Elionor Martínez & Victoria Guerrero —Mozart, Mahler, Schreker, Zemlinsky i Wolf | Palau de la Música Catalana

Programa de mà
Elionor Martínez & Victoria Guerrero

—Mozart, Mahler, Schreker, Zemlinsky i Wolf
Schubertíada Barcelona
Dimecres, 13 de maig de 2026 – 19.30 h
Petit Palau Cambra – Schubertíada Barcelona
En coproducció amb:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Elionor Martínez, soprano
Victoria Guerrero, piano
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

An Chloe , KV 524
Als Luise die Briefe, KV 520
Wie unglücklich bin ich nit, KV 147
An die Freude, KV 53
Abendempfindung, KV 523

Gustav Mahler (1860-1911)

Wer hat dies Liedleinerdacht?
Frühlingsmorgen
Erinnerung
Blicke mir nicht in die Lieder!
Ich bin der Welt abhanden gekommen

Franz Schreker (1878-1934)

Fünf Lieder, op. 4

Unendliche Liebe
Frühling
Wohlfühl’ ichwie das Leben rinnt
Die Liebe als Recensentin
Lenzzauber

Alexander von Zemlinsky (1871-1942)

Empfängnis, op. 2, quadern 2 núm. 6
Heilige Nacht, op. 2, quadern 1 núm. 1
Frühlingstag, op. 2, quadern 2 núm. 1
Sonntag, op. 7/5
Klopfet, so wird euch aufgetan, op. 10/5

Hugo Wolf (1860-1903)

Italienisches Liederbuch

Núm. 1 Auch kleine Dinge
Núm. 15 Mein Liebster ist so klein
Núm. 21 Man sagt mir, deine Mutter wolle es nicht
Núm. 25 Mein Liebster hat zu Tische mich geladen
Núm. 10 Du denkst mit einem Fädchen mich zu fangen
Núm. 46 Ich hab in Penna einen Liebsten wohnen
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada

Concert enregistrat per Catalunya Música

#lied #jovestalents
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:

aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dues artistes emergents que representen el relleu generacional del lied a l’Estat: la soprano barcelonina Elionor Martínez i la pianista andalusa Victoria Guerrero, ambdues amb una trajectòria consolidada en aquest repertori. Ara tornen a compartir escenari en aquesta cita de la Schubertíada Barcelona, un festival de referència per als amants del lied, amb la complicitat de l’Associació Franz Schubert de Barcelona i el Centro Nacional de Difusión Musical.
Quines són les claus del concert?
El programa traça un arc que va de la cançó de saló del Classicisme a les avantguardes expressionistes del segle XX. Mozart és el punt de partida amb cançons d’una elegància, delicadesa i humanitat que ja anuncien l’estètica del futur. Amb Mahler s’entra de ple en el lied romàntic tardà: les seves melodies combinen l’aire de cançó de carrer amb una mirada poètica i s’eleven a categoria artística. Wolf porta el gènere a un grau extrem de sofisticació prioritzant el ritme de les paraules i fent que aquestes dictin el ritme de la música. Finalment, Schreker i Zemlinsky se submergeixen en la Viena de tombant de segle portant el llenguatge al límit de la saturació emocional i harmònica.
A què he de parar atenció?
Les primeres cançons de Mozart (Wie unglücklich bin ich nit, An die Freude) són juvenils, senzilles i el piano només acompanya. En canvi, Abendempfindung mostra un piano amb veu pròpia, melancòlic; Als Luise die Briefe és gairebé una òpera en miniatura de vint compassos: Luise crema les cartes del seu amant traïdor. Amb Mahler saltem a la modernitat; cal parar atenció a Blicke mir nicht in die Lieder! i, sobretot, a Ich bin der Welt abhanden gekommen, un dels lieder més introspectius i profunds que s’han escrit mai. Les cançons de Schreker i Zemlinsky transporten a la Viena de Freud: harmonies cromàtiques, erotisme latent i una expressivitat que ja anticipa el cinema i la Segona Escola de Viena. I Wolf, amb el seu Italienisches Liederbuch, converteix el piano en un personatge que ironitza i dialoga amb la veu. En només dos minuts per cançó, hi caben la tendresa, el desig i la picardia.
Sabies que...
A proposta del Palau de la Música Catalana, Elionor Martínez ha estat distingida com a ECHO Rising Star per a la temporada 2026-27, un prestigiós programa europeu que dona suport a joves talents musicals emergents oferint-los la possibilitat de debutar a sales de concerts de tot el continent. Juntament amb la soprano barcelonina, la pianista Victoria Guerrero forma part del programa OVE (Obertura a Joves Talents), iniciativa de la fundació Barcelona Obertura que identifica i acompanya intèrprets amb un futur brillant.
Comentari
Durant els concerts anteriors del cicle Viena 1900, els programes s’han allunyat ocasionalment del període del tombant de segle per establir lligams amb altres compositors que van deixar empremta a la ciutat molts anys abans. Així és com comença el novè i últim concert de la sèrie: a la Viena del Classicisme.

El lied és encara un gènere nou que troba el seu espai a les reunions domèstiques, i Wolfgang Amadeus Mozart hi pararà atenció des de molt jove amb una producció curta, però preuada, que reflecteix aspectes ben presents en la seva obra més pública, com ara l’espiritualitat, la tendresa, el sentit de l’humor o l’amor pel teatre. De les prop de trenta cançons que va escriure, n’escoltarem An Chloe, Als Luise die Briefe i la joia de la corona, Abendempfindung, totes tres compostes la primavera del 1787 (l’any de Don Giovanni). I també les dues primeres: An die Freude (del 1768, quan tenia dotze anys) i Wie unglücklich bin ich nit (1772).

Després d’aquest pròleg, ens situem ja plenament a la Viena del 1900, amb lieder compostos, amb un parell d’excepcions, en un període de deu anys. La primera veu que sentirem és la de Gustav Mahler, ben present en aquest cicle, amb cinc lieder que recorren la seva trajectòria: dos de primerencs, com són Frühlingsmorgen i Erinnerung, dos dels últims inclosos als Rückert-Lieder i un de Des Knaben Wunderhorn. Tot plegat amb una atmosfera que evoca la creada per la selecció de Mozart.

Tot seguit escoltarem cinc lieder de Franz Schreker, un compositor avui a penes interpretat, però tan rellevant a la seva època que durant els anys vint va ser el compositor viu més interpretat després de Richard Strauss. Però Schreker era d’origen jueu, la seva música va ser prohibida pel nazisme i no va començar a ser recuperat fins a final del segle XX. El recull de lieder que n’escoltarem avui, compost quan encara estudiava al conservatori, a Viena, ens introdueix en el seu llenguatge tardoromàntic, molt expressiu. Ja des de la primera cançó, “Unendliche Liebe”, apunta la fina percepció psicològica que caracteritzaria les seves òperes.

Els lieder d’Alexander von Zemlinsky ens mantindran en l’ambient postromàntic creat per Schreker. Els tres més primerencs, pertanyents a l’opus 2 (Empfängnis, Heilige Nacht i Frühlingstag), d’influència brahmsiana, destaquen pel seu lirisme delicat; els altres dos, Sonntag (de l’opus 7) i Klopfet, so wird euch aufgetan, del recull Ehetanzlied und andere Gesänge, op. 10 que vam escoltar en el concert anterior d’aquest cicle, encara molt lírics, suggereixen, però, la transició cap a l’expressionisme de l’obra del compositor.

El concert i el cicle Viena 1900 es tanquen amb el compositor que, probablement, més va contribuir a desenvolupar un nou llenguatge liederístic a les acaballes del segle XIX: Hugo Wolf. La malaltia el va incapacitar quan només tenia trenta-set anys i la selecció de lieder de l’Italienisches Liederbuch que escoltarem farà que enyorem, un cop més, la música que no va poder escriure.

Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical
Biografies
Elionor Martínez, soprano
Victoria Guerrero, piano
Biografies
Elionor Martínez, soprano
Elionor Martínez Lara (Barcelona, 1996) va cursar els estudis superiors al Conservatori del Liceu, becada per la Fundació Ferrer-Salat; posteriorment va guanyar la Salvat Beca Bach 2016, atorgada per la Fundació Bach Zum Mitsingen Barcelona. El 2024 va participar al programa Lied the Future de la Schubertíada. Ha estat escollida com a ECHO Rising Star per a la temporada 2026-27 i ha guanyat el premi oficial en la categoria oratori-lied, el sisè premi oficial, així com vuit premis més al Concurs Tenor Viñas 2026. Va obtenir el Màster d’Arts en Interpretació Musical a la Hochschule für Musik de Basilea, sota el mecenatge de la Fundació Salvat.

Com a solista, ha interpretat El Messies de Händel, Requiem i Gran Missa en Do de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i de Brahms i obres de Bach, com són la Passió segons sant Joan i Magnificat. També ha cantat en produccions d’òpera, com ara Dido and Aeneas, Così fan tutte o La Cenerentola. Canta habitualment a La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, i Collegium Vocale Gent, dirigit per Phillipe Herreweghe.
Següent biografia
Biografies
@Mark Kagan
@Mark Kagan
Victoria Guerrero, piano
El premi extraordinari del jurat a l’Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) va consolidar la carrera d’aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied; el premi s’afegia als que ja havia aconseguit als concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula-Salomon-Lindberg-Liedwettbewerb a la Universität der Künste de Berlín (2015). Victoria Guerrero ha fet el Màster en Lied a la Hochschule für Musik de Freiburg i el postgraduat Solistenexamen a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha estat convidada a importants cicles de lied, com ara la Schubertíada i el Cicle de Lied de la Zarzuela. El juny del 2022 va publicar el seu àlbum debut, petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. Compagina la seva carrera als escenaris amb la tasca com a pianista acompanyant al Departament de Cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
An Chloe
Text de Johann Georg Jacobi (1740-1814)
A Cloe
Wenn die Lieb’ aus deinen blauen,
Hellen, off’nen Augen sieht,
Und vor Lust, hinein zu schauen,
Mir’s im Herzen klopft und glüht;
Quan l’amor mira pels teus ulls,
blaus, clars i radiants,
i miren plens de plaer,
el meu cor batega i s’inflama.
Und ich halte dich und küsse
Deine Rosenwangen warm,
Liebes Mädchen, und ich schliesseç
Zitternd dich in meinen Arm,
I et prenc, i beso ardentment
les teves galtes rosades,
estimada noia, i tremolant
t’estrenyo entre els meus braços.
Mädchen, Mädchen, und ich drücke
Dich an meinen Busen fest,
Der im letzten Augenblicke
Sterbend nur dich von sich lässt;
Noia, noia, i et premo fort
contra el meu pit;
només a l’últim moment,
morint, et deixaré anar.
Den berauschten Blick umschattet
Eine düst’re Wolke mir;
Und ich sitze dann ermattet,
Aber selig neben dir.
Un núvol sinistre enfosqueix
la mirada embriagada,
i m’assec llavors cansat
però feliç al teu costat.
Als Luise die Briefe ihres ungetreuen Liebhabers verbrannte
Text de Gabriele von Baumberg (1768-1839)
Quan Lluïsa va cremar les cartes del seu amant infidel
Erzeugt von heisser Phantasie,
In einer schwärmerischen Stunde
Zur Welt gebrachte! Geht zugrunde!
Ihr Kinder der Melancholie!

Ihr danket Flammen euer Sein;
Ich geb’ euch nun den Flammen wieder,
Und all’ die schwärmerischen Lieder,
Denn ach! er sang nicht mir allein.

Ihr brennet nun, und bald, ihr Lieben,
Ist keine Spur von euch mehr hier:
Doch ach! der Mann, der euch geschrieben,
Brennt lange noch vielleicht in mir.
Productes d’una ardent fantasia,
vingudes al món en una hora
exaltada, expireu,
filles de la malenconia!

Deveu a una flama el vostre ésser,
ara us torno a les flames,
amb totes les cançons exaltades
que va cantar, ai, no solament a mi!

Cremeu ara, i aviat, estimades,
no restarà ací cap rastre de vosaltres.
Però, ai!, potser l’home que us va escriure
cremarà encara molt de temps a dintre meu.
Wie unglücklich bin ich nit
Text de Johann Georg Jacobi
Que desgraciat que soc
Wie unglücklich bin ich nit,
Wie schmachtend sind meine Tritt,
Wenn ich mich nach dir lenke!
Nur die Seufzer trösten mich,
Alle Schmerzen häufen sich,
Wenn ich auf dich gedenke.
Que desgraciat que soc,
que llangorosos els meus passos,
quan m’adreço cap a tu!
Només els sospirs em consolen,
totes les penes s’amunteguen
quan penso en tu.
An die Freude
Text de Johann Peter Uz (1720-1796)
A la joia
Freude, Königin der Weisen,
Die, mit Blumen um ihr Haupt,
Dich auf güld’ner Leier preisen,
Ruhig, wenn die Torheit schnaubt:
Höre mich von deinem Throne,
Kind der Weisheit, deren Hand
Immer selbst in deine Krone
Ihre schönsten Rosen band!
Joia, reina dels savis,
a la qual, amb flors damunt del cap,
et lloem amb el llaüt daurat,
tranquils, quan bufa la malícia!
Escolta’m des del teu tron,
filla de la saviesa, la meva mà
sempre posà en la teva corona
les roses més belles!
Göttin, o so sei, ich flehe,
Deinem Dichter immer hold,
Daß er schimmernd’ Glück verschmähe,
Reich in sich, auch ohne Gold;
Daß sein leben zwar verborgen,
Aber ohne Sklaverei,
Ohne Flecken, ohne Sorgen
Weisen Freunden teuer sei!
Deessa, et prego que el teu poeta
sigui sempre tan dolç,
que menyspreï la sort brillant,
ric per ell mateix, sense gens d’or.
Que la meva vida sigui anònima,
però sense esclavitud,
sense màcula, sense preocupacions,
i amic estimat dels savis!
Abendempfindung
Text de Joachim Heinrich Campe (1746-1818)
Sentiment vespertí
Abend ist’s, die Sonne ist verschwunden,
Und der Mond strahlt Silberglanz;
So entflieh’n des Lebens schönste Stunden,
Flieh’n vorüber wie im Tanz!
És el vespre, el sol s’ha post,
i la lluna irradia raigs de plata;
així fugen les hores més belles de la vida,
passen corrent com en una dansa.
Bald entflieht des Lebens bunte Szene,
Und der Vorhang rollt herab.
Aus ist unser Spiel, des Freundes Träne
Fliesset schon auf unser Grab.
Aviat fuig l’escenari acolorit
de la vida i cau el teló;
s’ha acabat el nostre joc, les llàgrimes de l’amic
cauen ja sobre la nostra tomba.
Bald vielleicht—mir weht, wie Westwind leise,
Eine stille Ahnung zu—
Schlieg’ ich dieses Lebens Pilgerreise,
Fliege in das Land der Ruh’.
Aviat potser (com en un zèfir suau,
m’arriba un tranquil pressentiment),
acabaré el pelegrinatge d’aquesta vida
i volaré cap al país de la pau.
Werdet ihr dann an meinem Grabe weinen,
Trauernd meine Asche seh’n,
Dann, o Freunde, will ich euch erscheinen
Und will himmel auf euch weh’n.
Quan ploreu davant la meva tomba
contemplant tristos les meves cendres,
llavors, amics, apareixeré davant vostre
com un alè celestial.
Schenk auch du ein Tränchen mir
Und pflückte mir ein Veilchen auf mein Grab;
Und mit deinem seelenvollen Blicke
Sieh dann sanft auf mich herab.
Regala’m tu també una llàgrima i planta
una violeta damunt la meva tomba,
i amb la teva mirada plena de vida
mira’m dolçament.
Weih mir eine Träne und ach!
Schäme dich nur nicht, sie mir zu weih’n;
O sie wird in meinem Diademe
Dann die schönste Perle sein.
Dedica’m una llàgrima i, ai,
no t’avergonyeixis de dedicar-me-la;
oh! serà en la meva diadema
la perla més bella!
Gustav Mahler (1860-1911)
Wer hat dies Liedlein erdacht?
Text anònim
Qui ha compost aquesta cançoneta?
Dort oben in dem hohen Haus,
Da gucket ein fein's, lieb's Mädel heraus,
Es ist nicht dort daheime,
Es ist des Wirts sein Töchterlein,
Es wohnt auf grüner Heide.
En una casa allà dalt de la muntanya,
una encisadora noia mira cap avall.
No és a casa seva!
És la filla de l’hostaler,
i viu a la verda prada!
Mein Herze ist wund,
Komm, Schätzel, machs gesund.
Dein schwarzbraune Äuglein,
Die haben mich verwundt.
Dein rosiger Mund
Macht Herzen gesund.
Macht Jugend verständig,
Macht Tote lebendig,
Macht Kranke gesund.
El meu cor està ferit!
Vine, tresor, i guareix-lo!
Els teus ulls bruns i obscurs
m’han ferit!
La teva boca rosada
guareix els cors,
fa sensats els joves,
ressuscita els morts
i guareix els malalts.
Wer hat denn das schöne Liedlein erdacht?
Es haben's drei Gäns übers Wasser gebracht,
Zwei graue und eine weiße;
Und wer das Liedlein nicht singen kann,
Dem wollen sie es pfeifen. Ja!
Qui ha compost aquesta bella cançoneta?
L’han portada pel riu tres ànecs,
dos de grisos i un de blanc.
I el que no sàpiga cantar la cançoneta,
que la xiuli! Sí.
Frühlingsmorgen
Text de Richard Leander (1830-1889)
Matí de primavera
Es klopft an das Fenster der Lindenbaum
Mit Zweigen, blüthenbehangen:
Steh’ auf! Steh’ auf!
Was liegst du im Traum?
Die Sonn’ ist aufgegangen!
Steh’ auf! Steh’ auf!

Die Lerche ist wach, die Büsche weh’n!
Die Bienen summen und Käfer!
Steh’ auf! Steh’ auf!
Und dein munteres Lieb hab’ ich auch schon geseh’n.
Steh’ auf, Langschläfer!
Langschläfer, steh’ auf!
El til·ler truca a la finestra
amb les branques plenes de flors;
lleva’t, lleva’t!
Què estaves somniant?
Ja ha sortit el sol!
Lleva’t, lleva’t!

L’alosa ja està desperta, ja respiren els boscos,
ja brunzen els borinots i les abelles!
Lleva’t, lleva’t!
I també he vist ja el teu alegre amor!
Lleva’t, dormilega!
Dormilega, lleva't!
Erinnerung
Text de Richard Leander
Record
Es wecket meine Liebe die Lieder immer wieder!
Es wecken meine Lieder die Liebe immer wieder!
Die Lippen, die da träumen von deinen heissen Küssen,
In Sang und Liedesweisen von dir sie tönen müssen!
El meu amor desvetlla sempre les cançons!
Les meves cançons desvetllen sempre l’amor!
Els llavis que somnien els teus besos ardents,
voldrien gloriejar-te amb càntics i tonades brillants!
Und wollen die Gedanken der Liebe sich entschlagen,
So kommen meine Lieder zu mir mit Liebesklagen!
So halten mich in Banden die Beiden immer wieder!
Es weckt das Lied die Liebe! Die Liebe weckt die Lieder!
I si volen els pensaments oblidar-se de l’amor,
m’ixen llavors les cançons amb queixes amoroses.
Així em tenen lligat sempre l’un i els altres!
La cançó desvetlla l’amor! L’amor desvetlla les cançons!
Blicke mir nicht in die Lieder!
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)
No em miris en les cançons
Blicke mir nicht in die Lieder!
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Wie ertappt auf böser Tat.
Selber darf ich nicht getrauen,
Ihrem Wachsen zuzuschauen.
Deine Neugier ist Verrat!
No en miris en les cançons!
Baixo els ulls,
com atrapat per una malifeta;
ni jo mateix m’haig d’atrevir
a observar la seva creixença.
La teva curiositat és una traïció.
Bienen, wenn sie Zellen bauen,
Lassen auch nicht zu sich schauen,
Schauen selbst auch nicht zu.
Wenn die reichen Honigwaben
Sie zu Tag gefördert haben,
Dann vor allen nasche du!
Les abelles, quan fan les seves cel·les,
no deixen tampoc que ningú les miri,
ni elles mateixes les contemplen.
Quan les bresques de mel, madures,
han arribat al seu dia,
tasta llavors totes les llaminadures!
Ich bin der Welt abhanden gekommen
Text de Friedrich Rückert
Estic perdut per al món
Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!
Estic perdut per al món
en què vaig perdre tantes hores;
fa tant de temps que no ha sabut res de mi,
que es deu pensar que soc mort!

No m’importa gens
que em tingui per mort.
I tampoc puc dir-hi res en contra,
car estic veritablement mort per al món.

Estic mort per a l’aldarull del món,
i reposo en un tranquil indret.
Visc sol en el meu cel,
en el meu amor, en la meva cançó.
Franz Schrecker (1878-1934)
Fünf Lieder

Cinc cançons
Unendliche Liebe
Text de Lev Tolstoi (1828-1910)
Versió alemanya anònima
Amor etern
Ich sehe Tränen im Aug' Dir glänzen,
härm' Dich nicht, Du bist mein höchstes Gut.
Denn meine Liebe kennt keine Grenzen,
umschließt den Erdball wie des Weltmeers Flut.
O härm' Dich nicht,
bald wird Dein Kleinmut schwinden,
Du bist mein höchstes Gut!
Denn in der Ew'gen Himmelsliebe Bahn
muß alle ird'sche Liebe münden,
wie alle Ströme in den Ozean.
Veig brillar llàgrimes als teus ulls,
oh, no et lamentis, tu ets el meu bé més gran.
Perquè el meu amor no coneix límits,
abasta tant la terra com les marees de l’oceà.
Oh, no et lamentis,
aviat desapareixerà el teu desànim,
tu ets el meu bé més gran!
Perquè en el camí de l’etern amor celestial
han de desembocar tots els amors terrenals,
com tots els rius a l’oceà.
Frühling
Text de Karl Freiherr von Lemayer (1841-1906)
Primavera
Frühling schimmert in den Lüften,
Gleisset in der Sonne Glanz,
Spielt in süßen, lauen Düften,
Spielt im wirren Mückentanz.
La primavera resplendeix als aires,
brilla en la lluentor del sol,
juga amb aromes dolces i suaus,
juga en la confusa dansa dels mosquits.
Frühling blüht auf allen Stegen,
Jauchzet in der Lerche Lied -
Und auf hohen Himmelswegen
Er in hellen Wolken zieht.
La primavera floreix per tot arreu,
s’alegra en les cançons de l’alosa.
I als alts camins celestials
avança entre núvols lluminosos.
Doch im jungen Menschenherzen
Blüht's noch lichter als im Tal,
Blüh'n der Liebe süße Schmerzen,
Aufgeküßt vom Frühlingsstrahl.
Però als cors dels homes joves
floreix encara més lluminosa que a les valls,
floreixen les dolces penes de l’amor,
besades pels raigs de la primavera.
Wohl fühl' ich wie das Leben rinnt
Text de Theodor Storm (1817-1888)
Bé sento com passa la vida
Wohl fühl' ich wie das Leben rinnt,
und dass ich endlich scheiden muss,
dass einmal doch das letzte Lied
und einmal kommt der letzte Kuss.
Bé sento com passa la vida,
i que al final me n’haig d’acomiadar,
i que un dia arribaran la darrera cançó
i el darrer bes.
Noch häng' ich fest an deinem Mund
mit schmerzlich bangender Begier,
du gibst der Jugend letzten Gruss,
die letzte Rose gibst du mir.
Però estic molt pendent dels teus llavis
amb un plaer dolorós, temorós:
em donaràs el darrer salut de la joventut,
em donaràs la darrera rosa.
Du schenkst aus jenem Zauberkelch
den letzten goldnen Trunk mir ein,
du bist aus jener Märchenwelt
mein allerletzter Abendschein.
Em serviràs d’aquell calze màgic
la darrera beguda daurada;
d’aquell món de fades
seràs la meva claror del capvespre.
Am Himmel steht der letzte Stern,
o halte nicht dein Herz zurück,
zu deinen Füssen sink' ich hin,
ich fühl's, du bist mein letztes Glück.
Al cel hi ha la darrera estrella,
oh, no reprimeixis el teu cor;
m’agenollo als teus peus,
ho sento, ets la meva felicitat!
Die Liebe als Recensentin
Text de Julius Sturm (1816-1896)
L’amor com a crític
Der Kukuk hat ein einzig Lied
Für seinen Schatz erdacht,
Das wird er nicht zu singen müd'
Von früh bis in die Nacht.

Sein Schätzelein sitzt auf grünem Zweig
Hört unermüdlich zu
Und denkt: es singt im ganzen Reich
Doch keiner wie mein Kuku.
L’amor només ha pensat
una sola cançó per a la seva estimada,
no deixa mai de cantar-la,
des de l’alba fins a la nit.

La seva estimada seu en una branca verda,
l’escolta incansablement,
i pensa: es canta per tot el regne
però cap com el meu cucut.
Lenzzauber
Text de Ernst Scherenberg (1839-1905)
Màgia de la primavera
Als wollte Winterqual nicht enden
lag starr die Welt und tot mein Sinn.
Da plötzlich streut mit Götterhänden
der Lenz all seine Zauber hin.
Com si les penes de l’hivern no es volguessin acabar mai
el món jeia immòbil, i el meu pensament, mort.
Llavors, de sobte, amb mans divines,
la primavera escampa tota la seva màgia.
Beseligt Schauen, traumhaft Lauschen
in Wunderfülle schwelgt der Mai,
wills müdes Herz auch dich berauschen
als ob noch einmal Frühling sei.
Mirant feliçment, escoltant somniadorament,
el maig delecta amb màgica plenitud,
vol embriagar fins i tot el teu cor cansat,
com si tornés a ser primavera un cop més.
Solch Märchenglück hat keine Dauer,
schon dräut es schwül ob aller Pracht
stirb Seele denn vor Wonneschauer,
im Wetterstrahl der Frühlingsnacht!
Una felicitat així de conte de fades és fugaç,
s’albira ja una sensualitat amb tota l’esplendor,
moriria llavors la teva ànima d’un esglai de felicitat,
en el llamp temporal de la nit de la primavera!
Alexander von Zemlinsky (1871-1942)
Empfängnis
Text de Paul Wertheimer (1874-1937)
Concepció
Du weiche Nacht, o komm mich zu umfangen,
Mein Sehnen rundest du und reifst den Wein.
Ein seliges, ein stummes Heiland-Bangen
Schwellt meine Seele, zur Empfängnis rein.
Tu, nit suau, oh, vine a abraçar-me,
arrodoneixes els meus anhels i madures el vi.
Una benaurada, callada ànsia de redempció
omple la meva ànima, pura per a una concepció.
Und wie ich sehnend meine Arme breite,
Da ringt sich von des Himmels Früchten los
Ein heller Keim und fällt aus Gottes Weite
In meiner Seele betend bangen Schoß.
I així com obro anhelós els meus braços,
es desprèn de les fruites del cel
un germen lluminós i cau del firmament de Déu
en el ventre temorós de la meva ànima pregant.
Santa nit
Heilige Nacht
Text de Afanassi Fet (1820-1892)
Versió alemanya de Friedrich Martin von Bodenstedt
Ruhe, heilige Nacht!
Ruhe, heilige Nacht!
Dämmerig scheint der Mond.
Süß ist, o Mädchen, dein Kuß
Während der ruhigen Nacht.
Descansa, santa nit!
Descansa, santa nit!
Borrosa brilla la lluna.
Dolç és, noia, el teu bes
en la nit tranquil·la.
Freundin, im Dunkel der Nacht
Wie kann ich traurig noch sein?
Hell wie die Sterne bist du
Während der ruhigen Nacht.
Amiga, en la foscor de la nit
com encara puc estar trist?
Ets lluminosa com les estrelles
en la nit tranquil·la.
Freundin, die Sterne sind schön.
Und auch die Trauer ist süβ.
Du bist das Liebste mir doch
Während der heiligen Nacht.
Amiga, les estrelles són belles,
i també és dolça la tristesa.
Però tu ets el que més estimo
en la nit tranquil·la.
Frühlingstag
Text de Carl Siebel (1836-1868)
Dia de primavera
Es ist so still, als wär' es Schlafenszeit,
Als wär' entschlummert Not und Leid,
Gestorben Angst und Qual.
Kein Hauch bewegt die Bäume,
Wie unschuldsvolle Kinderträume
Ziehn leis die Wölklein übers Tal.
Està tot tan tranquil com si fos hora de dormir,
com si s’haguessin adormit les necessitats i les penes,
com si s’haguessin mort les pors i els turments.
Cap brisa mou els arbres,
com somnis innocents d’infants,
petits núvols suren suaument per la vall.
Sonntag
Text de Paul Wertheimer
Diumenge
Von Melodien,
Die mich umflieh’n,
Bin ich im Raum umringt,
Bin ich im Traum beschwingt.

All mein Gehn ist heut
Ein seliges Schreiten;
Kein Ton, der mich reut,
Ist in meinen Saiten.
Amb melodies
que voletegen al meu voltant,
està envoltada la meva cambra,
i inspiren els meus somnis.

Avui tots els meus camins
em porten a la benaurança;
cap so que m’arrabassi
hi ha en les meves cordes.
Klopfet, so wird euch aufgetan
Text de Tekla Lingen (1866-1931)
Truqueu, i se us obrirà
Sieh, ich steh' vor deiner Thür,
Lass mich ein!
Siehe, ich bring' meine Seele dir,
Sie ist dein.
Mira, soc davant la teva porta,
deixa’m entrar!
Mira, et porto la meva ànima,
és teva.
Sieh meine Seele in grosser Not,
Lass mich ein!
Lass sie nicht sterben den Hungertod,
Sie ist dein.
Mira la meva ànima en gran necessitat,
deixa’m entrar!
No deixis que es mori de fam,
és teva.
Siehe, sie bittet in heissem Flehn,
Lass mich ein!
Lass sie nicht bettelnd weiterziehn,
Sie ist dein.

Gieb ihr in deinen Armen Ruh,
Lass mich ein!
Du bist ihr Herr und Meister, du,
Sie ist dein.

Lass sie nicht bettelnd weitergehn,
Lass mich ein!
Du wirst für sie vor dem Richter stehn,
Sie ist dein!
Mira, suplica amb fervor,
deixa’m entrar!
No la deixis seguir mendicant,
és teva.

Dona-li pau als teus braços,
deixa’m entrar!
Ets el seu senyor i mestre,
és teva.

No la deixis continuar mendicant,
deixa’m entrar!
Seràs el seu jutge,
és teva!
Hugo Wolf (1860-1903)
Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine

Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine,
Und ich muß lauschend hier im Bette liegen.
Weg von der Mutter wend ich mich und weine,
Blut sind die Tränen, die mir nicht versiegen.

Den breiten Strom am Bett hab ich geweint,
Weiß nicht vor Tränen, ob der Morgen scheint.
Den breiten Strom am Bett weint ich vor Sehnen;
Blind haben mich gemacht die blutgen Tränen.
El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna

El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna
i jo m’haig de quedar al llit escoltant.
Em giro d’esquena a la mare i ploro
llàgrimes de sang, que no s’acaben.

L’ampli riu del costat del llit l’he plorat jo,
i amb tantes llàgrimes no sé si lluu el matí.
L’ampli riu l’he plorat per enyorament,
les llàgrimes de sang m’han deixat cega.
Die stille Stadt
Text de Richard Dehmel (1863-1920)
La ciutat silenciosa
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
01.06.26 - 20 h
Sala de Concerts

—Lieder de Schumann, Liszt, Korngold i Wagner

Julia Kleiter, soprano
Julius Drake, piano
R. Schumann: Liederkreis, op. 39
F. Liszt: Enfant, si j’étais roi, S.283/2; Comment, disaient-ils, S. 276; S’il est un charmant gazon, S. 284/2; Oh! quand je dors, S. 282
Ë. W. Korngold: Unvergänglichkeit, op. 27
R. Wagner: Wesendonck-Lieder, WWV 91
Preus: 30 i 45 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Programa de mà
Elionor Martínez & Victoria Guerrero

—Mozart, Mahler, Schreker, Zemlinsky i Wolf
Schubertíada Barcelona
Dimecres, 13 de maig de 2026 – 19.30 h
Petit Palau Cambra – Schubertíada Barcelona
En coproducció amb:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Elionor Martínez, soprano
Victoria Guerrero, piano
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

An Chloe , KV 524
Als Luise die Briefe, KV 520
Wie unglücklich bin ich nit, KV 147
An die Freude, KV 53
Abendempfindung, KV 523

Gustav Mahler (1860-1911)

Wer hat dies Liedleinerdacht?
Frühlingsmorgen
Erinnerung
Blicke mir nicht in die Lieder!
Ich bin der Welt abhanden gekommen

Franz Schreker (1878-1934)

Fünf Lieder, op. 4

Unendliche Liebe
Frühling
Wohlfühl’ ichwie das Leben rinnt
Die Liebe als Recensentin
Lenzzauber

Alexander von Zemlinsky (1871-1942)

Empfängnis, op. 2, quadern 2 núm. 6
Heilige Nacht, op. 2, quadern 1 núm. 1
Frühlingstag, op. 2, quadern 2 núm. 1
Sonntag, op. 7/5
Klopfet, so wird euch aufgetan, op. 10/5

Hugo Wolf (1860-1903)

Italienisches Liederbuch

Núm. 1 Auch kleine Dinge
Núm. 15 Mein Liebster ist so klein
Núm. 21 Man sagt mir, deine Mutter wolle es nicht
Núm. 25 Mein Liebster hat zu Tische mich geladen
Núm. 10 Du denkst mit einem Fädchen mich zu fangen
Núm. 46 Ich hab in Penna einen Liebsten wohnen
Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada

Concert enregistrat per Catalunya Música

#lied #jovestalents
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:

aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salven

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dues artistes emergents que representen el relleu generacional del lied a l’Estat: la soprano barcelonina Elionor Martínez i la pianista andalusa Victoria Guerrero, ambdues amb una trajectòria consolidada en aquest repertori. Ara tornen a compartir escenari en aquesta cita de la Schubertíada Barcelona, un festival de referència per als amants del lied, amb la complicitat de l’Associació Franz Schubert de Barcelona i el Centro Nacional de Difusión Musical.
Quines són les claus del concert?
El programa traça un arc que va de la cançó de saló del Classicisme a les avantguardes expressionistes del segle XX. Mozart és el punt de partida amb cançons d’una elegància, delicadesa i humanitat que ja anuncien l’estètica del futur. Amb Mahler s’entra de ple en el lied romàntic tardà: les seves melodies combinen l’aire de cançó de carrer amb una mirada poètica i s’eleven a categoria artística. Wolf porta el gènere a un grau extrem de sofisticació prioritzant el ritme de les paraules i fent que aquestes dictin el ritme de la música. Finalment, Schreker i Zemlinsky se submergeixen en la Viena de tombant de segle portant el llenguatge al límit de la saturació emocional i harmònica.
A què he de parar atenció?
Les primeres cançons de Mozart (Wie unglücklich bin ich nit, An die Freude) són juvenils, senzilles i el piano només acompanya. En canvi, Abendempfindung mostra un piano amb veu pròpia, melancòlic; Als Luise die Briefe és gairebé una òpera en miniatura de vint compassos: Luise crema les cartes del seu amant traïdor. Amb Mahler saltem a la modernitat; cal parar atenció a Blicke mir nicht in die Lieder! i, sobretot, a Ich bin der Welt abhanden gekommen, un dels lieder més introspectius i profunds que s’han escrit mai. Les cançons de Schreker i Zemlinsky transporten a la Viena de Freud: harmonies cromàtiques, erotisme latent i una expressivitat que ja anticipa el cinema i la Segona Escola de Viena. I Wolf, amb el seu Italienisches Liederbuch, converteix el piano en un personatge que ironitza i dialoga amb la veu. En només dos minuts per cançó, hi caben la tendresa, el desig i la picardia.
Sabies que...
A proposta del Palau de la Música Catalana, Elionor Martínez ha estat distingida com a ECHO Rising Star per a la temporada 2026-27, un prestigiós programa europeu que dona suport a joves talents musicals emergents oferint-los la possibilitat de debutar a sales de concerts de tot el continent. Juntament amb la soprano barcelonina, la pianista Victoria Guerrero forma part del programa OVE (Obertura a Joves Talents), iniciativa de la fundació Barcelona Obertura que identifica i acompanya intèrprets amb un futur brillant.
Comentari
Durant els concerts anteriors del cicle Viena 1900, els programes s’han allunyat ocasionalment del període del tombant de segle per establir lligams amb altres compositors que van deixar empremta a la ciutat molts anys abans. Així és com comença el novè i últim concert de la sèrie: a la Viena del Classicisme.

El lied és encara un gènere nou que troba el seu espai a les reunions domèstiques, i Wolfgang Amadeus Mozart hi pararà atenció des de molt jove amb una producció curta, però preuada, que reflecteix aspectes ben presents en la seva obra més pública, com ara l’espiritualitat, la tendresa, el sentit de l’humor o l’amor pel teatre. De les prop de trenta cançons que va escriure, n’escoltarem An Chloe, Als Luise die Briefe i la joia de la corona, Abendempfindung, totes tres compostes la primavera del 1787 (l’any de Don Giovanni). I també les dues primeres: An die Freude (del 1768, quan tenia dotze anys) i Wie unglücklich bin ich nit (1772).

Després d’aquest pròleg, ens situem ja plenament a la Viena del 1900, amb lieder compostos, amb un parell d’excepcions, en un període de deu anys. La primera veu que sentirem és la de Gustav Mahler, ben present en aquest cicle, amb cinc lieder que recorren la seva trajectòria: dos de primerencs, com són Frühlingsmorgen i Erinnerung, dos dels últims inclosos als Rückert-Lieder i un de Des Knaben Wunderhorn. Tot plegat amb una atmosfera que evoca la creada per la selecció de Mozart.

Tot seguit escoltarem cinc lieder de Franz Schreker, un compositor avui a penes interpretat, però tan rellevant a la seva època que durant els anys vint va ser el compositor viu més interpretat després de Richard Strauss. Però Schreker era d’origen jueu, la seva música va ser prohibida pel nazisme i no va començar a ser recuperat fins a final del segle XX. El recull de lieder que n’escoltarem avui, compost quan encara estudiava al conservatori, a Viena, ens introdueix en el seu llenguatge tardoromàntic, molt expressiu. Ja des de la primera cançó, “Unendliche Liebe”, apunta la fina percepció psicològica que caracteritzaria les seves òperes.

Els lieder d’Alexander von Zemlinsky ens mantindran en l’ambient postromàntic creat per Schreker. Els tres més primerencs, pertanyents a l’opus 2 (Empfängnis, Heilige Nacht i Frühlingstag), d’influència brahmsiana, destaquen pel seu lirisme delicat; els altres dos, Sonntag (de l’opus 7) i Klopfet, so wird euch aufgetan, del recull Ehetanzlied und andere Gesänge, op. 10 que vam escoltar en el concert anterior d’aquest cicle, encara molt lírics, suggereixen, però, la transició cap a l’expressionisme de l’obra del compositor.

El concert i el cicle Viena 1900 es tanquen amb el compositor que, probablement, més va contribuir a desenvolupar un nou llenguatge liederístic a les acaballes del segle XIX: Hugo Wolf. La malaltia el va incapacitar quan només tenia trenta-set anys i la selecció de lieder de l’Italienisches Liederbuch que escoltarem farà que enyorem, un cop més, la música que no va poder escriure.

Sílvia Pujalte Piñán, divulgadora musical
Biografies
Elionor Martínez, soprano
Elionor Martínez Lara (Barcelona, 1996) va cursar els estudis superiors al Conservatori del Liceu, becada per la Fundació Ferrer-Salat; posteriorment va guanyar la Salvat Beca Bach 2016, atorgada per la Fundació Bach Zum Mitsingen Barcelona. El 2024 va participar al programa Lied the Future de la Schubertíada. Ha estat escollida com a ECHO Rising Star per a la temporada 2026-27 i ha guanyat el premi oficial en la categoria oratori-lied, el sisè premi oficial, així com vuit premis més al Concurs Tenor Viñas 2026. Va obtenir el Màster d’Arts en Interpretació Musical a la Hochschule für Musik de Basilea, sota el mecenatge de la Fundació Salvat.

Com a solista, ha interpretat El Messies de Händel, Requiem i Gran Missa en Do de Mozart, Gloria de Vivaldi, Requiem de Fauré i de Brahms i obres de Bach, com són la Passió segons sant Joan i Magnificat. També ha cantat en produccions d’òpera, com ara Dido and Aeneas, Così fan tutte o La Cenerentola. Canta habitualment a La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, i Collegium Vocale Gent, dirigit per Phillipe Herreweghe.
Victoria Guerrero, piano
@Mark Kagan
El premi extraordinari del jurat a l’Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) va consolidar la carrera d’aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied; el premi s’afegia als que ja havia aconseguit als concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula-Salomon-Lindberg-Liedwettbewerb a la Universität der Künste de Berlín (2015). Victoria Guerrero ha fet el Màster en Lied a la Hochschule für Musik de Freiburg i el postgraduat Solistenexamen a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha estat convidada a importants cicles de lied, com ara la Schubertíada i el Cicle de Lied de la Zarzuela. El juny del 2022 va publicar el seu àlbum debut, petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. Compagina la seva carrera als escenaris amb la tasca com a pianista acompanyant al Departament de Cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
An Chloe
Text de Johann Georg Jacobi (1740-1814)
A Cloe
Wenn die Lieb’ aus deinen blauen,
Hellen, off’nen Augen sieht,
Und vor Lust, hinein zu schauen,
Mir’s im Herzen klopft und glüht;
Quan l’amor mira pels teus ulls,
blaus, clars i radiants,
i miren plens de plaer,
el meu cor batega i s’inflama.
Und ich halte dich und küsse
Deine Rosenwangen warm,
Liebes Mädchen, und ich schliesseç
Zitternd dich in meinen Arm,
I et prenc, i beso ardentment
les teves galtes rosades,
estimada noia, i tremolant
t’estrenyo entre els meus braços.
Mädchen, Mädchen, und ich drücke
Dich an meinen Busen fest,
Der im letzten Augenblicke
Sterbend nur dich von sich lässt;
Noia, noia, i et premo fort
contra el meu pit;
només a l’últim moment,
morint, et deixaré anar.
Den berauschten Blick umschattet
Eine düst’re Wolke mir;
Und ich sitze dann ermattet,
Aber selig neben dir.
Un núvol sinistre enfosqueix
la mirada embriagada,
i m’assec llavors cansat
però feliç al teu costat.
Als Luise die Briefe ihres ungetreuen Liebhabers verbrannte
Text de Gabriele von Baumberg (1768-1839)
Quan Lluïsa va cremar les cartes del seu amant infidel
Erzeugt von heisser Phantasie,
In einer schwärmerischen Stunde
Zur Welt gebrachte! Geht zugrunde!
Ihr Kinder der Melancholie!

Ihr danket Flammen euer Sein;
Ich geb’ euch nun den Flammen wieder,
Und all’ die schwärmerischen Lieder,
Denn ach! er sang nicht mir allein.

Ihr brennet nun, und bald, ihr Lieben,
Ist keine Spur von euch mehr hier:
Doch ach! der Mann, der euch geschrieben,
Brennt lange noch vielleicht in mir.
Productes d’una ardent fantasia,
vingudes al món en una hora
exaltada, expireu,
filles de la malenconia!

Deveu a una flama el vostre ésser,
ara us torno a les flames,
amb totes les cançons exaltades
que va cantar, ai, no solament a mi!

Cremeu ara, i aviat, estimades,
no restarà ací cap rastre de vosaltres.
Però, ai!, potser l’home que us va escriure
cremarà encara molt de temps a dintre meu.
Wie unglücklich bin ich nit
Text de Johann Georg Jacobi
Que desgraciat que soc
Wie unglücklich bin ich nit,
Wie schmachtend sind meine Tritt,
Wenn ich mich nach dir lenke!
Nur die Seufzer trösten mich,
Alle Schmerzen häufen sich,
Wenn ich auf dich gedenke.
Que desgraciat que soc,
que llangorosos els meus passos,
quan m’adreço cap a tu!
Només els sospirs em consolen,
totes les penes s’amunteguen
quan penso en tu.
An die Freude
Text de Johann Peter Uz (1720-1796)
A la joia
Freude, Königin der Weisen,
Die, mit Blumen um ihr Haupt,
Dich auf güld’ner Leier preisen,
Ruhig, wenn die Torheit schnaubt:
Höre mich von deinem Throne,
Kind der Weisheit, deren Hand
Immer selbst in deine Krone
Ihre schönsten Rosen band!
Joia, reina dels savis,
a la qual, amb flors damunt del cap,
et lloem amb el llaüt daurat,
tranquils, quan bufa la malícia!
Escolta’m des del teu tron,
filla de la saviesa, la meva mà
sempre posà en la teva corona
les roses més belles!
Göttin, o so sei, ich flehe,
Deinem Dichter immer hold,
Daß er schimmernd’ Glück verschmähe,
Reich in sich, auch ohne Gold;
Daß sein leben zwar verborgen,
Aber ohne Sklaverei,
Ohne Flecken, ohne Sorgen
Weisen Freunden teuer sei!
Deessa, et prego que el teu poeta
sigui sempre tan dolç,
que menyspreï la sort brillant,
ric per ell mateix, sense gens d’or.
Que la meva vida sigui anònima,
però sense esclavitud,
sense màcula, sense preocupacions,
i amic estimat dels savis!
Abendempfindung
Text de Joachim Heinrich Campe (1746-1818)
Sentiment vespertí
Abend ist’s, die Sonne ist verschwunden,
Und der Mond strahlt Silberglanz;
So entflieh’n des Lebens schönste Stunden,
Flieh’n vorüber wie im Tanz!
És el vespre, el sol s’ha post,
i la lluna irradia raigs de plata;
així fugen les hores més belles de la vida,
passen corrent com en una dansa.
Bald entflieht des Lebens bunte Szene,
Und der Vorhang rollt herab.
Aus ist unser Spiel, des Freundes Träne
Fliesset schon auf unser Grab.
Aviat fuig l’escenari acolorit
de la vida i cau el teló;
s’ha acabat el nostre joc, les llàgrimes de l’amic
cauen ja sobre la nostra tomba.
Bald vielleicht—mir weht, wie Westwind leise,
Eine stille Ahnung zu—
Schlieg’ ich dieses Lebens Pilgerreise,
Fliege in das Land der Ruh’.
Aviat potser (com en un zèfir suau,
m’arriba un tranquil pressentiment),
acabaré el pelegrinatge d’aquesta vida
i volaré cap al país de la pau.
Werdet ihr dann an meinem Grabe weinen,
Trauernd meine Asche seh’n,
Dann, o Freunde, will ich euch erscheinen
Und will himmel auf euch weh’n.
Quan ploreu davant la meva tomba
contemplant tristos les meves cendres,
llavors, amics, apareixeré davant vostre
com un alè celestial.
Schenk auch du ein Tränchen mir
Und pflückte mir ein Veilchen auf mein Grab;
Und mit deinem seelenvollen Blicke
Sieh dann sanft auf mich herab.
Regala’m tu també una llàgrima i planta
una violeta damunt la meva tomba,
i amb la teva mirada plena de vida
mira’m dolçament.
Weih mir eine Träne und ach!
Schäme dich nur nicht, sie mir zu weih’n;
O sie wird in meinem Diademe
Dann die schönste Perle sein.
Dedica’m una llàgrima i, ai,
no t’avergonyeixis de dedicar-me-la;
oh! serà en la meva diadema
la perla més bella!
Gustav Mahler (1860-1911)
Wer hat dies Liedlein erdacht?
Text anònim
Qui ha compost aquesta cançoneta?
Dort oben in dem hohen Haus,
Da gucket ein fein's, lieb's Mädel heraus,
Es ist nicht dort daheime,
Es ist des Wirts sein Töchterlein,
Es wohnt auf grüner Heide.
En una casa allà dalt de la muntanya,
una encisadora noia mira cap avall.
No és a casa seva!
És la filla de l’hostaler,
i viu a la verda prada!
Mein Herze ist wund,
Komm, Schätzel, machs gesund.
Dein schwarzbraune Äuglein,
Die haben mich verwundt.
Dein rosiger Mund
Macht Herzen gesund.
Macht Jugend verständig,
Macht Tote lebendig,
Macht Kranke gesund.
El meu cor està ferit!
Vine, tresor, i guareix-lo!
Els teus ulls bruns i obscurs
m’han ferit!
La teva boca rosada
guareix els cors,
fa sensats els joves,
ressuscita els morts
i guareix els malalts.
Wer hat denn das schöne Liedlein erdacht?
Es haben's drei Gäns übers Wasser gebracht,
Zwei graue und eine weiße;
Und wer das Liedlein nicht singen kann,
Dem wollen sie es pfeifen. Ja!
Qui ha compost aquesta bella cançoneta?
L’han portada pel riu tres ànecs,
dos de grisos i un de blanc.
I el que no sàpiga cantar la cançoneta,
que la xiuli! Sí.
Frühlingsmorgen
Text de Richard Leander (1830-1889)
Matí de primavera
Es klopft an das Fenster der Lindenbaum
Mit Zweigen, blüthenbehangen:
Steh’ auf! Steh’ auf!
Was liegst du im Traum?
Die Sonn’ ist aufgegangen!
Steh’ auf! Steh’ auf!

Die Lerche ist wach, die Büsche weh’n!
Die Bienen summen und Käfer!
Steh’ auf! Steh’ auf!
Und dein munteres Lieb hab’ ich auch schon geseh’n.
Steh’ auf, Langschläfer!
Langschläfer, steh’ auf!
El til·ler truca a la finestra
amb les branques plenes de flors;
lleva’t, lleva’t!
Què estaves somniant?
Ja ha sortit el sol!
Lleva’t, lleva’t!

L’alosa ja està desperta, ja respiren els boscos,
ja brunzen els borinots i les abelles!
Lleva’t, lleva’t!
I també he vist ja el teu alegre amor!
Lleva’t, dormilega!
Dormilega, lleva't!
Erinnerung
Text de Richard Leander
Record
Es wecket meine Liebe die Lieder immer wieder!
Es wecken meine Lieder die Liebe immer wieder!
Die Lippen, die da träumen von deinen heissen Küssen,
In Sang und Liedesweisen von dir sie tönen müssen!
El meu amor desvetlla sempre les cançons!
Les meves cançons desvetllen sempre l’amor!
Els llavis que somnien els teus besos ardents,
voldrien gloriejar-te amb càntics i tonades brillants!
Und wollen die Gedanken der Liebe sich entschlagen,
So kommen meine Lieder zu mir mit Liebesklagen!
So halten mich in Banden die Beiden immer wieder!
Es weckt das Lied die Liebe! Die Liebe weckt die Lieder!
I si volen els pensaments oblidar-se de l’amor,
m’ixen llavors les cançons amb queixes amoroses.
Així em tenen lligat sempre l’un i els altres!
La cançó desvetlla l’amor! L’amor desvetlla les cançons!
Blicke mir nicht in die Lieder!
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)
No em miris en les cançons
Blicke mir nicht in die Lieder!
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Wie ertappt auf böser Tat.
Selber darf ich nicht getrauen,
Ihrem Wachsen zuzuschauen.
Deine Neugier ist Verrat!
No en miris en les cançons!
Baixo els ulls,
com atrapat per una malifeta;
ni jo mateix m’haig d’atrevir
a observar la seva creixença.
La teva curiositat és una traïció.
Bienen, wenn sie Zellen bauen,
Lassen auch nicht zu sich schauen,
Schauen selbst auch nicht zu.
Wenn die reichen Honigwaben
Sie zu Tag gefördert haben,
Dann vor allen nasche du!
Les abelles, quan fan les seves cel·les,
no deixen tampoc que ningú les miri,
ni elles mateixes les contemplen.
Quan les bresques de mel, madures,
han arribat al seu dia,
tasta llavors totes les llaminadures!
Ich bin der Welt abhanden gekommen
Text de Friedrich Rückert
Estic perdut per al món
Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!
Estic perdut per al món
en què vaig perdre tantes hores;
fa tant de temps que no ha sabut res de mi,
que es deu pensar que soc mort!

No m’importa gens
que em tingui per mort.
I tampoc puc dir-hi res en contra,
car estic veritablement mort per al món.

Estic mort per a l’aldarull del món,
i reposo en un tranquil indret.
Visc sol en el meu cel,
en el meu amor, en la meva cançó.
Franz Schrecker (1878-1934)
Fünf Lieder

Cinc cançons
Unendliche Liebe
Text de Lev Tolstoi (1828-1910)
Versió alemanya anònima
Amor etern
Ich sehe Tränen im Aug' Dir glänzen,
härm' Dich nicht, Du bist mein höchstes Gut.
Denn meine Liebe kennt keine Grenzen,
umschließt den Erdball wie des Weltmeers Flut.
O härm' Dich nicht,
bald wird Dein Kleinmut schwinden,
Du bist mein höchstes Gut!
Denn in der Ew'gen Himmelsliebe Bahn
muß alle ird'sche Liebe münden,
wie alle Ströme in den Ozean.
Veig brillar llàgrimes als teus ulls,
oh, no et lamentis, tu ets el meu bé més gran.
Perquè el meu amor no coneix límits,
abasta tant la terra com les marees de l’oceà.
Oh, no et lamentis,
aviat desapareixerà el teu desànim,
tu ets el meu bé més gran!
Perquè en el camí de l’etern amor celestial
han de desembocar tots els amors terrenals,
com tots els rius a l’oceà.
Frühling
Text de Karl Freiherr von Lemayer (1841-1906)
Primavera
Frühling schimmert in den Lüften,
Gleisset in der Sonne Glanz,
Spielt in süßen, lauen Düften,
Spielt im wirren Mückentanz.
La primavera resplendeix als aires,
brilla en la lluentor del sol,
juga amb aromes dolces i suaus,
juga en la confusa dansa dels mosquits.
Frühling blüht auf allen Stegen,
Jauchzet in der Lerche Lied -
Und auf hohen Himmelswegen
Er in hellen Wolken zieht.
La primavera floreix per tot arreu,
s’alegra en les cançons de l’alosa.
I als alts camins celestials
avança entre núvols lluminosos.
Doch im jungen Menschenherzen
Blüht's noch lichter als im Tal,
Blüh'n der Liebe süße Schmerzen,
Aufgeküßt vom Frühlingsstrahl.
Però als cors dels homes joves
floreix encara més lluminosa que a les valls,
floreixen les dolces penes de l’amor,
besades pels raigs de la primavera.
Wohl fühl' ich wie das Leben rinnt
Text de Theodor Storm (1817-1888)
Bé sento com passa la vida
Wohl fühl' ich wie das Leben rinnt,
und dass ich endlich scheiden muss,
dass einmal doch das letzte Lied
und einmal kommt der letzte Kuss.
Bé sento com passa la vida,
i que al final me n’haig d’acomiadar,
i que un dia arribaran la darrera cançó
i el darrer bes.
Noch häng' ich fest an deinem Mund
mit schmerzlich bangender Begier,
du gibst der Jugend letzten Gruss,
die letzte Rose gibst du mir.
Però estic molt pendent dels teus llavis
amb un plaer dolorós, temorós:
em donaràs el darrer salut de la joventut,
em donaràs la darrera rosa.
Du schenkst aus jenem Zauberkelch
den letzten goldnen Trunk mir ein,
du bist aus jener Märchenwelt
mein allerletzter Abendschein.
Em serviràs d’aquell calze màgic
la darrera beguda daurada;
d’aquell món de fades
seràs la meva claror del capvespre.
Am Himmel steht der letzte Stern,
o halte nicht dein Herz zurück,
zu deinen Füssen sink' ich hin,
ich fühl's, du bist mein letztes Glück.
Al cel hi ha la darrera estrella,
oh, no reprimeixis el teu cor;
m’agenollo als teus peus,
ho sento, ets la meva felicitat!
Die Liebe als Recensentin
Text de Julius Sturm (1816-1896)
L’amor com a crític
Der Kukuk hat ein einzig Lied
Für seinen Schatz erdacht,
Das wird er nicht zu singen müd'
Von früh bis in die Nacht.

Sein Schätzelein sitzt auf grünem Zweig
Hört unermüdlich zu
Und denkt: es singt im ganzen Reich
Doch keiner wie mein Kuku.
L’amor només ha pensat
una sola cançó per a la seva estimada,
no deixa mai de cantar-la,
des de l’alba fins a la nit.

La seva estimada seu en una branca verda,
l’escolta incansablement,
i pensa: es canta per tot el regne
però cap com el meu cucut.
Lenzzauber
Text de Ernst Scherenberg (1839-1905)
Màgia de la primavera
Als wollte Winterqual nicht enden
lag starr die Welt und tot mein Sinn.
Da plötzlich streut mit Götterhänden
der Lenz all seine Zauber hin.
Com si les penes de l’hivern no es volguessin acabar mai
el món jeia immòbil, i el meu pensament, mort.
Llavors, de sobte, amb mans divines,
la primavera escampa tota la seva màgia.
Beseligt Schauen, traumhaft Lauschen
in Wunderfülle schwelgt der Mai,
wills müdes Herz auch dich berauschen
als ob noch einmal Frühling sei.
Mirant feliçment, escoltant somniadorament,
el maig delecta amb màgica plenitud,
vol embriagar fins i tot el teu cor cansat,
com si tornés a ser primavera un cop més.
Solch Märchenglück hat keine Dauer,
schon dräut es schwül ob aller Pracht
stirb Seele denn vor Wonneschauer,
im Wetterstrahl der Frühlingsnacht!
Una felicitat així de conte de fades és fugaç,
s’albira ja una sensualitat amb tota l’esplendor,
moriria llavors la teva ànima d’un esglai de felicitat,
en el llamp temporal de la nit de la primavera!
Alexander von Zemlinsky (1871-1942)
Empfängnis
Text de Paul Wertheimer (1874-1937)
Concepció
Du weiche Nacht, o komm mich zu umfangen,
Mein Sehnen rundest du und reifst den Wein.
Ein seliges, ein stummes Heiland-Bangen
Schwellt meine Seele, zur Empfängnis rein.
Tu, nit suau, oh, vine a abraçar-me,
arrodoneixes els meus anhels i madures el vi.
Una benaurada, callada ànsia de redempció
omple la meva ànima, pura per a una concepció.
Und wie ich sehnend meine Arme breite,
Da ringt sich von des Himmels Früchten los
Ein heller Keim und fällt aus Gottes Weite
In meiner Seele betend bangen Schoß.
I així com obro anhelós els meus braços,
es desprèn de les fruites del cel
un germen lluminós i cau del firmament de Déu
en el ventre temorós de la meva ànima pregant.
Santa nit
Heilige Nacht
Text de Afanassi Fet (1820-1892)
Versió alemanya de Friedrich Martin von Bodenstedt
Ruhe, heilige Nacht!
Ruhe, heilige Nacht!
Dämmerig scheint der Mond.
Süß ist, o Mädchen, dein Kuß
Während der ruhigen Nacht.
Descansa, santa nit!
Descansa, santa nit!
Borrosa brilla la lluna.
Dolç és, noia, el teu bes
en la nit tranquil·la.
Freundin, im Dunkel der Nacht
Wie kann ich traurig noch sein?
Hell wie die Sterne bist du
Während der ruhigen Nacht.
Amiga, en la foscor de la nit
com encara puc estar trist?
Ets lluminosa com les estrelles
en la nit tranquil·la.
Freundin, die Sterne sind schön.
Und auch die Trauer ist süβ.
Du bist das Liebste mir doch
Während der heiligen Nacht.
Amiga, les estrelles són belles,
i també és dolça la tristesa.
Però tu ets el que més estimo
en la nit tranquil·la.
Frühlingstag
Text de Carl Siebel (1836-1868)
Dia de primavera
Es ist so still, als wär' es Schlafenszeit,
Als wär' entschlummert Not und Leid,
Gestorben Angst und Qual.
Kein Hauch bewegt die Bäume,
Wie unschuldsvolle Kinderträume
Ziehn leis die Wölklein übers Tal.
Està tot tan tranquil com si fos hora de dormir,
com si s’haguessin adormit les necessitats i les penes,
com si s’haguessin mort les pors i els turments.
Cap brisa mou els arbres,
com somnis innocents d’infants,
petits núvols suren suaument per la vall.
Sonntag
Text de Paul Wertheimer
Diumenge
Von Melodien,
Die mich umflieh’n,
Bin ich im Raum umringt,
Bin ich im Traum beschwingt.

All mein Gehn ist heut
Ein seliges Schreiten;
Kein Ton, der mich reut,
Ist in meinen Saiten.
Amb melodies
que voletegen al meu voltant,
està envoltada la meva cambra,
i inspiren els meus somnis.

Avui tots els meus camins
em porten a la benaurança;
cap so que m’arrabassi
hi ha en les meves cordes.
Klopfet, so wird euch aufgetan
Text de Tekla Lingen (1866-1931)
Truqueu, i se us obrirà
Sieh, ich steh' vor deiner Thür,
Lass mich ein!
Siehe, ich bring' meine Seele dir,
Sie ist dein.
Mira, soc davant la teva porta,
deixa’m entrar!
Mira, et porto la meva ànima,
és teva.
Sieh meine Seele in grosser Not,
Lass mich ein!
Lass sie nicht sterben den Hungertod,
Sie ist dein.
Mira la meva ànima en gran necessitat,
deixa’m entrar!
No deixis que es mori de fam,
és teva.
Siehe, sie bittet in heissem Flehn,
Lass mich ein!
Lass sie nicht bettelnd weiterziehn,
Sie ist dein.

Gieb ihr in deinen Armen Ruh,
Lass mich ein!
Du bist ihr Herr und Meister, du,
Sie ist dein.

Lass sie nicht bettelnd weitergehn,
Lass mich ein!
Du wirst für sie vor dem Richter stehn,
Sie ist dein!
Mira, suplica amb fervor,
deixa’m entrar!
No la deixis seguir mendicant,
és teva.

Dona-li pau als teus braços,
deixa’m entrar!
Ets el seu senyor i mestre,
és teva.

No la deixis continuar mendicant,
deixa’m entrar!
Seràs el seu jutge,
és teva!
Hugo Wolf (1860-1903)
Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine

Mein Liebster singt am Haus im Mondenscheine,
Und ich muß lauschend hier im Bette liegen.
Weg von der Mutter wend ich mich und weine,
Blut sind die Tränen, die mir nicht versiegen.

Den breiten Strom am Bett hab ich geweint,
Weiß nicht vor Tränen, ob der Morgen scheint.
Den breiten Strom am Bett weint ich vor Sehnen;
Blind haben mich gemacht die blutgen Tränen.
El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna

El meu estimat canta davant la casa al clar de lluna
i jo m’haig de quedar al llit escoltant.
Em giro d’esquena a la mare i ploro
llàgrimes de sang, que no s’acaben.

L’ampli riu del costat del llit l’he plorat jo,
i amb tantes llàgrimes no sé si lluu el matí.
L’ampli riu l’he plorat per enyorament,
les llàgrimes de sang m’han deixat cega.
Die stille Stadt
Text de Richard Dehmel (1863-1920)
La ciutat silenciosa
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
01.06.26 - 20 h
Sala de Concerts

—Lieder de Schumann, Liszt, Korngold i Wagner

Julia Kleiter, soprano
Julius Drake, piano
R. Schumann: Liederkreis, op. 39
F. Liszt: Enfant, si j’étais roi, S.283/2; Comment, disaient-ils, S. 276; S’il est un charmant gazon, S. 284/2; Oh! quand je dors, S. 282
Ë. W. Korngold: Unvergänglichkeit, op. 27
R. Wagner: Wesendonck-Lieder, WWV 91
Preus: 30 i 45 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Índex