Álvaro Parra, violí

Va créixer en una família de músics. Els seus primers records d’infància inclouen els concerts públics dels seus pares, ambdós pianistes, i els assajos de música de cambra a casa. Als sis anys l’únic que volia per Nadal era un violí i va saber ben aviat que volia ser violinista. Per aconseguir-ho, el xilè va estudiar a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín del 1996 al 2001 amb Stephan Picard i Michael Mücke. També va assistir a classes magistrals amb Christoph Poppen, Mauricio Fuks, Roman Nodel i Harald Schoneweg. A continuació va tenir beques a la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín (2001-02) i a l’acadèmia orquestral de la Berliner Philharmoniker (2002-2004), on va ser alumne de Toru Yasunaga i Thomas Timm.

Del 2005 al 2008 va ensenyar al seu país com a professor de violí a la Universidad Católica a Santiago de Xile abans d’incorporar-se amb els primers violins de la Konzerthausorchester de Berlín. Álvaro Parra fa un pont entre Amèrica del Sud i Alemanya principalment com a solista i músic de cambra. Allà ha ofert concerts amb l’Orquesta Sinfónica de Xile i l’Orquesta Sinfónica de Concepción, entre d’altres. A Alemanya ja ha estat company de música de cambra dels artistes Lars Vogt i Julia Fischer. En el seu temps lliure, li agrada tocar a la guitarra cançons de la seva terra natal.

Joaquín Riquelme, viola 

Als vuit anys en realitat esperava dedicar-se al violí, però com que ja s’havien omplert totes les places de l’instrument a l’escola de música, es va decidir per la viola, i de seguida es va enamorar de la seva foscor i so càlid. Quan tenia dotze anys va decidir convertir-se en músic d’orquestra. Després de completar la formació amb distinció al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid amb Emilio Mateu i Alan Kovacs, va fer estudis de postgrau amb Hartmut Rohde a la Universität der Künste de Berlín, que finalitzà amb un recital. També va participar en cursos de màster impartits, entre d’altres, per Jesse Levine i Jean Sulem.

Va començar la carrera orquestral com a ajudant de viola principal a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i d’aquest càrrec va passar directament a la Berliner Philharmoniker. També apareix amb freqüència com a solista, amb orquestres com la Philharmonie Baden-Baden i l’Orquesta Sinfónica d’Astúries. Com a intèrpret de cambra col·labora amb diversos conjunts i músics, com per exemple Christian Zacharias, Natalie Chee i Mikhail Kopelman. Li agrada fer esport i cuinar.

Solène Kermarrec, violoncel

Va estudiar el seu instrument en tres institucions de renom: Conservatoire National Supérieur de Musique de París amb Jean-Marie Gamard, a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest amb Miklos Perényi i a la Universität der Künste de Berlín a la classe de Wolfgang Boettcher. Ha guanyat diversos concursos i com a músic de la secció de violoncel de la Berliner Philharmoniker, també és membre dels Dotze Violoncel·listes.

Gunars Upatnieks, contrabaix

Descendent d’una família de músics, de nen estava més interessat en el rem i el bàsquet. No va descobrir el seu instrument fins als tretze anys. El seu pare tocava el contrabaix, i Gunars estava fascinat per la infinitat de possibilitats i el timbre sonor de l’instrument. El va estudiar a les acadèmies de música de Riga i Brno, on va ser deixeble de Miloslav Jelinek. Del 2005 al 2009 va ser el baix principal de l’Orquestra Simfònica Nacional de Letònia; durant la temporada 2010-11 va ser assistent de baix principal de la Bergen Filharmoniske Orkester. Premiat en nombrosos concursos, també ha actuat com a solista i amb formacions com la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i les orquestres simfòniques nòrdiques i amb els directors Mariss Jansons, Neeme Järvi i Mstislav Rostropóvitx. En el seu temps lliure, on és més feliç és al seu cercle d’amics i familiars. Li agrada viatjar i encara li agrada l’esport: juga regularment a bàsquet.

Wenzel Fuchs, clarinet

Prové d’una regió on la música tradicional de vent és molt valorada. Nadiu d’Innsbruck, descendent d’una família de músics, de petit ja tocava el clarinet en diferents formacions de vent. Després d’estudiar per primera vegada a Kitzbühel i Innsbruck, va anar a la Musikhochschule de Viena, on va tenir l’oportunitat de tocar com a suplent amb la Wiener Philharmoniker. Va començar la carrera professional com a clarinetista principal de la Volksoper de Viena, després es va traslladar a la Radio-Symphonieorchester de Viena i el 1993 a la Berliner Philharmoniker.

A més del seu treball a l’orquestra, Fuchs és actiu com a solista i músic de cambra, i participa, entre altres grups, a l’Ensemble de Vent Filharmònic, Solistes Filharmònics de Vent, Octet Filharmònic i la Filharmònica Amics de Viena-Berlín. També és professor a l’acadèmia orquestral de la Berliner Philharmoniker, va ocupar una càtedra a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín (tardor del 2008 a estiu del 2012), una càtedra visitant a la Universitat Geidai de Tòquio (des del 2012) i una càtedra honorífica al Conservatori de Xangai, i imparteix classes magistrals per tot el món. Des d’octubre del 2015 és professor al Mozarteum de Salzburg. Li agrada esquiar i sobretot passar el temps lliure amb la seva família.

Egor Egorkin, flauta

Deu als seus pares la condició de flautista. Com que quan era petit tenia més refredats del que era habitual, van pensar que tocar la flauta li enfortiria els pulmons. Nascut a Sant Petersburg, estima l’instrument des que va rebre’n les primeres lliçons de Vladimir Ushakov als sis anys. Del 2004 al 2010 va estudiar al Conservatori Estatal de Sant Petersburg amb Olga Chernjadjewa. El 2006-07, la Beca Maria Pavlovna li va permetre assistir a l’Escola de Música Liszt de Weimar, on va ser alumne de Wally Hase (flauta) i Benjamin Plag (piccolo). El 2010 va tornar a Weimar per als estudis de postgrau.

Guanyador del segon premi del Concurs Internacional Theobald Böhm de flauta i flauta contralt l’any 2011, Egor Egorkin va adquirir experiència orquestral complementària als seus estudis, inicialment com a flautista i tercer flauta a l’Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de Sant Petersburg (2008-2010) i posteriorment com a suplent a la Gewandhaus Orchester (2010-2011) i a l’acadèmia orquestral de la Berliner Philharmoniker, on va ser estudiant del 2011 al 2013. El setembre del 2013 ocupà el càrrec de piccolo vacant feia temps a la mateixa Berliner Philharmoniker. En el seu temps lliure, combina la passió per la música i la tecnologia informàtica component música electrònica.