; captiven qui els escolta amb una habilitat fascinant en els efectes de llums i ombres” («Der Tagesspiegel»).
Lucas i Arthur Jussen van rebre les primeres lliçons de piano a la seva ciutat natal, Hilversum. Essent encara nens van ser convidats a actuar per a la reina Beatriu dels Països Baixos i posteriorment van rebre distincions i premis en diversos concursos. El 2005 van conèixer la pianista portuguesa Maria João Pires, que va esdevenir una influència clau en el seu desenvolupament artístic. Lucas va completar els estudis amb Menahem Pressler als Estats Units i Dmitri Bashkirov a Madrid. Per la seva part, Arthur es graduà al Conservatori d’Amsterdam, on va estudiar amb Jan Wijn.
Lucas i Arthur Jussen figuren entre els duos de piano més sol·licitats dels nostres dies. Tenint en compte la seva il·lustre carrera internacional, es podria concloure que els germans Jussen (nascuts els anys 1993 i 1996) són els ambaixadors principals de la música clàssica a Holanda. Amb la seva interpretació enèrgica, gairebé simbiòtica, juntament amb un gran refinament sonor i interpretacions apassionants, reben la lloança entusiasta de la crítica i del públic. “És com conduir un parell de BMWs”, va dir el director Michael Schønwandt sobre els dos pianistes després d’haver-los dirigit en concert.
Els germans Jussen han actuat amb orquestres internacionals, com la Boston Symphony Orchestra, Philhapelhia Orchestra, Concertgebouworkest, Budapest Festival Orchestra, NDR Elbphilharmonie Orchester i Academy of St. Martin in the Fields. Col·laboren amb directors de prestigi, com Christoph Eschenbach, Iván Fischer, Sir Neville Marriner, Andris Nelsons, Yannick Nézet-Séguin, Jukka-Pekka Saraste i Jaap van Zweden.
La seva agenda 2025-26 inclou debutar a la temporada de la Berliner Philharmoniker, ser artistes residents de la Frakfurt Radio Symphony, fer gires europees amb la Münchner Philharmoniker i Academy of St. Martin in the Fields, una gira asiàtica amb la Hong Kong Philharmonic, a més de tocar amb les orquestres Gewandhausorchester, City of Birmingham Symphony Orchestra, Boston Symphony, Konzerthausorchester de Berlín, Dresdner Philharmonie... i en recital, actuacions a Leizpig, La Jolla, Hamburg, Amsterdam, Milà, Oslo, Stuttgart, aquí al Palau...
Des del 2010 enregistren en exclusiva per a Deutsche Grammophon. El seu àlbum de debut, amb obres de Beethoven, va esdevenir disc de platí i va rebre el premi Edison Klassiek del públic. Després d’un àlbum centrat en Schubert i Jeux (música francesa per a piano), el 2015 van publicar un disc amb els Concerts per a piano, KV 365 i KV 242 de Mozart, amb l’Academy of St. Martin in the Fields i Sir Neville Marriner, i va ser disc d’or. També han enregistrat el Concert per a dos pianos de Poulenc i El Carnaval dels animals de Saint-Saëns, amb la Concertgebouworkest i Stéphane Denève. El 2019 es va editar un disc de Concerts i Corals de Bach amb l’Amsterdam Sinfonietta. A The russian album (2021) van enregistrar obres per a dos pianos de Rakhmàninov, Stravinsky i Arensky. Ducht masters (2022) està dedicat a compositors neerlandesos, en col·laboració amb la Netherlands Radio Philharmonic Orchestra, entre d’altres; l’àlbum va ser guardonat amb un Edison Klassiek i el premi del públic. El 2025 van publicar Cantus, dedicat a Corals de Bach, Brahms, Fabel i Arvo Pärt.
Alexej Gerassimez, percussionista

Nascut el 1987 a Essen en una família molt musical, el percussionista i compositor Alexej Gerassimez va desenvolupar ben aviat una curiositat pels sons que anava molt més enllà dels límits habituals d’un percussionista. El que va començar com una fascinació infantil es va convertir aviat en una visió artística que avui el situa com un dels percussionistes més influents del món.
Format, entre d’altres, amb Peter Sadlo i Rainer Seegers a Colònia, Berlín i Múnic, la seva carrera va començar aviat amb èxits remarcables. Premis com el Concurs de Percussió TROMP el 2010, el premi especial de la Deutsche Stiftung Musikleben, nombrosos primers premis a Jugendmusiziert i el Concurs ARD 2014 el van donar a conèixer internacionalment.
El seu repertori inclou música clàssica, música contemporània, jazz i minimalisme, un ventall que continua ampliant, també gràcies a les seves pròpies composicions. Sovint creen noves obres per a ell, com el concert Leviathan de John Psathas, estrenat el 2021 a la Philharmonie de Berlín, o el Concert per a percussió de Malika Kishino, presentat per primera vegada al festival NOW d’Essen el 2022.
Aquell mateix any també es va estrenar el Doble Concert per a viola i percussió de Kalevi Aho amb l’Orquestra Simfònica de Lahti, publicat pel segell BIS. Com a artista resident de l’Orquestra del Museu de Frankfurt la temporada 2025-26, Gerassimez ha demostrat novament la seva versatilitat combinant el concert Speaking drums de Peter Eötvös amb la Simfonia núm. 5 de Mahler.
La col·laboració amb altres músics és una part essencial del seu treball creatiu. Ha treballat amb artistes com ara els pianistes Lucas i Arthur Jussen, el percussionista Emil Kuyumcuyan, la violoncel·lista Anastasia Kobekina, els pianistes de jazz Omer Klein i Michael Wollny, el Signum Saxophone Quartet (amb el qual va enregistrar l’àlbum Starry night) i l’organista Iveta Apkalna. Gerassimez busca constantment el diàleg, la col·laboració i la sorpresa. Com en aquesta gira per Europa amb els germans Jussen i Emil Kuyumcuyan, amb actuacions a sales com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, Concertgebouw d’Amsterdam i Òpera d’Oslo, a més del Palau.
El seu propi grup, l’Alexej Gerassimez Percussion Collective, constitueix un espai artístic especial, amb el qual actua en grans auditoris i festivals internacionals. El 2025 també va ser el curador del cicle de primavera del Festival Mecklenburg-Vorpommern a Rügen.
La seva obra com a compositor –interpretada avui a més de cinquanta països– amplia de manera significativa el repertori per a percussió, tot combinant virtuosisme físic amb profunditat narrativa, sovint amb objectes sonors inesperats i configuracions poc convencionals.
El febrer del 2026 va publicar el seu nou àlbum, Black mountain, que presenta per primera vegada composicions orquestrals pròpies.
Des del 2017 Alexej Gerassimez és professor de percussió a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic, on forma una nova generació de percussionistes.
www.alexejgerassimez.de
Emil Kuyumcuyan, percussionista

Nascut a Istanbul en una família amant de la música, va iniciar el seu recorregut musical als dotze anys al Conservatori Estatal Mimar Sinan estudiant inicialment trombó abans de descobrir la passió per la percussió. Durant aquests anys formatius, es va endinsar en la cultura de la música clàssica mentre s’inspirava en artistes com Metallica, el Dave Holland Quintet, Esbjörn Svensson Trio i Pierre Boulez.
Posteriorment va estudiar percussió a la Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb Marta Klimasara, Klaus Dreher, Jürgen Spitschka i Harald Löhle. Va continuar la seva formació a França amb Jean Geoffroy al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lió (CNSMDL).
Fa gires internacionals com a solista amb programes de concert que inclouen nous encàrrecs, repertori existent i composicions pròpies.
Músic eclèctic i versàtil, ha rebut el reconeixement internacional. Va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Percussió TROMP, un dels certàmens de percussió més prestigiosos del món. També va obtenir el primer premi com a solista al Concurs Internacional de Música d’Estocolm i va rebre un premi de grup al Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg.
Com a productor i compositor, la seva veu musical distintiva es configura a partir d’una combinació de música clàssica contemporània, jazz i tradicions musicals d’Anatòlia, que dona lloc a un llenguatge interpretatiu únic i expressiu. El 2019 va crear la seva primera obra audiovisual, Istanbul, the roots, una performance multimèdia inspirada en la seva ciutat natal.
Produeix música electrònica que combina influències d’IDM i drum and bass amb la seva formació clàssica. També compon per a diversos formats instrumentals i electrònics, i ha rebut encàrrecs d’organitzacions com ara la Philharmonie de Colònia, Kunststiftung Baden-Württemberg, IPEA Competition Shanghai, Trio Vis-à-vis i el World Marimba Competition de Stuttgart.
Les seves obres s’han estrenat en festivals i espais de prestigi, com la Philharmonie de Colònia, Festspiele Mecklenburg-Vorpommern i Festival de Schleswig-Holstein.
També és membre de Les Percussions d’Estrasburg i del Trio K/D/M, i actua regularment com a convidat amb formacions de primer nivell, com l’Ensemble Intercontemporain, Ensemble Modern, Boulez Ensemble, Ensemble Ascolta, Orchestre National de France i Slagwerk Den Haag.
El seu repertori abasta des de les obres de J. S. Bach fins a les composicions més recents de creadors contemporanis. Col·labora activament amb artistes actuals, com Ryoji Ikeda i Alexander Schubert (en tots dos casos amb Les Percussions d’Estrasburg), Adrien Trybucki, Bastien David i Martin Matalon, i també participa en projectes multimèdia i interdisciplinaris.
Educador compromès, comparteix els seus coneixements a través de classes magistrals, jurats en concursos internacionals i càrrecs acadèmics. És tutor al Royal Northern College of Music de Manchester i, des de l’octubre del 2023, ocupa el càrrec de professor de percussió a la University of Music and Performing Arts de Frankfurt (HfMDK).
És artista patrocinat per Kolberg, Yamaha i Turkish Cymbals.
Més enllà de la música, gaudeix passant temps amb amics i família, cuinant, menjant ramen, gaudint del sol, les passejades de tardor, la ciutat de París, la lingüística i la lectura.

També et pot interessar...
ECHO Rising Stars – Estiu al Palau
Dilluns, 27.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsGiorgi Gigashvili, piano
D. Scarlatti: Sonata en Do major, KV 487; Sonata en Do major, KV 29; Sonata en La major, KV 113
F. Chopin: Balada núm. 4, en Fa menor, op. 52
N. Beridze: Holy atoms, per a piano sol (estrena, obra encàrrec d’ECHO)
L. Boulanger: D’un vieux jardin i D’un jardin clair, del cicle Trois Morceaux pour Piano
M. Ravel: Miroirs, M. 43Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –









































































