• Programa de mà

    El Primer Palau 2025
    –Descobrint joves talents

    El Primer Palau

    Dissabte, 18 d'octubre de 2025 – 11 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de

    • image/svg+xml

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    El Primer Palau 2025

    Dissabte, 18.10.25 – 11 h
    Sala de Concerts

    11 h – Marlene Förstel, violoncel

    11.40 h – Aina Font, saxòfon

    Pausa de 15 minuts

    12.30 h – Duo StriAgo, guitarres

    13.10 h – Itay Hazan, clarinet

    Pausa

    15.30 h – Eva Arderíus, violoncel

    16.10 h – Inés Issel, violí

    Pausa de 15 minuts

    17 h – Adriana Snape, viola

    17.40 h – Karen Kuronuma, piano

     

    18.45 h aprox - Comunicació del veredicte a la Sala d'assaig (aforament limitat)

    Durada:

    Cada concert té una durada de 30 minuts aproximats.

    Els/les assistents poden entrar i sortir de la sala un cop finalitza cada una de les actuacions.

    Concert enregistrat per Catalunya Música i per Palau Digital.

    #jovestalents

  • MITSUBISHI PRIMER PALAU 2023_03_DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes? 

    Eva Arderíus (Espanya, 2001), violoncel: estudia a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía amb Jens Peter Maintz.

    Aina Font (Espanya, 1999), saxòfon: es va formar a l’ESMUC i al Conservatorium van Amsterdam en saxo clàssic.

    Marlene Förstel (Àustria, 2000), violoncel: estudia a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín i fa formació complementària amb Sol Gabetta.

    Itay Hazan (França, 2008), clarinet: format al Conservatori Hassadna de Jerusalem, ara cursa el programa preparatori per a l’ensenyament superior al Conservatori Regional Ida Rubinstein de París.

    Inés Issel (Espanya, 2001), violí: ha estudiat a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, on va començar amb tan sols deu anys, i a l’acadèmia d’elit Meisterklasse de Zakhar Bron, a Interlaken (Suïssa).

    Karen Kuronuma (Japó, 1998), piano: s’ha format a la Universitat de les Arts de Tòquio i al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París.

    Adriana Snape (Bèlgica, 2003), viola: té la doble nacionalitat espanyola i britànica. Des del 2023 es forma a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía.

    Duo StriAgo, guitarres: format per Mario Strinati i Pietro Agosti (Itàlia, 1998), són dos graduats en guitarra i violoncel i contrabaix, respectivament, al Conservatori Maderna de Cesena.

    Quines són les claus del concert?

    El Primer Palau va ser una iniciativa pionera a l’Estat espanyol impulsada pel Palau de la Música Catalana l’any 1996. La propera edició serà la trentena!

    És el primer certamen musical a Espanya que combina el format de concert amb el concurs.

    Et recomanem la cloenda d’El Primer Palau 2025, un concert on tocarà Guillem Gràcia, el guanyador de la darrera edició. Tindrà lloc el 19 de novembre de 2025.

    A què he de parar atenció?

    Marlene Förstel, violoncel. Sentiràs dues obres diferents en forma, estil, durada i exigència tècnica, que exploren la versatilitat cantable del violoncel. Escoltaràs una peça clàssica de Felix Mendelssohn i una amb influències tradicionals hispàniques del compositor català Gaspar Cassadó.

    Aina Font, saxòfon. Notaràs l’exigència tècnica i expressiva del saxòfon a partir d’obres contrastades en caràcter: Cleos Ginguet és virtuosística, l’obra d’Amargós és modal, Kokoro utilitza recursos tímbrics tradicionals japonesos i la de Debussy obliga a recrear la sonoritat pròpia de la flauta.

    Duo StriAgo (Mario Strinati i Pietro Agosti, guitarres). El seu programa explora la capacitat polifònica (diversos sons alhora) de l’instrument amb música llatinoamericana rítmica, ballable, colorística i amb influències del jazz.

    Itay Hazan, clarinet. El programa suposa un repte a tots els nivells per al clarinet. Entre altres capacitats, requereix un so càlid de l’instrumentista, a més d’una versatilitat per als canvis sobtats de caràcter.

    Eva Arderius, violoncel. El programa reclama resistència física i varietat tímbrica capaç d’adaptar-se als tres mons sonors. La peça de Kodály demana d’explotar la dimensió polifònica de l’instrument, la de Poulenc requereix domini de l’articulació (forma com s’ataca una nota) i la de Txaikovski exigeix virtuosisme.

    Inés Issel, violí. El programa situa el violí al límit de les seves capacitats tècniques i expressives, a través de transcripcions o fantasies sobre temes operístics. Exigeix canvis de posició imperceptibles que mantinguin la línia melòdica pròpia de la veu cantada.

    Adriana Snape, viola. Sentiràs la viola com a solista, fet encara poc habitual. Malgrat tot, notaràs com l’instrument té la mateixa capacitat que els altres instruments de corda per mostrar el seu vessant tècnic, expressiu i de diàleg. 

    Karen Kuronuma, piano. Les obres escollides pel programa mostren la versatilitat i la capacitat per narrar històries del piano, l’instrument predilecte de la música clàssica del segle XIX.

    Sabies que...

    Tindràs l’oportunitat de sentir el talent de joves intèrprets de procedència internacional que debuten al Palau de la Música Catalana. Viuràs també l’emoció d’un concurs on tots els participants, estudiants de nivell superior o ja graduats, gaudeixen d’un nivell molt alt de preparació. A més, sentiràs diferents instruments i formacions: corda, vent, percussió, veu, duets amb piano i música de cambra. Prepara’t per viure un dia ple de música!

  • Poema

    Requisit

    la sang que surt com canonada que rebenta, 
    la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència, 
    la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
    la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa, 
    la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença, 
    la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital, 
    la sang, aquesta sang, als meus poemes. 

    Mireia Calafell
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Marlene Förstel, violoncel

    11 h

    Marlene Förstel, violoncel
    Sawaka Kawasaki, piano


    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Sonata per a violoncel i piano núm. 2, en Re major, op. 58

    Allegro assai vivace
    Allegretto scherzando
    Adagio
    Molto Allegro vivace

    Gaspar Cassadó (1897-1966)
    Requiebros                    

  • Comentari

    La primera actuació presenta dues obres diferents en forma, estil, durada i exigència tècnica, per bé que el fonament d’ambdues rau en l’exploració de la vessant cantable del violoncel. La Sonata per a violoncel i piano núm. 2, en Re major, op. 58 (1843) de Felix Mendelssohn, dedicada al comte Wilhorski, mecenes i violoncel·lista afeccionat, és una obra de maduresa que combina la brillantor pianística amb el lirisme del violoncel. Cal notar, per exemple, al segon tema del primer moviment, en forma sonata, que s’alterna amb un tema més viu i enèrgic. L’“Allegretto” central és un scherzo lleuger i juganer en forma de cànon –on l’intèrpret ha de dominar les apoggiature– que contrasta amb un tema elegant i cantabile preeminent al violoncel. L’“Adagio” evoca una meditació en estil coral i insercions en estil de recitatiu, on destaca l’efecte final en què el solista sosté una nota pedal amb l’arc, alhora que emet uns pizzicati que simulen unes campanades. El rondó final, àgil i rítmic, uneix destresa en la digitació i frescor melòdica en el violoncel.

    Requiebros (1931) de Gaspar Cassadó és una peça breu però molt intensa, hereva de l’escola de Casals, a mig camí entre la confessió amorosa i el plany, amb frases que exigeixen gran amplitud i control de l’arc per sostenir la línia. Altres passatges adopten un caràcter més recitat, amb atacs marcats, ritardandi i canvis de tempo. La secció central inclou uns compassos a solo amb amplis melismes i floreos d’arrel hispànica, que preparen un tram final feréstec, on sobresurt l’ús de la corda de La i l’octava més aguda posant a prova el sentit del vibrato per part de l’intèrpret.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Marlene Förstel, violoncel

    Marlene Förstel, violoncel

    És una versàtil violoncel·lista nascuda a Viena (2000) i amb una passió especial per la música de cambra, que compagina amb la carrera com a solista. Durant la temporada 2024-25 es va incorporar a la prestigiosa acadèmia de l’orquestra NDR-Elbphilharmonie d’Hamburg. Actualment estudia a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín amb Claudio Bohórquez, i continua els estudis complementaris amb Sol Gabetta a la Musik-Akademie de Basilea.

    En el seu recorregut artístic ha participat des de ben jove als programes per a talents musicals. Després d’uns anys de formació intensiva a la mdw-Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena amb Reinhard Latzko, ha estudiat amb Maria Grün i Andrea Traxler en el marc del programa Young Masters i del curs per a joves talents de l’Escola de Música J. S. Bach a Viena. Una part important de la seva formació artística han estat les classes magistrals amb violoncel·listes de renom, com Julian Steckel, Natalie Clein, Miklós Perényi, Wen-Sinn Yang, László Fenyő, Peter Bruns, Xenia Jankovic o Johannes Moser. A més, és titular d’una beca de la International Stringacademy de Ginebra.

    Marlene Förstel ha estat guardonada en diversos concursos nacionals i internacionals. Entre d’altres, va guanyar el primer premi en la categoria de solista de corda al Concurs Internacional Svirel (Eslovènia) i va ser seleccionada per al concert de gala Ten of the best. Al concurs nacional austríac Prima la Musica va obtenir el primer premi en la categoria de solo de violoncel l’any 2016, i posteriorment va actuar com a solista a la Festspielhaus de St. Pölten. Des de llavors ha actuat com a solista al Justizpalast de Viena amb l’Orquestra de Cambra Franz Schmidt i amb l’Orquestra de Cambra Filharmònica Eslovena. A més, la tardor del 2024 va participar com a convidada al prestigiós Concurs Internacional de Música ARD en la categoria de violoncel.

    La seva activitat artística es defineix per la versatilitat estilística i la curiositat. L’any 2020 va publicar el disc de debut Heldinnenleben amb el seu quartet de violoncels: Die Kolophonistinnen. El mateix any va ser protagonista de la sèrie de concerts Master & Students amb Christian Altenburger a la sala Das MuTh i va inaugurar el Festival de St. Gallen amb el Concert per a dos violoncels de Vivaldi juntament amb la seva companya Theresa Laun. L’any 2023 va oferir un recital a la Sala Schubert de la Konzerthaus de Viena amb el pianista Julian Riem, corresponent al cicle Musica Juventutis, actuació que va propiciar una nova invitació per a un recital en solitari a la Konzerthaus de Blaibach, a Alemanya.

    Durant la temporada 2023-24 va interpretar el Concert per a violoncel de Friedrich Gulda amb la Stadtkapelle Tulln i la Camerata Carnuntum. Amb la pianista Sawaka Kawasaki forma el Duo Lumisai, amb el qual ha actuat en espais com ara el Musiksalon Münchendorf o la Great Knightshall de Schloss Raabs. Amb l’acordionista Michael Schwarzenbacher forma el Duo Klangtreff. Junts van estrenar el seu programa de debut Getanzt l’any 2024 a la Spiegelsaal del Wiener Volksliedwerk. Des de llavors actuen habitualment a Àustria i Alemanya, amb projectes destacats, com la seva participació al Festival Kultursommer 2025 i un concert a la Sala Gottfried von Einem de Caríntia durant la temporada 2025-26.

  • Sawaka Kawasaki, piano

    Sawaka Kawasaki, piano

    Nascuda al Japó, va iniciar els estudis de piano als sis anys amb Naohito Fukaya i posteriorment va rebre classes de Claudio Soares, Yuki Higami i Yasuko Tasumi. A partir del 2012 va cursar estudis de piano de concert a la Universitat de Música d’Osaka amb Tomoko Sueoka i Izumi Komoriya, on es va graduar amb distinció acadèmica. Durant aquest període va ser escollida com a solista i va interpretar el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven amb l’Orquestra de l’Òpera d’Osaka.

    El 2015 va ser guardonada amb la beca de la Fundació Aoyama i va rebre diverses beques de la Universitat de Música d’Osaka. Des del 2016 estudia interpretació pianística amb el professor Stefan Arnold a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena. El 2017 va obtenir el tercer premi al Concurs Internacional de Piano de Transsilvània i l’any següent un premi en metàl·lic de la Fundació Anny Felbermayer. Ha actuat tant a la universitat com a Viena i a Alemanya.

    L’any 2023 va presentar la integral dels Sis Preludis i Fugues, op. 35 de Mendelssohn en el cicle de concerts Young International Master Pianists al Bank Austria Salon. Al Japó ha ofert recitals com a solista a Osaka. Ha completat els estudis de grau i màster en interpretació pianística amb les màximes qualificacions, i ha continuat la seva formació en el programa de postgrau de la mateixa universitat. Actualment estudia música de cambra amb el professor Stefan Mendl.

    És fundadora del Duo Lumisai, juntament amb la violoncel·lista austríaca Marlene Förstel, amb qui actua habitualment arreu d’Àustria.

  • Aina Font, saxòfon

    11.40 h

    Aina Font, saxòfon
    Pablo Suaste, piano


    Jean-Denis Michat (1971)
    Clos Guinguet 

    Joan Albert Amargós (1950)
    Homenatge a Lorca

    Los cuatro muleros
    Zorongo
    Anda jaleo

    Jean-Denis Michat
    Kokoro

    Claude Debussy (1862-1918)
    Prélude à l’après-midi d’un faune

     

  • Comentari

    Des de la primera peça aquesta actuació ens permetrà establir un recorregut de gran exigència tècnica i expressiva per al saxòfon. Clos Ginguet de Jean-Denis Michat, amb el seu discurs fragmentari, gestos abruptes, matís en els canvis sobtats de dinàmica i domini de les transicions entre registres, sovint en intervals amplis, en un exercici virtuosístic no exempt d’humor i de la teatralitat del cabaret. Michat, concertista, compositor i pedagog vinculat a l’estil “francès” del saxòfon, és un referent versàtil de la música contemporània com palesa Kokoro, que en japonès significa “cor/ànima”. L’obra sembla emular la tradició de les flautes shakuhachi: sonoritats amb trèmolos, frullati, glissandi, efectes multifònics, sobreaguts i microintervals, que requereixen un control rigorós de l’embocadura i del flux d’aire per mantenir la coherència tímbrica en una peça que progressa amb lentitud i on els intersticis, les pauses i els silencis juguen un paper significatiu, com si fos una meditació en què el subjecte connecta amb l’entorn, com en la tradició nipona.

    L’horitzó musical d’Homenatge a Lorca –amb “Los cuatro muleros”, “Zorongo” i “Anda jaleo”– apunta cap a la tensió modal i el ritme del cant popular de les melodies compilades per Lorca i reversionades per Amargós combinant precisió mètrica i aparença d’improvisació amb ornaments i accents irregulars, que exigeix un refinat treball de llenguatge. Finalment, la transcripció del Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy obliga a recrear la fluïdesa i el color original pensat per a la flauta, amb un legato sostingut, modulacions subtils de timbre i un ús estudiat del vibrato que suggereixi la sensualitat impressionista.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Aina Font, saxòfon

    Aina Font, saxòfon

    Saxofonista i intèrpret actualment establerta a Amsterdam i Berlín, és artista Vandoren Paris i Portrait Artist 25’ per la «Van Music Magazine». S’especialitza en perspectives innovadores per a la música clàssica i música per a una societat inclusiva.

    Amb presència internacional, ha actuat com a solista amb orquestra a les sales de concerts més destacades, incloent-hi la reconeguda Philharmonie de Berlín.

    En la seva carrera musical ha captivat gràcies a la seva musicalitat els jurats de concursos de referència: Elbphilharmonie d’Hamburg, Artiestes BBC, Muziekgebouw, Jeunesse de Viena, Jeunesses Musik Erlben, BIMHUIS, Dschungel de Viena, Orkaan, MUK...

    “Aina Font em va impressionar molt amb la seva interpretació matisada i ben pensada [...]. Amb l’alegria de la seva interpretació i una forta presència escènica crea fàcilment una connexió directa amb el públic”, Johannes Schultz,  Konzerthaus de Berlín

    “Aina és una artista versàtil amb una profunda visió i unà anima dolça que crea moments musicals únics i commovedors”, Hanni Liang, pianista conferenciant a la Univiversitat de Música i Teatre de Múnic i artista BBC.

    “Creativa, fresca i autèntica”, William Coleman – jurat del Concurs de Viola de Tòquio, jurat del Concurs de Ginebra, professor a la Universitat Mozarteum de Salzburg

    És l'artista resident de l’edició 2025 al Hellerau European Centre of Arts, on presenta el seu projecte en solitari durant el festival amb l'Ensemble Intercontemporain de París i l'Ensemble Modern.

    Aina Font és artista resident des del 2022 al prestigiós Splendor Amsterdam, amb debut al Royal Theatre Carrée. També és la saxofonista de l'ensemble resident de Gaudeamus23, un dels festivals de música contemporània de referència a l'escena europea, amb el qual estrena peces de compositors contemporanis premiats d'Europa, l’Àsia, els Estats Units...

    Està també interessada en el camp pedagògic, com a professora convidada per a estudiants de bachelor i màster en institucions internacionals, com la Hochschule für Musik CM Weber de Dresden, Conservatori de la Universitat Mahidol de Bangkok, Breitner Academy (universitat de pedagogia de les arts als Països Baixos) i al Conservatorio Superior Nacional de Música de Puerto Rico.

    Va completar els estudis de màster en saxòfon clàssic al Conservatorium d’Amsterdam amb Arno Bornkamp i Willem Van Merwijk. Després de la graduació va fer un postgrau en ritmes karnàtics i s’especialitzà  en mètodes per entendre i desenvolupar al màxim la precisió rítmica.

    També s’ha endinsat en el món de la música de cambra estudiant a Berlín amb l'Artemis Quartet, un dels quartets de corda de referència, liderat per Vineta Sareika (concertino de la Berliner Philharmoniker).

    Abans va estudiar el seu bachelor amb els saxofonistes Mariano García (CSMA-ESMUC) i Ignacio Gascón (ESMUC), va ampliar horitzons assistint a masterclasses amb saxofonistes de tot el món a la Université Européenne du Saxophone.

    Entre els nombrosos guardons, té l’artist prize al prestigiós Berlin Prize For Young Artists 2024, el Klaus Thimm Award 2025 per a artistes rellevants emergents a l'escena musical alemanya, Keep an Eye Project Award 2024 (NL), va ser semifinalista a l’Andorra Sax Fest 2019...

    Actualment és la saxofonista tenor del Synthèse Quartet, establert a Berlín, que ha guanyat vint-i-cinc premis nacionals i internacionals (Juventudes Musicales de España, Concurs de Música de Cambra Antón García Abril, Kammermusikwettbewerb der Alice-Samter-Stiftung 2023...). I al Duo Nim (saxòfon i violoncel) va esdevenir artista Jeunes Talents France 2023.

    Ha interpretat solos orquestrals i música de cambra en sales de concerts i festivals reconeguts com: Concertgebouw, Philharmonie de Berlín, Muziekgebouw d’Amsterdam, Tivoli Vredenburg, Abbaye Aux Dames, Royal Theatre Carrée, Muziekgebouw d’Eindhoven, Musée des Archives Nationales de París, Auditorium de Versalles, Sala Mozart, Festival Klassiek op Het Amstelviend, Amphion Theater, ADDA, Hanzehof Theater, Aarhus Musikhuset Dinamarca, Grachten Festival, Oranje Woud Festival, Wonderfeel...

  • Pablo Suaste, piano

    Pablo Suaste, piano

    És un multiinstrumentista molt actiu i amb una trajectòria artística poc convencional. Amb una sòlida formació com a pianista clàssic, també és cantant i guitarrista (de vuit cordes) a Zorzal, un trio amb seu a Amsterdam dedicat al son huasteco. Forma part del Colectivo de Son Jarocho d’Amsterdam (música afromexicana), en el qual es va especialitzar en la jarana. Com a flautista professional, amb anys d’experiència en orquestra simfònica, s’ha centrat en la música veneçolana i altres estils tradicionals de l’Amèrica Llatina. La seva recerca històrica està guiada pel desig d’inspirar d’altres a explorar qui són per mitjà de la diversitat sonora i la construcció d’una identitat pròpia.

    Descrit per la revista «Fanfare» com un veritable poeta del teclat, l’elegància i el virtuosisme de Pablo Suaste l’han situat com un artista emergent en el panorama musical internacional.

    El gener del 2017 va ser guardonat amb l’Aeolian Classics Emerging Artist Award de Chicago, que li va permetre l’enregistrament del seu primer àlbum com a solista, dedicat a obres de Franz Liszt. El disc va ser publicat el mateix any pel segell Aeolian Classics i està disponible a Apple Music. Gràcies a això, va iniciar una intensa gira de recitals per Mèxic i els Estats Units.

    L’estiu del 2018 va assolir el segon lloc del Concurs Internacional de Piano Esperanza Cruz. I el tercer lloc del Concurso Universidad de Guadalajara (UDG), on també va ser reconegut amb la millor interpretació de l’obra obligatòria. Més recentment ha estat premiat amb la medalla de bronze del Concurs Internacional de Piano Angélica Morales de Mèxic.

    Entre les seves presentacions més destacades figuren concerts a importants sales de Mèxic, els Estats Units i els Països Baixos, amb actuacions a Nova York, Michigan, Kansas, Amsterdam, Naarden i Ciutat de Mèxic. Va debutar com a solista d’orquestra sota la batuta del reconegut pianista i director Philippe Entremont, amb l’Orquesta Sinfónica de Xalapa, interpretant el Concert núm. 2 de Rakhmàninov. Posteriorment va debutar amb èxit amb l’Orquesta Sinfónica Nacional de Mèxic amb la mateixa obra.

    També ha participat com a solista amb l’Orquesta Sinfónica de Aguascalientes (Concert núm. 1 de Beethoven) i la Filarmónica 5 de Mayo de Puebla (Concert núm. 2 de Rakhmàninov). S’ha presentat a espais com la Sala Tlaqná, la sala principal del Palacio de Bellas Artes, al Cultural Center de Chicago, Museo Nacional de Arte de Mèxic, Centro Cultural Teopanzolco i al Naarden International Piano Festival dels Països Baixos.

    Recentment ha col·laborat amb la contrabaixista Sasha Witteveen al Het Concertgebouw d’Amsterdam per a NPO Klassiek. Igualment, ha treballat amb el duo de violins neerlandès Grimm Duette. El 2024 va debutar al Muziekgebouw d’Eindhoven amb la violinista Anuschka Pedano, amb la qual també es va presentar al Grachten Festival d’Amsterdam interpretant un programa íntegrament dedicat a la música clàssica llatinoamericana.

    Abans dels seus estudis a Amsterdam, va cursar la llicenciatura al Chicago College of Performing Arts de la Roosevelt University, sota el mestratge del pianista Jorge Federico Osorio.

    Ha rebut classes magistrals d’artistes com ara Lang Lang, Boris Berman, Igor Levit, Jean Dubé, Adam Neiman i Nino Gvetadze.

    El 2022 va finalitzar el Màster en Interpretació Pianística al Conservatori d’Amsterdam amb el professor Naum Grubert. El juny del 2020 va rebre una beca de la Holland Scholarship, atorgada per la Universitat de les Arts d’Amsterdam. A més, va rebre el suport de la Fundació Jacques Vonk i de la National Music Foundation, que li va posar a disposició un piano de cua Steinway.

    Pablo Suaste tornarà a Barcelona el 4 de desembre com a cantant i guitarrista de música tradicional mexicana. www.pablosuaste.nl

  • Duo StriAgo

    12.30 h

    Duo StriAgo
    Mario Strinati i Pietro Agosti, guitarres


    Marco Pereira (1950)
    Bate-Coxa                                                           

    Radamés Gnattali (1906-1988)
    "Chiquinha Gonzaga (Corta Jaca)", núm. 4 de Suite Retratos 

    Francisca “Chiquinha” Gonzaga (1847-1935)
    Sospiro                                                                    

    Paulo Bellinati (1950)
    Jongo  

    Egberto Gismonti (1947)
    7 Anéis

    Astor Piazzolla (1921-1992)
    "Tango núm. 1", de Tango Suite       

  • Comentari

    El programa d’aquest duo de guitarres explora la capacitat polifònica de l’instrument en un bell joc caracteritzat per l’heterodòxia, la novetat i l’originalitat com a ambaixadores de la riquesa rítmica, ballable, vital i colorística de la música llatinoamericana. Tant Bate-Coixa de Marco Pereira com el moviment en forma de maxixe –una dansa popular– dedicat a Chiquinha Gonzaga de la suite Retratos de Radamés Gnattali posen a prova la coordinació rítmica del duo amb síncopes complexes, diàlegs vertiginosos i alternança de rols entre acompanyament i veu principal. En contrast, el tango Sospiro de la pròpia Chiquinha Gonzaga cerca delicadesa i intimisme en el contingut de les dinàmiques, mentre que Jongo de Paulo Bellinati és un autèntic repte amb percussió integrada: batudes sobre la caixa de ressonància de les guitarres, pizzicati i efectes tímbrics atorgats a la mà dreta.

    D’altra banda, amb 7 Anéis d’Egberto Gismonti, el duo afronta textures harmòniques denses, canvis sobtats de tempo i un discurs amarat d’improvisació i un caire permeable al jazz. Igualment, el “Tango núm. 1” de la Tango Suite de Piazzolla sedueix pels colors, les obsessions rítmiques i per l’esperit cercador intuïtiu i erudit del compositor, tot cloent una selecció estimulant per calibrar la perícia individual de l’instrument i la complicitat entre ambdós guitarristes.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografia

    Duo StriAgo

    Duo StriAgo

    “Aquests dos joves tenen un talent extraordinari. La seva química com a duet de guitarres és excel·lent: quelcom que poques vegades he vist durant els meus més de vint-i-cinc anys d’ensenyament. El seu conjunt encaixa tan bé i les seves idees musicals són tan convincents, que és difícil no quedar hipnotitzat quan toquen”, Lorenzo Micheli

    Mario Strinati i Pietro Agosti es van conèixer a l’educació secundària i, moguts inicialment pel pur plaer de tocar junts, es van començar a dedicar a la música folklòrica sud-americana, un tret encara distintiu de la seva identitat artística. Així és com va néixer Striago.

    Tots dos es van graduar amb les màximes qualificacions i distincions en guitarra al Conservatori Maderna de Cesena. El 2023 Strinati va obtenir un màster artístic de guitarra al Conservatorio della Svizzera Italiana, mentre que Agosti va obtenir-lo al Conservatorio Martini de Bolonya. Paral·lelament als estudis de guitarra, Pietro va fer el grau en contrabaix i Mario en violoncel, tots dos al Conservatori Maderna.

    Actualment estan matriculats al Conservatorio della Svizzera Italiana de Lugano, on estudien amb Lorenzo Micheli.

    El duet ha estat guardonat en alguns dels concursos internacionals de música de cambra més prestigiosos, com el Richmond Concert Society Award al Royal Over-Seas League Competition (Londres, 2025), el tercer premi de la Guitar Foundation of America (Nova York, 2023), el primer premi del Concurs Paganini (Parma, 2024) i el primer premi del Concurs Altamira (Gorizia, 2024).

  • Itay Hazan, clarinet

    13.10 h

    Itay Hazan, clarinet
    Anat Paul, piano


    Ernest Chausson (1855-1899)
    Andante et Allegro per a clarinet i piano

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Sonata per a clarinet i piano núm. 1, en Fa menor, op. 120

    Allegro appassionato

    Francis Poulenc (1899-1963)
    Sonata per a clarinet i piano, FP 184 

    Allegro tristamente
    Romanza
    Allegro con fuoco

  • Comentari

    Aquest programa és un autèntic repte per al clarinetista: tècnic, expressiu, estilístic i també físic. La Sonata per a clarinet i piano núm. 1, en Fa menor, op. 120 (1894) de Brahms, escrita en la seva maduresa, combina una línia melòdica àmplia i cantabile amb passatges de la característica densitat rítmica i harmònica del compositor; on el clarinet ha de mantenir un so ple i homogeni a tot el registre i sostenint llargues frases amb un control absolut de la respiració i la dinàmica, especialment en els diàlegs amb el piano. Per això és un referent ineludible del repertori.

    La Sonata per a clarinet i piano, FP 184 (1962) de Poulenc, dedicada a Arthur Honegger i escrita per a Benny Goodman, que la va estrenar amb Leonard Bernstein al piano, oscil·la entre la ironia, la jovialitat i la melancolia. Aquí la dificultat radica en la rapidesa dels canvis de caràcter i de tempo: passatges lleugers amb articulació picada i un marcat staccato es transformen sobtadament en línies expressives amb subtone i vibrato delicat. L’ús de registres extrems, el fraseig fragmentat i la precisió rítmica en compàs canviant han d’assolir una flexibilitat tècnica i una destresa de la paleta de colors que permetin bascular del sarcasme brillant (com en el frenètic darrer moviment) a una dolçor gairebé fràgil al llarg de l’obra.

    En darrer lloc, l’Andante et Allegro (1881) de Chausson sedueix per l’amalgama de lirisme tardoromàntic i virtuosisme lluminós on el clarinetista ha de conjugar un cant expressiu, gairebé vocal, amb passatges ràpids plens de legato i slur (indicació de fraseig que pretén mantenir el flux d’aire continu però canviant la digitació per passar d’una nota a l’altra, i evitant un nou atac amb la llengua), en una brillant exhibició de cloenda.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Itay Hazan, clarinet

    Itay Hazan, clarinet

    Va començar els seus estudis de clarinet als sis anys amb Sagit Mazuz al Conservatori de Música Hassadna de Jerusalem, i va continuar amb el professor Ilya Schwartz. Ha participat en el Programa Nacional per a Joves Talents de la Música del Ministeri d’Educació d’Israel, com també en el programa de vent i metall del Jerusalem Music Center per a destacats músics joves. Actualment està cursant el programa preparatori per a l’ensenyament superior (CPES) al Conservatori Regional Ida Rubinstein de París, als grups de clarinet de Franck Amet i Paul Meyer, i al grup de música de cambra de Sébastien Surel.

    Dins la seva franja d’edat, Itay Hazan ha estat guardonat amb nombrosos premis nacionals i internacionals, com ara la beca especial per a clarinetistes de l’America-Israel Cultural Foundation, el Premi Nacional del Ministeri d’Educació d’Israel, el primer premi al 6è Concurs Nacional de Vent d’Israel i el segon premi al 18è Concurs Internacional de Clarinet Saverio Mercadante. Ha estat guanyador de les audicions ColOrchestra 2022, primer premi a l’American Virtuoso International Music Competition (2023 i 2024), menció honorífica com a finalista al Young Artist Concerto Competition 2024 i va assolir el gran premi del Philadelphia International Music Camp and Festival Virtual Concerto Competition (tardor del 2024).

    A més, ha participat en festivals i classes magistrals a Israel i arreu del món: International Wind Instruments Festival i masterclasses del Jerusalem Music Center, Spain Buffet Crampon Clarinet Week, Solo Performance Program del Philadelphia International Music Camp and Festival, les edicions 51a i 52a de l’Acadèmia del Festival-des-Arcs (classe de Philippe Berrod), i les edicions 2024 i 2025 de l’acadèmia musical internacional MusicAlp (classe de Romain Guyot). Ha rebut orientació d’alguns dels clarinetistes més destacats, com ara Yehuda Gilad, Antonio Saiote, Vicente Alberola, Andreas Sunden, Wei-Leng William Chen, Tibi Cziger, Chen Halevi, Lorenzo Coppola i Sharon Kam. També ha col·laborat amb els directors Conner Gray Covington (Seen-Worldwide Orchestra) i Glen Cortese (Western New York Chamber Orchestra).

    Ha actuat com a solista i en formacions de cambra en sales destacades d’Israel i d’altres països, com el Jerusalem Music Center, Auditori Weiss (Universitat Hebrea de Jerusalem), Eden-Tamir Music Center (Jerusalem), Tel-Aviv Chamber Music Center, al centre musical multidisciplinari Yellow Submarine de Jerusalem, Shmuel-House Music Hall (Jerusalem), Kfar-Saba Cultural Hall, sala de conferències de Noci (Bari, Itàlia), Auditori Caja Rural (Vilavella, Espanya), Solitär Hall (Universitat Mozarteum, Salzburg), Kleine Zaal del Concertgebouw (Amsterdam), Westminster Presbyterian Church (Buffalo, Nova York) i Ganz Hall (Chicago, Illinois).

  • Anat Paul, piano

    Anat Paul, piano

    Va començar els seus estudis de piano als sis anys amb Luisa Yoffe al Conservatori de Música de Jerusalem. Un cop graduada, els va continuar als Estats Units com a estudiant amb beca completa.

    És titulada en interpretació de piano pel Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on va estudiar amb Eleanor Sokoloff, i té un Màster de Música en Interpretació de Piano per l’Eastman School of Music a Rochester (Nova York), on va estudiar amb Barry Snyder.

    Actualment és la cap del Departament de Piano del Conservatori de Música Hassadna de Jerusalem i una de les professores de piano més sol·licitades d’Israel. Els seus alumnes formen part de programes nacionals d’excel·lència per a joves músics amb talent, guanyen premis en concursos nacionals i internacionals de piano i participen en classes magistrals i festivals de música tant a nivell nacional com internacional.

  • Anunci Mirades GENERAL - Programes mà digitals Desktop 1300x1854
  • Eva Arderíus, violoncel

    15.30 h

    Eva Arderíus, violoncel
    Miguel Ángel Ortega, piano


    Zoltán Kodály (1882-1967)
    Sonata per a violoncel sol, op. 8 

    Allegro maestoso ma appassionato

    Francis Poulenc (1899-1963)
    Sonata per a violoncel i piano, FP 143

    II. Cavatine
    IV. Finale

    Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
    Pezzo capriccioso, op. 62

  • Comentari

    Sovint es diu que el violoncel és l’instrument més assimilable a la veu humana per la seva cantabilitat i calidesa, que tant pot ser un eficaç acompanyant com encapçalar un virtuosisme d’alta volada i esdevenir un solista excepcional. Ho demostra la frapant Sonata op. 8 de Kodály, per a violoncel sol, que obliga a un ús extensiu d’afinacions alternatives (scordatura), dobles i triples cordes, amplis salts de registre, l’ús simultani de l’arquet amb notes en pizzicatti, etc. En aquest sentit, el treball de la mà esquerra hi és molt exigent: extensions màximes i canvis ràpids de posició mentre que l’arc ha de generar colors i transformar una volada cantable en un recitatiu. Es tracta d’una obra mestra que fa sonar el violoncel com una arpa, un cimbalom o una cornamusa i que empra totes les formes d’atac a les cordes (sobre el pont, el diapasó, harmònics compostos, trinats, spicatto, etc.); en nombroses ocasions cerca la dimensió polifònica i la varietat tímbrica en l’emulació tant d’estils cultes com populars. El primer moviment dels quatre n’és un bon testimoni.

    En els moviments “Cavatine” i “Finale” de la Sonata FP 143 de Poulenc, el repte és l’agilitat expressiva: canvis sobtats de caràcter, articulacions contrastants i un fraseig flexible amb equilibri sonor i diàleg amb el piano. Finalment, el Pezzo capriccioso de Txaikovski afegeix un virtuosisme brillant amb escales ràpides, arpegis en posicions agudes i una cantilena on el vibrato i l’afinació en el registre més agut són significatius. En conjunt, aquest repertori reclama resistència física, concentració sostinguda i una paleta tímbrica capaç d’adaptar-se a tres mons sonors.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Eva Arderíus, violoncel

    Eva Arderíus, violoncel

    Nascuda a San Lorenzo de El Escorial (2001), des del 2018 estudia a la Càtedra de Violoncel Aline Foriel-Destezet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, amb el professor Jens Peter Maintz. Els anys 2023 i 2024 va rebre de mans de la reina Sofía el diploma d’alumna més excel·lent de la càtedra.

    Va començar a estudiar violoncel als cinc anys i es va graduar amb premi de fi de grau al Centro Integrado de Música Padre Antonio Soler a la seva ciutat el 2018, on va estudiar amb Dimitri Furnadijev i Victoria Rodríguez. Paral·lelament va ampliar estudis amb María de Macedo i Arantza López Barinagarrementería.

    El 2024 va ser guardonada amb el primer premi del Concurs Juventudes Musicales de España i al Concurs Internacional María Herrero. Va rebre el segon premi del VII Concurs Internacional David Popper (Hongria, 2017) i el primer premi dels concursos nacionals Soncello (2015) i Jaime Dobato Benavente (2014). Així mateix, va ser seleccionada per participar al Proyecto Talentos de l’Orquesta Sinfónica de Madrid els anys 2018, 2019 i 2020. Va actuar com a solista amb l’Orquesta d’Extremadura el 2023 i al Festival de Música Jove de Segòvia el 2015, i gràcies a la Fundación Arbós (Orquesta Sinfónica de Madrid) es va presentar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (2018) i a l’Auditorio Nacional (2019).

    Actualment és membre dels quartets Strauss i Stoneshield i del duo Florence May, que ha estat seleccionat per participar al programa de concerts AIEnRUTa-Clásicos 2025.

  • Miguel Ángel Ortega, piano

    Miguel Ángel Ortega

    Nascut a Las Palmas de Gran Canaria, estudià amb Almudena Cano i va obtenir matrícula d’honor i diploma de primera classe en finalitzar el títol superior de piano i també matrícula d’honor amb premi extraordinari de fi de carrera en música de cambra.

    Uns coneixements que amplià a Amsterdam, Budapest i Roma, amb Katalin Némes, Márta Gulyás, György Kurtág, András Mihály i Ferenc Rados. També va rebre assessorament musical de Darío de Rosa, Rafael Orozco, Bruno Leonardo Gelber i Cristina Bruno.

    Debutà amb l’Orquesta Filarmónica de Gran Canària amb el Concert, op. 15 de J. Brahms, sota la direcció d’András Mihaly, i també ha actuat en la integral dels Concerts per a piano de L. van Beethoven amb el director A. Leaper i amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao i Juanjo Mena en l’estrena de Les estacions de D. Milhaud.

    Ha col·laborat amb músics com ara N. Gutman, M. Kohmitzer, I. Monighetti, K. Scholes, N. Shakhovskaya, N. Chumachenco, B. Greenhouse, Ll. Claret, D. Geringas, F. Helmerson, J. Starker, P. Müller, A. Meneses, M. Perényi, J. P. Maintz, T. Thedeén i W. Schmidt, entre d’altres. I ha actuat a les principals sales d’Espanya, Portugal, Itàlia, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Hongria, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Croàcia, Albània, Turquia, Àustria, Argentina, Uruguai, Xile, el Brasil, Tanzània, Vietnam i Tunísia. Ha fet enregistraments per als segells Sony, Versus, Divine Records, TVE, NHK de Tòquio, Ràdio Varsòvia, Bártok Radio, Ràdio Televisió Nacional Hongaresa i Radio Clásica de RNE.

    Va guanyar el primer premi del Concurs de Piano Pedro Espinosa de Gáldar, el segon premi del Concurs Internacional de Música de Cambra Leo Weiner de Budapest i ha estat convidat per institucions com ara la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), Fundación Juan March, Cursos d’Especialització Musical de la Universidad d’Alcalá de Henares, Concurs W. Lutoslawski de Varsòvia...

    El 1992 va representar Espanya enregistrant un programa de ràdio del Certamen de la UER retransmès a tot Europa.

    Profundament interessat en l’ensenyament, actualment és catedràtic de piano al Conservatorio Superior de l’Aragó, professor pianista col·laborador a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid i imparteix cursos d’interpretació pianística i música de cambra a diversos centres d’ensenyament nacionals i internacionals. Des dels seus inicis és professor habitual a l’Escola d’Estiu de Lucena (Còrdova). Així mateix, és director i fundador del Curs Santa María del Paular a Rascafría (Madrid) i de l’Asociación Cultural Béla Bartók.

  • Inés Issel, violí

    16.10 h

    Inés Issel, violí
    Miguel Ángel Dionís, piano


    Jenő Hubay (1858-1937)
    Fantasia brillant sobre l’òpera ‘Carmen’, op. 3   

    Jules Massenet (1842-1912)
    "Méditation" de l’òpera Thaïs     

    George Gershwin (1898-1937) – Jascha Heifetz (1901-1987)
    Porgy and Bess, selecció (transcripció per a violí i piano)

  • Comentari

    Aquest programa reuneix tres creacions que també situen el violí al límit de les seves possibilitats tècniques i expressives, ja sigui a partir de fantasies sobre temes operístics o de parts que les integren, com la “Méditation” de Thaïs de Massenet, que és un exercici d’expressió sostinguda: la seva línia melòdica llarga i contínua exigeix una tensió de l’arc, regulació del vibrato i transicions de posició imperceptibles de tal manera que la sonoritat no es vegi alterada més enllà del contrast natural entre registres i no es dilueixi l’emotivitat de la peça.

    En l’àmbit de la fantasia i la transcripció, Jascha Heifetz es va apropar a Porgy and Bess de Gershwin seduït per la fusió del jazz i el blues amb el llenguatge clàssic. Alguns dels temes més icònics –com “Summertime” o “It ain’t necessarily so”– són recreats amb glissandi expressius, portamenti subtils i dobles cordes que mantenen la calidesa vocal original en un fraseig mal·leable que busca una autenticitat propera al cant, mentre el pianista construeix una base harmònica plena de vitalitat. Per la seva banda, la Fantaisie brillante sur ‘Carmen’, op. 3 de Jenő Hubay mostra el vessant més espectacular: velocitat fulgurant, canvis de registre vertiginosos, ornaments variats, salts amplis, efectes polifònics, escales en terceres, amplis arpegis i pizzicati de mà esquerra. És una autèntica exhibició pirotècnica en l’estil vuitcentista, on el violinista ha de conservar la precisió i la claredat, però sense perdre teatralitat ni l’encant melòdic que manté viva l’essència de l’òpera.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Inés Issel, violí

    Inés Issel, violí

    Va néixer a Tarragona el 2001. Va començar la seva formació musical amb la seva mare, Iwona Burzyńska. Ha estudiat amb Eva Graubin, Zakhar Bron i, com a pianista, amb Vadim Gladkov. Inés Issel ha assistit a classes magistrals de Renaud Capuçon, Mauricio Fuks, Miriam Fried, Krzysztof Wegrzyn, Oleg Kryssa, Ana Chumachenco, Alexander Sitkovetsky, Evgueny Grach, Bartosz Bryla, Krzysztof Smietana, Wieslaw Kwasny, Maurizio Sciaretta i Christoph Poppen.

    Des 2012 al 2024 va ser alumna a l’Escuela de Música Reina Sofía a la càtedra de violí-Telefónica amb el professor Zakhar Bron (només tenia deu anys quan passava els exàmens, fet que la convertia en l’alumna més jove) i també des del 2012 estudia a l’acadèmia d’elit Meisterklasse Zakhar Bron Academy a Interlaken (Suïssa). Després de la seva graduació, amb premi extraordinari de la càtedra de violí, continua estudiant al New England Conservatory a Boston, amb la professora Miriam Fried. Mentrestant, va desenvolupant la seva carrera musical.

    En la seva curta però intensa carrera artística ha aconseguit molts èxits significatius. Té nombrosos primers premis en certàmens nacionals i internacionals, entre els quals el del 13è i 15è Concurs Internacional de Violí en honor de Karol Lipiński i Henryk Wieniawski a Lublin l’any 2015 i 2021, respectivament.

    També ha estat guardonada amb el primer premi, els anys i als certàmens següents: el 2024, Antón García Abril XII International Chamber Music; Competition, and Special Prize for best performance of a Spanish work (Baza, Granada) i  III Concurs Impuls ACIMC (Catalunya); el 2023,  X David Oistrakh International Violin Competition (Kazakhstan); Grand Prix Pila Festival & Academy (Polònia) i CIM International Competition (Barcelona); el 2021, XV Concurs Internacional en honor de K. Lipinski i H. Wieniawski a Lublin;  6è Concurs Internacional de Violí Pulawy & Violin (Polònia); el 2019,  IV Concurs de Violí Eugenia Uminska a Cracòvia (Polònia); el 2018,  15è Concurs Internacional de Violí G. Ph. Telemann a Poznan (Polònia);  3r Concurs Internacional de Violí Naleczow & Violín (Polònia);  XVI Concurs Internacional de Violí Young Paganini de Legnica (Polònia); V Concurs Internacional de Violí H.W. Ernst & K. Szymanowski a Wroclaw (Polònia); el 2016, Concurs de Joves Intèrprets Ciudad de Conca, categoria fins a vint-i-tres anys (quan en tenia quinze); V Concurs de Violí Ciutat de Vigo, categoria  fins a vint-i-tres anys;  XVII Concurs de Joves Intèrprets Ciutat de Xàtiva; el 2015, XIII Concurs Internacional en honor de K. Lipinski i H. Wieniawski a Lublin (Polònia);  IV Concurs de Violí Ciutat de Vigo; XIII Concurs Internacional de Violins per la Pau a Màlaga; el 2014, III Concurs de Violí Ciutat de Vigo, I Concurs d’Interpretació Musical Cardenal Cisneros a Madrid ; el 2012, XII Concurs Instrumental Sant Anastasi de Lleida; el 2010, Concurs d'Interpretació Musical Arjau a Barcelona; el 2009,  V Concurs de Corda a Barcelona; el 2008, Concurs Instrumental Sant Anastasi de Lleida.

    Tot i i la seva curta edat, és una concertista activa i ha actuat com a solista amb l’Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa (sota la batuta d’Agnieszka Duczmal), Orquestra Filharmònica K. Szymanowski de Cracòvia (Olivier Ochanine), Orquestra Filharmònica de la Baixa Silèsia (Paweł Przytocki), Orquestra Filharmonica A. Rubinstein de Łódź. (Paweł Przytocki), Podlasie Opera i Orquestra Filharmònica (Tomasz Bugaj),  Banda Simfònica Municipal de Barcelona (Salvador Brotons), Orquestra Simfònica Freixenet (Jaime Martin),  Verum Symphony Orquestra (François López-Ferrer),  Sinfonia Iuventus Orquestra (Marek Wroniszewski), Orquestra de la Universidade do Minho (Maximino Zumalave Caneda), Orquesta Sinfónica Española Vigo 430 (Roberto Baltar),  Orquesta Filarmónica de Sevilla (Jerome Irland),  Simfonia OCM Vigo (Francisco Pérez Rodríguez),  Orquesta Clásica Santa Cecilia de Madrid (Oscar Navarro), Fundació Excelentia,  Orquestra Filharmònica de Barcelona (Lior Shambadal),  Orquesta Ciudad de Alcalá (Vicente Ariño),  Filharmonia Kameralna im. Witold Lutosławski de Łomża (Maurizio Colasanti), Astana Symphony Orchestra (Askar Duisenhayev), Pomorska Orquestra Filharmònica J. Paderewski (Mykota Diadura) i Orquestra Simfònica de Sant Cugat (Josep Ferré).

    Ha actuat en prestigioses sales de concerts: Auditorio Nacional, Auditorio Museo Reina Sofía, Auditorio Sony i Auditorio Fundación Juan March de Madrid, Auditori de Barcelona, Auditorio Mar de Vigo, European Music Center Krzysztof Penderecki, Filharmonia Podlaska, European Art Centre i Acadèmia Mozarteum de Salzburg, Filharmònica De Doelen de Rotterdam, Jordan Hall Boston (EUA), entre d’altres. També participa en nombrosos festivals de música a Espanya, Àustria, Polònia i Suïssa (Festival Verbier).

    Toca un violí Enrico Rocca (1890) atorgat per Juan Enrique Carreres, president i conseller delegat de CAGIMA S.L.

  • Miguel Ángel Dionís, piano

    Miguel Ángel Dionís, piano

    Nascut a Sant Cruz de Tenerife, va fer els estudis de grau mitjà amb Concepción Hernández Peraza i els continuà amb Miquel Farré al Conservatori Superior de Barcelona. També ha fet cursos amb Guillermo González, Josep Colom, Claude Helffer, James Avery, Jorge Pepi, Dimitri Bashkirov i Edith Fisher.

    Ha guanyat el primer premi de l’XI Concurs Nacional de Piano Joan Massià, el segon premi del XXIV Concurs d’Intèrprets de Catalunya, el primer premi del Concurso Círculo 12 de Enero. També el segon premi de solistes de la Mostra de Música de la Generalitat i el primer premi del XXV del Concurs d’Intèrprets de Catalunya, el Premi Sofia Puche...

    Ha tocat com a solista amb l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Clásica de La Laguna i Orquesta de Galícia, entre d’altres, amb els directors Víctor Pablo Pérez, Maximino Zumalave, Mark Peters, Paul Opie, Alejandro Posadas...

    Des de l’any 2001 és el director musica de La petita Flauta Màgica de Mozart, producció del Gran Teatre del Liceu.

    Ha ofert concerts al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, La Maestranza de Sevilla, Teatro Arriaga de Bilbao, Auditorio de Tenerife, Konzerthaus de Berlín, Liederhalle de Stuttgart, Konzerthaus de Wuppertal, Philharmonie d’Essen, Congress House de Londres, Tonhalle de Düsseldorf, Kongresshaus de Dortmund, Theater de Duisburg, Victoria Hall de Ginebra i a les ciutats de Ratisbona, Berna, Blonay...

    Actualment és el director artístic del cicle de Les Veus del Monestir de Pedralbes i professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, com també a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

  • Adriana Snape, viola

    17 h

    Adriana Snape, viola
    Antonia Valente, piano


    Robert Schumann (1810-1856)
    Märchenbilder, op. 113

    Nicht schnell
    Rasch
    Langsam, mit melancholischem Ausdruck

    York Bowen (1884-1961)
    Fantasia per a viola i piano, op. 54

    Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
    Scherzino per a viola i piano   

  • Comentari

    No és tan freqüent, encara que tampoc ha d’estranyar, el protagonisme de la viola com a solista en un certamen com aquest, gràcies a la forta personalitat factible en formats de cambra, com es percep a l’Scherzino de Joan Lamote de Grignon, assimilable a una fulla d’àlbum típicament romàntica i una mica planyívola. El cas és que, com en les candidatures anteriors, les obres que s’escoltaran permetran copsar el grau d’excel·lència tècnica i expressiva del solista a partir d’una gamma àmplia de recursos: cant líric, agilitat tècnica, domini de colors i capacitat de diàleg amb el piano, etc.

    Fixin-se en l’inici de les Märchenbilder, op. 113 (1851) de Robert Schumann, amb el seu cantabile fluid i continu (“Nicht schnell”), seguit per un rondó (“Lebhaft”) amb energia, dobles cordes i ús del ritme amb puntet del “Lebhaft”; i l’agilitat d’arc al tercer moviment (“Rasch”) amb caràcter de balada fantàstica en una obra el títol de la qual remet a imatges i il·lustracions de contes de fades. No gaire distinta és l’aposta tècnica a la Fantasia, op. 54 (1918) de York Bowen, escrita el 1918 per a Lionel Tertis; és una obra de gran alè líric i pianisme dens, que situa la viola en un paper protagonista i virtuós. La Fantasia, op. 54 de York Bowen exigeix un so uniforme en tots els registres, amb govern mil·limètric de l’arc per modular dinàmiques i colors dins d’una mateixa arcada. Les línies melòdiques, plenes de salts i extensions, requereixen afinació, seguretat en el registre agut, les dobles cordes i acords arpegiats. L’articulació alterna passatges cantabile amb figuracions ràpides i rítmiques, mentre que el diàleg amb un piano de textura plena obliga a adaptar-se a rubati i canvis de caràcter. La intensitat constant fa imprescindible dosificar energia per mantenir la qualitat tècnica i sonora fins al final.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografies

    Adriana Snape, viola

    Adriana Snape, viola

    Nascuda a Bèlgica (2003), té la nacionalitat espanyola i britànica. El seu primer contacte amb la música va ser als sis anys en veure una representació de ballet amb música en directe titulada Picasso i el circ, una experiència que la va encuriosir i fascinar alhora. Als vuit anys va començar els seus estudis de viola al Conservatorio Profesional de Música Padre Antonio Soler, amb la professora Celia Bornemann. La seva maduresa musical la va dur, amb només tretze anys, a debutar com a solista amb orquestra interpretant el Concert per a dues violes i orquestra de Telemann.

    Ja ha actuat en escenaris de gran prestigi internacional, com el Musikverein de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Berlín, Casa da Música de Porto, Auditorio Nacional de Música de Madrid i Teatro Real de Madrid, entre d’altres.

    Des del 2023 es forma a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, a la càtedra de viola de Deimut Poppen. Aquest 2025 ha estat distingida per la reina Sofía amb el premi a l’alumna més excel·lent de la seva càtedra.

    Ha rebut classes magistrals de grans figures del panorama internacional, entre els quals Thomas Riebl, Gérard Caussé, Jonathan Brown, Silvia Simionescu i Lawrence Power, i ha treballat amb directors destacats, com Sir András Schiff, Andrés Orozco-Estrada, Pablo Heras-Casado, Iván Fischer, Vasily Petrenko, Nuno Coelho, Johannes Kalitzke i Peter Csaba.

    Una de les seves grans passions és la música de cambra. És membre del Cuarteto Haydn Pérez-Llorca de l’Escuela Reina Sofía, i ha format part del Cuarteto Guridi y del Trío Alboreá.

    En l’àmbit orquestral actualment és la violista titular de l’European Union Youth Orchestra (EUYO), amb la qual ha fet gires per diverses ciutats europees. Anteriorment, durant els anys 2022 i 2023, havia estat membre de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), tot participant en nombroses gires per Espanya i Portugal, a més d’intercanvis del programa EFNYO a Dinamarca i Viena.

    Ha tocat en festivals com l’Encuentro de Música y Academia de Santander, Festival AIMS de Solsona i al Reial Conservatori de Brussel·les, entre d’altres.

    Actualment toca amb una viola (“Asma”) construïda el 2023 pel lutier alemany Falk Peters.

  • Antonia Valente, piano

    Antonia Valente, piano

    Es va formar al costat de grans músics, com Benedetto Lupo al Conservatori Nino Rota i Elza Kolodin a la Hochschule für Musik de Friburg de Brisgòvia (Alemanya). L’any 2008 va obtenir un magna cum laude al Màster d’Interpretació Solista amb Orquestra al Conservatori Nino Rota.

    Ha desenvolupat carrera d’intèrpret del repertori de cambra, tant instrumental com vocal, i actua habitualment per Europa, l’Àfrica i Llatinoamèrica.

    A Itàlia va fundar essent molt jove l’Ensemble ’05, un grup que aplega excepcionals joves artistes i músics consagrats al mateix escenari, fórmula que és l’ànima del festival Ritratti, que el 2025 assolí la vint-i-unena temporada i del qual és la directora artística. Ha impulsat projectes musicals i teatrals juntament amb els artistes Giovanni Sollima, Enrico Bronzi, Beatrice Rana, Brad Mehldau, Eddie Daniels, Benedetto Lupo, Marcelo Nisinman, Cristina Zavalloni, Emanuele Arciuli, Betty Garcés i Anne-Lise Binard, entre d’altres.

    El 2015 va publicar el seu disc de debut al pianoforte: Mauro Giuliani, rarities and masterpieces, que va ser molt ben rebut per la crítica. Els seus propers projectes discogràfics inclouen una col·laboració amb el violinista Lorenzo Rovati. Ha treballat al costat dels directors Fabio Luisi, Jordi Benacer, Omer Meir Wellber, Antonio Greco, Thomas Posth, Tito Muñoz, Giovanni Pelliccia, i ha col·laborat durant molt anys amb la Fondazione Paolo Grassi de Martina Franca i el Festival Internazionale della Valle d’Itria com a pianista i assistent de direcció.

    El 2013 va iniciar la seva trajectòria docent a la Hochschule für Musik und Tanz de Hannover, Actualment viu a Madrid i combina la seva activitat concertística i docent de repertori a l’Escuela de Música Reina Sofía i al Centro de Enseñanza Musical Katarina Gurska, i és catedràtica de música de cambra al Conservatori a Itàlia.

  • Karen Kuronuma, piano

    17.40 h

    Karen Kuronuma, piano


    François Couperin (1668-1733)
    Le rossignol en amour

    Enric Granados (1867-1916)
    Goyescas

    Los requiebros
    El fandango del candil
    Quejas, o la maja y el ruiseñor

    Claude Debussy (1862-1918)
    L’Isle joyeuse

  • Comentari

    Per acabar, el rei dels instruments, almenys durant el segle XIX, el piano es fa present com a solista en una selecció on refinament, virtuosisme i color es conjuguen des de llenguatges i reptes molt diferents en l’ús del pedal, la densitat harmònica i la capacitat del pianista per narrar històries i crear atmosferes; des de l’ornamentació delineada de Couperin fins a la línia cantabile de Granados i la paleta lluminosa de Debussy. En efecte Le rossignol en amour de François Couperin, en versió per a piano, requereix un control exquisit del so i una articulació clara on hi hagi un maridatge de l’estil sentimental amb la lleugeresa ornamental i l’efecte “cantat” del rossinyol mitjançant trinats i mordentes d’articulació ben perfilada, enmig de dinàmiques subtils i una voluntat expressiva afectada però moderada, delicada i galant.

    Per la seva part, les tres peces de Goyescas d’Enric Granados introdueixen un canvi radical: un piano de ressonàncies orquestrals i arrels hispàniques on sensibilitat, melancolia, elegància i espontaneïtat basteixen aquesta obra mestra amb matriu de peces de saló. Tècnicament és indispensable un atac solt amb un canell elàstic per a les dobles notes que han de sonar lleugeres com si fossin un ornament mesurat i un domini de la texturació per a les segones veus amb un consumat ús del pedal, tant tímbricament com harmònica. Quelcom no gaire allunyat per a la seva escola francesa i ascendència chopiniana que també trobem a l’Isle joyeuse de Debussy, on s’han de saber dissimular els salts freqüents (sobretot a la mà esquerra) i canvis sobtats de registre, així com figuracions vertiginoses de semicorxeres i fuses que reclamen una articulació neta i regular. La independència de veus és essencial per l’espai intern en unes textures denses on el joc del pedal és indispensable per obtenir transparència i colors canviants sense recórrer als atacs percussius del teclat que tant odiava el compositor.

    Albert Ferrer Flamarich, musicògraf i historiador de l'art

  • Biografia

    Karen Kuronuma, piano

    Karen Kuronuma, piano

    Nascuda a Tòquio (1998), va obtenir el segon premi de l’11è Concurs Internacional de Piano Chopin per a Joves a Polònia, va ser nominada a un premi al 15è Concurs Internacional Ettlingen per a Joves Pianistes i va rebre el Best Award en la categoria G del Concurs de Piano PTNA.

    Va cursar els seus estudis en un institut artístic vinculat a la Facultat de Música de la Universitat de les Arts de Tòquio. Va guanyar el seu primer premi amb només setze anys, el Premi de l’Acadèmia Nomura, al qual es van sumar el premi Iguchi Aiko, el premi Music Encouragement i el Premi NHK de la 68a edició de l’Student Music Concours del Japó, secció d’ensenyament secundari.

    Ha ofert recitals a Hokkaido, Tòquio i Hyogo, i ha actuat com a solista amb orquestres com ara la Hyogo Performing Arts Center Orchestra (Concert per a piano núm. 1 de Chopin) i l'Orquestra Simfònica de Tòquio (Concert per a piano en Sol major de Ravel).

    Després de superar l’audició Muza Soloist el 2018, Karen Kuronuma va actuar com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Tòquio al cicle The Masterpiece Classics. Malgrat les cancel·lacions de concerts durant la pandèmia de la COVID-19, aquest cicle va adoptar una nova estratègia: un concert sense públic retransmès a Niconico Live, que va superar els deu milions de visualitzacions i va rebre grans elogis de la premsa, que el va descriure com una nova manera d’experimentar els concerts de música clàssica. El disc del concert, titulat Live from Muza!, va guanyar el premi de l’Acadèmia al millor enregistrament en la categoria especial i el Premi Especial del Music Pen Club. L’any 2021 va presentar el seu primer CD com a solista de piano des de Live from Muza, titulat Les soirées françaises, que ha estat molt elogiat per la seva brillant interpretació de Ravel i Poulenc. La crítica la considera un dels talents més destacats de la seva generació.

    Ha estat premiada amb la Beca Dany Pouchucq al Festival Ravel (2020), ha rebut la Medalla d’Honor del 67è Concurs Maria Canals (2022) i el primer premi del Concurs Maria Giubilei, així com els premis de la Fundació Gautier Capuçon (2023) i de la Fundació Yamaha (2024). Participa habitualment en concerts de cambra i ha actuat com a solista a França, República Txeca, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Suïssa, el Regne Unit i el Japó.

    L’any 2022 va ser seleccionada per l’Association Jeunes Talents i ha col·laborat amb artistes com ara la pianista Noriko Ogawa, els directors Naoto Otomo, Daisuke Mogi, Kazuyoshi Akiyama, Péter Csaba, el violinista Mohamed Hiber, el trompetista Romain Leleu, el violoncel·lista Peter Maintz, l’oboista Hans-Jörg Schellenberger i la soprano Juliane Banse, així com amb l’Orquestra Simfònica de Tòquio i Sinfonia Smith Square.

    El 2023 va ser seleccionada per l’Acadèmia Santander.

    Karen es va graduar en piano a la Universitat de les Arts de Tòquio, sota la direcció de Chiharu Sakai i Koji Shimoda, i actualment estudia al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París amb Jean-Frédéric Neuburger i al Conservatori Reial de Brussel·les amb Johan Schmidt.

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Piano 
    Dimecres, 26.11.25 - 20 h
    Sala de Concerts

    Alba Ventura
    —Chopin, Skriabin i Mompou

    Alba Venturapiano

    Preu: de 23 a 30 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex